La Tercera Revolució Industrial, J. Rifkin
4
“LA TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL” I L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI, SEGONS J. RIFKIN Núria Sarsanedas, Institut Emperador Carles (Barcelona) L’economista i sociòleg americà, expert en canvis econòmics i socials, orador, activista, escriptor i assessor polític, s’ha dedicat més de vint anys a l’estudi dels canvis tecnològics, econòmics i socials del s. XXI, i ha plasmat extensament els seus pensaments en una sèrie de llibres, entre els quals hi ha “El fin del trabajo”, “La economía del hidrógeno, “La civilización empática”, “La Tercera Revolución Industrial” i “La sociedad de coste marginal cero”. En aquest llibre, Rifkin descriu com la civilització està deixant enrere un sistema de producció d’energia centralitzat i jeràrquic, i evoluciona cap a una economia completament descentralitzada i entra dintre d’una era colaborativa i lateral. Aquesta Tercera Revolució Industrial (TRI) ja s’està començant a veure i les seves implicacions en la societat seran extraordinàries. Les revolucions industrials neixen a partir de combinacions de noves fonts energètiques i noves formes de comunicació. La Primera Revolució Industrial combinava energia hidràulica i del carbó, amb la impremta. La Segona Revolució Industrial combinava l’energia dels combustibles fòssils amb l’automòbil. I ara la Tercera Revolució Industrial combina les energies renovables amb l’Internet. Segons Rifkin, la Tercera Revolució Industrial portarà a crear milions de nous negocis i milions de nous llocs de treball, i la societat anirà passant del poder jeràrquic i centralitzat actual, a un poder lateral que influirà en la manera que dirigim les empreses, eduquem als nostres fills i ens impliquem en la vida pública. La TRI es basa en 5 fenòmens sinèrgics que Rifkin anomena pilars. Els cinc pilars de la tri són els següents: canvi tecnològic, conversió de les superfícies urbanes, emmagatzematge, generació i distribució de l’energia i transport de persones i materials. i Durant la primera legislatura de J. L. R. Zapatero, Espanya va apostar fort per accelerar la Tercera Revolució Industrial al seu territori, acompanyant a països pioners a Europa i al món, com per exemple Alemanya i Dinamarca. Però en la segona legislatura, aquest projecte va ser abandonat sota pressió dels lobbies energètics i per mancança de capacitat financera a partir de la crisi econòmica. Rifkin veu la TRI com inevitable i s’acabarà imposant a tot el món en menys temps del que ens podem imaginar ara, tenint en compte que l’economia global actual, basada en combustibles fòssils, està colapsant en tots els aspectes. CANVIS EN L’EDUCACIÓ Entre tots els canvis socials que la TRI comportarà, hi ha el de l’educació. Rifkin dedica tot un apartat a aquest tema.
description
Article - ressenya del llibre La Tercera Revolució Industrial, de Jeremy Rifkin.
Transcript of La Tercera Revolució Industrial, J. Rifkin
LA TERCERA REVOLUCI INDUSTRIAL I LEDUCACI DEL SEGLE XXI, SEGONS J. RIFKIN
Nria Sarsanedas, Institut Emperador Carles (Barcelona)
Leconomista i socileg americ, expert en canvis econmics i socials, orador, activista, escriptor i assessor poltic, sha dedicat ms de vint anys a lestudi dels canvis tecnolgics, econmics i socials del s. XXI, i ha plasmat extensament els seus pensaments en una srie de llibres, entre els quals hi ha El fin del trabajo, La economa del hidrgeno, La civilizacin emptica, La Tercera Revolucin Industrial i La sociedad de coste marginal cero.
En aquest llibre, Rifkin descriu com la civilitzaci est deixant enrere un sistema de producci denergia centralitzat i jerrquic, i evoluciona cap a una economia completament descentralitzada i entra dintre duna era collaborativa i lateral.
Aquesta Tercera Revoluci Industrial (TRI) ja sest comenant a veure i les seves implicacions en la societat seran extraordinries.
Les revolucions industrials neixen a partir de combinacions de noves fonts energtiques i noves formes de comunicaci. La Primera Revoluci Industrial combinava energia hidrulica i del carb, amb la impremta. La Segona Revoluci Industrial combinava lenergia dels combustibles fssils amb lautombil. I ara la Tercera Revoluci Industrial combina les energies renovables amb lInternet.
Segons Rifkin, la Tercera Revoluci Industrial portar a crear milions de nous negocis i milions de nous llocs de treball, i la societat anir passant del poder jerrquic i centralitzat actual, a un poder lateral que influir en la manera que dirigim les empreses, eduquem als nostres fills i ens impliquem en la vida pblica.La TRI es basa en 5 fenmens sinrgics que Rifkin anomena pilars. Els cinc pilars de la tri sn els segents: canvi tecnolgic, conversi de les superfcies urbanes, emmagatzematge, generaci i distribuci de lenergia i transport de persones i materials.
Durant la primera legislatura de J. L. R. Zapatero, Espanya va apostar fort per accelerar la Tercera Revoluci Industrial al seu territori, acompanyant a pasos pioners a Europa i al mn, com per exemple Alemanya i Dinamarca.
Per en la segona legislatura, aquest projecte va ser abandonat sota pressi dels lobbies energtics i per mancana de capacitat financera a partir de la crisi econmica.
Rifkin veu la TRI com inevitable i sacabar imposant a tot el mn en menys temps del que ens podem imaginar ara, tenint en compte que leconomia global actual, basada en combustibles fssils, est collapsant en tots els aspectes.
CANVIS EN LEDUCACIEntre tots els canvis socials que la TRI comportar, hi ha el de leducaci. Rifkin dedica tot un apartat a aquest tema.
Quan es va universalitzar el sistema educatiu pblic, lobjectiu era crear treballadors productius. Les escoles van assumir la doble tasca de crear una fora de treball alfabetitzada i de preparar-la per servir a empreses i negocis autoritaris i centralitzats, on rebien ordres des de dalt de tot i optimitzarien la producci en la base de la manera ms eficient possible, sense qestionar lautoritat sota la que treballessin.
Els alumnes eren educats respectant lautoritat del mestre. Segons Rifkin, el sistema educatiu est antiquat i no guarda cap relaci amb les realitats de les actuals crisis econmiques i mediambientals. I la metodologia imperant s, en bona mesura, la causa que fa que la humanitat ens encaminem cap a labisme.
Els nous models daprenentatge han de ser de naturalesa distribuda, collaborativa i no jerrquica, perqu aquest s el carcter de la societat a la que ens dirigim.Els plans destudis secundaris i universitaris hauran destar cada vegada ms centrats en les tecnologies avanades de la informaci, les nanotecnologies i les biotecnologies, aix com en la geologia, lecologia i la teoria de sistemes. Entre les habilitats professionals necessries, hi destaquen les relacionades amb la fabricaci i la comercialitzaci de tecnologies denergies renovables (pilar 1), la transformaci dedificis en minicentrals elctriques (pilar 2), la installaci de tecnologies demmagatzematge dhidrogen i altres (pilar 3), el desplegament de xarxes intelligents de serveis i subministraments (pilar 4), la fabricaci de mitjans de transport de motor elctric amb alimentaci de xarxa i amb piles de combustible (pilar 5).
Cal ms formaci en xarxes intelligents. Cal despertar lentusiasme per lelectricitat i la xarxa elctrica.
LA CONSCINCIA BIOSFRICA
El canvi social s tan profund que no nhi ha prou en canviar les habilitats que han de tenir els nostres alumnes. Cal desenvolupar i orientar la seva conscincia, de treballador productiu a collaborador ecolgic amb conscincia biosfrica.
Al llarg de la histria, la humanitat ha anat canviant de conscincia. De la conscincia mitolgica, hem passat a la teolgica, la ideolgica, la psicolgica i actualment estem entrant a la conscincia biosfrica. Estem comenant a concebre el conjunt de la nostra espcie, amb tota la seva diversitat, com una nica famlia, i cada vegada som ms propensos a veure en les altres espcies de la Terra una espcie de famlia evolutiva extensa nostra amb la que vivim de manera interdependent en una biosfera com.En la nova era de connexi global de la Tercera Revoluci Industrial, la missi primordial de leducaci consisteix en preparar a lalumnat perqu pensi i actu com a part que s duna biosfera compartida.La bioflia s innata a lsser hum. No noms shan demostrat les bondats de les vistes de paisatges naturals a la nostra salut, sin que amb els nostres parents evolutius (animals) ens passa el mateix. Tots compartim vulnerabilitats pel sol fet destar vius.
Aquesta bioflia fa que les persones estiguem biolgicament predisposades a lempatia. La nostra naturalesa bsica i fonamental no s racional, codiciosa, agressiva i narcisista, sin ms aviat afectiva, molt social, cooperativa i interdependent. LHomo Sapiens est donant pas a lHomo Emphaticus.
El principi tradicional segons el qual el coneixement s poder que es pot aprofitar per al benefici personal, queda avui progressivament subsumit en la idea que el saber s una expressi de les responsabilitats compartides per tots i totes a lhora de cuidar per al benestar collectiu de la humanitat i del conjunt del planeta.Cal expandir la nostra conscincia, des del jo personal al jo ecolgic. Per exemple, un activista que volia salvar una selva tropical, intentava tenir present que no era ell qui tractava de protegir la selva, sin que ell era com una part mateixa de la selva, que estava tractant de protegir-se a ella mateixa.
Rifkin planteja de manera dramtica la transcendncia daquesta conscincia biosfrica, la qual considera com a indispensable per a salvar la nostra espcie de lextinci.
PLA DACCI EN LEDUCACI
Qu proposa Rifkin per millorar leducaci i aconseguir crear aquesta conscincia biosfrica en els nostres alumnes?
1. Deixar el sistema actual (vertical descendent), on el docent ensenya als alumnes i ells aprenen individualment, i sels avalua segons el que han absorvit, sense qestionar-se res. I la responsabilitat del docent s impartir coneixements i avaluar la retenci que els alumnes hagin fet daquests. El model dautoritat jerrquica ha de donar lloc al model de professor-facilitador.Cal fomentar la interacci entre els estudiants. Leducaci ha de ser distribuda i collaborativa, amb grups entre iguals que interactun i es responsabilitzin de laprenentatge seu i dels altres. Aix augmenta molt lempatia entre els estudiants i enriqueix molt les seves experincies daprenentatge.2. Extendre els escenaris educatius al seu voltant. Per exemple, amb programes daprenentatge-servei, on els estudiants han dajudar a persones o altres ssers vius. Aix els ajuda moltssim a empatitzar amb qui no tindrien oportunitat dinteractuar mai.3. Acostar la naturalesa als alumnes, ajudant a que interactun amb ella i hi empatitzin. El trastorn per dficit de naturalesa ja es comena a veure com a causa de la majoria dels trastorns en leducaci, i moltes criatures el pateixen, sobretot en grans ciutats. No noms la naturalesa afavoreix leducaci, sin que el seu dficit provoca problemes en el seu desenvolupament, i lgicament tamb provoca lallunyament de les persones en relaci a la naturalesa i passen a sentir-se estranys en el nostre propi planeta.4. Afavorir la docncia interdisciplinria i les interaccions laterals (relacionant els alumnes amb altres comunitats molt diferents de les seves, amb alumnes de la seva edat per de pasos diferents, gent de la seva mateixa poblaci per dedats diferents, etc.). Aquesta interacci els enriqueix i augmenta la seva empatia amb ells.Rifkin considera que levoluci cap a la TRI aquestes mesures permeten millorar laprenentatge dels alumnes i preparar-los no noms per a la Tercera Revoluci Industrial, de naturalesa descentralitzada, distribuda (no jerrquica) i collaborativa. Per raons dextensi, hem oms el detall, que podreu trobar ms ampliat a HYPERLINK "http://www.xtec.cat/~nsarsane/new-page-2/economia/articles-i-pagines-web-deconomia.html" http://www.xtec.cat/~nsarsane/new-page-2/economia/articles-i-pagines-web-deconomia.html
