¡La tienda online de McGraw-Hill Education!

ww

w.m

hedu

catio

n.es

MADRID · BUENOS AIRES · CARACAS · GUATEMALA · LISBOA · MÉXICO NUEVA YORK · PANAMÁ · SAN JUAN · BOGOTÀ · SÃO PAULO · AUCKLAND HAMBURGO · LONDRES · MILÁN · MONTREAL · NUEVA DELHI · PARÍS SAN FRANCISCO · SYDNEY · SINGAPUR · SANT LOUIS · TOKIO · TORONTO

Anxo Penalonga Sweers

Contes, jocs i annexAbelardo Fernández Bagüés

Revisió tècnica i assessoria pedagògica

José Ángel Navarro MartínezAbelardo Fernández Bagüés

ECONOMIA4t. ESO

ww

w.m

hedu

catio

n.es

UNITAT 6

Salut fi nancera

UNITAT 1

Economia,la ciència útil

UNITAT 2

Producciói creixement

UNITAT 3

Mercats i empresa

UNITAT 4

L'empresaen el seu context

UNITAT 5

Planifi cació fi nancera

Repàs trimestral

TAULA DE CONTINGUTS

61. Què és l'economia? ............................................ 82. La necessitat d'escollir ....................................... 103. L'estudi de l'economia ........................................ 14

Mapa conceptual ...................................................... 16Test de repàs .............................................................. 17Activitats finals ......................................................... 18Taller de premsa i vocabulari ............................. 20Joc econòmic .............................................................. 21

221. Els factors de producció: recursos naturals, treball i capital . ..................................... 242. Els sectors econòmics ....................................... 263. La frontera de possibilitats de producció ......................................................... 284. El creixement econòmic ................................... 31


401. Quina tecnologia fer servir? ........................... 422. Costos i ingressos: el benefi ci empresarial ............................................................. 443. Les funcions de les empreses ........................ 464. Mercats, empreses i famílies .......................... 47


581. Tipus d'empreses ................................................. 602. Elements de l'empresa ...................................... 623. La responsabilitat social corporativa (RSC) ................................................ 654. Finançament empresarial ................................ 665. Obligacions de les empreses .......................... 68


Proposta de cinema, Notícia i Qüestionari ............................................................................................................. 76

781. L'estalvi ..................................................................... 802. Com s'elabora un pressupost? ....................... 823. Els plans de pensions privats ......................... 86


961. Les inversions ....................................................... 982. Els deutes ............................................................... 1023. El contracte d'assegurança ............................ 106

Mapa conceptual ..................................................... 108Test de repàs ............................................................. 109Activitats finals ........................................................ 110Taller de premsa i vocabulari ............................ 112Joc econòmic ............................................................. 113w

ww

.mhe

duca

tion.

es

UNITAT 7

Els diners i les seves formes

UNITAT 8

Producció i preus

1141. Els diners ................................................................ 1162. Comptes bancaris ............................................... 1173. Relacions bancàries ........................................... 1204. Les targetes .......................................................... 123

Mapa conceptual ..................................................... 126Test de repàs ............................................................. 127Activitats finals ........................................................ 128Taller de premsa i vocabulari ............................ 130Joc econòmic ............................................................. 131

1321. La perspectiva macroeconòmica ................. 1342. Creixement i producció ................................... 1363. La inflació ............................................................... 1384. Els indicadors de la inflació ............................ 1425. El preu del diner .................................................. 144


Proposta de cinema, Notícia i Qüestionari ........................................................................................................... 152

1541. La desocupació ...................................................... 1562. Les estadístiques d'ocupació .......................... 1583. La política d'ocupació ........................................ 1604. Tendències i filons d'ocupació ....................... 162


1701. El paper de l'Estat ................................................ 1722. La política fiscal .................................................... 1743. Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) ..................................................... 176


1861. El comerç internacional ..................................... 1882. Proteccionisme contra lliure comerç ..................................................................... 1903. La integració econòmica .................................. 1924. La Unió Europea (UE) ........................................ 194

Mapa conceptual ..................................................... 198Test de repàs ............................................................. 199Activitats finals ...................................................... 200Taller de premsa i vocabulari .......................... 202Joc econòmic ........................................................... 203

2041. La globalització ................................................... 2062. Els problemes mediambientals ...................... 2103. Desigualtats i subdesenvolupament ........... 2124. El desenvolupament sostenible ................... 214


Proposta de cinema, Notícia i Qüestionari ........................................................................................................... 222

224

UNITAT 9

El mercat de treball

UNITAT 10

Els comptes de l'Estat

UNITAT 11

El comerçinternacionali la Unió Europea

Repàs trimestral

Repàs trimestral

UNITAT 12

La globalitzaciói els desequilibrisde l'economia mundial

ANNEX

ww

w.m

hedu

catio

n.es

COM S'UTILITZA AQUESTLLIBRE

COM S'UTILITZA AQUESTLLIBRE

Presentació de la unitat

Un interessant text et presentarà cada unitat, a mode de resum.

A Sumari, t'avancem els continguts de la unitat.

Abans de començar: un con-te t'introduirà d'una manera amena en els continguts de la unitat.

Desenvolupament de continguts

El text està acompanyat d'imatges que t’ajudaran a enten-dre d'una manera clara i concisa la teoria.

Trobaràs activitats de diferents tipologies per desenvolupar dife-rents aptituds i més informació addicional al marge.

Augmentaran els teus coneixements.

ACTIVITATS ACTIVITAT RESOLTA

Un exercici resolt que t'ensenyarà continguts importants.

Activitats per aprendre a raonar.

PERISCOPIww

w.m

hedu

catio

n.es

Tancament de la unitat

Tancament trimestral

El Repàs trimestral inclou dues propostes de debat: sobre una pel·lícula (Proposta de cinema) i sobre una notícia de premsa (No-tícia) i fi nalitza amb un Qüestionari de repàs del trimestre.

La teoria es tanca amb un Mapa conceptual, en el qual podràs veure els continguts de la unitat d'una manera gràfi ca.

Amb el Taller de premsa, et proposem un primer apropament a les notícies econòmiques. A més, al Vocabulari, t'oferim un resum dels principals con-ceptes defi nits en la unitat.

Amb el Test de repàs podràs revisar ràpi-dament el que has après a la unitat.

Per acabar la unitat, et proposem un Joc econòmic. Una manera divertida d'aproximar-se i repassar els continguts de la unitat.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

L'economia va néixer per ajudar-nos a prendre decisions relacionades amb les nos-tres necessitats i la millor manera de satisfer-les. Aquesta ciència ens dóna valuo-sos consells a l'hora de triar la millor alternativa de les que tenim al nostre abast quan pensem en com utilitzar els nostres diners o buscar feina, per exemple.

Però també és capaç d'ajudar les empreses en les seves decisions de producció, o els estats a l'hora de fi xar els impostos, o en la decisió d'emprar els recursos dels contribuents. I és que l'economia ha evolucionat fi ns a ser capaç d'ajudar a la presa de decisions en situacions molt variades sobre la base d'uns quants principis. En aquesta unitat estudiarem quins són.

1 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Si pogués tornar a viure altra vegada la meva vida,en la següent intentaria de cometre més errors.Procuraria de no ser tan perfecta, em relaxaria més.Seria més ximple del que he estat;de fet, no em prendria gaires coses seriosament.Seria menys asèptica.Correria més riscos,faria més viatges,contemplaria més capvespres,escalaria més muntanyes, nedaria en més rius.Aniria a més indrets on mai he estat,menjaria més gelats i menys faves,tindria més problemes reals i menys d’imaginaris.

Per si no ho saben, d’això està feta la vida,només de moments; no deixin passar l’ara.

Però, ja ho veuen, tinc 85 anys...i sé que m’estic morint.

Nadine Stair85 anys

Louisville, Kentucky

Preguntes:

1. Aquest text ens parla del cost d’oportunitat: allò que perdem cada vegada que escollim un camí. Quins costos d’oportunitat creu la Na-dine que ha pagat al llarg de la seva vida?

2. L’autora diu que, si pogués tornar a viure, «faria més viatges, contem-plaria més capvespres, escalaria més muntanyes...» Per què creus que no ho ha fet?

3. La Nadine diu: «tindria més problemes reals i menys imaginaris.» A quins «problemes imaginaris» creus que es refereix?

SI POGUÉS TORNAR A VIURE…

Sumari 1 Què és l’economia?

2 La necessitat d’escollirLa necessitat d’escollir

3 L’estudi de l’economia L’estudi de l’economiaww

w.m

hedu

catio

n.es

8 UNITAT 1

1 Què és l’economia?Aliments, roba o educació són béns i serveis que qualsevol persona necessita.

Una necessitat és el desig d’obtenir quelcom que ens manca. Els béns (tangibles) i els serveis (intangibles) són allò que satisfà les necessitats.

SABIES QUE...?

Tot i que els fenòmens econòmics són tan an-tics com l’ésser humà, l’economia va néixer com a ciència al segle XVIII de la mà de l’escocès Adam Smith.

Allò que varia d’unes persones a altres és la quantitat i qualitat dels béns i serveis que consumeixen, perquè algunes persones disposen de més diners o propietats que d’altres. I atès que, en general, hi ha menys béns i serveis dels que la gent vol, se’ls assigna un preu per decidir qui els gaudeix.

Només cal que miris al teu voltant per adonar-te que pràcticament tot té un preu: els llibres, el material escolar, els pupitres, els ensenyaments del profes-sor i un llarg etcètera.

1.1. Recursos i necessitatsCom que no tenim tots els diners del món per pagar tot allò que volem, hem d’administrar-los bé per comprar, com a mínim, allò que més necessitem o desitgem. Aleshores entra en joc l’economia, una ciència que ens ajuda a satis-fer les nostres necessitats (roba, alimentació, educació, etc.) mitjançant recur-sos escassos (normalment diners). Precisament, el terme economia prové del grec i significa ‘administrar la casa’.

En realitat, si ho pensem, l’ésser humà i tot el seu entorn és limitat: euros, qui-lòmetres, segons, anys, centímetres, quilos, etc., tot està taxat o mesurat i, per tant, és susceptible de ser administrat i gestionat. Fins i tot la nostra vida és limitada en el temps.

L’economia és la ciència que s’ocupa de la manera com les persones admi-nistrem els recursos escassos amb els quals satisfem les nostres necessitats.

Alimentació

Roba

Educació

Figura 1.1. Exemples de necessitats, béns i serveis. Les persones satisfan les seves carències mitjançant béns (tangibles) i serveis (intangibles).

Necessitat Bé (tangible) Servei (intangible)

ww

w.m

hedu

catio

n.es

9UNITAT 1

1.2. L’escassetat econòmicaTots necessitem administrar els nostres recursos perquè són escassos en re-lació als desitjos que tenim. Aquest problema de desitjar més del que tenim s’anomena escassetat econòmica, i és comú a totes les persones.

Però una cosa és la sensació d’escassetat i una altra molt diferent és la manera com es percep: mentre que en els països desenvolupats, com Espanya, abun-den els béns i serveis, en els països subdesenvolupats o del Tercer Món amb prou feines es cobreixen les necessitats més elementals.

L’escassetat econòmica és la sensació de carència de recursos en relació a les necessitats de les persones.

El Carles és català i guanya uns 20.000 € l’any com a administratiu. Per la mateixa feina, l’Abasi guanya l’equivalent a 1.700 € a Tanzània. Descriu com els afecta:

a) El problema de l’escassetat econòmica.

b) L’escassetat de recursos.

Solució:

a) Tant el Carles com l’Abasi sofreixen l’escassetat econòmica (és universal), però la perceben de mane-ra diferent perquè, encara que els dos han d’ajustar-se al seu pressupost, les seves necessitats són diferents.

b) L’escassetat de recursos o pobresa va més enllà de l’escassetat econòmica. Tanzània és un país molt més pobre que Espanya.

ACTIVITAT RESOLTA 1

1. Seria necessària l’economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta.

2. Què s’entén per escassetat en un sentit col·loquial? I des del punt de vista de l’economia?

ACTIVITATS

IMPORTANT

La pobresa existeix princi-palment en els països sub-desenvolupats. En canvi, l’escassetat econòmica és universal: afecta totes les persones, tot i que de manera diferent.

L’escassetat és universal...

Ens afecta a tots(volem més del que tenim)...

…i relativa

...però de manera diferent.

Figura 1.2. Característiques de l’escassetat econòmica.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

10 UNITAT 1

2 La necessitat d’escollirA partir del que hem estudiat a l’apartat anterior, veiem que l’essència de l’economia i de la vida mateixa és subjacent a dues idees clau: l’escassetat econòmica i la necessitat d’escollir.

Figura 1.3. L’escassetat econòmica obliga a escollir. No podem tenir

tot el que volem, però com a mínim podem escollir en funció de les nostres

preferències i disponibilitats.

Els responsables d’escollir som les persones per mitjà de milions de decisions diàries. Podem identificar tres grups de decisors o agents econòmics: les fa-mílies, les empreses i el sector públic (Taula 1.1).

Decisors Tipus de decisionsFamílies Consum privat

Empreses Producció privada

Sector públic Consum i producció orientats al benestar de la societat

Taula 1.1. Els decisors de l’economia.

Com es prenen les decisions? A l’hora d’escollir quina és la millor alternativa generalment escollim aquella que ens reporta major satisfacció o benestar, sempre en funció de les nostres preferències i la nostra disponibilitat de di-ners o temps. Però aquestes decisions no són tan senzilles a causa de les seves conseqüències: no només tenen costos, sinó que a més solen complicar-se sobre la marxa. Les decisions estan condicionades per (Taula 1.2):

El cost d’oportunitat Cada vegada que escollim renunciem a quelcom, amb tot el que això suposa.

Els costos irrecuperables Si prenem una decisió equivocada, haurem de dir adéu als costos irrecuperables i intentar d’esmenar la situació.

Benefi cis i costos addicionals Un cop presa la decisió, solen ser necessàries petites decisions addicionals.

Els incentius Generalment, les persones modifi quem la nostra conducta per rebre una recompensa o evitar un càstig.

Taula 1.2. Conceptes econòmics presents en qualsevol decisió.

2.1. El cost d’oportunitatCada vegada que les famílies, les empreses o el sector públic prenen una de-cisió estan renunciant a les alternatives que no han escollit. Aleshores diem que la seva decisió té un cost d’oportunitat perquè, en escollir una acció en detriment d’una altra, estan deixant passar una oportunitat.

El cost d’oportunitat és el valor, mesurat o no en diners, d’allò a què re-nunciem cada vegada que prenem una decisió.

IMPORTANT

Els decisors o agents econòmics són les famí-lies, les empreses i el sec-tor públic. Les activitats econòmi-ques fonamentals són el consum i la producció.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

11UNITAT 1

2.2. Els costos irrecuperablesUns altres costos presents en les decisions són aquells que pertanyen al passat i que, per tant, no es poden recuperar.

Tanmateix, malgrat som conscients de la impossibilitat de recuperar els costos del passat, els costos irrecuperables influeixen en les noves de-cisions de les persones quan l’alternativa escollida ha resultat ser un error.Per exemple, quan escollim anar al cinema en lloc d’estudiar per a un examen, sor-tiríem del cinema per recuperar el temps d’estudi si no ens agrada la pel·lícula? Moltes persones són incapaces d’assumir l’error i escullen quedar-se, de mane-ra que ni gaudeixen de la pel·lícula ni recuperen el temps per estudiar. És a dir, a causa de no assumir el primer error aquestes persones cometen un segon error.

Els costos irrecuperables són aquells que pertanyen al passat i que, per tant, no haurien d’influir en les noves decisions.

A partir dels dilemes esmentats a la columna de l’esquerra, descriu per a cadascun les possibles eleccions i el cost d’oportunitat.

DilemaSolució

Elecció Cost d’oportunitat

Estudiar o anar al cinema?Estudiar La pel·lícula que no veus.

Cinema Millor nota.

Cicles formatius o estudis universitaris?

Cicles Més prestigi acadèmic i potser un millor sou.

Universitat Accedir abans al mercat laboral.

Treballar per compte propi o per compte d’altri?

D’altri Definir un mateix els propis objectius econòmics i laborals.

Pròpia Un salari fix.

Pis de lloguer o en propietat?

Lloguer Possibilitat de recuperar el que hem pagat si el revenem a un preu superior al de compra.

Propietat No estar lligats a hipoteques o una propietat difícil de revendre.

Pla de pensions privat?No Més ingressos en finalitzar la vida laboral.Sí Estalviar més durant la vida laboral.

ACTIVITAT RESOLTA 2

Figura 1.4. Reconèixer els costos irrecuperables de les nostres tries ens ajuda a evitar errors en les nostres decisions.

Cost d’oportunitat Temps d’estudi

Cost d’oportunitatCap (la pel·lícula no ens agrada)

Cost irrecuperableEl que hem pagat per l’entrada del cinema

Cost d’oportunitat• Temps d’estudi • No gaudir de la pel·lícula

Decisió 2Sortir del cinema

No assumir l’error

Decisió 1Cinema

Estudiar

ww

w.m

hedu

catio

n.es

12 UNITAT 1

Identifica els costos i beneficis addicionals per a cadascuna de les decisions esmentades en les columnes de l’esquerra.

Solució: anàlisi marginal

Decisió presa Dilema Cost addicional Benefi ci addicional

Comprar un abric Pagar 50 € més per un abric de la mateixa qualitat però de millor marca. 50 € Major estatus

Viatjar en avió d’aquí a un mes

Pagar 20 € més per una assegurança que ens permetria de cancel·lar el viatge. 20 €

Flexibilitat per cancel·lar el viatge

Reservar una habitació d’hotel Pagar 10 € més per incloure l'esmorzar 10 €

Comoditat d esmorzar a l’hotel

ACTIVITAT RESOLTA 3

2.3. Beneficis i costos addicionalsFins ara les decisions que ens hem plantejat suposaven la tria d’una alternativa i deixar-ne de banda una altra. Però moltes decisions no suposen fer una cosa o una altra, sinó determinar, un cop escollida una determinada opció, fer-la en major o menor grau.

En aquest tipus de decisions no es tracta d’escollir o tot o res, sinó de compa-rar beneficis i costos addicionals per afinar la decisió. En conseqüència, diem que aquest tipus d’anàlisis són marginals perquè es produeixen en el límit, és a dir, en els petits detalls.

L’anàlisi marginal sospesa els costos addicionals i els beneficis addicionals d’una decisió ja presa.

IMPORTANT

Els supòsits analitzats al llarg d’aquest apartat es basen en el sentit comú i són aplicables en gene-ral, però no en particu-lar. Moltes decisions es prenen sense tenir tota la informació possible, d’altres amb un pressu-post limitat i hi ha massa decisions que es prenen més amb el cor que amb el cap.

2.4. Els incentiusEls avantatges i els inconvenients de les possibles alternatives pesen a l’hora de prendre una decisió, però la nostra conducta pot veure’s modificada per l’existència d’incentius.

Si un professor demana als seus alumnes que facin un treball voluntari, pro-bablement només el presentaran alguns alumnes. El nombre de voluntaris se-gurament augmentarà si el professor ofereix un incentiu positiu, com ara que el treballi puntuï extra a la nota d’avaluació. Igualment, aconseguirà una major participació amb un incentiu negatiu, com ara penalitzar aquells que no pre-sentin el treball. També pot combinar ambdós incentius, demanant uns mínims per aconseguir la major participació possible i premiant els millors treballs.

Un incentiu és allò que indueix una persona o agent a actuar d’una manera determinada. Pot ser tant una recompensa com un càstig.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

13UNITAT 1

Després d’estalviar 400 €, el Pau deliberava si com-prar una bicicleta de carreres que valia 350 € o una consola amb jocs d’un import similar. Al final es decidí per aquesta darrera opció.

a) Explica la decisió del Pau des del punt de vista de l’escassetat.

b) Quin és el cost d’oportunitat de comprar la consola de joc? I els costos irrecuperables?

c) En una botiga venen la consola de joc que vol el Pau per 369 € amb una garantia de 2 anys, però

en una altra botiga li amplien la garantia a 4 anys si paga 399 €. Explica el dilema que afronta el Pau en termes de beneficis i costos addicionals.

d) Atès que volia conservar alguns estalvis, el Pau ha optat per l’opció més barata, la de la garantia de 2 anys. Però el seu pare era del parer que seria més convenient ampliar la garantia, així que li va oferir al Pau els 30 € de diferència a canvi d’ajudar-lo amb el jardí un parell de caps de setmana. Si el Pau ac-cepta l’oferta del seu pare, com haurà variat el seu comportament?

Solució:

a) El Pau voldria comprar-se la bicicleta i la consola de joc, però es veu obligat a escollir perquè el seu pressupost, com el de tothom, és limitat.

b) Costos d’oportunitat i costos irrecuperables de la decisió del Pau:

Cost d’oportunitat Anar en bicicleta

Cost irrecuperableEl que ha pagat per la consola de joc

Decisió Consola de joc

Bicicleta

d) El Pau modifica la seva decisió sobre la garantia a causa de l’incentiu que suposa poder conservar una part dels seus estalvis, ja que és el seu pare qui paga la garantia a canvi d’ajudar amb el jardí.

c) Anàlisi marginal:

Quina garantia escollir?

2 anys més de garantia

Benefi ci addicional Cost addicional

30 €

ACTIVITAT RESOLTA 4

3. En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?

4. Quin és el criteri general de les persones a l’hora de prendre decisions? Per què no es compleix sempre?

ACTIVITATS

ww

w.m

hedu

catio

n.es

14 UNITAT 1

3 L’estudi de l’economiaL’economia és tan complexa com ho són les decisions de milions de persones agrupades en famílies, empreses i governs. Per entendre-les, els economistes usen l’anomenat mètode científic: analitzar de manera racional el passat per predir el futur mitjançant tècniques matemàtiques i estadístiques.

Per simplificar l’exposició de l’anàlisi o la predicció de les qüestions econòmi-ques és freqüent l’ús de gràfiques anomenades models econòmics.

Les representacions gràfiques en paper no permeten representar un gran nombre de variables. A la pràctica, per a una major claredat, el normal és il·lustrar el comportament de dues variables tot suposant que la resta romanen constants (Fig. 1.5).

De la mateixa manera, i com passa en altres disciplines, dividim l’economia per facilitar-ne l’estudi. Hi ha dos grans criteris per classificar l’estudi de l’economia: d’una banda, en funció d’allò que estudia (microeconomia i ma-croeconomia); d’altra banda, segons la finalitat de l’estudi (economia positiva i economia normativa).

3.1. Microeconomia i macroeconomiaEl contingut de l’economia s’estudia en relació amb els seus protagonistes. Les famílies, les empreses i el sector públic són tan importants que poden ser estudiades des de dues grans perspectives:

• La microeconomia se centra en el comportament individual de famílies, em-preses i sector públic, i en com es relacionen entre si.

• La macroeconomia estudia el comportament global de l’economia com a re-sultat de la interacció entre els agents econòmics. Això es mesura mitjançant indicadors com el nivell general de preus, taxa d’ocupació, les exportacions, etc.

Microeconomia Macroeconomia

Metge especialista(parts separades)

Metge de família(organisme en el seu conjunt)

Otorinolaringòleg Traumatòleg Cardiòleg Pols Tensió Temperatura

Taula 1.3. Si l’economia fos un cos humà, la microeconomia s’encarregaria de l’estudi de les seves parts de manera aïllada (per exemple cap, tronc i extremitats), així com dels nervis, venes i ossos que les relacionen. En canvi, la macroeconomia s’ocuparia de l’estudi de l’organisme en conjunt mitjançant l’anàlisi dels signes vitals com el pols, la temperatura o la respiració.

Ll. Rf.

Figura 1.5. Model econòmic del cost d’oportunitat. Un alumne disposa de 5 € de pressupost que pot gastar en llaminadures (1 €) o refrescos (1 €). Més llaminadures suposa poder comprar menys refrescos i viceversa. Malgrat que aquest model s’ha formulat per descriure el comportament d’una sola persona, és un model similar al que s’utilitza per descriure la manera com els països prenen les seves decisions en termes de cost d’oportunitat, fet que suposa parlar de milions de persones.

EF

5

4

3

2

1

00 1 2 3 4 5

Punt A 5 0

4 1

3 22 3

1 4

0 5

Punt B

Punt CPunt D

Punt E

Punt F

Llaminadures (Ll.)

A

B

C

D

Refrescos (Rf)

Un model econòmic és una representació gràfica simplificada que il·lustra o prediu el comportament d’una realitat molt més complexa.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

15UNITAT 1

IMPORTANT

En l’economia normativa els subjectes de les deci-sions són sempre admi-nistracions públiques.

3.2. Economia positiva i economia normativa

En funció de la finalitat del seu estudi, podem distingir entre economia po-sitiva i economia normativa, àmbits que ja a la segona meitat del segle XIX s’identificaven respectivament amb el «com és» i amb el «com hauria de ser». Així, mentre que l’economia positiva es refereix a «com són les coses», l’economia normativa s’ocupa dels valors, de «com haurien de ser» (Fig. 1.6).

Es limita a descriure la realitat del que succeeix, com si parléssim de la caixa negra d’un avió. Són dades que no generen cap mena de controvèrsia.

És el conjunt de teories, opinions o previsions que es generen a partir de les dades de l’economia positiva i que responen a judicis interpretatius o de valor. Per tant, tenen un alt grau de subjectivitat.

Xifra de vendes, exportacions, salaris, preus, contractes, producció.

Exemples

Abaixar els impostos, reduir subvencions, apujar les pensions.

Exemples

Figura 1.6. Economia positiva i economia normativa.

Economia

Positiva

Normativa

La controvertida economia normativa

Llegeix amb atenció els següents titulars d’economia:

a) «Al setembre la desocupació ha disminuït en 100.000 persones»b) «Augmenten un 10 % les vendes de cotxes de segona mà»c) «El govern congela el salari als funcionaris públics»d) «La Generalitat apujarà els impostos al tabac i l’alcohol»

• Identifica quins dels següents titulars econòmics són positius i quins normatius.

• Busca a Internet tres notícies d’economia positiva i unes altres tres d’economia normativa. Explica per què has optat per classificar-les en una d’aquestes categories.

Periscopi 1

5. Quina realitat representen els models econòmics?6. De qui depèn en darrer terme l’economia normativa que regeix la vida

econòmica d’un país? Per què?

ACTIVITATS

ww

w.m

hedu

catio

n.es

16 UNITAT 1

MAPA CONCEPTUAL

Universal Relativa

Economia

Escassetat econòmica

Recursos escassosNecessitats limitades

Els incentius

Benefi cis i costos

addicionals

Els costos irrecuperables

El cost d’oportunitat

Conseqüències

Consum Producció

Tipus de decisions

Famílies Empreses Sector públic

Necessitat d’escollir

Tipus d’economia

En funció dels protagonistes En funció de la fi nalitat

Microeconomia (parts per separat)

Macroeconomia (en el seu conjunt)

Positiva(allò que és)

Normativa(com hauria de ser)

Decisors

ww

w.m

hedu

catio

n.es

17UNITAT 1

1. Un d’aquests professionals ofereix serveis (i no béns). Quin és?

a) Un ferrer.

b) Un advocat.

c) Un pagès.

d) Un pastisser.

2. L’economia és la ciència de:

a) L’escassetat.

b) Les eleccions.

c) La necessitat.

d) Totes són verdaderes.

3. Quina de les següents és una eina útil per a l’anàlisi econòmica?

a) L’estadística.

b) La geologia.

c) Els idiomes.

d) Totes són verdaderes.

4. Per què tenim la necessitat d’escollir?

a) Perquè som egoistes.

b) Perquè sempre hi ha escassetat.

c) Perquè som éssers humans.

d) Perquè no tenim criteri.

5. El cost d’oportunitat de comprar quelcom és?

a) El que pago per alguna cosa.

b) El que els altres pagarien per alguna cosa.

c) Les altres coses que podria comprar amb aquests diners.

d) L’ús que li dono a allò que compro.

6. Un incentiu perquè el meu gos es porti bé és:

a) Donar-li una salsitxa.

b) Deixar-lo tancat al lavabo.

c) Posar un partit de futbol a la tele.

d) Bordar amb ell.

7. El cost d’oportunitat d’estar a classe és:a) Ésser més savi.

b) Haver d’estar aquí assegut.

c) Aprovar.

d) Quedar-me a casa i jugar amb la consola de joc.

8. La utilitat d’estar a classe és:a) Saber més coses.

b) Poder tenir més oportunitats de treball.

c) Entrenar la meva intel·ligència.

d) Totes les anteriors.

9. La Marta ha vist ja 40 minuts d’una pel·lícula do-lentíssima, però creu que ha de veure-la fins al final. Els costos irrecuperables per a la Marta:a) Influeixen en les seves decisions.

b) No influeixen en les seves decisions.

c) Pugen com l’escuma.

d) Allò que és, és. I allò que no és, no és.

10. Quin nom donaria un economista al fet que el teu professor et posi un positiu per haver fet bé el test?a) Aprovar.

b) Premi merescut.

c) Justícia.

d) Un incentiu.

11. Un model econòmic:a) Representa la realitat.

b) És la realitat.

c) Substitueix la realitat.

d) Totes les anteriors són verdaderes.

12. Quan un polític diu: «Tothom hauria de tenir un habitatge!» realitza una afirmació de:a) Economia positiva.

b) Economia normativa.

c) Economia evolutiva.

d) Economia irrecuperable.

TEST DE REPÀSw

ww

.mhe

duca

tion.

es

18 UNITAT 1

Teoria

1. En termes generals creus que sofreixen la mateixa escassetat de recursos un somali i un noruec? I la mateixa escassetat econòmica? Raona la teva resposta.

2. Per què penses que es diu que l’escassetat econòmica és relativa encara que afecti tant els rics com els pobres?

3. Viktor Ianukóvitx era un tirà i era ric. Li agrada-ven els cotxes de luxe; tenia 10 Ferraris, 15 Lam-borghinis i molts més. Un dia va anar a comprar un Porsche Panamera però li van dir que l'últim ja havia estat venut. Llavors es va posar a plorar.

Com explicaries la seva reacció a partir del que s'ha après en aquesta unitat? Quina rela-ció trobes entre aquestes afirmacions i el que hem estudiat al llarg de la unitat?

4. En tots els països s’escull en funció del que es desitja, fins i tot quan es tenen abundants recursos? Raona la resposta.

5. Consum i producció són les activitats econò-miques bàsiques. Com es relacionen?

6. Descriu el funcionament del cost d’oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pa-res administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses.

7. A Espanya, robar diners públics o recoma-nar els amics, és a dir, la corrupció, ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros l'any. Això seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.

Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?

8. Si és impossible recuperar certs costos des-prés d’una decisió irrevocable, per què aquests costos irrecuperables poden arribar a ser un problema a l’hora de prendre noves decisions?

9. Per què l’anàlisi de beneficis i costos addicio-nals d’una decisió ja presa es coneix pel nom d’anàlisi marginal?

10. Quin tipus d’incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.

11. Què diferencia la microeconomia de la ma-croeconomia? I l’economia positiva de la normativa?

12. Identifica quina branca de l’economia (micro-economia o macroeconomia) estudia els se-güents fenòmens:

a ) Les pujades i baixades dels preus.b ) La competència entre empreses.c ) El consum de les famílies.d ) Les xifres de desocupació i ocupació.e ) Les decisions del sector públic.

13. Identifica quins dels següents titulars són d’economia positiva i quins d’economia normativa:

a ) «Baixa el nombre de contractes registrats a la Seguretat Social»

b ) «Puja el preu de la gasolina»c ) «Davallada de la borsa»d ) «L’Ajuntament contractarà desocupats per

a tasques de jardineria»e ) «El govern autonòmic suprimeix l’impost

sobre successions»f ) «Disminueix el nombre de superfícies de

distribució a Espanya»g ) «El turisme millora els seus registres en re-

lació amb l’any passat»

ACTIVITATS FINALSw

ww

.mhe

duca

tion.

es

19UNITAT 1

Pràctica

14. Copia la taula següent al teu quadern i emple-na els buits que hi manquen.

Necessitat Bé(tangible)

Servei (intangible)

Oci --- ---

Seguretat --- ---

Alimentació --- ---

Vivenda --- ---

--- Abric ---

--- --- Assistència sanitària

15. Llegeix atentament la següent llista: lot, sac de dormir, encenedor, aigua, telèfon mòbil, brúixola, corda, crema solar, bitllet de 20 €, capsa de galetes i navalla multiús. Imagina que haguessis d’anar d’acampada al desert durant un parell de dies però només po-guessis endur-te un total de sis coses: cinc de la llista i una més que tu pensis que convindria. Fes la tria començant per aquella que creguis més imprescindible i acaba per la que ho sigui menys. Després treballa en grup amb els teus companys per redactar una llista única.

16. Identifica els costos i beneficis addicionals per a cadascuna de les decisions citades en la següent taula.

Decisió presa Dilema

Comprar unes vambes

Pagar 20 € més per unes vambes de millor qualitat.

Viatjar en avió Pagar 10 € més per escollir seient.

Comprar una TV Pagar 50 € més per una que té una millor pantalla.

17. Després de reflexionar, la Susanna va preferir gastar els diners dels seus estalvis en una tau-leta informàtica en comptes d’un telèfon mòbil.

a ) Explica la decisió de la Susanna des del punt de vista de l’escassetat.

b ) Quin és el cost d’oportunitat de com-prar la tauleta informàtica? I els costos irrecuperables?

c ) A la botiga venen la tauleta que vol la Su-sanna per 400 € amb una pantalla de 13 polzades, i també el mateix model però amb 14 polzades per 469 €. Explica el dile-ma a què s’enfronta la Susanna en termes de beneficis i costos addicionals.

d ) La Susanna només tenia estalvis per com-prar-se la tauleta de 13 polzades, però va acordar amb la seva mare que ella posaria la diferència per a la compra del model su-perior a condició que no suspengués cap matèria en el trimestre. Com ha variat la Susanna el seu comportament?

18. Quin és el cost d’oportunitat de les següents decisions?

a ) Sortir amb els amics en comptes d’estudiar per a l’examen d’economia.

b ) Fer servir els estalvis per comprar-se un mòbil en comptes d’una tauleta informàtica.

c ) Ballar a la discoteca en comptes d’anar al cinema.

d ) Llegir a la biblioteca en comptes de nadar a la piscina.

e ) Fer exercici en comptes de veure les teves sèries preferides a la televisió.

f ) Menjar en un restaurant de menjar ràpid en comptes de seguir una dieta equilibrada.

Imprescindible Necessari Complementariww

w.m

hedu

catio

n.es

20 UNITAT 1

TALLER DE PREMSA

VOCABULARI

Busca a Internet un titular per a cadascun dels conceptes a treballar i completa la taula al teu quadern assenyalant en unes poques ratlles quin és el seu interès en relació a allò que has estudiat a la unitat.

Concepte a treballar Titulars Relació amb l’estudiat a la unitat

La pobresa no és el mateix que l’escassetat econòmica

«Ara vull comprar un camp a Iowa»La Nación (2/2/2016)

Aquesta frase va ser pronunciada pel multimilionari empresari i polític nord-americà Donald Trump. Té de gairebé de tot, però no per això deixa de sentir l'escassetat. Fins i tot els que són rics, segueixen desitjant coses que no tenen. Per això hi ha qui va dir: «no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.»

El cost d’oportunitat — —

Benefi cis i costos addicionals

— —

Costos irrecuperables — —

Incentius positius — —

Incentius negatius — —

Economia normativa — —

Necessitat

Bé

Servei

Economia

Escassetat econòmica

Decisors o agents econòmics

Cost d’oportunitat

Costos irrecuperables

Beneficis i costos addicionals

Anàlisi marginal

Incentiu

Model econòmic

Microeconomia

Macroeconomia

Economia positiva

Economia normativaww

w.m

hedu

catio

n.es

21UNITAT 1

JOC ECONÒMIC

El curs perfecteHas començat un nou curs i desitges que sigui perfecte. Per aconseguir-ho hauràs de repartir el teu temps en quatre àrees de la teva vida: estudiar, divertir-te, fer esport i cultivar els teus hobbies. Però alerta! En qualsevol moment poden posar-te a prova en qualsevol d’elles.

ObjectiusTreballar el concepte de cost d’oportunitat simbo-litzat pel nombre de cartes d’estudi, hobbies, festa i esport que el jugador ha d'optimitzar. L’objectiu del joc és treure el màxim profit dels recursos i aconseguir el curs perfecte.

TempsUns 15 minuts per partida.

Nombre de jugadorsEl nombre ideal és 3 o 4.

MaterialUna baralla espanyola.

Regles del jocPreparació:

S'agafa la baralla i es retiren vuits i nous. Els ors re-presentaran les hores d'estudi, les copes el temps de festa o de conèixer nous nois i noies, les espases les hores dedicades a jugar a rol i els bastos les ho-res dedicades a jugar a futbol.

El nombre de cada carta representa el nombre d'hores dedicades a cada activitat (per exemple: 5 d'ors = 5 hores d'estudi).

El joc:S’agafa la baralla i es reparteixen 5 cartes a cada jugador. El jugador a la dreta de qui reparteix co-mença la ronda i és qui juga primer. Després es van succeint els altres.

Ronda:

1. La mà decideix quina activitat es realitzarà i de-clara: «fem un examen» (anar a ors), «suma una festa» (anar a copes), «juguem al rol» (anar a espa-ses) o «fem un partit de futbol» (anar a bastos).

2. Llavors la mà ha de llençar sobre la taula el nom-bre d'hores que vol dedicar a l'activitat declarada (cartes d'aquest pal de la baralla). Les cartes po-den estar cap per avall, menys una que sempre ha de ser del pal de la baralla que correspon a l'activitat declarada.

3. Els següents jugadors tiren per ordre sobre la taula el nombre d'hores (cartes) que volen de-dicar a aquesta activitat (ors, copes, espases o bastos). Mantenint, igualment, almenys una cap per amunt.

4. Finalitzada la ronda, totes les cartes es posen cap per amunt i el jugador que sumi més hores (que sumi més punts amb les cartes del pal que correspon a l'activitat), guanya la ronda i un punt.

Següents rondes:

1. Es reparteixen 2 cartes noves a cada jugador, la mà passa al jugador següent i es repeteix la ronda.

2. La partida continuarà fins que s'acabin les cartes de la baralla.

3. Guanyarà el juga-dor que més punts sumi.

VOCABULARI

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Publicaciones personalizadas a tu medida

¡Elige el contenido y crea el manual que mejor se adapta a tus necesidades!

Entra en nuestra web:http://create.mheducation.com

¡Accede a todo el catálogo!y crea tu libro a medida en 3 sencillos pasos

Create permite crear una obra personalizad a través de un proceso fácil e intuitivo seleccionando

material del catálogo de McGraw-Hill. Además, se puede adaptar a las necesidades de cada

docente ¡añadiendo material propio!

El deseo de todos los profesores ha sido siempre tener el libro que refleje fielmente los temas

del curso y con el que los alumnos dispongan de todo el material que necesitan para seguir la

clase y superar la asignatura. McGraw-Hill Education fiel a su misión de ayudar a los docentes

y enseñar a los estudiantes, pone a disposición de cualquier profesor su oferta editorial y la

diversidad de las soluciones de aprendizaje de las que dispone para lograr este objetivo.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

El Centre d’Ensenyament Online (CEO) és un espai on trobareu informació pràctica i tots els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament de cada disciplina. Aquest espai és de gran utilitat per a alumnes i professors, i una eina imprescindible per afrontar els reptes que exigeix el mercat laboral, cada cop més competitiu i especialitzat.

Organitzat en tres parts:

Centre d’informacióEl centre d’informació ofereix informació pràctica del contingut de l’obra: presentació, taula de continguts, etc. Consulteu els diversos apartats depenent de la informació que necessiteu.

Centre de l’estudiantEl centre de l’estudiant està especialment creat perquè els alumnes accedeixin a informació pràctica que puguin utilitzar per consolidar coneixement i autoavaluar-se dins de cada disciplina.

Centre del professor/aEl centre del professor/a posa a la vostra disposició material de suport que podeu utilitzar en les vostres classes. Empleneu el formulari de registre i sol·liciteu la clau d’accés per poder consultar tots els apartats.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Una nova forma de llegir...Una nova forma d’aprendre

T’imagines un llibre de text adaptat a les necessitats individuals de cada estudiant?

SmartBook® és la primera i única experiència de lectura i aprenentatge adaptatiu dissenyada per canviar la forma amb la qual els estudiants llegeixen i aprenen, trencant el camí lineal dels llibres de text tradicionals i adaptant-se a les necessitats i el ritme de cada estudiant.

PREMISIMO

EDUCACIÓN

2015

SmartBook®, guanyador del

premi SIMO Educación al

MILLOR RECURS DIGITAL

DE CREACIÓ EDITORIAL

en la modalitat Tecnologies

i recursos per a l’aula.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

2

SmartBook® és una eina d’aprenentatge adaptatiu que combina una revolucionària tecnologia desenvolupada per McGraw-Hill Education amb un llibre digital interactiu. SmartBook® analitza la manera en la que llegeix i aprèn l’estudiant i, en funció de les seves respostes a preguntes sobre el que ha estudiat i la seguretat sobre els seus coneixements, el va guiant a través dels continguts del llibre, d’una manera personalitzada i adaptada al seu propi ritme d’aprenentatge, per a que cada minut que passa l’alumne estudiant sigui el més efectiu possible.

Què és?

Llegeix

Com funciona?

SmartBook®

A la fase de lectura, l’estudiant és guiat a través del text per a que llegeixi d’una manera adaptada a les seves necessitats. A SmartBook® l’estudiant té accés al text complet, però se li mostraran unes àrees ressaltades en groc que indiquen el contingut en el que hauria de centrar el seu estudi en aquell moment concret. Les àrees ressaltades del text van variant en funció de les seves respostes a la part pràctica, subratllant nous temes i conceptes de més nivell, un cop que l’estudiant ha demostrat el domini dels conceptes essencials del tema.

SmartBook® consta de vàries fases:

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Llegeix Pràctica

Pràctica

Repàs

Sí la sé Crec que sí No la sé segur Cap idea

Per assegurar el domini dels temes i la retenció a llarg termini dels conceptes apresos, en aquesta fase l’estudiant repassa en forma d’activitats el contingut important que el sistema ha identificat que és més probable que oblidi.

De tornada a la fase Llegeix, l’estudiant es trobarà amb noves parts del text ressaltades en groc, que indiquen el nou contingut a estudiar, i d’altres ressaltades en verd, que són els temes o conceptes que l’estudiant ha demostrat que domina en respondre correctament a les preguntes a la fase de pràctica.

Subratllat groc: mostra el contingut que és important per a l’estudiant en aquell moment.

Subratllat verd: mostra el contingut que l’estudiant ha demostrat que domina en realitzar les preguntes a la fase de pràctica.

La millor manera d’estudiar amb SmartBook® és anar passant d’una fase a l’altra fins completar la unitat. La mateixa eina ajudarà l’estudiant a identificar quan ha arribat el moment de canviar de fase.

A la fase de pràctica, els estudiants refermen el que han après fins el moment realitzant una sèrie d’activitats de tipologia diversa. Abans de respondre, es demanarà a l’estudiant que avaluï el grau de seguretat sobre els seus coneixements:

En funció de les respostes a aquelles preguntes, el grau de seguretat que estableixin i altres dades que va recollint el sistema mentre els estudiants treballen, SmartBook® anirà ajustant el camí d’aprenentatge de cada estudiant adaptant-lo al seu ritme i necessitats i determinant quina serà la següent pregunta.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Informes complets sobre el progrés del curs

Tot són avantatges

EstudiantEls informes de l’estudiant proporcionen detalls sobre el seu progrés, sobre els temes que domina i sobre els que necessita estudiar més, per tal que pugui treure el màxim profit del seu temps d’estudi.

ProfessorEls informes del professor permeten a aquest conèixer en temps real els punts forts i les febleses dels seus alumnes de manera individual i a nivell global, podent adaptar així les seves classes i tutories.

Per al professor:• Millora la qualitat i la productivitat de les classes.

• Facilita l’adaptació de les classes al nivell i necessitats delsalumnes.

• Ajuda a prevenir el possible fracàs escolar i a posar-liremei abans que es doni.

• Millora el rendiment dels alumnes i el seu nivell de notes.

Per a l’estudiant:• Ofereix el contingut adequat per a cada estudiant en el

moment precís per a treure el màxim profit del tempsd’estudi.

• Excel·lent preparació per a la classe i per als exàmens.

• Ajuda a retenir els conceptes clau a llarg termini.

• Ajuda a aconseguir millors notes.

• Eina online: sense descàrregues, sense necessitat degravar el progrés.

• Accés en qualsevol moment mitjançant una connexió aInternet i des de diversos dispositius.

• Interfície intuïtiva i atractiva.

• És divertit, perquè permet competir amb d’altres usuaris.

Informes

Beneficis

ww

w.m

hedu

catio

n.es

La millor manera de treure el màxim profit de les avantatges d’ SmartBook® és crear una classe a la que s’hi apuntaran els teus alumnes. Els estudiants poden treballar independentment o associats a la teva classe, però l’experiència és molt més positiva i productiva si s’integra SmartBook® com una part més de l’assignatura. Et proporcionem algunes opcions o idees:

... com a deures

... abans de l’examen

... abans d’anar a classe

Pots dir als teus alumnes que estudiïn amb SmartBook® abans d’anar a classe. Així podràs basar les teves classes en les dades que obtinguis amb aquesta eina.

Pots presentar el contingut a classe i després, com a deures, dir-los que estudiïn el tema amb SmartBook®. Després, en funció de les dades que obtinguis sobre el progrés, els punts forts i les febleses dels teus alumnes, podràs reforçar determinats continguts i fer un seguiment general i individual del que realment s’ha après.

Pots donar la unitat completa i recomanar als teus alumnes que utilitzin SmartBook® per preparar l’examen. Si tenen examen final de curs, recorda als teus alumnes que utilitzin la fase Repàs per estar preparats quan arribi el gran dia.

...

Integra SmartBook® al teu curs

Si els teus alumnes tenen dificultats per accedir a Internet, una bona solució pot ser dedicar periòdicament el temps de classe a SmartBook® a l’aula d’informàtica.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

SECUNDÀRIA

BATXILLERAT

CICLESFORMATIUS

FORMACIÓPROFESSIONALCERTIFICATS

MEDICINA

UNIVERSITAT

Per a més informació: 902 289 888 [email protected]

www.mheducation.es / www.mhe.es

PRIMÀRIA

McGraw-Hill Educationuna editorial global al teu servei

PROFESSIONAL

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Ahora en McGraw-Hill Education te regalamos los gastos de envío. Si el importe de tu pedido es superior a 25€, los gastos de envío valorados en 5€ serán descontados de tu compra.

Compra cualquiera de nuestros títulos para Primaria y ESO y disfruta de un descuento inmediato del 20% en el precio de tus libros.

Todos los productos McGraw-Hill Education más económicos en nuestra tienda online. Selecciona tu producto y benefíciate de un 5% de descuento comprando cualquiera de nuestros títulos.

Consigue tus Gastos de Envío GRATIS

¡Ahórrate un 20% en los libros de tus hijos cada curso!

5% de descuento en todo nuestro fondo editorial

Regístrate como cliente y visualiza siempre que quieras el contenido de tu cesta o las compras realizadas

La tienda de

McGraw-Hill Educationte ofrece las

mejores ventajas

Nuestro proceso de compra es muy sencillo

¡Todo el fondo de McGraw-Hill Education en papel o formato digital ahora más fácil y económico!

www.mheducation.es

Porque el aprendizaje lo cambia todo

Localiza todos nuestros productos en el apartado TIENDA en el menú principal.

Encuentra tu producto navegando por nuestro catálogo o en el buscador.

Añade a la CESTA lo que quieres adquirir e inicia el proceso de compra,

pinchando en REALIZAR PEDIDO.

1

2

3

Tus libros de texto con un

20% dedescuento

a partirde 25€

Envío GRATISen todo nuestro

fondoeditorial

5% de descuento

ww

w.m

hedu

catio

n.es

¡La tienda online de McGraw-Hill Education! www.mheducation.es

Toda la información | Todos los productos | Sencillo y rápido

McGraw-Hill EducationBasauri, 17 - Edificio Valrealty - Planta 1ª28023 Aravaca (Madrid)Teléfono: 91 180 30 00 • Fax: 91 180 31 00www.mheducation.es

Atención al profesorado:902 929 008 • 902 289 [email protected]

ww

w.m

hedu

catio

n.es

¡La tienda online de McGraw-Hill Education!

Documents

Transcript of ¡La tienda online de McGraw-Hill Education!