LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny II n°15 Agost - Setembre

•;»;'';.

- vA -

ANDRATX

H A B

BALEARS

MALLORCA

ANDRATX (Terme)

ANDRATX

CAMP DE MAR

PORT D'ANDRATX

S ' ARRACÓ

SANT ELM I SA DRAGONERA

V I V

EN NOZYIEROS

I T A N T S

TOTAL HOMES

679436 334588

550962 270313

6453 3157

4923 2423

47 26

1072 515

355 164

56 29

E N D E S

DONES

344848

280649

3296

2500

21

557

191

27

HABITADES BUIDES O DE

BALEARS

MALLORCA

ANDRATX (Terme)

ANDRATX

CAMP DE MAR

PORT D'ANDRATX

S 'ARRACÓ

SANT ELM I SA DRAGONERA

217108

177565

2139

1574

14

385

147

19

TEMPORADA

138105

105555

2444

*824

67

1246

204

103

(*) Aquestes dades corresponen al Padró Municipal

d'Habitants de 1986 i han estat ofertes per l'Institut

Balear d'Estadística del Govern Balear.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE DRET DE L'ANY 1950 a 1986

ANY 1950 1955 1960 1965

BALEARS

MALLORCA

ANDRATX

ANY

BALEARS

MALLORCA

ANDRATX

419282

339716

4033

1970

532646

438656

5890

424626

345208

4331

1975

596625

491157

5767

44 732

36,2202

4404

1981

655909

534511

6301

477874

393598

*5188

1986

679436

550962

6471

Segons el nombre d'habitants al municipi d'Andratx té.

el número d'ordre 19 a Balears.

^A l'any 1985 moriren a Andratx 86 persones. La causa princi-

pal fou les malalties de l'aparell circulatori ja que de les 86

morts s'en contabilitzaren per aquest motiu 42 i 17 per tumors.

(*) Dades ofertes per l'Institut Balear d'Estadística del GovernR;} T on r-

Ap. Correus '."'•AndratxEditen:Coordinador Parro-quial de Jovesd AndratxCentre Culturalde S'Arracó

Director: SantiagoCortès i Forteza

Redactor en Cap:Gaspar Pujoli Flexas

REDACCIÓBieL- -- •> Ensenyati Pujo'l, MargalidaFerrà i Ensenyat,Gabriel Jofrei Mir, MariaJosé Clar i RocaPedró F.lexasi Flexas, Margali-da Sastre i Parpal.Bartomeu Boschi Palmer-! Cata I. i riaAlemany i. R:ior¡:i,Bernat Beïstardi Nada.]., JoanaAlemany i Mir.

EQUIP TÈCNIC

Isabel Ensenyati Ensenyat, MariaF.Pujol i Mulet,Isabel Alemanyi Moya.

GERRNT

Vicenç Flexasi Alemany.

Imprès ió: Ta 1 I <-;rspropis.

D.L.P.M. 295/1986

AW

E D O R /\

Ha començat el curs escolari amb ell bona part de l'activitatdel poble agafa el seu ritme normal.

Ara ve l'hora de fer balançde l'estiu i més a la nostra zonaen que és la temporada forta. Peraixò mateix semble una mica extranyque les coses del turisme no les cuidemuna miqueta més: netedat, amabilitaten el tracte amb les persones,acollida,oferiment d'actes culturals i. folc-lorics, les mateixes festes patronalsdels distints llocs etc. Podriem posarmolts altres exemples de coses quetenim, tots, descuidades.

També és el moment de plani-ficar i de fer el propòsit de partici-par en les distintes activitats: cultu-rals, esportives, folc-loriques,recrea-tives. . . No estam massa acostumatsa la participació i llavors mos queixamde que no es fa ros, amb un poc d'inte-rès podem aconseguir que no sempresiguin els mateixos per tot.

També N'ALÍ planifica, iaixí després d'una sèria reflexióhem cregut que era s'hora de donarun pas important: a partir del propernúmero notareu alguns canvis que creimque ajudaran a fer que de cada diamés sigui la revista que necessitaPonent. Esperam seguir contant ambla vostra col·laboració i animam atots a participar amb els seus escrits,volem que sigui la revista de tots.

• • n o t ± c: i eä s ;

MOT±OIES ARRAOOIXTERES I S/VrsTTELIYiERES

Aquests mesos d,e juliol iagost hem vist que als nostresdos llocs hem tingut la presènciad'un agranador que s'hi xapavaels dies de la setmana, i elscarrers no' han tingut l'airede deixadesa d'altres anys.

Pel que fa al fems, sabemque n'hi ha molt emperò tambéhem d'explicar que la gent noté massa cura de treure'l quantoca, hi ha gent que de bonmatí ja treu fems i tal voltael camió ha passat la mateixanit abans.

I també volem dir que elproblema més greu que té SantElm, i en certa mida S'Arracó,és la imposició forta de mesuresquantre l'estacionament queestà prohibit als seus carrersprincipals i que fa que en elcas de Sant Elm per circularels descents metres''més o mancode Na Caragola, hi ha hagutdies aquest estiu que s'hi hanecessitat prop d'un quart d'horaper passar-los i això sens exage-rar gens.

Aprofitant l'estiu la Brigadade l'Ajuntament 'a* fet feinaa l'escola i a la petita guarde-ria subsanant petits emperonsi posant les dues sales i elpati a punt per l'inici delproper curs.

També l'Ajuntament ha aportatla brigada per ajudar a lesobres que s'han duit a termeal fossar vell, darrera l'Esglé-sia, per l'associació de mestres-ses de casa i un grup de maresd'infants interessades en aquestprojecte. S'ha netejat el lloc,s'han repintat els jocs i s'hanobert un portal nou per ferl'accés més fàcil, també s'hiinstal·len bancs i'enllumenat.

Hem dit al tres1 *" vedades quemancats de recursos per acometreempreses grosses, els petitsdetalls, són els que fan quees vegi que un ajuntament adminis-tra amb seny els doblers delscontribuients.

I per acabar farem un petitresum de ses festeg de SnntElm (de les d§ tj S'Arracó vosne parlarem en el proper*número)que tingueren lloc el 7 i> 8d'agost; encara que només fossendos dies foren ben aprofitatspels organitzadors' perquè hihagué act,e,g per a tothom: concurs

H . -ü

de castells d'arena, carreresde barques al rem, de velomars,de surfs, concurs de pesca i-que s'en poden fer de cosesa la mar!-, carreres a peu,una revetla de balls mallorquinsi una verbena que estaren degom a gom; una missa al llocon ja s'han iniciat les obresde l'església de Sant Elm queestarà dedicada a1 Santa CaterinaTomàs i en honbr de la qualcantaren els #oigs següentsles més de dueóentes persones 'que s'hi arreplegaren per assis-tir-hi:

Sor Tomase ta on soti?ja vos podeu amagarperquè el dimoni vos cercadins iun pou vos voi tirar

Que en viva Sor Tomassa,que en viva Catalina,que en viva la Beata,que és Santa Mallorquina.Que en viva, que en viva...

Ella portava el dinar a lospobres segador^i el dimoni enyejósper terrarii va' tifarella el va*arreplegari va ser més saborós.Que en viva...

Dins un barranc som caigudaBeata no tremoleuque ben prest en sortireusi Sant Bru vos ajudaQue en viva...

A dalt d'una muntanyeta,som ' trobat uh di'dalet, era deSor Toinassetaf*quan es cosia es veletQue en viva...

Ella cantava en el cor1'Ofici de cada diai el Bon JesSs 1 i'oferiaun pa de sucie-bènv$bQue en viva.

•w fcsiiv/iii x cnu w A. O..L a

el poble de Sant Elm.«en viva...

Posad dins un betlemmirau que bé hi estarài tothom 1'adoraràen elQue

Com podeu veure hi ha gent deSant Elm que possa la imaginacióen marxa i hi ha afegit glosespròpies.

* * * * * * *

UJNTA /\GTT-J/\GTC- T TSÍ-

JTTJSTIF IGABLE

El passat onze de setembre,amb motiu d'una manifestacióconvocada pel "Moviment de Defen-sa de la "Terra" per a celebrarla "Diada" a Mallorca, tinguerenlloc a Ciutat uns fets lamentablesque no volem passar per d'amunt:la policia va dissoldre violent-ment la manifestació i va detenirtretze de les persones que enprenien part (encara que unad'elles fou En Mateu Juan Florit,Director de "S'Arenai de Mallorca"que hi era per informar). Sensevoler entrar en polèmiques sobreels motius (?) esgrimits pelsresponsables, el primer delquals és el delegat del governa les Illes (manca d'autoritzaciógovernativa, cremada d'una bande-ra olímpica), hem de condemnarl'actuació policial pel 'seuaspecte desmesurat i injustifica-ble. Aquí les nostres reivindica-cions nacionals sempre s'hanfet pel camí de la no violènciai no . semble que ara aquestaconvocatòria de l'M.D.T. suposéscap perill gran de desordrepúblic. Més aviat el desordrevingué motivat per l'actuaciópolicial. Si quan es creà la"Crida" a Mallorca o, fa méspoc temps, el mateix "M.D.T."algunes persones (els espanyolis-tes de sempre) posaren el criten el cel dient que això radica-litzaria la societat mallorquina,hem de dir que fins ara elsúnics que semblen voler radicalit-zar les postures són els quiordenen actuacions repressivescom aquesta.

Ill JORNADES

P * INFORZA A G I Ô I_

ESTUDI

Els dies 25, 26 i 27 de setem-bre es celebraren en el santuaride Lluc les "III Jornades d'infor-mació i estudi" organitzadespel grup Blanquerna. És un motiude satisfacció veure com aquestesjornades destinades al coneixementvaloració i promoció de la nostraidentitat nacional assoleixenuna continuïtat de la que sovintn'està mancat el moviment naciona-lista en general. L'èxit aconse-guit en les dues edicions ante-riors constitueix la principal

garantia per a la present iés la prova més evident de 1'inte-rès que origina en amplis sectorsde la població la reflexió sobreel fet nacional al nostre païs,especialment entre la gent jove.La gran quantia d'inscripcionsque segons hem pogut saber s ' hanproduit aquest any palesa elcreixement continuat del naciona-lisme a Mallorca. "N'ALÍ" òbvia-ment hi serà present i oferiràal proper número una informaciódetallada de tot allò que s'esde-vingui.

COIME 1ST Q AMEM T DE

GURS

Un any més hem arribat alsetembre, la qual cosa, en l'àmbitdocent, vol dir al començamentde l'activitat escolar. Enguanyla novetat més important pelsestudiants de BUP serà la progres-siva aplicació de la normalitza-ció lingüistica a l'ensenyament,la qual cosa es traduirà encerts centres en un major nombred'assignatures impartides encatalà. Igualment a COU ja s'im-partirà un seminari de llenguacatalana, de tres hores setmanals,després del rebumbori que s'orga-nitzà l'any passat entre elMinisteri i la Conselleria d'Edu-cació que s'acusaren recíprocamentd'haver-ho impedit.

Quant als centres d'EGB aAndratx volem estimular tambédes d'aquí la progressiva norma-lització de la nostra llenguai valorar l'esforç que fan moltsde professors en aquests sentit.Pel demés, desitjam que el curs,sigui molt profitós per a tothom,professors, alumnes i pares.

F'ROFER GONGRÉS

D'HISTÒRIA DE LA

GOROINTA . D T ARAGÓ

Entre el 27 de setembre iI'l d'1 octubre tindrà lloc aMallorca un dels esdevenimentsmés importants de l'any dinsl'àmbit cultural de les Illes:la celebració del XIII Congrésd'Història de la Corona d'Aragó.Serà la segona vegada des queel 1908 es començaren a feraquests congresos d'històriaque la nostra illa obrirà lesportes als millors i més destacatsinvestigadors del nostre passat

ò opinion EL.D1ADHrUALBAKES

*

Debate

Pere A. Aguiló Monjo

a lectura del suggestiu estudi del Sr. Bartolomé Colom sobrela Llei de Normalització Lingüística (B.O.C.A.I.B. n° 15, dedia 20 de maig de 1987), editat per l'Obra Cultural Balear,

que assumeix un protagonismo de servei al poble de los IllesBalears, suposa una clara mostra de la funció del professoruniversitari compromès amb els interessos (en el sentit mésnoble) de la societat en qua s'integra.

La millor virtut que té, l'elevació- al nivell dels principisinspiradors de la Llei, sense descuidar -però deixant-les en unsegon plànol- les referències concretes a l'articulat.

Les sentències de Tribunal Constitucional núms. 82, 83 i 84/1986, de 29 de juny, que resolen els recursos d'inconstitucionalitatinterposats devant determinats preceptes de les Lleis de Normalit-zació Lingüística de les .Comunitats Autònomes del País Basc,Catalunya i Galícia, constituiran necessàriament un importantprecedent per-a la resolució del recurs d'inconstitucionalitat n° 955/1986 plantejat contra la Llei de Normalització Lingüística n° 3/1986de 29,d'abril, del Parlament de Ics1 Illes Balears.

'El criteri del Tribunal Constitucionaf atorga prevalença aldeure .constitucional de coneixement què norfféU es pot predicar

• de la llengua castellana (l'oficialitat de la qual es basa 'en unestatut personal- que empara els drets lingüístics de tols elsciutadans), front a extreure tots els efectes que jurídicament i, fins itot, lògicamente s'han de derivar dej caràcter de llengua oficial(basada en un estatut de territorialitat) que comporta la plenavalidesa jurídica de les relacions quò.ten ús d'aodest, rrtantenguinels particulars amb qualsevol parier públic radicat en el nostreterritori, independentment def clfràclfe» estatal fréïerit a l'Adminis-

'tracio Perifèrica de l'Estat a Balears), aiitonòmido local.•En altres termes, ja que no hi ha Deure'constitucional de

coneixement del català, l'ús de la llengua oficial per part dequalsevol podej- públic radicat a les Illes Balears quan es relacionaamb'els administrats, decau simplement en al·legar-ne desconei-xement o ignorància.

Malgrat això, té més interès ressaltar les 'potencialitatspositives que es desprenen de l'articulat de la Lieft i que són, entred'altres:

1,- El dret de totes les persones a usar la llengua oficialcatalana dins l'àmbit territorial de les Illes Baléate constitueix un

dret fundat en la Constitució i l'Estatut d'Autonomia i l'ús d'aquestaté plena valideàu i eficàoia jurídiques.

2.- El caràcter de llengua oficial de 'català a' les Balearsprodueix efectes respecte a tots els poders 'públics Vadicats en elnostre territori, sense excloure'n els òrgans dependents del'Administració Estatal, i arriba, per suposat,-de mandra p.ena al'Administració Autònoma i Local; i

3.- La mateixa "denominació de la Liai, qùan es refereix a laNormalització Lingüística, posa de mani/est que partim d'unasituació de discriminació i desernrJaramen, de la llengua catalanaa les Illes Balears que la rea!;.: : sòcir-lingüística ¿videncia i lapròpia Exposició de Motius de w'ftei proclama, en assenyalar quees tracta de ...un procés dff fesobramei t i de promoció de lallengua pròpia do les lues Baleái^ que pug lì àlleugeqr parcialmentla situació actufy **^ .. ;*. . » .

Aquest profiés normalitzador, iniciat formalmen^ per la Llei 3/86, venia imposât pè(f'l'article 14 de l'Estatut d'Autonomia que,després.d'atorgar competència exclusiva a la Comunitat Autòno-ma, en harmonia àínb'? els* plans d'esíudi estatals, per al'ensenyament cío la lingua catalana, pròpia de les1 Illes Balears,establia que la normalització serà un objectiu dels poders públicsde la Comunitat Autònoma. '•:'.' ' • •

El principi de no discriminació per raó de la llengua (art. 3 Infine de l'Estatut d'Autonomia), unit al principi de .cooficialitatlingüística, als deures dels poders públics qefinits a l'article 9.2 dela Contitució i oxplicijats -quarti a la llengua- a l'article 3.3r, de lapròpia Carta Magnar? ta recta*ìnterpretcició del principi d'igualtatcontingut a4 l'aifitì 1 14 C.E.,lque exigeijt tractar desigualmentsituacions desígtiats, 'obliguen els poders públics a adoptar lesmesures necessàries álrd'ássegúrar el coneixement i la utilitzacióprogressius de ¿a llengua catalana, que peírnetin arribar a la plenaigualtat de tots els ciutadans de les Illes Balears en el dret d'usarqualsevol de lesdues'-flengyes oficials. •-• ' . . " . . . .

l'si els poders públics defalleixen o minven en la persecucióde l'objectiu de normalització lingüística, la societat n'ha" deprendre la iniciativa. I en aquest context, l'Obra Cultural Balear i lanostra Universitat han de constituir-se en punta de llança.Pere A. Aguiló Monjo, Cap de l'Assessoria Jurídica de Ja C.A.I.B.

*rjçnedieval cristià. Aquest fetés important per molts de motius:per la projecció internacionalde les illes dins l'àmbit cultu-ral, per la possibilitat detenir entre nosaltres un bongrapat de "mestres" de la inves-tigació històrica. . .' Sobrqtot,n'assenyalarem dos: la necessitatde fomentar el ''conreu de lesdisciplines humanístiques datantd'un .mon de cada vegada* '"' mésdeshumanitzat i el reconeixementde les nostres arrels històriques.Precisament perquè pensam quela història és una de les einesmés fonamentals a l'hora dedefinir la consciència de qualse-vol poble cal valorar aquestcongrés com un pas més capla recuperacióidentitat.

ado In" nost;r«i

* * * * * # * • * *

9 '» : kfc. 4 . >** & ' \

l^2\ B/\r\rp^ p^: GÓR-METE^ i TAMBORSESS \7OL REJOV/reiMIR

No fa gaire temps que escompliren els priraeVs cinc anysde vida de la 6'arraa de/ Cornetesi Tambors de la CoordinadoraParroquial de jWjosw d'Andratx,Banda que ha' retrçesentat elnostre poble a basaran ts actesarreu de''«fcq't Mallorca i sovintés reclamada la s&va'barticipacióa mólte ^indrets dé la illa.Ara el's qui arno molts d'esforçosfan possible 'que e*s 'mantenguijuntament amb 'tíots ejÍV altrescomponents de la* malí e i xa fanuna crida a tots els nins ijoves que hi vulguin ''pertanya.ris veven cada dia a lies 7,30de l'horabaixa. T'esperen!. '

ü» t5 fci r i o £.-; L- r. • c;i í_-ï C; <J> fcS ta S3

r>F: r._./\ /V\/\INIF:R/\ m P'F^TFÎvJ/MR D * UN TEJMIPS

Oonta i 'Arxiduc .1 la sevuobra Die Haiearen, a!, capítoldedicat ais costums dels maJior-quins, la manera de festejarde la nostra gent a la segonapart del segle passat i ho volemresumir un poc perquè en vegeucom han canviat els costumsen manco de cent anys.

Quan un jove s'enamoravad'una al.Jota, es refugiavaa una amiga d'ella per fer-li arribar unes paraules agrado-ses o be li feia una serenataperquè les cançons cantadesli descobrissin el seu amor.Per fer la serenata el jovees feia acompanyar d'un parelld'amics propis; es feia sonarla guiterra i el guiterró ies cantaven cançons popularso gloses relatives al cas. Semprecantava el qui tenia la millorveu malgrat no fos la de l'enamo-rat. Si la serenata tenia èxites repetia amb més gent i tambéamb més instruments: laud, mandu-rria i violi. Les serenateses feien els dissabtes al vespre0 bé a les vespres de l'onomàsti-ca de 1'al.Iota.

Les fires o festes dels poblestambé n'eran una bona ocasióper encetar un festeig. lesal·lotes es solien passejarcarrer amunt, carrer avall il'enamorat tenia oportunitatd'oferir a l'al.Iota que preteniaun detall de no massa valortal qual un anell, un ventall,uns flocs...; si l'al.Iota hoacepta va era senyal que lesseves pretensions serien acepta-des. Aleshores el jove cercavaun moment bo per a declarar-li el seu amor i explesar-liels seus desitjós; si l'al.lotano el coneixia massa li demanavarelació de la seva família icondició i si la resposta l isatisfeia quedaven d'acord per-una primera cita. Aquesta ialtres entrevistes no les feienmolt pxlb liqües, emperò quanja es coneixien millor deixavenel. secret un poc de costat isolien passejar plegats elsdiumenges i festes colendes1 també rallar els vespres alportal de en ella. Tot d'unaque; (; Is l'ami ! iars (J'o I ! < i se'nLern i on d ' aquós tes re I ae i orisso 1 i en i n terven i r- - h i , be p roh i -bint-les si les informacions

del pretendent no els agradavenmassa, o bé permetent-les ifins i tot oferint-li cadiraal jove, cadira que es situavaestratègicament al carrer emperòa > l'indret del portal de lacasa. Així seguien un cert tempsfins que l'al.Iota feia veurea l'enamorat que si no feiacomptes d'entrar a la casa ipresentar-se als seus paresel despediria, si ell ho desitja-va l'al.Iota 1'introduia a 1 ' àm-bit familiar i ell demanavaa la mare d'ella per continuarles relacions. A partir d'aquestdia l'enamorat sabia que s'espe-rava d'ell una conducta correctai sèria. D'aquí endavant eljove podia entrar a la casaels horabaixes dels dies festersfins després d'entrada de fosca.Els dies feiners hi podia anarels dimars, dijous i dissabtesjust una horeta i mitja o dues,els altres dies no hi haviafestejada; tot això fins quel'al.lota era demanada per casar.

A la nostra comarca hi haviauns costums que no els teniena altres llocs. Com hi haviamariners, pescadors i moltagent emigrant, quan els jovespartien per una anada llarganormalment a Cuba o França,donaven a l'al.Iota que pretenienmitja unça o una unça d'or ode vegades una quantitat mésimportant com a fiança de laseva fidelitat durant l'absència,L'al.Iota, per quantrapartida,solia entregar-li un anell,una botonada o una via amb unacreu. Si l'enamorat l'oblidavaella tenia tot el dret del mona exigir-li aquesta penyora,emperò no tenia per què tornar-li a ell les peces d'or; encaraque a la major part dels casosun sentiment d'orgull i talvolta d'odi, feien que li tornasa ell els doblers. Igualmentpassava a 1'inversa o siguique fos l'al.Iota la qui eral'oblidadora. m.f.e

De la flor surten espines;de les espines, la flor;i ses parauletes fines,per tú, surten del meu cor.

Kradina qui no festetjai un enamorat vol fer,que vengui amb mi, i li diréd'es modo que se graneja.

Malalta, Què fa la gana?Què fa la teva salut?-Estic malalta i no puc,festejar, i en tene ganes.

Voldria tornar farinacom has de posar llevatsols per ésser remolcatde ses teves mans. Tonina.

Vós sou l'estelet brillantenmig d'una enniguladaque, com ve de matinada,els seus raigs van augmentant;jo, per esser-vos davant,careta de diamant,derramaria sa sangque Déu del cel m'ha donada.

Margalideta Civera,te duc comandacionsd'un jove que fa tionsdins es bosc de Massanella.

-Aquell qui té passió,algun dia la demostra.Jo venc de la vila a postaper entregar aquest favor.-Ja li diràs que he rebutes ramell amb alegriaperò-més m'estimaria,qui l'ha enviat, fos vengut.

Oh quin dissabte tan trist,i jo esperava alegria!Esperava si vendriai jo encara no i'he vist.

Com més horabaixa es fa,es meu cor més pena té,perquè veig que no vendrà

d de fora vila es meu bé.

Quinze i quinze fan trenta,i nou i nou fan devuit.Un homo amb so ventre buit,es festejar no li entra.

A Sa Torre m'he llogat,quatre mesos de seguida.Per venir a veure't, garrida,he de venir d'amagat.

S'estimat meu té un jardid'herba sana i orenques.Si no t'agrada, no en menges,que per ara ho vui així.

Bé passa la vida tristaun fradí que fa carbó:jo us ho puc dir, bona amor,que, per coure un si tjo,ha un mes que no us he vist,-).

SA RECEPTA

LLET FETA

Un plat que era molt tradicio-nal i que es va perdent de diaen dia, és la llet feta o lallet amb figuera.

La gent el solia prendreels vespres com a plat únicsi al migdia la panxada haviaestat grossa, o com a darreriode1íes tradicionals sopes vesper-tines. Es solia fer de la lletde les ovelles o cabres a quihavien retirat les cries. Diguemque les cabres erpn tota unainstitució casolana a la vidadels pobles.

Es fa de la següent maneraper si hi ha qualcú que ho vulguiprovar:

Després d'haver bullit lallet s'agafa un trocet de brancade figuera i es bat ben bé lallet amb dita branca per ellloc on faci llatrera, finsque la llet es prengui o esfaci, d'aquí el nom de "feta".Se li sol afegir sucre o meli fins i tot avui en dia, ohles dietes! sacarina! Es .menjafreda o 'calenta segons l'estacióde l'any o el gust de cadascú.

Podeu provar de fer-la ambllet de botella o de brik, encaraque és més mala de fer quallar,emperò amb la llet del dia vaprou bé, suposat que vos siadifícil conseguir-la'de cabra.

Provau-la i ja mos direusi ha estat bona!.

4

BRAÇ DE GITANO

També vos volem donar larecepta d'un braç de gitanoque vos pot servir con a fid'un dinar q'sopar de jubileu.Posau:

4 ous.1/4 de sucre160 grs. de pols d'almidóo "Maizena"1 paquet de canariSeparau primer els blancs

dels ous, bateu-los fins quepugin, mesclau tots els altresingredients i a la fi afegiu-hi els blancs. Esteneu-ho damuntuna llauna plana forrada depaper de barba i en ésser cuiti fret ompliu-ho de crema, nata

(passa a la planas i güent)

TRIBUNA Ultima HoraMartes, 15 de septiembre de i 9G7

Así de sencillo

Jeroni Alberti y la premsa foranapor Manuel Picó

Algunos pueblos tenían o habíantenido su publicación semanal, omensual, o cuando se podía. Era unalabor —y sigue siéndolo .aún—,abnegada, realizada por una gente másabnegada todavía. Su existencia eramuy precaria. Económicamente paramuchas publicaciones todavía siguesiéndolo. Pero además de pobre, eraapaleada. Ignorada por una granmayoría. Si había tenido algunasignificación, el auge del centralismose la arrebató. Daba la sensación deque ni propios ni extraños la tenían encuenta. Si la dictadura extendía lostentáculos de la censura sobre todo loque fuera información, y la más ferozrepresión sobre todo lo escrito deopinión que le fuera adverso, sobre laprensa de los pueblos ejercía la doble yférrea esclavitud lingüística, ya quemuchas veces eran reductos donde serefugiaban aquellos para quienes eraun deber conservar y cultivar nuestralengua. Desapareciendo unas veces,para reaparecer, y silenciarse denuevo, su vida era muy precaria. Porsu condición localista, y por su escasadifusión, siempre andaban con el aguaal cuello, si no debajo del agua. Pero seinsistía en el empeño. Y como mediode comunicación era consciente de quetenía una misión que cumplir, unhueco que llenar, y que un momento uotro se le reconocería.

Aconteció el milagro de la liberacióny como suele ocurrir cuando el pueblose ve libre de ataduras, las voces sedejaron oir. Tres personas que estabanvinculadas a estas publicacionescomprendieron que había llegado elmomento oportuno. Gaspar SabaterVives, Rafael Ferrer Massanet ySantiago Cortés, tuvieron la feliz ideade convocar a las publicaciones yestudiar una forma de dar cuerpo auna asociación que las representarabajo el nombre de Premsa Comarcal,como se decidió llamarla en principio.Si las publicaciones individualmenteno podían polarizar la atención, unidasen una asociación debían de

conseguirlo. Era el momento de hacerun frente común, cobrandopersonalidad y capacidad de respuestafrente a un centralismo que ibaperdiendo terreno. Y acertaron en elempeño. El 13 de abril de 1978, en elpueblo de Sineu —centro geográficode la Isla—, con asistencia de laspublicaciones «Apóstol y Civilizador»de Petra, «Dijous» de Inca, «Felanitx»,«Manacor», «Perlas y Cuevas», deManacor, y «Sóller», se funda la«Associació de la Premsa Forana deMallorca». Todos de acuerdo en queesta asociación es una respuesta alcentralismo absolutista, y coincidentesen una idea, la consecución y elafianzamicntode la autonomía.

Pero la «Premsa Forana», una vezconstituida en asociación, necesitabaamigos-que, desde cualquier posición,cuanto más significada mejor, leayudaran en su consolidación. Aquí esdonde aparece Jeroni Alberti, el actualpresidente de nuestro Parlamento.Debemos insistir sobre el temor que enla transición obligaba a mucha gente, yentre ella naturalmente algunospolíticos, a cierto rcaccionismo, y nosiempre la «Premsa Forana» hallaba elreconocimiento deseado. Sin duda quedebía influir la falta de hábito. En lospueblos mucha gente seguía queriendoleer la noticia de su propio pueblo, supropia noticia, mediatizada por ladistancia, y no en el pueblo mismo. Lesquedaba demasiado próxima. Era undoloroso rodaje hacia la tolerancia. LaAssociació necesitaba amigos, comodije, y sobre todo, que no actuaranrecelosos, y ahí estuvo Jeroni Alberti, ala sazón «President del ConsellGeneral Interinsular». Como políticose identificó con la Premsa Forana ycomprendió el papel que lecorrespondía realizar. Como hombrede pensamiento evolucionista yautonomista entendió la informacióndesde la mayor proximidad y unmedio importante para la propiaidentificación de los pueblos. Ha sidoel político que más ha demostrado

tener presente que el espíritu y laesencia del pueblo mallorquín fue en la«Part Forana» donde tuvo siempre lamejor custodia, allí donde semantuvieron más intactas lascostumbres, y donde se luchó conmenos ruido, pero con más tenacidad,por la autonomía, y por nuestralengua.

El 22 de enero de 1982 el Presidentdel Consell General Interinsular, JeroniAlberti, convoca a la «Prensa Forana» auna rueda de prensa. Es elreconocimiento y la confirmación de laprensa de los pueblos. Es laculminación de la tarea emprendidapor Sabater, Massanet y Cortés. Apartir de ahora ya se habla de la«Premsa Forana» «m másreconocimiento, y Jeroni Alberti, entrelos mejores políticos que nos ha dadola democracia en Mallorca, estásiempre al lado de la Premsa Forana.Lo mismo desde el Consell Generalque desde, la presidencia del ConsellInsular. Ha sido y sigue siendo su granamigo.

Ahora que Jeroni Alberti ostenta lapresidencia de nuestro Parlamento

. pudiera ser la gran ocasión para que laPremsa Forana le demostrara sureconocimiento y su gratitud. Estoyconvencido que la Directiva de laAssociació sabrá encontrar el modomejor de hacerlo. Con el bienentendido que este reconocimiento porparte de la PrcmsXForana es hacerseun favor a sf.prfsma, ya que le restauna deuda/Cíe gratitud que saldar.Muchas publicaciones guardan muybuen rccilcrdo de las entusiastastrabadas de los primeros años, y de lainfinidad de ocasiones que JeroniAlberti las ha propiciado. Y muchos detodos aquellos colaboradores quisierantener oportunidad de demostrarle aJeroni Alberti la estimación que comoamigo de la Premsa Forana le profesan,independientemente de todo color departido.

o confitura, enrodillant-hobé i ensucrar-lo de sucre pols.Si no n'han de menjar els al.lots,emborratxau la planxa de pastaabans de enrodiliar-la, i veureuque n'es de saborós !

I ara uns conseils:Sobre tôt a 1'estiu, ja queés quan el congeladors i frigori-fies fan tanta feina i els men-jars són més olorosos, aquetsaparells solen fer olor d'unesquantes coses. Escol tau aquests

consells que ara vos donaremper la netetja i conservaciód'aquests aparells.La millor manera de fer-los

nets és amb una goteta de deter-gent i passar-ho amb aigua claraamb una cullerada de carbonatdins, s'en duu qualsevol olor!.També si a la darrera aigua

hi posau dues gotes d'essènciade vainilla deixa exhalar unperfum de lo més agradable.

I si río voleu que es conguiinolors pelau i tal lau una pomaen quatre troços, posau-la dins¡a gelera i veureu com les absor-

• r-,,v f- • T\;?[>r\f<ft

TORRE NOVA DE S'EVANGELICATORRE NOVA DE S'EVANGELICA. :SA TORRE NOVA.

• ••• )•' ïWi'í«", v;.v. r ^

SITUACIÓN LEGAL—ESTADO ACTUAL:

Figura en el I.P.C.E. con el N.° 1.1/013/B3.

Está situada en terrenos de propiedad parti-cular.

Su estado actual es B3 pero el proceso deruina está en franco avance.

ITINERARIO: '

Ver plano de situación.

I J>A£L_ tfSC»

OF.

'**

^

^.<± -!'

48c«>;4 /-W¿ii ív&írA^ ^Ix- o >-• r>.?i .

<* , t ^„-o. r

A unos 3 Km. de Estelleriòs hacia Andratx,hay un camino de tierra en dirección al mar, a 1,5Km. se encuentra la torre. Se puede Iregar en co-che cas" hasta su base.

DESCRIPCIÓN:

Situada a unos 225 m. sobre el mar.

Se trata de una torre que responde a la tipo-logia'de las de señales. Troncocònica con unacámara principal a unos 4 m. de altura sobre elsuelo, con bóveda esférica de mamposteria. Elportal es de piedra caliza formando aVco de me-dio punto. Se ha desmoronado la parte de la bó-veda donde estaba situada la subida a la terraza.»^ ^..»^ ,4 I *

La planta superior, ligne el parapeto total-mentef:destruido, asi como el matacán que pro-tegía la entrada.

Parte de la terraza estaba cubierta y el para-petó tenia unos 60 cm. de espesor. La torre estáconstruida en manipostería de piedra caliza tra-bada con mortero bastardo.

El proceso de deterioro va on aumento.

FICHA HISTÓRICA:

El Gran y General Consell acordó su cons-trucción el 10 de Mayo de 1617. Según Weyler seacabó en 1619.

Los gastos corrieron a cargo de la ciudadque aportó 200 libras y de Gabriel Pujol, propie-tario de los terrenos, que puso el resto.

•

En 1696 eran guardas: Jaime Alemany y An-tonio Bosch.

El armamento consistia en una pieza de a 1de bala, una espingarda, dos arcabuces y un"botavant". -

La relación de 1769 la sitúa en terrenos deGabriel Pujol, y señala que tenia un cañón debronce de a 1 libra de bala y podia colocarseotro de a 8. Añade que no hacia fuegos (cíe seña-les).

ff '•'• -..s'. i v-v- » ' 4.. ,-ov,;-E—s-í í*-., >-• v^-^r^Uu-i'*. :.¿.. • • •t ^ë^W'&?y?£?S8&3'v *** m^-*Kí'«mm

En 1794 necesita componer la compuertade la escalera, cuyas bisagras están rotas y laescalera de mano que tiene roto un pie.

El objeto de la torre entonces era vigilar elcontrabando.

En 1825 tenia un cañón de a 4 de bronoe.* • . '• *

Está señalada en los mapas de Vicente Mutde 1683 y en el de Despuig de 1784.

TORRK NOVA DK S'EVANGKLICA

i*$

% : ~^ '-:•" :- "1

1-1 ANU LU-J t ft US

'l «Cvt ' . . . ". Cw»'I»

J. í.

CONSELL INSULAR DE MALLORCASERVEI D'EDUCACIÓ SANITÀRIA

OTRA

., Cl fcï £J> CJ> X - U ü

\7EZ SE IMOS IMEGÔ EL AS DE

PONIENTE

Pasó la quinta edición deltrofeo Costas de Poniente defutbol y otra vez el títulode campeón se negó al equipoandritxol, después de llegara jugar la final y perdida ' trasjugar la prórroga.

El coquetón renovado campode Ses Moferes de Calvià fueel marco donde se jugó estaedición en la que participaronlos cuatro equipos que hacecinco años iniciaron el trofeoy que esta temporada se enfrenta-rán en la tercera división.Esta competición fue un aperitivode lo que nos espera esta tempora-da: choques fraticidas que acapa-rarán, sin duda, el interésde los aficionados que en estosúltimos años han estado un tantoaletargados, pero que, viendola masi asistencia a las confron-taciones de Calvià, hace presagiarque se darán cita en el campode Sa Plana un domingo sí yotro también.

Esta . edición del Costas dePoniente .lo tuvo todo: interés,calidad, fútbol, entrega, ytodos los elementos que hacenque se mantenga el interés hastael último momento. Victoriasmínimas, goles de penaltys yuna final con prórroga hicieronque mantuviera el interés hastael último segundo.

En las cuatro ediciones ante-riores el Calvià se habia procla-mado campeón en tres ocasiones,siempre fuera de su terrenode juego, y el CADE en una oca-sión, la primera. Los únicosequipos que todavía no lo hanconseguido eran el Santa Ponçay el Andratx quienes lógicamente,por honrilla, debían lucharcon más ahinco para conseguirlo.El Andratx venció por penaltys,después de empatar tres a trescon el Calvià con goles de Sampe-dro, Castedo y Fiol. El SantaPonça vencia al CADE por unoa cero.

La final se presentaba esperan-zadora y congregò gran cantidadde aficionados. Al final delos 90 minutos el marcador arroja-ba el resultado de dos a dos,que más hacía crecer el interésy fue en la prórroga cuandoel Santa Ponça consiguió procla-marse campeón con el resultado

de 3 a 2. El partido tuvo unasegunda parte claramente favora-ble a nuestros colores con ocasio-nes que no se materializarongracias a la buena labor delex-guardameta andritxol Palou.Los goles fueron conseguidospor Castedo en la primera partey Castell en la segunda.

Los comentarios del aficionadocoincidían en que el C.D.Andratxno será la cenicienta de lacompetición que se avecina.Muy bien puede navegar por lospuestos intermedios de la clasifi-cación, el tiempo nos lo dirá.

De momento hay una cosa clara:el Trofeo Costas de Ponientesigue resistiéndose al equipoazulado ¿Hasta cuándo?.

De rnuio^o ora cíeite-

3. SL r-taicî ± orí a. 1Habrá que convenir que la

temporada 86-87 ha sido la mássorprendente y feliz para nuestroscolores.

Al principio de temporadase contó con unas individualidadescapaces de formar un equipo pararetornar a la división de bronce.Unas actuaciones desgraciadasprivaron al equipo de ascenderautomáticamente primero y despuésde hacerlo en la liguilla y veía-mos con desconcierto como nuestrosmáximos rivales: Santa Ponçay CADE Peguera, ascendían a terce-ra y nosotros nos quedábamosen el pozo de la preferente.

Pero algún día tenía que son-reimos la diosa fortuna y así,tras toda una serie de carambolasy al renunciar a la tercera elSon Sardina, a través de lasnegociaciones nos vimos en tercera

Una vez en tercera habrá quemirar de mantener la categoríay de hacer un digno papel enesa división polémica ya quepara muchos es la que nos corres-ponde y para otros nos vienealgo grande.

Los comienzos no han sidodemasiados alentadores. Veremoshasta dónde se puede llegar conesta plantilla y qué cota puedealcanzar nuestro equipo lógicamen-te con el apoyo de esta aficiónque con el ascenso parece haberhaber rejuvenecido.Jofre.

J. 4

ci o £> o r~ t:

>C LJ X U

Al final la dicha fue totaly el equipo està ya en la TilDivisión. Era esperado esteascenso y, aunque hay llegadopor la puerta falsa, bien venidosea. La afición puede renacer,se desplazaron en masa paraver al equfpo en "el Costas dePoniente y • 'aunque decepcionóal no conseguir el trofeo, almenos se abrió un aire de espe-ranza que se puede traduciren realidades.

*****

El equipo no ha empezado bienla temporada y eso que, hayque decirlo, tiene buenos mimbresque si José García "Zubieta"sabe manejarlos puede' hacerun nada despreciable* equipoque de momento le falta situarseen esta III División, tenermás disciplina y poner todala carne en el asador.

***** .,( i;

Ha habido las altas de Massip,Caimari, KuBalita y bjiver ademasde algunos '»¿uVeniles a quieneshabrá que dar 'Yfa margen de con-fianza para que vaykn tomandoconfianza y enere tó*dos puedanmantener el equipo en una posi-ción intermedia, £sta es lazona que, por ser * el primeraño, creemos no nos puede sentarmal.

*** *

Aunque a decir verdad hubiéra-mos preferido unos refuerzosmejores ya que ni Massip niKubalita parecen ser lo queel equipo necesitaba.

» ,!***** •*»m-En la porteria creemos que

tanto Jover como Cairjjari sabránocupar dignamente el puestoy pronto nos harán olvidar aPalou, ya que estos muchachostienen ganas y esperamos quenos sorprendan y den tardesde gloria al club andritxol.

*****

El punto más negro, a fuerde ser sinceros, creemos queserá el económico. Mucho dinerocues ta el jugar en esta divisiónde bronce, son muchos.y costososlos desplazamientos a las Islasmenores y resulta m¿js fácil

gastarlo que ganarlo. Se nosantoja que la directiva pendraque hacer sus cabalas para'mirarde encontrar dinero de dondesea, aunque ya sabemos que hoydía ya no existen caballos blan-cos.

Fue una pena el primer despla-zamiento a Menorca: fletar dosaereo-taxis no es mocc de pavo.

*****

Del fútbol basA. POCO sehabla, se intentó que^yosé Borrasse hiciera cargo de la plantillade juveniles, pero n da de nadaBorras prefiere segmr en eldique seco y ver Iclf toros dela barrera y dé veçjad que losentimos pues los juvenilesnecesitan un buen entrenadorpara que los prepare con ilusióny corage para que eatos chicospuedan dar el salto al primerequipo.

t *****•

Quien s ï va a haberse cargode los infantiles sera el exjuga-dor Guillermo Jofre, quien -pesea su juventud creemos que puederealizar una buena labor y poneral equipo en órbita. Jofre habíaoptado por la retirada del terre-no de juego pero el gusanillomanda.

*****

Los ambientes de la canchade baloncesto ' y de las pistasde petanca se van caldeandoy ello nos hace pensar que esteaño será un buen año en ambosterrenos. Veremos lo que nosdeparará la temporada deportiva.

A unos y otros tendremosque dedicar mayor atención.Desde aquí hacemos un llamamientopara que se animen a colaborarcon nosotros en esta tarea deinformación.

*****

quienes están muy animadosson los muchachos del ajedrez.Aunque más que deporte lo consi-ramos' una actividad cultural.En nuestro próximo número inten-taremos ofrecerles una secciónpara de]pite de todos I s buenosaficionados a este juego cultural.

*****

«un t t M

ti uim o ir- is

*****

Dalt es Puig de Galatzòserraren dues formiqxies:do sos (Minos foron biquosi des cos abres de nau.Des cap feren dos bufetsper dinar cent criatures,i de ses llavoraduresferen dos-cents tibulets.

***

Damunt es pou de Son ñasun moscard varen matari dels ossos més dolentsen feren mil vestimentsi mil barques de pescari mil barques canyonerestaules , bufets i pasteresper tot es gènero humà.I de ses exmoxaduresdinaren cent criaturesi encara lo que sobràbastaria per comprarSanta Ponça i Son Amari totes ses torrenteresque confronten a la mar.

***

-Escoltau-me, Mestre Pau,vós qui sou un homo entès:quan vos donen un no-res,per quin-cap l'agafau?-No rés no té per on prendreni cap per on agafar;no-res no se pot donarni se pot comprar ni vendre.

***

La mar ..fa buides i plenesi és mala d'anivellar,¿Quin arbre en el món hi haque no s'hi posen serenes?(=E1 xiprer)

***

Ran ran d'una paret vellacosa de menjua creix;si no la cullen quan neix,de mascle torna famella.(= L'espàrec que torna espareguera.

***

Tu qui ets un homo entèsi de llest passes la mida¿Quin és s'animai qui cridacom té sa carn consumida,i com és viu no diu res?-Jo no som tan inocentque no ho pugui endevinar:n'és un animal qui vaper les aigos de la mar,i, si el vols sentier cantarber baix li has de donar vent.O El corn)

KS L·LOP -Y ES MOLTO

( I M I T A C I Ó )

Mon cò avorreix un homo! Més vil qu'JSw Brou-dc-pclla,més ilcst qu' una geneta, més lladre qu' En Morèu,conserva de ses ungles sa habilidat d'arpella,y d' els qui sa desditxa atupa y atropella,

such y profit ne treu.

No va de porros-fuyes; no vol hipotecadess.yts ni cases ni finques: vol or, billets de bancli.Es déu de T Avaricia H va ensenyà pillados,y li donà per armes escriptures privades

y pagarés en blanch.

Quant dcmatí s'axeca, ja la se té tramadaquina 'n farà aquell dia, per trèurehi es jornal;á s' escaleta empesa sa llosa hey té parada,y des deutó que puja,-observa sa calrada

quant entra p' es portai.

De s' interés que s' usa, sa vida no* sustenta;ni á n' es vuyt ni a n' es dotze, propostes no consent;no hi valen revinclades des qjui giny ari o intenta,qu'ell, com á \3onjodio, amb menus no's contenta

des noranta per cent.

(Lladrel... De sangonera n'es ell la viva !m,atge,llecó xupa y entranyes á n' es qu' hey ha acudit:per eli, oros son trunfos; per pa y per companatgevol sancii des qu! li deuen, y té'l robo y pillatge

per gloria y per delit.

|Oh, sí! que quant ses víctimas romanen ja arruïnadesy van cercant almoyna, de portal en portal,llavors ell riu y conta ses unses á paladas,y triunfa... y los fa un tanto á n'es qui amb grans manades

li parlan de moral.

|Av;iro! 'm fas gitcra. May pus he alsada axelladesde aquella vegada què'm feres tin favo.Pelà y escanyà pobres has pres per manuella:no't canses y fé vía; p'es mánech tens sa pella...

¡bé 'n fas d' escorxadó!

I Amunt, ánima negral Segueix, si axí t'agrada:escorxa tant com pugues, tu camice, jo anyell;mes, jay de tu, s! un dia, devés sa Reconada,t'hi trob un horabaxa, foseando, á sa murada!

j ¡allà't faré sa pell M

UIEL CROSTA

il dt Septembre Je I8!>3.

—»>yp<*>X><<*<t2-<3!—

Aquesta poesia és una paròdiade "El Pi de Formen tor" de Costai Llobera apareguda al periòdicsatíric "En Figuera" l'any 1893

* * * * * * * * *

A INT • D R A T X

12 ci ' ootxAtoire de; 198 V>

t

A v . SON MAS

I I F E S T A F» A G E S A

GRAN TORRADA F»ER A TOTS

BALLADA DE BALLS MALLORQUINS AMB:

Rex^efc 1 3C-:s c3.^1 Fxai^ cl f Imciai

Tvar^ai Ar\<3.3r-i t>co 1 ai

Co l si va. c3o B .i. ri ± simaiDC-

Tots es 1 s ci\a± x^ai^±n xxestits ci^ r>a.<^ès

söi~sn~i ofc>:s^cjxa x si t:s

Oar-g ¿am ± fczat :~T~

COORDINADORA PARROQUIAL D^ CTO\7ES

3?sifciroo:±i~ica. :

CONSELL INSULAR DE MALLORCA