LA TROBADA 26 - UOC...reptes als anunciants, a les agències tradicionals i als professionals del...

DIARI DE

AV. TIBIDABO, 39-4308035 BARCELONATEL. 932 532 300FAX 934 176 495www.uoc.edu

2617 DE MARÇ DE 2007

PÀG. 10

La trobada us ofereixles preestrenesde les pel·lículesTideland iOnce in a Lifetime.

PÀG. 5

Veniu a conèixer els sonsdel Japó: llengua i música.

PÀG. 6

Descobriu què ésla bioinformàtica.El consultor Enrique Blancoens ho explica.

P U B L I C A C I Ó D E L A U N I V E R S I T A T O B E R T A D E C A T A L U N Y A

LA TROBADA

nº 26 - MARÇ 2007LA TROBADA2

Estudis d’Economiai EmpresaEls Estudis d’Economia i Empresa han organitzat un cicle de conferències, centradesen aspectes d’interès especial per a cadascuna de les seves titulacions. En aquestaocasió, seran cinc consultors i tutors experts en diverses temàtiques els que impartiranles conferències, pensades per tal que resultin amenes i ajudin a fixar o ampliarconceptes generals relacionats amb cadascuna de les titulacions.

Ciències EmpresarialsLa franquícia: un model alternatiu de gestió d’empresesAuditori de la Facultat de Filosofia i Lletres, 11h.

Aquesta conferència serà impartida pel Dr. Gonzalo Bernardos, professor titular dela Universitat de Barcelona, tutor de Ciències Empresarials de la UOC i expert entemes immobiliaris i en franquícies. La conferència vol ser una guia per als emprenedorsbrillants i per als inversors que desconfien de les rendibilitats que en un futur properels poden proporcionar la borsa i el mercat immobiliari. Alhora, també vol donar aconèixer a la resta d’estudiants un model de negoci bastant antic, però relativamentdesconegut al nostre país: la franquícia.La franquícia permet posar en marxa un negoci i convertir-lo en un gran èxitpràcticament sense necessitat de capital i amb un risc molt baix. A més, la franquíciaha esdevingut una excel·lent alternativa d’inversió. El secret de l’èxit és que l’inversores converteixi en franquiciat i segueixi les instruccions marcades pel franquiciador.Si tria una bona franquícia, la rendibilitat obtinguda probablement serà molt superiora l’aconseguida per la majoria de les inversions borsàries i immobiliàries. Com esveurà a la conferència, en el sistema de franquícia, en aquests moments els sectorsamb més perspectives de rendibilitat són el financer, la moda sensual i els animalsdomèstics.

Administració i Direcció d’EmpresesNoves tendències en la internacionalització de l’empresaSala d’actes de la Facultat d’Econòmiques, 11h

En un entorn econòmic com l'actual, cada vegada més les empreses han de buscarfórmules per a fer-se més competitives. Reduir costos, entrar en nous mercats, integrarnoves i més modernes tecnologies… poden ser requisits necessaris per a aconseguirel desitjat avantatge competitiu. En l’àmbit de la internacionalització, però, ja no n’hiha prou amb els procediments clàssics d’exportació, sinó que es tendeix al desenvo-lupament d’estratègies més complexes i creatives.Entre altres, les empreses recorren a diferents alternatives estratègiques, com ara lainternacionalització dels departaments d’operacions i de tecnologies de la informacióo el desenvolupament d’acords de cooperació i d’aliances de diferents tipus. Tanmateix,els riscos i costos del procés de creixement a l’exterior han fet que des de l’administraciós’hagin desenvolupat diferents programes de suport a l ’exportació.En aquesta conferència es revisaran algunes d’aquestes pràctiques i d’altres de mésactuals que fan servir les empreses en el terreny de la internacionalització, com l’ànimd’incrementar el grau de competitivitat. Per a parlar d’aquest tema comptarem ambla presència del senyor Joan Freixanet Solervicens, consultor en assignatures deDirecció Estratègica a la UOC, soci fundador de l’empresa Interpartner Consultingi expert en assessorament en l’àmbit del desenvolupament internacional d’empreses.

Ciències del TreballNoves tendències en la cultura de les organitzacionsSala de graus de la Facultat d’Econòmiques, 11h

El programa de Ciències del Treball aportarà la conferència d'Hugo Gaggiotti, degàdel Bang College of Business, l'escola de negocis més valorada a l'Àsia central, iconsultor de l'assignatura Política i direcció de persones a la UOC des del 2004.

Com a expert en les àrees de comportament organitzatiu i cultura organitzativa, elDr. Gaggiotti analitzarà algunes de les tendències més recents observades en la culturaorganitzativa en l'esfera mundial. A partir d'exemples de multinacionals catalanes,espanyoles i internacionals, explicarà com els experts en la matèria han trencat ambel paradigma cultural desenvolupat per la bibliografia de direcció/gestió en la dècadade 1990, i desenvolupen nous conceptes: el de "cultura líquida" o el d’"expatriacionsa curt termini".

TurismeCompanyies d’aviació de baix cost: falses creences i realitatsSala de graus de la Facultat d’Econòmiques, 12h

Les anomenades companyies d’aviació de baix cost (Low Cost Carriers, en denominacióen llengua anglesa) són un dels fenòmens socials i econòmics més actuals en l’entornd’aquest nou segle, i la seva irrupció al sector dels viatges i el turisme ha provocatuna sèrie de canvis de gran relleu en la nostra societat, que seran analitzats en laconferència organitzada pel programa de Turisme dels Estudis d’Economia i Empresai impartida pel consultor de la UOC Pau Morata, un dels més destacats especialistesde marketing turístic del nostre país.Es tracta d’un fenomen, però ha generat alhora un munt de falses creences sobretemes que van des de la seguretat fins a la frustració del viatgers quan pateixen unacancel·lació i es troben en situació percebuda com de desprotecció o d’abandonament.Quines són les principals falses creences respecte d’aquestes companyies d’aviació?Com van sorgir i per quina raó han proliferat? Quins drets té el viatger i quinesdiferències hi ha amb els inherents als bitllets de vols de les companyies tradicionals?Són segurs els avions de les LCC? A tots aquests i altres interrogants donarà respostael consultor de Màrqueting turístic Pau Morata, que coneix força en detall el sectoraeri i aeronàutic, en la seva conferència de títol: “Companyies aèries de baix cost:falses creences i realitats”.

Investigació i Tècniques de MercatEl mon és un mocador: la publicitat interactivaAuditori de la Facultat de Filosofia i Lletres, 12h

La conferència del programa d’Investigació i Tècniques de Mercat comptarà amb lacol·laboració del professor Carles Sanabre i Vives, llicenciat en Ciències de la Informacióper la Universitat Autònoma de Barcelona, soci treballador i director executiu deMAGMA3 SCCL i consultor de l’assignatura Direcció Publicitària a la UOC.Actualment les plataformes interactives canvien les regles del joc de la publicitat.Espots al YouTube creats pels mateixos consumidors, internautes que difonen elsmissatges publicitaris dels anunciants com si es tractés de virus, anunciants perdutsa la xarxa, consumidors que comparteixen elogis i crítiques ferotges a marques iproductes, etc. De fet, la publicitat ja no és unidireccional sinó que esdevé unacomunicació en múltiples direccions. I en aquest nou entorn una empresa comGoogle es va convertint en una de les primeres agències de publicitat del món.Els comportaments dels consumidors envers la publicitat interactiva, els nous suportsdigitals i l’emergència de nous participants en la indústria publicitària plantegen nousreptes als anunciants, a les agències tradicionals i als professionals del màrqueting ila investigació de mercats. De totes aquestes qüestions ens en parlarà el professorCarles Sanabre.

MARÇ 2007 - nº 26 LA TROBADA3

L’any passat es va celebrar el 150è. aniversari del naixe-ment de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, un delscorrents teòrics que han tingut més influència durant elsegle XX no solament en els camps de la psicologia i lamedicina sinó també en la literatura i el cinema.

Però la psicoanàlisi no solament és un corrent teòric enel camp de la psicologia sobre el qual s’han desenvolupatmodels i tècniques d’intervenció psicològica, sinó quetambé s’ha anat erigint en un mètode d’anàlisi crítica dela societat i la cultura.

Narcisismei societat:

Els professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’EducacióGuillermo Bautista, Anna Espasa i Teresa Guasch dirigeixen una novacol·lecció de llibres de caràcter aplicat sobre la integració de les TIC enel processos educatius.

El processos educatius ajudats per recursos tecnològics susciten en els últimstemps un enorme interès entre el col·lectiu de professionals de l’educació.La utilització de la diversitat de tecnologies de la informació i la comunicació(TIC) com a recurs didàctic que facilita l’aprenentatge dels estudiants semblaper a molts un element clau i amb prou potencialitat per a promoure unamillora veritable en els plantejaments educatius més tradicionals.

En aquests moments ja són un bon grup de mestres, professors, pedagogs ipsicopedagogs, i educadors en general, els que han desenvolupat metodologiesi proposen plantejaments pedagògics que integren didàcticament i estratègi-cament els elements tecnològics. Aquests professionals han posat en pràcticaun bon nombre d’experiències en diferents contextos que ens demostren queles TIC poden ser un element facilitador de l’aprenentatge i motivador perquèl’alumne esdevingui un aprenent actiu.

Aquesta nova col·lecció Dossiers DID@C-TICS vol acostar als professionalsde l’educació, d’una manera entenedora i propera a la pràctica, totes aquestesmetodologies, experiències i estratègies d’ensenyament i aprenentatge quefan ús de les TIC.

Però què podem rescatar de la psi-coanàlisi original en la societat del co-neixement? Quina ha estat l’evolució dela teoria, dels conceptes clau de la psi-coanàlisi en una societat en què hancanviat el tipus d’estructura social ifamiliar, les formes i mitjans de comu-nicació entre les persones i en què s’hanproduït canvis en aspectes cabdals dela teoria original de Freud, com la ma-nera d’entendre, interpretar i viure lasexualitat?

La societat del coneixement —o potsernomés hauríem de dir societat de la“tecnologia”, tenint en compte el“desconeixement” imperant?— és unasocietat que com totes les societats téuna sèrie de necessitats psíquiques fo-namentals i en què quan aquestes ne-cessitats no estan prou satisfetes lespersones emmalalteixen i moren (elsuïcidi és la primera causa de mort depersones entre 15 i 44 anys a Barcelonasegons l’Agència de Salut Pública), exac-tament com moren quan no estan satis-fetes les necessitats fisiològiques.

La pregunta és: estan satisfetes aquestesnecessitats psicològiques? Quin és el paperque aquesta societat reserva a la personaimmersa en una societat marcada pelculte al triomf, l’individualisme, la com-petència, el cos, la bellesa, el poder i elsdiners? Hi ha alternatives reals o noméspseudorespostes de moda per a anar ti-rant?

Com és possible que en una pretesa so-cietat del benestar hi hagi tant malestar?Per què augmenten els casos d’ansietat,depressió, addicions i/o de sensació de“buit existencial” en una societat que, enteoria, ens permet i ens dóna tot el quenecessitem per a ser “feliços”? Som davantd’un nou “malestar en la cultura” o és un“malestar en el mercat” o potser un“malestar amb nosaltres mateixos”? Aques-ta societat alimenta el nucli més narcisistade la personalitat? Quins efectes té això?I, sobretot, què hi podem fer? Ens valnomés “ser conscients”, omplir-nosd’activitats “alternatives”, ideologies demoda, criticar feroçment “aquesta societat”públicament però aspirar “secretament”

a ser-ne una peça més per a aconseguir“triomfar” a costa dels altres? Qui són elsaltres?

D’aquests temes i d’altres ens parlarà laDra. Blanca Anguera, professora titulard’Història de la psicologia de la Univer-sitat de Barcelona, psicoanalista, membrede l’Associació Psicoanalítica Inter-nacional . El seu campd’investigació és lahistòria de la psico-logia a Catalunyai la història de lapsicologia clí-nica. La Dra.Blanca Angueraha estat autorade material di-dàctic de la UOCper a les assignatures d’Història de lapsicologia i Avaluació i intervenció enproblemes clínics, a més d’autora detítols com, entre altres, La psicología enla primera mitad del s. XX. Las escuelas ysistemas psicológicos (llibre digital), pu-blicat per EDIUOC.

Serà una conferència amb un debat pos-terior d’allò més interessant. Et convidema acompanyar-nos!!!

DR. MANUEL ARMAYONES RUIZEstudis de Psicologia i Ciències de l’Educació

Seminari de presentació de la recerca en els nostres estudis que té un dobleobjectiu:

a) Per una banda, acostar els estudiants interessats tant en la investigació mésbàsica com en l’aplicada a les línies de recerca que s’estan desenvolupant en elsEstudis, per tal d’establir possibles vies de col·laboració.

b) Per una altra banda, donar una informació bàsica als es tudiants sobre elsdiferents grups de recerca perquè els qui puguin estar interessats a cursarl’assignatura Pràcticum en la modalitat de Pràcticum de recerca puguin tenirun primer contacte amb els diferents grups i aclarir qualsevol dubte.

Lloc i hora: aula 19 Econòmiques de 16.00 a 17.00

L’estructura de la sessió s’ha plantejat en dues parts. A la primera part elsgrups de recerca ATIC; EDUS; GÈNERE,TREBALL I TIC; PSINET; QUALINET;URBPSIC faran una exposició sobre els seus àmbits de coneixement, la sevacomposició i els seus objectius i projectes de recerca immediats.

La segona part de la sessió estarà dedicada a fer possible que els assistentsplantegin als investigadors qualsevol qüestió relativa tant als treballs de recercaque duen a terme com a la possibilitat de cursar l’assignatura Pràcticum integrant-se en el grup, de manera que puguin establir un primer contacte que serveixials estudiants per a orientar els seus interessos tant acadèmics com investigadors.

una mirada des de la psicoanàlisi

Presentació de la recerca com a àmbit de Pràcticumen els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació

DOSSIERS DID@C-TICSNova col·lecció de llibres sobre l’ús educatiu de les TIC


De nou, un nou semestre i una novatrobada. Aquest 17 de març ens tornema reunir, estudiants i professorsd’Humanitats, per donar fe de l’inici delnou semestre; però, molt més enllà, perpoder intercanviar entre tots nosaltres elsaspectes bàsics i importants que comportael procés de docència i aprenentatge hu-manístic al llarg del semestre i al llarg dela llicenciatura. Per això hem plantejatuna de les activitats, El cafè d’Humanitats,com un dels moments importants de latrobada, ja que, tenint com a objectiuque estudiants, consultors, tutors i pro-fessors puguin disposar d’un espai onpuguin participar com a col·lectiu i sentir-se que formen part dels Estudis

d’Humanitats, es tracta d’iniciar la trobadaamb un acte informal, lúdic, gastronòmic,de conversa plural, de retrobaments, dedubtes d’aquells que mai no se solenpreguntar, d’intercanvis d’idees, de de-mandes, de crítiques i molts altres aspec-tes. Entremig, els estudiants i els profes-sors tindran ocasió de parlar informalmentde les perspectives del nou graud’Humanitats i altres temes que es derivende l’espai europeu d’ensenyament superior(EEES).

Però la trobada, com sabeu, centrada enl’activitat de consultoria, preveu altresactivitats que, a parer nostre, són impor-tants per als estudiants: des de diferents

tallers relacionats amb les assignaturesdel programa, que són l’eix central o elcomplement de les diferents consultories,fins a la presentació als estudiants, tutorsi consultors del programa d’Humanitats,el funcionament, enfocament i estructuradel treball final de carrera d’Humanitatsi la seva importància en el marc delsestudis. Pel que fa als tallers, volem des-tacar "Governant el buc insígnia. Anàlisidel funcionament del British Museum","Mercaders i productes a la ruta de laseda", "Comentar una obra d’art: el Guer-nica de Picasso" i "Brúixola per a navegarper les humanitats: mètodes i formes deconeixement", tots altament relacionatsamb una o unes quantes assignatures

d’Humanitats. Per això us recomanemmolt especialment que hi sigueu presents.

Esperem retrobar-nos aquest dissabte 17de març i esperem que la trobada i el seucontingut siguin realment útils i idonisper a tota la comunitat universitària. Bonatrobada!

ISIDOR MARÍDirector dels Estudis d’Humanitats

GLÒRIA MUNILLADirectora de programa d’Humanitats

Estudis d’Humanitatsi Estudis de Llengües i Cultures

La cultura catalana està exposada, com totes les altres, alsriscos i oportunitats de la mundialització. En el nostre cas,però, la potència de les cultures veïnes i l’impacte que tenensobre el nostre propi mercat interior, a més de les limitacionsper a actuar d’una manera decisiva amb els ressorts de quèdisposen els estats, fan segurament més feble la nostra posiciói més escasses les possibilitats de “treure el cap” en aquestnou context que ja és aquí. Ara bé, les actituds que elsmateixos subjectes de la cultura catalana prenguem davantel seu futur és un element decisiu per a encarar-lo amb més

o menys garanties d’èxit. En els darrers temps, les reflexions sobre el futur hanesdevingut freqüents i les aportacions arriben des d’àmbits diversos, sovint tenyidesd’un cert tremendisme.

Ara, Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) fa la seva contribució a aquest debatper mitjà del seu llibre d’aparició recent El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenàriaen vies d’extinció, on planteja la seva manera de veure el que ens “passa” i com calafrontar-ho. No es limita a la qüestió de la llengua, sinó que reflexiona d’una maneramés global sobre la pèrdua de prestigi de la cultura catalana, les acusacions freqüentsd’identitària i el paper que hi tenen molts actors, com ara el sistema educatiu, elsmitjans de comunicació, etc. És per això que l’hem convidada a parlar-nos-en i aobrir debat amb tots els qui hi vulgueu ser. La presentarà el professor Miquel Strubell.

Col·laboradora en diversos mitjans de comunicació i en algunes tertúlies, aquesta noés pas la seva primera incursió en el debat social, polític i cultural català, comdemostren els seus llibres Cultura rima amb confitura (1980) o La batalla de l’Estatut(2006). També és autora d’estimables treballs d’història cultural, entre els qualsdestaquem Despert entre adormits: Joan Maragall i la fi de segle (1998) i La postguerracultural a Barcelona, 1939-1959 (2005).

PATRÍCIA GABANCHOEl preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d’extinció(Barcelona: Meteora, 2007)

La cultura catalanadavant els reptes d'avuiPatrícia Gabancho presenta el seu últim llibre, El preu de ser catalans. Unacultura mil·lenària en vies d’extinció.

N’han dit...

“Les pàgines del llibre són plenes de preguntes, moltes sense

respondre perquè –en absència de ximpleria– la resposta es

dedueix de l’enunciat mateix.... Gabancho retrata un paisatge

del qual cap polític –de cap partit– no gosa parlar. Contra el

clixé cofoi, diu: Catalunya “no és un país d’acollida: és un

país d’indiferència”. Una recomanació: Miquel Pueyo (secretari

de Política Lingüística, partidari de foragitar els averanys

pessimistes que “només fan que desmobilitzar” i de “confiar

més en el país”, val més que no el llegeixi. La resta de ciutadans,

que no se’l perdin.”

QUIM MONZÓ

La Vanguradia, 14 de febrer de 2007

“El plantejament és... rigorós i delicat: com acabarà la cultura

catalana si continua anant per pedregars de desprestigi i

retrocés suïcida? La resposta a aquesta hipòtesi, no per més

esperada, és menys cruel: extingida en cosa de dues generacions;

i darrera de la llengua i la cultura, hi va el país de cap. El

corol·lari d’arguments de l’autora és divers i d’una amenitat

lectora que esgarrifa.”RAFAEL VALLBONAEl Mundo, 18 de febrer de 2007

“La constatació del desavantatge que representa moure’s encatalà a Catalunya, el menyspreu per la llengua i la discriminacióconstant han provocat la reacció dels més encantats...L’exasperació i el desànim treuen el nas en molts discursos.També en el de Patricia Gabancho que flueix en cascada perdenunciar la nostra passivitat o... la complicitat del silencique ofega tot allò català.... Una lectura atenta de la literaturacatalana recent... ve a confirmar la tesi de l’estrangeria del queés català. En tot cas: un llibre desmitificador, estimulant ireactiu.”

JULIÀ GUILLAMONCultura|s. La Vanguardia, 28 de febrer de 2007

Docència i aprenentatge humanístic:la trobada dels Estudis d’Humanitats


Els sons del Japó:llengua i música

Música

La música tradicional japonesas’organitza a partir d’alguns elementssimilars als utilitzats en la músicaoccidental i, no obstant això, hi podemtrobar alguns elements molt diferentsque són essencials per a comprendre lesmúsiques nipones. Molts d’aquestselements queden clars si ens acostem ales característiques d’un instrumentemblemàtic japonès, el shakuhachi.

El shakuhachi és una flauta de bambúutilitzada en diverses formes de la músicatradicional japonesa des de fa més de1.200 anys. A partir d’una estructuramolt simple, quatre orificis al davant iun en la part posterior, és capaç deproduir una àmplia gamma sonora:

màxima expressió a partir d’uns mínimsrecursos.

Entre els segles XVI i XVII, el shakuhachifou adoptat com a instrument de pràcticareligiosa pels monjos budistes Komuso,que van desenvolupar una pràctica quevan anomenar Sui Zen, consistent ameditar mentre amb el shakuhachiproduïen uns sons determinats. Enaquesta època el shakuhachi eraconsiderat un instrument religiós, hokki,i els seus sons no eren consideratsmúsica sinó meditacions. Quan elsmonjos Komuso van ser proscrits, lesmeditacions sonores del Sui Zen vancomençar a ser transmeses com a pecesmusicals amb el nom de honkyoku,

conservant però alguns elements del seuorigen meditatiu. Paral·lelament aldesenvolupament del honkyoku, elshakuhachi va començar a participar enaltres formes musicals d’una maneraindependent i en relació també ambaltres instruments.

El programa d’Estudis del’Àsia Oriental us convida ala conferència demostracióde shakuhachi que farà Ho-racio Curti a les 13.00 a l’aulaP24 de Psicologia.Us hi esperem !!!!

JAPAN FOUNDATION

La Japan Foundation és una institu-ció creada l’any 1972, amb la missióclara de promoure l’intercanvi cul-tural internacional i la relació entreel Japó i altres països del món.La seva seu és a Tòquio, però fun-ciona per mitjà d’una xarxad’oficines repartides per divuit paï-sos. Desenvolupa programes relacio-nats amb l’intercanvi artístic i inte-l·lectual i fomenta els estudis sobreel Japó i els cursos de llengua japo-nesa a l’estranger.En aquesta línia, la fundació atorgaunes beques per donar suport a latasca de les universitats que impar-teixen programes de llengua. L’any2006 el programa d’Estudis de l’ÀsiaOriental de la Universitat Oberta deCatalunya va guanyar un d’aquestsajuts econòmics.

Llengua

Aquest semestre, gràcies a un ajut obtingut dela Japan Foundation, el programa d’Estudis del’Àsia Oriental ha iniciat l’assignatura optativaIntroducció a la llengua i l’escriptura japoneses.Aquesta assignatura, que combina contingutsteòrics amb altres de caràcter més pràctic, técom a principal objectiu oferir a l’estudiant unavisió general i introductòria sobre la llengua il’escriptura japoneses. Es tracta d’un curs in-troductori per als estudiants amb poc o nul

coneixement de la llengua japonesa i que en volen saber diferents aspectes, comara l’origen de la llengua, les varietats dialectals o l’escriptura. En aquest sentit,s’estudiarà el sistema dels kana (katakana i hiragana) i els kanji per a assolir lescompetències necessàries per a escriure en katakana i hiragana i disposar de prouconeixements per a començar l’estudi dels kanji.

La Universitat Obertade Catalunya començaestudis en línia deJaponès aquest semestre

La UOC imparteix en línia una assig-natura d’iniciació a la llengua il’escriptura japoneses, des d’aquestmes de febrer, en el marc dels Estudisde l’Àsia Oriental. En aquesta novainiciativa, la Universitat compta ambel suport de la Japan Foundation,que li ha concedit una de les sevesbeques d’ajuda.

L’assignatura optativa es diu Introduc-ció a la llengua i l’escriptura japonesesi combina continguts teòrics ambaltres de caràcter més pràctic.L’objectiu és oferir a l’estudiant unavisió general i introductòria sobre lallengua i l’escriptura japoneses. Estracta d’un curs introductori per alsestudiants amb poc o nul coneixe-ment de la llengua japonesa i que envolen saber diferents aspectes, coml’origen de la llengua, les varietatsdialectals o l’escriptura. En aquestsentit, s’estudiarà d’una manera com-pleta el sistema dels kana (katakanai hiragana) i els kanji perquè a la fidel curs tinguin les competènciesnecessàries per a escriure en katakanai hiragana i disposin de prou coneixe-ments per a començar l’estudi delskanji.

HORACIO CURTIFormat al Japó, va rebre el seu Shaku-hachi Shihan (títol de mestre shaku-hachi) de Yokoyama Katsuya l’any2004, i l’any següent va acabar elsestudis de Postgrau d’Etno-musicologia. Saxofonista dedicat ala música de jazz, va descobrir elshakuhachi en un viatge per Àsia i vadecidir viatjar al Japó per iniciar elsestudis de l’instrument i de la músicaHonkyoku –música tradicional ori-ginada en el budisme Zen–, ambKaoru Kakizakai Sensei. Desd’aleshores va abandonar el saxofonper dedicar-se exclusivament alshakuhachi i la música japonesa. Pa-ral·lelament a la seva activitat com aintèrpret i mestre de shakuhachi, ésprofessor del Departament de Musi-cologia de l’Escola Superior deMúsica de Catalunya i professor icoordinador de músiques del mónde Musikeon. Ha ensenyat i fet con-certs al Japó, els EUA, Espanya,l’Argentina, Bèlgica i Holanda.


Què és exactament la bioinformàtica?La bioinformàtica és un component més de la recercaen el camp de la biologia molecular. El biòleg experi-mental caracteritza un problema en el laboratori i elbioinformàtic mira d'aproximar-s'hi eficientment desdel punt de vista computacional per acabar oferint unventall de possibles solucions. A partir d'aquí, el biòlegselecciona les més viables, les prova per verificar lesseves hipòtesis i torna a començar tot aquest procés unaltre cop. És a dir, la bioinformàtica en si mateixa no ésla solució final sinó que forma part del cicle científic derebutjar i reformular hipòtesis.

L'objecte central de la bioinformàtica és l'anàlisi deseqüències biològiques. Aquestes seqüències es podendescriure com a llargues cadenes de lletres, una darrerel'altra, que formen un missatge concret. Generalmentes treballa amb la seqüència de l'ADN, que és el nostregenoma, o bé amb la seqüència d'aminoàcids de lesnostres proteïnes.

Quines disciplines inclou?La bioinformàtica, també coneguda com a biologiacomputacional, és una àrea interdisciplinària que inclouinformàtica, estadística i biologia molecular. Normalmentles persones que s'hi dediquenprovenen de l'àmbit tècnic(matemàtics, físics, informà-tics) i de l'àmbit de la bio-medicina (metges, biòlegs,bioquímics). La riquesa de lainteracció entre investigadorsde diferents àmbits és una deles causes de la potència dela bioinformàtica.

Com va néixer aquesta disciplina?La bioinformàtica va començar a final dels anysseixanta, quan un grup de científics va començar arecollir les primeres col·leccions de seqüències deproteïnes. Les seqüències provenien d'organismes ofamílies diferents i va sorgir la necessitat de creareines que permetessin comparar-les. Llavors es vandesenvolupar els primers algorismes d'alineament de

seqüències per a comparar eficientment i ràpidamentelements de diferents col·leccions.

Actualment les coses han canviat molt. Amb el gransprojectes de seqüenciació i la millora de totes les tecno-logies entorn de la biologia molecular en els laboratorishi ha un conjunt de dades tan gran que es requereixobligatòriament l'ajut dels ordinadors per a analitzar-les. Ara mateix no podríem entendre la biologia actualsense ordinadors, sense les tècniques estadístiquesexistents de validació dels resultats i sense el criteri d'unexpert en el camp que decideixiquins d'aquests resultats sónels més correctes.

Com et vas començar a de-dicar a la bioinformàtica?Sempre hi ha un componentd'atzar en aquestes situacions,tot i que des de petit m'atreiaforça la biologia. Vaig estudiar Enginyeria Informàticaa la UPC, on vaig contactar amb el Dr. Xavier Messeguerper fer el projecte de final de carrera. En aquells moments,el Dr. Roderic Guigó, de l'Institut Municipal d'InvestigacióMèdica, un dels bioinformàtics pioners en el nostre país,

estava buscant un estudiant pera implementar les idees queell tenia per a un programa dedetecció computacional degens, de manera que me'n vaiganar a col·laborar al seu grupde recerca. El projecte va sortirmolt bé, de manera que vamdecidir continuar després amb

la tesi, que vaig defensar amb èxit l'estiu passat tambésota la direcció de Xavier i Roderic.

A què vas dedicar la tesi?Treballàvem amb genomes de mamífers, dissenyantalgorismes de comparacions humà-ratolí o humà-pollastre per veure quins elements dins de la seqüènciade l'ADN activen o desactiven uns certs gens en diferentsmoments. Segons les necessitats del teu cos, de les tevescèl·lules, els gens es regulen gradualment, per després

produir unes proteïnes o unes altres. Si estàs estressat,necessites unes coses; si estàs tranquil, unes altres, etc.

En què treballes actualment?Ara treballo de bioinformàtic en el Departament deGenètica de la Facultat de Biologia de la UB, en el grupd'investigació de la Dra. Montserrat Corominas, estudiantla regulació dels gens homeòtics en la mosca de la fruita.El que fem és estudiar quins gens s'activen en les etapesdel principi del desenvolupament d'aquesta espècie:com diferents gens es van activant o desactivant a

l'embrió per a donar lloc a lesprimeres divisions de l'òvulfecundat, la larva, etc. finsa la metamorfosi i la moscaadulta. És realment moltinteressant.

Quins avenços ha fet pos-sible la bioinformàtica?

S'ha d'anar amb prudència i distingir clarament les cosesque es poden prometre i les que efectivament es podenaconseguir. Es podria pensar que amb la bioinformàticatenim la solució del càncer i altres malalties a les nostresmans, però malauradament, no és així. La bioinformàtica,amb tot, ha comportat un avenç espectacular des delpunt de vista tecnològic en la recerca sobre biologia. Enel cas del genoma humà, ha donat molt bons resultats:s'ha generat un gran conjunt de dades que ja estandisponibles –gràcies a Internet– de manera pública igratuïta per a tots els científics. Aquest és un primer pasmolt esperançador per a avançar cap a objectius mésambiciosos.

I quins avenços farà possible la bioinformàtica en elfutur?Hi ha molta feina a fer, i cada dia sorgeixen nous reptes.Per exemple, una de les àrees de la bioinformàtica i labiomedicina en què les grans companyies farmacèutiquesinverteixen molts diners des de fa temps, perquè pensenque a llarg termini hi ha una perspectiva molt interessant,és el disseny de fàrmacs mitjançant l'ús dels ordinadors;doncs podria permetre un gran estalvi respecte al procéstradicional d'assaig i prova.

“La bioinformàticaha comportat un avençespectacular en la recercasobre biologia”El Dr. Enrique Blanco García és investigador delDepartament de Genètica de la Facultat de Bio-logia de la Universitat de Barcelona i col·laboraamb la UOC, on és consultor de l'assignaturaBioinformàtica de l'Enginyeria Informàtica i delpostgrau de Bioinformàtica.

Avui, a la trobada, el Dr. Blanco impartirà laconferència “Bioinformàtica: passat, present ifutur”, una introducció a aquesta disciplina queens donarà una visió general sobre què és labioinformàtica i quines aplicacions pot tenir enel futur.

"La bioinformàtica és un compo-nent més de la recerca en elcamp de la biologia molecular".

"La riquesa de la interacció entreinvestigadors de diferents àmbitsés una de les causes de la potèn-cia de la bioinformàtica".


L'estudi se centra en l'apreciació de línies legislatives i d'usos i pràctiques que marquentendències pel que fa a l'ús de la signatura electrònica com a sistema d'autenticacióper a accedir a la prestació de serveis públics administratius en línia, en contraposicióamb les opcions d'identificació amb simple nom d'usuari i contrasenya.

Per a això, la primera part de l'estudi analitza les mesures legislativesque els estats membres han aprovat per a traslladar la Directiva sobresignatura electrònica als seus ordenaments interns i delimitar, així, elselements bàsics del marc legal d'ús de les signatures electròniques. Enun segon nivell, l'estudi examina els desenvolupaments normatiusespecífics en matèria d'administració electrònica que s'han dut a termeen diferents estats membres, considerant específicament les estratègiesd'administració electrònica que s'han adoptat en alguns països i lesnormes de procediment administratiu per a esbrinar si s'han recollitprevisions específiques pel que fa a l'ús de la signatura electrònica enaquest àmbit. Aquesta primera part de l'estudi mostra, per tant, les línies bàsiquesde la política jurídica que els diferents estats han seguit en relació amb la utilitzacióde la signatura electrònica en el marc del desenvolupament dels serveis telemàticsde l'administració.

En la segona part, l'estudi il·lustra amb exemples concrets les tendències observadesen els diferents estats pel que fa a l'ús dels certificats digitals com a mecanismed'identificació i autenticació en la prestació de serveis d'administració electrònica.D'aquesta manera és possible apreciar diverses estratègies d'acord amb el tipus deservei de què es tracti i del nivell de risc que comporti. L'estudi també té en comptel'extensió de l'ús de la signatura electrònica que es deriva de la posada en marxa deprojectes de document nacional d'identitat electrònic en la majoria de països de laUnió.

PRESENTACIÓ DE L'INFORME DELS ESTUDIS DE DRETI CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UOC SOBRE

ELS USOS DE LA SIGNATURAELECTRÒNICA A EUROPAEls professors dels Estudis de Dret i Ciència Política AgustíCerrillo, Ana María Delgado, Jordi García Albero i MiquelPeguera han elaborat un estudi titulat Els usos de la signaturaelectrònica a Europa. Panoràmica del marc legal i de les aplica-cions pràctiques dels certificats digitals en la prestació de serveisd'administració electrònica a Europa, les conclusions del quales van presentar a les III Jornades de Signatura Electrònica,organitzades per l'Agència Catalana de Certificació (CATCert).

Podeu accedir a l'estudi des de l'adreça:

http://www.js-e.net/site/Archivos/Estudi.pdf

La UOC publica a la xarxa el quartnúmero de la revista semestral IDP. Inter-net, Dret i Política, impulsada pels Estudisde Dret i Ciència Política de la Universitat.En aquest número s’hi poden trobar desde reflexions sobre les debilitats i amena-ces potencials associades a la introducciódel vot electrònic en els processos departicipació política fins a un monogràficsobre justícia electrònica que recull diver-ses aproximacions a les estratègiesd’introducció de l ’administracióelectrònica en la justícia.

Entre aquests treballs es poden trobar elsarticles “Les tecnologies de la informaciói el coneixement al servei de la justíciaiberoamericana en el segle XXI”, d’AgustíCerrillo, director del programa de Dret iprofessor de Dret administratiu de laUOC; “Administració electrònica a l’àreade justícia”, de Núria Clèries, directorageneral de Relacions amb l’Administracióde Justícia (Departament de Justícia dela Generalitat de Catalunya), i “Iniciativesrecents de l’e-justícia a Espanya”, d’AnaMaría Delgado, professora de Dret finan-

cer i tributari de la UOC, i Rafael Oliver,professor de la mateixa assignatura a laUniversitat Pompeu Fabra.

A més del monogràfic, la revista contéun apartat específic destinat a ressenyarles activitats acadèmiques i de recercaorganitzades des dels Estudis de Dret iCiència Política de la UOC sobre qüestionsrelatives al dret de les tecnologies. Aquestnúmero ofereix una ressenya de la“Jornada sobre el control de la qualitat ila responsabilitat per la difusió de la

informació del sector públic a Internet”,coordinada pel professor Agustí Cerrillo;del “Seminari sobre l’Avantprojecte dereforma del Codi penal”, coordinada perRosa Fernández i Oscar Morales, profes-sors de Dret penal de la UOC, així comde la “Presentació de l’informe dels Estudisde Dret i Ciència Política de la UOC sobreels usos de la signatura electrònica aEuropa”, elaborat per un equip de profes-sors de Dret de la UOC per encàrrec delCatCERT.http://idp.uoc.edu.

Nou número de la revista IDP.Internet, Dret i Política

L'anàlisi de casos concrets es completa amb un examen transversal de la prestacióde quatre serveis en particular en cadascun dels estats membres, cosa que permetfer una comparació de les diferents opcions adoptades per a serveis anàlegs o similars.Es fa, a més, un estudi particular i detallat de l'ús dels certificats digitals en un sectorespecífic, que és el dels serveis de l'administració tributària.

Els col·lectius de la universitat tindran aquest l’espai naturalde desenvolupament, entenent que el grup és un col·lectiu demembres de la comunitat universitària que s’organitza per unesfinalitats, amb uns principis i objectius definits.

Els grups han d’articular la seva activitat vers la comunitatuniversitària, sigui amb la creació de xarxes de persones entornd’un àmbit de coneixement, d’un àmbit professional, cultural,social o personal, sigui amb l’intercanvi d’experiència i coneixe-ment i la difusió d'aquest coneixement o amb el desenvolupa-ment d’activitats culturals o de lleure.

Els avantatges d’esdevenir un grup són molts; així és que,d’acord amb el pla d’activitat de cada grup i les necessitatsespecífiques que tingueu, la Universitat donarà suport a lavostra activitat amb alguna o algunes de les prestacions següents:

• Espai de treball i espai públic d’informació de la vostraactivitat amb els recursos següents:- Llista de membres,- Tauler d’informació interna i debat,- Fitxa tipus per a informació pública,- Espai de disc per a l’allotjament de la vostra pàgina web,- Enllaços als fòrums o blogs relacionats.

• Suport a la comunicació de les vostres activitats amb eldesenvolupament d’un pla de comunicació adequat.

• Suport tècnic al desenvolupament de les activitats, siguinpresencials o virtuals.

• Suport econòmic per al desenvolupament del pla d’activitat.

Amb aquestes millores, la Universitat vol donar un nou impulsa l’associacionisme, ja que s’augmenten els recursos i es millorenels espais de relació que s’ofereixen als col·lectius sorgits en elsi de la UOC.

Creació d’un grupQualsevol membre de la comunitat universitària pot impulsarla creació d’un grup complint els requisits següents:

• Que concorrin un mínim de tres persones en la formacióinicial del grup.

• Que el grup tingui unes finalitats públiques declarades.• Que el grup tingui una proposta o pla d’activitat per al curs

següent, activitat que revertirà sempre en el si de la comunitatuniversitària.

• Que la definició del grup i el pla d’activitat no siguin contrariso il·lícits segons la Carta de compromisos i altres normes dela Universitat.


GRUPS,l’evolució del Serveid’Associacions de la UniversitatLa UOC vol esdevenir una comunitat de coneixement en quèles persones interactuïn segons les seves inquietuds, afinitatsi interessos desenvolupant xarxes de persones, i Grups UOC ésl’espai de participació per als col·lectius de la Universitat.

Què tenen en comú la Coral i l’Associació de Psicopedagogia de la UOC? Que són dos grups de la universitat quemitjançant un pla d’activitats assoleixen els seus objectius.

La Coral de la UOC i l’APUOC

La Coral

Quins són els seus orígens?

Va néixer com un fòrum al juliol del

2005.

Quins objectius té?

- Representar la Universitat Oberta de

Catalunya en les situacions, actes i

intercanvis que requereixin o admetin

intervencions musicals.

- Fomentar i reforçar els vincles i relacio-

ns entre la comunitat universitària.

- Actuar de complement formatiu i do-

cent.

- Promoure activitats musicals i culturals

en l’àmbit de la Universitat.

- Oferir als membres de la coral i als

membres de la comunitat formació

vocal i musical.

- Difondre la cultura musical catalana.

Qui en forma part?

36 cantaires, dels quals formen la junta

executiva: Margarida Furró i Forcades,

graduada, Encarnació Hernández, estu-

diant d’Humanitats, Noemí Guevara, es-

tudiant de Psicopedagogia, Anabel Mar-

galef, estudiant de Dret, Frederic Montes,

estudiant d’Enginyeria d'Informàtica. Jor-

di-Lluís Rigol n’és el director.

Quines activitats fa?

- Assaja periòdicament el divendres a

l’edifici de la UOC del 22@.

- Actua per primera vegada a l’Auditori

de Barcelona el dissabte 11 de novem-

bre, en el marc de l’acte de graduació

del curs 2005-06.

Com en puc formar part?

Fa audicions en resposta de peticions dels

membres de la comunitat que en volen

formar part.

Envia’ls un missatge a: [email protected].

APUOC (Associacióde Psicopedagogia de la UOC)Quins són els seus orígens?Va néixer com a associació ja farà unstres anys.

Quins objectius té?Forma el col·lectiu de membres de lacomunitat amb inquietuds per la discipli-na i el professional de la Psicopedagogia.L’objectiu principal de l’Associació con-sisteix a promocionar la psicopedagogiaen les diferents formes. Com? Ambl’intercanvi d’experiències, la difusió deconeixement, l’aportació de recursos, laformació i el servei d’assessorament delsassociats.

Qui en forma part?30 associats, dels quals formen la juntaexecutiva:Jesús Alquezar, graduat en Psicopedago-gia, Lucía Suárez, graduada en Psicope-dagogia, Ana Isabel Alfaro, graduada en

Psicopedagogia, Asun García, estudiantde Psicopedagogia.

Quines activitats fa?- Organitza el I Encuentro InternacionalVirtual de Orientación (EIVO), promo-gut per la COPOE (Confederación deOrganizaciones de Psicopedagogía yOrientación de España), que es fa co-incidir amb el III Encuentro Nacionalde Orientadores, organitzat perl’Associació de Psicopedagogia d’Aragó(AAPS), amb la qual comparteix objec-tius, metodologies, comitès d’honor icientífic.

Com en puc formar part?Si ets estudiant o graduat de Psicopeda-gogia de la UOC, envia’ls un missatge a:[email protected].


II Intercanvi de Llibres per LlegirEls del fòrum "Llibres per llegir" et regalem unllibre... a canvi d'un altre. Només n'has de portarun de casa i passar per la nostra parada situada alvestíbul de Lletres. Tria el que t'agradi més i, si enaquell moment no n'hi ha cap que t'interessi, etdonarem un val que podràs bescanviar durant eltranscurs de la trobada.

Taula de La Coral de la UOCDurant tot el dia la Coral de la UOC tindrà unpunt d’atenció al vestíbul de la facultat de lletres.Qualsevol persona s’hi pot adreçar per a demanarinformació, conèixer més a fons el funcionamentde la coral i parlar amb els seus membres.

Qüestions nuclears a Àsia Pacífic. Fòrum "Segu-retat i defensa a Àsia Pacífic".Quin serà el resultat de les converses a sis bandessobre el programa nuclear nord-coreà? Què implical'acord sobre energia nuclear civil entre els USA il'Índia? Desenvoluparà armes nuclears el Japó? Acàrrec d’Alexandre Calvo i Cristina, advocat llicen-ciat en Dret per la School of Oriental and AfricanStudies (Universitat de Londres).

Presentació d'activitats del CRAM (Fundacióper la Conservació i Recuperació d'AnimalsMarins). Fòrum "Submarinisme"Introducció sobre les activitats del CRAM en laconservació de la fauna i flora del medi marí, i enconcret del mediterrani. L'objectiu és difondre elfòrum i sensibilitzar els estudiants de la UOC dela necessitat de garantir una sostenibilitat a lamediterrània i com hi podem contribuir cada unde nosaltres. A càrrec d’Àlex Bartolí, biòleg i tècnicdel Centre de Recuperació. La construcció socialde les tecnologies de la informació i la comunicació(TIC). Fòrum de "Psicologia socioconstruccionista"Introducció a la construcció social de les TIC segonsels punts de vista més actuals i controvertits desdels estudis socials de la tecnologia. Té l’objectiude construir debat i reflexió sobre com els humansens apropiem i/o coconstruïm els usos de les TICi d’analitzar les teories de l'"actor-xarxa" en relacióamb les TIC. A càrrec de Josep Seguí Dolz, llicenciaten Psicologia per la UOC, màster i DEA en Societatde la Informació i el Coneixement per la UOC/IN3,certificat d'Estudis socials i Culturals per la UOCi membre del grup de recerca JovenTIC.

Perdidos - Últim Episodi 2T i xerrada. Fòrum"Bojos per les sèries TV"Iniciarem l'activitat amb la presentació del fòrumi després veurem l’episodi més votat al llarg delsúltims mesos al fòrum. Maribel García Benítezi Xavier Cervelló Vergara faran de moderadors i escrearà el debat a partir de les possibles preguntes.

Escacs a la UOC. Fòrum "Chess-mind"Sessió de joc dirigida a tothom qui hi vulgui parti-cipar, independentment del nivell d'escacs de lespersones que hi participin. Activitat supervisada perPaulino Aguilera Malagón, coordinador del fòrum.

Què té Bill Gates que no tingui jo? Emprendreinnovant: Treballem la creativitat. Fòrum "Em-prenedors"Busques una idea? Estàs cansat de treballar per alsaltres? Vine! parlarem d'on són, com es generen icom es fan realitat les idees de negoci. A càrrec deJordi Tort, assessor de creació de projectes empre-sarials i assessor tècnic de comerç, i Cristina Pérez,entrenadora personal, pimes i empreses familiarsi assessora d’empreses turístiques.

Empresa cooperativa. Fòrum "Emprenedors"Què és una cooperativa i com funciona. Casosd'emprenedors amb cooperatives d'èxit. A càrrecde Joseba Polanco, soci fundador d'ERAGINKOR,S. COOP., gerent d'Ara_Coop sccl.

Investigando en abierto: presentación y debateen torno a proyectos de tesis. Fòrum "InvestigaS.I.C."Sessió oberta d’intercanvi de coneixement en quèels ponents, membres del fòrum "Investiga S.I.C.",exposaran breument les seves investigacions, pro-jectes de tesi, tesis o treballs d’investigació, estiguinen l’estat que estiguin. Els assistents tindran acontinuació l’oportunitat d'assenyalar encerts,debilitats o suggeriments sobre el treball presentat,tant en el camp metodològic com conceptual, tantteòric com formal. Moderació a càrrec d’EnricSenabre Hidalgo, DEA en Societat de la Informaciói Coneixement (2004) per la UOC, actualmentprepara el projecte de tesi.

Investigar en la periferia del sistema académi-co. Fòrum "Investiga S.I.C."Wikis, blogs, webs permeten generar intercanvisi treball en col·laboració entre l’activitat acadèmicai l’exterior de la universitat, cosa que crea una zonade frontera permeable sobre les possibilitats de laqual ens agradaria debatre. A càrrec de DanielReina Llanas, coordinador de l'activitat Investigaren la periferia del sistema académico.

La Coral de la UOC: present i futur. Fòrum dela "Coral de la UOC"Xerrada de presentació de la Coral adreçada alsmembres de la comunitat que puguin sentir curio-sitat per saber com s’interrelacionen els conceptes,aparentment antagònics, coral i universitat virtual.Volem, per una banda, la captació de nous cantaires,ja que una coral és sobretot la gent que la forma,i, per l’altra, donar-nos a conèixer als companys imembres de la comunitat UOC, en general. Acàrrec dels membres de la junta executiva de laCoral.

Eines bàsiques per als psicòlegs: Què és lamusicoteràpia? Fòrum "Psicologia"Els inicis i el desenvolupament de la disciplinamusicoterapèutica en l'àmbit internacional i a casanostra. Es proposarà als assistents la participacióen activitats musicoterapèutiques per a poderexperimentar en la seva pròpia pell els efectes dela música. A càrrec de Montse Faura Mir, estudiantde Psicologia de la UOC, membre cantant del’Orfeó Català i directora d’una escola de música.

Taller de consultes jurídiques. Fòrum "Consultesjurídiques"Servei de consulta de dubtes jurídics que elsmembres del fòrum ofereixen als companys de lacomunitat que tinguin dubtes jurídics. Alhora elscompanys que ara comencen la carrera, o fins i totels que estan a punt d'acabar-la, veuran in situcom funciona, més o menys, un despatx jurídic.Activitat supervisada per Carme Santiesteban,coordinadora del fòrum.

Taller: Endreçar el PC de l’estudiant. Fòrum"Informàtica: problemes i solucions"Mostrarem com es manté el PC lliure de virus i deprogrames espia, com es fan còpies de seguretati com es té el PC sempre en bon estat. A càrrec deSergi Callau, especialitzat en l’àrea tècnica, quedóna suport i manteniment a pimes, despatxos iusuaris particulars.

Taller de ball per a aprendre i ballar amb elfòrum de "Bojos pel ball"Vols aprendre a ballar? Vols passar una estonaballant amb companys de la UOC?Vols cercar informació d'on pots anar a ballar oaprendre a ballar? Busques una parella de ball pera començar un nou curs de ball? Vols conèixergent per a anar a ballar i amb ganes de passar-homolt bé?Vine a la trobada aquest dissabte i podràs ballarde tot!

Els fòrums, punt de trobadade la comunitat universitàriaAmb un volum anual de més de 150.000 missatges i una mitjanade 30.000 usuaris habituals, es consoliden com l’espai mésdinàmic i actiu de participació i intercanvi d’informació extraaca-dèmica del Campus.

Els més de 400 fòrums creats són l’espai de relació i de participació pensat per acrear i desenvolupar xarxes de persones i grups d'interès o d'afinitats. El seu objectiués proposar i establir debats i converses sobre temes diversos. El responsable delfòrum té un paper de moderador de les converses, mentre que tots els membres dela comunitat universitària de la UOC que vulguin participar-hi ho poden fer.

Aquest juny els fòrums celebraran el segon aniversari i és un fet rellevant per destacaralhora que un bon moment per a compartir la positiva valoració que la Universitaten fa. Formem part d’una comunitat universitària, que per definició ha de ser unespai de creixement intel·lectual de les persones i sobretot d’anàlisi crítica de l’entorni d’innovació en les nostres societats. És en aquest marc que els fòrums tenen lavoluntat de ser un espai obert de participació lliure on es pugui conversar, debatrei discutir el que els membres de la comunitat UOC proposeu.Tot això és possible gràcies a l’elevat grau de responsabilitat amb què tots els usuaris,i especialment els coordinadors, hi participen. En la data d’avui, els membres de lacomunitat universitària poden accedir a 424 fòrums coordinats per 323 membresde la comunitat.

DadesAl cap d'un mes d'haver començat, 103 fòrums i 85 coordinadors.Al cap d'un any, 325 fòrums i 237 coordinadors.Avui, al cap de tres mesos dels dos anys, 424 fòrums i 323 coordinadors.

Participa en les activitats dels fòrums!La trobada és l'espai de relació entre estudiants i professorat on es posa en comú elplantejament de les assignatures i es donen les orientacions oportunes per a enfocarel semestre. A la trobada també hi ha un ampli programa d’activitats, tallers i serveis,i és en certa manera la benvinguda del nou semestre, amb la incorporació de lesdinàmiques pròpies de la vida universitària.

És en aquest sentit que els fòrums, com a col·lectius implicats en la vida universitària,han organitzat tota mena d’activitats obertes a la participació de tothom. Aquestesactivitats han anat adquirint importància trobada rere trobada i han afavorit la creaciód’un espai on ens podem trobar amb persones amb qui podem compartir inquietudso interessos de qualsevol mena, des d'estar matriculats a la mateixa assignatura finsa participar en un mateix espai de conversa, formar part d'una associació, etc.

L’activitat dels fòrums, doncs, es fa present a la trobada amb l'organització de 16activitats obertes a tota la comunitat universitària. Conferències, tallers, xerrades...pots consultar l’espai i l’hora d’aquestes activitats a les pàgines 12-13 d’aquest diari.


Hi ha vida després de Creativitat publicitària I? I tant quesí: aquest semestre la llicenciatura de Publicitat i RelacionsPúbliques comença a oferir l’assignatura Creativitat publi-citària II.

Xesco Serrano, autor dels materials d’aquesta nova assignatura,reconeix que qualsevol matèria d'una carrera universitària“hauria de començar la introducció convidant l’estudiant aaprendre coses noves”. Ell, en canvi, ens proposa quecomencem a oblidar algunes de les coses que hem après

fins ara sobre la publicitat. Segons Serrano, aquest exercici d’amnèsia és imprescindibleper a adaptar-nos als nous temps que viu la creativitat publicitària.

Director creatiu executiu de Rapp Collins DDB i professor de Direcció d’art a la UAB,Xesco Serrano s’estrena aquest semestre com a consultor de la UOC amb l’assignaturaque ell mateix ha contribuït a crear. Ser un defensor de la creativitat aplicada als

mitjans no convencionals (sense desmerèixer, que quedi clar, tota la resta) li ha aportatgrans satisfaccions i uns quants premis a festivals com Canes, El Sol, Echo Awards,John Caples o el Club de Creatius.

Després d’assaborir per primer cop el semestre passat Creativitat publicitària I, araels estudiants de la llicenciatura de segon cicle de Publicitat i Relacions Públiquesja s’han pogut matricular d’aquesta segona part de l’assignatura, centrada en lacreativitat per al màrqueting directe, Internet i els mitjans digitals, a més de lapublicitat per mitjans alternatius. Creativitat publicitària II també formarà part del’oferta de l’@teneu de la UOC des del setembre d’enguany.

Benvinguts i benvingudes a una nova manera de fer publicitat.

XESCO SERRANOautor dels materials de Creativitat publicitària II

La CREATIVITAT del futurja és aquí L’oferta docent de la llicenciatura de Publicitat i Relacions

Públiques a la UOC s’incrementa amb la posada en marxa deCreativitat publicitària II

ActivitatsEn aquesta ocasió el conferenciant Àngel Sala (director del FestivalInternacional de Cinema de Catalunya, de Sitges) farà una xerradaorientada a estudiants dels tres programes dels Estudis de Ciènciesde la Informació i de la Comunicació, i a tot el públic interessat,Sala tractarà de temes com les tendències creatives del cinemainternacional (des de la perspectiva de la selecció per a un festivalespecialitzat en cinema fantàstic i “arriscat”), les tendències demercat audiovisual, la política de comunicació del Festival i lespolítiques de comunicació i promoció que fan les empreses produc-tores i distribuïdores de cinema i televisió en el Festival. Tambécomentarà les estratègies de treball en xarxa amb altres festivals iinstitucions a partir de l'anàlisi d'informació i farà esment del Festivali la seva història d'informació com a fons documental.

Els 10 manaments comunicatius de Coca-Cola Quin és el secret de Coca-Cola? Rau realment en la fórmula o mésaviat en la comunicació?Sílvia Roig, directora de Màrqueting d’Innovació i del segmentd’aigües de Coca-Cola Espanya, ens revelarà els 10 manaments queCoca-Cola demana a totes les seves agències de comunicació,promocions, relacions públiques...La taula rodona és organitzada pel programa de Publicitat i RelacionsPúbliques i coordinada per la professora Sílvia Sivera. Hi participaranconsultors de les assignatures Creativitat publicitària I i II, Teoriai tècniques de les relacions públiques I i Planificació de mitjanspublicitaris II.

Making of: com es fa un espot de televisióDe la idea creativa a l’espot de televisió. Al final tot queda en només20 segons, però abans hi ha un procés complex al qual moltsprofessionals dediquen un munt d’hores.Quines són les tasques del productor, del realitzador, de la produc-tora? Què és un animàtic? Com es fa un càsting? Què és un croma,un telecine, un fora de línia, un en línia, un jingle? Què fa un homeeconomist?Si vols saber les respostes de totes aquestes preguntes, vine al tallerque ens ha preparat Elena Labandeira, productora publicitària iconsultora de l ’assignatura Creativitat publicitària I.El taller, coordinat per la professora Sílvia Sivera, ha estat organitzatpel programa de Publicitat i Relacions Públiques.

E-mprenedors publicitarisFa sis anys, quatre publicitaris acabats de llicenciar es van reuniren un bar fosc de Sarrià per fer realitat un somni comú: crear laseva pròpia agència de publicitat en línia. I se’n van sortir.En aquest taller, organitzat pel programa de Publicitat i RelacionsPúbliques i coordinat per la professora Meritxell Jordana, dos delssocis fundadors de Sirio ens explicaran les dificultats a què es vanhaver d'encarar per a posar en marxa l’empresa, els esforços necessarisper a poder-la consolidar i la dedicació constant requerida per amantenir-la viva dia a dia. Si tens fusta d’e-mprenedor, pren-t’hocom una drecera caps als teus somnis.

Taller de Publicació de continguts audiovisuals a la xarxaSergi Villagrasa. Es tracta d’un taller introductori, de caire fonamen-talment pràctic, sobre publicació de continguts de vídeo a Internet.S'hi tractarà de qüestions relatives a captura, interconnexió, formats

de vídeo, ajustos de qualitat segons els requisits i, finalment,publicació a webs com YouTube o Google Video. Aquest taller esportarà a terme en una sala d’ordinadors equipats amb càmeresweb i connexió a Internet. Es tracta d’un taller i consultoria adreçatals estudiants de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual ivinculat a l’assignatura Teoria i pràctica del muntatge audiovisual.

Del paper a la pantalla. Anàlisi i desenvolupament de projectestelevisiusJoan Pons, guionista, que forma part de l’equip d’El Terrat deProduccions, SL.Com convertim una idea en un producte televisiu? Com convertimun projecte en un programa de televisió? Quines són les eines, elsformats i els rols professionals que intervenen en la producció deprogrames?El taller té per objectiu reflexionar sobre el procés d’anàlisi idesenvolupament de projectes audiovisuals des de la perspectivaprofessional de guionistes, realitzadors i productors. Va adreçat aestudiants de Comunicació Audiovisual vinculats a les assignaturesde Guió, Realització, Producció i Laboratori d’experimentacióaudiovisual.

Taller i fotografia: projectes fotogràficsCarmelo Pinto. Es tracta d’un taller introductori teòric i metodològicen què es parlarà de com la fotografia digital ha canviat el panoramavisual de la nostra vida quotidiana i dels mitjans de comunicacióde masses. El taller serà impartit pel Dr. Carmelo Pinto, professorde diferents universitats catalanes i internacionals, i consultor deltaller Sociologia visual, que imparteix la UOC. S’adreça principalmentals estudiants de Sociologia de la comunicació.

Projecció del film Rash-mon, d’Akira KurosawaSens dubte Rash-mon és una de les pel·lícules més importants dela filmografia de Kurosawa, i no pas per la importància visual niper l’argument social, sinó per l’esperit de subjectivitat quepresenten les diverses accions que es desenvolupen en el film.Dirigida i escrita pel mateix Akira Kurosawa, va obtenir l’Oscar ala millor pel·lícula estrangera l’any 1951 i el Lleó d’Or a la Mostrade Venècia.També es projectaran les preestrenes de les pel·lícules Tideland iOnce in a lifetime. El professor Jordi Sánchez Navarro en fa lesressenyes.

Tideland Terry Gilliam, 2005, EUA-Regne UnitCom gairebé tothom sap, Terry Gilliam va ser animador, dissen-yador, actor ocasional i, en general, ment creativa en l'il·lustrecol·lectiu britànic d'humoristes Monty Phyton. Després del seupas per aquest grup tan mític, Gilliam ha estat un cineastainclassificable. Va lluitar amb productors encaparrats i amb larealitat de la indústria per fer la fonamental Brazil (1985) i,esdevenint tot un Orson Welles modern —salvant certes distàn-cies—, s'ha construït un currículum heterodox, en què alterna elque semblaven encàrrecs als quals ha donat la seva particularvisió al·lucinada i neobarroca, com The Fisher King (1991), TwelveMonkeys (1995) o The Brothers Grimm (2005), amb pel·lículesaparentment més personals i rares, com The Adventures of BaronMunchausen (1988) o Fear and Loathing in Las Vegas (1998).Tideland pertany, sense dubte, a aquest segon grup, el de les

pel·lícules arriscades. Versió moderna d'Alícia en terra de meravellesambientada a Kansas —o revers fosc del Mag d'Oz—, Tideland ésuna mostra del talent radical del Gilliam madur, tan extrema illiure que no resulta apta per a totes les sensibilitats. Protagonitzadaper l'anomenada brossa blanca (white trash), Tideland és un relatgòtic contemporani poblat per famílies disfuncionals, drogoaddictes,personatges embogits i decorats que semblarien trets de La matançade Texas, i traça, en clau de realisme màgic, una paràbola sobrela sensibilitat i la clarividència infantil. Els terrors nocturns,l'estranya i fèrtil imaginació dels nens i la dignitat humana queemergeix en les pitjors condicions són les claus d'una històriaque, en resum, ve a explicar el que passa quan la imaginaciódesbocada envaeix i esquinça el teixit de la realitat. Atenció al'actuació dels actors, especialment la del sempre extraordinariJeff Bridges i la de la nena Jodelle Ferland, i a la meravellosadirecció artística de la pel·lícula, que demostra que Terry Gilliamestà molt còmode lluny de les seves pel·lícules de gran pressuposti endinsant-se en un territori més assumible i, en conseqüència,amb més possibilitats d'expressió personal. Encara que és basadaen un text aliè (la novel·la de Mitch Cullin), Tideland és una visitasense guia a l'interior del cap d'un creador radical, i no tothomha de compartir necessàriament el que s'hi emmagatzema. S'opiniel que s'opini del cap de Gilliam (disfuncional, malalt, preclar),sempre queda l'oportunitat de gaudir del seu extraordinari talentcom a cineasta.

Once in a Lifetime John Dower i Paul Crowder, 2006, EUA-Regne UnitLa pantalles cinematogràfiques han esdevingut en els últims anysun camp de batalla entre maneres molt diferents d'entendre lacomunicació audiovisual, i un dels formats guanyadors indiscutiblesd'aquesta “guerra” ha estat el documental —que, d'altra banda, jano havia de convèncer ningú, atesa la provada fertilitat artística queha demostrat al llarg de la seva història—. Tanmateix, el documentalcontemporani ha deixat ben clares certes coses: la primera, l'enormepotencial que els materials narratius extrets de la realitat tenen pera la renovació del llenguatge i dels discursos cinematogràfics; lasegona, la capacitat d'aquestes històries extretes de la vida de seduirel gran públic. Gràcies als documentals d'última fornada, la fronteraentre el que és “real” i el que és “espectacular” ha quedat difuminada,dit no pas com a crítica —com s'entendria des d'algunes visionsteòriques— sinó com a elogi. Podem divertir-nos, emocionar-nos,gaudir estèticament i aprendre a partir d'històries reals però quesón, sens dubte, bigger than life 'més grans que la vida'. Un excel·lentexemple de tot això és el documental Once in a Lifetime, pel·lículaque explica la història del llegendari club de futbol Cosmos deNova York i que ha obtingut un notable èxit on s'ha exhibit. Crònicad'una part de la història oculta de l'Amèrica dels anys setanta,exemplar relat sobre l'obsessió d'un visionari i reflexió sobre latransformació de les indústries de l'oci de final del segle XX, Oncein a Lifetime compta amb la presència dels grans futbolistes de ladècada, ara ja convertits en personatges de la història de la culturapopular, com Franz Beckenbauer, Johan Cruyff o Pelé, i és codirigidaper John Dower, director dels aclamats documentals I Don't LikeMondays (2006) i Sleeping with Teacher (2005), i per Paul Crowder,editor del documental de culte sobre el naixement del movimentdels patinadors Dog-Town and Z-Boys, dirigit el 2001 per StacyPeralta.


Que als nostres dies disposem de mésinformació que mai, és evident. És obvique la informació és una eina imprescin-dible per al desenvolupament i per a lacompetitivitat de les persones i organitza-cions. D’aquí ve que cada cop més empre-ses i organitzacions afronten el repte decom s'ha de gestionar aquesta informacióper a treure’n el màxim benefici. Tot unmón per descobrir! Per això et convidema l’acte “Els se-crets professio-nals d’una bonagestió de lai n f o r m a c i ó :a p a r a d o rd’optatives”,sessió en quèt’informarem deles diferentssortides profes-sionals associades a determinades optativesde la llicenciatura de Documentació.L’aparador pot ser útil tant a estudiants deDocumentació com a estudiants d’altresestudis que vulguin fer assignatures delliure elecció vinculades a la gestiód’informació i el coneixement com a com-plement de la seva professió.

La formació d’experts en disseny del’estratègia d’informació d’una organitzacióes fonamenta en el perfil professional delgestor o gestora de recursos d’informació, que

ha de saber explotar la informació i elconeixement com a recurs estratègic deles organitzacions, treballant aspectes comla intel·ligència competitiva o l’anàlisi iavaluació de necessitats d’informació crí-tica, per al bon funcionament i competiti-vitat de l’organització. Als Estudis de Cièn-cies de la Informació i de la Comunicacióet proporcionen coneixements relacionatsamb la gestió d’informació en entorns

empresar ia ls .

Un itinerari al-ternatiu posaèmfasi en lagestió del co-neixement i lasocietat de la in-formació, intro-duint elementsvinculats als

aspectes ètics de la informació, les políti-ques d’informació, els fonaments teòricssobre el coneixement i el disseny de pro-jectes i programes de gestió del coneixe-ment en les organitzacions. També es prestaatenció a la formació d’experts en l’anàlisid’impacte de les TIC en les organitzacionsintensives en informació i en la mateixasocietat.

Un tercer perfil s’orienta a la gestiód’informació electrònica fomentantl’adquisició de coneixements i habilitats

vinculats a la gestió de les bibliotequesvirtuals, la preservació de recursosd’informació digital, la representació irecuperació d’informació al web, la inte-racció entre els sistemes informàtics i elsusuaris o els aspectes vinculats a la visua-lització de la informació.

El perfil dels estudiants a qui interessenels estudis que acabem de descriure com-prèn des dels diplomats en Biblioteconomiai Documentació, que volen ampliar la sevaformació amb la titulació de segon ciclefins a titulats procedents d’altres àrees deconeixement que veuen l’oportunitat decompletar la seva formació en la gestiód’informació i orientar la seva carreraprofessional en els termes que plantegem.

Preparat per a fer explotarel caos informacional?

El gestor d’informació és un nouperfil professional que esdevéclau en l’era de la societat xarxai un pou d’oportunitats per des-cobrir. T’apuntes a conèixer-lomillor?

Sessió sobre desastresinformacionalsLes conseqüències de la mala gestiód’informació són sovint al darrere desituacions de desastre. Aquests desas-tres poden ser grans i excepcionalspel que fa a dimensions i transcen-dència històrica o es pot tractard’esdeveniments petits i reiterats,gairebé inadvertits, en la nostra vidaquotidiana.

En aquesta sessió es proposa un reco-rregut iniciàtic per una selecció variadaen la línia dels casos recollits al llibredivulgatiu de Josep Cobarsí Pequeñosy grandes desastres de la información,Infonomia, 2006. La sessió serà con-duïda per l’autor del llibre, professordel Estudis de Ciències de la Informa-ció i de la Comunicació de la UOC.La presentació serà a càrrec d’EvaOrtoll, professora dels mateixos estudisi directora de programa de la llicen-ciatura de Documentació (2n. cicle).

S’ofereix aquest recorregut amb in-tenció d’inquietar a tothom qui estigui

interessat en la informació ensentit ampli, sigui com a

professional o com a usuari,en els més diversos contextos,

com a expressió i alerta que enla societat xarxa els pitjors de-

sastres que succeiran seran els dela informació.

La sessió tindrà lloc a la Facultatde Traducció, aula 18 a les 12 h.

Vols assabentar-te de les novetats de laBV d'una manera ràpida, senzilla i sensehaver d'entrar al seu web? Vols estar aldia d'altres notícies relacionades amb laBV sense accedir al Campus ni consultarel correu electrònic? L'RSS és la resposta!

Fins fa pocl'única manerad'estar al correntde les novetatspublicades enun conjunt dewebs interes-sants consistia a

visitar aquests llocs, obrir els enllaços i navegar-hi percomprovar si s'havien actualitzat o no. Actualment, gràciesa la “sindicació” de continguts (o, el que és el mateix, laredifusió de continguts), és possible notificar l'actualitzaciód'un web directament als subscriptors i permetre'ls llegirles novetats corresponents.

Què és l'RSS? RSS (Really Simple Syndication o RDFSiteSummary) és un format nou d'arxiu .xml que s'utilitza,bàsicament, per a la redifusió de continguts. És el vehicle

per mitjà del qual es transporta la informació i es redis-tribueix automàticament.

La Biblioteca de la UOC va implementar, el proppassatmes de gener, un servei d'RSS (per a redifondre elscontinguts de la pàgina de novetats).

D'aquesta manera us facilitem els titulars, el resum il'enllaç que us donarà accés al text íntegre de totes lesnovetats de la Biblioteca; és a dir: notícies interessants,nous recursos de la col·lecció digital, novetats bibliogràfi-ques, informacions pràctiques sobre el préstec i els serveis,i alguns consells i recomanacions sobre la Biblioteca.Per a poder rebre puntualment al vostre ordinador lesnovetats de la Biblioteca de la UOC, només heu d'instal·larun lector o “agregador” d'RSS, que són eines desenvolu-pades per a visualitzar fonts de notícies.

De lectors, se'n poden trobar de diversos tipus: alguns espoden integrar directament al vostre navegador web,d'altres funcionen com una aplicació independent des del'escriptori del vostre sistema operatiu i també hi ha serveisweb de lectura de canals RSS que permeten consultar lessubscripcions des de qualsevol ordinador connectat aInternet.

Hi ha moltíssims lectors disponibles al mercat, algunsgratuïts, i per a totes les plataformes. Us recomanem quefeu una cerca al web o que consulteu els recursos selec-cionats per la Biblioteca en un recull d'actualitat sobreRSS, i us baixeu el més adequat a les vostres necessitats.Un cop el tingueu instal·lat, subscriviu-vos al nostre canald'informació: http://biblioteca.uoc.edu/rss/cat/bv_rss.xml.

Per a més informació sobre l'RSS a la Biblioteca de laUOC i les instruccions per a instal·lar els lectors, feu clica la icona RSS de la pàgina principal de la BibliotecaVirtual o aneu a l'enllaç següent:http://biblioteca.uoc.edu/novetats/cat/inici_rss.html.Esperem que aquesta informació us interessi i us animema subscriure-us hi!

RSS a la Biblioteca Virtual: “sindicat” ja!

CONCEPTES CLAU:• Sindicar és posar els continguts a disposició d'altres

(gratuïtament).• L'arxiu XML en format RSS pot ser analitzat per

una aplicació.• Agregar és “absorbir” una font d'informació per a

visualitzar-la al nostre lector de notícies (agregador)o reaprofitar-la en una altra seu web (newsfeeder).


Ciències de la Informació i de la Comunicació

Activitats dels Estudis

CONFERÈNCIA DELS ESTUDIS DE CIÈNCIES DE

LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ

Espai: aula 2 de la Facultat de TraduccióHorari: d'11 a 12 h

CINEMA. PREESTRENA DE LES PEL·LÍCULES

TIDELAND I ONCE IN A LIFETIME

12.00 h. Presentació de les pel·lícules, acàrrec de Jordi Sánchez Navarro, professordels Estudis de Ciències de la Informaciói de la Comunicació de la UOC.12.30 h. Projecció de Tideland16.00 h. Projecció de Once in a Lifetime

DESASTRES INFORMACIONALS

Espai: aula 18 de la Facultat de TraduccióHorari: de 12 a 13 h

APARADOR D'OPTATIVES


PUBLICACIÓ DE CONTINGUTS AUDIOVISUALS

A LA XARXA

Espai: aula informàtica de la Facultat de TraduccióHorari: de 9 a 11 h

DEL PAPER A LA PANTALLA

Anàlisi i desenvolupament de projectestelevisiusEspai: aula 1 de la Facultat de TraduccióHorari: de 13 a 15 h

FOTOGRAFIA I COMUNICACIÓ: PROJECTES FO-TOGRÀFICS


RASHOMON


ELS 10 MANAMENTS COMUNICATIUS DE COCA-COLA


MAKING OF: COM ES FA UN ESPOT DE TELEVISIÓ


E-MPRENEDORS PUBLICITARIS


Activitats de la comunitat

PERDIDOS - ÚLTIM EPISODI 2T I XERRADA

Espai: aula 14 de la Facultatd'EconòmiquesHorari: de 15 a 17 hOrganització: fòrum "Bojos per les sèriesTV"


LA FRANQUÍCIA: UN MODEL ALTERNATIU DE

GESTIÓ D'EMPRESES

Espai: auditori de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: 11 h

NOVES TENDÈNCIES EN LA CULTURA DE LES

ORGANITZACIONS

Espai: sala de graus d'EconòmiquesHorari: 11 hores

EL MÓN ÉS UN MOCADOR: LA PUBLICITAT

INTERACTIVA

Espai: auditori de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: 12 h

VOLS DE BAIX COST: MITES I REALITATS

Espai: sala de graus de la Facultatd'EconòmiquesHorari: 12 h

NOVES TENDÈNCIES EN LA

INTERNACIONALITZACIÓ DE L'EMPRESA

Espai: sala d'actes de la Facultatd'EconòmiquesHorari: 11 h

Economia i Empresa

NOVES TENDÈNCIES EN CONTROL I COMPTA-BILITAT DE GESTIÓ

Espai: aula 214 de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: 15 hores


QUÈ TÉ BILL GATES QUE NO TINGUI JO?EMPRENDRE INNOVANT: TREBALLEM LA CREA-

TIVITAT

Espai: aula 15 de la facultatd'EconòmiquesHorari: d'11 a 13 hOrganització: fòrum "Emprenedors"

EMPRESA COOPERATIVA

Espai: aula 19 de l'aulari centralHorari: de 13 a 14 hOrganització: fòrum "Emprenedors"

Llengües i cultures


PATRíCIA GABANCHO PRESENTA EL SEU ÚLTIM

LLIBRE: EL PREU DE SER CATALANS. UNA CUL-

TURA MIL·LENÀRIA EN VIES D'EXTINCIÓ

Espai: auditori de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: 13.00 h

TALLER DE LECTURA

Espai: aula 1 de la Facultat de TraduccióHorari: 11 h

TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA A L'AULA VIRTUAL

Espai: aula 31 de la Facultat de Ciènciesde l'EducacióHorari: de 10 a 12 h

ÚS DEL DICCIONARI I RECURSOS INFORMÀTICS

PER A L'APRENENTATGE DEL XINÈS

Espai: aula 4 de la Facultat de TraduccióHorari: 12 h

ELS SONS DEL JAPÓ: LLENGUA I MÚSICA. CON-FERÈNCIA DEMOSTRACIÓ DE SHAKUHACHI ACÀRREC D'HORACIO CURTI

Espai: aula P24 de PsicologiaHorari: de 13 a 15 h

TALLER SOBRE LA RUTA DE LA SEDA: "MERCA-

DERS I PRODUCTES A LA RUTA DE LA SEDA"Espai: aula 22 de la Facultat de Ciènciesde l'EducacióHorari: d'11 a 12 h


II INTERCANVI DE LLIBRES PER LLEGIR

Espai: vestíbul de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: de 10 a 14 hOrganització: fòrum "Llibres per llegir"

Humanitats


EL CAFÈ D'HUMANITATS


BRÚIXOLA PER A NAVEGAR PER LES HUMANI-

TATS: MÈTODES I FORMES DE CONEIXEMENT


GOVERNANT EL BUC INSÍGNIA. ANÀLISI DEL

FUNCIONAMENT DEL MUSEU BRITÀNIC

Espai: aula 15 de la Facultat de Ciènciesde l'EducacióHorari: d'11 a 13 h

COMENTAR UNA OBRA D'ART: EL GUERNICA

DE PICASSO


PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA TREBALL

FINAL DE CARRERA



LA CORAL DE LA UOC: PRESENT I FUTUR

Espai: aula 501 de la Facultat de LletresHorari: d'11 a 12 hOrganització: fòrum "Coral de la UOC"

TAULA DE LA CORAL DE LA UOCEspai: vestíbul de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: de 10 a 17 hOrganització: fòrum "Coral de la UOC"


Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions


BIOINFORMÀTICA, PASSAT, PRESENT I FUTUR

Espai: aula P24 de la Facultat de Psico-logiaHorari: de 12 a 13 h

BLOGS

Espai: aula P4 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

EDICIÓ DE VÍDEO DIGITAL

Espai: aula P5 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

LABORATORI S. O.: GNU/LINUX

Espai: aula 20 de la Facultatd'EconòmiquesHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

LLIBRES ELECTRÒNICS

Espai: aula 15 de la Facultatd'EconòmiquesHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

MANTENIMENT I SEGURETAT DEL PCEspai: aula P23 de la Facultat de Psico-logiaHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

RECURSOS EDUCATIUS

Espai: aula P24 de la Facultat de Psico-logiaHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

TALLER DEL PUNT DE TREBALL BASAT EN PRO-GRAMARI LLIURE

Espai: auditori de la Facultat de LletresHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

TALLER DE CEspai: aula 16 de la Facultatd'EconòmiquesHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

TALLER DE JAVA

Espai: aula 501 de la Facultat de Filosofiai LletresHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

TALLER DE LATEX

Espai: aula informàtica 31 de la Facultatde PsicologiaHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h

TALLER DE LECTOESCRIPTURA D'EXPRESSIONS

I FÓRMULES MATEMÀTIQUES

Espai: aula 502 de la Facultat de LletresHorari: de 15 a 16 h i de 16 a 17 h


ENDREÇAR EL PC DE L'ESTUDIANT

Espai: aula P5 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 12 a 13 hOrganització: fòrum "Informàtica: pro-blemes i solucions"

Altres

Activitats de la biblioteca

BASES DE DADES

Espai: aula P2 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 10 a 11 h i d'11 a 12 h

BIBLIOTECA VIRTUAL

Espai i horari: aula P2 de la Facultat dePsicologia, de 12 a 13 h i de 16 a 17 h,aula P3 de la Facultat de Psicologia, de10 a 11 h i de 13 a 14 h

COM POTS TROBAR LA INFORMACIÓ QUE NE-CESSITES

Espai i horari: aula P2 de la Facultat dePsicologia, de 13 a 14 h, aula P3 de laFacultat de Psicologia, de 16 a 17 h

CERCA D' INFORMACIÓ A INTERNET

Espai i horari: aula P2 de la Facultat dePsicologia, de 15 a 16 h, aula P3 de laFacultat de Psicologia, d'11 a 12 h

REFWORKSEspai: aula P3 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 12 a 13 h i de 15 a 16 h

Altres activitats

PLANIFICACIÓ DELS TEMPS D'ESTUDI

Espai: aula P4 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 12 a 14 h

CAMPUS PER LA PAU I LA SOLIDARITAT I SOSRACISME

Espai: sala d'actes de la Facultatd'EconòmiquesHorari: 10.00 h

PRESENTACIÓ DE LES ACTIVITATS DEL CRAM(FUNDACIÓ PER LA CONSERVACIÓ IRECUPERACIÓ D'ANIMALS MARINS)Espai: d'11.30 a 13 hHorari: aula 108 de la Facultat de Filosofiai LletresOrganització: fòrum "Submarinisme"

TALLER DE BALL PER A APRENDRE I BALLAR

AMB EL FÒRUM "BOJOS PEL BALL"Espai: pendentHorari: de 12 a 16 h

ESCACS A LA UOCEspai: aula 505 de la Facultat de LletresHorari: d'11 a 13 hOrganització: fòrum "Chess-mind"

NARCISISME I SOCIETAT: UNA MIRADA DES DE

LA PSICOANÀLISI

Espai: sala d'actes d'EconòmiquesHorari: 12 h

ELS ORDINADORS A L'ESCOLA: FUNCIONS I USOS

Espai: aula 11 de l'aulari centralHorari: 12 h

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA COM A ÀMBIT

DE PRÀCTICUM ALS ESTUDIS DE PSICOLOGIA

I CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ

Espai: aula 19 de la Facultatd'EconòmiquesHorari: 16 h


LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LES TECNOLOGIES

DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)Espai: aula 17 de l'aulari centralHorari: de 13 a 14.30 hOrganització: fòrum "Psicologia socio-construccionista"

Psicologia i Ciències de l'Educació

INVESTIGACIÓ OBERTA: PRESENTACIÓ I DEBAT

ENTORN DE PROJECTES DE TESIS

Espai: aula P5 de la Facultat de PsicologiaHorari: de 12 a 13.30 hOrganització: fòrum "Investiga SIC"

INVESTIGAR A LA PERIFÈRIA DEL SISTEMA ACA-DÈMIC

Espai: aula 206 de la Facultat de LletresHorari: de 15 a 16.30 hOrganització: fòrum "Investiga SIC"

TALLER DE MUSICOTERÀPIA

Espai: pendentHorari: pendentOrganització: fòrum "Psicologia"

Dret i Ciència política


QUI TÉ POR DE L'OPA FEROTGE? UN JOC AMB

REGLES TOVES

Espai: aula magna de DretHorari: 13 h


CONSULTES JURÍDIQUES

Espai: aula 15 de la Facultatd'EconòmiquesHorari: de 10 a 11 hOrganització: fòrum "Consultes jurídi-ques"

QÜESTIONS NUCLEARS A ÀSIA PACÍFIC

Espai: aula 10 de l'aulari centralHorari: d'11 a 13 hOrganització: fòrum "Seguretat i defensaa Àsia-Pacífic"


El Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOCs’adhereix a la campanya de SOS Racisme

“1=1 Tothom Ciutadà”pel dret al vot de les persones immigrades

El Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC

El Campus per la Pau i la Solidaritat és l’àrea decooperació de la UOC. D’una banda, ofereix a lesONG la plataforma virtual de la Universitat percol·laborar en projectes formatius per a la millorade les condicions de vida, la justícia social, els dretshumans, la sostenibilitat... i, d’altra banda, participaen accions de difusió i sensibilització. En aquestsentit, s’està treballant en un nou web que facilitiinformació sobre comerç just, drets humans, bancs

ètics... Per això disposarà d’una extensa base de dades pensada per a serutilitzada de manera pràctica en tota mena d’activitats de caràcter humanitari.

Si vols col·laborar amb nosaltres i fer-nos una donació, ho pots fer per mitjà del Campus Virtual -> Comunitat -> Cooperacio.

Si vols formar part del nostre Programa de Voluntariat i rebre el nostrebutlletí, envia’ns un missatge: [email protected]

Gràcies per la vostra col·laboració!

La campanya: “1=1 Tothom Ciutadà”Com a altres països de la UE, ens trobem ambmoltes persones immigrades que han establertla seva residència amb caràcter permanent aCatalunya. La campanya “1=1 Tothom Ciutadà”té com a finalitat plantejar i reformular elconcepte de ciutadania per a vincular-lo a laresidència i no a la nacionalitat. D’aquestamanera es vol avançar en el reconeixement detots els qui viuen i treballen a Catalunya, alhoraque com a societat avançarem en la igualtatde drets i oportunitats i en la no-discriminacióentre ciutadans. La ciutadania no es pot reduir

al dret de vot, però sense aquest dret no es pot parlar de ciutadania. Les formesde democràcia participativa són un aprofundiment dels drets polítics, no unsubstitutiu. Es tracta d'una conquesta democràtica decisiva i d'un alt contingutsimbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d'autèntica integraciósi es denega el dret de vot a una part de la població.En l'àmbit polític el dret de vot de les persones estrangeres és un dels temesen què gairebé tothom està d'acord però ningú no posa fil a l'agulla per acanviar la situació. Es tracta d'una conquesta democràtica decisiva i d'un altcontingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal ni d'autènticaintegració si es denega el dret de vot a una part de la població. Però mancael coratge i la voluntat política per a passar de les paraules als fets. Aquestacampanya vol contribuir també al posicionament de partits, institucionspolítiques, agents socials, culturals i del màxim de ciutadans perquè Catalunyapromogui a l’Estat espanyol aquesta reivindicació.Més informació:www.sosracisme.org Si voleu ajudar a finançar aquesta campanya: 2100-0711-35-0200020099

SOS Racisme

SOS Racisme és una associació que lluita des de l’any

1989 en defensa dels drets humans i centra l’actuació

en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, defensant

la igualtat efectiva de drets i oportunitats per a totes

les persones que conviuen i comparteixen una mateixa

societat. Independent, democràtica, de base, plu-

riètnica, progressista, mitjançant la no-violència activa,

reivindica l’eradicació completa del racisme i la

xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment

denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals i treballa per un model

de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, de manera que

s’universalitzi el concepte de ciutadania. A més, vol difondre el discurs antiracista

a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.

Més informació:

[email protected]

Sala d'actes de la Facultat d’Econòmiques

de la UAB, 10 hEl Campus per la Pau i la Solidaritat i la UOC

s’adhereixen a aquesta campanya de sensibilització

que SOS Racisme-Catalunya porta a terme a di-

verses universitats i entitats catalanes. La idea és

exigir el dret al vot per a les persones immigrades,

per a no posar en joc la cohesió social. El fet que

part de la població catalana no disposi de drets

polítics té conseqüències negatives no solament

per als afectats directament, sinó per al conjunt

de la ciutadania, ja que fa que els valors democràtics

deixin de ser universals. Per tant, el reconeixement

del dret al sufragi actiu i passiu deixaria aquestes

persones en un nivell més proper al de la resta de la població, avançant en la

lluita per la igualtat de drets entre ciutadans.

La presentació de la campanya anirà a càrrec d’Isabel Martínez, representant

de SOS Racisme-Catalunya i hi intervindrà Eduard Vinyamata, director del

Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC, que explicarà també els projectes

en què s’està treballant des de l’àrea de cooperació de la Universitat.

LA TROBADA 26 - UOC...reptes als anunciants, a les agències tradicionals i als professionals del...

Documents

Transcript of LA TROBADA 26 - UOC...reptes als anunciants, a les agències tradicionals i als professionals del...