EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 201936 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 06.30 TN matí. 08.25 Els matins. Lídia Heredia entrevista el president

del Parlament, Roger Torrent, després que el Constitucional hagi suspès la moció sobre l’autodeterminació quan la cambra catalana l’aprovava, després de les eleccions del 10N i després de l’acord Sánchez-Iglesias.

11.50 Planta baixa. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines. Colifl or rostida . 15.55 Com si fos ahir. L’Andreu torna molt agraït amb la Pili i

decidit que l’acompanyi a Madrid i que comparteixi l’estada a l’hospital amb ell. A més, aconsella al Vicenç que torni les trucades a la Irene, cosa que no fa.

16.30 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 21.55 Alguna pregunta més? Joel Díaz visita els acampats de la

plaça Universitat. A més, es viu tota la intensitat de la nit del 10 de novembre amb els reporters Joel Díaz a Barcelona i Ismael Suárez a Madrid. D’altra banda, s’analitzen amb el rigor habitual la dimissió d’Albert Rivera i l’ascens de Vox, i s’informa de l’actualitat més absurda amb El Mundo Today .

22.35 Joc de cartes. El programa d’avui es trasllada a

l’Urgell, per trobar el millor restaurant de la comarca. Marc Ribas descobreix que aquest lloc és la porta de ponent, una terra plena d’història i amb una tradició culinària que és l’enveja de tot Catalunya.

00.00 Joc de cartes. El programa visita la comarca de La

Noguera per trobar el millor restaurant del producte estrella de la zona: els caragols. Marc Ribas coneix l’Anna de Cal Farré, un restaurant familiar amb cuina de tota la vida i on els caragols són els protagonistes de la casa.

01.20 Més 324 . Amb Xavier Graset. 02.50 Ritmes a l’estudi.

SUPER 3 / 33 11.16 Les noves aventures de

Geronimo Stilton. 11.39 Yakari . 12.02 En Grizzy i els lèmmings . 13.03 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 14.08 Les Sisters . 14.55 La màgica Do-Re-Mi . 15.41 Comptem amb la Paula . 16.13 Les tres bessones . 17.04 El Mic i els seus amics. 17.30 Oddbods . 17.46 Els bons ossos bruns: Un bosc

de bojos . 18.23 Els germans Kratt . 19.30 Info K. 19.45 Robin Hood, el trapella de

Sherwood . 20.20 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 21.24 En Grizzy i els lèmmings 21.55 El gran dictat . 22.10 Quèquicom. L’alcOHol, una molècula

perillosa. L’alcohol etílic és una molècula molt petita, molt simple: dos carbonis, cinc hidrògens i un terminal OH molt característic dels alcohols. Per això es parla d’intoxicació etílica o de coma etílic. Però no cal arribar a aquests extrems per preguntar-se si l’alcohol és bo o és dolent.

22.40 El Brasil, una història natural. L’aiguamoll del Pantanal cada any es transforma segons si hi ha sequera o han arribat les pluges; és un dels hàbitats de la Terra que pateixen un canvi més dràstic.

23.35 Taurons a l’atac. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.00 Ben trobats. Magazín amb Clara Tena.

Després de més d’un segle d’activitat, el cellerGelida del Barri de Sants ha rebut el premiVinari a la trajectòria. En parlem amb el seuactual propietari, Toni Falgueras. En la partgastronòmica, el xef executiu del grupLancaster, Sergi Còcera, ens presentarà unaatractiva proposta

12.00 Notícies locals. 13.00 Ben trobats. Amb Clara Tena. Reemissió. 15.00 Notícies locals. 16.00 Protagonistes. Pilar Romera. Reemissió. 16.30 Notícies locals.

18.30 Notícies locals. 19.00 Connecti.cat. Avui ens acostem a l’ONG

Acció contra la Fam i al projecte solidariRestaurants per la Fam, que aquest anycelebra el seu desè aniversari amb la guiadels bons restaurants. També veurem comafectarà el tancament de l’empresa càrniaSada, a Lleida.

20.00 Notícies locals. 21.00 Connecti.cat. Reemissió. 22.00 Notícies locals. 22.30 Notícies locals. Inclou L’informatiu

Anoia, L’informatiu Tarragona, L’informatiuTortosa, L’informatiu Barcelona i L’informatiuMaresme.

El Punt Avui Televisió recupera la conversa entre l’es-criptora ebrenca Pilar Romera i el periodista LluísLlort. Romera presenta la seva darrera novel·la, Elsimpostors, una obra amb diverses relacions a tresbandes ambientada a la Barcelona del 1949, en lafoscor del franquisme.

Conversa amb Pilar Romera

16.00 PROTAGONISTES

La televisió

Entrevista a Pep Palau

17.30 ... I BONA LLETRA

Aquesta setmana parlem amb Marta G. Rivera, inves-tigadora del canvi climàtic, i Pep Palau, director delFòrum Gastronòmic, que celebra 20 anys. Tambéanalitzarem la sentència de “la manada” de Manresaamb l’advocada Judit Pou.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1217597L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

GISELLEDada Masilo - The Dance Factory

Temporada Alta

Auditori de Girona ,divendres 6 de desembre,

a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 28 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

LA LLUNA D’EN JOAN

Cia. Teatre Nu

L’Ateneu de Celrà, diumenge 24 de novembre,

a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 9 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

IL TROVATOREVerdi

Arena di Verona (Verona) – Òpera

Ocine Girona, Platja d’Aro i Blanes,

dijous 21 de novembre, a 1/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

CAMINSPARAL·LELS

Bach-Händel 1685

Orquestra Barroca Catalana

Església de Sant Felip Neri de Barcelona,

diumenge 17 de novembre, a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 18 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LACIÈNCIA I DELA TÈCNICA

DE CATALUNYARambla d’Ègara, 270

Terrassa

Preu de l’entrada:4,50 euros

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

DIMECRES · 13 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15179 - AVUI / Any XLI. Núm. 14049 - EL PUNT

1,20€

1860

22-1

2140

24L

8294

30-1

2043

26Q

DELICTES · La fiscal generalde l’Estat requereix a la fiscaliade Catalunya que cerquipossibles delictes penals

CONTRA RELLOTGE · Ho fajust abans que el TC comuniquila suspensió del tràmit del textimpugnat pel govern espanyol

La fiscalia ja investiga RogerTorrent i la mesa del ParlamentDRETS · El ple de la cambraaprova a corre-cuita una novadeclaració a favor de l’exercicidel dret a l’autodeterminació

P10, 12, 16-19

NACIONAL P6-8

El líder del PSOE entoma el resultat i tancaun acord amb Podem que encara no suma ique podria dependre dels independentistesSánchez saluda Iglesias després de signar l’acord ■ EFE

Sánchez i Iglesiasenfilen, ara sí, ungovern de coalició

L’ESPORTIU

La Guàrdia Civil detéGerard Figueras

Operació Vohol Secretaria general de l’Esport

Junqueras obre una viaen la defensa delseurodiputatsL’advocat general del TJUE qüestiona quecalgui acatar la Constitució per tenir l’escó

Més de 2.000 persones tallaven ahir a la nit, en els dos sentits de la marxa, l’AP-7 a l’altura de Salt ■ QUIM PUIG

El Tsunami és desallotjat a laJonquera i s’expandeix pel país

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 20192 |

uan a MargaretThatcher se li

preguntava quina erala seva millor herèn-cia, la històrica líderdel Partit Conserva-

dor responia que era Tony Blair. Unprimer ministre laborista? Sí. Un pri-mer ministre laborista que, influït pelsociòleg Anthony Giddens, va fer cè-lebre la tercera via matant la social-democràcia. “Vam triomfar el dia queels laboristes van aplicar les nostrespolítiques”, deia la Dama de Ferro. ACatalunya, abans de ser president iabans de ser enviat a la paperera dela història per la CUP, qui ho va voleraplicar va ser, curiosament, ArturMas, en el seu cas per donar una pà-tina socialdemòcrata al triomf liberaldins del seu partit. Sigui com sigui,Thatcher va guanyar la batalla de lesidees, la de l’hegemonia cultural dequè parlaven Ernesto Laclau i Anto-nio Gramsci –i que tan bé coneix Ste-ve Bannon–, i la caiguda del Mur deBerlín, ara fa trenta anys, va fer laresta. Doncs bé, si l’èxit de Thatcher

va ser Blair, es pot dir que l’èxit d’Al-bert Rivera, mal que li pesi, és Santia-go Abascal. Tant ha sembrat la llavorde l’odi el fins dilluns líder únic deCiutadans, que més de tres milionsd’electors han vist en Vox la solució.Rivera ha estat cruel amb molts polí-tics i ha actuat amb tanta supèrbiaque molts han aprofitat per tenir unaresposta venjativa. No cal. Nomésafegiré que el que li ha faltat a la vidapolítica és aquell esclau que anavadarrere dels victoriosos generals ro-mans xiuxiuejant “memento mori”.L’adeu de Rivera és una bona notíciaper a la convivència. Però, tornant aLaclau i Gramsci, ara s’obre unaguerra cultural que serà decisiva en-tre l’esmena a la totalitat de Vox i elshereus del 15-M. Una guerra culturalque és europea i mundial, amb el li-beralisme maldant per resistir. A Es-panya no hi ha liberals, però en laparticularitat hispana Pedro Sánchezhaurà de decidir si vol ser el millorllegat de José María Aznar o mirar alCongrés i veure 16 realitats, entre lesquals, una que sense encara majoriaabsoluta té l’hegemonia cultural aCatalunya.

Q

Keep calmTian Riba

Bannon iGramsci

Arriba la gran batalla culturalentre Vox i el 15-M i Sáncheztindrà la clau hispànica

abraçada entre Pedro Sánchezi Pablo Iglesias d’ahir desprésde signar un pacte de govern

demostra més encara la inconvenièn-cia de les eleccions que han precipitaten vint-i-quatre hores una entesa queells mateixos no van fer possible en sismesos. N’hi ha per censurar-los, enge-gar-los a passeig i dir-los de tot, peròcom que hi hagi govern, aquest go-vern, és en principi positiu, refrena-rem la indignació. O l’ajornarem fins aveure els resultats de l’abraçada i delpaper rubricat. Pedro Sánchez haviadit uns mesos enrere que no podriadormir tenint membres d’Unides Po-dem al Consell de Ministres. Es veuque li feia por llevar-se un matí i tro-bar-se que li havien fet la revolució so-cial o convocat un referèndum a Cata-lunya. Ara tindrà el mateix Pablo Igle-sias, que llavors havia renunciat a serell ministre per facilitar el pacte, asse-gut a la seva dreta, que és el lloc reser-vat al vicepresident. O potser és a l’es-querra, no domino el protocol. Un vi-cepresident substitueix el presidentquan està absent. Podrà Pedro Sán-chez dormir, viatjar o fer vacances

L’

tranquil? A veure què diu el paper. Aveure els somnífers que Iglesias ha ad-ministrat al president. Qui diu somní-fers diu renúncies. Però bé, siguem po-sitius: millor aquest que un altre.

A la cerimònia de la signatura il’abraçada s’hi va veure Jaume Asens,l’home de Pablo Iglesias a Catalunya.Em vaig tranquil·litzar una mica.Asens, sense ser independentista, simés no declarat, advoca des del co-mençament pel diàleg entre el governde l’Estat i l’independentisme per mi-rar de solucionar o encarrilar el “con-flicte català”. Aquest diàleg, figura enel paper? Ho va poder comprovar

Asens mirant-lo de reüll? Alguna cosaen diu. Ambigua, de manera rara i do-nant peixet a les tesis dures del PSOE,però alguna cosa en diu. El positivismeper damunt de tot. Ja hem rebut proui sostinguts disgustos. Abracem l’espe-rança. O forcem-la.

El “diàleg” també el sol·licita ambinsistència l’independentisme. Jun-queras va dir durant el judici que ell iel seu partit es trobaven asseguts per-manentment en una “taula de diàleg”a l’altre cantó de la qual no hi havianingú. Gabriel Rufián, el portaveu delseu partit al Congrés, ha dit durant lacampanya que “amb aquest PedroSánchez” no hi ha res a parlar. El Pe-dro Sánchez macerat per Pablo Igle-sias, li resulta més raonable? El pacted’ahir entre els dos personatges neces-sita altres suports parlamentaris i abs-tencions per fer-se efectiu. Què faràERC? Què, Junts per Catalunya? Lau-ra Borràs, líder d’aquesta formació,suggeria que l’independentisme tin-gués unitat d’acció, al Congrés... Hihaurà coincidència? La “política” quereclamàvem dona petits senyals de vi-da. Observem-ne l’evolució.

“Observaremcom se’l prenen, elspartitsindependentistes

Vuits i nous

Acord de governManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019

rispetes, que diria Gonzalo Boye.Crispetes davant aquest anuncid’un govern de coalició entre el

PSOE i Podem. Crispetes perquè no ésclar encara com arribarà a bon port(qui els donarà suport en una sessiód’investidura), i crispetes perquè ésespectacular com Pedro Sánchez hapassat de no poder dormir si hi haviaun acord com aquest (“amb membresde Podem al govern no podria dormira la nit” [19/09/2019]) a dir que estàil·lusionat d’haver signat el preacord(“el projecte polític és tan il·lusionantque supera qualsevol desacord que hà-gim pogut tenir en el passat”, deiaahir). Tantes voltes, Pedro, per arri-bar on érem? Crispetes. Crispetes per-què el document d’ahir preveu el com-promís de “garantir la convivència aCatalunya” i “la normalització” de lavida política. Com? Sense despenjar eltelèfon a Torra? Fent un pacte que ex-clogui els independentistes, com ha

C “Curiós, comSánchez ha passatde no poder dormiramb un acord ambPodem aanunciar-lo ambbombo i platerets

dit el president en funcions fins ara?Crispetes perquè haurem de veure quèpassa d’aquí a quatre dies, quan l’Au-diencia Nacional jutgi Trapero, quanel TSJC jutgi la mesa del Parlament,quan el 13 (quin número tan curiós,penso sempre) tanqui l’allau de pro-cessaments i, és clar, quan dilluns vi-nent el president de la Generalitat

s’assegui al banc dels acusats. Crispe-tes perquè serà espectacular veurecom Sánchez fa allò del donde dije di-go, digo Diego, i crispetes perquè veu-rem què passa amb Podem i el seudret a decidir (es manté, Pablo, allò de“nos comprometemos a toda la leal-tad al PSOE” i les línies vermelles del’11 de juliol passat?). Què passa, Pe-dro, amb la teva promesa electoral dedur Puigdemont davant la justícia es-panyola? Com es garanteix “la convi-vència a Catalunya” (l’expressió ésvostra, perquè a mi em sembla que jan’hi ha, de convivència, però ja ens en-tenem) sense asseure’s a parlar delque s’ha de parlar? Me n’alegro jo (en-cara que no els ho pugui semblar) queuns i altres facin allò que ja haviend’haver fet fa set mesos. Però no m’es-talvia les crispetes. També, és clar,quan senti quines seran les properesdeclaracions d’Iceta quan Sánchez litruqui.

CrispetesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El periodista i narrador de contes fa un pas enda-vant en la seva trajectòria literària amb La tevaombra, la novel·la que li ha valgut el primer premiProa, amb què el grup 62 –i Planeta– intentacompensar la pèrdua del premi Sant Jordi, queÒmnium va desviar cap a un altre segell.

ADVOCAT GENERAL DE LA UE

El salt a la novel·la

L’advocat general del Tribunal de Justícia de laUnió Europea considera que Oriol Junqueras hade ser reconegut eurodiputat des de la proclama-ció dels resultats electorals i, per tant, gaudeix dela immunitat. L’esmena a les decisions de Mar-chena és clara però falta la decisió del tribunal.

-+=

-+=

La denúncia de l’UnicefQuima Oliver

Esmena a MarchenaMaciej Szpunar

-+=

Jordi Nopca

L’Unicef compleix 30 anys vetllant pel complimentde la convenció de l’ONU sobre els drets de l’infant.En aquest sentit el darrer informe de l’Unicef Cata-lunya alertava d’un nou creixement de la pobresainfantil el 2018, situant-se en el 28,6%, molt llunydels objectius fixats a l’Agenda 2030.

COORDINADORA DEL COMITÈ UNICEF CATALUNYA

PERIODISTA I NARRADOR

L’informe de l’advocat gene-ral de la Unió Europea que

dona la raó a Oriol Junqueras en laqüestió prejudicial presentada pelTribunal Suprem sobre la seva im-munitat i condició d’eurodiputattorna a posar en quarantena la im-parcialitat i el rigor de la justícia es-panyola en allò que afecta el procéssobiranista català. El citat informe,que no és vinculant però que quasisempre és confirmat pel Tribunalde Justícia de la UE (TJUE), afirmaque els eurodiputats ho són pelsvots dels ciutadans i des de la pro-clamació de resultats, sense de-pendre de cap tràmit formal poste-rior, i això desacredita la decisió dela Junta Electoral d’excloure de lallista d’eurodiputats Junqueras,Puigdemont i Comín, i també la de-cisió del jutge Marchena d’impediral president d’ERC prendre posses-sió de l’acta d’eurodiputat en la ses-sió inaugural a Estrasburg el 2 dejuliol passat i gaudir de la immuni-tat des d’aquell mateix dia.

Si el TJUE confirma aquest cri-teri, no només aixecarà acta públi-ca de les irregularitats comesespels jutges del Suprem espanyol ide la impunitat amb què han violatels drets polítics dels tres eurodipu-tats independentistes i dels quasidos milions de ciutadans que elsvan votar, sinó que visualitzarà altrecop la distància abismal que separala justícia europea de la justícia es-panyola en termes de rigor, profes-sionalitat i despolitització, tal comja es va comprovar amb les euroor-dres. És aviat per saber si aquestnou cop judicial tindrà influència enla sentència de l’1-O o en la resolucióde les euroordres pendents; el queés segur és que posa el més alt tri-bunal espanyol davant del mirall eu-ropeu amb la necessitat de decidirsi la justícia a Espanya actua dins elsestàndards de l’Europa democràti-ca o dels d’un estat totalitari.

Europa jadubta delSuprem

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Tercerassaig

ot semblava indicar, vista la campanya electoral quehavien realitzat Pedro Sánchez i Pablo Casado, un

cap a la dreta i l’altre cap al centre, que tots dos dirigentstreballaven en la mateixa direcció i el pacte entre elPSOE i el PP estava pràcticament embastat. Ahir, però,davant la sorpresa de molts, Sánchez s’acostava aIglesias, amb qui signava a corre-cuita un acord degovern. La signatura desbrossava ràpidament l’escena;els resultats obtinguts per Vox havien encès totes lesalarmes i un pacte amb el PP es dibuixa, el matí del dia

11, com a impossible. La raó, elsmals resultats de Ciutadans quetransformaven el carril de la dretaen una gran autopista exclusiva pera Vox fins al punt que Abascal espodia convertir en cap de l’oposició.El PP, al minut u de conèixer elsresultats, ja havia anunciat el seu noa la investidura i a Sánchez només

se li presentava una possibilitat de retornar a LaMoncloa; trucar a Podem, amb qui ja havia fet feina en elprimer assaig per construir una coalició. El “trifachito”no suma de cap de les maneres ni té prou amics a quidemanar suports. La construcció d’una majoria a càrrecdel PSOE i Podem és l’única alternativa de Sánchez percomençar a construir la coalició, però necessitaranalguna cosa més que el document signat avui. Hancomençat millor que els dies posteriors al 28-A, peròveurem si, sense mirar a la perifèria, Espanya pot sergovernable o es tracta simplement d’un nou assaig. ■

T

Sánchez estàobligat aexplorarl’únic camíque té juntamb Podem

http://epa.cat/c/fj22l7

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El PP i el PSOE col·loquen elconservador Manuel Marchenaal capdavant del ConsellGeneral del Poder Judicial ensubstitució de Lesmes.

10anys

20anys

Els consells d’administraciód’Iberia i de BritishAirways (BA) aproven elprotocol de fusió de les dueslínies aèries.

El líder de CiU, Jordi Pujol, deixade banda les reunions amb ERCper facilitar un acord amb el PPque li permeti de superar lainvestidura.

Marchena Fusió d’altura Acord CiU-ERCTal diacomavui fa...

ues paraules enboca de segons

qui poden fer mésque tot un missald’anàlisis, argumenta-cions, raonaments i

al·legats diversos. És el cas de “FuckVox” (a la merda Vox, o que fotin Vox),que la cantant Rosalia va publicar enuna lacònica piulada al seu compte deTwitter poques hores després que co-neguéssim els resultats de les elec-cions espanyoles, a les quals el partitde l’extrema dreta al Congrés, lideratper un Santiago Abascal que té el papple de discursos feixistes, masclistes,racistes i homòfobs, ha passat de 24 a52 diputats. Ahir al matí, quan feia 14hores de la piulada valenta, al missatgede la cantant de Sant Esteve Sesrovi-res li havien fet més de 65.500 retuits itenia més de 198.000 m’agrada i11.000 comentaris. Fuck Vox, dues pa-raules que en boca d’una jove que tédos premis Grammy i que en poctemps ha recollit un èxit planetari, hanfet més per denunciar aquest partit ul-tradretà que cinc-centes tesis políti-

ques, que mil missatges d’altres can-tants que tanquen la boca per por deno perdre la venda d’un sol disc, o decinquanta mil comentaris de tertulians(si us conviden a fer de tertulià, llegiuel llibre que el filòsof alemany Scho-penhauer va escriure el 1864, Dialècti-ca erística o l’Art de tenir raó, queapunta 38 estratagemes per guanyaren una discussió i que són ben vigentsavui). Conscients de la seva repercus-sió, els d’Abascal no van tardar gaire arespondre. I ho van fer adaptant unafrase atribuïda a un dels fundadors dela Falange, Ramiro Ledesma Ramos,que diu que “només els rics es podenpermetre el luxe de no tenir pàtria”. Voxva vestir la piulada amb una imatge deRosalia en un avió i dient-li: “Només elsmilionaris, amb avions privats com tu,es poden permetre el luxe de no tenirpàtria.” Aquest és el nivell. I un apunt:als titulars sobre Rosalia dels mitjansespanyolistes només hi apareix la pa-raula catalana quan parla de política.Nosaltres sabem que també ho ésquan recull premis.

D

Full de rutaCarina Filella

‘Fuck’ Vox

‘Fuck’ Vox són dues paraulesque, en boca d’una jovecantant que en poc temps harecollit un èxit planetari, hanfet més que ningú perdenunciar el partit ultradretà

a anys que publico llibres “de do-nes”, i els anomeno així perquèaixí és com em feien sentir quan

feia la difusió d’un llibre. Es trucava aun mitjà i el redactor de torn deia: “te-ma dones el porta la Maria, la Pepi o laGertrudis”. Les dones enteníem les do-nes. Cosa que està molt bé i espero quesempre sigui així. Ara, però, he estattestimoni directe d’un canvi viscut enpell pròpia i indubtable. He publicat unllibre on apareixen les relacions nogens igualitàries en un passat recententre dones i homes. I m’han aparegutpel camí, per parlar-ne, oh! sorpresa!,molts homes: l’Eduard, Bernat, Ge-rard, Jofre, Manolo, Lluís, Víctor... imolts altres. Homes que han poguttreure’s de sobre la marca de gènere,que han baixat del seu cavall de privile-gis, que són capaços d’abraçar-te i aga-far-te la mà sense ser cap mena d’ame-naça o temptació sexual, homes capa-ços de plorar, d’emocionar-se, d’expli-car que entenen el que era ser una donaara i abans, que el moviment Me Too elsha ajudat a obrir els ulls. Homes ambqui compartir emocions, homes que

F poden ser companys, amics, confi-dents. Homes amorosos, tendres, di-vertits, que volen compartir el protago-nisme, capaços de parlar abans i des-prés d’haver escoltat. Capaços de par-lar abans i després de ser escoltats. És adir, homes sense necessitat d’adoptarun paper tradicionalment atribuït alshomes. Homes atents, delicats, sensi-bles, homes que a mi em semblen moltmés atractius i divertits, molt més so-fisticats i interessants. Homes que nohan de fer un ús privilegiat de la parau-la, que no donen consells si no els elsdemanes, que no et fan de pare peròque et poden fer de germà, homes moltmés forts perquè poden ser febles. Ho-mes, directament, adorables.

PER MI ÉS FANTÀSTIC sentir que vull dir-lia un home el que he pogut dir tantes ve-gades a una dona, allò que va dir Mon-taigne al seu gran amic La Boétie: “éremamics perquè ell era ell i jo era jo”. Paral-lelament, també, hi ha dones que no elscal ser fidel a cap marca de gènere. I,malauradament, han adoptat els pitjorsrols d’un mascle: no callen ni deixen par-

lar, sentencien, estan encantadíssimesd’haver-se conegut, tenen una arrogàn-cia infinita, parlen de cada triomf perso-nal com si fos únic i incomparable, per-donen la vida a tothom a cada moment, isón tan feixugues com ha pogut ser, i en-cara pot ser, l’home que no s’ho ha treba-llat una mica. I poden ser així presumintfins i tot de feministes.

CREC QUE PODEM FELICITAR tots els sexes,a poc a poc ens despullem de com ha deser un home de veritat, de com és unadona-dona, i que el sexe amb el qual hemnascut no ens hagi de marcar cap com-portament, no ens obligui a res, que pu-guem ser cadascú com ens doni la realgana. Si seguim així ho aconseguirem,com a mínim en alguns espais i mo-ments d’aquest món encara tan pocigualitari. Somio un dia en què nomésquedi la qualitat humana de cadascú iens puguem veure i abraçar de veritat.Fina Birulés va definir les dones “com atot allò que vulgui ser una dona duranttota la història”, alguns homes trien serd’altres maneres, i cal reconèixer-ho idonar-los les gràcies.

Montse Barderi. Escriptora

Els homes i els diesTribuna

Pedrito Pinotxo

b Mentre has estat al govern,de manera provisional, has rea-litzat els papers de l’auca demanera egoista: de festejaramb els independentistes, afer-ho amb l’extrema dreta nonazi. Tu, i els teus vassalls, bus-queu sigui com sigui el poder.Per què deu ser que els popu-listes espanyolistes s’apuntena fer política sense tenir ni re-mota idea de la noble tasca deservir la ciutadania? A tota!Sembles el paradigma narci-sista, del qui no cal que es mirial mirall perquè les dones –i al-tres– que tens al partit no pa-ren de dir-te: “Que guapo queets. No hi ha ningú com tu. Quebé que ho fas. El millor!” I elsrespons que ja ho saps i que elsecret es troba a servir Ñ, una,grande y libre. D’aquí es de-dueix els funerals d’estat al dic-tador criminal. T’has fet un líf-ting neofranquista, pagant laguardiola dels catalans.

Ets un hipòcrita, i no és un

insult, és la definició de l’actua-ció enfront els ferits del 14-O.Preocupar-te només pels afec-tats que van treure ulls i testi-cles. I la ciutadania hospitalit-zada? Que els bombin, oi? Ñestà per sobre de les víctimesno unionistes. Per això dius quela fiscalia depèn del gobierno. Itu i el partit de dreta moderadaa qui us deveu? Al capitalismeagressiu? Aspires a ser comFelipe González i tenir bonesportes giratòries!

Quina cara t’ha quedat ambel resultats! Què faràs? Una co-alició amb els desitjats compisde la dreta? Tornaràs a fer elec-cions? O pactaràs, ara sí, ambl’esquerra?SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Eleccionsb Ara que ja tenim els resul-tats de les últimes eleccions icada partit té el nombre d’es-cons corresponents, ara serà

quan ensenyaran les cartes deveritat. Ens tocarà de veure uncop més el desacord, a voltesabsolut, entre el que han predi-cat durant la campanya i el quedavant la realitat es veuran for-çats a fer sense ja cap apunt denomés la xerradissa electora-lista. Mentrestant, he trobat afaltar una disculpa de l’anteriori encara president en funcionsper haver malbaratat els dinersde tots en aquestes noves elec-cions, i amb el perill no pas ir-real d’acabar anant a unes pos-sibles terceres eleccions. Espe-ro que aquesta vegada no co-meti el mateix error; si més nopels diners.EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí i l’Estartit(Baix Empordà)

Patriotisme

b Es parla molt de les elec-cions espanyoles del 10-N: ami, particularment, m’atabalala ultradreta. Es veia a venir: hiha centenars de milers d’elec-

tors que van on bufa el vent (nodic tots, dic molts). Potser coin-cideix amb a quin programa deteleporqueria són addictes, noho sé. Es movien entre populis-mes de fireta (Cs o altres), peròse’ns han fet desvergonyits.

Ara, amb himnes militars icrits de presó contra adversa-ris polítics, m’entristeixen. Laseva essència –disfressada degent d’ordre i de cristians– éssenzilla: xenofòbia, catalanofò-bia i menyspreu de la diversitat.

Comprovo que els sedueix elmot “patriotisme”, una micacaspós. Quan llegeixo a la pres-tigiosa Stanford Encyclopediaof Philosophy que “les creen-ces del patriota sobre els mè-rits del seu país, la necessitatde pertànyer a un grup i teniruna narració (...), traspassa elslímits d’un individu”, em ve por.Em recorden el que va comen-çar a Munic el 5/1/1919. Confioque els vents canviïn de direc-ció, a temps.XAVIER SERRA BESALÚGirona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019

Aitor Esteban, PORTAVEU DEL PNB AL CONGRÉS

“Hem estat mesos i mesos en el dia de la marmota i arasembla ‘Fast & furious’”

La frase del dia

“Una cosa és nocombregar ambl’independentisme iuna altra bendiferent acceptarque per guanyar aEspanya s’hagi de ferel que el PP ha fetsempre: cops aquíper treure vots allà

ns quants dies després de consu-mar-se les eleccions, amb la sangmés freda i algunes dades suple-

mentàries, ja podem dir que mai com arades de la transició l’exercici de democrà-cia havia abocat els seus titulars a un abis-me d’aquesta dimensió. El criticat bipar-tidisme tenia quelcom de tranquil per co-negut, de previsible i harmònic. Ara, tot ique es diu sovint que el poble no s’equivo-ca, la història ens ha demostrat, com ja hasucceït més d’un cop en el passat d’aquestpoble i d’altres, la fal·làcia de l’afirmació,excepte si som dels que creuen que solsarriba la llum després de la tenebra.

ÉS CERT QUE ELS TRES partits incapaçosd’arribar a acords, quan per l’aritmètica ila impossibilitat d’alternatives hi estavencridats, han estat castigats per les urnes,però el més castigat, en proporció a la se-va irresponsabilitat o per altres qües-tions, ha estat Ciutadans. S’atribueix ladesfeta del partit a la supèrbia de Riveravolent substituir el PP, però és en tot casuna supèrbia antiga, i també mala fe dis-fressada de centrisme, amb ideòlegs so-cialistes per a votants “peperos”, ambuna ambivalència ideològica vestida defre a l’independentisme que va ser capaçde seduir fins i tot votants conservadorsde biaix catalanista.

TOTS ELLS HAN MARXAT, segurament perraons ben diverses. Més de mig milió delsvots perduts pel partit taronja han tornatal PP, que a la vegada ha vist com n’hi fu-gien força cap a Vox (els d’un perfil tannacional com catòlic que ara han trobat elseu veritable aixopluc). També algunscentenars de milers de vots han anat deCiutadans a Vox (són els que en el seu diavan marxar del PP per la mateixa raó queara els reuneix a Vox), i en canvi, sols uns300.000 han passat des de Ciutadans alPSOE, a despit dels Carreras o Nart, origi-naris de partits d’esquerres).

LA PREGUNTA ÉS si aquesta diàspora tan

U heterogènia justifica l’autodefinició delsde Rivera com un partit de centre. Perquèa tot l’anterior s’hi ha d’afegir una altradada: la major part dels votants de Ciuta-dans s’ha abstingut de votar. I de tots elsterritoris d’Espanya, aquell on pot que-dar més clar perquè antics votants deCiutadans s’han quedat a casa el passatdia 10 de novembre és Catalunya.

CATALUNYA ÉS, juntament amb el PaísBasc, tot i que per raons afortunadamentdiverses, la major anomalia espanyola enel comportament electoral, justificant ai-xí l’anomenat “fet diferencial”. Sempreho ha estat, però ara encara ho és més,tant perquè no sols ho sigui en les elec-cions autonòmiques, pensades per a lasingularitat, sinó també en les generals.S’ha acabat el vot dual, es diu, i la demos-tració és que ERC (ERC i no Junts per Ca-talunya) ha estat el partit guanyador, nique sigui perdent alguna ploma pel seu“gir estatista” des del 28 d’abril. Tampocés menor el fet que l’independentisme

més arrauxat, ja sigui el de mena (CUP) obé el sobrevingut (JxCat), hagin vist in-crementades les seves simpaties, fent ai-xí sospitar que el temps del seny encara esfarà esperar.

PERÒ ALGUNA COSA MÉS ha passat a Cata-lunya, perquè tot i que el Cs que obtinguécinc diputats el 28 d’abril n’ha retingutsols dos, no són exclusivament els seustres menys el que augmenten el PP (1) iVox (2), que entre ells també han fettransvasament de vot. L’abstenció ha col-pit també el partit de Rivera a Catalunya.Alguns ja havien marxat al PSC en les úl-times eleccions, ajudant a la recuperaciód’un partit que estava a l’UVI amb respi-ració assistida, tot i que en aquestes últi-mes també hi ha perdut uns quants adep-tes. Els que ara no han anat a votar quisón? Si a Catalunya una part del votanttaronja s’ha quedat a casa, potser és per-què ha descobert que no el podia repre-sentar. Que una cosa és no combregaramb l’independentisme i una altra ben di-ferent acceptar que per guanyar a Espa-nya s’hagi de fer el que el PP ha empratdes de sempre: cops aquí per treure votsallà, un allà que en algunes capitals deprovíncia, per efecte de la llei electoral,pot donar vots decisius. Perquè hi ha tam-bé un antic votant de Ciutadans, comptaten les anteriors enquestes com a provi-nent de Convergència, que molt més fà-cilment ha hagut de quedar-se a casa enaquesta ocasió. En aquestes eleccions detrinxera i polarització, entre la nàusea devotar qui justifica un 155 que no avala elTC i la por d’enfortir els esbojarrats queara tallen carreteres o n’hi riuen la gràcia,el votant de centredreta catalanista nopot votar el PSC. I s’ha quedat a casa.

DESPRÉS DE TOT aquest dibuix, bé po-dríem dir que Ciutadans, el partit ara perara més votat dels que s’asseuen al Parla-ment, un cop desmembrat en aquesteseleccions generals, era veritablementFrankenstein a Catalunya.

Montserrat Nebrera. Professora de dret a la UIC

Frankenstein a CatalunyaTribuna

SísifJordiSoler

ncara sota la sín-drome d’un 10-N

dels que et fan perbo-car a cada cantonada,no deixes de pensaren el posat majestàtic

d’un candidat, expert a repetir conte-ses electorals. No em fa feliç viure enuna ciutat on triomfen Vox, el PP i Pe-dro Sánchez, com a símbols d’unaConstitució ja arnada, gràcies a la tro-balla d’un enemic pe-ri-llo-sís-sim, quees diu Catalunya. I és per això que pre-fereixo recomanar una exposició mo-dèlica, a la BNE, sobre l’exili republicàd’ara fa vuitanta anys, amb protagonis-tes d’Euskadi, Galícia i Catalunya, ma-gistral en la seva execució a càrrec deManuel Aznar Soler i José-Ramón Ló-pez García. Amb molt de material grà-fic del que “fa que tremoli l’esquenadel llop”. Com deia Frederica Mont-seny: “Si cada refugiat espanyol es li-mités a explicar allò que ha viscut, s’al-çaria el més extraordinari i colpidordels monuments humans.”

Fa vint anys commemoraven a Ma-drid el seixantè aniversari de l’arribada aXile del Winnipeg, possible gràcies a lainiciativa de Pablo Neruda. Parlava, enl’acte, la més jove de les persones quefugien de l’“España Nacional”: l’actriubadalonina, que feia anys que vivia aMadrid, Montserrat Julió... de qui con-servo la correspondència amb Joan Oli-ver/Pere Quart i amb Xavier Benguerel.Els darrers anys l’havia anat visitant ca-da quinze dies –fa molt poc que hamort– i sempre volia que li llegís en veualta textos que em repetia, de memòria,a la visita següent. Un d’aquests, deMax Aub, de Campo de refugiados, l’hetrobat a l’exposició. Comença així: “Es-tos que ves ahora deshechos, maltre-chos, furiosos, aplanados, sin lavar, co-chinos, sucios, cansados... no lo olvidesnunca pase lo que pase, son los únicosque, de verdad, se han alzado sin nadacontra el fascismo...”.

E

De set en setIgnasi Riera

Exilis

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

La cambra aprovala moció sobrel’autodeterminacióabans delrequeriment del TC

El trànsit ha estatinterromput durantmés de 31 hores ala frontera ambFrança

El Parlamentburla el TCper 3 minuts

Acaba el tallde Tsunami ala JonqueraNacional

El risc d’insomni que vaser la motivació de repetireleccions va ser derrotatper una il·lusió nascuda en24 hores. “Seria presidentdel govern i el problema ésque el ministre d’Hisendaseria algú del cercle propera Iglesias amb poca expe-riència de gestió. Jo seriapresident i no dormiria ala nit, igual que el 95% de lagent”, sostenia Pedro Sán-chez el 19 de setembre persolemnitzar que les urnesdel 28 d’abril no havienservit de res i que les tor-naria a posar el 10 de no-vembre buscant un refor-çament propi i un debilita-ment de Pablo Iglesias.Ara que l’aritmètica ésmés enrevessada que mai,48 hores des de l’escrutinii 24 hores de negociacióvan ser suficients perquèSánchez s’empassés la co-alició amb Podem i ambIglesias de vicepresident.“El projecte polític és tanil·lusionant que superaqualsevol tipus de des-acord que haguem poguttenir els últims mesos”, vaproclamar Sánchez abansde fondre’s en una abraça-da amb Iglesias per clourela pirueta.

L’escena de Sánchez iIglesias firmant el pre-acord de govern convidavaels presents a fregar-se elsulls pel gir de guió i per lareinvenció dels líders, per-què són els mateixos quevan consumir vuitanta-cinc dies des del 28 d’abrilabans de debatre en 48 ho-res una coalició que va dura la investidura fallida deljuliol i a les eleccions quehan costat 137 milionssense comptar els policiesenviats a Catalunya.

Del 15-M a La MoncloaPer esvair les malfiances,Sánchez es comprometiaa presidir un govern “ro-

tundament progressista” iIglesias li prometia “lle-ialtat” al futur president ia un govern que “combina-rà l’experiència del PSOE ila valentia d’Unides Po-dem”. Una frase, la d’Igle-sias, que resumeix el xoccultural de l’entesa: elPSOE accedeix finalment–i no sense espolsar-se deltot reticències internes–al primer govern de coali-ció des de la Segona Repú-blica i homologa els hereusdel 15-M com a esquerrade govern amb una còpiade les claus de La Moncloa,una condició que fins araera monopoli socialista. Elrepartiment final de les

carteres, això sí, s’ajorna adesprés de la investidura.

Constitució i prouA l’hora d’enfocar el con-flicte polític amb Catalu-nya, el document del pre-acord de govern firmatahir no ho planteja com aprioritat perquè es recullen el novè punt d’un totalde deu. El que fa el text ésassumir la visió socialistaamb la firma d’Iglesias i ellogotip d’Unides Podem.“El govern tindrà com aprioritat garantir la convi-vència a Catalunya i la nor-malització de la vida políti-ca. Amb aquesta finalitat,es fomentarà el diàleg aCatalunya, buscant fór-mules d’entesa i de troba-da sempre dins la Consti-tució”, diu la recepta quefirmen Sánchez i Iglesias.Ni una paraula sobrel’existència dels presos po-lítics ni dels exiliats, nitampoc cap al·lusió –nitan sols eufemística– al’eventualitat de poder feruna consulta, ni a l’horitzófederal i la plurinacionali-tat que Miquel Iceta va for-çar incloure a última horaal programa del PSOE.

Curiosament, el puntdedicat a Catalunya no no-més parteix de la premissaque actualment no hi ha

David PortabellaMADRID

Sánchez ja‘dorm’ ambIglesiasGIR · En 24 hores el president espanyol s’empassa la coalició amb Podem i el lídermorat de vicepresident, tot el que volia evitar repetint eleccions GUIÓ · L’acord degovern fixa al penúltim punt la visió del PSOE de convivència i diàleg sense consulta

“El projecterotundamentprogressista és tanil·lusionant que superaqualsevol desacorddels últims mesos”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’acord no va serpossible en l’anteriorelecció. Soc conscientde la decepció. Aquestés per quatre anys”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

Quan Pedro Sánchez parla deCatalunya com un territorique ara té una “crisi de convi-vència”, qui ho diu no és unpolític espanyol qualsevol. Elsecretari general del PSOE ipresident en funcions es van-ta a les seves biografies d’ha-ver crescut a l’ombra políticade Carlos Westendorp, alt re-presentant internacional del’ONU per a Bòsnia i Hercego-vina en el procés de pacifica-ció de Iugoslàvia. Quan Wes-tendorp trepitjava els Bal-cans dels anys noranta, un jo-ve Pedro Sánchez de només26 anys era el seu ajudant decamp i va seure amb perso-natges com ara l’ultranacio-nalista serbobosnià MomciloKrajisnik, aliat estret de Ra-dovan Karadzic i que va aca-bar condemnat a l’Haia percrims de guerra.

“Arribem a l’acordd’un govern decoalició progressistaamb l’experiència delPSOE i la valentiad’Unides Podem”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sánchez sap quecom a presidentcomptarà amb lanostra lleialtat”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL D’UNIDES PODEM

Tot i veure de jove la feridade convivència als Balcans,Sánchez viu còmode amb elclixé “crisi de convivència”adjudicat a Catalunya peruna divisió entre indepen-dentistes i unionistes equipa-rable a l’empat al 43% delsvots que hi ha a l’Estat espa-nyol entre dretes i esquerres.

Es dona la circumstànciaque quan va visitar CarlesPuigdemont el 15 de març del2016, el 130è president de laGeneralitat ja li va reprotxaraquest clixé a Sánchez. Quialeshores era líder del PSOE al’oposició va admetre-li queera desafortunat, segons vadesvelar la consellera NeusMunté. Els anys han passat iSánchez no només continuafidel al seu clixé, sinó que araha aconseguit fer-lo firmar aPodem i els comuns.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fidel al clixé “crisi de convivència”

Sánchez i Iglesias, enel moment de signarl’acord ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Que ho demanin totL’APUNT del futur, no del passat: Pedro Mármol i Pablo Pica-

piedra (amb els cognoms invertits és més adient) jason amics. Han anat ràpid perquè ja s’ho havien dittot abans del 10-N. Ara veurem què rasca l’indepen-dentisme a canvi de permetre la investidura deSánchez, l’únic líder del 155 que queda viu. Que hodemanin per escrit. Que ho demanin tot.Emili Bella

Ciutadans va abandonar ahir el Parlament a l’hora devotar la moció de la CUP. Van buidar voluntàriamentels seus escons com si pressentissin el pròxim resul-tat electoral a Catalunya, com si oloressin la patacadaigual que acostumen a olorar la sang. “Huele a remon-tada”, deia Albert Rivera en el tancament de campa-nya, amb l’olfacte clarament perjudicat. Però parlem

convivència i que les duesesquerres la portaran, si-nó que busca fins i tot cal-mar les veus que es puguinalçar a la pell de brau sobreun teòric tracte preferent.“Garantirem la igualtatentre tots els espanyols”,promet el document senseaclarir quines són ara lesdesigualtats. Els puntsrestants inclouen el com-bat de la precarietat labo-ral –no diu res de derogarla reforma laboral de Ma-riano Rajoy–, la lluita con-tra la corrupció i contra elcanvi climàtic, el dret auna mort digna, les políti-ques feministes o l’atencióa l’Espanya buida.

Rumb als 176 esconsAmb el preacord, el PSOE(120) i Podem (35) sumen155 escons –158 quan s’hiincorpori Íñigo Errejón(Més País), que ahir valloar que “mai no és tard

quan arriba”–, i necessitaERC (13) i el PNB (7) perarribar als 176 escons dela majoria absoluta al Con-grés. “Serem responsablesi intentarem ser construc-tius”, oferia el portaveudel PNB, Aitor Esteban. SiERC es mantingués en elno, com ara fa JxCat (8),Sánchez i Iglesias hauriende trucar a la porta d’al-tres actors com ara EH Bil-du (5) i BNG (1), el PartitRegionalista de Cantàbria(1), Coalició Canària (2) iTerol Existeix (1), o fins itot Ciutadans (10), arasense líder ni rumb per ladimissió d’Albert Rivera.

El secretisme amb quèSánchez i Iglesias han dutla negociació implicant-sepersonalment des de l’iniciha fet que ningú dels possi-bles aliats conegués ni unborrall de la cocció d’unpreacord exprés. “Espa-nya és de contrastos: hem

passat de mesos de la pel·lí-cula El dia de la marmota aFast and Furious”, ironit-zava Esteban (PNB).“L’acord que estem pre-sentant no va ser possibledesprés de les anteriorseleccions tot i que vam ser-hi a prop, som conscientsde la decepció dels vo-tants”, admetia Sánchezen l’acte de la firma senseadmetre preguntes.

Abraçada amb RedondoQui ja s’havia hagut de fre-gar els ulls pel gir de guiódel serial del desgovern es-panyol –520 milions percelebrar quatre eleccionsen quatre anys– encara esva haver de pessigar des-prés de l’efusiva abraçadade Sánchez i Iglesias. Alseu costat, Iván Redondo,el guru oficial de Sánchez iautor intel·lectual d’unarepetició electoral que ha-via d’engrandir el PSOEamb els vots de “la majoriacautelosa” i posar fi a Po-dem, es va fondre ambIglesias en una abraçadacom si la coalició fos enrealitat el que ell semprehavia perseguit i el destí li

havia robat. “Oooooh”, esva sentir a la sala sobre lesefusives abraçades d’Igle-sias amb Sánchez i ambRedondo, com si el públiccelebrés que la bola de vi-dre de les enquestes ja nopodrà separar el que haunit la crua aritmètica.

L’escenificació del’acord va posar de nou aprova la capacitat de sor-presa quan el líder dels co-muns al Congrés JaumeAsens –citat per Sánchezen cada míting socialistacom “el que va acompa-nyar pròfugs de la justícia”per criminalitzar-lo i pes-car vots per al PSC– era sa-ludat pel president ambl’encaixada de mans prò-pia d’un company d’equip.Com si Sánchez confiés enel poder de les encaixades iles abraçades per exorcit-zar el record dels últimssis mesos. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sánchez felicitaAsens, de qui deiaque “ajudapròfugs judicials” Pablo Casado respira

alleujat. Ja no haurà de pa-tir la pressió de ningú queli demani permetre la in-vestidura de Pedro Sán-chez pel bé d’Espanya. Elsecretari general delPSOE ha triat Pablo Igle-sias de company de viatge,de manera que el dirigentdel PP pot dedicar-se a ferde cap de l’oposició i ahirva posar mà a l’obra: vaqualificar el pacte de Pe-dro Sánchez i Pablo Igle-sias d’acord per formar un“govern radical” i va re-treure al president espa-nyol en funcions que perarribar a aquest punt nocalia la repetició electoral.Teodoro García Egea, se-cretari general del PP, iro-nitzava: “L’abraçada del’atur i la recessió. Sánchezja podrà dormir tranquil,però els espanyols no.”

Després de reunir el co-mitè executiu del partit,Casado va insistir que elPP no facilitarà la investi-

dura de Sánchez perquèels seus programes “sónincompatibles”. “Nosal-tres estarem a l’altura deles circumstàncies, peròni ens ha trucat, ha esco-llit”, va resoldre. Al mateixtemps, el president de laXunta i del PP gallec, Al-berto Núñez Feijóo, sortiade la reunió fent una cridaa Sánchez perquè s’ho re-pensi i torni a parlar amb“els partits que tenen ex-

periència de govern”.Més expeditiu que Ca-

sado, el president de Vox,l’ultradretà SantiagoAbascal, va escriure aTwitter que el PSOE“abraça el comunisme bo-livarià” i “als aliats d’uncop d’estat en mig d’un copd’estat”, en referència al’independentisme.

Encara estabornit perla caiguda lliure a les urnesi escapçat per la marxad’Albert Rivera cap a casa,Ciutadans demanava res-ponsabilitat al PP i alPSOE per arribar a unacord “moderat i constitu-cionalista” amb ells. Laportaveu taronja al Con-grés, Inés Arrimadas, a quimolts assenyalen com afutura successora de Rive-ra, considera que encarahi ha temps perquè Sán-chez viri. Un dels deuúnics diputats del partit,Marcos de Quinto, recor-dava que la suma PSOE-Podem és insuficient pergovernar “i, a més, ambmenys escons que al’abril”. ■

a Arrimadas demana al líder del PSOE que rectifiqui i pacti ambel PP i Ciutadans a Feijóo convida el socialista a repensar-s’ho

L’acord descarregaCasado de la pressióper investir Sánchez

Emili BellaBARCELONA

“Sánchez ha deixatmolt clar que estàd’acord amb laradicalitatd’esquerra”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

Pablo Casado, amb Teodoro García Egea i Pablo Montesinos ■ EFE / J.J. GUILLÉN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Apel·lem a laresponsabilitat dePSOE i PP per arribara un acord moderatamb Ciutadans”Inés ArrimadasPORT. DE CIUTADANS AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Els partits i entitats inde-pendentistes van rebreamb crítiques el preacorddel PSOE i Unides Podemper formar govern a l’Estati van avançar que votaranno a la investidura del pre-sident espanyol en fun-cions, Pedro Sánchez. No-més el govern català deJxCat i ERC va celebrar,amb certa ironia, que final-ment Sánchez s’avingui aldiàleg polític i a un pacteamb els de Pablo Iglesiasdesprés de topar contra unmal resultat electoral ontots dos partits han perdutmés d’un milió de vots i de-senes d’escons. El governcatalà celebra que Sán-chez hagi entès “la neces-sitat de pacte dins del jocdemocràtic modern, ondesapareixen les majoriesabsolutes”, en paraules dela consellera portaveu, Me-

ritxell Budó. Però li retreual mateix temps que haginecessitat repetir elec-cions i obtenir un resultatpitjor, amb un gran aug-ment de la ultradreta i unasituació més inestable, perdur-ho a terme: “Avui,PSOE i Unides Podem su-men menys que el 28-A.Era del tot innecessari tor-nar a votar per arribar almateix lloc.”

Els partits i les entitatsindependentistes es mos-tren encara més críticsperquè, a més de censurarla repetició electoral quecreuen que ha demostratser una irresponsabilitat,també carreguen contra elfons del preacord entreSánchez i Iglesias. No esreconeix el conflicte polí-tic entre Catalunya i l’Es-tat espanyol i, segons ells,s’amaga sota una falsadiagnosi de “problema deconvivència” intern de Ca-talunya, el mateix discurs

que van començar a ferCiutadans i el PP, que des-prés va fer seu el PSOE deSánchez i que Podem as-sumeix amb el preacordd’avui. Tant JxCat comERC i la CUP refermavenahir que no donaran su-port a la investidura deSánchez.

La cap de llista de JxCati diputada electa, LauraBorràs, va acusar Sánchezd’“irresponsabilitat ma-júscula” perquè volia elec-cions, tot i que no eren ne-cessàries, i va recordar queel PSC i En Comú Podemhan perdut a Catalunya240.000 vots. JxCat esmostra preocupada pelpunt del preacord entre elPSOE i Unides Podem quediagnostica “un problemade convivència a Catalu-nya”, un relat que Borràsrecorda que, fins ara, no-més sostenien el PSOE, elPP i Ciutadans, i que quali-fica de “marc mental del155, que ara també hancomprat els comuns”.Mentre no s’abordi una so-lució per als presos i exi-liats que inclogui el dret al’autodeterminació, Bor-ràs avança que el vot delseu grup serà no.

També s’oposa a la in-vestidura ERC fins queSánchez no s’assegui adialogar per buscar unasolució democràtica. Laportaveu republicana,Marta Vilalta, va advertirque el preacord entre elPSOE i Podem és “lluny”de la Catalunya real enabordar la qüestió com unproblema de convivència ino pas polític.

Vilalta admetia queERC no exigirà l’autode-terminació o l’amnistiadels presos com a condi-cions imprescindibles perseure a negociar, però hiafegia que caldrà algunacosa més que una oferta dediàleg genèrica i sense con-crecions. Vilalta acceptauna mesa de diàleg entreels partits catalans amb elPSOE i Podem, però avisaque, al final, la negociacióhaurà d’acabar sent entreels dos governs.

La CUP, per la seva ban-da, va ratificar la negativaa investir el candidat delPSOE i, en paraules del di-putat electe al Congrés Al-bert Botran, el PSOE i Uni-des Podem demanaran la“desmobilització” de l’in-dependentisme “amb l’es-pantall de Vox” –de fet, enla valoració de dilluns el lí-der del PSC, Miquel Iceta,ja advertia que qui voticontra Sánchez ho farà alcostat de la ultradreta. ■

Xavier MiróBARCELONA

“No” independentista perquès’obvia el conflicte política JxCat, ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium acusen el PSOE i Podem d’amagar-lo com un problema de“convivència” a El govern retreu a Sánchez que s’avingui al pacte i al diàleg pel retrocés electoral

Manifestació contra la condemna a presó dels líders independentistes el 26 d’octubre al carrer Marina de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“Celebrem que[Sánchez] entenguila necessitat de pacteen el joc democràticmodern”Meritxell BudóCONSELLERA PORTAVEU DEL GOVERN

“Era obligat un acordper fer polítiquessocials urgentsi començar una novaetapa de diàleg”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

“Això no s’arreglaamb reunionsdels partitsindependentistes ambMiquel Iceta”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El vicepresident d’Òmnium,Marcel Mauri, és molt críticamb el preacord entre elPSOE i Podem perquè consi-dera que nega el diàleg políticentre els governs espanyol icatalà tenint en compte la li-teralitat del que diu el punt 9del text. Mauri interpreta que,quan es comprometen a pro-moure el “diàleg a Catalu-nya”, el PSOE i Podem fan re-ferència ambiguament a unacostament entre els partits

catalans i obvien així el diàlegentre governs. A més de con-cloure que “es posa el focusen un fals problema de convi-vència”. És la mateixa anàlisique fa la presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie, per qui notan sols no es reconeix el dreta l’autodeterminació, sinóque “En Comú Podem hacomprat el relat del bloc del155 del problema de convi-vència i diàleg dins de Catalu-nya”. Davant d’això, Paluzie

diu que l’únic vot digne és elno. En canvi, l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, quegoverna l’Ajuntament amb elPSC, celebra l’acord per fer“polítiques socials urgents” iper obrir “una nova etapa dediàleg”. El candidat d’En Co-mú Podem, Jaume Asens, de-fensa l’entesa dels dos partitsper avançar cap a una coali-ció “a l’altura de la ciutadaniai que miri el futur amb valen-tia”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les entitats avisen que es nega el diàleg bilateral

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

L’Estat espanyol començaamb mal peu la batalla alsjutjats europeus per de-fensar el vet als eurodipu-tats independentistes. Enla primera fase del cas so-bre la immunitat d’OriolJunqueras al Tribunal deJustícia de la Unió Euro-pea, l’advocat general hadefensat que el mandatcom a membre de l’euro-cambra depèn “només delvot dels electors” i no decap tràmit com el jura-ment de la Constitució.L’opinió no vinculant delpolonès Maciej Szpunarposa en qüestió les travesde les autoritats espanyo-les tant al líder d’ERC coma l’expresident CarlesPuigdemont i l’exconse-ller Toni Comín, guanya-dors a les eleccions euro-pees a Catalunya, per ocu-par el seu escó.

Abans que l’alta instàn-cia judicial de la UE resol-gui els dubtes del Supremsobre la immunitat deJunqueras i el seu allibera-ment per acatar la cartamagna, l’advocat generalva donar ahir la seva visió.Ara, els magistrats euro-peus examinaran i resol-dran el cas en els pròximsmesos. Si bé la tendènciaés mantenir el criteri del’advocat, hi ha hagut ex-cepcions.

De moment, el text del’advocat sosté que els eu-rodiputats definitius sónaquells que consten a la“proclamació oficial delsresultats” i avisa que l’Es-tat no pot negar el mandatacollint-se als tràmits es-pecials. El polonès rebutjaaixí un dels principals ar-guments de l’eurocambra,la Comissió Europea, l’ad-vocacia de l’Estat, la fisca-lia i Vox. A més, l’obligaciód’acatar la Constitució lisembla “contrària a la ma-teixa idea del sufragi uni-versal directe i el mandatrepresentatiu”.

La llista del BOE del 14de juny proclamant els eu-

rodiputats incloïa Junque-ras, Puigdemont i Comín.Tanmateix, la JEC els vaexcloure de la llista defini-tiva enviada a l’eurocam-bra perquè no havien fetels tràmits exigits a la lleiespanyola. Junqueras noho va fer perquè el Supremli va denegar el permís pe-nitenciari per fer els pa-pers.

Estatus d’eurodiputatUn cop confirmat que elstres independentistes te-nien estatus complet d’eu-rodiputats des de mitjanjuny, Szpunar reflexionasobre el moment en quès’activa la immunitat par-

lamentària. Ell no veu“cap raó que pugui impe-dir” donar immunitat“abans” de la primera ses-sió de l’eurocambra perdesplaçar-se a Estrasburg.Un gerro d’aigua freda perals serveis jurídics de lainstitució que aferrissada-ment han defensat el con-trari.

Així, el polonès es negaa fer una “interpretació re-duccionista” de l’abast dela immunitat i creu que“l’important” és que l’eu-rodiputat pugui fer “ambtotal llibertat” els tràmitsper arribar a la seu del Par-lament Europeu el dia dela seva inauguració. Szpu-nar deixa obert si fins i totels eurodiputats tindrienaquesta protecció l’ende-mà de ser escollits.

Malgrat que l’advocatno aclareix exactamentquan s’activa la immuni-tat, deixa ben clar queJunqueras, com a eurodi-

putat de ple dret, gaudiad’aquesta protecció el 2 dejuliol quan es va inaugurarel ple de l’eurocambra. Pertant, Szpunar obre la por-ta a reconèixer que el dia14 d’octubre, quan el Su-prem va condemnar el lí-der d’ERC a 13 anys depresó, ell tenia immunitateuroparlamentària.

Alertat per aquesta in-terpretació, el govern es-panyol va defensar ahirque el cas a Luxemburg“no afecta” la sentència del’1-O, només “la peça sepa-rada” sobre el rebuig delpermís penitenciari. Tan-mateix, va avisar que calesperar a la decisió final deltribunal per “extreure con-seqüències jurídiques”.

Szpunar veu “rellevant”determinar si el líderd’ERC tenia immunitatquan se’l va sentenciar iconsidera que només cor-respon a l’eurocambra ai-xecar o no aquesta protec-ció. ■

aEl lletrat reconeix que el líder d’ERC era eurodiputat i rebutja el requisit d’acatar la ConstitucióaMaciej Szpunar veu rellevant saber si tenia immunitat quan va ser condemnat pel Suprem

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

L’advocat general del TJUEdona la raó a Junqueras

L’opinió de l’advocat generalno només va alegrar el capd’ERC. Tant Carles Puigde-mont com l’exconseller ToniComín podrien beneficiar-sed’una decisió del Tribunal deJustícia de la UE en línia ambles conclusions del lletrat po-lonès. La defensa dels gua-nyadors de la llista Junts a leseleccions europees veu “posi-tiva” la seva visió i la utilitzaràcom a “munició” per rebatrel’euroordre a Bèlgica. Malgratmostrar-se cauts en esperadel dictamen final del tribu-nal, l’equip legal de Puigde-

L’advocat general del TJUE alerta que el mandat com a membre de l’eurocambra depèn “només del vot dels electors” ■ ACN

Brussel·les

NatàliaSegura Raventós

mont i Comín avança que siels magistrats europeus se-gueixen el criteri de MaciejSzpunar, es paralitzaria l’eu-roordre. “No hi pot haver ex-tradició si tenen immunitatparlamentària”, assegurenfonts de la defensa.

Els dos exiliats també te-nen un cas als tribunals de laUE pel seu escó. La seva via vaser interposar una demandacontra la cambra davant elTribunal General de la UE perno haver permès que assu-missin el càrrec. Ara està pen-dent de resoldre, però la de-

fensa considera que el tribu-nal haurà de “seguir el criteri”que adopti el TJUE en el casde Junqueras.

En aquest sentit, celebrenque ja d’entrada l’advocat ge-neral hagi inclòs arguments ales seves conclusions que“coincideixen” amb els seusper defensar el dret a l’escóde Puigdemont i Comín. Si esconfirmés que la condició demembre del Parlament s’ad-quireix en el moment de laproclamació de resultats, totsdos podrien aspirar a entrar ala cambra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont i Comín, potencials beneficiats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’adquisició delmandat parlamentarinomés pot resultar delvot dels electors”Maciej SzpunarADVOCAT GENERAL DEL TJUE

“(L’obligació de jurar laConstitució) semblacontrària a la mateixaidea del sufragiuniversal directe i elmandat representatiu”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Una nova declaració políti-ca a favor de “l’exerciciconcret del dret d’autode-terminació” que el Parla-ment va aprovar ahir almatí a correcuita a instàn-cies de la CUP va tenir treshores de vigència, fins queel TC en va notificar la sus-pensió. Ara bé, es va arri-bar a temps de concedir unblindatge jurídic als inte-grants de la mesa, entreells el president, RogerTorrent, quan la votació esva fer tres minuts abansque el tribunal els comuni-qués que no podien fer-ho.Els advertiments delConstitucional, que es reu-nia en paral·lel, van arribara misses dites, però aixòno va impedir que al ves-pre la fiscalia general del’Estat requerís la fiscaliade Catalunya perquè iniciïuna investigació sobre les“decisions adoptades lesúltimes setmanes” per lamesa del Parlament, a fi devalorar-ne la “possibletranscendència penal”, te-

nint en compte tots els in-cidents d’execució emesosen la sentència que anul-lava la declaració de ruptu-ra del novembre del 2015,en què s’ha basat el governespanyol fins ara per im-pulsar totes les seves im-pugnacions.

Tot esclatava a l’inici delple –que la vigília ja s’haviaavançat perquè comencésa les nou del matí i no a lessis de la tarda com es pre-veia–, quan ERC va dema-nar una alteració de l’or-dre del dia per debatre pri-mer la proposta dels cupai-res, d’entrada prevista pera última hora del matí, peresquivar el previsible vetdel TC abans que arribés.Els comuns van avalar-ho,tot i discutir les formes, pe-rò no així Cs, el PSC i el PP,que es van queixar delscanvis i van demanar unajunta de portaveus imme-diata per decidir, ja que elTC ja havia advertit diver-sos cops abans que es pro-hibís tot debat i votació so-bre l’autodeterminació,sota risc de querella penal.Fins a onze requeriments,

en concret, van assegurarhaver rebut els membresde Cs i el PSC de la mesa,que també van demanar laparaula per advertir-ho, ivan reclamar en va un nouinforme dels lletrats. Tot il’intent de filibusterisme,que va ajornar el debat gai-rebé mitja hora, al final eltext se sotmetia a votaciópoc després de les deu delmatí, moment en què elgrup de Cs, després de pre-

guntar de nou si s’havia re-but nota del TC (amb res-posta negativa), abando-nava l’hemicicle, mentre elPSC i el PP s’hi quedavensense votar. Tota la mocióseria rebutjada, un fet quecriticaria molt la CUP, tretdel primer punt, que feiareferència a l’autodeter-minació, aprovat amb elsvots a favor de JxCat i ERCi l’abstenció dels comuns.

Eren les 10.06 h del ma-

tí i en aquell moment el pleen marxa al TC acceptavala nova impugnació del go-vern espanyol a la tramita-ció del text per la mesa, unfet que el suspenia auto-màticament. La decisió,això sí, es comunicava alParlament via correu elec-trònic a les 10.09 h, iaquests són els tres mi-nuts de marge que perme-ten construir un escut ju-rídic a Torrent i els altres

independentistes de lamesa, i també als lletrats.

En tot cas, aquesta me-ra declaració política tam-poc tindrà cap vigència, jaque a la una arribava la no-tificació oficial de la sus-pensió del TC, arran de laqual els serveis jurídics dela cambra –tot i que el se-cretari general, XavierMuro, ahir no hi era en es-tar de baixa– van donarl’ordre que el text no es pu-bliqui al Butlletí Oficial delParlament. Fonts de pre-sidència aclarien que Tor-rent està disposat a “assu-mir les conseqüències” deno actuar com a òrgancensor dels debats, peròrecordaven que la publica-ció és “potestat” dels ser-veis jurídics, que tambéhan estat requerits pel TC,i el que no farà ell és “posaren risc” els funcionaris. Si-gui com sigui, Cs ja anun-ciava que denunciarà “laburla” de Torrent a la fis-calia, que a la tarda s’a-vançava i ja ordenava in-vestigar-ho.

Relacions esquerdadesLa decisió de Torrent derespectar els funcionaris,en tot cas, ha tensat denou la relació amb JxCat.Fonts del grup advertienahir a la tarda que no hocomparteixen, i es mos-traven decebudes per lano-publicació al BOPC, unfet que interpreten comun acatament al TC quanel mateix Torrent vaanunciar la intenció d’ob-viar els vets. Les mateixesfonts també mostravenmalestar perquè el butlletísí que publicava ahir unaaltra comunicació del TCrebuda la vigília, que sus-pèn el punt 11, que reiterala defensa del dret d’auto-determinació, la reprova-ció del rei i la llibertat delspresos polítics, de la pro-posta de resolució conjun-ta dels grups independen-tistes presentada com aresposta a la sentència delSuprem, que ja va ser ac-ceptada a tràmit fa unessetmanes però que no s’hadebatut encara en negar-se la CUP a tramitar-lad’urgència.

La moció està en esperaara de ser inclosa en un pleordinari, però el contingutpolèmic no reapareixeriasi no és que els grups n’es-menin el contingut per in-corporar de nou l’autode-terminació i la reprovaciódel rei. De moment, la de-cisió torna a estar en mansdels grups independentis-tes si volen forçar el TC ipressionar Torrent. ■

E. Ansola / Ò. PalauBARCELONA

Torrent esquiva per minutsel TC, i la fiscalia ja l’investigaa El ple aprova un text per l’autodeterminació poc abans que el suspengui el tribunal a Els serveisjurídics opten per no publicar-lo al BOPC, però la fiscal de l’Estat ja insta a buscar-hi delictes penals

L’avançament de l’inici del plei el canvi d’ordre del dia vaagafar el govern reunit forade la cambra, un fet que vaprovocar el seu malestar, queva traslladar en una carta sig-nada per la consellera de lapresidència, Meritxell Budó,al president Torrent. Sensealguns diputats independen-tistes a la cambra –els cupai-res Carles Riera i Natalia Sán-chez també eren a la mobilit-zació de la Jonquera– l’oposi-ció també va aprofitar al seutorn per forçar la votació, que

Roger Torrent sent assessorat ahir pels lletrats, en presència d’altres membres de la mesa, en el moment d’iniciar-se el debat de la moció de la CUP ■ Q.G. / EFE

va guanyar per un vot de mar-ge, perquè s’inclogués en l’or-dre del dia un debat per de-manar la compareixença delpresident, Quim Torra, per-què doni explicacions sobrela seva presumpta vinculacióals activistes dels CDR detin-guts al setembre per la Guàr-dia Civil, acusats de terroris-me. En la junta de portaveusposterior es va decidir que eldebat sigui aquest migdia,quan es votaran les quatrepeticions que han presentatper la mateixa qüestió el PP i

Cs, quan es van produir lesprimeres filtracions, i el PSC iels comuns tot just la setma-na passada, quan es va aixe-car part del secret de sumari.

La mateixa absència de di-putats independentistes, percert, també va permetre ahiraprovar una proposta delPSC que insta a la “renúncia”de qualsevol iniciativa “unila-teral o il·legal” per poder ini-ciar una relació institucional“lleial i sincera” amb l’Estat, ipoder abordar així “els temesd’interès” dels ciutadans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Forcen una votació per a la compareixença de Torra

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019

Amb les imatges dels alda-rulls subsegüents a les mo-bilitzacions contra la sen-tència del Suprem, moltpresents encara en l’ima-ginari col·lectiu, el ple delParlament va ser escenariahir d’un nou debat públici polític sobre la gestió poli-cial d’aquells episodis. Totva venir a compte d’unamoció presentada pel grupde Catalunya en Comú Po-dem que feia referència afins a deu qüestions dife-rents relacionades ambaquesta matèria, i que vanbascular sobre aspecteseminentment tècnics,com ara procedimentsd’intervenció de les uni-tats d’antiavalots, fins alsmés estrictament polítics.

Entre els punts del pri-mer apartat, un dels mésdestacats era el que dema-nava que quan la PolicíaNacional i la Guàrdia Civilactuïn en dispositius d’or-dre públic a Catalunya, fa-

cin servir les mateixes”tècniques” o “protocols”que els Mossos i, en conse-qüència, no utilitzin pilo-tes de goma. La discussióno cau del no-res, ja que,d’ençà de les protestesposteriors al 14 d’octubre,almenys quatre personeshan perdut la visió de l’ullper ferides susceptiblesd’haver estat provocadesper un tipus d’armamentque la policia catalana jano utilitza per un mana-ment parlamentari del2013. I, davant d’això, nosón pocs els col·lectius o

partits que insten els cos-sos estatals a fer el mateix,si més no quan es desple-guin aquí. En la discussiód’ahir al Parlament,aquesta demanda va rebreel suport de JxCat, ERC iels comuns, mentre queCs i el PP hi van votar encontra, i el PSC i la CUP esvan abstenir.

En el pla més estricta-ment polític, la moció delscomuns també instava areprovar la gestió del con-seller d’Interior, MiquelBuch, durant els disturbis.No va prosperar, ja que

únicament va obtenirl’aval de Catalunya en Co-mú i la CUP, entre d’altres.I fem aquest afegitó per-què una diputada d’ERC,Rut Ribas, es va desmar-car de la posició general dela formació, contrària a lareprovació, i hi va votar afavor. Igualment, AntoniCastellà i Assumpció La-ïlla, també de la bancadarepublicana, es van abste-nir. Un exemple més, l’en-èsim, que el recent paperdels Mossos, i més explíci-tament el del consellerBuch, suscita posicionsconfrontades en l’inde-pendentisme.

Aquesta realitat tambées va poder constatar, unaestona abans, en una altramoció, en aquest cas de laCUP, que demanava direc-tament la destitució del ti-tular d’Interior. JxCat iERC s’hi van oposar, tot ique dins d’aquesta últimaformació una altra diputa-da també va trencar la dis-ciplina de vot, per abste-nir-se. ■

Francesc EspigaBARCELONA

El Parlament vol estendrea tots els cossos policials elvet a les pilotes de gomaa El conseller d’Interior esquiva un doble càstig de la cambra per la sevagestió a El debat polític sobre els Mossos esquerda de nou l’independentisme

Agents de la UIP de la Policía Nacional utilitzant escopetes amb bales de goma en una protesta recent a Barcelona ■ EFE

Atenent una demanda histò-rica d’entitats com ara Irídia,el Parlament també va acor-dar, a partir de la mateixa mo-ció dels comuns, un punt quedemana “revisar la normativad’identificació” de les unitatsd’antiavalots dels Mossosd’Esquadra en un termini desis mesos. El text aprovat ex-

plicita que aquest distintiu hade ser un codi fàcil d’identifi-car i visible per la part de dar-rere de l’uniforme, com japassa ara, al davant i tambéal casc. Es dona el cas que In-terior ja té previst substituirl’actual codi alfanumèricidentificatiu, format per noudigits, per un de sis.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Millor identificació dels antiavalots

El govern proposa a la co-missió d’investigació delParlament sobre els inci-dents a les manifestacionsde protesta contra la sen-tència que se centri en l’ac-tuació policial, la possiblevulneració de drets i el res-pecte a les garanties pro-cessals i judicials dels de-tinguts. Però la comissióproposada pel govern cata-là també farà recomana-cions respecte a la desobe-diència civil no violentaanalitzant les diverses ac-tuacions i mitjans em-prats “en casos similars enaltres països de la Unió Eu-ropea”.

El pla de treball aprovatpel govern català ahir i queproposa a la futura comis-sió proposa documentar“els fets ocorreguts durantels dies posteriors” a la sen-tència del Suprem en rela-ció amb els drets d’expres-sió, manifestació i reunió,però també respecte als “al-darulls i actes vandàlics”.La proposta del govern pre-veu investigar les interven-cions que van tenir els di-

versos cossos de seguretat isi es van vulnerar drets fo-namentals dels ciutadansen l’exercici de la llibertatd’expressió, manifestació ireunió, però també si esvan respectar les garantiesprocessals i judicials en elcas de les desenes de deten-cions que van tenir lloc lesnits de protestes que vanacabar amb aldarulls i en-frontaments entre mani-festants i policies.

El govern va avançarahir que la comissió incor-porarà també tota la docu-mentació elaborada pelsíndic de greuges, que vacomençar una investigaciópròpia.

Per altra banda, l’execu-tiu va refermar ahir quepreveu aprovar i portar alParlament l’avantprojectede pressupostos abansd’acabar l’any amb l’objec-tiu de tenir-los vigents el fe-brer vinent. Un projecte depressupostos que el governi també Catalunya en Co-mú consideren imprescin-dible després de diversespròrrogues i que admetenque estan més predispo-sats a acordar que en anysanteriors. ■

Les detencions il’acció policials’investigaranal Parlament

Xavier MiróBARCELONA

a El govern proposa a la comissió queanalitzi si es van respectar les garantiesprocessals i judicials dels detinguts

Acció policial durant els aldarulls a Girona en una de les nitsde protesta contra la sentència del Suprem ■ MANEL LLADÓ

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 201914 | Nacional |

El Tribunal Superior deCatalunya (TSJC) va in-formar ahir que ha rebutuna querella de la fiscaliacontra el conseller d’Inte-rior, Miquel Buch, i un ser-gent dels Mossos d’Esqua-dra, que acusa de malver-sació de fons públic i pre-varicació perquè el políticva signar el contracte delpolicia com a assessor enseguretat del departa-ment, quan en realitat—sosté— feia d’escorta del’expresident Carles Puig-demont.

La magistrada Merce-des Armas s’encarregaràdel cas quan la sala d’ad-missions del TSJC hi doniel vistiplau. El consellerBuch va afirmar ahir que“en cap cas” va nomenarun assessor per fer d’escor-ta de l’expresident de laGeneralitat, i va expressarla “tranquil·litat absoluta”per la feina que realitza elseu departament.

En la querella, el tinentfiscal Pedro Ariche exposaque l’acusació neix d’unadenuncia del grup de Cs, elmarç passat, i és fruitd’una investigació encar-regada a la policia catalana

i de l’informe d’Antifrau,que va rebre una denúnciaanònima. Hi detalla que elsergent Lluís Escolà coor-dinava l’equip d’escortesdel llavors president, queva ajudar a anar-se’n el 29d’octubre de 2017 quanera “en crida i cerca pergreus delictes”; amb el 155li van mantenir el càrrec,però Afers Inters el va san-cionar a canviar de desti-nació quan va veure la sevacol·laboració. El 27 de juliolde 2018, el conseller Buchva signar el seu contractecom a “assessor en segure-tat” del departament finsal 7 de març de 2019. En

aquest temps, Escolà hafet d’escorta de Puigde-mont per Europa i “se n’havantat a les xarxes so-cials”, manifesta el fiscal,mentre Interior li ha pagat52.712 euros en sous i perpresentar uns estudis , “undels quals una còpia indis-simulada d’un del departa-ment”. Per tot això, dema-na que siguin investigats ique aportin una fiança de70.283 euros. ■

M.Piulachs/ F. EspigaBARCELONA

Querella contraBuch per un escortade Puigdemonta El fiscal l’acusa de prevaricació i malversació pel contracted’assessor d’un sergent, que hauria viatjat amb l’expresident

El conseller d’Interior, Miquel Buch, en una entrevista recent ■ JOSEP LOSADA

La fiscalia ha demanat alTSJC que jutgi l’alcalded’Agramunt (Urgell), BernatSolé, pel referèndum de l’1-O, segons va informar ahir.El ministeri públic sol·licitaque li imposin un any i migd’inhabilitació per a càrrecpúblic i una multa de 24.000euros per un delicte de des-

obediència. Segons la fisca-lia, Solé va tenir una “parti-cipació activa” en la promo-ció i l’organització “il·legal”de l’1-O. Tot i la prohibició“expressa” del TC, sosté queSolé va cedir l’escola muni-cipal perquè es fes la votaciói va ajudar a amagar les ur-nes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Acusació a l’alcalde d’Agramunt

1350

30-1

2182

95Q

1421

66-1

2193

85L

8326

15-1

2193

86L

Ajuntament de Caldes de Montbui

ANUNCID’EXPOSICIÓ PÚBLICA

L’Ajuntament de Caldes de Montbui, en sessióplenària de data 31 d’octubre de 2019, amb elquòrum legalment exigible, ha acordat provisio-nalment el següent:“Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici2020 i següents la modificació de les Ordenan-ces fiscals que a continuació es relacionen, aixícom el text refós de cadascuna d’elles:- O.F. núm. 1 – Impost sobre béns immobles- O.F. núm. 2 – Impost sobre activitats econòmi-ques- O.F. núm. 3 – Impost sobre vehicles de tracciómecànica- O.F. núm. 5 – Impost sobre construccions, ins-tal·lacions i obres- O.F. núm. 19 – Taxa per recollida, transport,tractament i eliminació d’escombraries i altresresidus urbans- O.F. núm. 21 – Taxa per llicències o la comuni-cació d’activitats comunicades en matèria d’ur-banisme.Segon. Publicar l’anunci d’exposició pública d’a-quests acords provisionals en el Butlletí Oficialde la Província de Barcelona.Tercer. Exposar al públic en el tauler d’anuncisde l’Ajuntament aquests acords provisionals, ai-xí com el text complet de les Ordenances fiscalsmodificades, durant el termini de trenta dies hà-bils comptats des del dia següent al de la publi-cació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficialde la Província.Quart. Publicar, així mateix, en un diari dels demàxima difusió de la província l’anunci d’exposi-ció pública dels acords d’aprovació provisionalde modificació d’Ordenances fiscals.Cinquè. Els acords definitius en matèria de mo-dificació d’Ordenances fiscals, així com el textrefós de cadascuna d’elles, seran objecte depublicació íntegra en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia i en el web municipal.Sisè. Els acords definitius en matèria de modifi-cació d’ordenances fiscals entraran en vigorl’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial dela Província de l’acord d’aprovació definitiva.”Durant el període d’exposició pública de les Or-denances, qui hi tingui un interès directe o enresulti afectat, en els termes previstos a l’article18 del Text refós de la Llei reguladora de les hi-sendes locals aprovat pel Reial decret legislatiu2/2004, de 5 de març, podrà examinar l’expe-dient i presentar-hi les reclamacions que estimioportunes. Transcorregut el període d’exposiciópública, si no s’han presentat reclamacions, elsacords adoptats restaran definitivament apro-vats.Caldes de Montbui, 4 de novembre de 2019Núria Carné i NavarroAlcaldessa accidental

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019

1401

72-1

2170

83L

l 9 de novembre del 1989 vèiemamb ulls de gran sorpresa i in-credulitat com la pressió popu-

lar no violenta feia caure el mur deBerlín, i s’esfondrava un imperi quesemblava militarment molt sòlid. Haigde dir que aquells dies vaig recordarla meva incredulitat quan vaig llegir elllibre d’Alexandre Deulofeu Catalunya il’Europa futura, un llibre escrit el 1934i amb un brillant pròleg de Rovira i Vir-gili, en què l’autor de la Matemàticade la història preveia l’esfondramentde la Unió Soviètica, després el des-membrament de Iugoslàvia, i tambépreveu per al 2029 la desintegracióde l’Estat espanyol. Rovira i Virgili diual pròleg: “Un dels encerts de l’autorés el de situar la qüestió de Catalunyaen un pla europeu i mundial.” A deuanys de la fita catalana, ningú pot ne-gar que Catalunya no estigui en el plaeuropeu i mundial.

El 1969 i el 1970 vaig visitar Iugos-làvia, Romania i Hongria. Vaig tenir lasensació que amb el temps el comu-

E nisme faria una evolució puix que totsels joves amb qui vaig parlar, bonapart d’ells universitaris, reclamavenmés llibertat i sobretot poder viatjar,però mai m’hauria pensat que la pres-sió popular i la no-violència tombes-sin el Pacte de Varsòvia. De fet, la me-va visita va ser just un any després dela invasió de Txecoslovàquia. El con-tenciós català, per més que es vulguinegar, és una de les causes o la causa,per les quals en quatre anys hi ha ha-gut quatre eleccions per la incapaci-tat de formar govern a Espanya, i leseleccions tampoc han aclarit res, mo-tiu pel qual la formació de govern seràmolt difícil si no es vol parlar amb elsindependentistes.

Cal dir que a la UE comença a pre-ocupar molt la situació espanyola i elpunt mort polític tan llarg. Els governsen funcions impossibiliten tenir unspressupostos i fer les reformes i lesretallades de despeses que ens exi-geixen des de la UE. És per això queaquesta vegada, i per la importància

econòmica d’Espanya i de Catalunya,les pressions dels països europeusimportants i de la UE a Pedro Sán-chez i el PSOE per arribar a un acordper fer un govern seran fortíssimes.L’Estat espanyol, davant un evidentalentiment econòmic, no està en unasituació de fortalesa, i això preocupamolt i ens exigeixen un pressupost re-alista i que combati uns dèficits quesemblen incontrolables.

Avui no es pot dir quina mena degovern tindrem, però sí que podemsaber amb quines dificultats es troba-rà i que algunes són tan antigues quetindrà molt poc temps per afrontar-les. I és un punt clau, puix que neces-sàriament algunes de les seves solu-cions seran molt impopulars i provo-caran tensions socials.

Un altre problema pendent d’a-frontar és la reforma del finançamentautonòmic, que fa molts anys queresta pendent. Aquest incomplimentde fa sis anys és l’evidència més claraque els problemes, si no els afrontesen el seu moment, es compliquenmolt. Avui arribar a un acord en unafragmentació política tan important, iamb la irrupció del feixisme centralis-ta de Vox, ben segur que complicaràmolt més qualsevol proposta de con-sens. I també podria passar que, amés de les dificultats de consens, hihagi les dificultats pressupostaries.

A més hi hem d’afegir una negocia-ció amb Catalunya, que, si som per-sistents, la UE, Alemanya i els poderseconòmics de Catalunya i Espanyaobligaran a fer. Per tant, o Pedro Sán-chez és molt fort i no es deixa pres-sionar per l’ala dretana o la molt dre-tana dels barons del seu partit, i actuacom a estadista, o la seva presidènciaes col·lapsarà i haurem de tornar a ferunes noves eleccions ben aviat.

Avui més que mai podem dir allòque es cantava en plena censura fran-quista, a la qual sembla que tornem:“El bròquil s’està florint, tu ja m’en-tens.”

Ha quedat clar que la repressió nofunciona i Sèneca ja ho deia: “Cap rè-gim es pot sustentar molt de tempsexercint la violència.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Tu ja m’entens

A la UE comença a preocupar molt la situació espanyola ■ ARXIU / ACN

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

Les trinxeres i els nius demetralladores que es con-serven entre les roques i ales platges del Maresmeformaran part d’un delsitineraris de la ruta de laGuerra Civil que vol recu-perar la memòria històricavisitant els espais que vantenir un paper destacatdurant el conflicte. Lesconstruccions de defensaa primera línia de la costaes van fer per evitar unpossible desembarcamentde les tropes franquistesque mai es va arribar a pro-duir. Un segon recorregutsenyalitzarà edificis mésemblemàtics de la rere-guarda i el front com arahospitals habilitats i les fà-briques que es van recon-vertir per a la seva produc-ció per la guerra. Final-

ment se senyalitzarà a Cal-des d’Estrac i a Sant Vice-nç de Montalt l’itinerari deles ambaixades, perquèvan ser al costat d’Arenysde Mar i Sant Andreu deLlavaneres, punts d’acolli-ment durant la guerra dediferents delegacions di-plomàtiques que fugien deBarcelona. El projecte quelidera el Consell Comarcalté també la implicaciód’una desena dels 30 mu-nicipis maresmencs i pre-veu la construcció d’uncentre d’interpretació aSant Susanna . A més, esdissenyarà una platafor-ma digital que permetrà deconsultar i seguir qualse-vol dels tres itineraris. LaGeneralitat ha concedituna subvenció de 336.537euros , la meitat del pres-supost que cofinançaranpels mateixos ajunta-ments participants. ■

El Maresmetindrà rutes dela Guerra Civil

E. FerranMATARÓ

aSe senyalitzaran els espais, que espodran consultar a través d’una app

Un dels itineraris senyalitzats resseguirà els elements dedefensa, com els búnquers que hi ha a Mataró. ■ Q.PUIG

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 201916 | Nacional |

El Tsunami Democràtic vatrair ahir un dels lemesmés corejats pel movi-ment independentista Niun pas enrere, però ho vafer per reagrupar forces itornar a la càrrega ambenergies renovades. Des-prés d’aguantar quasi 28hores el tall del pas fronte-rer a la Jonquera, col·lap-sant el trànsit per l’AP-7,el moviment independen-tista va recular uns quantsquilòmetres a la mateixavia per tornar a ocuparl’asfalt: aquesta vegada al’altura del municipi gironíde Salt, fent-s’hi forts iprovocant un altre tall dedimensions importants,

que al vespre generavauna retenció de 6 km.

A la vegada que la gentmobilitzada pel Tsunamifeia aquest pas a les co-marques gironines, ambuns moviments que sem-blaven els d’una partidad’un joc d’estratègia pen-sats per burlar les forcespolicials, també es mobilit-zaven vehicles al PaísBasc, que a partir d’ahir ales sis de la tarda van col-lapsar l’autopista A-8 alpas fronterer d’Irun, ontan sols una hora més tardja hi havia desenes de ca-mions atrapats i una cuad’11 quilòmetres. En laprotesta van participaruns 500 cotxes, que vanprotagonitzar una marxalenta, en una acció que va

ser batejada com a opera-ció Cargol. Un accident detrànsit i el volum alt de ca-mions que sovint hi ha elsdimarts en aquest pasfronterer va ajudar al ge-nerar el col·lapse.

La protesta del movi-ment sobiranista atiadades de les xarxes socials vatenir ahir una tercera potaa Barcelona, on a partir dequarts de vuit del vespre hiva haver talls als princi-pals accessos viaris de lacapital. En aquest cas, laprotesta la van convocarels CDR, que aquests diesuneixen esforços i estratè-gia amb el Tsunami. Elsmanifestants es van con-centrar a Maria Cristina,tallant la Diagonal; a Fa-bra i Puig, interrompent el

trànsit a la Meridiana, i ales Glòries, tallant la circu-lació d’entrada i sortida dela Gran Via nord. Enaquesta artèria es manté,des de fa dies, l’acampadaa la plaça Universitat, quecontinua interrompent eltrànsit en aquest punt. I,també a Barcelona, elsCDR ja havien efectuat aprimera hora de la tardauna concentració davantdel consolat francès, en se-nyal de rebuig pel desallot-jament de la Jonquera.

Girona, el País Basc,Barcelona i, com una tacad’oli, altres municipis vananar sortint al carrer a latarda per estendre les con-centracions i causar méstalls de trànsit, com ara elsque es van fer a l’A-7,

l’A-27 i la T-11, a Tarrago-na, o a la ronda Ibèria deSabadell. També es van fertalls al pas fronterer dePuigcerdà, a Folgueroles(C-25), a Vic (C-17), Call-detenes (C-25), SantAdrià de Besòs (C-31),Fornells de la Selva (A-2),Cabrera de Mar (C-32) ol’Ampolla (AP-7), i unamanifestació a Lleida.

El segon dia de protestadels tres que havia anun-ciat el Tsunami va comen-çar amb un esmorzar ca-lent a peu d’asfalt, sobrel’AP-7, al límit frontereramb l’Estat francès, ambl’expectativa de saber siels manifestants podrienaguantar el tall o si seriendesallotjats per la policiafrancesa. Finalment es va

imposar la força policialdavant l’acció pacífica, i ales dotze del migdia laGendarmeria ja haviaaconseguit posar fi a laprotesta. Les càrreguespolicials, amb ús de gasoslacrimògens inclosos, esvan saldar amb disset de-tinguts a la banda france-sa (tots van acabar que-dant en llibertat).

En el dispositiu tambévan intervenir els Mossos ila Guàrdia Civil, que vanactuar al costat de l’Estatespanyol. Aquest últimcos armat es va presentaral lloc de la protesta ambels escopeters, que no vandisparar pilotes de goma,munició prohibida pelParlament de Catalunya.D’altra banda, els efectius

a El moviment aconsegueix col·lapsar les dues vies de comunicació ràpida que uneixen l’Estat espanyol amb elfrancès a Els CDR reforcen l’acció de protesta tallant les entrades principals a Barcelona i mobilitzant-se arreu del país

El Tsunami es fa fort J.P. / G.P / J.R.BARCELONA / GIRONA

La concentraciómultitudinària a l’AP-7, aSalt; escopeters de laGuàrdia Civil a laJonquera; la protestadavant del consolatfrancès a Barcelona; elcol·lapse de camions aIrun, i el tall de la Gran Viaa les Glòries ■ Q. PUIG / J.

PANYELLA / EFE

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019

dels Mossos van actuarcontra un home per haver-se llançat presumptamental coll d’un agent de la poli-cia catalana en un voral del’autopista.

Expulsats al migdia del’AP-7, els manifestants esvan concentrar a l’N-II,dins el municipi de la Jon-quera, on la protesta no esva poder fer forta. Enaquest punt hi va haver unincident de gravetat, quanun camioner va voler en-vestir els manifestantsconcentrats i va acabarsent detingut pels Mossosdesplegats al lloc.

Quan semblava que laprotesta del Tsunami per-dia empenta després deldesallotjament de l’auto-pista i l’N-II a la Jonquera,el moviment va convocaruna altra concentració ales comarques gironines.Va ser una mobilitzacióuna altra vegada a l’AP-7,

que va provocar un noucol·lapse. A les 21 h hi ha-via uns tres quilòmetresde cua en cada sentit de lamarxa (la retenció haviaestat més gran, si bé es vanfer desviaments per la sor-tida 8 en sentit nord i perla sortida 6 en sentit sud).

A quarts de vuit del ves-pre, sortir de Girona en di-recció sud era endinsar-seen una ratera. El trànsitera desviat per l’N-II, on lacirculació era molt dificul-tosa. Es trigava, per exem-ple, una hora per realitzarel trajecte fins a l’entrada a

l’autopista per Vilobí d’O-nyar. Per aquesta via s’a-vançava a pas de cargol idificultaven els movi-ments els centenars de ca-mions que hi havia atra-pats. Els controls delsMossos per filtrar la gent iimpedir que els cotxes

anessin per l’AP-7 cap aGirona, per engrandir eltall, també contribuïen alcol·lapse. Paral·lelament,en direcció a Barcelonaper l’AP-7, la corrua de ca-mions era una constant.De fet, al vespre es veiencamions i més camionsaturats a partir de l’àreade Maçanet de la Selva.

Accions enllaçades“Arribarem fins on faci fal-ta!”, “Un cop més, es de-mostra que els carrers se-ran sempre nostres!”, “Fo-ra les forces d’ocupació” o“Catalunya és antifeixis-ta” van ser diverses de lesproclames més corejades,ahir, per les més de 2.000persones que van tallarl’AP-7, a Salt. Part delsparticipants es van con-centrar inicialment a lescinc de la tarda a l’exteriorde l’estació del TAV de Gi-rona. La convocatòria vaser feta pel Tsunami De-mocràtic amb el propòsitde denunciar les càrre-gues que hi havia hagut altall al Pertús. Els Mossoses van desplaçar a la ter-minal, on minuts abansque arribessin els primersmanifestants van acordo-

nar l’edifici i només deixa-ven accedir a l’interior peruna porta d’emergències,on el personal de segure-tat comprovava que lespersones que passavenper allà eren viatgers.

L’objectiu, però, no eraentrar a l’estació, sinó quea les 18.15 h el Tsunami vaanimar tothom a anar a ta-llar l’AP-7, a Salt. Al mig dela via s’hi va muntar un es-cenari, des d’on es van to-car en directe cançons tanpopulars com ara Camins,L’estaca o Boig per tu,mentre molts dels concen-trats encenien la llum delmòbil. També es van fer fo-gueres i es van muntar en-mig de la carretera barri-cades amb tanques me-tàl·liques, arbres i pneu-màtics. A banda d’això, atres quarts de vuit del ves-pre es va avisar que estavaarribant la Brimo i es vaproposar quedar-se allà,tot apel·lant a la resistèn-cia pacífica. De fet, moltagent va sopar al punt deltall i es va organitzar unacadena humana per por-tar menjar i beure als con-centrats. A l’hora de tan-car l’edició, la intenció erapassar-hi la nit. ■

a l’autopistaEl moviment Tsunami Demo-cràtic creix i es consolida amesura que van passant elsdies i les iniciatives proposa-des van agafant volada. Elmoviment s’expressa de ma-nera pública a partir dels di-versos canals que ofereix laxarxa i des d’ahir també ambuna pàgina web amb la quales pretén recollir diners perfinançar l’activitat i les ac-cions reivindicatives. Per ex-plicar la posada en funciona-ment d’aquesta pàgina web,

Tsunami Democràtic va ferpúblic un nou comunicat enel qual s’explica que fins aras’han gastat 135.818 eurosque s’han destinat al muntat-ge audiovisual, a la seguretat,material de propaganda, laposada a punt de la tecnolo-gia, la caixa de resistència il’assistència legal. En aquestúltim capítol de despesa, esva concretar que donarà co-bertura econòmica a tots elsque tinguin problemes ambl’administració per sancions

en l’ús del vehicle per les pro-testes d’aquests dies.

S’assegura que la pàginaweb per a la recollida de fonseconòmics és del tot segura ique les donacions es podenfer per diversos canals i sem-pre mantenint l’anonimat. Elmoviment sobiranista apel·laal seu lema fundacional, Laforça de la gent, i al fet que estracta d’una xarxa horitzon-tal, per justificar la necessitatd’aquestes donacions queara es demanen.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crida a omplir la caixa de resistència

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 201918 | Nacional |

l desallotjament del puntfronterer de l’AP-7 havia co-mençat a les vuit del matí,però el trànsit no es va obrir

fins a les quatre de la tarda; “31 ho-res de tall a la Jonquera”, reivindi-cava ahir el Tsunami Democràtic ales xarxes. Després d’una nit deconcerts i acampada entorn de l’es-cenari instal·lat al mig de l’autopis-ta, la pressió, des del nord, dels CRSfrancesos i, pel sud, dels Mossosd’Esquadra deixava poc recorregutals concentrats. Els primers a inter-venir van ser els antiavalots france-sos, que amb algunes càrregues iruixades de gas pebre van anar fentrecular els manifestants i apartant-los de la via. Els Mossos, per la sevabanda, van deixar un marge d’unahora perquè es traguessin els vehi-cles abans de procedir al desallotja-ment. Atrapats dins la tenalla delsdos cossos policials i sense possibili-tat de rebre més suport, els mani-festants, seguint el patró de les con-vocatòries del Tsunami Democrà-tic, no van forçar la confrontació ivan anar abandonar l’espai; tambéva quedar abandonat l’escenari i les

Edues furgonetes de lloguer entra-vessades a l’autopista que havienservit per portar material. Dissetpersones van quedar detingudespels CRS, que van ser alliberades ala tarda (dos van sortir amb unamulta i als altres se’ls ha obert unprocediment per la via penal).

L’autopista quedava lliure d’ocu-pants, però qui pensava que la con-vocatòria del Tsunami Democràtics’acabava aquí s’equivocava; el se-

gon dia de mobilitzacions a la Jon-quera només començava. Durant lanit i de bon matí havia anat arri-bant més gent responent a la peti-ció de suport que corria a les xar-xes; gent que no va poder en algunscasos arribar a l’escenari del puntfronterer, però que estava a puntper actuar a la Jonquera. I quan totjust es consumava el desallotja-ment del tall iniciat el dia abans, jaes convocava una altra mobilitzacióuns sis quilòmetres més avall, al nu-

cli de la Jonquera. A les onze delmatí, l’N-II i l’AP-7 tornaven a que-dar tallades. En aquesta primeraacció només eren alguns centenarsde manifestants. Suficients per des-muntar peces metàl·liques dels vo-rals de l’autopista, entravessar mo-biliari urbà a la via i crear un puntde fixació. Mossos o Guàrdia Civil–que ahir actuaven concertada-ment arreu del municipi– arribaveni prenien posició; quan quedava clarque estaven preparats per carregar,els manifestants aplicaven la tàcti-ca del replegament i s’apartaven. Iquan la policia donava per allibera-va la via i treia els elements que en-torpien el pas dels cotxes, s’adona-ven que uns centenars de metresmés amunt o avall, ja hi havia unaconcentració i un altre tall de la car-retera. Aquest guió es va repetirtres vegades ahir a la Jonquera. Vaser un dia de corredisses de les for-ces de l’ordre al llarg de l’N-II a l’al-tura de la Jonquera. Però al migdiaja no eren centenars, sinó algunsmilers de persones que hi participa-ven. I sense donar possibilitats alsagents de disfrutar d’un enfronta-ment directe.

L’únic incident realment greu–que per miracle no va causar danys

personals– va ser quan un camionerembogit va forçar el pas enmig demanifestants i policies, i va estar apunt d’endur-se fins i tot un parellde periodistes, abans que finalmentel conductor quedés detingut.

Però la tònica general dels cara acara que s’anaven produint era mésla d’una tàctica de guerrilla de des-gast, amb unes armes que segura-ment devia descol·locar i frustrarmés d’un agent: un cançoner quereunia des de L’estaca, la BellaCiao, el Passi-ho bé, i fins a rodonesde sardanes improvisades al davantdels uniformats amb porres. Totplegat amb musica de gralla, algunaguitarra, un acordió, i la remor defons dels helicòpters. No hi faltaven,és clar, les consignes que justificaventot plegat: crits d’“Independència”,“Llibertat” i “Som gent de pau”. Elsegon, dels tres dies de mobilitzacióanunciats pel Tsunami Democràtic,ahir va col·lapsar la Jonquera. I quancap a les quatre de la tarda els unifor-mats de la Guardià Civil van ferpressió per desallotjar l’última ro-tonda ocupada de la Jonquera, elsmanifestants es van anar apartant,donant la feina per feta i apel·lant areunir-se a Girona on ja s’iniciavaun altre tall a l’autopista. ■

Col·lapse a la JonqueraDia decorredissesQuan els agents depolicia donavenper alliberada la viai treien els ele-ments de mobiliarique entorpien elpas dels cotxes,s’adonaven queuns centenars demetres més amunto avall ja hi haviauna altra concen-tració i un altre tallde la carretera.

METÒDIC · El desallotjament al matí de l’autopista només va ser el punt de partida d’un segon dia de talls a l’N-II i l’autopista al’altura de la Jonquera GUIÓ · Tres talls successius en diferents punts del municipi anaven desplaçant manifestants iantidisturbis PATRÓ · Els concentrats defugien la confrontació directa i es replegaven per a una nova acció que ja s’iniciava

Esteve CarreraLA JONQUERA

Un dels moments de tensió d’ahir a la Jonquera quan un camioner embogit va forçar el pas enmig de manifestants i policies ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quan es consumava eldesallotjament del puntfronterer, començaven elsnous talls a la Jonquera

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 19

El president executiu deSeat, Luca de Meo, va asse-gurar ahir que la situaciópolítica i social actual “noajuda” a fer que els inver-sos apostin per Catalunya.En una conferència al Fò-rum Nova Economia a Ma-drid, De Meo va assegurarque el moment actual ambprotestes de diferent tipo-logia “no ajuda a la imatge”de Catalunya i, tot i adme-tre que en desconeix la xi-fra, va assenyalar que totplegat té un impacte eco-nòmic important. “Els em-prenedors i inversors ne-cessiten claredat, visió allarg termini i estabilitat, ila situació ara és una micadiferent”, va dir. Tot i això,hi va afegir que a Seat no liha anat malament en elsúltims anys i ha aconse-guit “quatre anys rècord”,tendència que confia queno canviï.

També la patronal Fo-ment del Treball i els hote-lers de Barcelona van ex-pressar ahir la seva pre-ocupació. El president deFoment, Josep SánchezLlibre, i el del Gremi d’Ho-tels, Jordi Mestre, es vanreunir ahir i van expressarla seva preocupació per lasituació que viu Catalunyai la “cronificació de protes-tes diàries als seus car-rers”, i van dir que consi-deren que la sortida al con-

flicte català implica la “ne-gociació “. En un comuni-cat, Foment del Treball vaexplicar que la reunió deles dues entitats va servirper tractar temes que te-nen a veure amb el desen-volupament de l’activitateconòmica, social i turísti-ca de la ciutat. ■

“La situació no ajuda”avisa el president de Seata De Meo alerta que les protestes perjudiquen les inversions i manté que elsemprenedors volen estabilitat a Foment i hotels volen una solució “negociada”

Redacció / M. RoureraMADRID / BARCELONA

El mercat del peix de Merca-barna, que s’abasteix princi-palment am matèria primerad’Europa, va funcionar ahirpràcticament amb normali-tat tot i el tall a la Jonquera,segons fonts del mercat cen-tral de Barcelona. A les sis delmatí d’ahir, segons Merca-barna, els comerciants quevan anar a buscar la merca-deria hi van trobar pràctica-ment de tot. Mercabarna síque van confirmar que entreun 15% i un 20% dels tràilersque havien d’arribar d’Europano ho havien pogut fer, peròvan atribuir aquest fet més al“mal temps que està fent al

Tràilers aparcats a la Jonquera van començar ahir a circular ■ DAVID BORRAT/ EFE

centre d’Europa” que al tallde la frontera. La patronal Fo-ment del Treball, per contra,manté que aquesta mobilit-zació està provocant pèrduesmilionàries a Catalunya, l’Es-tat espanyol i la resta d’Euro-pa. “El peix que duen els ca-mions que, pel que sigui, nohan pogut arribar a Merca-barna, s’ha demanat a altrespunts de l’Estat. Estem par-lant de molts diners i quans’ha detectat el problemas’ha buscat ràpidament unasolució“, va dir Mercabarna,que, pel que fa a fruita i horta-lisses compra, sobretot, a laresta de l’Estat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mercabarna ven “amb normalitat”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Els emprenedorsi els inversorsnecessiten estabilitati ara la situació ésdiferent”

Luca de MeoPRESIDENT EXECUTIU DE SEAT

1855

76-1

2194

45Q

L

L’acció de protesta dels ac-tivistes que van bloquejarla frontera no els sortiràgratis. El conseller d’Inte-rior, Miquel Buch, va ex-plicar ahir que els propie-taris dels vehicles que vanaturar-se al mig de l’auto-pista van cometre una in-fracció i, en conseqüència,seran multats.

Dilluns, agents unifor-mats dels Mossos d’Esqua-dra ja van recórrer les file-res de cotxes estacionatsal mig de la via ràpida pre-nent nota de les matrícu-les, circumstància que nova passar desapercebudaals concentrats, que ja te-mien la imposició de lessancions.

Els manifestants que jas’han hagut de gratar labutxaca són els que vandeixar el cotxe al costat dela frontera francesa i van

veure com la grua se’ls em-portava el vehicle. Elsafectats van haver de pa-gar poc més de 260 euros,entre la multa en si per es-tacionament indegut i elcost del servei de grua. Lesautoritats del costat fran-cès van actuar amb moltadiligència i ja dilluns vancomençar a retirar cotxesamb les grues fins que lafalta de llum solar va difi-cultar la tasca dels opera-ris.

El fet que el tap de vehi-cles estigués damunt delgran viaducte que hi hajust abans de la frontera vadificultar també l’operacióde retirada dels cotxes. Elsvehicles van ser traslla-dats al dipòsit de la grua dela ciutat de Perpinyà.Abans d’anar a retirar elcotxe, però, els seus pro-pietaris havien de passarper les dependències delsgendarmes al municipi dePollestres. ■

Interior multaràels cotxes paratsa la frontera

J.P.BARCELONA

a França fa pagar més de 200 eurospels vehicles retirats per la grua

Els mossos desplegats a la Jonquera van anotar matrículesper poder sancionar els cotxes de la protesta ■ EFE