L’ABP Fomenta La Motivació i l’Aprenentatge Dels Alumnes

7/26/2019 LABP Fomenta La Motivaci i lAprenentatge Dels Alumnes

1/84

LABP fomenta la motivaci i laprenentatge

dels alumnes catalogats com a disruptius a

les classes de cincies

Autora: Raquel Segura Tubau

Mentora: Paz Monserrat

Tutora: Mar Carri

Mster en formaci del professorat.

Especialitat de cincies naturals

Universitat Pompeu Fabra- Universitat Oberta de Catalunya

Curs 2015-2016


2/84

2


3/84

3

Agraments:

En primer lloc vull donar les grcies al meu company de prctiques, el Joan, pelbon equip que hem format ja des del moment de dissenyar les UD, i tamb pelsbons consells que mha donat duranttot el perode de prctiques. He aprs moltdell.Magradaria agrair tamb a la Paz la confiana que va posar en nosaltres a lhorade deixar-nosels seus alumnes per fer les nostres UDs. A la Mar pels consellsa lhora de plantejar i redactar el TFM. Al Marcel, per tot el que ens ha ensenyata les classes del mster, fent-les amenes i interessants. Al Ramon Grau, perobrir-me els horitzons a metodologies alternatives daprenentatge. I en general atots els professors del mster, per fer-lo molt interessant.

Tamb magradaria donar les grcies a la famlia, parella i amics que han estatal meu costat suportant-me durant els moments destrs i molta feina daquestdarrer any. Sense ells, no ho hauria aconseguit.

Moltes grcies a tots

Raquel


4/84

4


5/84

5

ndex

Resum .................................................................................................................................... 7

1. INTRODUCCI.............................................................................................................. 91.1. Breu descripci dels continguts del present TFM......................................... 9

1.2. Justif icaci del tema escollit .............................................................................. 9

1.3. Hiptesi. Marc teric .......................................................................................... 10

1.3.1. Aclar int termes ............................................................................................ 11

1.3.2. Breu revisi dexperincies desenvolupades en el mateix tema otemes afins. ................................................................................................................. 14

1.4. Objectius generals i especfics ........................................................................ 15

1.5. Situaci del tema en el Context Educatiu Catal.......................................... 15

2. METODOLOGIA........................................................................................................... 16

2.1. Descripc i del centre ......................................................................................... 16

2.2. Descripci de laula i dels alumnes................................................................. 17

2.3. Pla dacci ............................................................................................................ 19

2.4. Instruments dobservaci i presa de dades.................................................. 20

3. RESULTATS................................................................................................................ 23

4. CONCLUSIONS ........................................................................................................... 33

4.1. Discussi dels resultats obtinguts en relaci al marc teric i estudis ... 33

4.2. Limitacions de la recerca i noves preguntes................................................ 35

4.3. Propostes de millora i reflexions ..................................................................... 36

5. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ 37

6. ANNEXOS.................................................................................................................... 39

6.1. Qestionaris........................................................................................................ 39

6.2. Graella dobservaci .......................................................................................... 41

6.3. Entrevista final a la mentora ............................................................................. 426.4. Rbrica anlisi de les produccions dels alumnes....................................... 43

6.5. AUTO I COAVALUACIONS del treball per comissions ................................. 44

6.5. Exemple de produccions dels alumnes......................................................... 45

6.6. Unitat didctica Un encrrec real per a la classe de 3r dESO............... 47


6/84

6


7/84

7

Resum

El present TFM intenta establir una relaci entre ls de la metodologia dABPamb laugment de la motivaci dels alumnescatalogats com a disruptius i del seuaprenentatge. Segons la bibliografia i les diferents experincies consultades, hiha una relaci positiva.

Sha realitzat lestudi amb 10 alumnes catalogats com a disruptius duna aulaoberta dun institut de mxima complexitat. La metodologia emprada en formatABP ha estat la creaci duna producci final, un joc de taula, per treballarlaparell digestiu i la nutrici. En aquest ABP shan prioritzat els objectius deprocediments i dactitud per davant dels conceptuals.

En lestudi, sha analitzat lopini dels alumnes mitjanant qestionaris; lesobservacions de la investigadora mitjanant graelles dobservaci i el diari de

recerca; les produccions dels alumnes, a partir de rbriques i dels objectiusprefixats a la UD; i les impressions de la mentora.

Els resultats obtinguts conclouen que seguint un ABP, els alumnes hanaugmentat la seva motivaci i han aconseguit assolir un aprenentatgecompetencial, a ms, han millorat fora el seu comportament i les relacions entrecompanys.

Tot i aix, lestudi t limitacions respecte la quantitat dalumnes analitzats, elcontext on sha dut a terme i la reduda rtio docent-alumne.

Paraules clau: motivaci, aula oberta, aprenentatge competencial, ABP,competncies, projecte real.

Resumen

En el presente TFM se intenta establecer una relacin entre el uso de lametodologa de ABP con el aumento de la motivacin de los alumnoscatalogados como disruptivos y su aprendizaje. Segn la bibliografa y lasdiferentes experiencias consultadas, hay una relacin positiva.

Se ha realizado el estudio con 10 alumnos catalogados como disruptivos de un

aula abierta de un instituto de mxima complejidad. La metodologa usada enformato de ABP ha sido la creacin de una produccin final, un juego de mesa,para trabajar el aparato digestivo y la nutricin. En este ABP, se han priorizadolos objetivos de procedimiento y de actitud frente a los conceptuales.

En el estudio, se ha analizado la opinin de los alumnos mediante uncuestionario; las observaciones de la investigadora mediante tablas deobservacin y el diario de investigacin; las producciones de los alumnosmediante rbricas y los objetivos de la UD; y las impresiones de la mentora.


8/84

8

Los resultados concluyen que siguiendo un ABP, los alumnos han aumentadosu motivacin y han conseguido lograr un aprendizaje competencial, adems demejorar su comportamiento y las relaciones entre iguales.

A pesar de todo, el estudio tiene limitaciones respecto la cantidad de alumnos

analizados, el contexto donde se lleva a cabo y la reducida ratio docente-alumno.

Palabras clave: motivacin, aula abierta, aprendizaje competencial, ABP,competencias, proyecto real.


9/84


10/84

10

1.3. Hiptesi. Marc teric

La meva hiptesi s: la realitzaci duna producci final, en forma de joc de taula,augmenta la motivaci dels alumnes i, a ms, aquesta motivaci fomenta unmillor aprenentatge.

En base a la bibliografia consultada i als continguts del Mster treballats a classe,queda clar que la motivacidels alumnes fomenta el seu aprenentatge. No slnic aspecte, per la motivaci s molt important per tal dassolir unaprenentatge significatiu. Aprn tothom qui estigui motivat i posseeixi les aptitudso capacitats necessries. Tot i aix, el fet destar motivat pot compensar altresdificultats (Mallart, 2007). Saprn nicament all que ens genera inters (Lobrot,1976).

En diversos articles saporten possibles estratgies per tal daugmentar la

motivaci dels alumnes. Les activitats properes a la vida quotidiana delsalumnes, les activitats prctiques i que es puguin manipular, les activitatscreatives, les activitats adaptades segons el nivell cognitiu i les activitat queutilitzin les TIC, poden millorar la motivaci dels alumnes (Mallart, 2007; Noguer,2011).

Segons Barron i Darling-Hammond (2008), laprenentatge cooperatiu slaprenentatge ideal per tal dassolir un nivell dautonomia elevat i desenvoluparles competncies bsiques que tot alumne ha dassolir al finalitzar la seva etapaeducativa. De fet, segons larticle, els alumnes que normalment no

aconsegueixen seguir una metodologia ms tradicional, superen amb xit lesmatries quan segueixen un aprenentatge cooperatiu. Els alumnes aprenenmillor quan els vinculen a problemes del mn real, i quan prenen part de projectesque requereixen collaboraci i implicaci personal. Segons els mateixos autorshi ha diferents maneres de treballar seguint aquest aprenentatge: laprenentatgebasat en projectes, en problemes, en el disseny dun producte ien la recerca oindagaci(definits a lapartat 1.3.1, i a partir dara anomenats ABP). Tots 4, ams de ser fora similars, tenen en com laugment de la motivaci dels alumnes,la millora de les seves conductes, la millora en la seva autoestima i autoconcepte,

i la millora de les relacions socials a laula, a ms daugmentar laprenentatgedels alumnes.

Estudis demostren que ls daquest tipus daprenentatge beneficia sobretot alsalumnes provinents de famlies amb un baix nivell econmic i provinents deminories tniques. Fomentant les relacions socials, els alumnes sn capaos de

jutjar-se pels seus mrits i pel seu treball, en comptes de per la seva procedncia,nivell econmic o per com sn fsicament (Cooper, 1999).

Segons Hmelo, Holton i Kolodner (2000) lABP inclou el procs de construir elconeixement, en comptes del de rebre el coneixement propi de la metodologia

tradicional. Potencia la comunicaci i les relacions socials. Els alumnesnecessiten ms coneixements per a realitzar el seu disseny, per tant, potencia


11/84

11

tamb la cerca dinformaci. El fet de dissenyar, construir, provar i modificar elproducte, facilita lassoliment de les competncies necessries que sutilitzen enel mn real.

Shan identificat diversos aspectes que condicionen lxit de lABP (Barron &

Darling-Hammond, 2008; Ertmer & Simons, 2005; Mergendoller & Thomas,2005; Hung, 2008):

El problema o el projecte ha de ser real. Ha dinteressar als alumnes i shade desenvolupar utilitzant les seves habilitats.

Els grups de treball han de ser de tres o quatre estudiants amb diferentsnivells i prenen rols diferents dins del mateix grup de treball. Sha de fertreball individual dins del treball en grup.

Avaluaci continuada. Els alumnes han de tenir oportunitat de rebrefeedbacks per part dels docents i de revisar el seu propi treball.

Els docents han dencoratjar la participaci i les relacions socials a laulamitjanant exhibicions, portafolis, informes, etc...

Els docents han de participar en xarxes professionals daprenentatge,collaborant i exposant les seves experincies amb aquest tipusdaprenentatge amb altres docents. Tamb shan de formar.

1.3.1. Aclarint termes

Motivaci

El concepte de motivaci s fora difcil de definir, i a ms, diferents autors hanaportat diverses definicions durant els ltims 30 anys. En aquest treball, utilitzarel terme motivaci com a lactitud que tenen els alumnes davant les tasqu es aque senfronten diriament, s a dir, la necessitat daprendre, lesfor i laperseverana (Mallart, 2007).

La motivaci, lempatia, lautoconeixement, lautocontrol i les habilitats socialssn les cinc capacitats en que se subdivideix la intelligncia emocional de lespersones (Goleman, 1995), i totes, es poden treballar mitjanant leducaci(Mallart, 2007).

La motivaci s un dels elements fonamentals de lensenyament-aprenentatge,ja que sense motivaci no hi pot haver aprenentatge. Tothom que estigui motivati posseeixi les aptituds o capacitats necessries pot aprendre. El rendimentacadmic depn de la motivaci, de les capacitats individuals i de lambient. Pertant, el fet destar motivat pot compensar dificultats o baixes capacitats i fer queels alumnes tamb assoleixin un aprenentatge significatiu (Mallart, 2007).Saprn nicament all que ens genera inters (Lobrot, 1976).

La participaci, linters i lesfor sn tres aspectes claus per determinar si un

alumne est prou motivat o no davant les tasques proposades, i en definitiva per


12/84


13/84

13

Aprenentatge basat en el disseny dun producte. Els alumnes han dedissenyar i crear un producte fent s del seu coneixement. El producte hade tenir una utilitat pels estudiants o per la societat en general. Si eldisseny i la creaci dun producte s complex, es determinen alumnes que

seran experts en algun dels aspectes. Amb aquesta metodologia esdesenvolupen la creativitat, i tamb habilitats tcniques i habilitatsrelacionades amb lobjectiu del producte.

La intervenci educativa del present treball segueix una metodologia basada enuna ABP, concretament podrem dir que s un aprenentatge basat en unprojecte, el procs delaboraci dun joc de taula.

Aprenentatge s igni ficatius laprenentatge que relaciona conceptes nous de manera substancial i noarbitrria amb conceptes que ja es tenien prviament, generant una xarxa de

coneixements (Mart, 1997). Segons Ausubel (1963, 1968) citat per Mart (1997),laprenentatge escolar, es pot dividir en diverses dimensions: aprenentatgesignificatiu, memorstic, receptiu, per descobriment guiat i per descobrimentautnom. Segons aquesta classificaci i les activitats que posa dexemple,shafet una adaptaci amb les activitats que shan realitzatdurant la unitat didctica.

Durant la unitat didctica, sintenta promoure (marcat amb un cercle vermell)laprenentatge significatiu i laprenentatge per descobriment guiat, on elsalumnes puguin arribar al seu propi aprenentatge amb ajuda dels docents.

Aula oberta

Laula oberta s una mesura dins del Pla de Diversificaci Curricular per atendrela diversitat dels alumnes de 3r i 4t dESO. Segons el Document dOrientaci

sobre lAtenci a la Diversitat a lESO del Departament dEducaci, lobjectiu delpla s aconseguir que els alumnes assoleixin els objectius i les competncies

Apr enent atge sig nif icatiu

Apr enentatge memorst ic

Apr enent atgereceptiu

Apr enentatgeperdescobrimentguiat

Apr enent atgeperdescobrimentautnom

Llibre de text

Aclariment derelaci entreconceptes

Treball allaboratori

Creaci deljoc de taula*

Elaboraci depreguntes irespostes

Illustraci 1Adaptaci de la classificaci de laprenentatge (Ausubel, 1963)


14/84


15/84


16/84

16

2. METODOLOGIA2.1. Descripci del centre

Per poder entendre b el centre, cal conixer alguns aspectes de la poblaci on

se situa. LINS Joan Or se situa a Martorell, comarca del BaixLlobregat.Martorell s un poble de 27.694 habitants (Font: IDESCAT, dades de 2015), onel 16% de la poblaci s dorigen estranger. Podem dir que s un poble ambuna alta taxa dimmigraci, ja que supera al percentatge total de poblaciimmigrant a tota Catalunya (15% de la poblaci total catalana s immigrant).

Pel que fa el coneixement de la llengua catalana, trobem que hi ha un 8% demartorellencs que no entenen el catal, enfront el 4,5% de la resta de Catalunya.I un 47% de la poblaci martorellenca, que no el sap escriure, enfront del 44%de la resta de Catalunya (Dades IDESCAT de 2011). Per tant, tenim una poblaciamb dificultats a lhora dentendre el catal, fet que es veu reflectit tamb en elsalumnes de linstitut.

Martorell, a ms, t la renda familiar per habitant ms baixa que la mitjana deCatalunya. El barri on se situa lINS Joan Or, s el barri de Buenos Aires. Vaser construt noms fa 50 anys i s un dels ms desafavorits de la ciutat. Lapoblaci prov majoritriament de les diferents onades migratries del segle XX.Actualment, el barri acull, sobretot, persones dorigen magreb i llatinoameric.

A ms, per resoluci de 14 de maig de 2014, linstitut est incls dins la llista de

centres educatius amb consideraci de dificultat especial, per estar ubicats enentorns socials i econmics desafavorits classificats com de complexitat mxima.

LINS Joan Or s un centre gran. Per tal dorganitzar lalta multiculturalitat delcentre, sofereix el programa dAula dAcollida on els alumnes nouvinguts rebenuna resposta personalitzada per tal de garantir laprenentatge de la llengua,laccs al currculum com de tots els alumnes i una socialitzaci daquestsalumnes per tal daconseguir laseva integraci.

Degut a la categoria daquest institut, hi ha un gran nombre de psicopedagogs,

de programes dacollida i dorientaci acadmica. Tot i aix, segons els docentsdel centre, els recursos que els ofereixen des de la Generalitat, no sn suficientsper gestionar els alumnes amb diferents tipus de necessitats especials.

s un centre amb moltes lnies per curs. Aquest curs escolar 2015-2016:

1r ESO: 5 grups (A, B, C, D I E) 2n ESO: 4 grups (A, B, C, D)

3r ESO: 3 grups (A, B, C) + 1 grup dAula Oberta 4t ESO: 4 grups (A, B, C, D) + 1 grup dAula Oberta

1r Batxillerat: 2 grups (A i B) 2n Batxillerat: 2 grups (A i B)


17/84

17

Els alumnes estan dividits per nivells cognitius, les dues primeres (A, B) snaules ordinries amb 30 alumnes, els grups C o D est format per menysalumnes amb ms necessitats per a seguir les classes. El grup E de 1r dESO iel grup D de 2n dESO estan formats per alumnes que tenen nivells de cicle iniciali mitj de la primria. Les aules obertes de 3r i 4t dESO estan formades peralumnes que no tenen motivaci per a seguir estudiant i tenen baixos nivellsacadmics.

Linstitut t 9 departaments que socupen de lESO i del Batxillerat, 4 plantesplenes daules grans i consta de dos laboratoris fora ben equipats per tots elsestudiants dESO i Batxillerat.A linstitut hi ha uns 600-800 alumnes, i un total de60 docents.

2.2. Descripci de laula i dels alumnes

Els alumnes de laula oberta fan classe en grup redut de 10 alumnes, en unaaula-taller de la primera planta de linstitut. s una aula fora apartada dels seuscompanys de 3r. T dues parts ben diferenciades. A la primera, hi ha aixetes,taules, tamborets, dos armaris plens destris per fer manualitats i eines (martells,serres, etc); i a la segona part hi ha els pupitres, la pissarra i el projector. Fins elgener del present any 2016, no disposaven de projector ni de connexi a internet.

Els pupitres es poden moure i collocar segons convingui als docents per fer lesclasses. Normalment estan collocats segons el segent esquema, s a dir enparelles o individuals.

Hi ha 10 alumnes a laula oberta, 4 noies i 6 nois. En general sn alumnes ambmancances de motivaci vers la instituci escolar i els seus estudis, i a ms,tenen baixos nivells de coneixements. Alguns alumnes provenen de famlies

multiproblemtiques, i/o dentorns socials desafavorits. 8 dels 10 alumnes delaula oberta provenen de famlies dorigen estranger, la majoria sn famlies

Illustraci 2. Esquema de l'aula oberta. 1-10 pupitres dels alumnes. Font prpia


18/84


19/84

19

2.3. Pla dacci

El pla dacci del present TFM ha estat la implementaci duna UD fetaexclusivament pels alumnes de laula oberta de 3r de lINS Joan Or per a

millorar la seva motivaci i el seu aprenentatge coneixent les seves necessitatsi mancances, com tamb les seves capacitats. En aquesta UD sha fet un ABP(Veure la UD a lannex 6.6), una creaci duna producci final en format dejocde taula sobre el cos hum, concretament sobre la nutrici i laparell digestiu.

En aquesta unitat, els alumnes han treballat tots junts com un equip cooperatiu.Cada alumne havia delaborar 15 preguntes individualment a partir de lainformaci extreta dels recursos que els hi anvem proporcionant els docents.Aquests recursos tenen diversos formats per atendre la diversitat a laula(vdeo,textos, udios, imatges, prctiques), a ms sn recursos sobre aspectes propersa la vida quotidiana dels alumnes (malalties digestives que poden patir, fast-food,begudes alcohliques, etc.). Les preguntes que van fer els alumnes haviendestar ben elaboradesamb lajuda duna base dorientaci que es va fer entretots durant la sessi 2 de la UD. Per tal de millorar les preguntes, a ms de lesbases dorientaci, sels hi va proporcionar una rbricafeta pels docents. Tambes va crear un document compartit en xarxa (un doc de google drive), on tots elsalumnes van incorporar les seves preguntes a partir de la sessi 5, i els docentsvan fer comentaris de millora. Els alumnes amb aquests comentaris van podermillorar les seves preguntes i veure tamb el seu progrs durant diversessessions.

Un cop van elaborar les preguntes, els docents vrem repartir totes les preguntesentre els alumnes, prioritzant les preguntes ms difcils a aquells alumnes msbrillants. Cada alumne va haver de respondre les 15 preguntes, creant unaresposta verdadera i dues de falses. Els alumnes van comptar amb les rbriquesde suport i amb les anotacions dels docents en el document compartit en xarxaper elaborar les respostes.

Lelaboraci fsica del joc de taula es va dur a terme per comissions de treballformat per 3-4 alumnes, on cada comissi es va encarregar dun aspecte de laproducci. Una comissi es va encarregar de crear el taulell, una altra les fitxes,i un altre la capsa i les instruccions. Lelaboraci fsica del joc es va dur a termedurant diverses sessions al llarg de la UD. Cal destacar la sessi 4 on es vadecidir com seria el joc i el llistat de materials. La distribuci NO equitativa delsgrups es va fer expressament, tenint en compte les necessitats de cada alumnei de la dificultat de la feina. Aix els alumnes amb ms necessitats especials obaixes capacitats, estaven a la comissi amb una tasca ms senzilla. Daquestamanera, les comissions van acabar la tasca en diferents sessions i quan unacomissi acabava, es posava a ajudar a la comissi del taulell, la qual era la quetenia ms feina.


20/84

20

Durant tota la unitat sha potenciat laprenentatge cooperatiu, ja que cadasctenia una feina a fer individualment (preguntes i respostes) i formava part dunacomissi de treball en grup. Els alumnes sabien que formaven part dun equip, isi no feien la seva feina tot el grup es veia perjudicat.

2.4. Instruments dobservaci i presa de dades

Durant la meva recerca, he utilitzat diversos instruments que mhan permsrecollir evidncies sobre motivaci dels alumnes, opinions sobre el mtode iaprenentatge significatiu. Els instruments que he fet servir, relacionant-los ambcada objectiu, sn els segents:

Taula 1 Relaci d'instruments amb objectius. Els objectius que es treballin a partir de diferents

instruments, noms quedaran descrits el primer cop. La resta es posa noms el nmero corresponent.

Qestionaris (Annex 6.1)

Sha proporcionat dos qestionaris als alumnes abans i desprs de la realitzacide la UD. Lobjectiu general daquest instrument s valorar levoluci de lamotivaci, aix com les opinions dels alumnes vers el mtode de treball.

Instruments Objectius analitzatsQestionaris 1. Valorar la motivaci dels alumnes en el

transcurs de la UD basada en el dissenyduna producci final/projecte.

3. Valorar les percepcions dels alumnesvers el mtode de treball utilitzat

4. Establir una relaci entre la motivaci ilaprenentatge dels alumnes

Diari de recerca Objectiu 1Graella dobservaci de laula Objectiu 1Entrevista final a la mentora Objectiu 1 i 3

2. Avaluar laprenentatge del alumnes atravs del disseny dunaproducci/projecte.

Anlisi de la producci dels

alumnes

Objectiu 2 i 4

Autoavaluacions i coavaluacionsdels alumnes Objectiu 1

Avaluaci dels alumnes durant el

joc final

Objectiu 2


21/84


22/84

22

vist la mentora levoluci dels seus alumnes, i si considera que han aprs i elsha estat til el que hem fet. A ms, tamb per saber la seva opini sobre lapossibilitat de seguir el temari utilitzant una metodologia ms cooperativa i deprojectes.

Anlisi de la producci dels alumnes (Annex 6.4)

Sha avaluat la qualitat de les preguntes i les respostes elaborades per cadaalumne al comenament de la unitat i desprs de finalitzar la unitat, mitjanantuna rbrica proporcionada a linici de la UD als alumnes. Aquest anlisi empermet determinar quin ha estat el procs daprenentatgeal llarg de tota la unitati si han assolit els objectius competencials proposats.

Autoavaluacions i coavaluacions dels alumnes (Annex 6.5)

Aquest instrument permet avaluar el treball cooperatiu durant la realitzaci del

projecte. Mitjanant una enquesta, els alumnes responen com shan sentittreballant en grup i si creuen que ha funcionat o no.

Avaluaci dels alumnes durant el joc final

Mitjanant aquest instrument he valorat la quantitat de preguntes realitzades iencertades per cada alumne. s un instrument ms per valorar laprenentatgesignificatiu dels alumnes. Per avaluar-los sha seguit la taula segent:

Nom Alumne Preguntes realitzades Respostes correctes(R.C)

Tamb durant el joc sha valorat lactitud que han pres jugant. Sha pres nota enel diari de recerca.


23/84


24/84


25/84


26/84


27/84


28/84


29/84


30/84


31/84


32/84


33/84


34/84

34

Lobjectiu 2 pretenia avaluar laprenentatge assolit en la implementaci delprojecte. En aquest cas, tamb sha utilitzat dades aportades pels alumnes,lanlisi de les seves produccions i el criteri de la mentora.Segons les dades aportades pels alumnes mitjanant els qestionaris, es potafirmar que un 70% dels alumnes considera que realitzant aquest projecte hanaprs ms que seguint la metodologia anterior. Els alumnes aprenen millor quanels vinculen a problemes del mn real, i quan prenen part de projectes querequereixen collaboraci i implicaci personal (Barron i Darling-Hammond,2008).Segon la meva anlisi de les produccions dels alumnes, es pot afirmar que hiha hagut un augment positiu de laprenentatgecompetencial. Els alumnes hanassolit la major part dels objectius de procediment que shavien plantejat a la UD.Han estat capaos dextreure informaci dels recursos, delaborar preguntesaplicant continguts apresos, i de generar respostes de dificultat moderada. Per

tant, realitzant aquest projecte han aconseguit assolir un nivell dautonomiaelevat i desenvolupar part de les competncies bsiques que tot alumne hadassolir al finalitzar la seva etapa educativa (Barron i Darling-Hammond, 2008).Segons el criteri de la mentora, els alumnes han aconseguit desenvolupar unaprenentatge competencial prou bo i han assolit els objectius proposats.

Lobjectiu 3 pretenia fer una valoraci de les percepcions dels alumnes i de lamentora sobre el mtode utilitzat.Segons les dades aportades pels alumnes en els qestionaris, els alumneshan trobat molt til la metodologia emprada ja que consideren que han aprs

ms, lhan trobada ms prctica, real i aplicada, i a ms lhan trobat innovadora,entretinguda i divertida. A ms, consideren que treballar daquesta maneraambun document compartit en xarxa, els ha perms dur un control ms proper delsseus progressos i millorar grcies al feedback dels docents (Barron & Darling-Hammond, 2008; Ertmer & Simons, 2005; Mergendoller & Thomas, 2005; Hung,2008). A ms, consideren que el treball en equip ha funcionat ja que han pogutrebre ms ajuda per part de docents i companys, han treballat millor amb menyspressi individual i han millorat les relacions entre els companys (Cooper, 1999).Les impressions de la mentora tamb han estat molt positives pel que fa la

metodologia emprada fins el punt de creure oport de continuar realitzant les UDen base a projectes reals.

Lobjectiu 4 pretenia establir una relaci entre lABP i la motivaci ilaprenentatge.Consultant totes les dades aportades pels alumnes, les mevesobservacions i les impressions de la mentora, es pot afirmar que els alumnesshan vist molt motivats seguint la metodologia de treball per projectes i hanaconseguit assolir un aprenentatge competencial molt bo. Aquesta relaci es veureflectida en la millora del seu comportament. El fet destar motivats hacompensat mancances de capacitats, fent que tot i aix poguessin assolir un

aprenentatge significatiu (Mallart, 2007).


35/84


36/84

36

Finalment, caldria saber si la metodologia emprada ha funcionat en aquestaclasse degut a que era una nova metodologia. s a dir, que era una manera detreballar que no havien vist mai i que ho dirigem docents nous ms propers peredat als alumnes. O, per contra, ha funcionat perqu realment els ha agradat lametodologia en si.

4.3. Propostes de mil lora i reflexions

A continuaci hi ha un seguit de propostes de millora, a ms de les novesrecerques ja proposades a lapartat anterior.

Pel que fa el pla dacci, a ms de totes les mesures preses, cal deixar clar alsalumnes que els objectius dactitud establerts tenen la mateixa importncia pelseu aprenentatge que laprendre conceptes o procediments. Sha de fomentar

una bona relaci entre els companys de la classe, un bon clima daula, ja queentre daltres aspectes, afavoreix laprenentatge.

Tamb, shauria dhaver realitzat alguna tascainicial de repartiment de feina dinsla comissi de treball durant les primeres sessions, ja que els va costar moltrepartir-se la feina.

Shauria de destinar ms temps a lactivitat inicial dextracci dinformaci delsrecursos. Als alumnes els hi costava molt elaborar preguntes a partir delsrecursos aportats.

Pel que fa els instruments utilitzats: Graella dobservaci. Utilitzar la graella en el perode dobservaci de la

mateixa manera que en el perode dintervenci. s a dir, prendre notesdesprs de cada sessi, per tal de fer una mitjana. Daquesta manera espodria comprovar que realment la diferncia entre el perode dobservacii el dintervenci s segur al canvi de metodologia de la UD i no al canvide metodologia de presa de dades.

Qestionaris. Explicar millor els qestionaris als alumnes per una millorcomprensi. A ms de destinar ms temps als alumnes per a que els

responguin. Entrevista a la mentora. Programar lentrevista amb temps per tal de poder

realitzar-la correctament.

La realitzaci de la proposta didctica que hem dut a terme ens ha aportat unconeixement molt ampli dels nostres alumnes. Hem creat i adaptat la UD alsalumnes que tenem al davant. Crec que el coneixement de com sn els alumness un dels aspectes claus per a que el pla dacci hagi funcionat. Si no es

coneixen els alumnes difcilment es podr dur a terme una UD que sigui profitosa,ni es podr aconseguir que els alumnes assoleixin un aprenentatge significatiu.


37/84

37

5. BIBLIOGRAFIA Ausubel, D.P. (1963). The psychology of meaningful verbal learning. Nova

York: Grune Stratton. Barron, B., & Darling-Hammond, L. (2008). Teaching for Meaningful

Learning: A Review of Research on Inquiry-Based and CooperativeLearning. Book Excerpt.George Lucas Educational Foundation.

Benito, . (Ed.). (2005). Nuevas claves para la docencia universitaria: enel espacio europeo de educacin superior. Narcea Ediciones.

Boyce, A., & Barnes, T. (2010, June). BeadLoom Game: using gameelements to increase motivation and learning. In Proceedings of the FifthInternational Conference on the Foundations of Digital Games (pp. 25-31).ACM.

Cooper, R. (1999). Improving intergroup relations: Lessons learned fromcooperative learning programs. Journal of Social issues, 55(4), 647-663.

Ertmer, P. A., & Simons, K. D. (2005). Scaffolding teachers' efforts toimplement problem-based learning (PDF).International Journal ofLearning, 12(4), 319-328.

Estefana, M. M., Melendro, M., Menoyo, M. . M., Prez, A. C., & Cano,A. (2011).Ideas. Iniciativas de educacin ambiental para la sostenibilidad.Editorial UNED.

Fortus, D., Dershimer, R. C., Krajcik, J., Marx, R. W., & MamlokNaaman,R. (2004). Designbased science and student learning. Journal ofResearch in Science Teaching, 41(10), 1081-1110.

Gaviln, P. (2001). El trabajo cooperativo: una alternativa eficaz paraatender a la diversidad. Editorial GRAO. Barcelona.[Links].

Goleman, D. (2006). Emotional intelligence. Bantam. Hmelo, C. E., Holton, D. L., & Kolodner, J. L. (2000). Designing to learn

about complex systems. The Journal of the Learning Sciences, 9(3), 247-298.

Hung, W. (2009). The 9-step problem design process for problem-basedlearning: Application of the 3C3R model. Educational ResearchReview, 4(2), 118-141.

Kanter, D. E. (2010). Doing the project and learning the content: Designingprojectbased science curricula for meaningful understanding. ScienceEducation, 94(3), 525-551.

Lam, S. F., Cheng, R. W. Y., & Ma, W. Y. (2009). Teacher and studentintrinsic motivation in project-based learning. Instructional Science, 37(6),565-578.

Lobrot, Michel. (1976) Teora de la educacin. Barcelona: Fontanella. Loukomies, A., Pnevmatikos, D., Lavonen, J., Spyrtou, A., Byman, R.,

Kariotoglou, P., & Juuti, K. (2013). Promoting students interest andmotivation towards science learning: The role of personal needs andmotivation orientations. Research in Science Education, 43(6), 2517-
http://www.edci.purdue.edu/ertmer/docs/Ertmer-LC05.pdfhttp://www.edci.purdue.edu/ertmer/docs/Ertmer-LC05.pdfhttp://www.edci.purdue.edu/ertmer/docs/Ertmer-LC05.pdfhttp://www.edci.purdue.edu/ertmer/docs/Ertmer-LC05.pdf


38/84


39/84

39

6. ANNEXOS6.1. Qestionaris

Enquesta inicial als alumnes de 3r de lINS Joan Or

Hola nois! Com ja sabeu estem estudiant per ser professors, som alumnes comvosaltres i tamb ens avaluen, com a vosaltres. Per aix necessitem la vostraajuda! Hem de valorar com van les c lasses, qu us semblen i qu apreneu durantaquests d ies. s una enquesta voluntria, la podeu fer o no, tot i que ens fareu ungran favor si la fssiu. Evidentment NO s part de la nota daquesta unitat.

Nom de lalumne: ..............................................

Tagrada jugar? SI NO

A qu juguesnormalment?

Penses que pot ser til fer un joc de taula per aprendre?

No, ho trobo una tonteria no servir per res.

No, prefereixo les classes de sempre.

No,...................................................................

Quan fas activitats a classe, qu tagrada fer ms? (Pots posar ms duna

opci)Veure vdeos

Escoltar udios

Fer prctiques

Digues una cosa de la classe davui que thagi agradat? (sobre la classe, els

companys, els professors, lactivitat, etc.)..............................................................................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................

Ara, digues una cosa que no thagi agradat.

...............................................................................................................................

Qu faries per mi llorar-ho?

...............................................................................................................................

..............................................................................................................................

Moltes grcies! Raquel i Joan

Jocs detaula

Jocs de rol Jocs del mbil Jocs dordinador,Playstation, etc

Si, s ms divertit i segur que aix aprendrem ms.

Si, pot ser molt interessant per no s si aprendrem ms.

Si, ..........................................................................................

Llegir textos Altres:

Escriure

Parlar i debatre amb els com an s


40/84

40

Enquesta final als alumnes de 3r de lINS Joan Or

Nom de lalumne: ......................................

Dels recursos treballats a classe, quins than agradat ms? Posals en

ordre. (1 el que ms tha agradat, 7 el que menys)

Vdeo La dieta americana

Vdeo Sucre i la seva indstria

Prctica dels combinats + vdeorefrescos

Tha agradat que lexamen daquesta unitat hagi sigut jugar al joc de taula

que heu creat? Si/No Per qu?

...............................................................................................................................

..........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

Penses que treballar en petits grups tha anat b? SI/ NO, per qu?

...............................................................................................................................

..........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

Si et donessin lopci de continuar el joc de taula amb altres aparells comlaparell excretor o el reproductor, ho

faries?

No, ho trobo una tonteria no mha servit per res

No, prefereixo les classes de sempre.

No, ...................................................................

Digues el que ms tha agradat de les sessions? (la classe, els companys, els

professors, lactivitat, etc.)...............................................................................................................................Per qu?.............................................................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................... Hi ha alguna cosa que canviaries daquesta UD? Quina?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

............................................................................................................................... Moltes grcies!! Raquel i Joan

Prctica cacauet Vdeo gana i sacietat

udio sobre lanorxia

Vdeo sobre levoluci dels aparells digestius (animals)

Si, s ms divertit i he aprs molt.

Si, s interessant per no s si he aprs ms.

Si, .............................................................................


41/84

41

6.2. Graella dobservaci

(P) Participaci ( E) Esfor i (I) Inters dels alumnes. Aspectes per valorar la motivaci dels alumnes.

Nivell 0: cap alumne; 1, menys de la meitat; 2, la meitat; 3 ms de la meitat, 4 tots els alumnes

Aspectes a

observar

Sessions

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ...Els alumnespregunten elque no hanents? (P)Realitzen lestasquesproposades?(P)Ajuden als

companys?(dins el treballen petit grup)(E)Estandesorientatsamb el que selsdemana quefacin? (E)Contesten a les

preguntes quesels hiplanteja? (P)Es sentencomentaris delestil quinavorriment. (I)Es detectenconductesdisruptives i

interrupcions ala classe? (I) (E)Els alumnesdemanen silencisi alginterromp laclasse? (I) (E)


42/84

42

6.3. Entrevista final a la mentora

A continuaci hi ha un llistat de preguntes orientatives que far a la mentora al finalitzarla unitat didctica per saber com ha vist levoluci dels seus alumnes, i si considera quehan aprs i els ha estat til el que hem fet.

1. Com has vist els teus alumnes durant la UD?2. Penses que estaven prou motivats? Que els hi ha agradat la UD?3. Has notat canvis en la seva actitud?4. Consideres que han aprs fora?5. Creus que ha estat til el mtode que hem seguit en aquesta unitat?6. Seguireu amb la mateixa metodologia per les properes unitats?7. Tens alguna proposta de millora?


43/84

43

6.4. Rbrica anlisi de les produccions dels alumnes.

Rbrica per avaluar la qualitat de les preguntes

Molt b (3) Correcte (2) Millorable (1)

Directes/Indirectes(10%)

La pregunta no t res aveure amb el recurs per sde la temtica en qesti

La pregunta est extretadirectament del recurs percanviant un parmetre

La pregunta ha sortit aclasse o directament delrecurs

Gramtica (35%) La frase es gramaticalmentcorrecte. No hi ha cap faltaortogrfica. La frase tsubjecte, verb icomplements.

Hi ha entre 1 i 4 faltesdortografia o falta una partde la frase (subjecte, verb ocomplements).

Hi ha ms de 4 faltesdortografia i/o falta msduna part de lafrase (subjecte, verb ocomplements).

Claredat (35%) La pregunta s curta,precisa, concisa i sentn.Es pot contestar sense tenirel recurs al davant.Lenunciat no dna laresposta a la pregunta.

La pregunta es potcontestar sense tenir elrecurs al davant i lenunciatno dna la resposta, perno s gaire precisa i nosacaba dentendre.

La pregunta fa referncia aun recurs sense el qual noes pot respondre lapregunta. O en lenunciatqueda implcita la respostaa la pregunta.No s precisa, niconcisa. s molt llarga o nosentn. Es contesta ambunsi o un no

Inters (20%) La pregunta genera dubtesreals, s rellevant pelsalumnes.

La pregunta potgenerar dubtes no reals,per s rellevant pelsalumnes. Els hi crida

latenci.

La pregunta no genera capdubte real, s irrellevant i nofa pensar massa.

Rbrica per avaluar la qualitat de les respostes


Gramtica(40%)

La frase esgramaticalment correcte.No hi ha cap faltaortogrfica. La frase t

subjecte, verb icomplements.

Hi ha entre 1 i 4 faltesdortografia o falta una part dela frase (subjecte, verb ocomplements).

Hi ha ms de 4 faltes dortografiao falta ms duna part de lafrase (subjecte, verb ocomplements).

Claredat(60%)

Les respostes sn curtes,precises, concises isentenen. Hi ha unaresposta verdadera i duesde falses. Les respostesno sn bvies.

Alguna resposta no s proucurta, o no s prou precisa niconcisa, no sacabadentendre o no es compleix larelaci 1 resposta verdadera-2 de falses. Les respostes nosn bvies.

Les respostes no sn curtes, oprecises, o concises. Lesrespostes no sentenen. O no escompleix la relaci 1 respostaverdadera- 2 de falses. Hi haalguna resposta que s massabvia.


44/84

44

6.5.AUTO I COAVALUACIONS del trebal l per comiss ionsAvaluaci ind ividual de la feina de cada membre del grup:

Alumne

Feina feta He fet la feinaque em tocavaHe fet MS feinade la que emtocava

He fet MENYS feinade la que em tocava

No he fetla feina.

Problemes(amb la tasca)

Avaluaci ind ividual de la relaci de cada membre amb el grup:

Els companysmhan ajudat?

S, sempre.Fins i tot quanno els hidemanava

A vegades, elshi havia dedemanar ajuda,

Gaireb mai, nitampoc quanels hi demanava

Mai. I tampocels hi hedemanat ajuda.

Mhe sentit ben

tractat pelsmembresdel grup?

Si, mai hemtingut capdiscussi isempre em fansentir b.

A vegades emsento apartat/daper aquells quecrec que ensaben ms.

Sovint em sentoapartat/da delgrup per aquellsque crec que ensaben ms.

Sempre emsento maltractat/da i avegades emfalten elrespecte.

Em sento unapart importantdel grup deguta les mevesaportacions?

S, crec que scun referent dinsdel grup i elsmeuscompanys

valoren molt lameva feina.

Bastant, tot ique a vegadesels meuscompanysrevisen la meva

feina i emtroben algunesmillores.

No gaire, avegades lesmevesaportacions snincorrectes i els

meus companysles han derevisar.

No, crec queles mevesaportacions nosn massaimportants dins

del grup.

He sabutrespectar lesaportacionsdelscompanys?

S, sempre mirodescoltar iagafar les ideesmsinteressantsdall que diuenels meuscompanys.

Normalment s,per a vegadesalgun companylescolto menysperqu diucosesirrellevants.

Normalmentfaig la mevaper a vegadesincorporo cosesque diuen elsmeuscompanys.

Sempre vaig ala meva perqula resta decompanysdiuen cosesirrellevants.

Problemes(amb elsmembres delgrup)

Participaci de tots els membres del grup.Assigna una nota. (3 nota mxima, 1 mnima)

Components delgrup

Participaci al treball engrup

Observacions/Problemes(amb la participaci altreball)

Nom i cognoms 3 2 1


45/84

45

6.5. Exemple de produccions dels alumnes

PREGUNTES

ALUMNES REFERNCIA

Alumne 1 A1.P1Inici

A1. P1final

Qu passa si mengem molt de sucre diriament?

A1. P2iniciA1. P2Final

Quant de temps sobreviuen les serps sense menjar?

Alumne 2 A2.P1Inici

A2. P1

final

Per que hi ha gent que pren sacarina en lloc de sucre?

A2. P2iniciA2. P2Final

Perqu serveix el fetge?

Alumne 3 A3.P1IniciA3. P1final

Perqu lestmac no es desf amb els cids gstrics?

A3. P2inici

A3. P2Final

Quins efectes pot produir en algunes persones la llet?

RESPOSTES

ALUMNES REFERNCIA

Alumne 1 A1.R1Inici

Qu sn les cllules adiposes?a) Sn clules que formen el teixit adips*


46/84

46

b) Sn clules que no formen part del teixit adipsc) Son clules que formen part de l'estmac

A1. R1final

a) Sn cllules que formen el teixit adips*b) Sn cllules que no formen part del teixit adipsc) Son cllules que formen part de l'estmac

A1. R2inici

Qu passaria si no mengssim sucre?a) Protegeixes el teu cor, redueixes greix abdominal i tens ms sacietatb) Augmentarem la nostra energiac) Disminuirem la nostra energia

A1. R2Final

a) Protegeixes el teu cor, redueixes greix abdominal i tens ms sacietatb) Augmentarem la nostra energiac) Disminuirem la nostra energia

Alumne 2 A2.R1Inici

Per qu serveix el pncrees?a) Produeix enzims que faciliten la digesti dels aliments.b) Per triturar els aliments.c) Per que el bol alimentici es bareja amb el pancrees.

A2. R1final

a) Produeix enzims que faciliten la digesti dels aliments.b) Per triturar els aliments.c) Perqu el bol alimentari es barreja amb el pncrees.

A2. R2inici

En quina part de l'aparell digestiu est l'apndix?a) Al principi de l'intest gros.b) Al principi del l'intesti gros.c) Al costat del cor

A2. R2Final

a) Al principi de l'intest gros.b) Al principi del l'intest prim.c) Entre lesfag ilestmac.

Alumne 3 A3.R1Inici

Qu sn les microvellositats intestinals?a) Son components citoesqueletics abundants en les cellules animals.b) Replescs que presenta la membrana plasmatica de les cellules que

constitueixenles vellositats.c) Replecs que recorren la part interna de lintesti prim.

A3. R1final

a) Sn components citoesqueltics abundants en les cllules animals.b) Replecs que presenta la membrana plasmtica de les cllules que

constitueixen les vellositats.c) Replecs que recorren la part interna de lintest prim.

A3. R2inici

Per qu hi ha gent que pren sacarina en lloc de sucre?a) Perque hi ha gent que es diabetica i pero no enpitjorarse menja

sacatrina perque te menys calories.b)c)

A3. R2Final

a) Perqu s ms bona.b) Perqu te menys calories.c) Es el mateix que el sucre.


47/84

47

6.6. Unitat didctica Un encrrec real per a la classe de 3rdESO

Un encrrec real per a la classe de 3r ESO.

Un joc sobre el cos hum

Unitat didctica sobre la nutrici i laparell digestiu. per

alumnes de 3r curs dESO. Aula oberta

Biologia

Segura Tubau, Raquel

Tresserra Rimbau, Joan

Tutora de prcticum: Mar Carri

Tutor dunitat didctica: Miquel Nistal

Mentora: Paz Monserrat


48/84

48

Introducci

En aquesta unitat didctica els docents demanarem als alumnes un encrrec, el qual

consisteix en lelaboraci dun joc de taula. El tema del joc de taula s el cos hum,

concretament laparell digestiu i la nutrici. Els alumnes elaboraran preguntes i

possibles respostes a partir dels recursos que els docents anirem presentant a laula.Parallelament, els alumnes treballaran en comissions i hauran de pensar i elaborar el

joc (taulell, fitxes, cartes, etc.). El paper del professor consisteix en guiar i acompanyar

els alumnes tant individualment com en el treball en grup per aconseguir que els

alumnes treballin correctament.

Material del docent:

Document 1: Abstract Document 2: Programaci

Document 3: Taules davaluaci

Document 4: Presentaci de diapositives de la UD.

Document 5: Recursos de la UD.

Materials pels alumnes:

Document 1: Dossier dels alumnes

Document 2: Mostra del document compartit en xarxa


49/84

49

Material del docent

DOCUMENT 1: ABSTRACT

Aquesta unitat didctica sinicia amb un encrrec real que presentem els professorsdirectament als alumnes de 3r ESO de laula oberta. Lencrrec consisteix en elaborar un

joc per treballar laparell digestiu i la nutrici. Un joc que posteriorment es pot

ampliar/complementar amb altres sistemes del cos hum fins a tenir un joc de

preguntes del cos hum que ha de servir per cursos posteriors del mateix institut.

La unitat didctica consistir en que els alumnes elaborin preguntes i possibles respostes

a partir dels recursos que saniran presentant a laula. Parallelament, els alumnes

treballaran en comissions i hauran de pensar i elaborar el joc (taulell, fitxes, cartes, etc.).

El paper del professor consisteix en guiar i acompanyar els alumnes tant individualment

com en el treball en grup per aconseguir que els alumnes treballin correctament. A ms

a ms el professor sencarrega de gestionar i planificar els diferents recursos.

A partir de les preguntes que elaboren els alumnes, desprs duna probable

reformulaci o concreci, sobriran petites cerques dinformaci individuals per elaborar

les respostes. Les preguntes no seran contestades per el mateix alumne que les hagi

formulat.

Algunes dificultats que preveiem sn: que els alumnes no es motivin; que no els hi surtin

preguntes o que les preguntes no siguin prou elaborades, que les respostes no siguin

correctes, que el joc quedi poc atractiu per ser utilitzat per altres professors i alumnes,

i que els alumnes no aprenguin. Per resoldre tots aquests problemes preveiem: recursos

motivadors i amb un component emocional, sessions de regulaci i coavaluaci de

preguntes i respostes i suport docent durant totes les sessions, tamb pel disseny del

joc.

Lavaluaci es far a partir danlisi de les preguntes i les respostes, lactit ud delsalumnes i com es relacionen els alumnes durant una partida. Sutilitzaran mtodes

davaluaci coavaluatius, individuals i de grup.


50/84

50

DOCUMENT 2: PROGRAMACI

Cicle, nivell, matria.

2n Cicle, 3r ESO: Aula Oberta, Cincies Naturals. Nutrici i Aparell Digestiu

Context daprenentatge

Rebem lencrrec de fer un joc de taula sobre el cos hum que servir per als altres

cursos. Lencrrec s comenar un joc que caldr completar ms endavant o que podr

ser completat per altres cursos. El joc serveix perqu els alumnes daquest curs i daltres

cursos puguin utilitzar-lo per aprendre jugant.

Els alumnes hauran de formular 15 preguntes individuals sobre laparell digestiu i la

nutrici i generar 3 respostes possibles (una verdadera i dues falses) a partir de tots els

recursos que anem treballant a classe (vdeos, animacions, textos, prctiques). Tambhauran de decidir i crear les instruccions i el propi joc.

Treball per competncies

Competncies transversals

mbit digital.

1. Utilitzar les aplicacions dedici de textos, presentacions multimdia itractament de dades numriques per a la producci de documents.

Aquesta competncia la treballarem durant la redacci de les preguntes i les instruccions

del joc.

2. Cercar, contrastar i seleccionar informaci digital adequada per al treball arealitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals

Aquesta competncia la treballarem a lhora de pensar les preguntes i les possibles

respostes a partir dels recursos digitals.

3. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball

collaboratius.

Aquesta competncia la treballarem a partir de la realitzaci del document final del joc.

Competncies dmbit cientifico-tcnic

4. Identificar i caracteritzar els sistemes biolgics i geolgics des de la perspectivadels models, per comunicar i predir el comportament dels fenmens naturals.

5. Identificar i caracteritzar els sistemes fsics i qumics des de la perspectiva delsmodels, per comunicar i predir el comportament dels fenmens naturals.

6. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament cientfic.


51/84

51

7. Adoptar mesures de prevenci i hbits saludables en lmbit individual i social,

fonamentades en el coneixement de les estratgies de detecci i resposta del

cos hum.

8. Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement cientfic en

relaci amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substnciesaddictives

9. Adoptar hbits dalimentaci variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin

conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades

Aquestes competncies les treballarem a partir de la cerca de les respostes a les seves

prpies preguntes.

Competncies de lmbit lingstic

Dimensi expressi escrita

1. Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa (receptor, intenci) i apartir de la generaci didees i la seva organitzaci

Aquesta competncia la treballarem durant la realitzaci de les bases dorientaci de les

preguntes i les instruccions del joc.

2. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports ambadequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica

Aquesta competncia la treballarem durant la realitzaci de les preguntes, les respostes

i les instruccions del joc.

3. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentaci formal.Aquesta competncia la treballarem durant la posada en com i millora de les preguntes

i les respostes del joc.

Dimensi expressi oral

1. Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa periniciar, mantenir i acabar el discurs.

Aquesta competncia la treballarem durant la posada en com i millora de les preguntes

i les respostes del joc.

Objectius generals

f) Treballar de forma cooperativa (en grups i individualment) per elaborar un

material com.

g) Desenvolupar la creativitat i la originalitat dels alumnes.

h) Ser capa dextreure informaci dels recursos presentats i daltres fonts.

i) Elaborar preguntes aplicant continguts. Ser capa de fer preguntes daplicaci de

continguts.


52/84

52

j) Ser capa de generar respostes que generin una dificultat moderada entre els

jugadors.

k) Adquirir una opini formada respecte els hbits alimentaris i els riscos associats.

l) Jugar correctament: respectar les normes, saber-se les respostes, mostrar una

actitud positiva davant del joc i respectar els companys.

Continguts

El sistema digestiu

o La nutrici

o Aliments i nutrients

o Malalties i trastorns associats

o Les calories

s del coneixement per fomentar maneres de viure saludables

Consideracions al voltant dels continguts

Qu han fet abans:

En anteriors sessions han treballat el sistema respiratori i el sistema nervis.

Idees prvies:

En aquesta unitat es tractaran diversos temes a ms de laparell digestiu i la nutrici. En

base a la bibliografia consultada, hem fet un recull de les idees mal concebudes

que tenen els estudiants de secundria.

Idees mal concebudes sobre laparell digestiu:

La digesti comena a lestomac.

La digesti acaba a lestomac o a lintest gros.

La digesti t dues sortides, un per la femta i un per lorina.

La digesti s el procs pel qual sallibera lenergia dels aliments.

Hi ha una confusi en lordre del procs de la digesti Lesfag no s un rgan.

Lesfag i la trquea s un sol tub que se separa un cop arriba als pulmons i a

lestomac.(Driver, 2005)

Consideracions. Aspectes a tenir en compte

En aquesta unitat didctica poden sorgir problemes dorganitzaci en el centre. s una

unitat didctica on necessitem ls dels ordinadors i de connexi a internet en moltes

de les sessions. Pot arribar a ser un problema si no planifiquem b en quines sessions


53/84

53

haurem dutilitzar els ordinadors i reservem laula dinformtica del centre. Per aquest

motiu, haurem delaborar un calendari on quedi establert els dies que necessitem

ordinadors i comunicar-ho al centre.

Cal tenir en compte que al tractar-se dalumnes disruptius, poden sorgir problemes

dactitud en qualsevol moment de la unitat didctica. Pensem per que en el momentms evident on poden sorgir s a lhora de la creaci de preguntes durant el visionat

dels recursos, i en el moment de la realitzaci de les prctiques. Per evitar aquests

problemes o que siguin menors, es tindr en compte lactitud durant lavaluaci de la

unitat.

Durant la unitat, no es treballar un cicle daprenentatge complert, sin que ser un

projecte a llarg termini (la creaci del joc) i la elaboraci de les seves parts. Es dividiran

les sessions en blocs, segons la seva intencionalitat.

Qu faran desprs:

En sessions posteriors treballaran, el sistema excretor i el sistema reproductor.

Seqncia dactivitats (Descripci, gesti daula, atenci a la diversitat, avaluaci,

regulaci, materials i recursos)

A cada sessi, la gesti daula ser diferent segons lactivitat plantejada i quedar

especificada sota de cada activitat. Els materials i els recursostamb sespecificaran sotade cada activitat.

En el primer bloc lobjectiu de les sessions ser presentar els diferents recursos (Veure

Document 5: Recursos) i elaborar les preguntes del joc. Tamb sanir elaborant en

parallel el disseny del joc.

Sessi 1:

Presentaci de la unitat didctica, el mtode i el procs davaluaci per part dels

docents. (15)Magistral

Presentaci de diapositives, ordinador, projector

Presa de decisi de com ser el joc de taula. (10)

Treball en grup classe.

Presentaci del primer recurs (Vdeo de la dieta americana) per part dels docents

(15)

Visionat de vdeo

Vdeo dieta americana i projector


54/84

54

Elaboraci de preguntes per part dels alumnes de manera individual (durant el

visionat del recurs).

Treball individual

Dossier de lalumne

Test dinvestigaci i recerca (10).Treball individual

Ordinadors per tots els alumnes

Sessi 2:

Activitat de regulaci 1: posada en com de les preguntes dels alumnes del

recurs 1 i, entre tots, creaci de bases orientatives sobre com ha de ser una bona

pregunta i una bona resposta. (25)

Treball en grup classe

Pissarra, dossier de lalumne Presentaci del segon recurs (Vdeo Dol ver) per part dels docents (25)

Magistral

Vdeo Dol ver.

Elaboraci de preguntes per part dels alumnes de manera individual (durant el

visionat del recurs).

Treball individual

Dossier de lalumne

Creaci de comissions per elaborar el joc. (caixa i regles del joc, taulell, fitxes) les

preguntes sn feina comuna. (5)Treball en grup classe

Presentaci diapositives, dossier de lalumne

Sessi 3:

Presentaci del tercer recurs, la prctica del cacauet i presentaci del quart

recurs (vdeo evoluci de laparell digestiu) per part dels docents (55)

Magistral

Cacauet, bec bunsen (o encenedor), vdeo, ordinador, projector, vdeo de

levoluci de laparell digestiu.

Elaboraci de preguntes per part dels alumnes de manera individual (durant la

prctica i el visionat del vdeo).

Treball individual

Dossier de lalumne

Sessi 4:

Elaboraci de la proposta de material i disseny del del joc. (10)

Treball en petit grup (comissions)

Dossier de lalumne

Posada en com de la proposta de material i disseny del joc. (20)


55/84

55


Dossier de lalumne

Presentaci del cinqu recurs (seqncia dimatges sobre el mal de panxa i els

seus remeis) (10)

MagistralSeqncia dimatges, projector, ordinador.


seqncia dimatges)

Treball individual

Dossier de lalumne

Presentaci del sis recurs (Podcast CatRdio sc anorctica). (10)

Magistral

Ordinador, podcast CatRdio Dossier de lalumne

Elaboraci de preguntes per part dels alumnes de manera individual (durant laseqncia dimatges)

Treball individual

Dossier de lalumne

Sessi 5:

Presentaci del set recurs (prctica dels combinats), i presentaci del vuit

recurs (vdeo Ququicom sobre la gana i la sacietat) (20).

Magistral

Combinats, dossier de lalumne, ordinador, projector, vdeo Ququicom sobre la

gana i la sacietat.


prctica i el text).

Treball individual

Dossier de lalumne

Posada en com de les 20 preguntes individuals de cadasc en un document

compartit en xarxa. Amb tot el grup classe es milloraran aquelles preguntes que

es considerin poc elaborades. Es classificaran per categories i es distribuiran

entre els alumnes per tal delaborar les respostes. Cada alumne rebr unes

preguntes diferents de les que ha fet. (35) Tasca de deures: una setmana de

temps entre casa i a classe per elaborar les respostes.


Ordinadors, dossier de lalumne, pissarra, document compartit en xarxa

En el segon bloc lobjectiu de les sessions ser respondre les preguntes elaborades al

primer bloc i crear el joc de taula.

Sessi 6:


56/84

56

Elaboraci de respostes a les preguntes en el document compartit en xarxa (50).

Treball individual.

Dossier de lalumne, ordinador, document compartit en xarxa.

Posada en com de la sessi. (5)

Treball en grup classe.

Sessi 7:

Elaboraci del joc de taula (50).

Treball en petits grups (per comissions)

Dossier de lalumne, material per lelaboraci del joc, material de papereria

(cartolines, retoladors, etc)

Test de investigaci i recerca (5).

Treball individual


Sessi 8:

Elaboraci de respostes a les preguntes en el document compartit en xarxa (50).

Treball individual.

Dossier de lalumne, ordinador, document compartit en xarxa.

Posada en com de la sessi (5)


Sessi 9: Elaboraci del joc de taula (50).

Treball en petits grups (per comissions)

Dossier de lalumne, material per lelaboraci del joc, material de papereria

(cartolines, retoladors, etc)

Posada en com de la sessi. (5)


Sessi 10:

Activitat de regulaci 2: Durant aquesta activitat els alumnes treballaran en

grups de 3. Lactivitat consta de dues fases:

o Durant la primera fase de lactivitat, cada grup far una posada en com

de les respostes individuals de cada integrant del grup. Els altres

companys del grup hauran de descartar una de les respostes de cada

pregunta si consideren que s massa obvia (massa fcil de saber que s

certa o falsa). (15)

o La segona fase de lactivitat, cada grup passar les seves respostes al grup

de la seva dreta i faran la mateixa tasca, s a dir hauran de decidir quines

respostes sn massa obvies. Un cop acabin, passaran les preguntes i les


57/84

57

respostes al segent grup per tal que realitzi la mateixa tasca. (30). Un

cop acabada lactivitat, els docents recolliran els documents i passaran la

informaci al document compartit en xarxa.

Treball en petits grups

Ordinadors, dossier de lalumne, document compartit en xarxa imprs.

Sessi 11:

Millora de les respostes massa bvies per part dels alumnes, que prviament els

docents hauran recollit a la sessi anterior i hauran escrit al document compartit

en xarxa.(20)

Treball individual

Ordinadors, Dossier de lalumne, document compartit en xarxa

Elaboraci del joc de taula (35).

Treball en petits grups (per comissions)Material per lelaboraci del joc, material de papereria (cartolines, retoladors,

etc)

En el tercer bloc lobjectiu de les sessions ser avaluar els alumnes.

Sessi 12:

Activitat de sntesis i avaluaci: Jugarem al joc de taula que hauran creat (55)


Joc de taula, avaluacions i coavaluacions.

Sessi 13:

Activitat daplicaci: debat sobre els hbits saludables i les malalties relacionades

amb la digesti. (30)

Treball grup classe

Normes de debat, dossier de lalumne

Auto i coavaluaci del treball de les comissions. (10)

Treball individual

Dossier de lalumne.

Test de investigaci i recerca (5).

Treball individual


Tancament de la unitat didctica. Posada en com del mtode de treball. Reflexi

sobre qu hem aprs, com ho hem aprs i perqu ho hem aprs. (10)


Pissarra


58/84

58

Criteris generals datenci a la diversitat

En general, la UD est pensada per atendre la diversitat de laula oberta. A continuaci,

especifiquem alguns aspectes ms detallats:

Recursos i activitats amb diferents suports (vdeo, texts, udio, animacions, etc) Base dorientaci per lelaboraci de les preguntes.

Suport dels docents.

Treball en petits grups.

Discussi i treball en grup durant tota la unitat didctica.

Posada en com dels treballs en grup.

Criteris generals davaluaci

La unitat didctica savaluar de forma contnua a partir dun seguit dactivitats: Avaluaci de la qualitat de les preguntes a partir duna rbrica senzilla. 25%

Avaluaci de la qualitat de les respostes, a partir duna rbrica senzilla. 25%

Aportacions al debat final mitjanant una rbrica. 20%

Test per auto i coavaluar el treball de les comissions (Actitud, inters,solidaritat

amb els companys, i participaci en el grup). 10%

Partida final on savaluar lactitud i el nmero de respostes correctes. 20%

Connexi amb altres matries

Llenges

Obtenci dinformaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports,

elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la

Redacci de textos de diversa tipologia.

Revisar i corregir textos.

Tecnologia

Representaci dobjectes: escales, acotacions i croquis.

s deines, instruments i mquines prpies de lentorn tecnolgic Disseny i construcci dun objecte senzill.

Propietats, usos i aplicacions dels materials bsics: paper i fusta. o Propietats,

usos i aplicacions dels diferents materials tcnics: metalls, plstics, txtils i

materials petris. o s sostenible de materials: estalvi, reutilitzaci i reciclatge.

Educaci visual i plstica

La creaci artstica


59/84

59

Bibliografia

Driver, R., Rushworth, P., Squires, A., & Wood-Robinson, V. (Eds.). (2005).

Making sense of secondary science: Research into children's ideas. Routledge.


60/84

60

DOCUMENT 3: TAULES DAVALUACI

Rbrica per avaluar la qualitat de les preguntes


Directes/Indirectes

(10%)

La pregunta no t res a veure

amb el recurs per s de la

temtica en qesti

La pregunta est extreta

directament del recurs per

canviant un parmetre

La pregunta ha sortit a classe o

directament del recurs

Gramtica

(35%)

La frase es gramaticalment

correcte. No hi ha cap falta

ortogrfica. La frase t

subjecte, verb i complements.

Hi ha entre 1 i 4 faltes

dortografia o falta una part de

la frase (subjecte, verb o

complements).

Hi ha ms de 4 faltes

dortografia o falta ms duna

part de la frase (subjecte, verb

o complements).

Claredat (35%) La pregunta s curta, precisa,concisa i sentn. Es pot

contestar sense tenir el recurs

al davant. Lenunciat no dna

la resposta a la pregunta.

La pregunta es pot contestar

sense tenir el recurs al davant i

lenunciat no dna la

resposta,, per no s gaire

precisa i no sacaba

dentendre..

La pregunta fa referncia a un

recurs sense el qual no es pot

respondre la pregunta. O en

lenunciat queda implcita la

resposta a la pregunta.No s precisa, ni concisa. s

molt llarga o no sentn. Es

contesta amb un si o un no

Inters (20%) La pregunta genera dubtesreals, s rellevant pels

alumnes.

La pregunta pot

generar dubtes no reals, per

s rellevant pels alumnes. Els

hi crida latenci.

La pregunta no genera cap

dubte real, s irrellevant i no fa

pensar massa.

Rbrica per avaluar la qualitat de les respostes


Gramtica

(40%)

La frase es gramaticalment

correcte. No hi ha cap falta

ortogrfica. La frase t

subjecte, verb i

complements.

Hi ha entre 1 i 4 faltes dortografia

o falta una part de la frase

(subjecte, verb o complements).

Hi ha ms de 4 faltes dortografia o

falta ms duna part de la

frase (subjecte, verb o

complements).

Claredat(60%)

Les respostes sn curtes,precises, concises i

sentenen. Hi ha una

resposta verdadera i dues de

falses. Les respostes no sn

bvies.

Alguna resposta no s prou curta,o no s prou precisa ni concisa, no

sacaba dentendre o no es

compleix la relaci 1 resposta

verdadera- 2 de falses. Les

respostes no sn bvies.

Les respostes no sn curtes, oprecises, o concises. Les respostes

no sentenen. O no es compleix la

relaci 1 resposta verdadera- 2 de

falses. Hi ha alguna resposta que s

massa bvia. falses.

Debat (Sessi 13)

Cada cop que parli un alumne sespecifica mitjanant una ratlla ( I ), si s un comentari

important o rellevant sespecifica amb un +. Es pondera la mxima participaci amb un

8.


61/84

61

Si lalumne t una actitud oberta (A.O.) davant de les opinions discordants i s

respectus amb el torn de paraula, safegeix 2 punts a la nota.

Aportacions Nota A.O Nota final

Alumne 1

Alumne 2

Alumne 3

Alumne 4

Alumne 5

Alumne 6

Alumne 7

Alumne 8

Alumne 9

Alumne 10

Taula general de lavaluaci de la unitat didctica

PREGUNTES 25% RESPOSTES 25%

TESTS

10%

DEBAT

20%

JOC

20%

TOTAL

Alumne 1

Alumne 2

Alumne 3

Alumne 4Alumne 5

Alumne 6

Alumne 7

Alumne 8

Alumne 9

Alumne 10


62/84

62

DOCUMENT 4: PRESENTACI DE DIAPOSITIVES DE LA UD.

D

i

a

p

o

si

ti

v

a

1

UNITAT DIDCTICALA DIGESTI I LA NUTRICI HUMANA

D

i

a

p

o

si

ti

v

a

2

Durant 13 - 15 sessions...

?Preguntes

Nutrici i aparell digestiu

FEMUNJOC!

D

i

a

p

o

si

ti

v

a

3

A partir daqu, tot depn de vosaltres.

Com ser el joc?

Enumereu tots els tipus de jocs que coneixeu on intervenen preguntes.

Per exemple:

Trivial

Joc de la oca

Escalera

Joc de penyores

Carrera

Party


63/84

63

D

i

a

p

o

si

ti

v

a

4

Fem preguntes

Preguntes de la Samira

Preguntes del FayalPreguntes del Sergio

Preguntes de la NadiaPreguntes de la Nayara

Preguntes del Joan

iohwf ouihw efweuhf ? iwenfoihwef? nlfkijwqeiub? ohe efiuhw f pif? huifh 78fe ihf? njofiweugfl?

iohwf ouihw efweuhf ? iwenfoihwef? nlfkijwqeiub? ohe efiuhw f pif? huifh 78fe ihf?

njofiweugfl?

iohwf ouihw efweuhf ? iwenfoihwef? nlfkijwqeiub? ohe efiuhw f pif? huifh 78fe ihf?

njofiweugfl?




Fem respostes

D

ia

p

o

si

ti

v

a

5

1r RECURS

D

i

a

p

o

si

ti

v

a

6

Com fer un bon joc de taula


64/84


65/84

65

D

i

a

p

o

si

ti

v

a

1

0

Com ser el joc? (Comissions de treball)

Taulell

Caixa i Regles del joc

Fitxes

D

ia

p

o

si

ti

v

a

1

1

Com ser el joc?

Taulell

Caixa i Regles del joc

Fitxes


66/84

66

DOCUMENT 5: RECURSOS DE LA UD

En aquest document es presenta una breu descripci de cada recurs, lenlla on es troba,

en el cas que sigui un vdeo/udio, o la seva imatge. Tamb es presenten les paraules

claus de cada recurs, que sapuntaran a la pissarra durant el seu visionat per tal de guiarals alumnes en lelaboraci de les preguntes.

RECURS 1: Vdeo La dieta americana

Descripci: Fragment de 4 minuts del documental Evolucin del aparato digestivo ems

al History Channel. Presenta imatges sobre part de la dieta americana, les

hamburgueses, i com els humans som capaos de digerir-los utilitzant laparell digestiu.

Tamb mostra una gran mquina que simula el funcionament de laparell digestiu.

Paraules clau: aparell digestiu, hamburguesa, digesti, boca, esfag, estmac, intest

prim, intest gros, femta, evoluci.

Enlla:https://youtu.be/BM_6XewAklk

RECURS 2: Vdeo documental Dol Ver

Descripci: Fragment de 8 minuts del documental ems per TV3 sobre la problemtica

del sucre en lalimentaci diria de les persones. Presenta els problemes de la ingesti

del sucre amb freqncia i la polmica de les indstries alimentries amb la introducci

daquesta substncia en els seu productes.

Paraules clau: sucre, ver, comprar, malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis,

protenes, lpids, hidrats de carboni, productes elaborats, sucres afegits.

Enlla:https://youtu.be/xJN1off89Q0

https://youtu.be/P8tn5RjkLOU
https://youtu.be/BM_6XewAklkhttps://youtu.be/BM_6XewAklkhttps://youtu.be/BM_6XewAklkhttps://youtu.be/xJN1off89Q0https://youtu.be/xJN1off89Q0https://youtu.be/xJN1off89Q0https://youtu.be/P8tn5RjkLOUhttps://youtu.be/P8tn5RjkLOUhttps://youtu.be/P8tn5RjkLOUhttps://youtu.be/xJN1off89Q0https://youtu.be/BM_6XewAklk


67/84

67

RECURS 3: Prctica del Cacauet

Descripci: Durant la prctica es descobreix el contingut calric dun cacauet i altres

aliments. A partir de la crema dalguns aliments es comprovar com aquests fan

augmentar la temperatura de laigua en un tub dassaig. (Veure el document de la

prctica pg 21.)Paraules clau: cacauets, contingut calric, energia, cremar.

RECURS 4: Vdeo Evoluci de laparell digestiu

Descripci: Fragment de 18 minuts del documental Evolucin del aparato digestivo

ems al History Channel. Presenta laparell digestiu de diversosanimals al llarg de la seva

evoluci.

Paraules clau: aparell digestiu, digesti, boca, esfag, estmac, intest prim, intest gros,

femta, evoluci, vaca, peix, au, dinosaure, cocodril, serp.

Enlla:https://youtu.be/AgJhCcedyCA

RECURS 5: Seqncia dimatges sobre el mal de panxa i els seus remeis

Descripci: Seqncia dimatges sobre el mal de panxa, i els diversos remeis que hi

poden haver, ja siguin tradicionals o medicaments.

Paraules clau: mal de panxa, remeis casolans, medicaments.

RECURS 6: Podcast CatRdio Sc anorctica
https://youtu.be/AgJhCcedyCAhttps://youtu.be/AgJhCcedyCAhttps://youtu.be/AgJhCcedyCAhttps://youtu.be/AgJhCcedyCA


68/84

68

Descripci: Podcast de CatRdio sobre lanorxia. Entrevista a 4 nois amb anorxia on

expliquen com i per qu van comenar a patir-la, com estaven fsicament i psquicament,

i com estan ara en lactualitat.

Paraules clau: anorxia, deixar de menjar, veures gros, famlia, amics, estudis, repetir

curs.Enlla: https://youtu.be/3dE3ChQ5q8c

RECURS 7: Prctica dels combinats + Vdeo Refrescos ensucrats

Descripci: Prctica sobre la quantitat de sucre i calories que contenen els combinats de

begudes ensucrades amb alcohol. Es far una simulaci afegint la mateixa quantitat de

sucre que tenen els combinats en un got de tub, es far lequivalncia en calories i

safegir les calories que tenen els graus dalcohol, a ms, sindagar sobre quin exercici

haurem de fer per cremar el que hem ingerit (Veure pg 24). A ms, es passar el

fragment del documental Dol Ver on apareixen adolescents fent preguntes sobre elsrefrescos ensucrats i el problema que aquests causen.

Paraules clau: energia, calories, combinat, refrescs ensucrats, exercici.

Enlla:https://youtu.be/bHWbBkX5-BQ

RECURS 8: Vdeo Ququicom sobre la gana i la sacietat

Descripci: Fragment de 2 minuts del programa Ququicom sobre la gana i la sacietat.

Mostren el funcionament de la gana i la sacietat en un cos duna persona sana, i en un

cos duna persona obesa.

Paraules clau: obesitat, gana, sacietat, aparell digestiu.

Enlla:https://youtu.be/L4suLgGutmI
https://youtu.be/3dE3ChQ5q8chttps://youtu.be/3dE3ChQ5q8chttps://youtu.be/bHWbBkX5-BQhttps://youtu.be/bHWbBkX5-BQhttps://youtu.be/bHWbBkX5-BQhttps://youtu.be/L4suLgGutmIhttps://youtu.be/L4suLgGutmIhttps://youtu.be/L4suLgGutmIhttps://youtu.be/L4suLgGutmIhttps://youtu.be/bHWbBkX5-BQhttps://youtu.be/3dE3ChQ5q8c


69/84

69

RECURS 3: Prctica del cacauet

Com podem saber quina energia ens donen els aliments?

Mirarem de respondre aquesta pregunta a partir duna recerca: Qu passa quan

cremem un cacauet?

Feu grups de tres alumnes. A letiqueta dun paquet de cacauets

podem trobar la segent informaci:

Qu en sabem?

1. A partir del valor calric dels diferents nutrients, determineu el valor energticde 100 g de cacauets.

2. Acabeu de calcular el valor energtic de 100 g de cacauets, s a dir, lenergia

acumulada en 100 g de cacauets. Ara repasseu la definici de caloria. A partir

daquesta definici, i amb les calories que hem trobat en 100 g de cacauets,

quants g daigua podrem escalfar de manera que la seva temperaturaaugments 1 C?

Quina quantitat de cacauet ens fa falta cremar per augmentar 1 C la

temperatura de 200 g daigua continguda en un vas?

3. Podreu pensar una experincia per calcular lenergia emmagatzemada en un

cacauet? Es tracta que feu un esquema de lexperiment que haureu derealitzar per

determinar el valor energtic dun cacauet.

4. Tingueu en compte el segent: Per alliberar lenergia que cont el cacauet, lhaureu de cremar; llavors

lenergia sallibera en forma denergia trmica o calor.

Si lenergia trmica que allibera el cacauet escalfa una determinada quantitat

daigua, calculant lincrement de temperatura daquesta podrem saber amb

aproximaci lenergia alliberada pel cacauet.

5. Discutiu en el vostre grup les accions que dureu a terme i el seu perqu. Desprsfeu una llista amb el material que necessitareu i presenteu el vostre gui al professor.

Acci Per qu?

1.

2.

(...)

Aquesta s la sntesi de les propostes de disseny de molts companys vostres:


70/84

70

Qu necessitem?

Alguns cacauets

Tap de suro

Agulles de cap

Tub dassaig una mica gruixut

Termmetre

Suport amb pinces i nous

Proveta graduada

Aigua

Balances

Com ho farem ?

Quines variables penseu que hem de controlar en aquest experiment ?

Peseu el cacauet i anoteu la

dada. Massa del cacauet =

Amb molt compte per no trencar el cacauet, travesseu-lo amb lagulla de cap i fixeu-

lo al tap de suro com indica el dibuix.

Mesureu 50 ml daigua i poseu-la en el tub dassaig .

A quants grams daigua equivalen el 50 ml? Escriviu-ho a la taula.

Mesureu la temperatura de laigua i anoteu-la a

continuaci. Temperatura inicial =

Enceneu el cacauet amb un encenedor, situeu-lo a uns 2 cm per sota del tubdassaig i escalfeu laigua com en el dibuix. Vigileu que el cacauet es cremi tan

completament com sigui possible.

Qu observarem ?


71/84

71

Quan el

cacauet shagi cremat mesureu la temperatura de laigua.Temperatura de laigua =

Feu el resum dels resultats obtinguts a la taula segent:

Volum daigua

en ml

Massa daigua

en g

T inicial

Ti

T final

Tf T (Tf

Ti)

Massa m del

cacauet en g

Qu li ha passat al cacauet?

Com ho interpretem? Per qu passa?

Per qu sha escalfat laigua?

Don ve lenergia calorfica que proporciona el cacauet? Com sha alliberat ?

Per qu penseu que el tub dassaig sha ennegrit?

Qu direu que s la pols negra?

Per saber-ne ms.

Quan cremem un cacauet es produeix una reacci qumica, s a dir, es trenquen

els enllaos dels greixos, hidrats de carboni i protenes; i aquests nutrients es

converteixen en dixid de carboni (CO2) i aigua (H2O).

Com que en aquest procs sallibera energia, es pot transferir a lexterior.

L’ABP Fomenta La Motivació i l’Aprenentatge Dels Alumnes

Documents

Transcript of L’ABP Fomenta La Motivació i l’Aprenentatge Dels Alumnes