La revolució industrial i les seves implicacions

tecnològiquesFet per Pau Hernandez i Omar Gutierrez

Index-Que es la revolució industrial?-La revolució demogràfica.-La revolució agrícola.- Noves tècniques, nous sistemes organitzatius i noves fonts d'energia.- La millora dels transports i les societats financeres.- La nova societat industrial: El liberalisme i la industrialització.- Efectes socials.

Què és la revolució industrial?

La revolució industrial són les grans transformacions econòmiques i socials que van modificar la societat europea a finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX.Els canvis de la revolució industrial van ser:el creixement de la població,la revolució agrícola,la revolució en el transport i en el comerç,l'aplicació de la ciència a la indústria, i l'ampliació de la ultilització de capital.

La Revolució demogràficaL'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en general, va ser espectacular: el 1750, el continent tenia 140 milions d'habitants. Aquest augment demogràfic fou el resultat d'un doble moviment: el retrocés de les taxes de mortalitat i el manteniment, o el lleuger augment, de les taxes de natalitat. La millora del nivell de vida afavorí la natalitat, ja que incrementà el nombre de matrimonis, mentre que féu retrocedir la mortalitat. L'augment de la població fou un estímul per al creixement industrial, ja que proporcionà mà d'obra abundant per la nova indústria i incentivà els productors perquè promoguessin determinades innovacions en les tècniques de treball.

La Revolució agrícola

L'increment de la demanda de productes alimentaris provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producció. L'excessiva parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i els drets comunitaris de camps oberts de l'antic sistema dificultaven la producció. En aquest sentit, calia aplicar nous mètodes que permetessin millorar la productivitat, i això demanava una nova disposició del territori agrícola. En conseqüència, amb la nova mentalitat, els propietaris decidiren tancar els camps i crear unitats d'explotació de la terra més grans i completament individualitzades. Així,el Parlament anglès votà centenars de lleis de tancament, que permeteren que els propietaris tanquessin les seves terres.

Noves tècniques, nous sistemes organitzatius i noves fonts d'energia.

Un dels factors que més contribuí al desenvolupament de la Revolució Industrial fou la iniciació d'un procés continu d'innovació tecnològica que tingué una aplicació directa en el millorament del procés productiu. L'aplicació àmplia i sistemàtica, com no s'havia produït en cap altre moment històric, dels avenços de la ciènciai de la tecnologiaindustrial intensificaren i milloraren la producció industrial.La troballa clau de la Revolució Industrial fou, sens dubte, la màquina de vapor, inventada ja l'any 1712per Newcomeni que, el 1776,perfeccionà de manera substancial JamesWatt. L'aplicació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil representà l'aprofitament de noves fonts d'energia basades en el carbóque, gràcies a la inversió en massa de capitals, féu possible que es pogués substituir o complementar l'esforç humà. Un altre material fonamental fou el ferro, que, alhora, provocà la intensificació de les explotacions mineres, i que s'havia de tractar amb tècniques especials per al seu posterior aprofitament industrial.

La millora dels transports i les societats financeres.

La millora de les vies de comunicació fou fonamental per crear les condicions adequades que permetessin una fàcil circulació dels productes agrícoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de carreteres, incrementar la navegació fluvial, construir canals i aplicar la màquina de vapor en el transport fluvial, marítim i terrestre.El desenvolupament de la navegació de vapor constituí el factor principal de la transformació dels transports durant la primera fase de la Revolució Industrial. Des de finals del segle XVIII es vol aplicar el vapor a la navegació, però només a principis del segle XIX s'obtenen els primers èxits: Robert Fulton, als EUA, l'any 1807, amb el Clermont, féu progressar la navegació fluvial, i H. Bell, a Anglaterra, l'any 1812, amb el Comet, féu el primer servei comercial amb un vaixell propulsat amb vapor. El 1819 un primer vaixell de vapor creuà l'oceà Atlàntic.L'expansió ràpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle XIX. Tanmateix, començà al voltant de l'any 1814, quan George Stephensonconstruí la primera locomotora a vapor que circulava sobre rails.[13] Aquests intents culminaren amb la construcció del primer ferrocarril, deLiverpool a Manchester, que s'inaugurà l'any 1830. A partir de la dècada dels trenta el triomf del ferrocarril és evident, i es generalitza el seu ús. La primera locomotora significà un prodigi per l'estructura de la seva caldera i els seus procediments per avivar la combustió.

La nova societat industrial: El liberalisme i la industrialització

Al darrer terç del segle XVIII, el model teòric i ideològic que sustentà la nova estructura productiva i social fou acomplerta per un grup de teòrics, entre els quals destaquen Adam Smith, David Ricardo i Thomas Robert Maltus.El 1776, Adam Smith, en la seva obra La riquesa de les nacions, preconitzà la presència d'un estat que havia d'assegurar, d'una part, les seves prerrogatives i, de l'altra, havia de posseir funcions tutelars. Adam Smith parlà també de la divisió del treball, font d'eficiència i de destresa i, per tant, d'una major productivitat. Aquest liberalisme és, doncs, en l'origen de la generalització del mercat, que ja abans existia però d'una manera marginal; i fou un factor decisiu en el procés d'industrialització.

Efectes socials

En termes d'estructura social, la Revolució Industrial representà el triomf dels industrials i dels homes de negocis sobre la noblesa i l'aristocràcia. El sistema fabril consolidà, doncs, un accelerat procés de mutacions en el sistema econòmic i en l'estructura de la societat. Mentre el capitalisme, com sistema econòmic, s'imposava, la societat es polaritzava en dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Els obrers trobaren feina a les fàbriques però, a canvi, havien de viure en unes condicions laborals pèssimes, amb llargues jornades laborals i un ritme de treball marcat per la cadència de les màquines. En la societat preindustrial sovint les condicions laborals eren molt dures i les jornades laborals llargues.

FOTOGRAFÍA