LA PRODUCCIÓ I LA DISTRIBUCIÓ
description
Transcript of LA PRODUCCIÓ I LA DISTRIBUCIÓ
LA PRODUCCIÓ I LA DISTRIBUCIÓ
L’EMPRESA: PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ
Ja hem dit que és un agent econòmic que combina els factors de producció (terra, treball i capital) que s’encarrega de produir i distribuir uns béns i serveis.
Aquesta combinació dels factors productius amb l’objectiu de produir béns i serves és el que s’anomena tecnologia
LA PRODUCCIÓ: CONCEPTES
Perspectiva econòmica: procés pel qual s’intenten satisfer les necessitats de les famílies (béns i serveis) a través d’uns factors productius. Finalitat de la producció dins del Flux circular de la renda
Funcional-utilitària: procés que afegeix valor a les coses, i que els atorga una major utilitat. Valor afegit (utilitat suplemantaria).
Perspectiva tècnica: combinar mà d’obra, terra, energia, direcció i organització posant en pràctica determinada tecnologia. Com es duu a terme la producció
CONCEPTES DE LA PRODUCCIÓ
Fuster que fabrica taules i les ven a 200€ cadascuna. Però les eines i les matèries primeres li costen (30€) i les seves hores de treball 80€ (8 hores a 10€/h)
Perspectiva econòmica: dins del flux circular de la renda la funció del fuster és produir taula a canvi d’un preu.
Perspectiva funcional-utilitarista: el valor afegit del seu treball i la producció: 170€
Tècnica: com combian factors, materies primeres, tecnologia...
LA TECNOLOGIA EN LA PRODUCCIÓ
Utilitzar factors productius mitjançant una tecnologia determinada (conjunt de processos, procediments i eines que s’utilitzen per produir).
Però quina tecnologia utilitzem? La més EFICIENT
EFICIÈNCIA TÈCNICA I ECONÒMICA
Des de la perspectiva TÈCNICA Podem dir que una tecnologia és més eficient que una altra quan utilitza menys recursos productius per produir la mateixa quantitat. Eficiència Tècnica
Des de la perspectiva econòmica, consisteix en agafar la tecnologia més barata d’aquelles que són eficients.
EXEMPLE
Suposem una empresa que compta amb 2 factors de producció, treball i capital, per produir ordinadors. Té la següent combinació entre aquestes 3 tecnologies
Tecnologia Treball Capital Ordinadors produïts
A 16 2 100
B 8 4 100
c 20 8 100
D 8 4 99
EXEMPLE Entre les 3 tecnologies ja sabem que la C és ineficient
perquè per a produir la mateixa quantitat d’ordinadors utilitza més factor treball
Però entre A i B quina de les dues és més eficient? Des d’un punt de vista tècnic no podem dir que una és més eficient que l’altra.
Amb els factors dels quals disposa totes dues aconsegueixen la màxima producció.
Per triar-la haurem de fer servir el criteri econòmic.
EXEMPLE
Ara suposem que cada unitat de treball té un cost de 5 euros i cada unitat de capital té un cost de 10.
A = 16· 5 + 2·10 = 100 euros B = 8 · 5 + 4 · 10 = 80 euros
Per tant la tecnologia B serà més eficient econòmicament
HORITZONS TEMPORALS DE LA PRODUCCIÓ A l’hora d'organitzar la producció les empreses han de
valorar a quin horitzó temporal s’enfronten. Molt curt termini: en poques hores. Tots els factors de
producció són fixos Curt termini: en uns dies. Alguns factors de producció
fixos i altres variables. Mig termini: en uns mesos. Factors fixos o variables. Llarg termini: en uns anys: Tots els factors de producció
variables.
LA PRODUCCIÓ A CURT TERMINI: LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ
La funció de producció: és la relació que es dóna entre la quantitat màxima de producció que es pot aconseguir a l’empresa i els factors productius necessaris, treball (L) i capital (K), per obtenir-la amb una tecnologia donada.
LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ
La funció de producció la definirem de la següent manera
q = f(K, L)
q: quantitat produïda d’aquest bé Outputf: relació entre els factors tecnologiaK: capitalL: treball Inputs
REPRESENTACIÓ FUNCIÓ PRODUCCIÓ
TREBALLADORS (L) PRODUCTE (q)1 102 223 364 525 706 907 988 1049 108
10 110
DEFINIM ALGUNS CONCEPTES Producte Total (PT): quantitat total de
producció. Producte Marginal: mesura la variació del
producte total quan augmentem en una unitat el factor variable (quantitat de treball).
Productivitat: relació entre la quantitat produïda i la quantitat de factor productiu utilitzat per aconseguir-la.
PRODUCTIVITAT
És la quantitat de béns i serveis produïts per treballador utilitzat. És calcula dividint el producte total pel nombre de treballadors també utilitzats.
També podem parlar de la productivitat del capital
PRODUCTIVITAT
En el nostre exemple de la taula, en la tecnologia B la productivitat dels factors era:
Productivitat treball: Producció/ treballadors 100/8 = 12,5 ordinadors per treballador
Productivitat Capital: Producció/ capital: 100/4 = 25 ordinadors per màquina
PRODUCCIÓ I CURT TERMINI Recordem que en el curt termini
solament hi ha un factor variable (que podem modificar) i associat a aquest factor es poden estudiar 3 tipus de productivitats:
Productivitat TotalProductivitat MitjanaProductivitat Marginal
LES PRODUCTIVITATS Productivitat Total: producció total que
s’aconsegueix amb el nombre de factors variables (treballadors) que s’utilitza. (al nostre exemple 100)
Productivitat Mitjana del treball: producció que s’obté per treballador. (al nostre exemple 12,5)
Productivitat Marginal: significa l’increment de la producció total que es dóna en augmentar el nombre de treballadors en una unitat.
PROBLEMES DE LA PRODUCTIVITAT
Molts cops és difícil de mesurar. Com mesurem per exemple la productivitat d’un
perruque? I d’un professor?
LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS
Tenim un factor fixe (capital) i un de variable (treballadors)
A mesura que afegim treballadors divisió treball augmenta producció progressivament
Arriba un punt, però, que els increments en la producció són cada cop més petits,
Perquè? Pitjor coordinació, factor fix que limita (k) les possibilitats de producció.
LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS
El fenomen de la productivitat marginal decreixent (PMg), s’anomena llei de rendiments decreixents, la qual indica que a una quantitat constant de capital se li va afegint treballadors arribarà un moment en que la producció que s’obté amb aquest darrer treballadors tindrà un increment menor que la producció que s’obté amb el treballador anterior.
ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ: EL CURT I EL LLARG TERMINI
Producció: utilització d’inputs per obtenir outputs costos
Cost: què són? Per què vénen determinats? retribució dels factors de producció.
Importància de reduir costos per ser competitius
ELS COSTOS A CURT TERMINI Costos fixos (CF): no depenen de la
quantitat produïda de l’empresa. En el curt termini l’empresa ha de suportar-los igualment. Independents del nivell de producció. ex? Lloguer del local
Costos Variables (CV): depenen de la quantitat utilitzada de factors variables i per tant del nivell de producció. Si augmenta la producció, augmenten els costos variables. ex? Salari de treballadors, matèries primeres
Cost Total = CV + CF
ELS COSTOS A CURT TERMINI Cost Mitjà o unitari: costos per unitat de
producció. S’obté dividint el Cost Total entre el total de la producció:
Cost Mitjà = CT/q = CF/q + CV/q
EL COST MARGINAL
Cost Marginal: és el cost addicional lligat a la producció d’una unitat addicional d’output. l’increment del cost total degut al fet que es produeix
una unitat més de producte final. Les empreses voldran incrementar la seva producció
sempre i quan la producció de la darrera unitat tingui un cost addicional inferior al seu ingrés.
PERQUÈ AQUESTA FORMA?? Costos marginals durant la primera fase decreixen. Després
arriben a un valor mínim i tornen a créixer.
PER LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS!!
EXERCICI: UNA EMPRESA HA DE PAGAR EL LLOGUER DEL LOCAL (1500 U/M). A MÉS HA DE PAGAR 100 U/M PER TREBALLADOR.
L Q CF CV CT Cmi CMg CFmi CVmi
1 10
2 22
3 36
4 52
5 70
6 90
7 98
8 104
9 108
10 110
CALCULA TOT EL QUE SE’T DEMANA I REPRESENTA ELS SEGÜENTS COSTOS: CF, CV, C. MITJÀ I C. MG
L Q CF CV CT Cmi CMg CFmi CVmi
1 10
2 22
3 36
4 52
5 70
6 90
7 98
8 104
9 108
10 110
ELS INGRESSOS Quantitat de diners que obté en vendre un nombre de
productes pel seu preu. Es considera que el preu de venda és el mateix per a tots els
productes.
Ingrés Total: quantitat monetària que obté l’empresa en vendre la seva producció a un preu constant.
IT = preu*quantitats
Ingrés mitjà = IT/q = P*q/q = P
INGRESSOS
L Q IT IMitja
Img
1 10
2 22
3 36
4 52
5 70
6 90
7 98
8 104
9 108
10 110
L’OBJECTIU DE L’EMPRESA
Maximització de Beneficis B = IT - CT Màxima diferència entre ingressos totals i costos totals
Quan s’aconsegueix??? Vegem-ho gràficament
LES ECONOMIES D’ESCALA Hi ha processos productius que tenen peculiaritats
tecnològiques, els quals a mesura que augmenta la grandària de l’empresa –la capacitat productiva- els costos mitjans disminueixen.
Perquè? El cost fix de l’empresa (que solen ser molt elevats…) es reparteixen entre més unitats de producte, i per tant la producció s’abarateix.
LES ECONOMIES D’ESCALA
Exemples: línies electricita, grans fàbriques, trens…
EL LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT
És el punt o quantitat de producció a partir del qual l’empresa comença a tenir beneficis.
Dit d’una altra manera, és el punt, on els Costos Totals i els ingressos Totals s’igualen.
IT= p*Q CT= CF + Cvu*Q
EL LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT
LA DISTRIBUCIÓ
La distribució: conjunt d’activittas que permeten posar el producte a disposició del consumidor
Uneix producció i consum Pot ser:
a l’engròs (al por mayor o mayorista); Al minorista (al por menor o minorista)
CANALS DE DISTRIBUCIÓUn calnal de distribució és qualsevol dels mitjan utilitzats per aconseguir que els productes recorrin el camí fins al consumidor
Directes/propi: el productor ven el producte directament al consumidor. Exemples: Mecànic Pescador que ven a la llotja Venda directa (tupper ware) Vènding Catàlegs
Indirectes/extern: existeixen intermediaris Llargs: intervenen diversos intermediaris (majoristes, distribuïdors,…) Curts: tan sols hi ha un intermediari
LA DISTRIBUCIÓ: ELS CANALS Els canals de distribució: son el conjunt d’ intermediaris entre el productor i el
consumidor encarregat que el producte arribi a la gent i faciliten la circulació del producte ( adquisició, informació, promoció…)
Tipus de canals: 1. Llargs (intervenen majoristas) : El comerç majorista és un intermediari que es
caracteritza per vendre als detallistes2. Curts (en comerços, detallistes, no intervenen majoristes)3. Venda per agents comercials4. Venda a organitzacions comercials5. Venda directa6. Venda sense tenda (màquines automàtiques, catàleg, porta a porta)7. Franquícies (cessió per part d’una empresa del dret a utilitzar elements propis)8. Venda per internet
El tipus de canal dependrà de la naturalesa del producte, hàbits del consumidors, extensió del mercat…