Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 - Badalona. Tel. 933 891 659 - Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona - Facebook: carmelites descalços badalona

badalona@carmelcat.cat

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 8’00, 9’00, 19’00 i 20’30

Diumenges i festes: 9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30 i 19’00

Confessions: abans de les eucaristies

AGENDA FEBRER 2013

2 La Presentació del Senyor. Dia de la Vida Consagrada

Benedicció de les candeles a totes les misses.

3 Diumenge IV de durant l’any

6 Sant Pau Miki i companys, màrtirs

10 Diumenge V de durant l’any

Campanya contra la Fam

13 Dimecres de Cendra

Imposició de la cendra a totes les eucaristies

14 Sant Ciril i Sant Metodi

15 A les 20 h., Via Crucis

17 Diumenge I de Quaresma

22 La Càtedra de Sant Pere

A les 20 h., Via Crucis

24 Diumenge II de Quaresma

25 A les 21,30 h., Xerrada del cicle sobre santa Teresa

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Febrer 2013 — Número 224

Santa Teresina, exemple i estímul pels malals

En ocasió de la Jornada Mundial del Malalt, que se celebrarà el dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, el papa Benet XVI va publicar un missatge en el qual posava, entre altres, santa Teresa de Lisieux, la nostra Teresina, com a exemple i estímul per a tots els ma-lalts. Segons el papa, Teresina, a qui Joan Pau II va qualificar d’experta en la ciència de l’amor, va saber viure la malaltia que la portaria fins a la mort

«profundament unida a la Passió de

Crist» (Audiència general, 6-4-2011).

A la carta, el papa convida tothom a ser “bons samaritans” amb el nostre pròxim i cita el seu predecessor dient que aquesta

jornada representa per a tots els malalts, agents sanitaris, fidels cristians i per a totes les persones de bona voluntat «un moment fort de pregària, participació i oferiment del sofriment (...) i,

també, una invitació a reconèixer en el rostre del germà malalt el rostre de Crist...»

Aquestes jornades del malalt van ser instituïdes ara fa deu anys per l’anterior pontífex Joan Pau II.

CURS DE FORMACIÓ CARMELITANA

“Les Estances” de santa Teresa de Jesús

dilluns 28 de gener dilluns 25 de febrer

Quartes estances Cinquenes estances El xiulet del pastor: el recolliment La transformació de l’amor

Teresa Rofes M. Victòria Molins Carmelita de Terrassa Teresiana de Barcelona

Sala del Carme les 21,30 h.

Confirmacions El dia 9 de febrer, un grup de joves de la nostra comunitat rebran el sa-grament de la confirmació de mans de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de la nostra diòcesi. Per aquest motiu, l’eucaristia de dos quarts de nou del vespre queda suspesa. Els joves i els catequistes conviden amb joia tota la comunitat a acompa-nyar-los en aquesta diada tan assenyalada.

Candelera El dia 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor en el temple (la Can-delera), és, també, la Diada de la Vida Consagrada. Aquesta jornada apa-rella l’oferiment de Jesús al temple per part dels seus pares i el que els religiosos fan de si mateixos per proclamar la Bona Nova. A la nostra comunitat hi haurà benedicció de les candeles a totes les eucaristies.

Quaresma Comença el dia 13, dimecres de Cendra. Hi haurà imposició d’aquest sím-bol penitencial a totes les misses de la jornada. Els divendres, a les 8 del vespre, pregària del Viacrucis.

Crec en TU! S’estan posant en marxa un seguit de dinàmiques per donar contingut a aquest lema que ha de ser guia de les nostres activitats durant tot aquest any 2013.

LITÚRGIA De la trobada amb els animadors de les celebracions

Una trentena de persones van assistir a la trobada que va convocar el Grup de Litúr-gia per parlar de temes rela-cionats amb l’animació de les nostres eucaristies. A algunes més, que no van poder venir per diferents motius i van ex-cusar la seva presència, se’ls ha fet arribar uns fulletons amb els temes que es van tractar. Si algú més hi està interessat pot demanar-ne a la sagristia.

Amb aquesta bona res-posta a la crida que es va fer, es constata el grau d’impl-ció dels feligresos en les cele-bracions de la nostra comunitat, a més de l’interès per millorar el seu servei i els seus coneixements.

Aquesta és una riquesa que cal guardar amb molta cura; un tresor que hem de seguir mimant tal com sempre s’ha anat fent a casa nostra. No és la primera vegada que ens hem reunit amb els lectors, monitors i animadors del cant per unificar crite-ris i progressar en la nostra manera de presentar la Paraula de Déu per fer-la ben viva en l’assemblea cristiana i, per descomp-tat, en nosaltres mateixos.

I caldrà mantenir aquests contactes. No podem baixar la guàr-dia perquè la feina de l’animador, que no és fàcil si no s’hi dedi-quen esforços, és molt valuosa per la seva condició de mitjan-cers del missatge de Déu.

Moltes gràcies per la vostra gran disponibilitat.

humilitat, humilitat. Per aquesta virtut es deixa vèncer el Senyor concedint-nos tot el que desitgem, i on primerament coneixerem si la tenim és en el fet de pensar que no mereixem aquestes grà-cies i aquests gustos del Senyor i que mai no els heu d’expe-rimentar en la vostra vida. Em direu que d’aquesta manera ¿com es poden assolir no procurant-los? Aquí responc que no hi ha més bon mitjà que el que us he dit de no procurar-los, per aques-tes raons: la primera, perquè abans que tot cal estimar Déu sen-se interès; la segona, perquè és una mica de falta d’humilitat pen-sar que pels nostres miserables serveis s’ha d’arribar a aconse-guir una cosa tan gran; la tercera, perquè el veritable aparell per a això és desitjar patir i imitar Sa Majestat i no pas anhelar gustos aquells qui, al capdavall, l’hem ofès; la quarta, perquè així com està obligat a donar-nos la seva glòria, si guardem els mana-ments, no està obligat a donar-nos aquestes mercès, ja que sen-se elles ens podem salvar i Nostre Senyor sap millor que nosal-tres el que ens convé i qui l’estima de veritat; i així és cosa certa, jo ho sé, i conec persones que van pel camí de l’amor tal com s’ha d’anar, únicament per servir Crist crucificat, que no solament no li demanen gustos ni els desitgen, sinó que li supliquen que no els en doni en aquesta vida. Això és veritat. La cinquena és per-què treballarem endebades, ja que aquesta aigua no s’ha de fer venir per mitjà sèquies com l’anterior, que si la deu no la vol pro-duir, poc ens aprofitarà de cansar-nos. Vull dir que per més medi-tació que tinguem, per més que ens vulguem esprémer i que ens vinguin llàgrimes, no arribarà per aquí l’aigua; només es dóna a qui Déu vol i moltes vegades quan més desprevinguda està l’àni-ma.

10. Som d’Ell, germanes..., que faci el que vulgui de nosaltres; que ens condueixi com millor li plagui. És clar que si de veritat ens humiliàvem i ens despreníem de les coses (dic de veritat, perquè no ha de ser que ens ho imaginem en el nostre pensa-ment, ja que moltes vegades aquest ens enganya, sinó que de debò estiguem despreses de tot), no deixarà el Senyor de fer-nos aquesta mercè i moltes d’altres que no sabríem ni desitjar. Sigui per sempre lloat i beneït. Amén.

S’aproxima el XVè centenari del naixement de santa Teresa i donar a conèixer la seva obra escrita és una bona manera de preparar aquest esdeveniment. Les xerrades mensuals de formació carmelitana i aquest fulletó hi volen contribuir.

1. Vàlga’m Déu, en què m’he enredat! Ja ni em recordo del tema que tractava, per-què els afers i la salut m’obliguen a deixar-

ho al millor temps, i com que tinc poca memòria, anirà tot desor-denat perquè no em vaga de tornar-ho a llegir i potser és tot un desconcert això que dic. Aquest és l’efecte que em fa. (...)

2. El que jo dic gustos de Déu i que en un altre lloc he anomenat oració de quietud és molt diferent, com ho comprendreu bé les qui, per la misericòrdia de Déu, els heu tastats. Fem-nos càrrec, per a entendre-ho millor, que veiem dues fonts amb dues piques que es van omplint d’aigua, no trobo res més a propòsit per a de-clarar coses d’esperit que l’aigua, i ho deu fer el meu poc saber i la meva falta d’enginy i el fet de ser tan amiga d’aquest element que l’he mirat amb més advertència que altres coses; perquè en tot el que Déu, que és tan savi, ha creat, hi deu haver molts se-crets dels quals ens podríem aprofitar, i així ho fan els qui ho ente-nen; però estic ben convençuda que en cada petita cosa de la cre-ació hi ha molt més del que podem entendre, ni que es tracti d’una formigueta.

3. Aquestes dues piques s’omplen d’aigua de diferent manera: a l’una l’aigua ve de més lluny per mitjà de sèquies i d’artificis; l’altra s’omple al mateix naixement de l’aigua, sense soroll; i si la deu és abundosa com aquesta de què parlem, un cop plena la pica, en procedeix un rierol; no és necessari artifici ni cal edificar sèquies, perquè sempre en va rajant aigua. Al meu entendre, la diferència és que l’aigua que ve per sèquies són els acontentaments que es

LES ESTANCES Quartes estances. Capítol II

treuen de la meditació, perquè ens els procurem amb el nostre pensament, rumiant i ajudant-nos de les criatures i cansant l’enteniment; i, com que ve per mitjà de les nostres diligències, quan s’esdevé alguna revinguda abundosa i profitosa per a l’-ànima, fa soroll, com ja he dit.

4. En aquesta altra pica l’aigua ve del seu mateix origen, que és Déu; i tan bon punt Sa Majestat vol, quan és servit de fer alguna mercè sobrenatural a l’ànima, la produeix amb grandíssima pau, quietud i suavitat des del més íntim de nosaltres mateixos, no sé vers on ni com, i a més aquell goig i aquella delectació no se senten, com els d’ací baix, al cor –vull dir al començament, que després tot ho omple–, i es va escampant aquesta aigua per to-tes les habitacions i les potències fins a arribar al cos; que per això vaig dir que comença en Déu i acaba en nosaltres; i certa-ment qui ho ha tastat veurà que tot l’home exterior gaudeix d’a-quest gust i d’aquesta suavitat.

5. Tot escrivint això, anava pensant en aquell verset que vaig dir: Dilatasti cor meum. Diu que li va eixamplar el cor; i no em sembla, com he dit, que tingui el seu naixement en el cor, aquesta mercè, sinó en un altre indret més interior, com una co-sa profunda; em penso que deu ser el centre de l’ànima, com més tard vaig entendre i explicaré al final. Veig, certament, se-crets en nosaltres mateixos que moltes vegades em tenen me-ravellada. I quants més n’hi deu haver! Oh Senyor meu i Déu meu, que en són de grans les vostres grandeses! I com uns pastorets babaus encara ens sembla que comprenem alguna cosa de Vós i deu ser tant com no res, ja que en nosaltres ma-teixos hi ha grans secrets que no entenem; dic tant com no res, comparat amb la immensitat que hi ha en Vós, i no perquè deixi de ser molt gran el que de les vostres obres aconseguim d’en-tendre.

6. Tornant a aquell verset: és en aquest eixamplament de cor on em sembla que aquí em pot aprofitar, ja que aquella aigua ce-lestial comença a brollar d’aquesta deu que he dit, des del més íntim de nosaltres, i sembla com si tot el nostre interior s’anés dilatant i eixamplant i produint uns béns que resulta impossible

d’explicar, ni l’ànima sap entendre què és el que allí li donen. Ex-perimenta una fragància, per dir-ho així, com si en aquella cavitat hi hagués un braser on tiressin deliciosos perfums; no es veu el foc ni on és el braser, però l’escalfor i el perfum olorós penetren tota l’ànima i fins i tot en participa el cos. Mireu d’entendre que ni s’experimenta calor ni es percep olor, perquè és una cosa molt més delicada, sinó que ho dic d’aquesta manera per tal que ho entengueu més bé, i perquè aquelles persones que no ho han experimentat creguin que passa així, i que s’entén i ho entén l’à-nima més clarament del que jo ho he sabut explicar; que no és res que hom pugui fabricar en la imaginació, perquè per més dili-gències que fem no ho podem adquirir, i es veu bé que no és del nostre metall, sinó d’aquell puríssim or de la saviesa divina. Aquí les potències no estan unides, al meu entendre, sinó embadali-des i mirant com espantades què és allò.

7. Sobre aquestes coses interiors podria ser que aquí em contra-digui una mica del que tinc dit en altres indrets; no cal estranyar-se’n perquè, amb quinze anys que fa que ho vaig escriure, potser el Senyor m’ha donat més claredat en aquesta matèria que no tenia aleshores, i tant ara com llavors em puc equivocar en tot, però no pas mentir, que, per la misericòrdia de Déu, abans de fer-ho passaria mil morts. Dic el que entenc.

8. La voluntat prou em sembla que deu estar unida d’alguna ma-nera a Déu; però en els efectes i en les obres de després és on es coneixen aquestes veritats de l’oració, que no hi ha millor gre-sol per a provar-les. És una mercè molt gran de Nostre Senyor si ho sap conèixer qui ho rep, i molt especial si no torna endarrere. Aleshores, filles meves, voldreu procurar-vos aquesta oració, i és molt lògic, perquè com que he dit que l’ànima no acaba d’e-ntendre les gràcies que el Senyor li fa i l’amor amb què la va atansant més a Ell, és cert que desitjarem saber com aconsegui-rem aquesta gràcia. Jo us diré el que en això he entès.

9. Deixem a part quan el Senyor és servit de fer-la perquè Sa Majestat vol i per res més; Ell sap per què, no ens hi hem de fi-car. Després de fer el mateix que en les habitacions passades,