Fina Masdéu i Dolors Requena

“... el fullatge atapeït d’un

ginebró”

Les referències a la riquesa de la vegetació, a les herbes aromàtiques, als matolls espessos, són constants en la novel·la: “... crema poniol i sajolida...” “L’aire portava sentors de bones herbes: orenga, farigola, espígol...”

Darrere el mas, “... fins al peu del cingle blanc, hi havia petits oasis de verdor, rodejats de rocs cantelluts i alterosos com a guaites vigilants.”

Des del Cingle Blanc, el mar al fons

“... assentant-se rendit i les

cames penjant a l’abisme,

esplaiava la vista [...]:

estenent-se a tots indrets,

comellars i rasades, pujols i

planells, la verdor fosca i

exuberant dels avellaners,

amb un que altre clap de

vinya i olivers... [...] després,

la verdor daurada de l’ample

Camp, limitat, en la

llunyania, per la faixa

blavosa, amb estries

nacarades, de la mar...”

“Per la plana s’estenia, com una mar d’escuma, la cortina humida i espessa del bromall... Mica a mica, els parracs dispersos, engrossint per moments, formaven la davantera de la massa compacta que ascendia fins a ajeure’s mandrosament al recer del cingle.”

Al fons, al mig, l’església de la Mussara, i a la dreta el refugi de les Airasses. “... Pujaria al pic més alt de les Airasses i em tiraria daltabaix”

“Per la barrancada de les Tosques [...], aigües cantadores, clares i transparents com un espill.”

“... la profunda gorja,

l’imposant meravella

d’aquell mur de

roca...”

“El sol, esmunyint-se per l’esqueixalat d’una collada , posava ombres denses [... que] estenien un vel de misteri gonflat de mals averanys...”

Agraïm la col·laboració de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus (i, especialment, d’Andreu Ferré, guia expert).

Reus, 23 d’abril 2014