LA NARRATIVA DURANT EL RÈGIM FRANQUISTA

FERNANDO ROS ESCAMILLA

MARCEL VENANCIO GARCÍA

INTRODUCCIÓ

•En este treball anem a parlar de la forma en que condicionà la postguerra, a la narrativa de l’època. Així pues nombrarem les principals etapes del franquisme, amb les caracterísitiques més significatives de cadascuna, i relacionarem cada etapa amb la literatura de la mateixa etapa.

CONTEXT HISTÒRIC

•II REPÚBLICA–REFORMES

–POLÍTIQUES: Democratització, descentralització i aprovació dels estatuts d´Autonomia.

–AGRARIES: Repartimen de terres

–EDUCATIVES: Lluita contra l´analfabetisme

–CULTURALS : expansió urbana i rural de la cultura

–RELIGIOSES: Rebuig de la confessionalitat de l´Estat

GUERRA CIVIL I INICIS DEL FRANQUISME

•GUERRA CIVIL–1936 a 1939. Franco s´alça amb la victòria.

•INICIS DEL FRANQUISME–Primeres mesures polítiques:–1936 – 1939. Franco s´alça amb la victòria.–Es van reduir molts drets i llibertats: d’expresió, d’associació, de premsa,el valencià va deixar de ser cooficial…

Els canvis polítics de 1939 tenien entre els seus principals objectius bàsics la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minòtaries de l´Estat pel castellà.

ANYS 40

•CONTEXT

–Extrema pobresa

–Aïllament internacional

–Silenci i la llengua valenciana relegada a l´”uso privado y familiar”.

–Finals de la década:

–S´alça lleugerament la prohibició del castellà amb els premis Joanot Martorell.

•NARRATIVA

–La novel.la en va reapareixent lentament.

–Els novelistes exiliats van publicant.

–Prefereixen publicar a Catalunya.–A València el panorama es desolador.

–Impulsors de la narrativa:

–Premis literaris com els Joanot Martorell.–Creació d´editorials com l´editorial Torre.

ANYS 50

•CONTEXT

–Millora de les relacions internacionals.

–Aliada d´EE.UU.–Acceptada internacionalment

–Concordat amb l´Esglesia catòlica.

–Època de tolerància vigilada.

•NARRATIVA

–Es dinamitza el contacte dels escriptors amb el públic.

–Es publiquen obres d´escriptors coneguts.–Nova generació d´escriptors.

–Literatura imaginativa i fantàstica.

–Es va orientar a explicar la realitat a través de la simbologia, i del mite.–Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Pere Calders.

–Novel.la psicològica.

–Va dominar el panorama narratiu.–Joan Sales, Mercè Rodoreda, LLorenç Vilallonga, M.A Campany…

–Novel.la realista.

–Manuel de Pedrolo, i J.M. Espinàs .

–País Valencià.

–No van destacar precisament les novel-les.–Tot i aixó, tenim les de Maria Ibars, i de Beatriz Civera, i també ‘’L’ambició d’Aleix’’ d’Enric Valor.

–Finals de la dècada.

–Actituts mes enfrontades amb la dictadura.

ANYS 60

•CONTEXT

–Avanç econòmic.

–Plans de Desenvolupament quadriennals.–Recuperació econòmica de Catalunya, València i Balears.–Immigració cap a Catalunya i València de zones espanyoles més pobres.

–Primera gran apertura.

–Incipient difusió cultura valenciana.–Augment mitjans de comunicació.–Menys clandestinitat.

•NARRATIVA

–Al panorama editorial.

–Es van crear les editorials “ A tot vent “ i “ Edicions 62 “.–“ Edicions 62 “ va publicar la col-lecció narrativa de ‘’El Balancí’’, i ‘’La Cua de Palla’’, de Manuel de Pedrolo.

–Finals de la dècada.

–La novel-la havia recuperat la seua hegemonia entre el públic lector.–Van aparèixer dos escriptors importants i de gran impacte, com Terenci Moix i Baltasar Porcel.

–A Valéncia.

–Podem definir la narrativa de la dècada com una narrativa de subsistencia.

–Destaquen entre altres Enric Valor, Beatriz Civera, Maria Ibars, amb novel-les rosa o sentimental i Maria Beneyto.

•Maria Beneyto va asumir tècniques mes innovadores en la seua novel-la La dóna forta, sobre la emancipació de la dona en una societat canviant.

ANYS 70

•CONTEXT

–Última “mitja dècada” del franquisme.

–Forta oposició social al règim.

–Últims anys del franquisme.

–Reivindicacions de la identitat cultural.

•Ensenyament opcional de la llengua, primer locutor de ràdio en català, van creixer els estudis filològics i es va incrementar l’estudi de l’estima i l’ùs de la llengua, van anar en augment les revistes…

•NARRATIVA

–Generació dels 70.

–Incorpora ingredients de l’experimentalisme narratiu. –Apareixen grans narradors amb obres de denúncia social.–Destaquen sobretot dos autors que ja al final dels seixanta van ser impactants, Terenci Moix i Baltasar Porcel.

–A València.

–Aquesta època s’anomena la buidor valenciana.–Tot i aixó destaquen Joan F. Mira, Carmelina Sánchez-Cutillas, Josep Palacios i Enric Valor.

TENDENCIES DE LA NARRATIVA DURANT EL FRANQUISME

•NOVEL.LA PSICOLÒGICA

–Pretén indagar i explicar el pensament i la conducta dels individus, en un afany d’analitzar en profunditat al ser humà.

•NOVEL.LA REALISTA

–Reflexiona sobre les dificils condicions de vida de la postguerra espanyola i denunciar injusticias.

–Realisme testimonialista: testimoni històric dels fets ocorreguts.

–Realisme de base existencialista: l’home com a víctima de les situacions absurdes.

–Realisme mític: reprodueix fragments d’unes memories

•NOVEL.LA MÍTICA

–Dos camins, l’evasió i la mitificació de la realitat.

•NOVEL.LA DE LA IMAGINACIÓ I DE L´ABSURB

•NOVEL.LA EXPERIMENTAL

–Aspectes de la reflexió existencialista.