BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 32 • JUNY 2008

• El Primer Premi de la Coral l’Horta en el IV dia d’Àfrica a Natzaret

• L’Homenatge a Clara Santiró

• La Primera Pedra del Centre Cultural

AM

BE

LS

UP

OR

TD

EL’

AC

AD

ÈM

IAV

AL

EN

CIA

NA

DE

LA

LL

EN

GU

A

Núm. 32 - JUNY 2008

2

EDITORIAL

enyores i senyors, ami-gues i amics, som ajuny. Aquesta primave-ra que clou ha plogut

com no ho feia des de fa temps.Però sembla que l’estiu ja guaitaamb força i valent. Temps altemps! D’ací uns mesos en parla-rem i comentarem les dades detemperatura, les màximes i lesmínimes, i tornarem a emprarxifres esgarrifoses. Ja ho veu-rem.

Dèiem a l’anterior revista quehavíem de donar la cara, i l’hemdonada: la Banda ha complit. Iquè hem direu de la Coral? Haestat magnífica la seua actuacióal Palau de la Música celebrant elX Aniversari. Enhorabona!! A lespàgines interiors trobareu unabona i àmplia crònica.

I entre unes coses i altres, laSetmana Cultural amb un pro-grama ben complet i satisfactori.I el que és més sorprenent enca-ra: tota eixa activitat “extra” nolleva que la marxa “normal” con-tinue: les classes, els assaigs, lesreunions... i també l’A poquetanit, els concerts solidaris, pre-sentacions de llibres, etc. De totdonem compte a les pàgines d’a-questa revista, la NM 32.

I ara, una pregunta: ¿no cre-gueu que tanta activitat i detanta qualitat mereix ja un localdigne on poder desenvolupar-se imostar-se? En poques paraules:¿no cregueu que el CCR (CentreCultural Rambleta) està tar-dant massa?

Una cosa és l’esforç humà,material, econòmic, de temps,etc. que totes i tots els associatsfem dia a dia per mantindre lesnostres activitats i dotar-nos delsserveis necessaris per a desenvo-lupar-les i anar acomplint elsobjectius i les finalitats que ensmarquen els estatuts. Això ja ho

fem, i en escreix!! Del que parlemara és d’infrastructures i mitjansnecessaris per a mostrar, acos-tar, fer i aproximar cultura a12.000 persones que són ciuta-dans de València capital i veïnes iveïns de Sant Marcel·lí. Estemparlant de drets!! Sí, drets cul-turals. Drets de tercera o quartageneració, però drets, no privile-gis. No estem parlant de vida omort, afortunadament, però sí decultura o barbàrie. La UnióMusical l’Horta està per la cultu-ra, l’Associació de Veïnes i Veïnstambé. I vosaltres?

La Unió i l’Asso han començatuna campanya de recollida designatures per presentar-les al’Ajuntament amb la intenció d’a-gilitzar el ritme de les obres delfutur Centre Cultural Rambleta,promés per aquest Ajuntament.Posa’t seriós i seriosa: firma!Signa!

Tan de bo a setembre, ambles Festes Populars, puguem ferfesta també de veure com avan-cen les obres d’aquest edificique serà la primera infrastruc-tura cultural pública que rebemels veïns i veïnes de SantMarcel·lí.

Per cert, ja t’has reservat elsdies de vacances per a les FestesPopulars. Marca-t’ho a la teuaagenda: seran a setembre, comsempre, els dies 11, 12, 13 i 14.També als teus pressupostos potsfer un apartadet i reservar-te 5?o 6? i poder comprar el Llibret deFestes. Hi ha més maneres departicipar: apuntar-se a laComissió Organitzadora, baixar asopar i gaudir de la música a laPlaça... ¿Vols participar fent unamuixeranga? Doncs posat encontacte amb la Unió. Fem Festa.Fem Barri. Fem Cultura.

Paco Blai Duart

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta

de Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)www.uniomusicalhorta.comcorreu-e: umlhorta@ono.comEXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors),

Elena Casero, Josep Climent, Inma Coscollá,Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:Ximo Espí, Josep Lluis Rodrigo, Carmina Morellá,

Joan Andreu Quiles, Vicent Soler

Fotos portada:Pepe Alfonso (Coral), Miguel Hernández i Arancha Muñoz

(Banda), Tomás Sánchez (Orquestra de Corda)

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·labora:

sumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . 2

Coral:La festa de la Solidaritat . 3

Activitats:Contam una història . . . . 4Cançons de Sergio Sanz . 5Concert noves incorpor . . 5Clara Santiró . . . . . . . . . . . 6

Calaixera: . . . . . . . . . . . . 7

La Banda . . . . . . . . . . . . . 8

Setmana Cultural:Octavio Hernández . . . . . 10Aula de saxofons . . . . . . . 11Exposició de José Gea . . . 11Orquestra de Cambra . . . 12Master Class i concert . . . 13Concert fi de carrera . . . . 13Concert Banda Juvenil . . 14

Barri:CCR . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Coral:Concert de la Coral . . . . . 16

Piccolo divertimento . . . 20

SS

Barri: Unió i Asso, Festa i Cultura

C O N S E L L E R I A D E C U L T U R A I E S P O R T

notícies musicals

3

CORAL

l passat dia 17de maig, va tin-dre lloc aNatzaret la granfesta de la soli-

daritat amb Àfrica, lesseues gents i cultures,tenint molt present en totel context africà, la sordi-desa de les carències queenvolten de fam i deinjustícies aquest conti-nent tan proper i allun-yat alhora.

El marc en el qual esva desenvolupar l’esmen-tat esdeveniment, el cen-tre poliesportiu, per con-trast, és un reflex, per laseua arquitectura d’a-vanguarda, de l’opulèn-cia europea, tot i trobar-se dins un barri de certamarginació. Per això, alsorganitzadors potserse’ls degué ocórrer con-vertir el corredor exte-rior que envolta la pistaesportiva en un autèntic igenuí soc àrab, amb total’animació i els perfumsque li són característics.Des que vaig entrar enaquell mar embravit de veus,crits i avalots vaig tindre la con-vicció que d’això es tractava, detrencar un poc la confortabilitatque s’espera d’un país europeu,traslladant-nos al tercermundis-me africà sense eixir de casa comqui diu.

Dins, un senzill escenari sura-va sobre la pista plena d’especta-dors àvids per contemplar lasolidària trobada de corals que,responent a la crida, havien acu-dit cuitades procedents de totsels racons de la ciutat i, fins i tot,d’alguns altres de la seua rodalia.

Les condicions acústiques dellocal no eren gens favorables; elsoroll exterior es filtrava finsl’escenari interferint l’audició.Tot i això, l’auditori s’esforçavaper concentrar-se en l’espectaclei, potser que, fins i tot, ho aconse-guira.

EE

Allí van anar desfilant, unaper una, les diferents corals i, nosé si totes sabien que aquell acteno era una simple trobada i queun jurat situat enmig de la pistaprenia notes després de cadaactuació. Però, tot i que a ningú liamarga un dolç, n’estic segur quetots haguérem signat encantatsla nostra actuació sense capànim competitiu, perquè el queallí ens havia portat era una cosamolt més important que la meracompetició.

Quan, després de sopar ambharmonia, compartint aliments iamistat, es van cantar els premisdel jurat, l’alegria va envair elcor dels coralistes debutants enrebre la nostra Coral el PrimerPremi del Primer CertamenPopular de Corals Solidàriesatorgat per un jurat constitüitper l’Institut Valencià de laMúsica.

Malgrat tot, perdamunt de que l’actedemostra la respostasolidària d’un fum depersones que es preo-cupen pels demés i,deixant a banda l’ale-gria dels debutants,allò que més em va sor-prendre, va ser l’extra-ordinària cordialitatque es respirava entretots; persones i grupsestàvem allí, mogutsper una bona causa,coincidint en els nos-tres plantejamentsvitals, i això es reflec-tia en l’ambient càlid iacollidor que es va res-pirar durant tot l’acte.

Tot açò em recordales paraules de JoanQuiles quan en aco-miadar-nos desprésd’acabar-se els actesdel desé aniversari dela Coral i, fent referèn-cia al preàmbul delRegla-ment de RègimIntern que entre totsens vam donar, em vatransmetre una cosa

semblant a aquesta:“Els coralistes ens hem donat

un conjunt de normes que tenencom a principal objectiu ajudar-nos a fer més agradable i partici-pativa la vida de la Coral i a for-jar un ambient càlid, el més ade-quat per a desenvolupar l’activi-tat que ens uneix: el cant”.

I jo afegiria, des del punt devista d’un recent aplegat, enca-ra que submergit ja en els senti-ments que impregnen el teixithumà de la Coral: El compromísd’aquesta amb els desfavorits,marginats i injustament trac-tats d’arreu el món, a travésd’una acció solidària quecomença en el nostre barri i que,sense deturar-se ahí, transcen-desca en extensió i qualitat dequalsevol limitació localista.

Ximo Espí

La festa de la Solidaritat

Núm. 32 - JUNY 2008

4

ACTIVITATS

nze d’abril. Eren les noumenys quart passades...Estaria oberta la porta?(angoixa) o, estaria tan-cada i els primers a arri-

bar passant fred? (temor). Homhauria arribat puntual? (horror),en aquest cas jo arribaria tard(pànic), de qualsevol manera i, enel pitjor dels supòsits, la sessiópodria ser un fracàs, per falta depúblic (por) o per manca de conta-contes (por escènica).

En arribar, (cinc penososminuts més tard de l’hora convin-guda amb els possibles actuants),vaig veure que Salva Benllochhavia obert la porta del local i pertant, fidel a la seua paraula, algu-na cosa contaria. Allí estava asse-guda Elena Casero, puntual, quehavia promès llegir una peça prò-pia, com de costum. Bo, vaig pen-sar, si no ve ningú més ens conta-rem una cosa cadascú. ÀngelsRodas que havia triomfat en ante-riors sessions, contant rondallesSENSE LLEGIR-LES va acudiracompanyada d’un suplent deluxe Joan i tots dos s’apuntaren ala banqueta dels reserves(socors...).

Però el panorama es va anararreglant, com en les tres ante-riors sessions de A poqueta veu, ivan anar apareixent familiars,amics, gent que va recollir Toni

Francès pel camí, i en aquestesestàvem, arreglant les cadires, encercle, per a començar, quan vaaparèixer el nostre president,Miquel Hernández, amb càmerade fotos en ristre, qui ens va donarun recolzament amb la seuapresència i va registrar a l’as-sistència.

Va començar, qui us conta, lle-gint Aranyes un conte, de l’uru-guaia Eduardo Galeano de la seuaobra Boques del temps. VicentGarí va connectar l’àudio d’unagran poesia/cançó de JoséLarralde, cantautor argentí, des-cendent d’àrabs i de bascos. ToniFrancès va contar un contefantàstic d’un mestre d’escolaamic seu, Salva va aconseguirconvèncer-nos que tot està conca-tenat i tot està en els llibres espar-gint pel rogle llibres i textos seus.Vaig contar SENSE LLEGIR unaltre conte de Galeano La font.Pascual Pont va improvisar el seurecord de la representació que elgrup Cucurucú teatre ens va brin-dar en el Molí del Tell el dia 25del passat mes de febrer. Elenaens va enlluernar amb la lecturade la seua història Recuerdos aBendetti fins al seu sorprenentfinal i Encarna Ojeda va tancar lasessió llegint el conte feministad’Adela Torí i Nella Bòsnianomenat Arturo i Clementina.

A les persones ens agraden leshistories. Totes les sessions d’APoqueta Nit han estat molt gratifi-cants pels que hi estàvem, totesirrepetibles, algunes impossiblesde tornar a reunir a les personesparticipants. On estaràs Clara desde fa dotze mesos? Aquesta activi-tat de La Unió permet a qui vulgueuparticipar ser oïdors com en elsconcerts, o, protagonistes com elsmúsics o ,ambdues coses. De totesmaneres, la pròxima sessió seràdesprés de l’estiu, fins aleshores notornaré a passar por, a no ser quequi vulgueu contar m’ho digueuprompte, perquè puga comptar jaamb vosaltres. Especialment m’a-gradaria que acudís la gent de labanda, orquestra, també de lacoral, que es preparàreu contes oanècdotes de dos o tres minuts iens els contareu, i així practicaraquesta assignatura tan valuosa enla vida que és parlar en públic, ambel cos, amb els ulls, el gest, la parau-la i connectar, transmetre, comuni-car ... emocionar.

P. S. Convide des d’ací, a la pro-pera sessió d’A poqueta nit, per adesprés de l’estiu, als meus amicsFouad, Virginia, Pepe Alfonso,Mª Jose, Maty Txey i a tots elsarquers de la paraula.

Josep Lluís RodrigoFoto: Miguel Hernández

OO

Contam una història que em faça porA p o qu e t a v e u ( Q u a r t a s e s s i ó )

notícies musicals

5

ACTIVITATS

l passat 18 d’abril tin-guérem ocasió de com-partir una meravellosasessió d’A Poqueta Nitamb un creador de joies,

Sergio Sanz. Ell i la seua guita-rra, sota l’abric, de tant en tant,de la percussió llatina deMiguelon, estigueren a punt defondre de calidesa les parets dellocal de la Unió.

Sergio és fundador del grupLa Caramba i edità un disc ambRCA anomenat també “LaCaramba”. Ha treballat ambmúsics com Ximo Tebar,Vicente Sabater, Nacho Mañó oJavier Larrauri, entre altres.Actualment es dedica, fonamen-talment, a crear cançons.

Estigueres o no aquell dia, potspassejar-te per la seua pàgina web

EE

Concert de noves incorporacionsl 23 de maig es va rea-litzar en el SalóParroquial un concertdels alumnes aspirantsal Grau Mitjà i d’alguns

músics que havien ingressat a laBanda en el Concert de Nadal.

Amb esta activitat s’inaugura-va el cicle d’audicions de fi decurs de l’Escola de Música.

Per als alumnes que aspiren aingressar al Conservatori, poderinterpretar una de les obres quehan estat preparant durant el

EE

Les cançons de Sergio Sanz

curs, sobre un escenari enfrontdel públic i amb acompanyamentde piano, ha servit d’assaig de l’e-xamen que hauran de realitzaren els pròxims dies.

Per als incorporats recent-ment a la Banda significavademostrar que tenen els mèritssuficients per a pertànyer a estaagrupació que tantes satisfac-cions ha brindat a la Unió l’últimany.

En l’audició van participar:Robert Aldomar (percussió);

Leila Bravo (flauta); FernandoCuevas, Xavier de la Torre,Raquel Monserrat, RosanaMuñoz, Patricia Palmí, CarlesPavía i Paula Soria (clarinets);Marta Yébenes (saxòfon); JordiPanayiotopoullos i CarlesRodrigo (trompes); José DavidGalán (trompeta), i SandraGarcía (tuba). Tots ells acompan-yats per José Miguel Sánchez alpiano.

Ximena Ortega F.Foto: Ángel Yébenes

www.sergiosanz.es. Si punxes enla pestanya (a la banda de dalt)“Música de Carrusel” i després“Canciones” podràs sentir unextracte de cadascuna de les

cançons del seu últim disc“Música de Carrusel”. Fes-ho.T’agradaran.

Salva BenllochFoto: Tomás Sánchez

Ângel Vidal prengué laparaula en nom de l’Associació deVeïnes i Veïns, en la revista de laqual Clara començà a publicarrelats sobre la vida del Barri, iespai on, a voluntat de Clara,s’han fet les presentacions delsseus llibres al Barri. Deixà claren les seues paraules com Claraamb els seus valors i actitudspositives potencià la convivènciaentre el veïnatge.

Ximo Estal, representantgeneracions més joves que hantingut la sort de gaudir de Clara iels seus contes i com a músic dela Unió, féu una interpretaciódelitosa d’alguns espiritualsnegres escollits per a l’ocasió.Però allò magnífic fou la interpre-tació d’una xicoteta peça escritaper a l’ocasió i que du per nomPer sempre Clara. No cal dir quel’ambient creat era entranyable iemotiu. La gent aplegada aplau-dia entre llàgrimes dolces i som-riures, compartint records imirades còmplices.

També estava a la mesaMaria Montes, nora de Clara icoordinadora del llibre esmentat.Explicà el contingut del llibre i elprocés de gestació. Agraí la tascade tots els col·laboradors, i de laseua mà donà entrada a les veusfamiliars. Així des del públic,Marisa, filla de Clara, féu recordde sa mare i son pare i donà lesgràcies. També altres persones,familiars i no, parlaren. Però elcolofó final fou l’actuació delgrup Aerofonistes sense fronte-res, els i la tocadora d’acordióque acompanyaven a Clara en lesseues activitats per l’hospital.Allí estaven Toni Francés,Mancio Vara, Sacri Valero i a lapercussió Miguel Hernández.Les cançons foren corejades pelpúblic que poc a poc passava a ladegustació de vins i pastes. I així,com una gran festa d’aniversari,acabà aquest acte en què Clara hifou permanentment present.

J. Francesc Blai DuartFoto: Tomás Sánchez

Núm. 32 - JUNY 2008

6

ACTIVITATS

n la vesprada nit del 25d’abril, es feia al local dela Unió, la presentaciódel llibre Homenatge a

Clara Santiró. Una dona singular.I no va desdir l’acte amb la data,doncs, com s’encarregaren de ferpalés els membres de la mesa,ben nodrida, és amb l’esperit dellibertat, de resistència davantl’adversitat, de constància i supe-ració, d’estima de la llengua i cul-tura pròpies, valors que trobemen la persona i obra de ClaraSantiró, com farem possible unpaís amb plena llibertat retroba-da.

Vaig tindre l’honor i el goig depresentar l’acte estant molt benacompanyat. Fou criteri delsorganitzadors (la família, la Uniói l’Asso) donar la paraula a gentvinculada de diverses maneresamb Clara i que encara no haviengaudit d’una oportunitat permanifestar en públic els seus sen-timents i experiències. Prenguéla paraula en primer lloc PepaSalavert, bibliotecària de l’hospi-tal La Fe, contant-nos com fou eldescobriment de Clara com a con-tacontes per als malalts i com,coses de la vida, acabà internadaal mateix hospital. Ens narràcom la seua estada a l’hospitalfou un exemple de coratge: sem-

Clara Santiró, una dona singular

pre animava al personal, donantvida i alegria. Allí escrigué elrelat 1013, que refeu completa-ment perquè no li semblava prouencoratjador. Pepa Salavert, coma membre de l’Associació JoséLuis Sampedro per a la Salut i laCultura, ha impulsat la publica-ció per aquesta associació del lli-bre que es presentava.

Tot seguit, Imma Coscollà,mestra, ens contà alguns delsseus encontres amb Clara iexplicà l’experiència que va tin-dre amb ella a la seua escola. Icom la figura de Clara ha estatmotivadora per a realitzar tot unengrescador projecte de treballal voltant de les iaies per partdels seus i les seues alumnes. Lanarració fou molt evocadora,dibuixant un perfil de Clara forçaencertat. Tres trets a destacar:tendresa, duresa i autenticitat.Tampoc en Imma els trobem a fal-tar.

A continuació, SalvaBenlloch féu lectura d’un textentranyable on relata l’impacteque li causà el poema de Claraque ve publicat al llibre en qües-tió, llegit per ella mateixa en l’ac-te contra la guerra a l’Asso. I coma partir d’ahí sorgí i anà creixentuna relació personal i estimulantamb Clara.

EE

notícies musicals

7

CALAIXERA

Fot

o:P

enya

del

Bar

çaF

oto:

Jos

é M

aría

Her

ran

z

Fot

o:J

orge

Alc

ocer

i M

igu

el Á

nge

l M

as

Núm. 32 - JUNY 2008

8

LA BANDA

Dia de la música valencianaBandes de Música guanyadores del XXIX Certamen de Bandes de Música de la ComunitatValenciana el 2007.

Auditori de Torrent – 27 d’abril de 2008 a les 11.30 – Entrada LliureAuditori de Castelló –11 de maig de 2008 a les 11.30 – Entrada LliureTeatre Principal d’Alacant – 25 de maig de 2008 – Entrada Lliure

Participen- Unión Instructivo Musical La Esmeralda d’Almassora (Director Víctor Alapont)

La Primitiva, Jef Penders i Vents del Garbí, Josep M. Martínez- Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí (Director Miguel Morellá Asins)

El Rugir del Kimbo de Ferrer Ferrán- Sociedad Protectora Musical La Lira d’Alfarp (Director Andrés Valero-Castells)

Fina Blasco de Rafael Talens i Suite for Wind Band de Hidas Frigyes.

CONCERT A TORRENT I GRAN DINAR DE GERMANOR. 27.04.08

notícies musicals

9

LA BANDA

CONCERT DE CASTELLÓ. 11.05.08

CONCERT D’ALACANT I DINAR. 25.05.08

Fotos: Conxa Bermell, Tomás Sánchez, Miguel Hernández i Arancha Muñoz.

Núm. 32 - JUNY 2008

10

SETMANA…

l passat 9 de maig de2008, i com acte inicialde la Setmana Culturalorganitzada per la Unió

Musical l’Horta de Sant Marcel·lí,ens visità el conegut presentadorOctavio Hernández Torrado ambl’objectiu de pronunciar la con-ferència “Las sociedades musica-les”. Encara que molt conegut delsmúsics valencians, no estarà demés que recordem que fou funda-dor, director i presentador del pro-grama de ràdio Nuestras bandasde música des de 1988 fins a

desembre de 2001, és a dir, duranttretze anys ininterromputs,durant els quals realitzà 711 emis-sions, a més d’altres programes -422 concretament-, dedicats a lapresentació de Festivals de Banda,i 13 retransmissions íntegres delCertamen Internacional de BandesCiutat de València.

La presentació del conferen-ciant estigué a càrrec d’un bonamic de la UNIÓ, OctavioHernández Bolín, el seu fill i pre-sentador actual del mateix progra-ma, qui traçà un breu esbós biogrà-fic, en el qual destacà els moltsanys que son pare exercí de tècnicde comerç per a una empresa d’ex-portació, professió que el portà adonar la volta al món diversesvegades. Però, sobretot, recordàcom un bon dia de 1988 els direc-tius de Ràdio Popular FM li propo-saren conduir un programa sobreles bandes de música. D’aquells

anys recordà la precarietat de mit-jans amb què es feien els enregis-traments musicals –normalmentamb una cassette-, i de l’exempleque per a ell sempre havia sigutson pare, pel seu treball, responsa-bilitat, rectitud i exigència en laseua justa mesura.

El conferenciant inicià la seuaintervenció reclamant la necessi-tat d’un estudi sociològic sobre lesSocietats Musicals, a les quals qua-lificà com un fenomen cultural isocial, i també econòmic, que agru-pava a milers de persones –més de

500.000- detotes les con-d i c i o n ssocials, depobles i ciu-tats, al vol-tant de lam ú s i c a .Aquesta eraq u a l i f i c a d aper OctavioH e r n á n d e zcom una pre-missa bàsicade totes lesbandes, laigualtat entreels seus mem-bres sensecap discrimi-

nació religiosa, cultural, ètnica,...,ja que únicament el goig i el plaerper la música era la raó de la seuaexistència.

Posteriorment, Octavio Hernán-dez exposà el que anomenava lateoria de la “taula de les trespates”, que era la que li permetiaun total equilibri i que la no tingue-ra oscil·lacions; aplicada a lesSocietats Musicals, establia queaquestes es sustentaven en treselements; el primer, el president ila junta directiva, el segon, el direc-tor de la banda o director artístic, iel tercer els músics. Corresponiaals primers donar total llibertatartística al director així com posaral seu abast tots els recursosnecessaris; al director havia d’a-tendre les necessitats artístiquesdels músics, que anaven des d’unaatenció personal a l’ensenyamentmusical, i per tant implicava estaren possessió tant de sabiduria

musical com psicològica; final-ment, el músics, el grup humà mésheterogeni, eren els que havien desuportar un major sacrifici peltemps i l’esforç que havien de dedi-car. Eren per tant la conjunció il’encaix d’aquests tres elements elque permetia un bon funcionamentde les Societats Musicals, i el pasprevi i necessari a la recollida delsfruïts en forma de premis, del reco-neixement social, del recolzamentmoral i de l’aplaudiment del públic.

Al parer del conferenciant,aquesta confluència de factors erala que s’havia produït en elsdarrers anys en la Unió Musicall’Horta de Sant Marcel·lí, tot i elsescassos mitjans amb què havia dedesenvolupar la seua tasca el pro-fessorat de l’escola de música o laprecarietat dels locals d’assaig, ique explicaven l’existència d’unaescola d’educants de prop de tres-cents alumnes, l’existència de labanda amb prop de norantamúsics, de la banda juvenil, de lacoral, i recentment, de l’orquestrade cambra o la xiquibanda. I totaixò amb tan sols 25 anys d’e-xistència.

Els èxits de la Unió Musicall’Horta de Sant Marcel·lí eren elresultat “natural“ de l’esforç, el tre-ball i el sacrifici d’aquests tresgrups de persones, concloïa OctavioHernández; aquest era un momentde recollida de fruïts, un moment degoig, però,.... també s’havia d’estar al’aguait –recomanava-, de continuartreballant, i de ser conscients queens trobàvem damunt d’un “llac degel”, que era com descrivia metafò-ricament la dolça situació.

No cal dir que aquestes paraulesd’Octavio Hernández Torradoforen recompensades amb un fortaplaudiment de tots els presents,així com amb diverses i emociona-des intervencions, entre altres deldirector de la banda, MiguelMorellà, i del president, MiguelHernández, que agraïren al confe-renciant els seus anys de dedicacióal món de les bandes i el tracte tanespecial a la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí.

Josep Daniel ClimentFoto: Tomás Sánchez

EOctavio Hernández al local de la Unió

notícies musicals

11

…CULTURAL

Aula de saxofons “Javier de la Vega”

l passat 10 de maig tin-guérem ocasió d’assis-tir a un magnífic con-cert. Era una ocasió

immillorable per a delectar-nosels enamorats d’aquest bell ins-trument, si tenim en compte elnivell de preparació que demos-traren els integrants d’aquestaaula.

Javier de la Vega obrí el con-cert amb el Moviment 1 del

E

i algun dia et creuesamb el cavaller no elmolestes si retrata lesombres. És fàcil dereconèixer-lo: passeja

un gosset i les fotografies les faamb el seu mòbil. No intentesexplicar la imatge que ell ha elegit.Ell ha vist una incoherència en lallum, en les formes, que tu no erescapaç d’entendre. No trenques lamàgia. No molestes el cavaller.Abans fotografiava amb la seuacàmera xicoteta, però ara li agra-da més el mòbil. Sense presa, s’en-durà la imatge i es dedicarà a ellafins que desaparega el toll i esrevele l’aurora sobre l’oceà magní-fic, fins que no veges la paret i apa-rega el rostre.

Concert d’A. Marcello. Javier dela Vega ha sigut alumne de PedroIturralde en el ConservatoriSuperior de Música de Madrid(1978-1982) i la seua formaciócom a saxofonista s’ha nodrit demúsics com Daniel Deffayet,Jean Marie Londeix, ClaudeDelangle... El seu treball ha con-tribuït en gran mesura a l’expan-sió i desenvolupament del saxò-fon a Espanya.

Després de la seua actuacióvingué la interpretació deFantasia de H. Villalobos acàrrec del nostre magnífic saxo-fonista, director... Juan CarlosLópez Luján ; el 3r i 4t movimentde Brillance, per part de ClaraJuan Soler; El Concertino deJ.Ibert interpretat per CarlosBallesteros, Pilar Madrid iCristina Navarro; ImprovisationI de Ryo Noda, per PaulaCliment; Sonata de P.Creston,per Sergi Ibáñez, RafaDoménech i Verónica López;Scaramouche de D. Milhaud, perCristina Vivas i GuillermoGimeno; Tableaux de Provencede P. Maurice, per Omar Sala;Prelude, Cadence, Final de A.Desencios, per CarlosMonteagudo; Estudio de N.Paganini, per Javier Durá ifinalment Fantaisie de J.Demmersemann per MiguelÁngel Gramaje. Els saxofonistesestigueren acompanyats pel pia-nista (també director d’orques-tra i compositor) José MiguelSánchez.

Salva BenllochFoto: Tomás Sánchez

SAquesta passa-

da setmana cultu-ral hem pogutgaudir una expo-sició d’un veí nos-tre, del barri,José Gea, el pared’una fotografiapersonalíssima.

Diu el cavaller:“Considerandoque las puertasdel arte permane-cen siempre total-mente abiertas, elartista, haciendouso de su libertad, puede y debe,captar e interpretar su entornoobjetiva o subjetivamente, segúnsu estado psíquico o predisposi-

ción en el preciso momento deconcebir su obra”.

Salva BenllochFoto: Conxa Bermell

Exposició de fotografies de José Gea

Núm. 32 - JUNY 2008

12

L’Orquestra de Cambra de la Unió

questa vegada m’hanencarregat a mi unatasca summament difí-cil, ja que sóc part

implicada: es tracta de parlar del’Orquestra.

L’objectiu de l’orquestra éspotenciar els instruments decorda, que en les SocietatsMusicals queden relegades a unsegon pla per la importància que seli dóna a la Banda. Això ha estat bédurant anys, però ara, hi ha cadavegada més demanda de “corda”, iper tant, ha de satisfer-se.

Al meu parer, la gent que inte-gra l’Orquestra de Cambra de laUnió és un grup molt interessantquè cal mimar, ja que per tradiciósempre serà l’aneguet lleig de lessocietats. I encara que soneestrany, és així perquè cal tindreen compte que l’orquestra mai dei-xarà un benefici a la Societat, jaque no pot eixir a tocar al carrerni fer actes que estiguen remune-rats (falles, comunions…). Noméspodem oferir concerts i fer gaudira la gent amb ells.

Cada concert és un gran repteque cal afrontar i es prepara ambgran entusiasme des del princi-pi. Primer cal triar unes obresadequades tenint en compte elnombre de músics de què dispo-sem. I a més, han de ser amenesi que suposen un esforç personal,però al mateix temps que estigaa l’abast de les seues possibili-

A tats. O siga, que l’elecció no ésgens fàcil.

Com tots sabem, l’Orquestra dela Unió és molt jove, però ja haaconseguit un nivell envejable,difícil d’aconseguir en moltesaltres formacions durant elmateix temps d’existència. Totaquest progrés és tan ràpid grà-cies a l’esforç dels músics quecada dissabte acudeixen a assajar,però sense oblidar la tasca que fael director arreglant papers (per-què els més menuts no es queden

sense tocar i que al mateix tempsno s’avorrisquen els majors), irepetint cada passatge amb moltapaciència l’una i l’altra vegadafins que al final ix. Prova d’això hasigut el concert que hem tingutaquest passat mes de maig.

Recorde un dia, menjant acasa, mon pare em va dir: “per alpròxim concert tocarem la prima-vera de Vivaldi”, així, com si res!Davant la seua contestació no vaigpoder evitar posar-li cara de pano-li i només vaig arribar a dir-li: “tuestàs boig…” Però, sí senyor!, pri-mavera que vam tindre! I vaja pri-mavera!! Quin esforç el de Laura!sense haver acabat ni el graumitjà en el conservatori, ha sigutcapaç de tocar eixos solos que exi-geixen un nivell tan alt de virtuo-sisme i no són gens fàcils de fer.

També vull esmentar la valen-tia de Javi i Laura, els quals ensvan delectar amb la seua interpre-tació en el concert de 2 trompetes.O, què dir de Sara, Marc i Elena,com van tocar en la Suite deBach!

Però, com ja he dit, no res seriapossible sense eixa “molla” quetots aquests solistes van tindredarrere: l’Orquestra de la UnióMusical l’Horta (llàstima que “demoment” no hi ha certàmens d’or-questres…).

Carmina MorelláFoto: Miguel Hernández

CONCERT DE CAMBRASETMANA CULTURAL

16 de maig de 2008 a les 22.00

I PartOrquestra de Cambra SocietatMusical Barri de MalillaDirector: Daniel Bellovi Navarro“Canticorum Jubilo” de Haendel,“The Moldau” d’Smetana, “Nabucco”de Verdi i “Strangers in de Night” deSinatra.

II PartOrquestra de Cambra de la UnióMusical l’HortaDirector: Miguel Morellá Asins“Concert en DoM (per a 2 trompetesi corda)” de Vivaldi; solistes JavierPérez Z. i Laura Andreu C., “LaPrimavera” de Vivaldi; solistes LauraAldomar L., Jeniffer Barrios S. iUnzué Simó M. i la “Suite nº 1 enDoM (per a 2 oboès, fagot i corda)”de Bach; solistes Sara Yago M.,Marc Pavia P. i Elena Pechuan R.

SETMANA…

notícies musicals

13

l passat 17 de maig fouun gran dia per a totsels alumnes de bateriade l’escola de música, ja

que el nostre professor de bateriaJuan Lizaso ens tenia prepara-des unes activitats meravelloses:Una “masterclass” amb el granbateria Felip Santandreu i una“Jam Sesion” junt amb dos gransamics seus (Camilo González-Guitarra i Julián Maeso-OrgueHammond).

A les 10 del matí unes 20 per-sones ( tots alumnes de Juan) ensreunirem al salò per començaramb la master, ràpidament nota-rem el bon ambient i “feel” queemanava tot allò. Felip havia sigutel professor del nostre mestre iaixò es deixava veure en la seuaconfiança. Durant tot el matí esti-guérem sentint i aprenent cosesnoves sobre la bateria i, al final,encara tinguérem temps de tocarun poc davant seu i que ens digue-

ra alguns consells. Fou una expe-riència molt bona!

Per la vesprada tingué lloc lasegona part de la sessió; unsquants alumnes, sel·leccionats pelprofessor, tinguerem la sort i l’o-portunitat de tocar amb dos granmúsics del panorama jazzístic.

En l’assaig d’abans del concertes podien vore els nervis de tots asimple vista, per a molts seria laprimera actuació com a bateria,però encara i això, una vegada fetala prova, l’ambient es tranquilitzàun poc. Després de sopar en ellocal tots junts anàrem al salò icomençà la festa…

El concert fou una passada, totsdisfrutàrem cada segon d’aquellanit i, sens dubte, ens enduguérema casa una preciosa experiènciaque estariem encantats de repetiri que com no, s’ha que agraïr alnostre gran i meravellós mestreJuan, Moltes gràcies per tot!!

Joan Andreu Quiles i RodasFoto: Tomás Sánchez

Master Class de bateria i concert

E

issabte 24 de maig a lesset i mitja de la vespra-da. El Saló Parroquial,pràcticament ple. Es pot

entendre que no anares perquè noho sabies, tot i que havia sigut con-venientment anunciat. Pot ser quetingueres alguna obligació que noet deixava estar-hi present: elsxiquets, la última llavadora delcap setmana, què sé jo? Però si deveritat sabies que Deune LópezLeibar, Javier Pérez Zorio iJuan Pechuan Ramírez anaven atocar aquella vesprada i se’t vaoblidar o decidires no anar, fes-t’ho mirar, amic, perquè aquest síera un concert per a gaudir d’unainterpretació magnífica. Aqueststres músics han passat pels cator-ze anys d’aprenentatge; al princi-pi, de la mà dels seus pares i lesseues mares cap a l’escola, des-

prés, al conservatori; vespradesde fred, berenars d’angoixa per-què feien tard a les classes, infini-tat d’exàmens, dies de jaque a lamúsica, setmanes en què hanhagut de prendre decisions impor-tants, mesos que han progressatcom a músics, anys que han pro-

DConcert fi de carrera

…CULTURAL

Juan Pechuán, José Miguel Sánchez (pianista acompanyant), Deune López i Javier Pérez Zorio.

gressat com a persones. Ellsmateix ho veien, tothom els hodeia. Quin concert més bonic ensféreu! Moltes gràcies! Que bonsmúsics sou tots tres! Us desitgemmolta sort!

Salva BenllochFoto: Tomás Sánchez

Núm. 32 - JUNY 2008

14

SETMANA CULTURAL

Concert de la Banda Juvenil

ue fem? Plourà? Noplourà?” A última horaens tocà baixar totes lescadires del pati i

col·locar-les a dins del SalóParroquial. Era el diumenge 18 demaig de 2008, maig que recorda-rem durant molts anys per plujós.Els pares, mares, iaies i iaioseixugàvem les cadires de la millormanera possible.

El concert havia sigut progra-mat per al pati del Col·legi SantMarcel·lí, on no hi ha problemad’aforament, però mira, no poguéser i haguérem d’estretir-nos perviure aquell concert. La foto dedalt ho diu tot: molt de públic dretpel rerafons i pels corredors de ladreta i de l’esquerra; gent amun-tegada a les portes; els músicsque no cabien en l’escenari,hagueren de repartir-se l’espai,de manera que uns quedarensobre la caixa teatral del Saló i laresta s’assegué per llocs que per-tanyien a les primeres files delpúblic. Juan Carlos López Luján,va dirigir la Banda Juvenil amb elconvenciment que alguns músics(els de la banda de dalt) no podienveure el ritme que marcaven elsseus braços, ja que les partituresinterceptaven la trajectòria de laseua mirada i el director. És inevi-table que no se’ns passara pel cap

Q la falta d’activitat instal·lada en elsolar del promés Centre Cultural.

Bé, assumides (com sempre)totes les inconveniències, el con-cert va estar de meravella. Lesxiquetes i els xiquets estaven pre-parats excel·lentment, sota elsaber fer, el bon gust musical i eltreball i la constància que totsconeguem del seu director.Enrere quedava molt d’esforç,molts dissabtes, molts assaigs i elprograma era ambiciós: començàamb “Sweet Carolina Charleston”de J. Penders i tancà la primerapart amb cinc temps de l’obrasimfònica “Tom Sawyer Suite” deF. Cesarini.

Descans i es presentaren elsalumnes de 1r curs d’instrumentde l’escola. Una esperançadorafotografia. N’eren més de vint

xiquets i xiquetes (i no estaventots), tots allí dretets, dalt de l’es-cenari. Alguns eren més menutsque els seus instruments. Es podiasentir les palpitacions dels pares,les mares, les iaies i els iaios, peròtambé l’alegria de tota la gent dela Unió de veure allí present elfutur de la nostra Banda.

La Bandeta (com ens agradatambé dir a la Banda Juvenil)reprengué la segona part amb lamarxa de “Caravan” del mestreD. Ellilngton i va acabar amb“Ireland: of Legend & Lore” de R.Smith, una obra que tothomrecordareu que no farà més dedos anys estava tocant-la laBanda (recorde un concert alMercat de Colom). Com podemveure, Juan Carlos no va ambximpleries amb aquests músicsque estigueren magnífics i quevan aconseguint guanyar-se a poca poc el lloc que algun dia s’obriràper a ells en la Banda.

Serien vora les nou quanacabàrem. Ja no plovia. Satisfetsdel treball ben fet, de l’èxit delconcert quant a assistència,quant a la qualitat de la interpre-tació, una vegada més, quedavapatent que la reivindicació d’unlloc adient per a desenvolupar lanostra tasca, la nostra cultura, noés un capritx, sinó una necessitat.¿Quan serà possible l’auditori?¿Quantes vegades més haurem derepetir aquesta pregunta?

Salva BenllochFotos: Miguel Hernández

notícies musicals

15

BARRI

CCR: primera pedra i es va estancar

l Centre CulturalRambleta (CCR) seguixigual que estava el 7 dedesembre, quan vanposar la primera pedra.

El solar contínua sent el mateix.Han posat una tanca i algunamàquina s’ha deixat veure, peròla realitat és que després dels dis-cursos d’aquell acte, l’obra no hacomençat.

Amb ajuda de You Tube pucseguir les paraules de l’alcaldes-sa aquell dia: “Os voy a hacer unencargo especial por delegación–es referia als veïns- Pondremosla primera piedra. Vigilen que sepone la segunda, la tercera, lacuarta, para que la empresapueda cumplir su compromiso detenerla antes de 22 meses, antesde dos años”. Han passat ja cincmesos de vigilància permanent ino esperem més, anem a dir-hoclar: no s’ha fet res.

El CCR projectat haurà de con-tindre un teatre auditori, amb elsseus camerinos i sala d’assajos,

amb una capacitat de 600 buta-ques, contenidors culturals per aexposicions, activitats culturals,etc.; està pensat per a albergartambé una biblioteca i una escolade música; però també contindràespai per a un centre veïnal, cafe-teria i un café teatre; finalment,un aparcament subterrani, quetanta falta fa en el barri.

Durant tot el temps que el CCRno es construïx, la Unió Musicall’Horta de Sant Marcel·lí haurà decontinuar dient a molt pares queno podem comptar amb els seusfills en la nostra escola de músicaperquè no tenim on allotjar-los; lanostra Banda de Música (100músics i Primer Premi i Menciód’Honor 2007 - 2a Secció en elCertamen Provincial i PrimerPremi i Menció d’Honor - 2aSecció en el Certamen de laComunitat Valenciana de Bandesde Música) continuarà assajanten una pista de basquet, passantfred i calor i sense una acústicaadequada a la qualitat musicalque hem demostrat aconseguir.Amb el CCR el so dels assajos iclasses d’instrument (que ja mini-mitzem al màxim) desapareixe-ria completament. Tenim un infi-nitat d’iniciatives que no podemdur a terme a causa de la faltad’espai. Ens fan molta falta lesinstal·lacions promeses. Quanpassem davant del solar, recor-dem les paraules de l’alcaldessa:la segona, la tercera, la quarta

E

pedra. Hem donat suficienttemps. És el moment de fer públi-ca esta situació. De moment hemcomençat demanant firmes. Ahores d’ara, quan encara no hemacabat de demanar-ne, la respos-ta està sent molt positiva.

Vegem quins son els punts departida: L’Associació de Veïns esva fundar en juny de 1976 i d’a-leshores ençà ve reivindicantlocals d’ús cultural al barri. Estanecessitat es fa més evident encrear-se en 1980 la Unió Musicall’Horta, que actualment integrauna Banda de Música, una Escola,una Banda Juvenil, una Coral iuna Orquestra de Cambra. Lesfalles Arquebisbe Olaechea-SantMarcel·lí i Ingeniero José Sirera-Pío IX, els col·legis Ramiro Jover iSara Fernández i l’AsociaciónMujer y Cultura, són col·lectiusque realitzen activitats teatrals ino disposen d’espais adients.

Davant la nostra insistènciareivindicativa, en el discurs d’i-nauguració del Parc de laRambleta en juny de 2001, RitaBarberá va assumir dotar al barrid’un equipament cultural. Resoltsdiferents problemes (sobretotl’expropiació dels terrenys neces-saris), adjudicada la construcciódel Centre Cultural Rambleta a la“UTE” formada per les empresesCYES, Gestión Cultural i RuzafaShow el 28 d’abril de 2006 icol·locada la Primera Pedra el 7de desembre de 2007, mig anydesprés, encara no hem vist captipus de treball que supose l’inicireal de les obres.

Vicent Soler i Salva BenllochFotos: Jorge Alcocer i Miguel Ángel Mas

Núm. 32 - JUNY 2008

16

CORAL

Concert de la Coral l’Horta: la màgia de la bellesa

esitjaria estar ajustadaa la sensibilitat i l’e-legància que naixiad’una posada en escenaespecial: la poesia, la

música, la paraula, les veus, ladansa, les imatges, la llum, elsaber estar dalt d’un escenari.

Desitjaria que en aquestesparaules escrites estiguera pre-sent l’agraïment a l’esforç de mol-tes persones que han curat tots elsdetalls, que han arriscat per fer unespectacle diferent, ple d’art, plede bellesa, ple de fluïdesa, on tot

quedava natural, en el seu lloc.La Coral és per definició l’a-

posta per una suma, una suma deveus, que en fan una, i que altemps té la màgia de dividir-se enquatre. L’espectacle que hem visti escoltat tenia com a gran solistala suma. La suma d’una cadenad’esforços, d’art, la suma per afer un espectacle presentat en unprograma exquisit, on ja s’anun-ciava abans de veure’l, que eraun concert especial: CORALL’HORTA: 10 ANYS AMB L’AMORI EL COMPROMÍS.

Amb la paraula escrita desitjaria estar a l’altura de la bellesa que hem pogut gaudir el matí

del diumenge, 1 de juny de 2008 a la Sala Rodrigo del Palau de la Música de València.

D

notícies musicals CORAL

17

Aprofitem els números redonsper a engrandir els aniversaris.10 anys no són massa per a haveroblidat els orígens d’un projectecom la Coral, i al mateix tempssón suficients per a poder teniruna perspectiva que permet ava-lar des del camí recorregut lamaduresa d’un present queanuncia un bon futur. Quins 10anys tan ben complits!Mantenint l’alegria i la il·lusiód’un projecte que va començararriscant, i que cada vegada mos-tra menys risc i més solidesa enles actuacions que ens regalen.

La Coral està agafant persona-litat a través del seu repertori:busquen cançons on es produeixla màgia de la unió de música ipoesia. Està agafant personalitata través de la conjunció de lesveus, i la millora continuada de laseua dicció, de la seua entonació.També està agafant personalitata través de la seua posada enescena: les cares i el cos moltesvegades que acompanyen l’espec-

tacle, el con-tacte amb lapoesia, ladansa... Comsón capaços detransmetre aqui els mirem iescoltem queestan posantel millor decadascú enbenefici d’unasuma, com sóncapaços demostrar tran-quil·litat (encara que per dins nola tinguen) i una gran concentra-ció en la direcció del seu mestre,Alejo!

El concert del dia 1 de juny hasigut la millor manera de dir capa on volen anar i qui són.

Sento va encendre la llum del’art, amb un poema de VicentAndrés Estellés, i quan des delpúblic sentíem encara la potènciai la tendresa dels últims versos,entrà la Coral a la sala

per on no else s p e r à v e m ,per la portadel públic!,amb la cançó“Al vent” deR a i m o n .Homes i donesper diferentsportes, al cos-tat del públic,de la seuagent, senseperdre l’ento-nació ni la

concentració. Alejo al mig. Labellesa ja es va fer presentdavant nostre, i no ens va aban-donar en tot el concert.

El concert era un homenatge acançons on la música i la paraulas’unien per a engrandir-semútuament, i com no! Serratestigué present en les dues pri-meres cançons ja dalt de l’esce-nari: “Tu nombre me sabe a hier-ba” i “Paraules d’amor”. Aquestaúltima amb el ball elegant, apas-sionat i tendre, de CristinaCervera i Bernat Oliver.

Encarna ens va regalar la lec-tura de “Mar de fueguitos”d’Eduardo Galeano, precedint lacançó del poema de Benedetti“Te quiero”: “Y en la calle codo acodo somos mucho más que dos”,una poesia que fa homenatge alpoder de la suma, que naix de lacomplicitat en un mateix com-promís... Ja ho deien en el pro-grama: Amor i compromís.

Amb la interpretació de lacançó de Silvio Rodríguez“Unicornio”, junt a les imatges

Núm. 32 - JUNY 2008

18

CORAL

(aportades per alumnes dePosgrau Superior de La EscuelaSuperior de Arte y Tecnología)que recrearen la poesia de la lle-tra magistralment, ens trasllada-ren la tendresa i la força de laimaginació i la fantasia.

I qué dir del “Romance de laluna” de García Lorca recitat perDiego Álvarez, com connectava elseu recitat amb la música internadel poema! Va precedir a “Zorongo”amb lletra també de García Lorca imúsica d’Emill Cossetto. Una balla-rina, Marta Otero Bello, molt jove iamb molt bon saber fer, realçà lacançó amb la seua dansa i amb laseua sensibilitat.

Ja em trobe en la mitja part ial rellegir la crònica (subjectiva)del concert, tinc por de no estarajustada, que puga parèixer a quillisca aquestes línies sense havervist el concert, que estic “passant-me de sucre”... Menys mal, emdic, que tinc el testimoni de tota lasala plena, que podran avalar laveritat i, fins i tot, engrandir omatisar les meues paraules.

La segona part començà ambuna magistral recitació d’unpoema d’Alfonsina Storni perpart de MónicaOrtiz. La bellesatornava a fer-sepresent... i el mes-tre Jesús Debónpujà a acompan-yar al piano lainterpretació de lacançó “Alfonsina yel mar”, un clàssicja en el repertoride la nostra Coral.

I de la tradicióa la gran novetat,amb el fons defotos d’abans id’ara del nostrebarri, la coralestrenà una cançóde Ferran Marco(component de laCoral en els seus inicis): “Mar, celi gent”, dedicada a San Marcel·lí,el barri que acull la història i lesrelacions que ens han donat tantsfruits: “Si tens el temps de vindre,

coneixeràs un lloc per sempre,l’espai just per conviure...”

Arribà després, amb tendresai força, la poesia d’Alberti, amb lamúsica de Carlos Gustavino, for-mant la cançó “Se equivocó lapaloma”, i “Imagine” de JohnLenon, amb solistes i imatges quebordaren la cançó que tots cantà-vem per dins, mostrant silenciper fora. Silenci que poguéremtrencar, perquè el públic teníemcabuda en la cançó següent :“L’estaca” de Lluís Llach: “Si esti-rem tots, ella caurà i molt detemps no pot durar...”. Ens dirigiaAlejo.

I com a tancament i amb unesimatges precioses de fons, tanca-ren el cercle i tornà Serrat, amb“Cantares”: “Caminante no haycamino, se hace camino al andar”.

notícies musicals

19

CORAL

Fins i tot tinguérem regalet fora de programa:“Si em dius adéu” de Lluís Llach.

No us he anat contant la força dels aplaudimentsdesprés de cada cançó, però crec que us pot arribarla força, l’estima, la satisfacció i l’orgull dels aplau-diments finals. El públic entregat, i elles i ells, junt aEncarna (l’estupenda presentadora de les actua-cions de la Coral), respirant amb emoció i descans,també respirant Josep Arbiol, encarregat de l’esce-nografia..., tot havia estat molt bé, i MiguelHernàndez (el nostre presi) i Tomàs SànchezSantiró, uf! la part tècnica perfecta..., i això sí,sense descansar Pepe Alfonso, el fotògraf oficial dela Coral, que continuava fent fotos per a immortalit-zar el moment.

Segur que les fotos i la gravació, deixaran unrecord..., però no podran mostrar la màgia del direc-te que poguérem viure i compartir el públic.Gaudírem d’un espectacle on la bellesa fluïa i exer-cia la seua màgia dins de cadascú de nosaltres.

Enhorabona Coral! Moltes felicitats i moltes grà-cies! Que en compliu molts més, us desitja tota laUnió, per tal de compartir-los amb vosaltres!

Inma Coscollá GironaFotos: Imma Coscollá i Miguel Hernández

Núm. 32 - JUNY 2008

20

©Per Joan i Àngels

PICCOLO DIVERTIMENTO 19

TRASLLAT DE PARAULES

Solucions al Piccolo Divertimento 18: Càlculs musicals: 2; 2; 1; 1; 4; 3. Jeroglífic: No estaré (NO esta RE). Busca les set diferències!: Serrell; ore-lla; llaç de coll; llargaria de la baqueta; corda superior de tensió del bombo; cua del tratge; reforç negre infe-rior del bombo.

Piccolo divertimento 19 Per Joan i Angels

TRASLLAT DE PARAULESHeu de col·locar aquestes paraules als llocs corresponents per tal de fer un taulerde paraules encreuades.

Les paraules que heu de posar són:

8 lletres: HAVANERA;RAPSÒDIA;SIMFONIA; PASDOBLE7 lletres: RÈQUIEM6 lletres: BOLERO5 lletres: RONDÓ; TANGO4 lletres:VALS; OPUS3 lletres: DUO2 lletres: SI ; DO

Quina cançò sona? Entona aquestes notes i, si la força t’acompanya, trauràs unamúsica de cinema.

Busca les set diferències!

ANÈCDOTES MUSICALS

A l’estiu de 1937, GustavoPascual Falcó (1909-1996), com-positor alacantí natural deCocentaina, li va donar al seuamic Francisco, tres partitures. -La que tries portarà el teu nom -li va dir. I així ho va fer.La relació entre ambdós perso-natges de esta història va nàixerperquè Gustavo s’havia casatamb Consuelo Pérez Molina, lagermana de Francisco o Paquito,que era com el nomenaven tots.Eren cunyats i els dos compar-tien l’esperit festiu i musical deles festes de Moros i Cristians.La família Pérez Molina era moltconeguda a la “ciutat dels soca-rrats” de Cocentaina per la seuaempresa de venda de xocolates.Poc imaginaren en aquellmoment que el pasdoble quehavia escollit i que des de lla-vors anomenat “Paquito el cho-colatero” anava a estar d’actuali-tat als voltants de l’ any 2007essent la peça musical més inter-pretada i ballada en directe,segons es desprèn de la darreramemòria de la Societat Generald’Autors.

BUSCA LES SET DIFERÈNCIES!

Heu de col·locar aquestes paraules als llocs corresponentsper tal de fer un tauler de paraules encreuades.

Les paraules que heu de posar són:

8 lletres: HAVANERA;RAPSÒDIA; SIMFONIA; PASDOBLE

7 lletres: RÈQUIEM

6 lletres: BOLERO

5 lletres: RONDÓ; TANGO

4 lletres:VALS; OPUS

3 lletres: DUO

2 lletres: SI ; DO

QUINA CANÇÒ SONA?

Entona aquestes notes i, si la força t’acompanya, trauràs unamúsica de cinema.

Piccolo divertimento 19 Per Joan i Angels

TRASLLAT DE PARAULESHeu de col·locar aquestes paraules als llocs corresponents per tal de fer un taulerde paraules encreuades.

Les paraules que heu de posar són:

8 lletres: HAVANERA;RAPSÒDIA;SIMFONIA; PASDOBLE7 lletres: RÈQUIEM6 lletres: BOLERO5 lletres: RONDÓ; TANGO4 lletres:VALS; OPUS3 lletres: DUO2 lletres: SI ; DO

Quina cançò sona? Entona aquestes notes i, si la força t’acompanya, trauràs unamúsica de cinema.

Busca les set diferències!