La tortuga de rierol (La tortuga de rierol (Mauremys leprosaMauremys leprosa) ) a la Tordera: història socioambiental i a la Tordera: història socioambiental i

percepcions dels joves escolarspercepcions dels joves escolars

Laura Sanz, Roser Maneja, Martí Boada i Carles Barriocanal

1.1. INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓ

AntecedentsAntecedents

•Als inicis dels anys 80, des d’un punt conservacionista hi va haver una alliberament de tortugues de rierol al tram mitjà del riu Tordera.

•Atribuir que el fenomen d’industrialització va repercutir sobre aquest queloni no és tant palès com ho va fer en altres espècies.

•Pràcticament, no existeixen cites bibliogràfiques sobre la seva presència i distribució en aquesta zona d’estudi d’aquesta recerca.

1.1. INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓ

ObjectiusObjectius

�Estudiar la presència històrica de la tortuga de rierol (M.leprosa) en un tram de la Tordera abans dels anys 80, integrant el coneixement popular amb el coneixement científic.

�Analitzar i estudiar la percepció dels escolars de la conca de la Tordera sobre la tortuga de rierol.

2.2. MATERIALS I MMATERIALS I MÈÈTODESTODES

DescripciDescripcióó de lde l’à’àrea drea d’’estudi:estudi:

CATALUNYACATALUNYARiera de Santa Coloma

St.Esteve de Palautordera

Sta.Maria de Palautordera

Hostalric

TorderaRIU TORDERA

CONCA DE LA TORDERACONCA DE LA TORDERA

Riera d’Arbúcies

Montseny

Font: Elaboració pròpia.

2.2. MATERIALS I MMATERIALS I MÈÈTODESTODES

MetodologiaMetodologia

1a part: Perspectiva històrica de la tortuga de rierol

• Recerca bibliogràfica per conèixer la seva distribució i característiques:

-Notes i dades científiques antigues (Boscà, E. 1916 i Maluquer, J. 1919).-Articles científics actuals-Llibres i revistes-Butlletí de l’Associació Catalana d’Herpetologia.

• Disseny d’un model qualitatiu d’entrevistes semi-estructurades:

-Actors locals majors de 55 anys de diverses professions.-Tècnics i especialistes (herpetòlegs i investigadors).-Transcripció-Anàlisi ���� SPSS (Statistical Package for the Social Sciences).

2.2. MATERIALS I MMATERIALS I MÈÈTODESTODES2.2. 2.2. MetodologiaMetodologia

2a part: Percepció dels joves escolars

INTERPRETACIÓ

Anàlisi dels factors estructurals de la mostra

Edat

Gènere

Lloc de residència

Nivell educatiu

Escoles

Escola Biranxa (Tordera)

6è de primària

Dibuixos Qüestionaris

4t de secundària2n de primària

Escola Fontmartina (Sta. Maria de Palautordera)

Institut Vescomtat de Cabrera (Hostalric)

Grau de coneixement

2.2. MATERIALS I MMATERIALS I MÈÈTODESTODES

2.3. 2.3. IntegraciIntegracióó dels coneixementsdels coneixements

Coneixement infantil i

adolescent (escoles)

Coneixement infantil i

adolescent (escoles)

Coneixement empíric popular(població > 55

anys)

Coneixement empíric popular(població > 55

anys)

Coneixement científic

(Herpetòlegs,

investigadors)

Coneixement científic

(Herpetòlegs,

investigadors)

INTEGRACIÓCONEIXEMENTS

INTEGRACIÓCONEIXEMENTS

INTEGRACIÓ DE CONEIXEMENTS PER DISMINUIR LA INCERTESA

Font: Elaboració pròpia.

3.3. RESULTATSRESULTATS

3.3. RESULTATSRESULTATS

���� Mapes distribució Mauremys leprosa a Catalunya. Abans de l’any 1990 i a l’any 2002.

3.3. RESULTATSRESULTATS

1a part: Perspectiva històrica de la tortuga de rierol

Segons l’anàlisi de les entrevistes:

-Nombre total d’entrevistes: 16 (4 a actors locals i 12 a tècnics).

- Percentatge d’actors que han vist al llarg de la seva infantesa la tortuga de rierol:

Font: Elaboració pròpia.

3.3. RESULTATSRESULTATS

1a part: Perspectiva històrica de la tortuga de rierol

Segons l’anàlisi de les entrevistes:

-Anys de troballa del queloni al riu Tordera per part dels actorsentrevistats: 1958, 1960 i 1975. Exemplars puntuals, aïllats i difícils de trobar.

-No s’ha trobat cap relació respecte la professió i la residència dels actors locals entrevistats pel que fa l’observació de la tortuga.

-Els actors tècnics apunten que la Tordera era i és actualment un hàbitat idoni per la tortuga de rierol, tot i això, no confirmen la seva presència perpètua en la zona.

3.3. RESULTATSRESULTATS

1a part: Perspectiva històrica de la tortuga de rierol

Segons l’anàlisi de les entrevistes:

-Dos dels actors tècnics entrevistats van confirmar que hi va haver un fenomen d’alliberament d’exemplars de M.leprosa als anys 80 al tram mitjà del riu Tordera (sota un punt de vista crític i conservacionista).

-Els actors locals no n’estaven assabentats d’aquest alliberament, però ho consideren una bona acció.

-Els actors tècnics coincideixen en què la emigració de la poblaciód’Extremadura cap a Catalunya (per treballar) podria haver ocasionat una translocació d’individus de M.leprosa.

- Desaparició d’espècies com la llúdriga (Lutra lutra) i el rat-buf (Arvicola sapidus) a causa de la industrialització, segons actors locals.

3.3. RESULTATSRESULTATS

2a part: Percepció dels joves escolars

Font: Elaboració pròpia.

3.3. RESULTATSRESULTATS

-Interpretació i anàlisi dels dibuixos i qüestionaris mitjançant una anàlisi estadística dels factors estructurals de la mostra:

�Edat:- Alumnes entre 7 i 8 anys representen la tortuga de rierol.- Disminueix la projecció d’aquesta a mesura que assoleixen més edat.

����Grau educatiu-A 2n curs de primària hi ha una elevada percepció de la tortuga.- En els següents cursos va minvant el coneixement sobre l’espècie.-A 4t curs de secundària gairebé el 100% dels alumnes no percep la tortuga.

���� Gènere No s’observa cap relació entre la percepció de la tortuga i el gènere.

����Lloc de residència-La major part dels alumnes que han representat la tortuga viuen al municipi de Tordera.

���� Grau de coneixement del riu-No existeix cap relació.- Un alt grau de coneixement del riu no vol dir que coneguin la tortuga de rierol.

3a part: Percepció dels joves escolars

4.4. DISCUSSIDISCUSSIÓÓ I CONCLUSIONSI CONCLUSIONS

� La localització d’exemplars puntuals no és suficient per demostrar que aquests quelonis es trobessin de manera sovintejada al riu Tordera abans dels anys 80.

� La industrialització a partir de la dècada dels anys 60 no va provocar la desaparició d’aquesta espècie, ja que segons les fonts bibliogràfiques i els testimonis no hi era present al riu Tordera.

� El retorn ocasional al poble natal (població que va emigrar d’Extremadura i va arribar a Catalunya) provoca un fenomen de translocació d’individus de M.leprosa.

� Part de la població actual de M.leprosa té descendència navarresa i origen antròpic a causa de l’alliberament succeït a principis dels anys 80.

� Fenomen d’introducció de la tortuga de rierol al riu Tordera.

44.. DISCUSSIDISCUSSIÓÓ I CONCLUSIONSI CONCLUSIONS

� Els joves escolars no perceben la tortuga de rierol com a un element faunístic del seu riu.

� Dels nivells educatius i escoles seleccionades, els alumnes presenten un baix grau de coneixement del riu � Proposta de desenvolupament d’un material educatiu.

� L’estudi d’aquestes tres parts de la recerca han contribuït a reconstruir la història ambiental de l’espècie així com la seva percepció en la conca.

Laura Sanz RoblesLaura.sanz@uab.cat

GrGrààcies per la vostra atencicies per la vostra atencióó