· La política energètica en el nou escenari mundial: reflexions i propostes des de Catalunya 2...

��

��

��

��

�� !"��#�$"��%&�� '(

��)��*++,

��"(�%(��%��#�-��'(�'��'�(�-�&��

La política energètica en el nou escenari mundial: reflexions i propostes des de Catalunya

1

Sumari

Pàgina Cap a un model energètic sostenible en un context de crisi econòmica 3 El punt de partida: la situació específica de Catalunya 6 Propostes estratègiques per a una nova política energètica catalana 10

a. De la gestió de l’oferta a la gestió de la demanda 10 b. La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de

creixement econòmic i creació de feina qualificada 11 c. Impulsar la I+D+i de noves tecnologies en l’àmbit energètic 12 d. La formació de recursos humans i el reciclatge professional 13 e. La participació activa de la societat 14 f. Cap a un sistema elèctric que corregeixi dèficits i permeti

afrontar els reptes del futur 15 g. Cap a un nou model territorial: de la mobilitat a l’accessibilitat 16 h. Cap a una reducció del consum energètic en l’edificació 17 i. Situar la política energètica de Catalunya en el màxim nivell

estratègic 18 Conclusió 19 Membres del Grup d'experts en energia 21 Annexos I. Descripció dels escenaris exploratoris del sistema energètic de

Catalunya presentats a la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030 (PROENCAT-2030) 25

II. Síntesi d’informes de referència 29

1

1


2

Cap a un model energètic sostenible en un context de crisi econòmica L’energia és la saba de l’economia i la societat. La forma d’obtenir i gestionar l’energia està en la base de la relació de l’activitat humana amb el medi ambient. Per això, el model energètic de cada país en defineix el posicionament respecte d’un model de creixement sostenible econòmicament, socialment i ecològicament. Més i tot: el canvi en els models i sistemes energètics –inclosa la seguretat en el subministrament energètic– és un element fonamental per al canvi de paradigma que esdevé cada cop més necessari per superar les crisis globals en què estem immersos, tant en l’àmbit de l’economia com en el del medi ambient i en el de la distribució desigual de la riquesa al planeta. Ara bé, la situació energètica actual es caracteritza per trobar-se sotmesa a tendències contradictòries que requereixen una política innovadora, capaç de tractar diversos problemes alhora. Per una banda, en una perspectiva a mitjà i llarg termini, bona part dels analistes de la situació energètica mundial, així com els treballs desenvolupats en el marc de la prospectiva energètica de Catalunya 2030, posen de manifest que l’esgotament gradual dels recursos energètics fòssils, fonamentalment el petroli, i les incerteses geopolítiques de les quals depèn el nostre subministrament requereixen desenvolupar polítiques energètiques que redueixin de forma radical la nostra dependència dels combustibles fòssils i ens portin tan aviat com sigui possible a un model energètic sostenible. I més quan el creixement de grans economies recentment industrialitzades, com la Xina, l’Índia, el Brasil i altres països, incrementa substancialment la demanda global d’energia, empenyent els preus a l’alça i escurçant encara més els terminis per a possibles reduccions dràstiques en el subministrament. És més: l’actual situació financera i econòmica mundial afegeix més dificultats als reptes ja complicats que ha d’afrontar la indústria petroliera mundial a curt termini. En aquest sentit, s’ha de destacar la intervenció de Nobuo Tanaka, Director General de l’Agència Internacional de l’Energia, el 28 d’octubre de 2008 a la cimera “Oil & Money”, on va afirmar que l’actual crisi financera pot endarrerir els projectes petrolífers i provocar un enfonsament seriós de l’oferta. Essencialment, el coneixement científic que ara tenim sobre la relació directa entre el consum d’energia basada en fonts emissores de carboni i el canvi climàtic global fa que la transformació del model energètic sigui una obligació que va més enllà de l’àmbit econòmic per convertir-se en una condició per a l’habitabilitat del planeta. En aquest sentit, el “Quart Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic”, presentat a València el novembre del 2007, posa en relleu l’enorme pressió a què es veu sotmesa l’atmosfera per les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle, la qual cosa pot conduir a canvis notables en el clima. D’aquesta anàlisi també se’n dedueix la urgència del canvi del model energètic a escala mundial.

33


3

D’altra banda, la conjuntura actual de recessió econòmica a Catalunya, a Espanya i a la major part del món té efectes d’alleujament de la crisi energètica a curt termini, però poden agreujar aquesta crisi a mitjà i a llarg termini. I això es deu a què la davallada substancial dels preus del petroli, com a resultat de la reducció de la demanda, desincentiva la transició a fonts d’energia alternatives al petroli. Encara més, la crisi que pateixen nombrosos sectors industrials fa que moltes empreses tinguin dificultats per adoptar mesures que representen una càrrega addicional en un moment en què s’enfronten a greus problemes de tresoreria i de mercat. Així, en pocs mesos hem passat d’una fase d’alarma energètica, per problemes de subministrament i preus, a un període de baixa activitat i menys consum energètic global però en què es fa servir un model encara més intensiu en combustibles fòssils en relació amb el volum de producció. I tenint en compte la davallada dels preus de l’energia, les necessàries inversions en energies renovables i en conservació energètica es poden alentir o posposar per a temps millors. En el context d’una crisi econòmica que pot ser llarga i profunda, és natural la temptació de disminuir la prioritat de la política energètica en favor de polítiques socials, laborals i d’estímul econòmic. No obstant això, deixar per al futur el canvi de rumb en la política energètica seria un error que comportaria conseqüències desastroses, atès que garantiria que les problemàtiques i les tensions que hem vist associades aquests últims anys al sector energètic es multipliquin més endavant, amb efectes agreujats precisament sobre les persones de menys ingressos. El problema energètic és un problema estructural, que requereix actuacions apropiades, com les que es plantegen en aquest informe. De fet, la reforma del sector energètic forma part intrínseca de les profundes reformes que s’han d’emprendre en tot el sistema econòmic mundial. El nou escenari econòmic i social que sorgeixi després del període de dificultats econòmiques haurà de prevenir noves situacions de crisi en tots els àmbits, inclòs l’energètic, i, per tant, haurà de centrar-se en la recerca d’alternatives als problemes detectats, atès que els efectes positius d’aquestes alternatives necessiten temps per fer-se notar. S’han d’establir les bases d’un nou model productiu competitiu, sostenible en tots els àmbits i preparat per al futur. Per dur-lo a terme resultarà imprescindible actuar sobre el sistema energètic, de manera que es diversifiquin les formes d’energia emprades, s’impulsi el conjunt de les energies renovables i s’aposti per l’estalvi i l’eficiència energètica. Igualment, podem destacar que les mesures que el Grup d’Experts proposa en l’àmbit energètic també poden contribuir de forma positiva a pal·liar els efectes d’una situació econòmica adversa. La inversió en energies renovables i en estalvi i eficiència energètica pot constituir un important mecanisme d’estímul econòmic i de creació de llocs de treball. En aquesta perspectiva, propugnem l’impuls a les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i de foment de les energies renovables com a forma de reducció del nostre volum d’importacions de combustibles fòssils, contribuint a millorar el dèficit de la nostra balança comercial. Així mateix, i com assenyala el “Nou Contracte Verd” proposat per Nacions Unides el setembre de 2008 (PNUMA, 2008), les noves formes de producció i consum d’energia poden convertir-se en un vector de creixement econòmic i un sector industrial rellevant

44


4

productor de serveis avançats intensius en coneixement. Així doncs, les iniciatives per reforçar la competitivitat del sector energètic a Catalunya són una aposta estratègica de futur, no estrictament en matèria d’energia sinó pel que fa a nova industrialització. Específicament en l’àmbit energètic, és clau veure l’oportunitat d’impulsar i assolir un grau de desenvolupament potent d’un sector de béns d’equip i serveis energètics, que contribueixi a rellançar l’economia i que permeti també exportar tecnologia i serveis, amb la consegüent millora de la nostra balança comercial i la creació de llocs de treball. La pertorbadora seqüència d’inflació i deflació en els mercats energètics prefigura un panorama en què el rellançament de l’activitat econòmica en el futur es veuria obstaculitzada pel retorn a un model d’aprovisionament inestable i sotmès a tensions inflacionistes. I, mentrestant, el procés de canvi climàtic continua a un ritme creixent mentre discutim la viabilitat econòmica de polítiques i mesures de les quals depèn la nostra supervivència. Ara bé, si tenim present la necessitat de transformar el model energètic a mitjà i llarg termini, la conjuntura actual ofereix una oportunitat immillorable d’iniciar amb determinació la transició cap a un model que doni prioritat a les energies renovables i la conservació energètica. En una situació de reducció d’activitat, aquesta transició és més factible, sempre i quan es trobin fórmules que no facin recaure el cost de la transició sobre les persones i les empreses en crisi. En realitat, en un moment en què la sortida de la crisi requereix una important inversió pública encaminada a la creació d’ocupació, la inversió en energies renovables i en programes de condicionament energètic d’habitatges i edificis (començant per l’administració pública) pot injectar diners i crear llocs de treball a l’economia. O sigui, necessitem una política energètica que sigui beneficiosa a curt termini en termes econòmics i ecològics, mentre es creen les condicions d’implantació d’un model energètic sostenible a mitjà i llarg termini. Si perdem aquest horitzó, si no som capaços de lligar el present amb el futur, seguirem corrent darrere dels esdeveniments en una espiral de despropòsits similar a la que ha portat el món a la crisi actual, tant en l’economia com en el medi ambient.

55


5

El punt de partida: la situació específica de Catalunya La problemàtica energètica actual de Catalunya se situa en aquest context. I tot i que no es pot canviar el model energètic global des de Catalunya, sí que podem, des d’aquest país, contribuir en la mesura de les nostres possibilitats a aquest canvi de model aplicant en l’àmbit local el que creiem necessari fer en l’àmbit global. Per tant, els experts que firmem aquest informe pensem que és necessari dur a terme un canvi en el model energètic que doti Catalunya d’una panòplia de fonts d’energia més coherent amb l’aposta per aconseguir un futur sostenible i que, al mateix temps, influeixi en la demanda energètica. Aquesta necessitat, establerta ja en l’actual Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, en aquests moments adquireix una urgència més gran. Per això es planteja una planificació energètica anticipativa, transversal (incorporant vessants lligats a l’energia, l’ordenació territorial, la mobilitat, el medi ambient,…) i que combina les urgències a curt termini amb les exigències a llarg termini. Per desenvolupar una estratègia energètica adequada des de i per a Catalunya s’ha de tenir en compte l’especificitat de la seva situació energètica, caracteritzada pels següents trets. En primer lloc, el sistema energètic català es caracteritza per una gran dependència dels combustibles fòssils (el 72,4% del seu consum d’energia primària), i del petroli en particular (48,1% del consum d’energia primària), una dependència que és inferior a la del conjunt de l’estat espanyol i de la mitjana europea a causa de la importància de l’energia nuclear en el consum d’energia primària de Catalunya (22,4%). A més, Catalunya no disposa de recursos energètics no renovables significatius: no disposa pràcticament de petroli ni de gas natural i té recursos limitats de carbó de baixa qualitat (lignit negre). A més, una de les característiques més destacades del sistema energètic català és la presència a Tarragona, d’un dels principals complexos petroquímics de la Mediterrània, que utilitza grans quantitats de naftes i gasos liquats del petroli per a la producció de matèries químiques de base (etilè i propilè) per a la fabricació de plàstics. Així, si considerem que les tres plantes d’olefines ubicades a Catalunya són instal·lacions industrials, la indústria catalana és la responsable directa del 44,0% del consum d’energia primària de Catalunya, seguida a molta distància del sector del transport, que és el responsable del 26,0% d’aquest consum d’energia primària, tot i que aquest sector és el principal consumidor d’energia final de Catalunya. En definitiva, aquest gran pes de la indústria (i de la indústria petroquímica de base) en el balanç energètic català distorsiona els principals indicadors energètics de Catalunya (com la intensitat energètica primària o el consum d’energia per càpita) en relació amb la mitjana europea. Aquest fet s’ha de tenir en compte en el moment de traslladar els objectius energètics i ambientals actuals de la Unió Europea al nostre país.

66


6

Igualment, en el desenvolupament d’estratègies i mesures per reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils s’ha de tenir en compte aquesta singularitat, atès que més del 25% del petroli que Catalunya utilitza es destina a la fabricació de plàstics i no a processos de combustió. Si tenim en compte tant les perspectives globals com l’especificitat de Catalunya, el Grup d’Experts en Energia considera que l’escenari de la prospectiva energètica de Catalunya 2030 que més s’ajusta als actuals reptes de futur en l’àmbit energètic i la resposta que el Govern català ha de donar a aquests reptes de futur és l’anomenat “Escenari Anticipatiu” (vegeu l’annex documental). Aquest escenari hauria de considerar-se com l’“escenari aposta” de la política energètica catalana. Catalunya realitza una feina proactiva de preparació: s’avança cap a una economia de baixa intensitat energètica, s’aposta clarament per les energies renovables i l’estalvi i eficiència energètica, es busca una sintonia entre les actuacions de les administracions públiques i els agents privats (empreses i ciutadans), s’incrementen de forma notable les polítiques d’I+D+i. L’energia ha de situar-se en el màxim nivell estratègic de l’actuació del Govern català reforçant l’actual Pla de l’Energia i accelerant la transició cap a un nou model econòmicament eficient, socialment redistributiu i ecològicament sostenible. Convé destacar també que, d’acord amb les anàlisis realitzades en el marc de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2030, en aquest escenari es compleixen els objectius de l’anomenat “paquet energia-clima” de la Unió Europea en l’àmbit de l’eficiència energètica, les energies renovables i les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els seus objectius de referència, coneguts com a escenari 20-20-20. En definitiva, l’escenari anticipatiu suposa la posada a punt d’un projecte mobilitzador cap al futur pel qual aposta Catalunya en relació amb el nou paradigma emergent de l’energia, basat en l’estalvi i l’eficiència energètica i en les energies renovables, així com en la productivitat dels recursos, de manera que en el seu desenvolupament convergeixi cap a una Economia de Baix Consum d’Hidrocarburs Fòssils (Low Carbon Economy) i de menor intensitat energètica. En relació amb l’actual política energètica, desenvolupada en el marc del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, es tracta d’una intensificació i desenvolupament complet de les actuacions previstes, la qual cosa requereix un grau elevat de compromís polític dels poders públics, inclòs l’increment dels recursos econòmics i humans dedicats a aquest projecte estratègic. D’altra banda, el Grup d’Experts recalca que no s’ha de descartar la possibilitat que la realitat energètica futura evolucioni cap a una situació més conflictiva que la prevista a l’“escenari anticipatiu”. En concret, es considera que no es pot descartar una situació de crisi de subministrament de petroli (peak oil) dins el període considerat a l’anàlisi prospectiva. O que la dificultat d’obtenció de petroli tingui més conseqüències que no pas el simple augment de preus previst a l’escenari anticipatiu, i s’esdevingui una situació de dificultat d’abastament. Per aquest motiu, el Grup d’Experts recomana que

77


7

es tingui en compte també l’escenari denominat “Escenari crític: canvi d’era”, i que el govern català tingui preparades les actuacions polítiques i econòmiques adequades per donar resposta a les restriccions en l’ús de combustibles fòssils que planteja aquest escenari. En aquest sentit, es recomana preparar un pla alternatiu per afrontar una acceleració dels esdeveniments que condueixi a severes restriccions energètiques. Aquest pla alternatiu hauria d’explorar l’evolució menys traumàtica possible del sistema energètic català cap a un canvi de model en la producció, ús i consum de béns, combinada amb polítiques energètiques centrades en el desenvolupament d’ambiciosos plans d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables que permetin una ràpida transició cap a una economia amb un molt baix consum d’hidrocarburs fòssils. Per desenvolupar una política energètica capaç de donar resposta als reptes actuals, és necessari partir de la constatació que són moltes les barreres existents per al desenvolupament de tecnologies i mesures d’estalvi i eficiència energètica, així com per al desenvolupament d’energies renovables i la seva aplicació: econòmiques, culturals, legals, administratives, etc. Per tant, les estratègies per a la implantació d’aquestes tecnologies d’estalvi, mesures d’eficiència energètica i energies renovables han d’abordar elements molt diversos: aspectes regulatius, assessorament tècnic, incentivació econòmica, formació, sensibilització, coordinació d’estratègies sectorials, coordinació entre administracions públiques, mecanismes d’inspecció i control, etc. De forma coherent amb aquesta anàlisi, la Generalitat de Catalunya està duent a terme la revisió de l’actual Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. L’objectiu principal d’aquesta revisió és actualitzar les estratègies i els objectius definits al Pla de l’Energia, tenint en compte els esdeveniments que han tingut lloc en el món de l’energia en aquests tres últims anys (preus cada cop més elevats de l’energia seguits d’una caiguda dràstica dels preus del petroli, nous compromisos mundials, europeus i espanyols en matèria d’energia i canvi climàtic, etc.), i incorporant els efectes que pot tenir l’actual crisi econòmica i financera global sobre la situació energètica. Addicionalment, també s’ha de revisar el Pla de l’Energia a causa de la necessitat d’actualitzar les previsions d’oferta i demanda energètica en funció de l’evolució d’aspectes més locals (en l’àmbit català) de l’energia en aquests últims anys i la seva previsible evolució futura (objectius d’energia eòlica, solar fotovoltaica i biocarburants, aprovació del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008–2012, etc.). A més, es compleix l’obligació de fer una revisió triennal del Pla. En el marc d’aquesta revisió del Pla de l’Energia, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) està desenvolupant una nova anàlisi prospectiva energètica de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030 (denominat PROENCAT 2030) amb un conjunt d’escenaris prospectius (escenaris E1 a E6) (vegeu annex) caracteritzats per les seves polítiques energètiques i preus molt més elevats de l’energia i amb diferents escenaris de sensibilitat per a temes puntuals (energia nuclear, etc.). El treball inclou la determinació d’un escenari-aposta i la convenient visualització de la contribució catalana als compromisos espanyols i europeus en matèria d’energia i canvi climàtic (paquet actual de mesures de la Unió Europea).

88


8

Aquest treball ha servit com a base per a les reflexions del Grup d’Experts en Energia i per a l’elaboració d’estratègies i propostes concretes per a la política energètica catalana dels pròxims anys. Sobre la base d’aquest conjunt de documents i anàlisis, el Grup d’Experts en Energia fa les següents recomanacions a la Generalitat de Catalunya en relació amb les seves polítiques energètiques.

99


9

Propostes estratègiques per a una nova política energètica catalana Premissa La magnitud del repte energètic futur és tan gran que no es pot pensar que únicament l’acció de les administracions públiques sigui suficient per afrontar-lo. Serà necessària, a més de la internalització de la política energètica en tots els nivells d’acció de les administracions, la convergència de voluntats i esforços amb la societat civil, així com el disseny i realització de canvis estructurals que habilitin l’acció de les forces socials orientada cap a estratègies adequades al repte energètic. L’acció política, per tant, haurà de trencar amb les formes tradicionals d’acció a curt termini i reenfocar la seva estratègia cap als canvis estructurals a mitjà i llarg termini, de forma que s’obrin canals de participació als ciutadans i les empreses. a) De la gestió de l’oferta a la gestió de la demanda L’oferta energètica present a Catalunya ha d’atenir-se a la necessitat d’avançar cap a un nou model energètic sostenible que garanteixi, al mateix temps, el consum d’energia que el país necessita. Així, s’han de fer tots els esforços possibles per limitar l’ús de fonts d’energia fòssils en l’oferta d’energies primàries, i s’ha de buscar un equilibri entre el preu i la garantia de subministrament i tenir en compte les potencialitats reals de totes les fonts d’energia disponibles. Ja sigui en els moments actuals com en el futur, s’han d’utilitzar totes les fonts d’energia disponibles, però s’ha de donar prioritat als components del “mix energètic” en funció dels recursos energètics existents i de les prioritats estratègiques, sense deixar de tenir present la seguretat i la garantia del subministrament energètic exterior. En aquest sentit, Catalunya, que compta amb recursos energètics fòssils molt limitats, ha d’apostar pel desenvolupament de polítiques d’estalvi i eficiència energètica i d’introducció d’energies renovables. L’actuació decidida sobre la demanda energètica, aplicant polítiques per a la introducció de tecnologies energètiques eficients i desenvolupant l’estalvi i l’eficiència energètica en tots els sectors, ha de ser la prioritat bàsica de qualsevol política futura. S’ha d’evitar el consum innecessari d’energia, s’ha de saber consumir energia de forma responsable, s’han de canviar hàbits i costums fortament arrelats però que comprometen el nostre futur, hem de consumir l’energia necessària de la forma més eficient possible utilitzant les energies més netes al nostre abast. S’ha de posar un èmfasi especial en la necessitat d’incrementar els nivells d’eficiència en totes les fases del procés d’obtenció, transformació i ús de l’energia, amb la finalitat

1010


10

d’anar minimitzant gradualment els excessius percentatges de pèrdues d’energia en la generació, en el transport i, molt especialment, en l’ús final. Que l’usuari final normalment sigui l’últim operador energètic (transformació domèstica de watts o metres cúbics de gas en calor, fred o llum, per exemple) redunda en males ràtios de transformació i comporta que el negoci del subministrador creixi amb la ineficiència de l’usuari. La ineficiència energètica com a font d’ingressos ha de tendir a desaparèixer. Així doncs, la política energètica ha d’anar dirigida a contenir i racionalitzar la demanda, a incrementar l’eficiència i apostar, per tal de satisfer-la, per una oferta àmpliament diversificada que permeti una adequada fiabilitat i seguretat en el subministrament, amb el mínim cost i el menor impacte ambiental possible. L’elecció d’un “mix energètic” ha de basar-se en opcions que assegurin el nostre futur a llarg termini, i s’ha d’aprofitar alternatives útils temporalment en la nostra transició cap a un model energètic sostenible i evitar l’aposta per les opcions que, suposadament, solucionaran el problema energètic a curt termini però que no són una solució realista als nostres problemes energètics en l’horitzó de l’any 2030. b) La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de

creixement econòmic i creació de feina qualificada Unes polítiques encaminades cap al canvi de paradigma energètic poden pal·liar els efectes adversos de l’actual crisi econòmica. Però, més enllà del context actual, l’estratègia a llarg termini ha de ser una aposta decidida per un nou sector energètic com a vector de creixement econòmic per a Catalunya. La consolidació d’una indústria pròpia de tecnologia d’energies renovables –que n’exigeix una implantació més gran-, la reconversió d’indústries com la de l’automoció tot aprofitant les oportunitats que susciten els vehicles elèctrics i híbrids, o l’aposta per empreses i serveis lligats als àmbits d’eficiència i estalvi energètic, són oportunitats econòmiques generadores de feina i riquesa a mitjà i llarg termini.

En aquest sentit, l’administració ha de prendre la iniciativa en el desenvolupament de projectes estratègics que facilitin la col·laboració entre les empreses per aconseguir un sector energètic més competitiu. Això es pot aconseguir, per exemple, mitjançant clústers en àmbits com l’estalvi i l’eficiència energètica i les energies renovables; el recolzament als emprenedors especialitzats en tecnologies necessàries per a les energies renovables i/o l’eficiència energètica; o l’aposta per projectes d’I+D+i en el sector de l’energia liderats per empreses, universitats i centres tecnològics catalans.

La generació de llocs de treball és un element clau que ha de formar part de les respostes en curs i de futur als desafiaments plantejats per les crisis econòmica i energètica. Les experiències en curs a Espanya i al món mostren el gran potencial de creació d’ocupació de les noves polítiques energètiques basades en l’eficiència de l’ús i en les energies renovables. A Espanya s’han creat uns 90.000 llocs de treball

1111


11

directes i uns altres 90.000 d’indirectes en activitats vinculades a les energies renovables. A Alemanya, més de 145.000 llocs de treball simplement relacionats amb l’aplicació de mesures d’eficiència energètica. Als Estats Units, fins al 2006 s’havien creat 750.000 llocs de treball, mentre que un dels eixos de la política econòmica del president Obama és la generació de 5 milions de llocs de treball que denomina “green collar” en activitats d’investigació, producció i difusió d’energies renovables. En l’àmbit global, Nacions Unides comptabilitzava 3 milions de llocs de treball en el sector el 2008, i les projeccions de futur assenyalen desenes de milions de nous llocs de treball en aquest sector en la perspectiva del 2050. La clau d’aquesta capacitat de generació de feina és la intensitat més gran del factor treball en aquestes activitats, ja que es calcula que la inversió que requereix cada lloc de treball en energies renovables és aproximadament la meitat del capital necessari en energies convencionals. A més, la major part d’aquests llocs de treball són d’àmbit local, amb la qual cosa es frenen les tendències a la deslocalització en el sector.

c) Impulsar la I+D+i de noves tecnologies en l’àmbit energètic En l’elaboració i el disseny de l’estratègia energètica de Catalunya s’ha de tenir present que el paper de la tecnologia energètica és un factor clau. Per tant, el govern català ha d’apostar decididament pel desenvolupament de noves tecnologies, i implicar-se al mateix temps de forma directa en el recolzament i l’impuls de la I+D+i relacionada amb les tecnologies energètiques sostenibles, fonamentalment l’estalvi i l’eficiència energètica i el desenvolupament d’energies renovables. El paper central de la tecnologia s’aborda a escala mundial i de forma molt detallada en el document de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) “Perspectives sobre tecnologia energètica. Escenaris i estratègies fins al 2050 (edició 2008)”. L’anàlisi de l’AIE mostra que una de les claus més importants per assolir un futur energètic sostenible és el desenvolupament de tecnologia energètica innovadora. Segons l’AIE, els principals elements d’aquest desenvolupament tecnològic seran una millor eficiència energètica, la captura i emmagatzemament/segrest de CO2, les fonts d’energia renovables i l’energia nuclear. És necessari actuar per aprofitar les possibilitats de les tecnologies actuals i emergents i reduir la dependència dels combustibles fòssils, amb els consegüents efectes en la seguretat energètica i en el medi ambient. D’acord amb l’AIE, la col·laboració internacional resulta essencial per accelerar el desenvolupament i el desplegament global de tecnologies energètiques sostenibles de la manera més eficaç. En aquest sentit, Catalunya ha de disposar de centres d’I+D+i ben dotats, per la qual cosa serà decisiu potenciar el recentment creat Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), centre d’I+D+i que tindrà la seva prioritat bàsica en les tecnologies d’estalvi i eficiència energètica, per permetre que tingui una adequada participació en les xarxes d’investigació tecnològica energètica que es potenciaran i s’impulsaran a nivell internacional.

1212


12

L’ecoinnovació i l’ecodisseny d’aplicacions energètiques vinculades al conjunt de processos de producció i consum ofereixen una àmplia gamma d’oportunitats d’emprenedoria i de desenvolupament d’una economia del coneixement mediambiental. En aquest àmbit és essencial treballar en xarxa en els àmbits espanyol, europeu i mundial, ateses les possibilitats limitades d’un país com Catalunya davant la capacitat potencial de la resta d’Europa i del món. Així mateix, les activitats d’I+D+i dutes a terme a Catalunya s’han de focalitzar en els aspectes en què existeixin interessos per a la indústria catalana o puguin resultar estratègics per al nostre futur, sense deixar de banda les tecnologies energètiques més viables a curt i mitjà termini. S’ha de saber escollir.

d) La formació de recursos humans i el reciclatge professional Tant en la formació professional com en les carreres tècniques universitàries s’ha de desenvolupar programes de formació en energia, atès que actualment són molt escassos i, en canvi, la difusió i l’abast dels coneixements energètics són crítics per disposar i comprendre les eines i tècniques necessàries per optimitzar el disseny energètic. Les tecnologies emergents en matèria energètica exigeixen habilitats i capacitats que no abunden en el mercat o bé que hi manquen del tot. El desenvolupament de les energies renovables o les noves expressions de les energies convencionals no serà possible sense experts en disseny, construcció, muntatge i manteniment d’instal·lacions solars (fotovoltaiques i tèrmiques), eòliques, de biomassa, geotèrmiques, oceàniques-motrius, etc., o en propulsors elèctrics o a hidrogen per a l’automoció. El mateix podem dir de totes les tecnologies associades al control, automatització i optimació de processos. Igualment, i mentre una part sensible de la generació elèctrica depengui de l’energia fòssil o de l’energia nuclear, convé garantir la formació de tècnics qualificats en aquestes energies. Des de la formació professional i fins als nivells universitaris superiors es necessitaran programes que capacitin adequadament en aquest sentit. Una part del nou mix energètic i, especialment, la majoria de les transformacions conduents a incrementar l’eficiència mitjançant noves implementacions tècniques o processos socials, necessitaran personal específicament qualificat. A aquesta tasca s’hi hauran de dedicar tant les universitats com les escoles de Formació Professional, que hauran d’oferir, també, cursos de reciclatge per a molts professionals formats en l’antic ordre energètic. No és menor la necessitat de capacitar la població en general en el nou escenari energètic. Capacitació tècnica d’usuari, per una part, però també canvis importants de mentalitat per comprendre i acceptar la nova situació, instal·lar-se adequadament en ella i saber treure el màxim partit en el nou context.

1313


13

e) La participació activa de la societat El “partenariat” entre poders públics i societat (empreses, organitzacions de la societat civil i ciutadans) és clau per superar els reptes actuals en matèria d’energia. L’administració ha de posar les bases per tal que la societat catalana pugui desenvolupar un nou model energètic, però l’actuació de l’administració pública en solitari serà clarament insuficient per superar els reptes plantejats. El foment del diàleg social és especialment rellevant per millorar la sostenibilitat del model de desenvolupament de la nostra societat, per afrontar el repte energètic i per introduir la cultura de l’estalvi i de l’eficiència energètica, així com del desenvolupament d’energies renovables. En aquest sentit, davant la rellevància de l’estalvi, l’eficiència energètica i les energies renovables en les futures polítiques energètiques, s’ha de recalcar el canvi cultural que implica per a la ciutadania, canvi que no podrà abordar-se sense fer que la societat catalana participi en els objectius de la política energètica. Tot i que en altres àmbits, com és el cas de l’estalvi d’aigua en situacions d’escassetat, el resultat ha estat molt positiu, es constata la dificultat real de traslladar al ciutadà la urgència del canvi d’hàbits en un recurs més intangible com és el de l’energia. Per aconseguir-ho, poden ser de gran utilitat els sistemes de monitorització de consums energètics per a empreses i llars, els anomenats “miralls energètics”. Les noves funcionalitats i interfícies de la domòtica permeten adquirir consciència del propi consum i aporten a l’usuari informació necessària per modificar hàbits i incrementar estalvi i eficiència. En definitiva, la informació i la formació de ciutadans i empreses en qüestions energètiques són molt importants per tal que el necessari diàleg social sigui productiu. Així, es considera fonamental elaborar una estratègia de comunicació que expliqui a la societat catalana la prospectiva energètica realitzada (PROENCAT 2030), l’escenari escollit i els plans que se’n derivin, les seves conseqüències en la vida diària i productiva, els objectius del Pla de l’Energia, i que s’estableixin mecanismes permanents de verificació del camí seguit en la consecució d’aquests objectius. S’han de dedicar esforços per evitar que es produeixin enganys a la ciutadania amb “solucions màgiques” que en aquest camp són tan freqüents i generen expectatives estèrils. El procés de comunicació no s’ha de confondre amb una campanya publicitària. Es tracta de connectar amb el teixit divers de la societat civil i aconseguir que les associacions ciutadanes, empresarials i sindicals facin seva la problemàtica i obtinguin el recolzament d’experts i membres de l’administració en les seves iniciatives d’informació i debat sobre la política energètica. En suma, no es tracta només que els experts informin els ciutadans, sinó que recolzin i estimulin l’autoreflexió de la societat. És necessari dissenyar i executar a curt termini un pla de formació destinat a aconseguir una capacitació i conscienciació del conjunt de la població en temes

1414


14

energètics, així com la incorporació axial de les qüestions energètiques en la formació reglada, i en especial en les carreres tècniques. Aquesta mesura s’entén fonamental, atès que actualment ni a l’educació escolar ni a les diferents formacions tècniques es dedica una atenció suficient a les qüestions energètiques. En general, l’energia es viu com un recurs preexistent per a qualsevol activitat. És necessari que s’ensenyi a valorar l’energia i la seva limitada disponibilitat, a comptar el seu consum, a comparar la despesa energètica de diferents aparells i activitats humanes, a entendre’n l’origen i la disponibilitat, etc. f) Cap a un sistema elèctric que corregeixi dèficits i permeti afrontar els

reptes del futur En l’horitzó de l’any 2030, les exigències que la societat reclamarà del sistema elèctric seran molt més grans que les actuals. A més de garantir uns subministraments de qualitat a uns preus adequats per no afectar negativament la competitivitat de la nostra economia, el criteri principal de disseny de les xarxes elèctriques ha de ser la seva capacitat per integrar a fons els sistemes de generació distribuïts i renovables, beneficiosos quant als efectes ambientals de la seva utilització i a la diversificació i autonomia energètica que aporten, però que, en alguns casos, introdueixen dificultats en la gestió del sistema. Així mateix, s’haurà de millorar la tipologia de les xarxes per maximitzar la incorporació d’energies renovables no gestionables, garantint l’operació del sistema elèctric amb uns nivells de seguretat adequats (necessitat d’una major capacitat de regulació mitjançant centrals hidràuliques de bombeig i turbines de gas natural —peakers— o d’un increment notable de les interconnexions internacionals del nostre sistema elèctric). Per tot plegat, s’ha de prestar una atenció especial i proactiva al desenvolupament integral i harmònic de les infraestructures energètiques. Per fer-ho, serà necessari crear mecanismes de cooperació i coordinació entre els diferents nivells de l’administració en el desenvolupament i l’execució de la política energètica en tot el territori. Igualment, la incorporació de noves tecnologies elèctriques, i en particular l’ús massiu de vehicles elèctrics, així com la generalització de la generació distribuïda mitjançant energies renovables connectades a la xarxa, suposarà un repte important per a les xarxes de distribució elèctrica, repte que haurà d’abordar-se a curt termini. S’ha de tenir en compte que, en els escenaris prospectius més crítics (escenaris que incorporen un peak-oil), es preveu un increment notable de l’electrificació dels usos finals de l’energia, a causa de la flexibilitat més gran d’energies primàries que ofereix el vector electricitat.

1515

1616


15

Per tot això és necessari impulsar un canvi en la planificació i gestió de la xarxa elèctrica que permeti la incorporació massiva de fonts renovables. Aquest canvi implica també invertir en una millora de les infraestructures energètiques. De fet, ampliar la xarxa elèctrica és determinant per aprofitar l’energia procedent de fonts renovables. A més, estratègicament, una major electrificació és fonamental per realitzar la transició cap a una economia lliure de la dependència del petroli. En concret, proposem quatre iniciatives estratègiques sobre infraestructures elèctriques bàsiques amb potencials efectes positius en el model energètic:

• Generació elèctrica baixa en emissions, com les centrals tèrmiques de cicle combinat o les noves centrals de carbó de baixa emissió, complementat amb un fort impuls a les energies renovables.

• Xarxes intel·ligents de transport elèctric. • Mobilitat que utilitzi l’electricitat: vehicles elèctrics, vehicles d’hidrogen,

tecnologies d’informació controladores de l’ús d’energia en els vehicles, etc.). • Tecnologies distribuïdes i xarxes energètiques locals (microxarxes) en aquells

casos en què la connexió a la xarxa de transport no sigui possible. g) Cap a un nou model territorial: de la mobilitat a l’accessibilitat

S’ha d’incidir profundament en una gestió racional de la demanda de mobilitat de persones i mercaderies. L’àmbit del transport requereix una autèntica “revolució”, en paraules de la pròpia AIE. El preu de l’energia no és l’únic motor del seu consum: la configuració de les nostres activitats, basant-nos en una hipòtesi de disponibilitat d’energia il·limitada i barata, és la que crea el marc de consum energètic. Dins d’aquest marc la variació en el preu de l’energia condiciona l’activitat desenvolupada. Però l’objectiu que es persegueix és un altre: un marc de consum que permeti mantenir l’activitat amb una disminució efectiva en el consum d’energia. Per això és necessari considerar estratègies de planificació territorial, com el desenvolupament de conceptes d’urbanisme que disminueixin el desplaçament de persones i mercaderies i que integrin, per exemple, activitats empresarials i de lleure en les noves zones residencials, o el disseny de nous models de distribució comercial que permetin aproximar les zones residencials a les comercials i industrials. Atesa la dificultat d’introduir aquests canvis a les zones ja urbanitzades i el termini entre la planificació territorial i la seva aplicació, es considera urgent abordar aquestes noves estratègies de planificació territorial tan aviat com sigui possible. També s’ha de reduir la mobilitat no necessària mitjançant accions de conscienciació o l’aplicació de normativa i fiscalitat desincentivadora. Així mateix, s’ha d’abordar la disminució de la demanda captiva de transport, induint canvis progressius en el model de ciutat i el model de mobilitat actual sense comprometre el creixement econòmic.

1717


16

En el cas específic del transport de mercaderies, que tendeix a diversificar-se, s’hauria de donar prioritat al sector ferroviari com a alternativa competitiva i eficaç al transport per carretera. En aquest sentit, resultaria clau fomentar un sistema de transport intermodal, capaç de seleccionar el mitjà més adequat per a cada necessitat i moment. En efecte, la intermodalitat permetria un plantejament global, amb la subsegüent racionalització de capacitats dels diferents mitjans de transport disponibles i, específicament, un millor ús del ferrocarril i del transport marítim. Més enllà d’aconseguir una disminució de la demanda de mobilitat, la diversificació energètica cap a fonts de baix contingut en carboni en el sector del transport és un dels elements clau de qualsevol política energètica. Això implica la potenciació de l’ús dels biocarburants, però també, i sobretot, de la promoció de sistemes de transport més eficients. En concret, s’ha d’apostar per l’electrificació dels sistemes de transport, la qual cosa implica tant un increment significatiu de la xarxa ferroviària, que cobreixi de manera especial el transport de mercaderies, com la introducció de vehicles híbrids, híbrids connectables a la xarxa elèctrica i elèctrics. Així mateix, s’ha d’apostar per una xarxa de Short Sea Shipping (transport marítim de curta distància) amb vocació intermodal, i promocionar l’establiment d’empreses de serveis col·lectius o compartits de transport en tot el territori. Un urbanisme que diversifiqui els mitjans de mobilitat hauria d’estimular i integrar adequadament l’ús de la bicicleta, així com el desenvolupament de fórmules innovadores, com senders urbans que facilitin el desplaçament a peu mitjançant la conversió de corredors urbans en zones de vianants. h) Cap a una reducció del consum energètic en l’edificació En l’àmbit de l’edificació s’ha d’assegurar tant l’aplicació de criteris de disseny que afavoreixin una millor eficiència dels nous edificis a construir com el desenvolupament de mesures per millorar el comportament energètic dels edificis existents. A part dels hàbits de consum del ciutadà, el factor que més contribueix a la despesa energètica en els edificis és el propi disseny de l’edifici, la seva adequació a les condicions climàtiques en què es troba i les seves pautes d’ús. La minimització del consum energètic s’ha de trobar a la base del projecte arquitectònic, juntament amb la resta de consideracions que defineixen el resultat final (estètiques, estructurals, de seguretat, etc.). Un bon projecte redueix significativament les despeses de climatització i il·luminació. En el context del canvi climàtic i la crisi energètica, s’ha d’evitar una arquitectura que planifiqui edificis que només poden funcionar sobre la base d’una despesa desorbitada en calefacció i en aire condicionat. Al mateix temps, s’ha d’afavorir la construcció d’edificis amb capacitat de retornar al sistema energètic l’energia que capten, per exemple mitjançant plaques solars. En aquest sentit s’ha de potenciar amb urgència la formació específica en eficiència energètica en els

1818


17

programes formatius de grau i postgrau de les escoles d’arquitectura, així com en altres entorns educatius professionals. No obstant això, atesa la conjuntura econòmica i les dinàmiques de construcció que s’han donat fins al moment, és en la rehabilitació del parc immobiliari existent on resulta especialment rellevant concentrar els esforços per reduir la demanda energètica de llars i equipaments. Concretament els esforços en la rehabilitació d’edificis haurien de centrar-se en: millora del comportament tèrmic i acústic de la pell de les edificacions, dirigit a aconseguir una reducció directa del consum d’energia per a climatització; la incorporació de la cultura de la sostenibilitat en el procés de rehabilitació, la qual cosa significa donar prioritat a les tècniques toves enfront de tecnologies d’obra nova; i la millora de l’eficiència de les instal·lacions, incorporant sistemes innovadors d’alta eficiència energètica. La regulació urbanística i d’edificació són factors molt importants a l’hora de facilitar el disseny d’edificis energèticament més eficients. En aquest sentit, és necessari donar un fort impuls a una arquitectura i un urbanisme enfocats cap a la sostenibilitat, assegurant que els plans d’ordenació urbana aprovats per l’administració, així com les llicències de construcció, s’ajustin a paràmetres d’eficiència energètica. En el sector de la construcció, l’Administració ha d’accentuar el paper exemplificatiu en els seus propis edificis i instal·lacions. Així mateix, és clau impulsar polítiques públiques que incentivin el desenvolupament i regulin el funcionament d’Empreses de Serveis Energètics (ESCO). Els serveis integrats energètics de les ESCO, que ofereixen desenvolupament, instal·lació i finançament de projectes de millora de l’eficiència energètica, han demostrat ser un instrument molt eficaç per millorar la qualitat i el funcionament de les instal·lacions energètiques a llarg termini. i) Situar la política energètica de Catalunya en el màxim nivell estratègic El Govern català hauria d’establir com a prioritat que la política energètica se situï en el màxim nivell estratègic. Per fer-ho, les línies de la política energètica catalana s’han de coordinar i vertebrar estretament amb la resta de polítiques de la Generalitat (industrials, d’ocupació, d’investigació, mediambientals, territorials, agràries, etc.) sense estar-hi subordinades. Si es volen afrontar a la pràctica els futurs reptes energètics amb decisió, fermesa i proactivitat, és necessari que el conjunt de polítiques catalanes considerin i interioritzin l’estratègia energètica. En aquest sentit, és primordial generalitzar les anàlisis cost-benefici que tinguin en compte les diferents dimensions de les polítiques públiques (econòmica, productiva, social, mediambiental, etc.) com a eina clau per prioritzar adequadament les actuacions.


18

Conclusió Estem iniciant un període en què l’economia, l’energia i el canvi climàtic plantegen greus reptes de futur per al nostre món i per a la nostra societat. Pensem que les respostes a aquests reptes estan relacionades i es concreten en un nou paradigma econòmic i energètic que sigui sostenible en aquestes tres dimensions. Els elements imprescindibles a tenir en compte en aquest canvi de paradigma són disposar d’un subministrament estable d’energia segura i neta, amb una tendència clara cap a la descarbonització; vigilar les emissions i tots aquells processos que contribueixen a l’augment de la concentració de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera; i utilitzar la necessària transformació del sector energètic com a oportunitat d’inversió i emprenedoria, amb un efecte substancial en la creació de llocs de treball. A Catalunya es disposa del coneixement tecnològic i de gestió suficient per abordar la construcció d’un nou model energètic a partir del seu propi àmbit i en coordinació amb les experiències i polítiques que es duen a terme en l’àmbit nacional i internacional. De manera que la posada en pràctica de les recomanacions suggerides en aquest informe pot, al mateix temps, contribuir a resoldre els problemes propis de Catalunya i suscitar un efecte de demostració d’un model sostenible que articuli creixement econòmic, subministrament energètic, conservació ambiental i canvi de la forma de vida. Per tot això, el Grup d’Experts en Energia insta el Govern de Catalunya a intensificar esforços en la millora de la seva política energètica, que hauria de convertir-se en una de les seves prioritats, amb una alternativa contundent en estalvi, eficiència i desenvolupament d’energies renovables, així com un increment notable de les polítiques d’I+D+i i un pla de formació i conscienciació orientat a aconseguir la participació de la societat en el nou paradigma energètic. L’objectiu final, en definitiva, hauria de ser la disminució de la intensitat energètica i la consecució d’una economia de baixa emissió de diòxid de carboni.

1919

21

Membres del Grup d’experts en energia Manuel Castells, president del Grup d’experts Catedràtic de Planificació Urbana i Regional de la Universitat de Califòrnia-Berkeley (emèrit). És professor d’Investigació de la Universitat Oberta de Catalunya i professor visitant distingit de Tecnologia i Societat del Massachussets Institute of Technology, i també és membre fundador del Consell Científic del Consell Europeu d’Investigació. Ha estat president del Consell d’Experts sobre la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana creat en el marc del procés d’elaboració de l’Acord Estratègic, signat pel Govern, organitzacions empresarials i sindicats. Paulina Beato, vicepresidenta del Grup d’experts Catedràtica de Teoria Econòmica i Doctora por la Universitat de Minessota, fou la presidenta de REE des de la seva creació, el 1984, fins el 1988. També va ser directiva del Banc Mundial i del Banc Interamericà de Desenvolupament. Actualment és consellera de Repsol YPF. A la dècada dels vuitanta va contribuir al disseny actual del sistema energètic espanyol des de l’Instituto Nacional de Industria (INI), on va treballar entre 1983 i 1984. És professora de diversos màsters de la UPF. Ramon Folch Doctor en Biologia i socioecòleg. Els seus àmbits de treball són la recerca i la gestió territorial i urbanística i el canvi climàtic. Ha estat consultor en gestió ambiental de la UNESCO, membre del Comitè de la UNESCO per al Seguiment de la Conferència de Rio (París, 1992-97) i titular de la Càtedra de Metatècnia Ambiental i Socioecologia de l'Institut Català de Tecnologia (Barcelona, 1996-98). Des de 2004 presideix el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. És autor d’un estudi sobre la situació energètica de Catalunya en l’horitzó del 2030. Mariano Marzo Catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona. És soci d’honor de l’Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN), i també és membre de l’American Association of Petroleum Geologists i de l’European Association of Petroleum Geoscientists & Engineers. Ha editat 15 llibres i nombrosos treballs en publicacions científiques dedicats a l’anàlisi dels combustibles fòssils. Gran expert, entre d’altres temes, en aspectes geoestratègics, ha treballat a Europa, Estats Units, Amèrica del Sud, Orient Mitjà i nord d’Àfrica.

Jorge Wagensberg Llicenciat en Física. Professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i Honoris Causa per la Universitat Lasalle de Costa Rica. Va presidir l’European Collaborative for Science & Technology entre el 1993 i el 1995. És director de l'Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Obra Social La Caixa des del 2005. Director del Museu de la Ciència de la Fundació la Caixa des del 1991, va encapçalar la renovació que va donar lloc a CosmoCaixa, que va dirigir fins el 2005. José Antonio Garrido Enginyer Industrial per la ETSI de Bilbao, Doctor Enginyer Industrial per la Universitat de Madrid, Graduat per IESE, Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc i Acadèmic numerari de la Real Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya. Ha desenvolupat gairebé tota la seva trajectòria professional a Iberdrola, on va ocupar-ne la vicepresidència fins el 2003. També va ser conseller de REE (1987-2001) i president de Gamesa (2000-2001). Actualment, és president de l’Associació per la Revitalizació del Bilbao Metropolità.

Josep Enric Llebot Llicenciat, doctor en Ciències Físiques per la UAB (1981) i catedràtic de Física de la matèria condensada a la mateixa universitat. Ha estat degà de la Facultat de Ciències de la UAB i de la Universitat de Girona, professor convidat del programa USIA del govern dels Estats Units i becari de l'OTAN. Ha treballat en àmbits com la radiació solar i teledetecció, els models climàtics de baixa resolució o els models de qualitat de l'aire. Ha realitzat estades d'investigació a Alemanya, als Estats Units i al Canadà, i també ha format part del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya. Domingo Jiménez Beltrán Enginyer Industrial per l'Escola Superior Tècnica d'Enginyers Industrials de Madrid. Ha treballat en el camp de la protecció del medi ambient, la gestió dels recursos naturals i el desenvolupament sostenible, tant en l’empresa privada com en l'Administració Pública en l’àmbit regional, espanyol i comunitari. Entre el 1994 i el 2002 va ser el primer director executiu de l'Agència Europea de Medi Ambient, amb seu a Copenhaguen. Ha estat també assessor de l'Oficina Econòmica del President espanyol i director de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya. És autor i editor de diverses publicacions i articles i professor de cursos especialitzats en aquestes matèries.

22


19

Annexos


20

Annex I Descripció dels escenaris exploratoris del sistema energètic de Catalunya presentats a la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030 (PROENCAT-2030) La prospectiva energètica de Catalunya presenta 6 escenaris energètics per a Catalunya segons el nivell de preus de l’energia, l’estratègia i la política energètica associada i el comportament dels agents implicats, entre altres factors. Els sis escenaris contemplats en l’anàlisi prospectiva són els següents:

• Escenari E1 o Escenari base • Escenari E2 o Escenari voluntarista • Escenari E3 o Escenari d’adaptació tardana • Escenari E4 o Escenari d’anticipació • Escenari E5 o Escenari crític “reactiu” • Escenari E6 o Escenari crític “canvi d’era”

A continuació es desenvolupa una breu descripció dels escenaris. Escenari E1 (Escenari base) En aquest escenari, corresponent a l’escenari BASE de l’actual Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, els preus dels combustibles fòssils es mantenen en nivells similars als de juliol de 2008 durant l’horitzó de l’any 2030, atès que no hi ha problemes d’oferta de combustibles fòssils per cobrir la creixent demanda mundial durant l’horitzó prospectiu. Quant a les polítiques energètiques catalanes, recull les tendències registrades a Catalunya des de mitjan dècada dels 90, si no s’haguessin adoptat les polítiques de foment de les energies renovables i d’estalvi i d’eficiència energètica establertes en el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 que s’estan aplicant actualment, o si aquestes no tinguessin els efectes previstos. En aquest escenari, els criteris de desenvolupament sostenible tenen un paper molt limitat i els èxits de les polítiques públiques de l’àmbit energètic que es produeixen en el futur es realitzen per pròpia iniciativa de les empreses i ciutadans de Catalunya. En relació amb les polítiques sobre el canvi climàtic s’incompleixen els compromisos adquirits.

2525


21

Escenari E2 (Escenari voluntarista) En aquest escenari, corresponent a l’escenari IER de l’actual Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, els preus dels combustibles fòssils es mantenen a preus similars als del juliol de 2008 en l’horitzó de l’any 2030, pel fet que no hi ha problemes d’oferta de combustibles fòssils per cobrir la creixent demanda mundial durant l’horitzó prospectiu. Pel que fa a les polítiques energètiques catalanes, en aquest escenari el govern català manté l’estratègia i els nivells d’esforç econòmic de la política energètica actual, desenvolupats en l’actual Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, i aprova nous Plans de l’Energia continuistes en les seves estratègies d’estalvi i eficiència energètica i de promoció de les energies renovables. Les estratègies d’aquests Plans van dirigides a la transició de l’actual model energètic de Catalunya cap a un nou model energètic més sostenible, en un entorn que permet una transició a ritme moderat. En relació amb les polítiques sobre el canvi climàtic es produeix a llarg termini un compliment dubtós dels compromisos adquirits. Escenari E3 (Escenari d’adaptació tardana) En aquest escenari, els preus dels combustibles fòssils s’incrementen significativament al llarg del període prospectiu, arribant a doblar-se l’any 2030 en relació amb els preus assolits el juliol de 2008. Tot i que no s’arriba al “peak-oil” al llarg del període prospectiu, es produeixen puntualment situacions d’escassetat, amb una probabilitat d’augment significativa al final del període. Així mateix, augmenta progressivament la tensió als mercats internacionals de gas natural i carbó, amb increments graduals dels preus d’aquests combustibles fòssils. En aquest escenari, al llarg del període prospectiu a Catalunya es mantenen les polítiques energètiques sobre energies renovables i estalvi i eficiència energètica similars a les desenvolupades fins al moment (les de l’escenari E2), que es mostren insuficients per pal·liar els efectes que comporten els alts preus energètics dels combustibles fòssils i no s’adapten a les noves necessitats i circumstàncies de la problemàtica energètica de les empreses i ciutadans. En aquest escenari no es poden complir els objectius catalans de lluita contra el canvi climàtic. Escenari E4 (Escenari d’anticipació) En aquest escenari els preus dels combustibles fòssils s’incrementen significativament al llarg del període prospectiu, arribant a doblar-se l’any 2030 en relació amb els preus assolits el juliol de 2008. Tot i que no s’arriba al “peak-oil” al llarg del període prospectiu, es produeixen puntualment situacions d’escassetat, amb una probabilitat d’augment significativa al final del període. Així mateix, augmenta progressivament la

2426


22

tensió als mercats internacionals de gas natural i carbó, amb increments graduals dels preus d’aquests combustibles fòssils. En aquest escenari, Catalunya es prepara anticipadament des del present per als elevats preus dels combustibles fòssils que s’esperen al final del període. S’assumeix com a prioritat estratègica aconseguir una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni per mantenir la lluita contra el canvi climàtic, apostant per avançar decididament cap al desenvolupament sostenible. Es desenvolupen nous i ambiciosos Plans de l’Energia que reforcen notablement les polítiques de l’actual Pla de l’Energia en matèria d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables, accelerant i intensificant la transició cap a un model energètic sostenible en relació a l’escenari E2. El govern català porta la política energètica al màxim nivell estratègic. D’aquesta manera, les línies estratègiques de la política energètica catalana es coordinen i es vertebren estretament amb la resta de polítiques catalanes. En aquest context, els nous Plans de l’Energia desenvolupats constitueixen el nucli fonamental de l’estratègia catalana per lluitar contra el canvi climàtic. Escenari E5 (Escenari crític “reactiu”) En aquest escenari es produeix el “peak-oil” a mitjan dècada 2010-2020, amb un augment molt important i dràstic dels preus dels combustibles fòssils a partir del “peak-oil”. Els preus del petroli pràcticament doblen les previsions establertes en els escenaris E3 i E4 al final del període prospectiu. La demanda de petroli no s'adequa a l'oferta després de produir-se el "peak-oil" i una part de la demanda mundial queda insatisfeta, per motius de falta de disponibilitat i d'assequibilitat. Es produeix un augment molt fort de la tensió als mercats internacionals de gas natural i carbó, que pot comportar fortes escalades dels preus d’aquests combustibles fòssils. Per pal·liar els efectes que comporten uns preus energètics tan elevats, es reforcen notablement i de forma urgent les polítiques del govern català sobre energies renovables i estalvi i eficiència energètica. Tanmateix, es produeixen ineficàcies d’aplicació en aquestes polítiques energètiques, que es mostren tardanes i clarament insuficients atès que estan dissenyades per a altres entorns de preus i no estan plenament adaptades a la nova realitat energètica. Aquests preus tan elevats comporten importants estalvis energètics per efectes estructurals i una gran inquietud en la societat per l’eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables. Les polítiques ambientals perden importància i passen a un segon pla.

2527


23

Escenari E6 (Escenari crític “canvi d’era”) En aquest escenari es produeix el “peak-oil” a mitjan dècada 2010-2020, amb un augment molt important i dràstic dels preus dels combustibles fòssils a partir del “peak-oil”. Els preus del petroli pràcticament en el doble d’allò que s’havia previst en els escenaris E3 i E4 al final del període prospectiu. La demanda de petroli no s'adequa a l'oferta després de produir-se el "peak-oil" i una part de la demanda mundial queda insatisfeta, per motius de falta de disponibilitat i d'assequibilitat. Es produeix un augment molt fort de la tensió als mercats internacionals de gas natural i carbó, que pot comportar fortes escalades dels preus d’aquests combustibles fòssils. La política energètica catalana segueix inicialment el camí de l’escenari E4. En el moment de produir-se els primers indicis d’augment de la tensió als mercats energètics, el Govern català posa en marxa uns nous Plans molt reforçats d’estalvi i eficiència energètica i de foment de les energies renovables en el marc d’un “Pla de transició no traumàtica cap a una economia de molt baix consum d’hidrocarburs fòssils i baixa intensitat energètica” amb la participació activa d’empreses i ciutadans. Aquest Pla comporta també una aposta decidida per un canvi en les pautes de consum de la societat, i un fort impuls de l’economia circular, basada en els principis de Reutilització, Reducció i Reciclatge aplicats a l’àmbit industrial, edificació, etc.

2628


24

Annex II

Síntesi d’informes de referència

Green Jobs: Towards Decent Work in a Sustainable, Low-Carbon World (United Nations Environment Programme, 2008)

‘L’ocupació verda’ o ambiental s’ha convertit en una espècie de símbol d’una economia i una societat més sostenible, capaç de conservar el medi ambient per a les generacions presents i futures, més equitativa i oberta. Aquests llocs de treball del sector ambiental han permès també concebre l’esperança que la humanitat podrà fer front a dos desafiaments determinants del segle XXI: mitigar el canvi climàtic i oferir feina digna per a tots, també per als 1.300 milions de persones –un 43% de la força de treball mundial- que encara avui viuen sota el llindar de la pobresa, exclosos del desenvolupament econòmic i social.

Aquest informe, elaborat pel Worldwatch Institute per encàrrec del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA [UNEP en anglès]), és el primer estudi ampli sobre allò que ja s’anomena una ‘economia verda’ o ambiental i el seu impacte en el món del treball. Ofereix dades, prospectives i recomanacions sobre l’evolució de l’ocupació en feines ambientals que s’estan generant en molts sectors i economies de tot el món. En aquest sentit, s’assegura que el mercat mundial de productes i serveis ambientals es duplicarà, segons les projeccions, i passarà dels 1,37 bilions de dòlars anuals a 2,74 bilions l’any 2020, segons Roland-Berger Strategy Consultants. A Alemanya, per exemple, la tecnologia ambiental es multiplicarà per quatre, de manera que representarà el 16% de la producció industrial el 2030, i l’ocupació en aquest sector superarà la de les grans indústries de maquinària i la de l’automòbil. Les inversions en eficiència energètica en els edificis podrien generar uns altres 2-3,5 milions de llocs de treball ambientals a Europa i als Estats Units, i el seu potencial és molt més gran en els països en vies de desenvolupament. Així mateix, les incipients empreses del sector de la tecnologia neta als EUA podrien generar 400.000-500.000 llocs de treball en els propers anys. Un altre sector on poden generar-se molts llocs de treball ambientals és el de les energies renovables. Aquest sector ha experimentat un creixement enorme, que li ha permès passar d’una inversió de 10.000 milions de dòlars el 1998 a, com a mínim, 66.000 milions de dòlars el 2007, l’equivalent al 18% de tota la inversió en energia. Es preveu que arribarà a un total de 343.000 milions de dòlars anuals el 2020 i que es tornarà a duplicar el 2030, quan arribarà als 630.000 milions de dòlars. Les inversions projectades es traduirien almenys en 20 milions de llocs de treball addicionals en el sector, i això el convertiria en una font d’ocupació superior a la de l’energia fòssil actual.

2729


25

A l’informe també s’hi presenten nombrosos exemples que demostren la contribució d’aquests llocs de treball al creixement econòmic net dels països en desenvolupament, la reducció de la pobresa i la millora dels nivells de vida de la població. Aquest estudi vol ser una eina per promoure les oportunitats i transicions justes, així com mobilitzar els governs, els empresaris i els treballadors per tal que s’estableixi un diàleg sobre polítiques coherents i programes eficaços dirigides a aconseguir una economia verda amb llocs de treball ambientals i dignes per a tots. Barack Obama and Joe Biden: New energy for America La dependència que els EUA tenen del petroli és una amenaça per a la seva seguretat nacional, per a l’economia i per al planeta. Per això fa falta treballar en la independència energètica i construir una nova economia alimentada per energia neta i segura. En coherència amb aquesta ambiciosa aposta s’articula el programa polític de Barack Obama en matèria energètica, que parla de fer ‘front al desafiament moral, econòmic i ambiental del canvi climàtic i construir un futur d’energia neta que beneficiï tots els nord-americans’. El programa es concreta en mesures com la creació de cinc milions de llocs de treball ‘verds’ o ambientals mitjançant la inversió de 150.000 milions de dòlars els pròxims 10 anys; tenir un milió de vehicles híbrids –fabricats als EUA- a les carreteres el 2015; generar un 10% de l’electricitat utilitzant recursos renovables el 2012 i un 25% el 2025; o implementar un programa general ‘cap and trade’ per reduir les emissions un 80% amb vista al 2050. World Energy Outlook 2008 (International Energy Agency) Actualment, el sistema energètic mundial es troba en una cruïlla. Les tendències en el subministrament i el consum d’energia són clarament insostenibles, des del punt de vista social, ambiental i econòmic. Però encara estem a temps de canviar de rumb. Aquesta tesi impregna el World Energy Outlook (WEO) 2008 –l’última edició de la principal publicació anual de l’AIE sobre la prospectiva de l’energia al món. El WEO-2008, amb una base de dades exhaustiva, previsions detallades i una anàlisi de fons, ofereix valuosos elements de judici sobre les perspectives del mercat mundial de l’energia i les seves implicacions en el canvi climàtic. L’objectiu és ajudar els encarregats de formular polítiques a avaluar i fer front als reptes que planteja el deteriorament de les perspectives d’abastament de petroli, la pujada dels preus de l’energia i l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, ofereix una visió detallada de les perspectives de producció de petroli i gas. Segons l’escenari de referència per al 2030 del WEO-2008, la demanda d’energia primària al món creixerà un 1,6% anual com a mitjana entre 2006 i 2030 –en total un

2830


26

augment del 45%-; la demanda de petroli pujarà dels 85 milions de barrils per dia actuals als 106 milions; la demanda de carbó pujarà més que la de qualsevol altre combustible en termes absoluts; les energies renovables modernes creixeran més ràpidament, passant a convertir-se en la segona font d’electricitat poc després del 2010; i la Xina i l’Índia representaran més de la meitat de l’increment de la demanda d’energia el 2030. Al mateix temps, les emissions de gasos d’efecte hivernacle es duplicaran, cosa que pot provocar una elevació de la temperatura mitjana del planeta de fins a 6º C. Amb aquestes perspectives, al WEO-2008 s’insisteix que la crisi financera i econòmica no ha de demorar l’acció política necessària i urgent per garantir la seguretat dels subministraments d’energia i per reduir l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A l’informe també s’assegura que s’ha de marcar l’inici d’una revolució mundial de l’energia mitjançant la millora de l’eficiència energètica i el desplegament massiu de les fonts d’energia baixes en emissions de CO2. Future of Coal (Bryan Hannegan, 2007) El carbó proporciona actualment més de la meitat de l’electricitat utilitzada als Estats Units, i seguirà tenint una quota dominant en la generació d’energia elèctrica en el futur. La prospectiva per al 2030, segons l’Energy Information Administration, és que el consum d’electricitat als Estats Units augmentarà un 40% respecte als nivells actuals. Això, sumat a la responsabilitat respecte al risc potencial del canvi climàtic, obliga aquest país a reduir substancialment la intensitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’economia, de forma que permeti la continuïtat del creixement econòmic i els beneficis que proporciona l’energia. Això implica un canvi substancial en la forma en què es produeix i es consumeix l’electricitat. Aquest és el punt de partida de l’article ‘Future of Coal’ de Bryan Hannegan, vicepresident de medi ambient de l’EPRI (Electric Power Research Institute). En aquest document analitza l’informe Future of Coal (elaborat pel Massachusetts Institute of Technology), un estudi dirigit al govern, a la indústria i al món acadèmic on s’avaluen les tecnologies i els costos associats a la generació d’electricitat a partir de carbó. En aquest sentit, Bryan Hannegan analitza els principals reptes de la generació elèctrica a partir del carbó durant les pròximes dècades, i posa l’accent en les tecnologies avançades del carbó com a part de la cartera d’opcions per reduir les emissions de diòxid de carboni associades al canvi climàtic. Insisteix en un compromís renovat i sostingut d’I+D+i per incrementar l’eficiència en les plantes de carbó i la investigació en captura de carboni i tecnologies d’emmagatzemament de CO2.

2931


27

Making Sweden an OIL-FREE Society (Commission on Oil Independence, 2006) El desembre de 2005 el govern de Suècia va nomenar una comissió experta que el guiés en l’objectiu de reduir la dependència nacional del petroli. El canvi climàtic, la inestabilitat geopolítica i les pròpies disfuncions nacionals en creixement econòmic i ocupació per la fluctuació dels preus del petroli en van ser el desencadenant. De fet, es van considerar cinc raons capitals per a l’eliminació gradual de la dependència del petroli a Suècia, la millora de l’eficiència energètica i la substitució, a llarg termini, de les fonts d’energia fòssils per energia renovable:

1. Reduir l’impacte de Suècia sobre el clima. 2. Garantir el subministrament energètic del país a llarg termini. 3. Convertir-se en una nació líder en el desenvolupament de noves tecnologies

d’estalvi i eficiència energètica. 4. Ser més competitius a escala global. 5. Utilitzar i desenvolupar els recursos energètics propis dels boscos i camps,

l’anomenat “Sweden’s green gold”. En l’informe ‘Making Sweden an OIL-FREE Society’ publicat el 2006 s’explica el resultat d’un ampli procés de discussió que va tenir lloc a la societat sueca, i que va donar com a resultat les propostes estratègiques concretes de la Commission on Oil Independence per a la reducció de la dependència del petroli. Totes les propostes van dirigides cap a la consecució dels següents objectius amb vista al 2020:

• La societat sueca, en el seu conjunt, ha de ser capaç d’augmentar un 20% l’eficiència en l’ús de l’energia.

• No s’hauria de fer servir el petroli per a calefacció residencial i comercial d’edificis.

• El transport per carretera, inclòs el transport en l’agricultura, la silvicultura, la pesca i la construcció, ha de reduir l’ús de la gasolina i el gasoil en un 40-50%.

• La indústria ha de reduir el seu ús de petroli en un 25-40% fins al 2020. Towards an Oil Free Economy in Ireland: Lessons from the Swedish Commission for Oil Independence Report Joseph Curtin (IEA) Irlanda és un dels països més vulnerables a la caiguda de la producció mundial de petroli i per tant a l’increment dels preus. No té jaciments propis i per tant és molt dependent de les importacions. A això se li ha de sumar que no disposa de capacitat de generació elèctrica a partir d’energia nuclear, ni és políticament viable proposar-la com a opció actualment. A més, pel seu caràcter insular, l’accés al subministrament d’electricitat dels països veïns és impossible sense una interconnexió. A aquesta vulnerabilitat se li afegeix el fet que en els últims quinze anys la demanda de petroli a

3032


28

Irlanda ha augmentat fins a situar-se en una de les taxes de consum per càpita més altes de la UE. En aquest context, Irlanda s’enfronta a un alt nivell de dependència del petroli en un moment en què ja no se’n pot garantir l’abundància i en què cada cop se’n qüestiona més l’ús per motius ambientals, econòmics i socials. En aquest informe de Joseph Curtin s’analitzen les solucions proposades per la Commission on Oil Independence de Suècia per aprofundir en la independència del petroli d’aquell país amb vista al 2020. Es fa un resum de les propostes d’aquesta comissió i de com es podrien aplicar al cas irlandès, conscients per una banda que es parteix de realitats diferents, -perquè els problemes i reptes del context suec són menys greus– i, per l’altra banda, que compartir informació i tecnologia serà una de les claus per fer front als reptes del nou escenari energètic.

3133

· La política energètica en el nou escenari mundial: reflexions i propostes des de Catalunya 2...

Documents

Transcript of · La política energètica en el nou escenari mundial: reflexions i propostes des de Catalunya 2...