L’ESTAT CATALÀ · deuen obehirse ni acatarse d'aquesta regla, perfer la resolució, els ancar...
Transcript of L’ESTAT CATALÀ · deuen obehirse ni acatarse d'aquesta regla, perfer la resolució, els ancar...
L’ESTAT CATALÀ
PODER LEGISLATIU I «Poch valdria fer Lleis i
Constitucions si no havien d'ésser, per tots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament
observades i rigurosament complides, perxó, confirmant els
Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida
cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada
pel rei ó llurs oficials.» Constitució de l’Obervança (1481)
(també coneguda com Constitució “Poc valdria”)
L’ESTAT CATALÀ
PODER LEGISLATIU I I
CORTS
REX JURA I SE’L RECONEIX
REGNUM POBLE QUE, EN
DARRER TERME,
OSTENTA LA SOBIRANIA
ELS TRES BRAÇOS REIAL (MANS MAJOR, MITJANA I MENOR)
MILITAR (BARONS)
ECLESIÀTIC (FEUS ECLESIÀSTICS)
LLEIS DE LA TERRA
CONSTITUCIONS
CAPÍTOLS ____________________________
COSTUMS I PRIVILEGIS LOCALS (ACTES DE CORT ELEVATS A
CONSTITUCIÓ)
FONAMENTS DE DRET USATGES
(“LLEI GODA”) COSTUMS
L’ESTAT CATALÀ ALGUNES CONSTITUCIONS
«Com que les Constitucions i altres Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (1422) «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (1702) «A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (1283)
«Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (1289) «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (1517) «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (1228) «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (1520)
L’ESTAT CATALÀ NACIONALITAT
SÓN QUALIFICATS COM A “NATURALS” DE CATALUNYA:
ELS NASCUTS A CATALUNYA (amb independència de la procedència de la seua família)
PROCEDIMENT DE “NATURALITZACIÓ”:
Acord pres en el transcurs d’unes Corts:
A petició del braç que representaria el sol·licitant
Acceptat pels tres braços
Sancionat pel Comte-Rei
Raons generalment adduïdes en defensa de la petició:
• Parlar català • Haver servit el país • Haver contribuït econòmicament a les necessitats del país • Tenir família catalana • Haver viscut a Catalunya un llarg període de temps
L’ESTAT CATALÀ
PODER EXECUTIU I
COMTE –REI
1. CANCELLERIA
(Consell general d’Aragó, a partir de Ferran II)
Consellers
Secretaris
2. LLOCTINENT GENERAL
(GOVERNADOR GENERAL)
Lloctinents (governadors o procuradors)
(un per cada estat de la Corona)
3. VEGUERIES
4. SOTSVEGUERIES
5. BATLLIES
EN PARAL·LEL: A. BARONIA TERRITORIAL
Procuradors
B. CAVALLER FRANQUICIAT
Més endavant:
VIRREI
L’ESTAT CATALÀ
PODER EXECUTIU II
GENERALITAT
(des de 1283, permanent a partir del regnat de Pere III) (Constitució “Volem, estauïm”)
COMPOSICIÓ:
3 DIPUTATS
3 OÏDORS DE COMPTES
FUNCIONS CONCRETES:
Hisenda especial (i tributs d’automanteniment)
Vigilància de l’acompliment de les lleis
Judicatura de greuges (des de 1409)
Compilació i publicació de els lleis Defensa del
territori
Ordre públic
L’ESTAT CATALÀ PODER JUDICIAL
COMTE-REI/ LLOCTINENT/VIRREI AUDIÈNCIA REIAL (O CÚRIA)/ REIAL AUDIÈNCIA PROCURADOR BARÓ REIAL JURISDICCIONAL (PÈRDUA PROGRESSIVA D’ATRIBUCIONS) VEGUER PROCURADORS SOTSVEGUER BATLLE MOSTASSAF
Poder no separat però limitat per
garanties (legals i processals)
Des de les Corts de 1701-1702:
Tribunal de Contrafaccions (alt tribunal que entén en problemes
d’inconstitucionalitat)
L’ESTAT CATALÀ
HISENDA (REIAL)
COMTE –REI (LLOCTINENT / VIRREI)
1. CANCELLERIA
MESTRE RACIONAL Escrivà de ració
TRESORER
(“secretari d’estat d’Hisenda”)
CAVALLER FRANQUICIAT
BATLLE GENERAL
BARONS TERRIORIALS BATLLIES
PROCURADORS
__________________________________________________
EN PARAL·LEL:
GENERALITAT
TRIBUTS RECAPTATS: Tributs estauïts de les ciutats i viles
reials
Taxes duaneres (completes o parcials)
Taxes sobre monopolis reials
Rendiments emfitèutics
Tributs satisfets per minories
L’ESTAT CATALÀ ADMINISTRACIÓ LOCAL
CIUTATS I VILES REIALS UNIVERSITATS
GRAN CONSELL PETIT CONSELL
Format per: Format per:
Un jurat en cap Consellers
Els jurats (o cònsols o paers)
Hisenda local __________________________________________________
SENYORIES (baronies, vescomtats, comtats, ducats...)
ADMINISTRACIÓ PROCURADORS
GENERAL
__________________________________________________
SENYORIES ECLESIÀSTIQUES
ADMINISTRACIÓ ORDES MONESTIRS BISBATS
GENERAL COMANADORS
PROCURADORS CÚRIA (CAPÍTOL)
PRO- PRO-
CURADORS CURADORS PROCURADORS
BARCELONA CONSELL DE CENT COMTE-REI
Format per:
Un conseller en cap VEGUER
Els consellers:
· Prohoms BATLLE
(mà major i cavallers)
· Ciutadans honrats Determinen els mem-
(mà mitjana i mà menor) bres de la mà major.
____________________________________________________
L’ESTAT CATALÀ
ORDRE PÚBLIC
GENERALITAT
VEGUERS
SOTSVEGUERS
OFICIALS CAVALLERS
SOTMETENT SACRAMENTAL
EN PARAL·LEL: BARONIA TERRITORIAL
SOTMETENT
HOST SENYORIAL
L’ESTAT CATALÀ DEFENSA DE FRONTERES
GENERALITAT
RECULLETES
(s’hi integren jurisdiccions reials i senyorials sota el l’enquadrament de les primeres)
Banda occidental Banda oriental
VEGUERIES DE: VEGUERIA DE
URGELL PERPINYÀ
CERDANYA
Suports:
VEGUERIES,
SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE:
LLEIDA AGRAMUNT BALAGUER TÀRREGA CERVERA
(PER AQUEST ORDRE)
Suports:
VEGUERIES,
SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE:
VALLESPIR FIGUERES EMPÚRIES GIRONA
(PER AQUEST ORDRE)
MASOS DE FRONTERA I
PUIGS DE FUM I “SO METRE”
MASOS DE FRONTERA I
PUIGS DE FUM I “SO METRE”
OFICIALS MAJORS: - Comissaris del braç militar - Veguers, sotsveguers, batlles i jurats en cap
En cas de necessitat: provisió d’armes i de reforços
(MOBILITZACIÓ PARCIAL)
EXISTEIXEN ALGUNES GUARNICIONS
PERMANENTS EN CASTELLS DE
FRONTERA I EN ALGUNES PLACES
FORTES. ES TRACTA DE L’ÚNICA TROPA
PERMANENT, SEMPRE A LES ORDRES DIRECTE
DEL COMTE-REI AMB EL TEMPS, EN GRAN
MESURA ALIENES A LA TERRA), DE VEGUERIES
O D’UNIVERSITATS.
L’ESTAT CATALÀ DEFENSA (GENERAL)
COMTE-REI / VIRREI/ JUNTA DE BRAÇOS
GENERALITAT (per delegació)
Divisions per a la recluta: Disposa d’arsenal
CAPITANIES ( fins a 61) permanent
CORONELES CIUTADANES
ORGANITZACIÓ REGULAR: Regiments o terços de vegueria (fins a 14) Milícies ciutadanes (fins a 7) / Coroneles (dv. regiments) Companyies de cavalleria (fins a 11) FORCES ESPECIALS O AUXILIARS: Regiments de fusellers de muntanya (“miquelets”) Regiment de la Generalitat Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-14)
ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA: SOTSOFICIALS:
DESENERS, VINTICINQUATANERS, CINQUANTENERS OFICIALS (BRAÇ MILITAR)
L’ESTAT CATALÀ MARINA
GENERALITAT COMTE-REI Estol reial (va deixar de ser privatiu de Catalunya)
Estol de la Diputació del General ESTOLS AUTÒNOMS:
Estol de Barcelona
Estols baronials
Estol de la Llotja (desaparegut)
Antigament sota el
comandament de l’almirall
(equivalent naval del
conestable)
L’ESTAT CATALÀ GUERRA EXTERIOR
COMTE-REI
SENESCAL O CONESTABLE ALMIRALL Estols aliats Almogàvers (sufragats pel com-
Tropes mercenàries Estrangeres Estol reial te- rei i les Corts)
Host senyorials
Tropes reclutades per la Generalitat Estols baronials
L’ESTAT CATALÀ MONEDA (POTESTAT REIAL) LLIURA FLORÍ (MONEDA BARCELONESA)
DUCAT
CROAT
BILLÓ
SOU
ESCUT
DINER
LA MONEDA CATALANA S’ENCUNYA A LA SECA DE BARCELONA I EN PERÍODES CONCRETS, EN ALGUNES ALTRES CIUTATS
MO
NE
DA
ME
NU
DA
: M
ÉS
CO
UR
E Q
UE
PL
AT
A
TAULES DE CANVIS: CANVI DE MONEDA PROCEDENT D’ENCUNYACIONS DE DIVERSES AMB DIFERENT LLEI
CANVI DE MONEDA ESTRANGERA
COBRAMENT D’ARANZELS
L’ESTAT CATALÀ
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
DEL PERÍODE D’EXCEPCIÓ (1697-1714)
JUNTA DELS TRES BRAÇOS
Màxima representació del Principat Defensa
CONFERÈNCIA
DEL TRES COMUNS
GENERALITAT DE CATALUNYA:
Administració del Principat Representació exterior
Hisenda Justícia Defensa
BRAÇ MILITAR:
Defensa
CONSELL DE CENT
REGNUM PACTUM REX