La nit al desert

L’estiu al desert és tan llarg que no és gens estrany quen’esdevingui l’essència, l’ànima.

A partir del migdia, el sol descarrega tota la seva fúriadirectament sobre la testa com si intentés penetrar-la i assecar-ne el cervell.

Les últimes hores de la tarda acostumen a ser molt agradables, però el veritable encís es reservaper manifestar-se amb tots els seus enigmes a les nits del desert.

Les paraules se m’escapen, rodolen quan les enfilo perdescriure aquestes nits. Intento trenar-les amb tendresai em brollen emocions desbocades que les confonen i lesbuiden de significat.

Desisteixo, tanco els ulls i veig la foscor que avançatímidament. Reclama la seva nit amb el rostre ruboritzati el cel li demana compartir-la. Li parla amb dolçor, la sedueix, s’abracen i es fonen l’un amb l’altra.S’estenen sobre la terra agafats de la mà i conviden els desvetllats a celebrar junts la seva passió.

Les estrelles es treuen el vel una rere l’altra i els seus alegres semblants platejats es congreguencom lletres lluents.

Parpallegen, dansen, s’ajunten i se separen tot dibuixantels mots d’un poema resplendent. Unes quantes tracenratlles fugaces mentre s’apressen a ocupar-ne el lloc.

El cel i la foscor esdevenen poesia. L’aire en xiuxiueja la rima, i la sorra i jo guardemsilenci per escoltar-lo. La màgia se m’emduui floto, anhelant convertir-me en una lletraentre les estrelles.

Arrels nòmades, Pius Alibek

Imatges d’internet

Música iraquiana

rosadebardissa