L’energia de la biomassa: oportunitat econòmica territorial · L’Energia de la Biomassa:...

L’energia de la biomassa: oportunitat econòmica territorialTortosa. 4 de juliol de 2012

Marc Aureli Nieto i MadridResponsable d’Explotació de COMSA EMTE Renovables

L’Energia de la Biomassa: oportunitat econòmica territorial – Tortosa, 4 de juliol de 2012 | 2

BIOMASSA. INDEX

1. Introducció COMSA EMTE

2. 4 dades de la Biomassa a Espanya i a Catalunya

3. Què és la Biomassa?

4. Quin impacte ecològic té?

5. Avantatges i limitacions

6. Tipus de biomassa

7. Aplicacions

8. Gestió del recurs

9. El Projecte de Termosolar Borges

10. Altres projectes a Catalunya

11. Conclusions

12. Bibliografia


COMSA EMTE


COMSA EMTE RENOVABLES

Termosolar Borges, SL

Eòlica Fotovoltaica(parcs)

Fotovoltaica(cobertes) Termosolar Biomassa

(purins)Biomassa(forestal)

Eòlica i fotovoltaica

Promoció i explotació

Operació i Manteniment

Manteniment i reparació de pales



TOTAL O&M Plantes Fotovoltaiques (PS) 22,5 MW

LleidaMaials Solar SL 1 MWGótica Solar SL 2,2 MWPSC Tremp 0,1 MW

Viso del MarquésPS Viso del M. 2,5 MW

ÉcijaÉcija Solar SL 1 MW

TOTAL O&M Parcs Eòlics (PE) 73,75 MW

Comunitat ValencianaPSC CitriSafor 0,6 MWPSC Albatera y Sax 0,1 MW

Constantí (Tarragona)PSC GMF 0,2 MW

BARCELONACentre Operació Solar&EòlicAvda. Roma 25

El Perelló (Tarragona) O&M 48,25 MWPE Colladetes 35,50 MWPE Calobres 12,75 MWPE Collada 3 MW

UtreraPSC Tecade 0,9 MW

Jerez de la FronteraJerez Solar SL 5,6 MW

ZaragozaPSC Casablanca 1 MW

Botarell (Tarragona)PSC Botarell 2 MW

BarcelonaPSC Consorci ZF-Duanera 2 MWPSC Consorci ZF-F40 1,26 MWPSC Farguell 0,35 MWPSC Vall Companys 0,4 MWSumarroca CLD i Av.Roma 0,2 MW

Sesnández de Tábara(construcció)PE Sierra Sesnandez 20 MW

CasarrubuelosPSC Casarrubuelos 0,1 MW

Albuñuelas(construcció)PE Loma del Capón 30 MW



Parque eólico de Les Colladetes Parque eólico de Les Calobres Parque eólico de La Collada

MAIALS SOLAR SL – Maials GÓTICA SOLAR SL- Albesa

PS de ÉCIJA - ÉcijaPS VISO DEL MARQUÉSViso del Marqués PS CITRISAFOR - Villalonga

JEREZ SOLAR - El Cuervo Chico

Botarell – 2 MW (2,376 MWp)


COMSA EMTE RENOVABLES i LA BIOMASSA

Tremp – 5 MW

S.Pere de Torelló – 5,5 MW10 Ha.

Termosolar Borges22,5 MW

SAVA (Miralcamp) – 15 MW

[VAG (Juneda) – 15 MW]


LA BIOMASSA A ESPANYA

Potència instal·lada per producció elèctrica d’origen renovable (2010)

Font: CNE, publicada per APPA. Estudio del impacto Macroeconómico de las Energías Renovables en España. Año 2010.



Llocs de treball directes per energia d’origen renovable

Font: APPA. Estudio del impacto Macroeconómico de las Energías Renovables en España. Año 2010.



Contribució al PIB de la biomassa

Font: APPA. Estudio del impacto Macroeconómico de las Energías Renovables en España. Año 2010.


LA BIOMASSA A CATALUNYA

Font: ICAEN. Els usos energètics de la biomassa forestal. Cultura Energètica. Número 174. Setembre 2010


BIOMASSA. QUÈ ÉS?

[f. Ecol.] Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.Única accepció. Diccionari on-line de l’enciclopèdia catalana.

[f. Biol.] Materia orgánica originada en un proceso biológico, espontáneo o provocado, utilizable como fuente de energía.2ª accepció. Diccionari on-line de la RAE.

[f. Ecol. Econ.] Energia de tipus renovable, que té com a particularitat que el seu recurs, no és gratuït, té un preu variable, i l’has d’anar a buscar cada dia.Definició que ha de tenir al cap qualsevol que vol usar biomassa amb finalitats energètiques.

La biomassa és matèria orgànica conreada per a ser usada com a combustible per a la generació d'energia elèctrica principalment. [...] Algunes formes de biomassa són el biogàs, el bioetanol i el biodièsel.Primera paràgraf de la Viquipèdia.


BIOMASSA. QUIN IMPACTE ECOLÒGIC TÉ?

CO2

Cicle Neutre

Emissions col·laterals

FotosíntesiCombustió

Packaging i distribució Estellar Transport


BIOMASSA. AVANTATGES I LIMITACIONS

• Estalvi en l’ús de fonts d’origen fòssil

• Emissions neutres de CO2 i reducciód'altres tipus, com el SO2

• Gestió forestal sostenible

• Prevenció en front el risc d’incendis

• Us local i racionalitzat de la matèria primera

• Desenvolupament econòmic en zones rurals

• Valorització de residus de determinades indústries

• S’ha de gestionar l‘aprovisionament del combustible

• S’ha d’habilitar un espai específic per l'emmagatzemament del combustible

• A part del magatzem, s’ha de preveure la logística de descàrrega del combustible

• Encara no hi ha mercat madur per tenir garantia de subministres i preus estables

• Les limitacions geogràfiques obliguen a una gestió territorial exhaustiva

Avantatges Limitacions

• El combustible té densitats inferiors que requereixen més emmagatzemament o més freqüència de subministrament.

• Energia gestionable


BIOMASSA. DE QUANTS TIPUS N’HI HA?

El RD 661/2007, fa les següents agrupacions:

Grup b.6 Centrals que utilitzin com a combustible principal, biomassa procedent de cultius energètics, residus de les activitats agrícoles o de jardineria, o residus d’aprofitaments forestals i altres operacions silvícoles en les masses forestals i espais verds.

Grup b.7 Centrals que utilitzin com a combustible principal, biomassa procedent de femers, biocombustibles o biogàs procedent de la digestió anaeròbica de residusagrícoles i ramaders, de residus biodegradables d’instal·lacions industrials o de fangs de depuració d’aigües residuals, així com el recuperat en abocadors controlats.

Grup b.8 Centrals que utilitzin com a combustible principal, biomassa procedent d’instal·lacions de les indústries agrícola, forestal o paperera.


BIOMASSA. APLICACIONS.

1. Calefactor d’ambient.

Llar de foc Estufa de llenya Estufa de pèl·let

• És l’ús més primitiu.

• Utilitza directament el combustible (llenya, pel·let, estella) i el seu poder calorífic per escalfar l’aire.

• Usos domèstics.



2. Calefacció i aigua calenta sanitària (ACS) d’habitatges i edificis.

• Substitutiu de les calderes que coneixem de gas, gasoil o GLP.

• Crema el combustible (pèl·let, estella, o altres de granulometria similar) i escalfa un circuit d’aigua per a calefacció, a la vegada que proveeix d’ACS.

• Usos domèstics o terciaris. Requereix dipòsit i ubicació específica.

Caldera de biomassa Instal·lació completa de caldera de biomassa



3. Calefacció i ACS distribuïts (District Heating).

• Una central industrial realitza la combustió continuada del recurs i gestiona la distribució de l’aigua calenta per a tota una població geogràficament propera.

• Els usuaris individuals connectats, mitjançant un bescanviador de calor, reben el subministrament i tenen un comptador per abonar el servei.

• Us final domèstic, gestionat per empresa de serveis energètics.

Caldera de biomassa per district heating Xarxa de distribució per district heating



4. Transferència tèrmica per a processos industrials.

• Utilització de calderes per generar calor que serà emprat dins d’un procés productiu.

• La biomassa sol ser el propi residu de la mateixa indústria.

• Us eminentment industrial.

Caldera de biomassa utilitzada en el procés de fabricació de palets (desinfecció per calor)



5. Generació d’energia elèctrica.

• Utilització de calderes per escalfar aigua o oli., i crear vapor a alta pressió que es turbina per produir electricitat.

• El subministrament de recurs és continu i essencial per una producció intensiva.

• Us eminentment industrial.

Construcció de caldera de biomassa per generar electricitat a Les Borges Blanques (Lleida)


BIOMASSA. GESTIÓ DEL RECURS.

• La biomassa no està connectada a una xarxa de distribució com el Gas Natural.

• No té un mercat i logística desenvolupats com els combustibles fòssils (gasoil, GLP)

• Requereix una freqüència més elevada de subministrament.

• La matèria primera més utilitzada (fusta) requereix d’un procés d’extracció i pretractament.

Ordenació forestal

Indústria forestal

Prevenció d’incendis

Cultius energètics

Desenvolupament territorial

Característiques inherents al recurs Àmbits de treball



Ordenació Forestal

• És important saber la quantitat i qualitat de la producció del medi natural proper a les àrees de consum

• Els estudis territorials de productivitat i usos de la fusta són cada cop més necessaris

• La Propietat forestal catalana està altament fragmentada i el 80% és privada

• És necessari (i s’està en procés) la creació d’agrupacions de propietaris forestals, que puguin agrupar superfícies més grans i fer-se plans de gestió més eficients

• Els Plans d’Explotació a 10-15 anys, aporten previsibilitat de recurs a llarg termini



Industria forestal

• El creixement del mercat de la biomassa comportarà un desenvolupament de les empreses d’extracció i neteja forestal.

• Si hi ha més massa crítica es podrà evolucionar la maquinària per adaptar-la al boscos catalans, un percentatge alt dels quals, té pendents elevades.

• Els creixements actuals han vingut més per l’exportació de la biomassa que no pas pel desenvolupament del mercat intern.

• Les extraccions pels mercats industrials (paper, taulell, palet) poden optimitzar costos si tenen sortida fàcil pels subproductes no aprofitables



Cultius energètics

• En zones de poca densitat forestal, però amb força terreny agrícola, el cultiu intensiu amb finalitats energètiques és una alternativa.

• El mercat que més està creixent en aquest sentit és el cultiu destinat a l’obtenció de biocombustibles.

• També s’ha de tenir en compte la capacitat limitada dels recursos hídrics de les zones de cultiu.

• La planificació de noves explotacions requereix que vagin relacionades amb les promocions o plantes existents, en la zona geogràfica propera.



Prevenció d’incendis

• Mantenir els boscos en gestió i neteja constant, permet reduir el risc d’incendis, o si més no, la seva ràpida expansió, facilitant les tasques d’extinció.

• Molts aprofitaments, poden venir de l’actuació preventiva dissenyada pels cossos de gestió forestal i prevenció d’incendis.

• És més rendible econòmicament, la prevenció i la gestió, que l’extinció i reforestació.



Desenvolupament territorial

• La gestió de la biomassa desenvolupa una nova economia local.

• Llocs de treball i progrés empresarial en l’àmbit rural.

• L’agrupació de propietaris forestals és un primer pas important per posar un recurs al mercat de forma uniforme.• El desenvolupament de projectes i plans comuns entre municipis petits o a nivell de comarca, és un factor dinamitzador del mercat forestal.• Una ordenació i gestió forestal adequada, fa més atractiu el bosc i la presència de visitants a les comarques no urbanes.


BIOMASSA. EL PROJECTE DE TERMOSOLAR BORGES.

Dades del Projecte

• Empresa: Termosolar Borges, S.L.• Accionistes: ABANTIA i COMSA EMTE• Ubicació: Les Borges Blanques (Les Garrigues) – Lleida• Tecnologia: Central Termosolar Cilíndric-parabòlic hibridada amb biomassa• Potencia: 22,5 MW connectats a la Subestació de Juneda• Gas Natural: Subministrament per gasoducte.• Aigua: Canal d’Urgell.• Potència instal·lada de biomassa: 44 MW (2 calderes mixtes (biomassa/gas) de 22

MW)• Combustible biomassa: Forestal i Cultiu Energètic• Consum de biomassa: 71.000 Tn/any (al 35% d’humitat)• Producció elèctrica: 98.000 MWh / any* (50% prové de la biomassa)• Estalvi en emissions de CO2: 24.500 T/Any (segons mix energètic 2010)

* equivalent al consum de més de 27.000 famílies



Esquema de funcionament

Caldera biomasa



Procés de promoció

• La part tècnico-administrativa equivalent a qualsevol instal·lació industrial

• Estudi de mercat de les àrees d’influència de la planta: consum de fusta actual i disponibilitat de recurs



Procés de construcció



Procés d’explotació215.600 MWht/any

70.700 Tn(35% hum.)

80% Tronc66.800 Tn (45% hum.)

20% Estella14.200 Tn (35% hum.)

1670 – 2670 camions / any

7,4 – 11,8 camions / dia

473 camions / any

2,1 camions / dia

9 – 14 camions / dia

80.800

?



Procés d’explotació

• 2,5 – 3 Ha de campa de fusta

• 3-4 mesos d’assecat fins assolir la humitat desitjada

• Pesatge dels camions a l’entrada

• Identificació de l’origen de la càrrega i localització de descàrrega• Pesatge dels camions a la sortida

• Campa amb xarxa d’aigua com a protecció antiincendis

• 22.000 – 27.000 Tn en piles de 4m (4 mesos de consum)




Màquines carregadores de rodes per a fusta

Estelladora fixa

Sistema de transport per cintes a caldera(Sitja intermitjade 3.000 m3)




S’ha de portar un procés de qualitat del combustible:

• Humitat i PCI requerits pel calderer (35% i 3,05 kWh/kg)

• Granulometria d’estella P100 (garbell de seguretat)

• Anàlisis de composició de la fusta

• Fusta lliure de metalls (separador magnètic)



Impacte econòmic territorial

• El subministrament de biomassa es preveu que provingui d’una àrea d’influència de fins a 80 km a la rodona.

• Només la gestió de la biomassa crearà de 6 llocs de treball directes a la central i més de 100 d’indirectes*. La central aporta en total 30 treballs directes.

• Pel sector forestal de l’àrea d’influència, suposarà de més de 2 M€/any en facturació.

• Ajudarà a desenvolupar plans de gestió forestal i projectes de cultiu energètic.

* Segons els ratis de l’estudi macroeconòmic de les Energies Renovables fet per APPA pel 2010



I per si no en teníem prou, ens compliquem la vida...


BIOMASSA. ALTRES PROJECTES A CATALUNYA.

Font de la informació: IDAE



Font: ICAEN


BIOMASSA. CONCLUSIONS.

•És un recurs natural (directe o valoritzat de la indústria) que té alternatives per ser utilitzat com a font d’energia.

• Hi ha tot un ventall de projectes que van des del petit consum domèstic fins a les grans instal·lacions industrials privades, passant pels projectes públics per l’optimitzacióenergètica d’edificis.

• En tots els projectes, requereix d’una gestió continuada del recurs.

• És una oportunitat per gestionar el nostre medi rural i forestal de forma planificada i eficient.

• Por actuar de catalitzador econòmic i desenvolupador territorial en zones rurals i poc industrialitzades.

• Ajuda en la neteja de boscos i els seus accessos, que ajuden a la prevenció d’incendis forestals.


BIOMASSA. CONCLUSIONS.

Biomassa

Sector Forestal

SectorIndustrial

Promotors


BIOMASSA. BIBLIOGRAFIA A CONSULTAR.

• Els usos energètics de la biomassa forestal. Cultura Energètica. Número 174. Setembre 2010.

Institut Català d’Energia (ICAEN)

• Instal·lació de calderes de biomassa en edificis. Juliol 2011.

• Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

• Energía de la biomasa. Manuales de Energías Renovables. Número 2. Octubre 2007.

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE)

• Biomasa: Edificios. Octubre 2007.

• Evaluación del potencial de energía de la biomasa. Estudio PER 2011-2020. 2011.

• Estudio del impacto Macroeconómico de las Energías Renovables en España. Año 2010.

Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA)


BIOMASSA. BIBLIOGRAFIA A CONSULTAR.

MOLTES GRÀCIES

L’energia de la biomassa: oportunitat econòmica territorial · L’Energia de la Biomassa:...

Documents

Transcript of L’energia de la biomassa: oportunitat econòmica territorial · L’Energia de la Biomassa:...