La Veu del Turó 3

28

Transcript of La Veu del Turó 3

Page 1: La Veu del Turó 3
Page 2: La Veu del Turó 3
Page 3: La Veu del Turó 3

1

SUMARIEditorialInfantil i PrimàriaSecundària1r Premi Turó de Roquetes a l’esforçPremis Sant Jordi. Textos guanyadorsProtestes a favor d’un ensenyament públic de qualitatAgenda 21OpinióCuina d’estiu

EDITORIALI AQUEST CURS QUE HEM

FET?

El curs 2011 – 2012 finalitza. El primer curs de l’Institut escola Turó de Roquetes és a les portes de l’estiu. És hora

de passar revista a les actuacions realitzades, comprovar el grau d’assoliment dels objectius que ens vàrem proposar i visualitzar el nostre futur.

El primer objectiu que havíem d’assolir era el de la integració de les diferents comunitats educatives que actualment con-formen el centre. La integració arriba quan el sentiment de pertinença al centre s’implanta a nivell personal, i quan la comunicació i la relació entre els membres del col•lectiu es normalitzen. Crec que anem per bon camí. Els/les professio-nals de l’ensenyament, els/les alumnes, el personal no docent i les famílies ja es consideren part d’aquesta nova estructura. La comunicació ha guanyat molts esglaons i el ritme és bo. És un objectiu difícil perquè, per definició dels mateixos con-ceptes implicats, és inassolible totalment. Sempre hi haurà variació de membres de la comunitat i, per tant, el sentiment de pertinença ha de treballar-se contínuament. La comunica-ció, ja ho coneixem tots, és potser l’ítem més difícil del capítol relacional. I no oblidem que, en darrer terme, tot depèn del desig i la predisposició personal a avançar en un sentit de-terminat, sabent que sorgiran dificultats i que serà necessari esforç i empenta per superar-les. La feina feta i els resultats ens reafirmen que el camí encetat és el correcte, que hem avançat molt i que hem de continuar en la mateixa direcció.

Un altre dels objectius a assolir era el d’aconseguir estructurar el centre a nivell organitzatiu i de gestió. Hem definit el marc organitzatiu, hem distribuït les tasques de gestió, hem apro-vat les NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Cen-tre) provisionals i hem detectat les mancances i els punts on hem d’incidir més amb més recursos i energia. Els fonaments i bona part de l’estructura ja està aixecada, falta apuntalar-la i construir els pisos que falten. Però sabem com fer-ho, co-

ParticiPantsMarta ribas, Direcció

Francesc casabella, Direcció artística

raül bru, Maquetació

Hi Ha escrits de

aluMnat1è PRIMÀRIA : Andrea Ezquerro Salguero.

2n PRIMÀRIA : Denisa Duma.

3r PRIMÀRIA : Joel Ascanio.

4t PRIMÀRIA : Pau Villodres.

5è PRIMÀRIA : Vanessa Margalida

6è PRIMÀRIA : Ekaitz Alcaraz, Tony Oviawe, Laura Viñuela, Carlos Gudiño, Noemí Rodriguez, Raúl Arias, Sergio López, Laura Villodres, Kevin Moncada, Miguel Cañete, Clara Ramos, Josep Picón, Maciej Rafalski, Nadia Hernández, Montse Vasquez.

1r ESO : Margarida Rey, Andrea Jiménez, José Zo-meño, Gemma Gómez, Yadira Guaman, Fran Rubio, Adrián Alias, Montse Chumaña, Jesús Ramos, Marta González, Nelly Valdéz.

2n ESO : Sergi Herrera, Adrián Plaza, Pedro López, Sharon Saeed, Bo Hui, José alexander Recio, Erika Chulca, Manuel Escamilla.

3r ESO : Estefani Paredes, Julia Prieto, Soraya Pola, Edurne González, Aurisol Tapia, Celina Ada, Ilhame Jedani.

4t ESO : Carlos Victoria

PrOFessOratPRIMÀRIA : Remei Vilaseca, Concha Romero, Clara Álvarez, Silvia Fusté, Luisa Estopiña, Aureli Segarra, Daniel Villa, Virginia Massot, Mercè Cardona, Alicia de la Rosa, Elena Avellaneda, Dolors Navarro, Quima Calvo, Mª José Grau, Marta Torres, Francesc Cuadro, Manel Parra, Ricard Araguz,

SECUNDÀRIA : Antonio Aragón, Jaume Benta-nachs.

Page 4: La Veu del Turó 3

2

neixem on estan les dificultats, tenim les eines per fer-hi front i volem i desitgem finalitzar l’obra.

També ens vam plantejar definir el marc pedagò-gic que ens ha de caracteritzar com a centre, i que ha permetre l’assoliment del màxim nivell educatiu i de desenvolupament personal del nostre alumnat. Hem definit els àmbits educatius, hem prioritzat la seva aplicació i les actuacions a realitzar, hem dis-senyat els indicadors de progrés i hem temporitzat l’aplicació i les modificacions a realitzar. Per a ca-dascun dels àmbits hem personalitzat la responsa-bilitat de la seva aplicació i avaluació. Coneixem el potencial dels àmbits educatius que hem definit, i estem convençuts que el seu desenvolupament farà del nostre centre una entitat educativa competent, amb un futur ple d’expectatives, un centre referent en el marc educatiu i en el de desenvolupament integral dels infants i adolescents.

Hem viscut moltes hores d’esforç i dedicació, hores i minuts diaris dedicats a l’educació, temps dedicat a escoltar, exposar, comentar i valorar. Hem tingut vivències difícils, algunes realment complexes. Tots els que formem part del col•lectiu -alumnes, edu-cadors, personal administratiu i de serveis, famíli-es- hem col•locat els ciments i hem enlairat una estructura potent, ferma, amb voluntat de progrés i superació.

Objectius aconseguits o en trànsit d’assoliment. Queda encara molt camí per recórrer però el que és important és que el volem fer i gaudir del recorre-

gut. Volem incidir al màxim en el desenvolupament integral dels nostres alumnes, aportar tot el nostre potencial, formar-los com a persones, amb mentali-tat de treball, honradesa, humilitat, saviesa i huma-nitat. Volem donar-los les eines per afrontar el futur amb les màximes possibilitats, i volem fer-ho amb consciència del moment, amb els seus instants difí-

cils i fàcils, i fer-ho amb alegria compartida i segurs que la satisfacció de la feina ben feta ens espera, no al final del camí –el camí de l’educació no té fi-, si no al llarg de tot el trajecte. Perquè en definitiva el trajecte, el viatge és el mateix centre. Tots som passatgers i l’itinerari el definim nosaltres.

antoni aragón

director de l’ie turó de roquetes

INFANTIL I PRIMÀRIA

P3A

Som els nens i les nenes de la classe dels POLLETS (P-3A), que aquest curs hem estrenat l’IES Turó de Roquetes. Ens ho hem passat mot bé, sobretot “pujant i baixant escales “. Bon estiu a tothom ! TUTORA: REMEI VILASECA

P3B

Des que vam començar l’escola, hem gaudit, cres-cut, compartit, après, rigut, cantat.. i hem format un grup de CONILLETS així de maco. Bon estiu! TUTORA: CONCHA ROMERO

Page 5: La Veu del Turó 3

3

P4A

P4B

L’estiu ja és aquí!...i els nens i nenes de la classe dels CAVALLS us desitgen que passeu unes bones vacances! Ens veiem al setembre! TUTORA: CLARA ÁLVAREZ

P4C

P5A

La classe de les OVELLES us desitja bones vacances! TUTORA: SILVIA FUSTÉ

P5B

La classe de les VAQUES us desitja que tingueu un bon estiu! TUTORA: LUISA ESTOPIÑÁ

1rA

La classe dels KAKAPÚS us diu que ja hem aca-bat el curs. Ens hem fet grandets aprenent junts, i volem tornar al setembre per apren-dre moltes més coses... Bones vacances!!! TUTOR: AURELI SEGARRA

Page 6: La Veu del Turó 3

4

1rB

Ho hem aconseguit! Prova superada; més alts, més guapos i més llestos..... La classe dels LLOPS se’n vol anar de vacances per tornar amb més forces l’any que ve. Bon estiu a tothom! TUTOR: DANIEL VILLA

2nA

Aquí estem els DIMONIS DE TASMÀNIA posant per aquesta foto tan maca! Que guapos que es-tem!! Us desitgem bones vacances a tots!! TUTORA: VIRGÍNIA MASSOT

2nB

Els TIGRES de segon aquest curs hem après molt. Gruuuaaggg!! TUTORA: MERCÈ CARDONA

3rA

Els PINGÜINS del Turó de Roquetes hem “pingüi-nejat” tot el curs i estem molt “fresquets”. TUTORA: ALICIA DE LA ROSA

3r B

Els CAVALLETS DE MAR hem après moltes co-ses i ens ho hem passat d’allò més bé. Ens veurem tots el curs vinent !!! Bon estiu !!! TUTORA: ELENA AVELLANEDA

Page 7: La Veu del Turó 3

5

4tA

Cada vegada els TAURONS són més bons! Bon estiu. TUTORA: DOLORS NAVARRO

4tB

Els DOFINS deixem que tothom gaudeixi del nostre somriure. Bones Vacances! TUTORES: QUIMA CALVO/MªJOSÉ GRAU

5È A

Aquests som nosaltres, els CANGURS del Turó. Hem passat un molt bon curs i ara toca descansar i agafar forces pel proper! Bon Estiu! TUTORA: MARTA TORRES

5È B

Les ÀLIGUES sobrevolen el cim del Turó de Roque-tes. S’han d’esforçar una mica més per poder acon-seguir-ho. Bon Estiu!!! TUTOR: FRANCESC CUADRO

6È A

Al final, tots amics i ben units. Final de sisè i de Pri-mària. Molt bona sort a tots a l’ESO. TUTOR: MANEL PARRA

6È B

Molts anys , moltes alegries i molts bons records. I ara...... cap a l’ESO. Bona sort a tothom! TUTOR: RICARD ARAGUZ

Page 8: La Veu del Turó 3

6

QUAn S’ACAbA l’ETApA dE pRIMàRIA…

Des de P3 a 6è he après moltes coses. Però una és la important i és que els amics de veritat sem-

pre estan on els necessites, sinó no són amics de veritat i no es mereixen que et tinguin a tu d’amics.

ekaitz alcaraz 6èB

Aquest any m’ha agradat molt, he fet amics que eren del Gaudí, amics que han vingut d’altres

centres i he reforçat amistat del Claret. Sortim tots com a amics del Turó de Roquetes.

tony oviawe 6è B

El més important de tots aquests anys per a mi ha sigut aprendre a respectar altres cultures.

laura viñuela 6è B

Des de P3 hi ha hagut molts canvis, professors que ens ensenyen molt i també uns molts bons

amics que t’ajuden quan tens algun problema.

carlos gudiño 6è B

Per a mi el millor curs ha estat sisè, perquè han vingut molts companys i companyes nous i he fet

amigues i amics que me’ls aprecio molt.

noemi rodriguez 6è B

Des de P3, els nou anys que he estat en aquest col•legi han sigut els millors de la meva vida,

perquè he tingunt molts amics i uns professors excel•lents. Estic molt orgullós d’haver estat en aquest col•legi amb els millors professors i amics del món.

raúl arias 6è B

Al llarg de tots aquests anys hem fet moltes ex-cursions, festes com les de l’escuma i hem après

molt. Ens ho hem passar molt bé amb els amics i els professors.

sergio lóPez 6è a

Quan vam arribar a sisè vam fusionar-nos el Gau-dí i el Claret. Molts no ho volíem però amb un

temps vaig conèixer més gent de l’escola i de la meva classe i estem millor. Quan fem excursions, festes o fem a l’escola jocs en grup som més gent i ens ho passem molt millor.

laura villodres 6è a

Me’n recordo de tots i trobaré a faltar els profes-sors perquè han estat molt simpàtics. També

els companys que se n’han anat a altres centres i els que s’han quedat. Tots m’han fet riure molt i estic molt feliç en aquest col·legi i no el vull canviar per res del món. I, per això, aniré, al nostre Institut.

kevin moncada 6è a

He fet molts amics com el Josep, l’Alan, el Sergio, el Raúl i podria anomenar tota la classe. Espero

només que a Secundària sigui igual de divertit.

miguel cañete 6è a

Tot m’ha anat molt bé sempre, però cada vega-da tenim coses més complicades. Per una part

vull que acabi aquest curs per passar a l’ESO però per l’altra part no vull que acabi perquè aquí i amb aquests companys he passat moments agradables i divertits.

clara ramos 6è a

He après moltes coses i m’ho he passat molt bé, amb excursions, festes, teatre, etc. Ara estic

preparat per anar a l’Institut del Turó de Roquetes.

JoseP Picón 6è a

A sisè vaig canviar i vaig venir al Turó de Roquetes. Jo creia que no m’agradaria però he fet uns bons

amics i tinc uns professors molt bons. Per això ben aviat em va començar a agradar.

macieJ rafalski 6è a

CAnTànIA “50 MIlIonS dE SEgonS”

Com cada any, i any darrera any, els cursos de 5è-A i 5è-B de Primària del I.E. TURÓ DE RO-

QUETES hem fet la cantània o cantata vocal-musical a l’Auditori de Barcelona, conjuntament amb la par-ticipació de moltíssimes escoles de Barcelona i Ca-talunya.

(Gairebé 800 nen/es en cada actuació).

Cada dia hi ha 2 actuacions: una al matí i una altra a la tarda.

Nosaltres la vam fer el dia 21-maig a les 4.30h de la tarda, i aquell dia tot girava al voltant d’ella, des del matí, fins que s’acabava a la tarda a l’escenari de l’Auditori. (I també després...).

Page 9: La Veu del Turó 3

7

El dia el vam passar entre l’assaig a l’escola , assaig a l’Auditori amb músics i amb totes les altres escoles que hi participaven i l’actuació en directe i davant del públic.

L’experiència va ser formidable per a tots i possible-ment un dels millors records escolars que tindrem de la nostra escola durant tota les nostres vides.

Page 10: La Veu del Turó 3

8

La cantata d’aquest curs 2011-2012 tractava el tema de “L’ESCOLA” i tot allò que fem i aprenem dintre d’ella.

Enguany es titulava: “50 MILIONS DE SEGONS” i va

ser una cantània on molts pares, familiars, amics i mestres dels nens/es que participaven, van poder veure i escoltar en directe els alumnes a l’hora de cantar i actuar en viu a un escenari.

50 milions de segons és el temps que passem, més o menys, a l’escola al llarg de la nostra in-fantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experiències que, més tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida.

Durant l’actuació en directe, els cors escolars, els dos actors-cantants i un munt de músics professi-onals acompanyats amb diferents instruments de corda, vent i percussió, van interpretar cançons amb un to irònic, simpàtic i una mica gamberro, sobre records com el nostre bocata preferit, la suposada mania que ens té una professora, l’excés d’activi-tats extra-escolars o un atac de polls. I amb un to

emocionat i corprenedor, sobre records tan punyents com el bullying, la gelosia pel germà que acaba de néixer o els mestres que anem deixant enrere. Tot això acompanyat per una música eclèctica i teatral, de vegades divertida i d’altres sentimental, on hi cap tant el pop com el rock-and-roll, les marxes o el rag-time.

Page 11: La Veu del Turó 3

9

Per acabar, dir que “Cantània” és una activitat amb diferents fases d’actuació: sessions de formació amb el professorat, treball del professorat a la seva aula i concerts finals interpretats per l’alumnat inscrit. Du-rant tot el curs escolar es treballa tant des de l’orga-nització com des de l’escola. L’objectiu és organitzar

un acte per als alumnes que, per les característiques globals pensades exclusivament per a ells, per la qualitat i per la implicació personal i col•lectiva en l’acte, es converteixi en una vivència musical impor-tant i inoblidable per a tots.

Page 12: La Veu del Turó 3

10

Alumnes i mestres de 5è-A i 5è-B de I-E TURÓ DE ROQUETES el dia 21-maig-2012 quan van participar a la cantània de l’Auditori de BCN titulada “50 MILIONS DE SEGONS”.

CòlonIES dE 6è dE pRIMàRIA

Per fi els dies 6, 7 i 8 de juny vam anar de colònies molts dels alumnes de sisè del nostre centre. La

casa on van estar és al Montseny i es diu Can Riera de Ciuret. Quan vam arribar van venir els dos mo-nitors, un noi i una noia; el noi es deia Xavi i la noia Yoli. Vam esmorzar i, més tard, vam fer activitats. Al migdia vam menjar, alguns ho van fer a l’herba. Va ser molt divertit, estàvem tota l’estona parlant i el

Xavi callava fins que nosaltres acabàvem de parlar. A la tarda vam fer tir a l’arc i tirolina. Un company va tenir un petit problema amb la tirolina, però afortu-nadament només va ser un ensurt.

Només hi havia dues habitacions i es va decidir que serien habitacions mixtes. Cadascú va dormir on va voler i jo ho vaig fer amb els meus millors amics i

Page 13: La Veu del Turó 3

11

amigues. Al dia següent vam canviar d’habitació.

El segon dia vam esmorzar i després a fer les acti-vitats dues horetes. Després vam anar a un riu que esta a 15 minuts. I més tard a menjar. Per cert, el dinar d’aquest dia va ser molt bo, hi havia: sopa, truita i fruita. I després de menjar vam descansar una estona, altres van recollir les taules i, a la tarda, més i més activitats. Jajajaja. Va ser tot un no parar. A la nit vam fer la discoteca, la vam muntar molt bé, jo vaig ballar amb algunes amigues. El Xavi feia de Dj i ens ho vam passar mot bé. Vam repartir premis als millors balladors i els mestres van arribar dis-fressats a la disco. Aquella nit un company va caure jugant amb el sac de dormir.

L’endemà tots estàvem molt cansats, semblava que estiguéssim ben malament, jajajaja. Però vam fer l’activitat final, que era un recorregut fantàstic per la zona amb activitats d’orientació. Vam tornar a la casa de colònies i vam dinar. I cap a las tres de la tarda vam iniciar el retorn a l’escola.

Han estat unes colònies molt divertides i ens ho hem passat molt bé.

nadia Hernández

6è a

SECUNDÀRIA

1r ESO A

1r ESO C

1r ESO B

2n ESO A

Page 14: La Veu del Turó 3

12

2n ESO B

2n ESO C

Aquest curs jo crec que m’he esforçat suficient, en-cara que ho podria haver fet millor, molt millor, per-què no he fet massa feina a casa; només treballava a classe i procurava aprovar els exàmens. Espero fer-ho millor el proper curs.

sergi Herrera

2n eso BAquest curs per a mi ha sigut poc cansat perquè he treballat poc, potser per això probablement en sus-pengui més d’una. Setembre serà un mes d’exà-mens de recuperacions, i d’escoltar la meva mare dir: “Estaries a la platja si no fossis tan burro”, i, la veritat, és que té raó. Desitgeu-me sort. (I més ganes de treballar per al curs vinent!).

adrián Plaza

2n eso B

A tothom es pot donar i de tothom s’aprèn, és no-més qüestió de compartir i acceptar.

3r ESO A

3r ESO B

Els nostres alumnes més veterans s’acomiaden aquest any de l’Institut-escola. Ho celebrem amb una festa de comiat el dia 21 de juny. Desitgem a tots/es aquests/es alumnes molt èxit en el seu futur.

4t ESO

Aula d’Acollida ESO

Page 15: La Veu del Turó 3

13

SoRTIdA A lA plATjA

Hem anat d’excursió a la platja amb les prof. Ali-cia i Anna, perquè ens hem portat bé. Hi hem

passat tot el matí. Ha sigut poc temps, perquè a la tarda teníem classe a l’institut, però ens ho hem passat molt bé. Gairebé tots ens hem banyat. Val la pena treballar a classe quan després tens una bona recompensa com aquesta!

Pedro lóPez

2n eso B

Els dies 21, 22 i 23 de maig els alumnes de 3r d’ESO vam anar de convivències al Port de la Sel-

va. Ens vam allotjar en el càmping Port de la Vall, que estava molt a prop de la platja. Encara que els dos primers dies va ploure, vam poder visitar el poble. Malauradament, però, el temps no ens va permetre fer la visita al monestir de Sant Pere de Rodes. El vent i la pluja eren els nostres enemics. Per culpa d’aquest fet, les tendes van quedar fetes pols, xopes, i cada dia havíem de tornar a construir-

les sota la pluja. Encara que tot no va ser com ho havíem planejat, vam passar-nos-ho bé: vam jugar a cartes, a pilota i també vam poder reflexionar sobre la vida en una platja meravellosa. En conjunt, i mal-grat la inclemència del temps, l’experiència va ser molt positiva. Hi tornaríem a anar. Sempre queden els records!

estefania Paredes, Julia Prieto

3r eso B

ConvIvènCIES Al poRT dE lA SElvA (3R ESo)

SoRTIdA A CollSERolA dE 2n ESo

Page 16: La Veu del Turó 3

14

El viatge a la fantasia: Tossa de mar. Aquest viatge el vàrem realitzar 14 alumnes i dos professors,

Marta i Albito. Tots teníem una missió: divertir-nos, passar-ho bé, oblidar-ho tot i gaudir del moment i demostrar el que érem capaços de fer: activitats com ara tir amb arc, escalada, mini golf, supervivèn-cia en la muntanya, hockey, rugby...

Ens vàrem convertir en petits peixos de colors a l’ho-ra de la piscina, i en la pista de ball tenim molt de ritme! En aquest viatge hi ha hagut molts somriu-res i moltes llàgrimes a l’acomiadament, ja que els monitors van entrar en el nostre cor. Tots ens vam convertir en una gran petita família!

4T d’ESo : vIATgE dE FInAl d’ETApA

Esforçar-se és una qualitat essencial per superar-se en la vida i poder assolir així noves fites, tant perso-nals com professionals. Per això el nostre institut-escola vol premiar els/les alumnes que, durant el curs

acadèmic, han fet de l’esforç el seu aliat. Des d’aquestes pàgines felicitem públicament els/les alumnes finalistes del I Premi Turó de Roquetes a l’esforç.

Primària 1r cicle: M. Eduarda Rodriguez Da Silva

Ismael Valenzuela Piñar

2n cicle: Maira Gudiño Minda

Nerea Bruna Lara

3r cicle: Gemma González Ortiz

Aroa Sánchez Romero

Secundària 1r cicle: Mukarram Shahzaihb

Luis Eduardo Romero Lazo

2n cicle: Julia Prieto Murciano

Estefani Paredes Valera

1r PREMI TURÓ DE ROQUETES A L’ESFORÇ

Page 17: La Veu del Turó 3

15

PREMIS SANT JORDITextos guanyadors

HI HAvIA UnA vEgAdA...Hi havia una vegada una noia que vivia en un po-

ble, i un dia va anar a comprar i es va perdre. Pel camí li va sortir un drac de dos caps, la noia va cridar molt fort perquè el drac volia agafar-la. En aquest moment, el príncep del poble la va salvar matant el drac de dos caps. La noia es va posar molt contenta i va anar amb el príncep i el rei català, i van ser molt feliços!

andrea ezquerro salguero, 1r Primària a

El RElloTgE QUE no SAp l’HoRA

Hi havia una vegada un rellotge que es deia Ra-mon. Ell deia que era molt llest, però com sem-

pre s’oblidava de l’hora, el seu amic Alex deia:

Rellotge, per què plores ?

- Ploro perquè la teva mare em vol llençar.

Però per què ?

- És que com que no sé l’hora, em vol llençar.

Ah,ah,ah, jo sé com arreglar-ho.

-Ho dius de veritat ?

Sí, sí. Saps per què no saps l’hora ? Perquè s’han caigut els números. Els números estan al darrere teu. Anem a enganxar-los amb pegament. Ja està!

-Gràcies !

Conte contat, ja s’ha acabat.

denisa duma

2n Primària B

El vEí boIg

Hi havia una vegada un nen que va passar per una casa encantada. El nen quan va passar per

la casa, es va espantar perquè era plena de floridu-res. El propietari estava boig, als arbres hi havia esquelets penjats, la casa es movia i, per la nit, ron-dava un fantasma.

El nen va anar corrents a casa seva i li va dir a la seva mare: “Mare, mare, el veí de la cantonada fa moltíssima por”. I la mare va contestar: “ Mira, nen, jo no em crec aquestes coses així que vés a jugar, aquí tens un euro per a llaminadures i deixa’m fer el sopar tranquil·lament” .

A la nit, a les dotze, el nen va sentir un soroll. El soroll venia del passadís, va escoltar un “Ooooooo-oooo!!!”. El nen, tot espantat, se’n va anar de casa i no va tornar mai més.

Joel ascanio

3r Primària a

pRoSA

Page 18: La Veu del Turó 3

16

Un FInAl.Va anar corrents a la cambra del capità. El terra

lliscava perquè feia un moment havia plogut, per sort no havia sigut una tempesta, i això va fer que quasi caigués, però portava molt de temps a bord de la Sweet Valery i havia après a tenir equilibri en tot moment. Va esquivar uns quants tripulants i va pujar les escales. En arribar va donar tres cops a la porta.

Endavant

Capità, he vist l’illa!

Per què no has donat l’alarma? ¡Corre!

Però... pensava que... Em dóna permís, capità?

És clar. I quantes vegades t’ho he de dir: sóc el teu pare, no cal que em parlis com si fos de veritat el teu capità.

És que ets el meu capità.

Doncs que sàpigues que un tripulant ha de complir les ordres, no fer el que li doni la gana - Va dir fent broma mentre treia les cartes de navegació - Encara ets aquí?

Va sortir tal i com havia entrat, corrents.

En arribar a la popa, on era en Drew, va donar les ordres del seu pare. En Drew va girar el timó en di-recció a l’illa. A la coberta tothom va començar a ca-minar d’aquí cap allà. Anaven a la recerca de la perla d’aigua. La perla d’aigua era una esfera que estava tota l’estona mullada, o això deia la llegenda, i que, per més que l’assequessis, no ho aconseguies. La podies agafar amb les dues mans sense que l’aigua caigués. Era molt buscada. A part que et proporcio-nava aigua per sempre, et curava de qualsevol ma-laltia que tinguessis, i això ho explicava tot. També explica el que va passar a continuació.

El capità va cridar, i no va cridar qualsevol cosa, sinó el nom de la seva filla. Aquesta va fer un bot i es va posar alerta. Va voler baixar les escales, però uns pi-rates armats fins a les dents van aparèixer amb cara de pocs amics. Un d’ells, que portava un ull de vidre, la va agafar i li va posar un ganivet al coll.

No tinguis por, només ets el nostre esquer. Ara, si pretens alguna cosa rara, no dubtaré a tirar-te a tu i al teu pare per la borda.

En Drew, que era al costat, i que ja havia llençat l’ancora, va treure l’espasa en un moviment ràpid i va tallar la mà al pirata de l’ull de cristall. Aquest va cridar i va deixar anar la Daphne, que abans de mar-xar corrents, va agafar l’espasa i la pistola del pirata. “Ara ja sé per què els pirates acaben amb un ganxo al munyó”, va pensar. Aquesta es va situar al costat d’en Drew i li va donar les gràcies. En un obrir i tancar d’ulls els mateixos homes de la mateixa tripu-lació s’estaven barallant amb espases a vida o mort. Era per l’esfera d’aigua? Això semblava. Va arribar a

la cambra del capità acompanyada d’en Drew.

NO!!! – la Daphne va córrer cap el cos del seu pare estès al sòl humit, i el va abraçar, encara negant i cridant.

L’han enverinat – va dir en Drew– encara som a temps de salvar-lo.

Com han pogut! Amb tot el que ha fet el capità!

Daphne, estic igual de preocupat que tu. Per això, abans que els pirates deixin de barallar-se, per què no agafem una barca i baixem d’una vegada a l’illa?

Drew, és només una llegenda, això és seriós!

Els dos parlaven de l’esfera d’aigua.

Et queda algun altre solució?

I no va caldre discutir més. Tots tres, els dos nens portant al capità, van agafar una barca sense que els altres se n’adonessin. Amb només un mapa, una brúixola i un parell d’espases, van començar a re-mar en direcció a l’illa. Els dos tenien por, sí. Eren una mica massa petits per orientar-se tots sols en un lloc desconegut. La Daphne volia salvar al seu pare, en Drew volia aventures. Però no sabien que, només trepitjar la platja, les seves vides canviarien radicalment...”.

I ja està? – es va queixar la Nerea - Així acaba?

Però m’havíeu dit una història curta, i això he fet. – es va excusar la professora.

Mira, jo t’explico com acaba: entren a l’illa i els ata-ca una bèstia carnívora que té més de cinc-centes dents afilades i així tots morts. Contenta? És un bon final... – Va dir L’Ana. La Nerea li va fer una ganyota mentre s’apartava el cabell cap a un costat.

Van aconseguir l’esfera d’aigua? – va preguntar la Marga – El pare de la Daphne es va salvar? Els pira-tes els van atrapar?

Page 19: La Veu del Turó 3

17

I per què no us inventeu vosaltres el final?- va pro-posar la profe de la sala de guàrdia que substituïa en Raimon de català.

Jo sé un final – va dir l’Angie des del darrere – Quan entren a l’illa, passen per molts obstacles però acon-segueixen passar-los, obtenen l’esfera d’aigua, el capità es salva, i en Drew dóna un petó d’amor a la Daphne per acabar amb un final més que feliç.

D’on has tret aquest final?- va preguntar entre rialles la Lenny.

Sí, sí, però jo sé un final millor – va dir en Gibes – El capità mor perquè l’esfera no pot fer ressuscitar morts i aconsegueixen l’esfera massa tard, perquè per aconseguir-la en Drew ha de lluitar contra el pi-rata de l’ull de cristall, una serp gegant alada i un mi-notaure, mentre la Daphne discuteix amb una sirena sobre qui d’elles dues porta els cabells més bonics. Tot i així aconsegueixen governar a l’illa.

Masclista...- se’n va burlar la Wendy – jo sé un final millor...

(I així tota l’hora...)

margarida rey

1r eso a

l’ESTElA I En lEo

Tot això que ara començaré a explicar, és el que li va passar a la meva germana abans de morir.

Som una petita família d’esquirols que vam anar a viure a una escola-institut que es deia Turó de Ro-quetes.

Fa un any, un matí com d’altres, la meva família (l’Estela, la meva germana; l’Enric i en Joan, els meus germans, i l’Aurèlia i en Pere, els meus pares) i jo, anàvem saltant buscant alguna cosa per menjar. Ens agradava molt saltar d’arbre en arbre per tota la ciutat. Era divertit, com un joc que durant molt de temps vam poder fer, fins que la meva germana va caure d’un arbre i es va trencar les potetes. Per sort va caure en aquell col•legi, al Turó de Roque-tes, i vam decidir que havíem de quedar-nos-hi fins que es recuperés. Però, per mala sort, mai no es va

recuperar.

Aquella nit va ser molt divertida, vam “jugar” amb els gats. Dic “jugar” perquè els gats intentaven men-jar-se’ns i nosaltres anàvem tan ràpid que no ens podien agafar. La meva germana estava asseguda a la finestra d’una classe, perquè els gats no l’aga-fessin i se l’endrapessin. Aquell col•legi m’agradava molt, no era molt gran, però no em podia queixar, estàvem en un lloc segur.

Després de dues llargues setmanes, ens vam fer amics dels gats, ens ajudaven amb la meva ger-mana. Va passar un mes i la meva germana estava pitjor. Ja no volia sortir, no volia menjar, i solament volia plorar. La meva mare estava molt malament de veure-la així. Nosaltres sabíem que, de seguir així, es moriria aviat.

Una tarda vaig parlar amb ella, li vaig preguntar per què feia això, per què no volia viure. Em va contestar que estava farta d’estar així, sense moure’s i que se sentia sola, ningú la volia amb les dues potes trenca-des. També em va comentar que estava enamorada del Leo, un gat de carrer que ja feia dos anys que vivia en l’escola. Em vaig quedar sorprès: la meva germana? L’Estela, tenia por de dir-li que estava enamorada d’ell? Es pensava que se la menjaria? Jo li vaig dir que la meva germana estava enamorada d’ell. Ell em va comentar que feia molt de temps que ell també s’havia enamorat d’ella, però pensava que com que era un gat el rebutjaria.

En Leo va anar a parlar amb ella i li va dir tot el que sentia. En Leo ho va deixar tot per ella, només volia que fos feliç els seus últims mesos de vida. La meva germana, l’Estela, va viure un anys més, gràcies a l’amor d’en Leo. Li van tornar les esperances de viure una mica més. Cada dia li portava un parell de flors perquè s’animés una mica més i estigués feliç.

L’estiu passat es va morir. Ha passat un any, però encara la trobem molt a faltar. En Leo encara viu amb nosaltres, i ens protegeix de tot els perills. Cada dissabte en Leo li porta flors a la tomba i es queda plorant una estona.

soraya Pola

3r eso a

Page 20: La Veu del Turó 3

18

UnA nEnA ATRApAdA En Un CoS d’HoME

Aquesta història va passar fa uns anys en un barri que es deia Turó de Roquetes. Un nen que es

deia Ricard li va dir a la seva mare que no volia ser un nen, que volia ser una nena perquè no estava d’acord amb el seus genitals. No volia ser el que era, sinó que volia ser una dona .

La seva mare ho va comentar al seu pare i ell va dir que no, que no podia ser, que només tenia 4 anys. La seva mare la va portar al Clínic on el van mirar i li van fer preguntes. Els metges van dir que sí, que sí que era veritat que era un nena atrapada en un cos d’home.

La seva mare la recolzava en tot, però el seu pare, no. Deia que no podia ser. La nena es volia dir Maria i per això la seva mare va dir que al col•legi li digues-sin Maria, i no Ricard. I també que es podia vestir de nena. Així era com la nena atrapada en un cos d’ho-me volia que fos la seva vida. Tota la seva família va començar a acceptar-la tal i com era.

Van anar passant els anys i ella es va anant fent gran. Anava a la psicòloga cada mes i a l’endocrina, que era qui ajudava a parar-li la pubertat perquè de gran es pogués operar. La nena atrapada en un cos d’home havia d’estar segura de tot el que feia,

perquè allò no era cap bestiesa. Va anar creixent fins que ja tenia 13 anys i ella es volia canviar el nom. La Maria plorava perquè ara que podria entrar a disco-teques no volia anar-hi amb el seu DNI. Però li van denegar el canvi de nom dues vegades i ella ja ho va donar tot per perdut. Ara que ja té 16 anys, tant li fa, perquè ja ha anat de discoteques, i no té por de res perquè és com és i l’han d’acceptar tal i com és i no està falsificant cap paper, és ella .

El seu pare, conforme van anar passant els anys, la va anar acceptant; li va costar, però ho va fer. Als 16 anys la nena atrapada en un cos d’home ja comença a hormonar-se perquè li creixi el pit, està molt feliç i té molt clar que als 18 anys s’operarà i que serà el que vol ser, i el que és, una dona. Les seves amigues l’estimen i la recolzen en tot. Té un germà i una ger-mana, el germà, que és bessó, l’accepta tal i com és; la germana no en sap res, perquè només té 9 mesos i quan ja sigui gran ja estarà operada .

Ella està molt orgullosa de tota la seva família, amics, coneguts. Ho ha passat malament en la seva vida, però sap que ara ja ha passat tot el pitjor i que cal esperar el millor: l’operació. La veritat és que jo estic molt orgullosa de la meva amiga, perquè és com és i ningú no li ha de dir res.

edurne gonzález

3n eso a

poESIA

poEMA dE SAnT joRdI

Una vegada en un castell, una princesa es va enamorar d’ell.

Sant Jordi li deia la gent, per tots conegut com el més valent.

Però un dia el drac malvat a la princesa va raptar i així per tot el regnat, el cavaller la va buscar.

El drac dolent per la boca llença foc però el nostre cavaller no coneix la por

i així rescata per fi la seva estimada i es van poder casar d’una vegada.

1r Primària B(Poema conJunt de tota la classe )

Page 21: La Veu del Turó 3

19

El CAnARI

M’agrada mirar la gàbia del meu ocellet tranquil i quan ve la meva àvia sempre li donem pernil.

Com li agrada cantar, però també és molt petit, quan comença a xiular

sempre li donem un crit.

La gàbia és blanca i rodona i tan gran com un gegant, menja enciam una estona

i sempre està jugant.

És groc com el Sol, bonic com el dia,

s’infla com una col i sempre dona alegria.

Pau villodres

4t Primària a

l’ESColA

L’escola s’ha fet gran amb uns nens que han arribat

d’una escola a prop d’aquí que es deia Gaudí.

El Gaudí s’ha convertit en un institut bonic anirem a parar allà

quan siguem tots més grans.

Ara som molts nens passant-nos-ho molt bé

en aquest petit turó que és encantador.

De moment estem aquí, celebrant un dia bonic. Sant Jordi ha arribat

i la primavera ha començat.

vanessa margalida

5è Primària a

Un REgAl pER SAnT joRdI

Per Sant Jordi, tot de roses, tot de roses al carrer. Una rosa per la núvia o, sinó, per al cuiner. Una rosa vermellosa

que em farà enamorar.

Un llibre gran o petit, de poesies o de contes.

De molts noms i de verbs o de petits texts.

I sinó un llibre vell, perquè l’important és el detall.

De la sang va sortir una rosa, de la rosa l’amor.

Quin cavaller més valent, que va matar el drac!

I la pobra princesa es va alliberar!

Un llibre o una rosa o les dues coses.

Per això és Sant Jordi, un dia ben català. I ara us desitjo,

un Feliç Sant Jordi a tothom!!!

montse vasquez

6è Primària a

Adán y EvA

El árbol prohibido y el hombre bienvenido,

la mujer que lo acompañó de su costilla derecha salió.

Felices eran en el jardín del Edén, una serpiente hizo que pecaran la manzana prohibida comieron

y los restos escondieron.

A los dos juntos desterraron, ninguna otra opción les dejaron. El paraíso nunca más pisaron, porque las normas se saltaron.

No hay una segunda oportunidad si se desobedece a la autoridad.

marianne Paredes

3r eso a

Page 22: La Veu del Turó 3

20

nUESTRA QUERIdA ConSERjE

Cada mañana entro por el colegio Y siempre que entro, veo a una persona sonriendo.

Esa persona es la conserje Y, cada vez que le saludo, le digo algo diferente.

Con algo diferente me refiero a cosas bonitas Porque ella se merece elogios cada uno de los días.

Ella se llama Anna Y me alegra cada mañana.

Siempre la veo preocupada por los demás, Así que a ella se la tiene que respetar.

Nunca la he visto triste ni apagada Y por eso en Carnaval la vimos de hada.

Si alguna vez la veo enfadada, Le voy a hacer sonreír

Porque si no, la veré extraña Y no sabré ni qué decir.

Me dicen que eres un cielo y un encanto Y por eso este poema yo te hago.

Y si hay algún problema, tú lo solucionarás de algún modo

Y por eso, Anna, te digo: “¡Gracias por todo!”

sHaron saeed

2n eso a

yoU ARE My All

You make me happy, You make me sad, You make me cry,

Without you, I’m just a body without feelings,

Without you, I feel less than a better life.

My life, Wonderful because of you,

My life, Continues because of you.

You are my all, Whether in reality or in dreams,

I have only you, Because I’ve been your prisoner.

Bo Hui

2n eso a

1r Premi de les activitats de Sant Jordi de Francès Treball guanyador: Estefani Peredes, Celina Ada, Ilhame Jedani (3r ESO B)

Page 23: La Veu del Turó 3

21

Últimament, al nostre institut escola s’han fet una sèrie d’actes de protesta. Els més visibles han

estat una tancada de professors al centre i una ma-nifestació sorollosa pel barri de professors i alumnes.

El dimarts 13 de març, un grup de professors de pri-mària i secundària es van quedar a dormir al centre com a mesura de protesta. Durant la tarda es va fer una assemblea amb personal de l’institut escola i gent de fora per debatre la situació de l’ensenya-ment. Hi ha molts temes polèmics, i la reunió es va allargar fins a les 23 h. Entrepà, sacs de dormir i a passar la nit.

El dimecres 28, els alumnes es van afegir a la pro-testa, i tots junts vam sortir al carrer amb pancartes, xiulets, tambors, cassoles, paelles i altres estris per fer soroll i fer sentir la veu de l’escola pública.

Per què protestem? De què ens queixem?

Les retallades contínues estan perjudicant greument la qualitat de l’ensenyament públic. Creiem que l’educació és un pilar fonamental de la societat, i per això ha de ser gratuïta i de qualitat. Les previ-sions, però, són pessimistes: tot i que cada vegada hi ha més alumnes, els recursos disminueixen i no es contracta més personal, el nombre d’alumnes per aula augmenta, el centre disposa de menys hores de suport pedagògic (vetlladors, logopedes, psico-pedagogs), empitjoren les condicions laborals dels professionals d’educació, no se substitueixen les baixes com caldria, disminueixen les beques per als alumnes, no s’inverteix en els centres...

Creiem en l’educació, gratuïta i de qualitat, i per això lluitem i ens manifestem.

Prof. Jaume BentanacHs

seminari de llengua catalana i literatura

PROTESTES A FAVOR D’UN ENSE-

NYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT

Page 24: La Veu del Turó 3

22

AGENDA 21

El passat dia 5 de juny quatre alumnes de pri-mària representants del nostre centre van assis-

tir a l’acte de cloenda de l’A21. Vam ser-hi més de 700 persones de més de 90 centres.Una selva feta d’ombres, un bosc inundat ple d’espècies sin-gulars, un joc per conscienciar-nos sobre l’estalvi i l’ús de l’energia, un espectacle per posar els pèls de punta sobre fenòmens elèctrics i un visionat d’un documental sobre els eclipsis i les constel•lacions van ser les activitats de les que vam poder gaudir en aquest acte de cloenda. Després del lliurament de memòries pels representants de cada districte, el regidor va agrair la tasca ben feta que fan les escoles de l’Agenda 21 Escolar i va encoratjar els presents a seguir treballant per la sostenibilitat des de les institucions educatives. L’acte va acabar amb l’espectacle d’animació dels artistes d’ITAKART, que van engrescar tothom a cantar i ballar al ritme de

divertides cançons.

Va ser un matí força divertit!!

OPINIÓA QUI M’AgRAdARIA ASSEMblAR-ME?

A la meva cosina Marta, perquè té la carrera de Magisteri Infantil, cosa que m’agradaria estudi-

ar, i perquè actualment està treballant en això. Té molta sort.

andrea Jiménez

1r eso B

A un tauró, perquè és molt ràpid, fort i té molta llibertat; a més, cap dels altres animals vol bara-

llar-se amb ell.

José alexander recio

2n eso c

A mi m’agradaria assemblar-me al més ric del món, perquè així tindria tot que voldria. Tindria

una mansió i totes les coses que existissin.

Jose zomeño

1r eso c

A mi no m’agradaria assemblar-me a ningú, per-què així com estic, ja estic bé. Pot ser que en la

meva vida hi hagi coses que no estiguin del tot bé, però si la vida fos perfecta, seria avorrida.

gemma gómez

1r eso B

Page 25: La Veu del Turó 3

23

A mi m’agradaria assemblar-me a la meva cosina, perquè és una noia a qui li agrada treballar. No

s’assembla gens a mi.

yadira guaman

1r eso B

No m’agradaria assemblar-me a ningú. Sóc com sóc i a qui no li agradi, que no miri. Com sóc ja

estic bé, però m’agradaria tenir el cabell de Neymar, té tota la cresta de color taronja-groc i llarg.

fran ruBio

1r eso B

dE QUè no pUC pRESCIndIR?

De l’ordinador, d’internet (perquè m’agrada el

Facebook, veure la pàgina web “Asco de vida”, xate-jar i més), del mòbil, de la tablet, del bon menjar, dels meus amics i de la televisió (dels programes “Aquí no hay quien viva”, “Los prote-gidos”, “Con el culo al aire”, “La que se avecina”, “Em-brujadas”, etc.).

adrián alias

1r eso B

Jo no puc prescindir dels meus estudis perquè són

el meu futur. I tampoc de la salut dels meus pares, perquè són les dues persones més importants a la meva vida.

erika cHulca

2n eso c

No puc prescindir de les meves amigues, del Face-book, de l’ordinador, de la meva família, del meu

peluix – que és un eriçó que quan l’apretes et diu “I love you!”. Ni tampoc de llegir el meu llibre “La nena Fatima i el seu misteri”. És el millor de tot.

montse cHumaña

1r eso B

Del meu equip preferit, el Real Madrid.

Jesús ramos

1r eso B

Del Facebook, de la platja, de l’internet, del Mes-senger i d’algunes pàgines web molt divertides

com ara: CR, ADV, Desmotivacions i VEF, entre d’al-tres.

marta gonzález

1r eso B

SUggERIMEnTS pER gAUdIR dE l’ESTIU

M’agradaria anar als EUA per veure el paisatge tí-pic de les pel•lícules de l’Oest. El que més m’im-

pressiona d’aquest lloc és la vegetació dels boscos i les planes del desert.

manuel escamilla

2n eso c

A l’estiu m’agradaria anar a diferents llocs amb el meu pare, la meva mare i les meves germanes,

com per exemple: a la platja, a la piscina, al Tibi-dabo, al Water World... Bé, en especial m’agradaria anar a Equador per poder veure els meus avis, els meus tiets i els meus cosins.

nelly valdez

1r eso B

Page 26: La Veu del Turó 3

24

TREbAll InTERdISCIplInARI A l’ESo : El CRèdIT dE SínTESI

Aquest any el crèdit de síntesi de 3r d’ESO ha girat al voltant de la Mediterrània. Ha estat el

treball que més mal de caps m’ha donat, en una setmana de nervis, pors, discussions… El dossier contenia totes les assignatures i cada professor ex-plicava la part corresponent a la seva matèria. La feina s’havia de realizar conjuntament entre tots els companys de cada grup. El que més m’ha agradat d’aquest treball de síntesi ha estat poder reunir-me

amb persones responsables i que et cauen bé, però sobretot que tenen ganes de treballar i que s’esfor-cen perquè aquest treball pesat i estressant surti bé. Encara que un treball no t’agradi, fent-lo sem-pre aprens alguna cosa, ja sigui positiva o negativa. Sempre aprens!

estefani Paredes

3r eso B

bATUT dE llIMonA

CUINA D’ESTIU

El suc de llimona és molt popular al meu país, la República Dominicana. Per fer-lo, posem llet

en un recipient, hi afegim sucre i gel i finalment el suc de llimona. Ho liqüem i ja tenim un refrescant batut d’estiu boníssim!

aurisol taPia

3r eso B

Page 27: La Veu del Turó 3
Page 28: La Veu del Turó 3

Carlos Victoria4t ESO