LBIOL EL DOCTOR Amant de la literatura i de la música...

1

Anys de formació escolarEL DOCTOR ANTONI NIN,un metge peculiar (1920 – 2008)

PEPI PÉREZ ALBIOL

EL

DO

CT

OR

AN

TO

NI N

IN

,un

met

ge

pec

uli

ar

(19

20

– 2

00

8)

PE

PI

PÉ

RE

Z A

LB

IOLAmant de la literatura i de la música,

i una mica col·leccionista d’objectes

antics, amarats de la pàtina del temps,

no recordo mai haver vist el Dr. Nin

vestit de qualsevol manera. Com si

amb el vestit acurat portés aquella

elegància subtil que procedeix d’ha-

ver polit la seva humanitat amb una

formació humana en procés continu,

com en procés de metamorfosi con-

tínua es manifesten els processos vi-

tals, que ell coneixia i estudiava.

La vida no li va estalviar el dolor fí-

sic ni el dolor moral, que encara el

van acostar més al dolor dels altres.

Home d’una gran plasticitat espiritu-

al, comprensiu, amant de la família,

del poble i de la terra catalana, el seu

record, per a molts, serà el d’un àngel

barroc de galtes plenes i rosades, que

amb les seves ales ens va retornar a

la vida i ens va donar consol.

EL DOCTOR ANTONI NIN,un metge peculiar (1920 – 2008)

PePi Pérez Albiol

4

C R È D I T S

Redacció i coordinació: Pepi Pérez Albiol

Disseny i maquetació: Maria Rosa Figueras i Alerany

Impressió

Llop Art Impressions

Sant Sadurní d’Anoia, abril 2014

5

Hi ha valors que ens ajuden a viure amb més pau i serenitat. Aquesta pau la podem trobar contemplant la natura,

en el treball ben fet, en la dedicació als altres...Quan a l’estiu passejo per Lles, el veig ple de flors, de colors i d’harmonia.

Abans no es pon el sol, m’agrada mirar el Cadí, cada dia diferent, pels núvols, el cel, els colors, que fan d’ell un sostre imponent.

Són aquestes petites realitats que en molts moments alegren la nostra vida, ens donen pau, sense esperar una gran felicitat.

Podem percebre al nostre entorn, actituds, modes, experiències, cultures, sistemes polítics que no ens enriqueixen, que fan del nostre món un desori,

però també podem trobar persones de bona voluntat que cerquen el bé amb perseverança, paciència i fins i tot amb alegria.

En aquestes pàgines penso que en tenim un bon exemple.

Vaig treballar un temps amb el Dr. Jordi Gol i Gurina, persona molt estimada (1924-1985). He buscat alguna de les seves opinions.

Deia: «El meu centre d’interès, més que la medicina, és la vida. Jo vaig triar la medicina, perquè fer de metge és un mitjà, no un fi;

un mitjà per servir la vida humana. Per mi, la salut és la plenitud harmònica de l’individu i de la comunitat dels individus.

Quan un metge obre la porta del consultori, no entren malalties, entren persones.El seu objectiu central és l’home tot sencer, amb la seva història i les seves relacions interpersonals i, en cada pas, convidar tothom

a prendre aquella part de responsabilitat que estigui en condicions de prendre.I encara més, cal ajudar a ser una mica més del que són,

a millorar el seu destí i fer-hi les paus. El combat contra la malaltia és alhora una ocasió repetida per ajudar

a ser més autònom, més solidari i més joiós».

Pepi Pérez i Albiol

7

Í N D E X

Presentació ..................................................................... 8

Pròleg ........................................................................10

CAPÍTOL 1. Orígens i primers anys de la seva vida ....................... 15

CAPÍTOL 2. Anys de formació escolar ............................................ 19

CAPÍTOL 3. Estudiant de medicina ..................................................27

CAPÍTOL 4. Matrimoni i fills ........................................................... 37

CAPÍTOL 5. On ha exercit com a metge .......................................... 55

CAPÍTOL 6. Relació amb el poble de Sant Sadurní ........................ 65

CAPÍTOL 7. Professió, relació metge-malalt ................................... 81

CAPÍTOL 8. Viatges, política i música ............................................. 95

CAPÍTOL 9. La jubilació, la vellesa i la mort ................................ 123

CAPÍTOL 10. Retalls de premsa ....................................................... 131

CAPÍTOL 11. Opinions i records d’altres persones ........................ 141

CAPÍTOL 12. Memòria d’altres metges, vinculats a Sant Sadurní .............................................175

Agraïments ...................................................................185

10

P R E S E N T A C I Ó

Fa uns quants anys, quan tornava a viure de nou a Sant Sadurní, vaig pensar que podria fer un article sobre el Dr. Nin, una per-

sona que ha estat important a la nostra vila, per la seva dedicació als altres, la seva humanitat, la seva saviesa.

El Dr. Nin era una persona cordial, atenta, amb una immensa capa-citat intel·lectual...

Algunes tardes l’anava a veure. Portava coca o garlanda i xocolata i anava de visita a casa seva. Berenàvem asseguts a la saleta, amb la Sra. Maruja, ell ja no sortia massa de casa. Li vaig proposar recollir algu-nes de les seves vivències durant els 52 anys que havia estat a Sant Sadurní. No va mostrar-hi gaire entusiasme; em deia: “Pepi vols dir que pot interessar a algú?” Jo li deia que sí, i li anava fent preguntes perquè m’expliqués coses de la seva infància, de la seva família, dels estudis, cursos, llocs on havia estat... Anàrem parlant, seguint uns te-mes, per fer reviure records, fets, experiències viscudes al llarg dels anys. Durant les visites, m’anava explicant algunes coses que jo anava anotant. Vaig anar-hi unes quantes tardes; aquestes trobades varen ser a començament de l’any 2007 i inicis del 2008. Les últimes vegades, ja estava al llit i li costava aixecar-se, s’adonava que ja no estava en ple-nitud de forces, que es trobava limitat per causa del seu estat de salut. La Sra. Maruja, tot i que en alguns moments no recordava qui era jo i repetia algunes coses, l’encoratjava perquè es llevés, li donava ànims.

Jo ho volia publicar; havia de ser sols un article breu, perquè quedés com a record per al poble i que ell ho pogués llegir. Vaig fer passos perquè es pogués publicar al programa de Fires, o a la Gàrgola, però no va ser possible.

El dia 24 d’abril de 2008, jo tornava de viatge. El meu germà em vin-gué a buscar a l’aeroport i em va dir: “Ahir van enterrar el Dr. Nin.”

D’això ja fa uns quants anys, i el petit recull que havia fet va restar aturat. Fa un any, potser més, alguns dels fills em van comentar que els agradaria que el treball tirés endavant.

11

El Dr. Nin ha estat per a mi i la meva família una persona senzilla i estimada, molt humana, dialogant, comprensiva: escoltava, pre-guntava i et senties atès. S’adaptava a tothom. Podia estar per tu en qualsevol urgència; feia un seguiment del malalt i l’acompanyava en la seva malaltia. Cada persona que l’ha conegut i l’ha necessitat, s’ha sentit recolzat, i això no passa sovint.

Recordo que en més d’una ocasió, en anar a visitar-me a determinats especialistes de Barcelona, en saber que era de Sant Sadurní, m’havi-en dit: “A Sant Sadurní teniu el Dr. Nin, és un gran metge.”

El Dr. Nin, deia: “Els metges moltes vegades no valoren certs tipus de malaltia, ja que, en el decurs de la carrera de medicina, no se’ls ha mostrat mai la persona com un tot, cosa que fa que molts d’ells passin de llarg components psicosocials presents en tota malaltia. En ocasions, l’especialització fa que hi manqui la humanització, premissa important i imprescindible per poder atendre qualsevol persona.”

Em fa il·lusió que, d’aquesta persona, en quedi un record escrit i dei-xar memòria d’alguns fets en els quals ell ha estat protagonista. També em plau recordar la seva esposa, la Sra. Maruja, que, des del seu lloc i durant molts anys, ha sabut tirar endavant la família en tot moment, pares, fills, néts, ajudant, escoltant, recolzant, fins i tot receptant per telèfon quan creia que el que li explicaven no era important.

Bé, aquí tenim el llibre que dóna unes pinzellades, potser no gaire profundes, sobre com era el nostre Dr. Nin. Hi he passat hores, no ha estat fàcil, però puc dir que he trobat persones que m’hi han ajudat molt, i els estic molt agraïda.

A Sant Sadurní, durant molts anys, hem tingut un bon metge, una persona culta, humana. Un savi distret, com diu el Dr. Estapé, un home que molts hem estimat i al qual estem molt agraïts.

Gràcies per tot, Dr. Nin.

Pepi Pérez i Albiol

Sant Sadurní d’Anoia, desembre de 2013

12

P R Ò L E G

Vaig viure i exercir com a metge titular de Sant Sadurní quasi dos anys, entre 1961 i 1963 (precisament l’any després de la riuada

del Vallès, quan vaig guanyar una plaça a Terrassa), amb un agrada-ble parèntesi al Pla del Penedès. Durant aquest període de la meva vida vaig tenir la sort de conèixer i col·laborar amb el doctor Antoni Nin.

És difícil definir el doctor Antoni Nin, perquè es tractava d’una per-sonalitat, si bé extraordinària i entranyable, molt complexa i de ve-gades contradictòria. Tot en ell era un pèl excessiu. Probablement una personalitat concebuda per a grans gestes, era com un gegant dintre d’una closca circumstancial a la qual, de sobte, desbordava en escreix, però a la qual poc després corria a refugiar-se. En aquells temps feia la sensació que temia, en certa manera, el món exterior, que probablement l’havia ferit anteriorment.

Alguns detalls o anècdotes poden ajudar, en part a caracteritzar-lo. Per exemple, durant molts anys no es va moure de Sant Sadurní, però arran de l’accident greu que va patir als 50 anys va decidir que ja n’hi havia prou i es va convertir en un impressionant viatger. El tot o res del gran Nin. Si es decidia a viatjar, es convertia immediata-ment en el primer viatger mundial. Tot ho feia en gran o en petit.

En una ocasió, estant a casa seva, al carrer de Montserrat, el varen demanar el mateix vespre en tres o quatre ocasions per anar a vi-sites urgents; l’última va decidir fer-la en pijama per no vestir-se i desvestir-se tantes vegades. Com que tenia asma des de la infància, normalment es trobava més bé al capvespre o a la nit, i feia moltes visites de matinada, acompanyat de la seva mare o de la seva dona. Trucava a les portes i d’entrada atemoria la gent, que, en ple son, sentia de sobte inesperats cops a la porta; no entenien què passava fins que, en identificar-lo, es deien amb una rialleta de complicitat: “Ah, és el Nin!” Ara bé, la gent l’adorava, sobretot perquè sabien que es tractava d’un gran metge.

13

Aquest és el rovell de l’ou. Nin era un metge extraordinari. I ho era perquè crec que tot el que va fer, i el que hagués pogut fer, ho hauria fet d’una manera extraordinària. Perquè era un geni, en alguns mo-ments desconcertant, però genial. O desconcertant perquè era geni-al. Desprenia una certa angoixa. Allò de què el destí l’havia proveït era una petitesa davant de les seves immenses possibilitats.

Com a metge, puc dir que dominava extraordinàriament l’art del diagnòstic, en una època en què aquest depenia de l’interrogatori que es feia al malalt, de la correcta exploració i poc més, en tot cas, d’un primitiu aparell de raigs X. En aquells anys no hi havia altres tecnologies ni en els hospitals comarcals. Un mateix s’havia d’espa-vilar tot sol. L’aparell de raigs X el tenia en una habitació al costat del consultori. Més d’una vegada havia deixat un malalt o malalta mig despullat, esperant que el doctor Nin el mirés per la pantalla. Ell se n’havia oblidat, perquè li havia sorgit alguna altra cosa (una urgència, anar al mercat, o fins i tot anar al cinema, etc.). Un dia que feien Lo que el viento se llevó va desaparèixer del consultori fins que el va trobar la seva abnegada infermera Montserrat, perquè la consulta estava plena. Les coses del Nin, deien resignats els seus nombrosos i infatigables admiradors, ja sabem que és així.

És evident que l’asma va ser una de les causes per què deixés la hu-mida Barcelona. Però també va influir, en la seva renúncia a la vida hospitalària (al Clínic), una certa decepció respecte a un catedràtic, que el feia treballar molt i li pagava poc, o així m’ho va dir. En aques-ta renúncia residia una de les seves principals inquietuds: la de no haver pogut seguir la carrera docent a l’hospital. Sempre deia que el fet de ser metge de poble, que comporta estar tothora pendent i lligat, el va privar de poder ampliar els seus coneixements i d’assolir fites més altes en la carrera mèdica.

Però al mateix temps que la feina de metge de poble l’absorbia gaire-bé totalment, no ho feia pagar mai als malalts, ben al contrari. Era un metge desbordantment humà i compassiu. L’hora en què es presenta-va a visitar, com hem dit, era una altra cosa. Però mai no va estalviar

14

una visita, que repetia totes les vegades que calia. Sempre va donar testimoni de ser un metge extraordinari.

Realment a Sant Sadurní hi va viure un geni, un metge que porta-va dintre seu una gran energia, que no va poder desenvolupar pels condicionaments que comportava el fet d’exercir com a metge en el món rural.

Em va agradar molt poder endinsar-me en la seva complexa per-sonalitat. De fet, jo sols vaig viure i treballar a Sant Sadurní durant vint-i-dos mesos. Ens apreciàvem, teníem una boníssima relació fa-miliar (la Maruja era entranyable i es va fer amiga de la meva dona), però, si bé el Nin ens va obrir les portes, mantenia també una certa reserva.

Una altra cosa era quan el convidàvem a sopar a casa nostre, al carrer de Marc Mir. Quedàvem, per exemple, a les 9 del vespre i, el més d’hora que arribaven (ell i amb una cansada Maruja), era a la una de la matinada. Trucaven a la porta i allí hi havia el Nin i la dona, amb el meló (li agradava molt ) i una ampolla de cava. Era el Nin!

Recordo quan el meu fill Víctor, nascut a Sant Sadurní, es va intoxi-car (tenia un any) i jo era a Barcelona, precisament al Clínic. Unes pastilles d’un potent sedant deixat descuradament per un visitador mèdic sobre una tauleta, a prop, ben a prop del parc infantil, en van ser la causa. Dins el parquet, un nen, el meu fill, va ser capaç d’obrir el tub i empassar-se unes quantes pastilles que, per més INRI, eren dolces. Com que jo no hi era, immediatament la meva dona, Miren, va trucar a casa del Nin. Quan vaig arribar de Barcelona (no hi havia llavors possibilitats de comunicació), em van explicar el que havia passat. El nen i la meva dona estaven a casa del Nin. No hi havia hos-pital. Hi vaig córrer. Al menjador de casa seva, estava estirat el Víctor al sofà, amb el doctor Nin i en Constantí Vidal (un altre gran metge). Allí intentaven fer-li un rentat d’estómac. El nen estava inconscient. Vàrem decidir portar-lo a Barcelona, a la Clínica Teknon, on hi havia un servei de pediatria.

15

El viatge va ser dantesc. És clar que el Nin ens va acompanyar. És que ni va dubtar-ho. Durant el terrible viatge vàrem haver de parar tres o quatre vegades per fer-li (el Nin), el boca a boca, perquè el nen se’ns n’anava. Va ser un testimoni directe d’aquesta humanitat que sempre desprenia i et donava una gran confiança.

Va ser horrible, però, en la distància, recordo el Nin en acció, gegant de la medicina, entregat al cent per cent, seguint o, mes ben dit, encarnant una de les màximes hipocràtiques: “Quan vagis a casa del malalt, que res no et distregui o desviï del seu bé.” (Ben cert, el Víctor es va salvar sense cap seqüela posterior; avui dia és un gran músic i, en part, pot agrair-ho al doctor Nin).

Si Hipòcrates és el pare de la medicina, Antoni Nin va ser un dels seus més grans i millors deixebles a la terra.

Vàrem tenir la sort i l’honor de conèixer i ser amics d’un geni. No t’oblidaren mai, amic.

Professor Jordi Estapé Ex-metge titular de Sant Sadurní d’Anoia,

Catedràtic emèrit, Universitat de Barcelona

17

C A P Í T O L P R I M E R

Orígens i primers anys de la seva vida

18

EL DOCTOR ANTONI NIN, un metge peculiar

Antoni Nin i Fernández va néixer al carrer de Santa Anna núm. 38, al Vendrell, a la comarca del Baix Penedès, el dia 13 d’agost de

l’any 1920; era el fill petit; només tenia una germana, l’Encarnació, que era 10 anys més gran que ell. El renom de la casa era cal Ros, també el Ros dels mistos, o el Ros de cal carboner. Segons algunes informacions, el renom pertanyia a la casa i venia del propietari anterior, que regentava un hostal o fonda, al Vendrell. Però en el llibre de renoms del Vendrell, hem trobat que consta com cal “Cisco Ros” i també “Ros dels mistos”, que era com es coneixia l’Anton Nin Rallé, pare del Dr. Nin.

En el padró de veïns del Vendrell de l’any 1900, consta empadronada Maria Rallé Solé, de 38 anys; a la mateixa adreça del carrer Santa Anna també hi vivia Francesc Nin Milà, de 42 anys i d’ofici espardenyer. En Francesc Nin i Maria Rallé: Aquests eren els avis paterns de l’Antoni Nin Fernández, que, vint anys després, va néixer en aquesta mateixa casa. Els avis materns eren Martí Fernández Bartolomé (carrabiner) i Encarnació Jorge Narija. L’àvia era nascuda a la franja de Ponent, a Calaceit. L’avi era de Lleó.

El seu pare, Antoni Nin Rallé; era del Vendrell; Maria Fernández i Jorge, la mare, havia nascut a Tarragona. Tenien una botiga de co-mestibles. A més, el pare feia espardenyes a mà, especialitat que era molt habitual en aquells anys, i també feia de barber. A casa hi vivia també l’avi, en Francesc Nin i Milà. L’àvia, Maria Rallé Solé, havia mort feia uns anys. El seu pare, amb 16 anys, va començar a treballar en l’ofici de l’avi del nostre protagonista.

L’any 1920, al Vendrell hi havia 4.414 habitants. Com quasi tots els llocs on després va exercir de metge, també el seu poble ha augmen-tat molt la població; en l’actualitat el Vendrell té 37.210 habitants.

L’Antoni, de petit, devia tenir uns 5 anys, començà a tenir asma; ell mateix recorda que als 8 anys ja volia ser metge, a causa segurament d’aquest procés asmàtic. La relació que va tenir durant uns anys amb els metges que el portaven, diu que va ser per a ell un dels motius que l’animaren a estudiar per a ser metge més tard; ell volia poder entrar a formar part del món sanitari.

19


L’avi Francesc Nin; els pares, Antoni Nin i Maria Fernández, i els dos fills, l’Encarnació i l’Antoni (1926).

F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Els pares del Dr. Nin foren unes persones interessades que el seu fill tingués estudis, cosa que els comportà haver de moure’s sovint d’un poble a una ciutat per acompanyar-lo. Primer la família es traslladà a Tarragona perquè pugués estudiar el batxillerat; més tard, se’n van a pobles propers per tal d’evitar el perill dels bombardejos a Tarra-gona. Acabada la guerra, aniran a viure a Barcelona per tal d’iniciar la carrera i poder completar els estudis. Un cop acabada la carrera, els seus pares restaren al seu costat en els diferents pobles on el seu fill s’instal·là, posant nous establiments i comerços perquè ell pogués seguir el camí que creia més adient.

21

Anys de formació escolar

C A P Í T O L S E G O N


22


L a primera escolaritat la va fer al col·legi dels Germans Carmelites del Vendrell; sols hi havia nens. Als 6 anys entrà a l’escola del Sr.

Figuerola, on la seva esposa, la Sra. Angeleta, era la mestra dels petits i ell tenia els més grans.

Quan tenia 9 anys els pares decideixen portar-lo intern al col·legi dels Salesians a Mataró, per a poder fer l’ingrés. Aquí va tenir de com-panys, el Salvador Olivella, l’Albert Mas i el Massana, a més d’altres. Anys més tard, es retrobaren i continuà una bona amistat. A Mataró sols hi estudià un any; acabà el curs amb matrícula d’honor. Com que enyorava la família, retornà al Vendrell, on varen viure fins a l’any 1931. La seva germana Encarnació va estudiar a les Escolàpies del Vendrell.

En aquell temps al Vendrell no es podia cursar el batxillerat, perquè no hi havia institut; els seus pares i l’avi van decidir anar a viure a un lloc on l’Antoni pogués seguir estudiant i es traslladaren a Tarragona.

En aquesta ciutat els pares posaren una botiga de comestibles. Al cap de poc temps de ser a Tarragona, va morir l’avi. Vivien en un pis que tenia l’entrada per la plaça de les Peixateries Velles i, a la part posterior, hi havia dos balcons que donaven a la plaça del Fòrum, on en aquella època s’hi instal·laven unes parades del mercat de les verdures.

El 16 de maig de l’any 1931, l’Encarnació es casà amb Ramon Bun-dó i Ferran, i es quedaren a viure al Vendrell fins a inicis de la guerra. L’any 1936 ja tenien dos fills: en Joan, nascut el 1932, i en Francesc, nascut el 1934, que va morir als 7 anys. Per por a les represàlies i a quedar-se sola amb els nens, ja que el seu home es va refugiar a Barcelona durant la guerra, l’Encarnació i els dos fills van anar a viure junt amb els pares i el seu germà Antoni durant els anys del conflicte.

23


Els pares i l’Antoni visqueren a Tarragona des de l’any 1931 fins als primers bombardejos de l’any 1936. L’Antoni hi va fer el batxillerat fins a sisè curs, i només li faltava l’últim any. Un dels seus nebots, Joan Bundó, recorda que durant la guerra i per por als bombardejos que patia Tarragona, decideixen traslladar-se tota la família a viure en un poble més petit; primer anaren a Vinyols, un poble de la comarca del Baix Camp, prop de Cambrils.

Casament de Ramon Bundó i Encarnació Nin, germana del Dr. Nin.F. c. FAmíliA NiN GiméNez

24


L’Antoni Nin i el seu nebot Joan Bundó (1935).F. c. Per JoAN buNdó i NiN.

25


L’any 1937 molts dels mestres són mobilitzats pel Govern de la Re-pública per anar al front; aleshores autoritzen els batxillers a exercir com a mestres, amb el pompós títol de “auxiliar en la lucha contra el analfabetismo”. L’Antoni, que s’havia alliberat d’anar al front per causa de l’asma, va ser obligat a fer de mestre. A Vinyols hi va exercir durant vuit mesos, on es féu càrrec dels nens petits.

Després es traslladaren al Pla de Manlleu, ja que la plaça de Vinyols la va cobrir un mestre de propietat. Hi varen viure durant un any i mig i també li donaren la plaça de mestre de nens de 8 fins a 14 anys.

Casa on van viure al Pla de Manlleu (1937, 1938). F. c. Per JoAN buNdó i NiN.

Recorda que vivint al Pla de Manlleu, on hi van ser fins al final de la guerra, se n’anava en bicicleta a Tarragona a visitar-se; el seu metge també era asmàtic. El tractament per a l’asma en aquells temps era molt dur. Recorda les seves crisis asmàtiques terribles, que el van alliberar d’anar a la guerra, on van morir molts dels seus companys. Algunes vegades els atacs d’asma li duraven hores i a vegades dies. Entre els remeis que s’utilitzaven hi havia uns cigars antiasmàtics dels laboratoris Dr. Andreu, fets d’unes herbes que s’havien de cre-

26


mar. Quan patia un atac fort li donaven una injecció d’adrenalina que li provocava una vasoconstricció i, per tant, molts calfreds. Anys després, el mateix Dr. Nin va comentar que l’asma i les al·lèrgies són un camp perdut i que no hi ha ningú que en sàpiga res.

Els pares i l’Antoni tornen a Tarragona l’any 1939 en finalitzar la guerra. En entrar els “nacionals”, li varen fer repetir l’últim curs de batxillerat, que ja havia acabat, i també l’examen final, perquè el que s’havia estudiat abans de l’entrada dels nacionals no era fiable i no era considerat vàlid. Els plans d’estudis eren diferents.

L’Antoni amb els seus pares i el nebot Joan Bundó (1942).F. c. Per JoAN buNdó i NiN.

En Joan Bundó recorda que cap a finals de l’any 1939, i a fi d’iniciar els estudis de Medicina a la Universitat, l’Antoni junt amb els pares, es van traslladar a Barcelona. Varen viure un temps al carrer Calàbria, més tard es traslladaren al carrer Major de Sarrià, 63, on el pare posà una botiga d’espardenyeria, reparació de calçat i venda de joguines.

27


L’any 1939, l’Encarnació Nin i els dos fills retornaren de nou a viure al Vendrell i es retrobaren amb el marit i el pare. En Ramon Bundó abans de la guerra es dedicava al negoci del vi, tenia un magatzem al Vendrell. En tornar de la guerra, aquest magatzem l’havien utilitzat com a polvorí; s’havien malmès totes les màquines, el laboratori, els bocois, i no pogué continuar el seu treball. Aleshores va buscar feina i va treballar com a comptable en el despatx d’un taller de mecànica i reparació de cotxes. Al Vendrell varen néixer els altres tres germans: el Ton, la Maria i la Montserrat.

El matrimoni Bundó-Nin van viure sempre al Vendrell i allà van créi-xer els seus fills. L’Encarnació anava sovint a veure els seus pares, que estaven sempre on anava l’Antoni: a Barcelona, a Vacarisses, a Sant Llorenç i més tard a Sant Sadurní. Anys més tard aquest ma-trimoni comprà un pis a Barcelona perquè els seus fills poguessin seguir els estudis.

Ramon Bundó, Encarnació Nin i els 4 fills (1948).F. c. Per JoAN buNdó i NiN.

28


La família Bundó Nin amb els 4 fills, Joan, Ton, Maria i Montserrat (1956).F. c. Per JoAN buNdó i NiN.

Aquest matrimoni, en jubilar-se, va fer alguns viatges, amb els fills, amb amics. En ser del Vendrell, feien un seguiment del que anava fent el músic Pau Casals; en alguna ocasió assistiren a escoltar els concerts que feia el mestre a Prada de Conflent.

L’any 1978, l’Encarnació Nin va anar uns dies a cuidar una tia que tenia a Tortosa i allà va tenir un vessament cerebral. Va morir al Ven-drell uns dies després, el 2 de març d’aquell mateix any.

Recordo –jo mateixa– les meves estades a casa l’Encarnació (la ger-mana del Dr. Nin) i el Ramon Bundó, el seu marit, en un pis que tenien al barri de Sants, on vivia algun dels fills. Durant un any m’hi vaig quedar a dormir mentre estudiava per a la prova dels 25 anys a l’Hospital de Sant Pau. Eren persones obertes, amables i acollidores. No cal dir com els he d’agrair la seva hospitalitat.

29


C A P Í T O L T E R C E R

Estudiant de medicina

30


En entrar a la Universitat, la seva intenció era de fer alhora ma-gisteri i medicina; ell sempre va manifestar que, després de l’ex-

periència de fer de mestre durant uns anys, li hauria agradat poder fer les dues carreres alhora. En iniciar la carrera de medicina, hagué d’abandonar la seva vocació docent per causa de les pràctiques de medicina que li comportaven moltes hores de feina.

Va iniciar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. En el carnet d’identitat escolar consta que els va iniciar el 27 d’octubre del 1939; aleshores la Facultat de Medicina oferia la possibilitat de cur-sar primer i segon en un mateix any per poder recuperar una mica el temps perdut durant la guerra. Van començar 550 estudiants, dels quals només acabaren primer una minoria. Entre els seus companys de curs hi havia el Dr. Laporte, el Dr. Sitges, el Dr. Massana i molts d’altres amb qui després hi hagué una bona amistat i en qui confià per poder resoldre molts casos de malalties concretes. Dels alumnes inicials van acabar la carrera íntegrament a Barcelona un centenar llarg. El Dr. Nin va acabar la carrera amb sis anys d’estudis. Va fer cursos de Física, Química i Biologia.

A partir de tercer van organitzar una petita comissió per fer els apunts, i com que ell era l’únic que sabia taquigrafia, va acabar fent-ho ell tot sol. Cada dia prenia els apunts i al vespre els passava a màquina; ales-hores va llogar unes mecanògrafes que li feien el clixé i el passaven a ciclostil; l’endemà ho repartia als alumnes que volien al preu d’un duro els 25 fulls. A la Universitat li deien “el Nin dels apunts”. Amb això comprava roba per a la família i tenia diners per a les seves despeses.

A quart curs segueix la carrera a l’Hospital Clínic, essent ajudant com a intern en el laboratori del professor Gironès; més tard, treballà amb el professor García Valdecasas i, el tres últims anys, va treballar amb el Dr. Agustí Pedro i Pons, de Patologia Mèdica.

La relació que tenien alumnes i professors era molt diferent en aquells anys. Una persona de la categoria del Dr. Pedro Pons era, a més de catedràtic, mestre en el sentit més clàssic de la paraula. Es convivia in-tensament amb ells, i a la vegada ensenyaven medicina i humanitats.

31


Acabà la carrera l’any 1945, segons consta en el mateix carnet esco-lar, i va obtenir per oposició el premi “Andrés Campos” de Patologia Mèdica. Continuà un temps treballant al servei del professor Agustí Pedro Pons, amb qui col·laborava amb molt de gust i competència.

Títol de llicenciat (1945).

32


Orla dels estudiants que varen acabar medicina (1945).

33


La seva intenció, en acabar la carrera, era treballar amb el Dr. Agustí Pedro Pons en un servei hospitalari, però, aconsellat per ell i per cau-sa de l’asma, li va semblar que podria arribar a ser un bon metge de poble, ja que de moment era la manera més segura de trobar feina, i guanyar diners, perquè es volia casar.

Els estius els passaven a Tarragona, on havien viscut uns anys; ell hi tenia amics i quan els vagava anaven a ramblejar. Els pares hi tenien un pis llogat i aleshores hi passaven les vacances o festes. És aquí on va conèixer les filles de la família Giménez de Martí. Eren del grup d’amics i amigues amb qui acostumaven a sortir; amb elles varen compartir moltes hores; a més, el pis on vivia l’Antoni era molt a la vora d’on vivien la mare i les set germanes Giménez; era un pis situat prop de la muralla, des d’on es podia veure el mar.

Les trobades amb aquestes germanes foren cada vegada més assídues i d’aquí nasqué una molt bona relació, que continuà durant els estius i les vacances. Una de les germanes, Maria del Claustro, més conegu-da com a Maruja, seria la seva esposa.

Antoni Nin i Maruja Giménez (1945). F. c. FAmíliA NiN GiméNez

34


Mentre vivia a Barcelona i anava estudiant diferents especialitats i ajudava el Dr. Agustí Pedro Pons, sorgeix la possibilitat de treballar a Vacarisses. És aquí on anà a viure mentre compaginava l’exercici de la medicina rural amb l’assistència diària a Barcelona, on ajudava el seu estimat mestre a acabar un llibre que estava escrivint. Això ho va fer durant un any, ja que la feina li resultava molt feixuga perquè hi havia dies que a Vacarisses caminava més de quatre hores per fer les visites domiciliàries. No cal dir que en aquells anys els mitjans de comunicació eren molt diferents dels d’avui.

Vacarisses, postal dels anys 1950, de la col·lecció de Rafael Comes. F. c. Per rosA mª PrAt.

És en aquest any que és a Vacarisses que es casa amb la Sra. Maruja.

El Dr. Massana, que havia estat company a Mataró, li va proposar anar de metge a Masquefa o bé a Sant Llorenç d’Hortons. El Dr. Massana es va quedar a Masquefa i el Dr. Nin va anar a Sant Llorenç; de nou, doncs, el matrimoni i els pares es traslladen, ara a viure a Sant Llorenç.

35


Cal recordar que en aquella època era molt fàcil aconseguir una plaça en un poble, ja que en la majoria de pobles hi havia un titular que no hi anava i per això la podien agafar.

La Seguretat Social es va implantar un any abans que acabés la carre-ra, i ja es van donar algunes places, però no tothom tenia la possibi-litat d’obtenir-ne una fins sis o set anys més tard d’acabada la carrera; per tant, l’estada a Sant Llorenç va ser com a metge privat.

Posteriorment a la carrera, l’any 1946, inicia les assignatures de doc-torat; primer, Urologia, amb el professor Gil-Vernet a Barcelona. En-docrinologia amb el Dr. Gregorio Marañón i Parasitologia i Psicolo-gia amb el professor Matilla, a Madrid. Hi va fer dos cursos en un any i va obtenir premi extraordinari sobre malalties infeccioses. Però no li va ser possible acabar el doctorat.

Els estudis per a obtenir el títol en gastroenterologia els va fer quan ja treballava de metge de medicina general a Sant Llorenç d’Hortons, tot desplaçant-se tres dies a la setmana a Barcelona, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; els seus professors van ser el Dr. Gallart i el Dr. Pinós.

El Dr. Gallart, el Dr. Nin, i altres estudiants. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

36


Posteriorment segueix fent cursos relatius a aquesta especialitat: radiologia, a l’Hospital de Sant Pau; gastroscòpia i laparoscòpia, a l’Hospital Nostra Sra. del Mar, i proctologia amb el Dr. Lentini.

Tenia un gran interès per molts aspectes de la medicina i també per introduir-se dins el món intel·lectual. Va ser soci de la Reial Acadè-mia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. En reaparèixer els Annals de Medicina de l’Acadèmia i durant un temps fou redactor en cap dels Annals de la Societat de Digestiu i de la Secció de Gastroen-terologia i Geriatria.

Durant molts anys continuà fent diferents estudis i cursos de post-grau. Dos cursos de pediatria extrahospitalària a l’Hospital de Sant Rafael, dos cursos de reumatologia a l’Hospital de Sant Pau, un curs d’electrocardiologia amb el Dr. Bayés de Luna també a Sant Pau i un curs de dermatologia en aquest mateix hospital.

2 diplomes, 1969. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

37


Aprofitant la convalescència d’un accident de circulació va seguir el “Course in Effective Speaking and Human Relations”, de Dale Car-negie. Eren cursos per a millorar la comunicació i les relacions hu-manes; els temes que va cursar eren: “Como disfrutar de la vida y del trabajo”, “Como disfrutar de la vida y como ganar amigos e influir sobre las personas”, “Como suprimir las preocupaciones y disfrutar de la vida”. I també segueix el curs d’oratòria que en aquell temps organitzava Josep M. Espinàs.

Diploma “Especialidad de medicina del Trabajo” (1969). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

38


Al llarg de tota la seva vida no ha deixat mai d’estudiar i de comple-mentar els seus coneixements científics amb tot el que sortia de nou. A la Universitat, en cursos, en congressos, sempre va estar interessat per l’evolució de les malalties, per les noves investigacions que ana-ven sorgint.

El Dr. Nin estava llicenciat en medicina i cirurgia, i també en aparell digestiu. Assistí a diferents congressos fora d’Espanya, al Congrés de Gastroenterologia, a Mèxic, i a congressos estatals a Barcelona, Santi-ago de Compostel·la, Madrid i Santa Cruz de Tenerife.

Va estudiar italià, francès, català i anglès; era un gran estudiós de les llengües i manifestava que era important saber anglès per poder comunicar-se en viatjar. Ens comenta el mecànic sadurninenc Pere Roca, que, quan es trobaven, el Dr. Nin, el Salomó de ca la Mercè i ell parlaven en anglès, per a fer pràctiques. A Sant Sadurní complemen-tà els seus coneixements del català: va fer quatre cursos a L’Índex, tot el nivell B i una bona part del C, i aprovà tots els exàmens. No pogué seguir perquè els cursos continuaven a Vilafranca i era en el seu horari de visites. Últimament, pocs anys abans de morir, anava fent cursos d’ordinador per aprendre com funcionaven, cosa que, per la seva edat, era l’any 2005, li va costar força poder dominar. Tenia interès per tot. Ho vaig comprovar personalment quan vam ser companys de classe d’informàtica. Va ser durant aquestes classes que va escriure i em va regalar el text del Dr. Letamendi que hem incorporat en el llibre.

39


C A P Í T O L Q U A R T

Matrimoni i fills

40


Com hem dit abans, en viure uns anys a Tarragona i ramblejar, que deia ell, va conèixer les set germanes Giménez de Martí: Mª

del Claustro, Mercedes, Elena, Isabel, Carmen, Pilar i Mª Luisa.

Família Giménez de Martí, amb les 7 filles. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

41

Matrimoni i fills

La mare era Isabel de Martí Álvarez-Campana. El pare, Adolfo Gimé-nez de la Orden, era militar. Per motius de treball va ser traslladat durant uns anys a diferents llocs de l’Estat. La seva filla gran María del Claustro Giménez de Martí va néixer a Burgos, el 13 d’octubre de 1919; el padrí de la Sra. Maruja va ser D. Camilo Alonso Vega, que llavors també vivia a Burgos i que més tard se significà com a franquista. A aquest personatge, anys més tard, quan la Sra. Isabel va quedar viuda, li va demanar ajuda.

Una de les germanes de la Maruja, la Mercedes, també va néixer a Burgos. Més tard, la família, per causa del treball del pare, es traslla-da tres anys a Àfrica i viu a Cabo Juby, al sud del Marroc, prop de la frontera amb el Sàhara Occidental. Allà va néixer la tercera nena; les altres quatre germanes van néixer quan van retornar a Tarragona.

Família Giménez de Martí, (1934). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Vivint a Tarragona a inicis de la Guerra Civil, un vespre unes perso-nes anaren a buscar el pare, Adolfo Giménez, perquè, segons van dir, havia de respondre unes preguntes, però ja no el van tornar a veure

42


mai més. La mare quedà viuda amb set filles al seu càrrec. La Maruja havia treballat des dels 16 anys al sindicat de Tarragona.

La Sra. Maruja havia explicat als fills que, a casa seva, durant molt temps, la seva mare havia trobat a sota la porta un sobre amb diners, sense saber qui el deixava, i que això els va ajudar a tirar endavant.

L’any 1946, Antoni Nin es trasllada a Vacarisses, on viurà junt amb els pares. Va ser el primer lloc on va exercir de metge de medicina general. Quan ja vivia a Vacarisses, l’Antoni Nin Fernández es casa amb María del Claustro Giménez de Martí, coneguda senzillament per tothom com la senyora Maruja, el dia 27 de desembre, a l’església de la Trinitat de Tarragona, ja que la família de la Sra. Maruja vivien tots a Tarragona. La Maruja tenia 27 anys i l’Antoni en tenia 26, i s’havien conegut amb vint-i-pocs anys a la capital tarragonina.

A Vacarisses hi treballà un any. A la Sra. Maruja li va costar viure a Vacarisses, perquè davant de la casa on vivien sols hi veia una mun-tanya i ella estava molt acostumada a veure el mar.

Després varen anar al Pla de Manlleu; en aquells anys se’n deia “plaça muntada”, ja que per desplaçar-se a visitar el malalt el metge necessi-tava un cavall. Hi havia ocasions en què el trajecte podia durar dues hores per anar i dues per tornar. Aquí sols van estar-hi un mes.

La Sra. Maruja ha estat sempre una dona discreta, coratjosa, activa, atenta amb tothom. Va tenir sempre al costat els pares del Dr. Nin, a qui va cuidar fins al final dels seus dies. Era la companya d’ell en molts dels moments que demanaven amb urgència la visita del Dr. Nin; ella era l’encarregada d’agafar el conoscopi, medicaments i tot el que calia i pujar al cotxe per acompanyar-lo. A més d’anar pujant els fills, organitzar les visites per telèfon, condicionar la casa...; també l’ajudava en moltes ocasions a l’hora de les visites.

Procurava estar per tots, patia i intentava que tothom estigués con-tent, posava pau en tota la família, ho sabia tot, no discutia mai, a casa seva no hi havia ni blancs ni negres, mai no va pensar en ella. Mantenia llaços amb la seva família, amb la mare, germanes, cunyats,

43

Matrimoni i fills

Casament de l’Antoni Nin i la Maruja Giménez (1946). F. c. Per JoAN buNdó NiN.

44


amb qui es reunia un cop l’any allà on fos: a Tarragona, a Sant Sadurní, a Poblet. Les seves germanes i cunyats tenien una gran confiança en el Dr. Nin i sempre venien a visitar-se. La Sra. Maruja sempre va estar pendent de tots. Va cuidar la seva mare, que va viure uns mesos a Sant Sadurní, i va morir aquí. Ha estat la que ha empès els fills perquè tots estudiessin.

Deu ser veritat allò que diuen que “rere o al costat d’un gran home hi ha sempre una gran dona”. Fou ella qui sobretot es va desviure per la família, els fills... i els néts.

L’any 1947 es traslladen a Sant Llorenç d’Hortons, on viuran nou anys. El primer dia que van arribar a Sant Llorenç va néixer el primer fill del matrimoni, en Xavier, a la Clínica Corachan, el 12 de novem-bre de 1947. Més endavant nasqué el segon, que va morir en néixer per malformació congènita. Va ser un cop dur per a la jove parella.

També hi nasqueren l’Adolf, el 18 de l’agost de 1950, l’Anton, el 17 de maig de 1952, l’Ignasi, el 5 de gener de 1954, i el Joan Manuel, el 7 d’agost del 1955, que va morir quan tenia dos anys i mig, el dia 11 de febrer de l’any 1958, quan ja vivien a Sant Sadurní. Aquest va ser un fet molt punyent per a la família perquè el nen va morir quan el seu pare li va posar la injecció de sèrum antitetànic, i el Joan Manuel devia ser-hi al·lèrgic. El Dr. Nin sempre ho explicava i ho tenia molt present.

A Sant Sadurní, hi varen néixer en Jordi, el dia 7 de febrer de l’any 1957; l’Agustí, l’11 de novembre del 1958, i la Montserrat, el 31 d’agost del 1960. Tots nens, tret d’una nena, la darrera de la família.

El matrimoni Nin Giménez tingué finalment vuit fills.

Al cap de 9 anys de viure a Sant Llorenç, un farmacèutic de Sant Sadurní, veient que molts dels seus clients eren a la vegada pacients del Dr. Nin, li va suggerir de traslladar-se al seu poble.

Mentre s’ho pensava, va morir el Dr. Francesc Oliva, i li varen de-manar per a ocupar la seva plaça. Era a finals de l’any 1955. Aquesta suplència sols va durar un mes.

45


Xavier i Adolf (1951). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

L’àvia Isabel, el matrimoni Nin Giménez, i dos fills. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

46


Els pares del Dr. Nin, el matrimoni Nin Giménez, i 4 fills. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Bateig de l’Agustí, els pares, i cinc germans. Els padrins Agustí Farré i senyora (1958).F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

47

Matrimoni i fills

L’inspector-metge, Dr. Melo, li va oferir una plaça de la Seguretat Social, per a treballar com a “titular interino por designación”, amb una durada d’un any, però havia de signar un document en el qual deia que, si algú obtenia la plaça en propietat, ell no podria exercir a menys de 50 quilòmetres de la població; això no li va interessar, i decidí de quedar-se a Sant Sadurní com a metge privat. El Dr. Melo li limitava els talonaris. Li prohibia fer-ne massa, ni de productes cars.

En aquells moments, exercir la medicina privada en una zona rural tenia connotacions diferents, ja que no hi havia quasi cap tipus d’as-segurança ni per als pagesos ni per als autònoms, ni tan sols per als qui guanyaven bons sous. Només estaven coberts per la Seguretat Social els anomenats “económicamente débiles”.

Vivint a Sant Sadurní, els fills: Adolf, Xavier, Agustí, Ignasi, Jordi i Ton. F. c. FAmíliA NiN.GiméNez.

L’any 1956, la família es va traslladar a Sant Sadurní. El primer any tingué la consulta al carrer Sant Antoni, núm. 11, davant de la plaça de l’Ajuntament, als pisos del Camps, sobre l’antiga Confraria. L’ha-bitatge era al carrer Marc Mir núm. 2, tercer pis. La Dolors Mont-serrat m’explica que, en moltes ocasions, trucaven a casa seva per

48


demanar el Dr. Nin, ja que ells no tenien telèfon, i havien de pujar fins al tercer pis per avisar-lo; al final van idear posar una corda que feia sonar una campana a l’entrada del seu pis.

L’any 1960 comprà la casa del Joan Bosch, germà petit d’en Ramon Bosch de Noya, i es traslladaren a viure al carrer Montserrat núm. 14 (abans 6), xamfrà amb el carrer Sant Pere. És una casa modernista si-tuada al mig de la vila, que li va permetre tenir en el mateix lloc la fa-mília i la consulta. Alhora era suficientment espaiosa per allotjar tota la família que en aquells moments ja començava a ser nombrosa.

Des d’aleshores i durant més de 50 anys, aquesta ha estat la casa de la família Nin Giménez.

Els avis Nin. Els seus fills, l’Encarnació amb el marit, tres fills i la nora, i l’Antoni, amb la Maruja i els 7 fills. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

49

Matrimoni i fills

Tarragona, l’àvia Isabel de Martí i molts dels seus néts (1959). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Ens diuen que un costum que sempre havia seguit el Dr. Nin, el dia de Divendres Sant, era l’anada a la processó de Tarragona juntament amb tots els fills, per participar en la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir. Al matí pujaven tots al cotxe i els deia: “Avui anireu a veure els maginets.” Durant el dia es quedaven a casa l’àvia Isabel. Cap al tard sortíen al balcó de casa l’àvia, que estava sobre de les muralles. Des d’allà podien veure les desfilades de les diferents confraries que passaven pel passeig de Sant Antoni. La dels maginets, que era aque-lla en què prenia part el Dr. Nin, acostumava a ser de les últimes, i els fills més petits, quan era l’hora, ja estaven cansats. L’Antoni hi va participar durant molts anys, amb una fidelitat religiosa. Anava a la desfilada amb el corresponent vestit d’aquesta entitat.

50


Vestits de la Confraria Sant Magí Màrtir.

Aquesta Confraria és una associació pública de fidels, constituïda a l’Arquebisbat de Tarragona. La Confraria té les següents finalitats: mantenir i fomentar la devoció i el culte a sant Magí, col·laborar econòmicament en les despeses del manteniment de l’església, del Portal del Carro i de sant Magí de la Brufaganya, i també promoure i potenciar els actes que repercuteixin en un major coneixement i devoció del sant màrtir. Els primers estatuts de la Confraria foren aprovats l’any 1922 pel cardenal Vidal i Barraquer.

51

Matrimoni i fills

Sempre hi hagué molt bona relació amb l’àvia Isabel de Tarragona; també amb les germanes de la Sra. Maruja, cunyats, nebots, néts. Han estat unes famílies que s’han relacionat molt.

A Tarragona, fills i nebots del Dr. Nin i la Sra. Maruja (1959). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Els primers anys que va viure a Sant Sadurní, s’afeccionà a la terra i començà tenint un camp de presseguers prop del Pas de Piles i, més endavant, uns terrenys de cal Pepus, de la Fortesa, i de cal Pau de la Bardera, amb masia inclosa.

Al Dr. Nin li agradaven molt les antiguitats. La casa de Sant Sadurní ja era una casa bonica i ell la va anar omplint de plats antics -en tenia una gran col·lecció-, de rajoles de diferents segles, de mobles antics, butaques, calaixeres...

En algunes visites a les masies, veia que al corral hi havia un plat an-tic on menjaven les gallines, i deia: “És una llàstima”, i aleshores ells comentaven: “Però si està esquerdat! Si el vol, ja l’hi netejo i se’l pot emportar.” En saber-ho, algunes persones en agraïment li donaven algun plat, alguna rajola, i ell content anà vestint la seva casa d’ob-jectes antics, alguns dels quals també els va comprar.

Era un entusiasta dels llibres d’art; tenia diferents col·leccions de llibres de medicina, de llibres de diferents països... Gravava moltes pel·lícules de la televisió que li agradaven, o bé les comprava per

52


tenir-les; se les havia mirat més d’una vegada perquè tenia un interès per tot allò que li podia donar coneixement i enriquiment personal. El seu afany de saber era intens en molts aspectes.

Una de les preocupacions de la Sra. Maruja, tal com hem dit abans, era que tots els fills fessin una carrera; durant uns anys alguns ana-ren interns a diferents institucions. L’Adolf va anar quatre anys a la Conreria, al seminari de Tiana; coincideixen amb ell un bon grapat de sadurninencs: l’Antoni Tejedor, en Marcel Gabarró, en Xavi Palau, l’Antoni Aguilar, en Josep Botet, l’Anton Lluís Canals, en Pere Alcá-zar i l’Antoni Gómez, aquest darrer de Sant Pere de Riudebitlles; tot i fent diferents cursos, es trobaven junts quan Mn. Lluís M. Vidal els anava a visitar.

En Xavier, en Ton i l’Ignasi van estar dos anys interns als Salesians de Mataró; venien a Sant Sadurní per Nadal i Setmana Santa. L’Agustí va estar intern dos cursos a La Salle de Tarragona, i en Jordi hi va estar un any. La Montserrat no va estar interna en cap col·legi. Va estudiar primer a Sant Sadurní, a l’escola del Carme, més tard al col·legi Sant Josep, i després es desplaçava a Barcelona per estudiar a la Facultat de Farmàcia.

L’any 1970, el Dr. Nin va patir un greu accident de cotxe, i el van ingressar a l’hospital del Sagrat Cor: El seu metge va ser el Dr. Santos Palazzi. Tenia greus fractures en les extremitats inferiors i al fèmur; li hagueren de posar dotze cargols a les cames, dues plaques i un clau. Va estar dos mesos enguixat i un any caminant amb crosses. La seva estada a l’hospital el va fer reflexionar molt, i arribà a la conclusió que l’exercici de la medicina, li havia impedit “viure”. Això li va su-posar un canvi d’orientació en la seva vida, que el va portar a veure les coses d’una manera diferent i el va empènyer a viatjar.

Comentava: “A la meva vida hi ha un abans i un després, amb una frontera situada l’any 1970.”

Durant el temps de convalescència del Dr. Nin, el van suplir a la seva consulta, primer el Dr. Marià Fanés, que feia les visites del despatx; i més tard, el Dr. Francisco Barbero, mentre el Dr. Juan Ignacio Pas-

53

Matrimoni i fills

La Montserrat Nin amb els pares, germans, nebots, cunyades... F. c. Per rosA muNNé creixell.

La Montserrat Nin i laMª Montserrat Torrents (1986). F. c. Per mª moNtserrAt torreNts.

54


qual feia les visites del poble i també les dels afores, barriades de l’entorn i masies.

A Sant Sadurní hi varen morir els pares del Dr. Nin; primer el seu pare, Antoni Nin i Rallé, i anys més tard, la seva mare, Maria Fernàn-dez i Jorge, el dia 11 de juny de l’any 1977, a l’edat de 89 anys.

Ell va ser el metge dels seus pares, a qui va diagnosticar les malalties que els conduirien a la mort. També va diagnosticar la malaltia de la seva única filla, la Montserrat.

Quan tenia 12 anys, la Montserrat presentava un lleuger sobrepès, i amb la intenció de fer una dieta, li va fer una analítica, i des d’alesho-res va saber que tenia alteracions en la glucosa (diabetis). Tot i la greu malaltia, la Montserrat va acabar la carrera de farmàcia i volia comen-çar la de medicina. Amb els anys, aquest procés va anar empitjorant fins a arribar a haver de fer diàlisi, i més tard un trasplantament de ronyó i pàncrees. La Montserrat va morir el 28 de juny de l’any 2005. La seva mort va ser, per als pares i germans, una gran pèrdua.

Vaig conèixer la Montserrat quan vaig tornar a viure a Sant Sa-durní; l’anava a veure, li ensenyava els dibuixos, ella em deixava pel·lícules i jo li portava llibres, parlàvem de les seves anades a Barcelona a fer diàlisi, de les seves complicacions... Més tard, anà a fer la diàlisi a Vilanova. Últimament li havia demanat si m’aju-daria a fer un treball sobre el seu pare, el Dr. Nin, però no s’hi va comprometre.

La Montserrat Nin va fer pràctiques, durant un temps, a la farmàcia de Genís de Arana, avui farmàcia Mestre. Després d’acabar la carrera, hi va treballar durant uns anys.

55

Matrimoni i fills

Amb motiu de la seva mort vaig escriure:

L’apreciava, em dol no la seva mort, sinó la seva vida. Ha estat dura, ha tingut al costat pares, germans, nebots, amics que l’han estimada, però no ha estat fàcil. La seva malaltia li ha comportat moltes mancances de moments, d’il·lusions, de fets... Viatges no realitzats, moltes coses que la majoria de persones tenim i pot-ser no fruïm ni valorem. Quan la van operar, la vaig anar a veure al Clínic. Recordo que li vaig dir: “Montserrat, has tornat a néixer, se t’obre una nova vida, això és un regal.”

Va durar poc, aquesta nova vida: de nou diàlisi, proves, ingressos a clíniques, operacions, malsons...

La Montserrat ha estat una per-sona serena, intel·ligent, huma-na, senzilla. Això penso que és un do que tenen algunes perso-nes quan la vida no els ha estat fàcil, quan han hagut d’assumir malalties, dificultats...

Montserrat Nin Giménez. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

56


Família Nin Giménez, amb germans, cunyats, fills, nebots, néts... F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Hem comentat que la família Nin Giménez, malgrat els canvis que varen fer en els diferents pobles on anaren a viure, procuraven fer una trobada amb l’àvia Isabel de Martí, que vivia a Tarragona, sempre que podien. Miraven de trobar-se amb les germanes de la Sra. Maru-ja, amb els cunyats, fills, nebots, néts... Sempre s’havien relacionat molt amb la mare de la Sra. Maruja. Era una trobada espectacular per la quantitat de familiars que s’ajuntaven.

57


C A P Í T O L C I N Q U È

Llocs on ha exercit com a metge

58


E n acabar la carrera, havent conegut el Dr. Agustí Pedro Pons, que va ser el seu professor durant un temps, aquest li va dema-

nar si volia treballar amb ell, ja que el considerava un bon metge. Va treballar un temps a l’Hospital Clínic de Barcelona. Les persones que el varen conèixer i tractar deien que era un excel·lent metge.

El Dr. Agustí Pedro Pons (1898-1971) va néixer a Barcelona. Inicià els seus estudis de medicina l’any 1914. Metge resident a l’Hospital de La Santa Creu, doctor en Medicina l’any 1925, Premi Extraordi-nari de Medicina l’any 1921, catedràtic per oposició, de patologia mèdica, a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1927, de la qual va ser degà, president de la Facultat de Ciències Mèdiques de Bar-celona, de la Societat Espanyola de Reumatisme i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, catedràtic de Clínica Mèdica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1927 fins al 1968, any en què es jubilà. En morir l’any 1971, donà el seu domicili parti-cular a la Universitat de Barcelona, que el destinà a promoure l’estudi de les relacions internacionals.

La Fundació Agustí Pedro Pons va ser creada l’any 1971. La seva finalitat és la concessió d’ajudes per a l’ampliació d’estudis en l’àmbit de la medicina, ciències experimentals, lletres i música.

Arran de la mort del Dr. Agustí Pedro Pons, a La Vanguardia del 18 de març de 1971, diferents persones parlen de la vàlua d’aquest bar-celoní universal, com a mestre, com a metge i com a home.

Durant el temps que el Dr. Nin va viure i treballar a Barcelona amb el Dr. Agustí Pedro Pons se li va agreujar la malaltia de l’asma -que patia des dels 5 anys- per la proximitat del mar i la humitat que hi ha a Barcelona. Aleshores fou el mateix Pedro Pons que li aconsellà d’anar a viure en algun indret del Penedès, o bé en un lloc on no hi hagués tanta humitat.

El Dr. Pedro Pons, quan el Dr. Nin no va poder quedar-se a treballar amb ell, va dir: “El millor dels metges que he conegut i que han pas-sat pel meu costat ha estat el Dr. Antoni Nin, és un metge de gran prestigi.” Ell sempre deia que el Dr. Nin s’hauria d’haver integrat en

59


un hospital, ja que hauria pogut donar classes i formar nous met-ges, hauria estat un excel·lent professor.

L’any 1946 el Dr. Nin es trasllada a Vacarisses (Vallès Occidental), on hi havia poc més de 400 habitants. Actualment en té uns 6.200. Va ser el primer lloc on va exercir de metge de medicina general. A Va-carisses hi treballà un any. Després es traslladaren al Pla de Manlleu, on sols va estar-hi un mes.

El següent lloc va ser Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), on viurà durant 9 anys. Hi anà l’any 1947, en principi, com a metge interí. Del ser-vei se’n deia: Assistència Pública Do-miciliària (A.P.D.). Ell no tenia plaça i la seva estada va ser com a metge pri-vat. S’instal·là en una casa del carrer Major, núm.1; era una caseta de dues plantes; a dalt hi vivia la família i a la planta baixa hi tenia un petit despatx on atenia les visites, i també un petit laboratori, on preparava medicaments, que pesava amb una balança de preci-sió i distribuïa en petites càpsules de

pa d’àngel. Algunes vegades també l’ajudava a preparar aquestes càp-sules el seu pare. Les càpsules tenien dues parts diferents: fons i tapa. Ens expliquen que als fills i nebots del Dr. Nin els agradava molt menjar-se algunes de les petites porcions de pa d’àngel, fins que un dia es varen menjar sols les que corresponien a les tapes, i aleshores el Dr. Nin ho trobà a faltar i els va renyar.

El Dr. Nin es desplaçava per les masies i pels entorns amb una moto Guzzi, més tard amb una Ossa 125. En aquells anys, Sant Llorenç d’Hortons era un municipi petit d’uns 600 habitants, envoltat de vi-nyes. Entre les masies dels entorns, hi devia haver uns 900 habitants. Avui dia ha crescut força i té uns 2.500 habitants. En aquells anys el metge titular vivia a Barcelona. El Dr. Nin tenia 27 anys quan hi va

60


arribar i era l’únic metge que hi havia al poble; cobrava una quota i el campaner del poble li cobrava els rebuts.

Hem parlat amb un matrimoni de Sant Llorenç: la Sra. Montserrat Cla-vé i Rius i el seu marit Pere Esteve i Serra. En aquells anys aquesta famí-lia tenien una botiga, anomenada Cal Carreter, al mateix carrer Major, i sempre hi hagué molt bona relació amb la família Nin Giménez.

Cal Carreter era una de les cases més antigues del poble; se’n parla ja l’any 1859; eren pagesos i feien el transport en carros des de Sant Llorenç fins a l’estació de Gelida, on recollien paquets i queviures que després repartien. Portaven sofre, sulfats, garrofes, alfals...

Parlant del Dr. Nin, ens diuen: “Era un bon metge, una bona per-sona, estimava molt els malalts, en feia sempre un seguiment, tenia una memòria impressionant, era molt religiós. Coneixia tothom. En marxar de Sant Llorenç, molts varen continuar visitant-se a Sant Sa-durní durant molts anys.”

La Montserrat Clavé va néixer dos mesos abans que en Xavier Nin i recorda que varen fer la comunió el mateix dia.

Benedicció del dia de Sant Cristòfol. El Dr. Nin amb la seva moto. Mn. Josep Mª Comerma. F. c. Per Pere Julià i JoseFiNA lóPez.

61


En aquesta trobada, a Sant Llorenç, en Pere Carreres i en Miquel Fi-gueres ens explicaren un munt d’anècdotes sobre el Dr. Nin, que no transcrivim per a no allargar-nos massa.

Durant els anys que va estar a Sant Llorenç, ens comenten que el Dr. Nin assistia a tots els parts, va agafar molta fama, i moltes persones anaven en tartanes a Sant Llorenç a visitar-se, fins i tot en diumenge.

M’explica també la Maria Dolors Roig, que el 30 de gener de 1953 la seva àvia, Rosa Esteva Torrents, la Roseta de Can Canyes, va con-traure el tètanus. El Dr. Nin es va quedar tota la nit a la masia, a la vegada que feia un seguiment de dues persones més, una partera de can Canals, on va deixar la Maruja perquè l’anés controlant, i el Ra-mon Ollé, de Sant Llorenç, que també estava greu. Aquella mateixa nit, la Lola, filla de la Rosa Esteva, el mateix dia 30 de gener va tenir una nena a la Clínica de Molins de Rei. “Aquesta nena era jo”.

La Montserrat Clavé i el Pere Esteve varen demanar al Dr. Nin, quan ja vivia a Sant Sadurní, que anés a fer el pregó a Sant Llorenç el dia de la Festa Major de l’any 1997. Ell no ho volia, però fou la Sra. Ma-ruja qui va fer per maneres que, al final, els digués que sí, i foren ells qui el varen venir a buscar el dia del pregó. Ens diuen que hi havia moltíssima gent i que tingué molts aplaudiments.

Hem pogut trobar part del pregó que va fer a Sant Llorenç, l’any 1997, quan ja vivia a Sant Sadurní, en el setmanari El 3 de Vuit del dijous 14 d’agost. En la crònica que en fa el periodista Josep Forns, en el titular destaca que el doctor Nin va assegurar que els nou anys viscuts a Sant Llorenç van ser els més feliços de la seva vida. I en el text de l’article relata: “L’original balcó del nou Ajuntament va ser estrenat el mateix diumenge pel pregoner de la Festa Major 1997, el metge sadurninenc Antoni Nin. L’alcalde va explicar que Nin havia arribat a Sant Llorenç l’any 47 per exercir-hi la seva professió durant 9 anys. Joan Matas va destacar el tracte humà del que ell va qualificar com a “excel·lent professional de la medicina.”

Per la seva banda, Antoni Nin, que va estar acompanyat en tot mo-ment per la seva esposa Maruja, va agrair l’oportunitat que li havien

62


donat per tornar-se a posar en contacte amb els hortonencs. El prego-ner de la Festa Major va recordar que ja feia 50 anys que havia arribat a Sant Llorenç procedent del Baix Penedès, la seva comarca nadiua, i que tothom el va rebre amb els braços oberts. «A Sant Llorenç vaig trobar-hi una pagesia sana, molt treballadora i arrelada a la terra; i això va esperonar els meus sentiments i el meu delit de servir-vos», va assegurar Nin. Aquest singular metge va afegir que a Sant Llorenç hi va viure els anys més feliços de la seva vida al costat de la seva dona, els seus pares i els seus fills. Antoni Nin va acabar la seva intervenció felicitant els hortonencs per haver estat capaços de modernitzar la vila i va lamentar que hi hagi tantes masies abandonades, «els camins de les quals havia recorregut amb moto, bicicleta i a peu; a vegades amb un fanalet quan era de nit», va puntualitzar el pregoner.

Des de Sant Llorenç traslladaven alguns malalts que estaven inscrits a l’Aliança a l’hospital de Sant Sadurní; va ser així com va conèixer i començà a relacionar-se amb el Dr. Constantí Vidal, el Dr. Quadras, el Dr. Viarnés, el Dr. Campllonch..., els quals visitaven, i alguns ope-raven, a l’Hospital Fundació Ferrer i Sallés, ja que tenia un conveni amb l’Aliança a Sant Sadurní d’Anoia.

A partir d’aquesta relació, el demanen en diferents ocasions per a fer substitucions, per vacances o malaltia dels dos metges de la Segure-tat Social que hi havia en aquells anys a Sant Sadurní, el Dr. Manuel Deó Romeva i el Dr. Francesc Oliva Serra.

Els últims anys a Sant Llorenç ja estava col·legiat a Sant Sadurní. Per això, després en la mort sobtada del Dr. Francesc Oliva, va ser designat urgentment en 24 hores, per l’inspector Dr. Melo, per a suplir-lo com a metge de la Seguretat Social de Sant Sadurní. El Dr. Nin va iniciar les visites l’octubre de l’any 1955 i sols el va substituir durant un mes.

Va ser finalment el Dr. August Armengol Sobrevila, que en aquells moments estava fent una substitució del Dr. Manuel Deó, qui va tenir la plaça de metge de la Seguretat Social de Sant Sadurní que havia deixat el Dr. Francesc Oliva. El Dr. August Armengol va viure i treballar aquí fins l’any 1980.

63


A finals de l’any 1955, el Dr. Nin comença a fer gestions per tras-lladar-se a Sant Sadurní a viure i treballar. A començament de l’any 1956 va iniciar el seu treball a Sant Sadurní com a metge privat acompanyat de la família, d’on ja no se’n van moure més.

Aleshores a Sant Sadurní hi havia uns 5.000 habitants. L’any 1950 hi constaven 4.168 habitants. I l’any 1960 n’hi ha 5.268. L’any 2008, any en què va morir el Dr. Nin, en el padró municipal hi consten 11.916 habitants. Actualment n’hi ha 12.482.

Ja vivint a Sant Sadurní per segona vegada, des de la inspecció de zona, el Dr. Melo li va oferir una plaça a la Seguretat Social a Vilafran-ca del Penedès com a especialista de digestiu; sols hi va visitar durant vuit mesos, ja que la relació amb el Dr. Melo no li va ser gens fàcil i hi va renunciar per incompatibilitat amb l’inspector. Ell mateix explica-va que l’obligaven a posar-se una bata en la qual no cabia i que havia de complir un horari del tot irracional, i que no li deixaven visitar les persones tal com ell creia que s’havien d’atendre. El Dr. Nin va ser el primer metge digestòleg que va tenir Vilafranca.

Els primers anys de ser a Sant Sadurní, el Dr. Nin visitava famílies econòmicament febles que tenien una cartilla anomenada “18 de julio”. Era una assegurança del Govern per a gent que eren fidels al règim.

Els metges titulars tenien l’obligació d’atendre les persones que teni-en aquesta cartilla; també a policies, militars i guàrdies civils.

El Dr. Nin tingué de quatre a cinc-centes famílies aconduïdes a Sant Sadurní. El preu de la quota era un preu mòdic, que al llarg dels anys s’anà modificant. Moltes persones varen mantenir aquesta quota fins que el Dr. Nin deixà d’exercir la medicina. Per a les visites particu-lars, els honoraris eren variables. També és veritat que molta gent humil eren visitats de manera gratuïta.

A més de tenir les visites de les persones que pagaven una quota al mes, també visitava per a diferents mútues, Assistència Sanitària, MUFACE...

64


A la seva sala d’espera i en el seu despatx podem contemplar molts dels diplomes que li han estat concedits en realitzar diferents cursos i especialitats, al llarg dels anys.

Durant els 52 anys que ha viscut a Sant Sadurní, el Dr. Nin ha estat el metge de moltes de les famílies del poble, incansable treballador, fent un seguiment responsable de totes les persones que ha atès du-rant molts anys de la seva vida; la seva consulta i la seva casa ha estat oberta a tothom que ho ha necessitat. Les seves visites han estat ateses a tota hora, i sempre ha estat disposat per a totes les urgències que el demanaven; l’han fet aixecar del llit en moltes ocasions.

La seva capacitat per conèixer i saber era immensa. Alguns dijous sortia al mercat i preguntava als pagesos el nom de la fruita que portaven, de quina classe era, quins insecticides utilitzaven... Sem-pre aconsellava que, en comprar fruita, no s’agafessin les peces més grans, les més maques; deia que sempre són més bones les que no fan tant de goig.

65


Sra. Maruja i Dr. Nin (1983). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

L’any 1971 va tornar a la medicina pública; va sorgir la possibilitat d’anar a un ambulatori en el qual se sentís còmode per causa de la minusvàlua que li havia deixat l’accident. Va obtenir una plaça de metge de la Seguretat Social en l’especialitat de digestòleg a l’ambu-latori de l’Hospitalet de Llobregat, on anava cada matí. Hi ha metges que han manifestat que quan el Dr. Nin arribava a l’Hospitalet sem-pre hi trobava una llarga fila de persones que l’esperaven; va tenir molt èxit com a digestòleg, perquè la seva dedicació als pacients era la mateixa que en una consulta particular. No donava números (no creia que a una persona que se sent malalta se li pugui dir: “Torni d’aquí quinze dies”). L’horari era de 8 a 10, però ell s’hi passava tot el matí. Diu que de beneficis econòmics no sap si en va aconseguir molts, però sí de satisfaccions personals. Els últims anys hi anava els dimarts i els dijous al matí. Aquí hi va exercir durant 15 anys, fins a la seva jubilació oficial. A partir de l’any 1984, amb 64 anys, es va jubilar de la plaça de la Seguretat Social de l’Hospitalet i es dedicà exclusivament a la consulta privada de Sant Sadurní.

66


El mateix Dr. Nin recorda un malalt de l’Hospitalet que li deia: “¿Sabe por qué me gusta usted, doctor?, porque es el único médico de la casa que no parece del seguro.”

A partir de l’any 1976, el Dr. Nin va obrir un despatx a Barcelona, Rambla de Catalunya, 66, on tenia una consulta de medicina general i de digestòleg. Hi feia les visites els dimarts a la tarda, dia que no visitava a Sant Sadurní.

En aquells anys, al mateix edifici hi treballava el seu fill gran, en Xavier, fent anàlisis clíniques, i també tenia una farmàcia a la planta baixa. Això ens ho explica la Rosa Roig Virgili, filla de cal Quetu, de Sant Sadurní, que va ser secretària del Dr. Nin a Barcelona durant sis anys mentre estudiava medicina al Clínic.

El matrimoni i néts. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

67


C A P Í T O L S I S È

Relació amb el poblede Sant Sadurní

68


S egons descriu en el seu treball l’Adelina Beneit Roig, “el Dr. Nin és un home que desprèn humanitat, qualitat difícil de trobar en el

nostre temps. Físicament és baix i grassonet, amb una discreta coixesa, que el fa acompanyar-se d’un bastó. No és gens pretensiós en la forma de vestir, exceptuant un toc de coqueteria en el llaç del coll, però sí que és un gran amant de l’art en les seves manifestacions més diverses. Se’l troba en tots els actes musicals que es fan a la comarca”.

Dr. Nin, (1996). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

El Dr. Nin ha estat una persona molt coneguda i estimada. Hi ha moltes famílies de Sant Sadurní que tenen una història amb una experiència viscuda a partir de la relació que hi han tingut. Si haguéssim volgut demanar a més persones que expliquessin fets, n’hauríem trobat moltes més, però en molts dels escrits es repeteix la seva capacitat per diagnosticar, per orientar, el seu ull clínic, el seu seguiment del malalt, la seva memòria, la seva bonhomia, la seva capacitat i placidesa en escoltar, aconsellar, i en molts casos queda

69

Relació amb el poble de Sant Sadurní

reflectit l’agraïment cap a aquest metge que no ha escatimat esforços per poder ajudar en la malaltia, en la depressió, en la mort, i també en l’art de reaprendre a viure millor.

En moltes ocasions, quan anava pel carrer, la gent que el coneixia el parava per consultar-li qualsevol cosa. El Dr. Nin els escoltava, i si convenia els acompanyava a la farmàcia per demanar algun medicament que creia que els podria anar bé.

Ha estat una persona que s’ha relacionat molt amb diferents grups de Sant Sadurní, li agradava participar en sopars i trobades per conèixer iniciatives i opinions i poder-hi dir la seva. Aquí el podem veure a la fonda Xic Maxina.

Restaurant Cal Xic Maxina. Al fons el Dr. Nin. A la seva dreta: Alfons Solà, Jeroni Parera, Antoni Mestres, Joan Miró i Kavel Holemans; i a la seva esquerra: Cástor Torégano,

caporal de la Guàrdia civil i Joan Parera, junt amb altres de la vila. F. c. Per Jordi PArerA cArdús.

70


Un dels llocs on acostumava a passar estones era el bar Novelty, dels Quatre Cantons, més tard Caixa Catalunya. En Conrad Gili Costa, que durant molts anys va ser qui portà el bar, ens comenta: “El Dr. Nin era un bon client; en algunes ocasions, en estar prop de casa seva, deixava algunes visites i anava a menjar un gelat al Novelty, li agradaven molt i el volia gran.”

Molts vespres, s’afegia a les tertúlies que es feien a la fresca, parlava amb totes les persones. En un moment donat anava a fer algunes visites i, en tornar, s’afegia als grups dels més joves.

“Per dir-te que el Bar Novelty era una mena d’extensió, com a sala d’espera del seu consultori”, diu Conrad Gili. “El seu servei era tan atent i proper que les esperes es feien llarguíssimes, i el més natural -per la proximitat del Bar Novelty- era que els seus pacients, mai millor dit, fessin una escapada per venir al bar a prendre un cafè amb llet.”

Aquests últims anys anava molt al Cafè de la Plaça. Ell deia que hau-ria d’estar obert els dissabtes, diumenges i festius, perquè és un lloc que dóna molta vida al poble. Ara, això que demanava ja és una re-alitat. El Dr. Nin era molt amic del Josep Urpí, feien moltes xerrades junts, es passaven escrits i llibres que després comentaven. El Cafè de la Plaça és tota una institució a Sant Sadurní. Es va obrir fa molts anys. L’any 1928 el va llogar el Sr. Miquel Urpí Duran, que dos anys després es va casar amb Emília Tejedor Vidal; i tots dos varen portar el cafè. L’any 1962 va morir en Miquel Urpí; continuaren portant el cafè l’Emilia, el seu fill Josep Urpí Tejedor i la seva dona Núria Bo-nell Roig. L’any 1973-74 varen comprar el local a la família Mota del Raval. Aquest local ha anat seguint de pares a fills fins a l’actualitat; ara el porta la filla del Josep i la Núria, la Cristina Urpí Bonell.

71


Ens han cedit una fotografia, amb alguns dels tertulians amb qui el Dr. Nin acostumava a trobar-se, i que no sempre eren els mateixos. Li agradava molt participar en les diferents opinions sobre fets del poble i també sobre esdeveniments de política, de Catalunya, d’his-tòria, de viatges o de fets actuals.

Cafè de la Plaça: Antoni Nin, Josep Urpí, Jordi Parera, Antoni Torelló, Jaume Ventura, Pere Samsó, Joan Raventós, Joan Parera i Joan Amat.

F. c. Per les GermANes urPí boNell

Ha estat una persona que assistia habitualment a les conferències que es feien a les diferents institucions culturals del poble. Podia arribar-hi tard, per mor de la feina que tenia, però no deixava d’as-sistir-hi i de donar-hi suport. Anava a veure les exposicions que es feien i assistia, si podia, a les inauguracions.

72


Exposició de pintures i escultures de Pepi Pérez i Xavier Costa. Floristeria Amèlia: Fran-cesc Sáez, Teresa Forns, Carme Ibáñez, Dr. Nin, Pepi Pérez (2000).

F. c. Per PePi Pérez i Albiol

El Dr. Nin comentava en alguna ocasió que la vida social de Sant Sadurní havia minvat en expectatives socials i culturals des de finals de segle XX, en el sentit que abans es feien coses per a petits i grans i a les darreries dels noranta sols n’hi havia per a la joventut. Així ho podia entendre si comparava els cinemes que tenia el poble als anys seixanta i setanta del segle XX (fins a tres sales: l’Ateneu, el Centre i la Cambra). El darrer que quedava, el Centre, es va tancar a principis del nou mil·lenni. El Dr. Nin comentava com, en sortir del cinema, la gent passejava pel carrer del Raval i de Cavallers. Actualment el diumenge a la tarda, ja no hi veia ningú que hi passegés. “Se’n van a Vilafranca. Entre els cotxes i la televisió, la gent no surt”, lamentava.

Recordava com abans es feien sarsueles, venia l’esbart dansaire de Rubí, es feien actes a la piscina i s’omplia de gom a gom. Potser la sarsuela havia passat de moda en aquell moment, reconeixia, però la darrera vegada que havien fet La generala, el 1985, a l’Ateneu hi havia gent dreta. Lamentava que anys enrere es fessin castells i que

73


ara ja no se’n fessin. Però reconeixia que igualment no hi havia afició castellera.

Ens conten també que el Dr. Nin va fer una petició, tot anant pel carrer, a la Rosa M. Prat Balaguer, en aquell moment regidora de Fi-res i Festes, Sanitat, Joventut de Sant Sadurní, i li va demanar si era possible poder programar una sarsuela per a les properes Fires. A les Fires del 1992 es va fer la sarsuela La del manojo de rosas al pati de l’escola del Carme.

El Dr. Nin sempre ha estat una persona interessada per tot el que es feia al poble. Procurava anar a totes les conferències, a les presen-tacions d’escriptors a la biblioteca, a les conferències de la Llar, als concerts de les Fires a cal Guineu, al concert de Can Codorniu, als concerts de la Coral Sant Sadurní.

Concert de la coral Sant Sadurní. F. c. Per sAlvAdor torrAllArdoNA i torrAllArdoNA

Tenia una gran estimació per la Festa de la Fil·loxera -en la qual participaven alguns dels seus néts-, que és una de les festes més im-portants del poble d’ençà dels anys vuitanta.

Potser val la pena recordar que en els primers anys de la democrà-cia, els responsables de Fires i Festes, en Sadurní Munné, que era el regidor, i en Xavier Raventós, responsable de festes, varen proposar fer un canvi i van plantejar la possibilitat de crear un element de foc que fos representatiu del poble. En Carles Querol, que era l’alcalde,

74


va proposar que podria ser la fil·loxera, i aleshores van demanar al col·lectiu d’artistes locals que projectessin un insecte que s’assemblés a la fil·loxera, que tant de mal havia fet a la vila durant molts anys. Aquest insecte s’instal·lava a les arrels dels ceps i s’alimentava de la seva saba, fins a provocar-los la mort. Es va detectar per primera ve-gada a Europa l’any 1866, i va arribar al Penedès l’any 1887.

A partir d’aquesta proposta de Querol, El Taller va iniciar la cons-trucció de la primera fil·loxera. Les persones que hi treballaren foren en Jaume Esteva, la Mercè Gost, la Montse Mateu i l’Àngels Puigmar-tí; més tard s’hi varen incorporar la Mercè Beneit, en Francesc Rosell, en Ramon Oliver i la Mercè Zambrano. Així s’hi anaren afegint altres joves fins a la seva finalització. La fil·loxera es va inaugurar per les Fires de l’any 1981.

Festa de la Fil·loxera.F. c. Per xAvier GuzmáN PAscuAl.

75


El Dr. Nin era un amant del cinema. Durant molts anys anava a veure les pel·lícules que es feien al local del Centre; en els últims anys, abans de tancar-se, en alguna sessió sols hi havia dues per-sones. El podies veure en moltes ocasions al cinema a la fresca que es feia a l’estiu a la pista del Centre, on assistia regularment. Anys més tard acostumava a anar a veure les pel·lícules que projectaven Els Amics del Cinema, projeccions que es van iniciar l’any 2000, al carrer Indústria núm. 59; ell era també un dels amics. En un principi es projectava una pel·lícula al mes i es feia col·loqui. Des de l’any 2003, es fan dos cicles anuals, i, des de fa 10 anys, es fa el Festival Internacional de Cinema Digital de la Capital del Cava, on es projecten curtmetratges i llargmetratges. S’han rebut i projectat 1.000 pel·lícules, s’han donat mencions en el Festival Internacional de Cinema Social i Solidari. El Dr. Nin hi assistia regularment, i la seva aportació al col·loqui era molt rica.

Matrimoni Nin-Giménez amb els 7 fills (1995). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

76


M’explica en Pere Carda, de cal Blai, que durant molts anys el Dr. Nin va anar amb un grup de persones de Sant Sadurní a seguir moltes de les sarsueles que es feien a Terrassa, a Igualada, i més tard a Tarragona. Es representaven unes quatre o cinc obres a l’any, s’iniciaven a l’octubre i acabaven al febrer o març. Les patrocinava Caixa Terrassa i havies de tenir una llibreta o bé cobrar una quanti-tat com si fos una pensió, en aquesta Caixa, per poder fer aquestes activitats. Els socis pagaven sis euros, que era el viatge en autocar i l’entrada.

PREGONER DE LES FIRES I FESTES DE 1998

Des de l’any 1980, els pregoners havien estat persones significades que no eren ni fills ni veïns de Sant Sadurní.

L’alcalde Joan Amat i Solé (CiU), 1995-2011, va introduir un canvi en el fet que les persones que fessin el pregó de les Fires i Festes de Sant Sadurní fossin fills del poble o vinculats a ell; ho cregué neces-sari junt amb els socis de l’executiu local, ERC. Així l’any 1997, hi ha un canvi d’orientació del programa de Fires i Festes. Els pregons passen a ser realitzats per persones que havien nascut a Sant Sadurní o que hi estaven vinculades directament durant molts anys. Aquesta opció va donar als pregons un valor afegit, amb informació de la vila i de com els sadurninencs viuen i han viscut les seves Fires i Festes.

A partir de l’any 1997 els pregoners van ser Mn. Francesc Pardo i Artigas; el Dr. Antoni Nin i Fernández, el 1998; el Sr. Josep Urpí i Tejedor, el 1999; la Sra. Mª Neus Andreu i Gustems, el 2000; el Sr. Pere Vàrias i Gibert, el 2001; Mn. Josep Mª Aragonès i Rebollar, el 2002; la Sra. Mª Assumpció Raventós i Torres, el 2003; el Sr. Xavi-er Raventós i Raventós, el 2004; la Sra. Montserrat Samsó i Plana, el 2005; la Sra. Mercè Gost i Grifoll, el 2006; el Sr. Pere Puignau i Forns, el 2007; l’Ateneu Agrícola Noya, el 2008; l’Escola del Carme, el 2009; el Sr. Josep Ferrer i Sala, el 2010; la Comissió en homenatge al Barri Vilarnau, el 2011; Diables se m’n Refum, el 2012, i Santiago Vidal Marsal, el 2013.

77


Pregó al balcó de l’Ajuntament (1998). F. c. Arxiu AJuNtAmeNt.

78


L’any 1998, l’alcalde Amat i el seu equip de Govern varen escollir per a fer el pregó el Dr. Nin, tenint en compte que tantes i tantes genera-cions havien passat per la consulta del carrer Montserrat i que era un personatge conegut i valorat. Les Fires i Festes és la celebració festiva més popular, arrelada i viscuda a Sant Sadurní, des de fa molts anys, del 6 al 9 de setembre.

El Dr. Antoni Nin va ser el pregoner del 1998. Cinquanta anys exer-cint de metge li havien permès de conèixer molt bé Sant Sadurní i els seus habitants que, a la plaça, van mostrar-li respecte seguint amb atenció les seves paraules i oferint-li una forta ovació al final del discurs. Per al Dr. Nin, Sant Sadurní és una vila d’acolliment, de llibertat i d’innovacions. Tingué paraules de record molt emotives per als companys de professió. Va recordar com van ser els seus inicis com a metge a la vila i els nuclis rurals, com havia evolucionat la seva feina; i va esmentar també l’antic hospital. Va aplaudir la iniciativa del jovent de la Festa de la Fil·loxera.

En l’entrevista a El 3 de Vuit, el setembre de 1998, quan li pregunten què dirà des del balcó de l’Ajuntament, diu: “Que Sant Sadurní és el poble del xampany, o del cava; això ho sap tothom i que és una vila d’acolliment. Fa molts anys, Sant Sadurní em va acollir a mi que sóc un trasplantat del Baix Penedès, i també m’han acollit molt bé les persones que han vingut d’altres indrets d’Espanya i que ara resideixen aquí.”

També diu: “Abans sortia cada dia, però ara gairebé no surto, perquè hi ha pocs actes que siguin del meu gust. Aquests concerts de música moderna no em diuen res. Acostumo anar a Can Cordoniu a escoltar el concert de la verema. També al pati porticat de Can Guineu, on acostumen a fer concerts de música clàssica. Darrerament, surto a veure la Fil·loxera, perquè algun dels meus tretze néts hi participen.”

Hem pogut recuperar el text del pregó de Fires de l’any 1998, que va publicar El 3 de Vuit el dia 10 de setembre de 1998.

79


EL PREGÓ DE FIRES I FESTES DEL DR. NIN

“Sadurninencs, convilatans tots.

»Sóc un professional de la medicina transportat des del Baix Pene-dès, on vaig néixer, cap a l’Alt Penedès.

»Fa 50 anys que estic al servei d’aquesta vila, capital del cava. Des de Sant Llorenç, venia a fer suplències a d’altres amics professionals en moments puntuals, urgències, vacances, etc. I ara ja fa 42 llargs anys que visc aquí com un sadurninenc més, juntament amb la meva família. I la meva família, si ja era llarga, ara encara s’ha anat allargant molt més, a través dels néts i els besnéts, els quals han fet de Sant Sadurní la seva vila nadiua.

»Vull recordar que hem tingut llargs anys en què exercir la medicina en un poble amb gran quantitat de cases o nuclis dispersos, sense ascensor, havia estat molt difícil. Sense pont a Monistrol ni al Pas de Piles, fèiem visites a les masies com podíem, amb carro, amb guzzi, etc. Últimament ja amb cotxe «rural», que fins i tot es feia servir en casos d’urgències com a ambulància.

»Vull recordar el vell hospital, on, tot i els dèficits i limitacions que hi havia, les coses funcionaven força bé gràcies al doctor Vidal, a qui vull recordar especialment, així com els doctors Quadres i Camp-llonch i, entre els pròpiament de la vila, el doctor Armengol.

»Sant Sadurní és la capital del cava; no obstant això, per a mi hi ha un adjectiu que li escau amb una força encara més solemne, i és que Sant Sadurní d’Anoia és sobretot una vila d’acolliment.

»A Sant Sadurní hem vingut a viure-hi i a treballar-hi gent procedent de tots els racons, i molt especialment de les terres de l’al-Àndalus, l’Andalusia del sol i de l’alegria. Famílies senceres de Carratraca, Casarabonela, de Cañete la Real i tants d’altres, i de Burgohondo, de l’Aragó, de Galícia, de Múrcia, d’Almeria, del Matarranya i de Calaceit (a la franja de ponent) i de les terres de l’Ebre, de Miravet, i últimament del Magrib, i encara més, d’altres llocs més allunyats dins del cor de 1’Àfrica.

80


»Tots són i han estat benvinguts, han treballat en feines dures, més o menys difícils, de peonatge, però tots els que han vingut han prospe-rat i molts dels seus fills i néts s’han tornat sadurninencs. Avui dia la majoria tenen estudis i són professionals de l’administració d’empre-ses i ocupen a Sant Sadurní llocs importants de responsabilitat.

»I encara més. Entre catalans de Sant Sadurní i nouvinguts d’altres terres, hi podem veure una barreja de sants que fa possible que els nostres fills i néts i besnéts ostentin amb orgull la Z dels finals del cog-nom patern i molts d’altres la Ll dels nostres avantpassats catalans.

»La mescla a la societat de la nostra vila, entre famílies vingudes de terres enllà i les nostres famílies ancestrals, ha portat un encaix social i humà que està molt per damunt de qualsevol política desestabilit-zadora.

»Aquest mestissatge ens ha proporcionat i ens proporciona uns ho-mes i unes dones amb sang renovellada, cosa que es demostra a bas-tament només veient pels nostres carrers tots aquests estols de nois i noies amb una constitució física molt més ferma i arrossegant una alçada a la qual no estàvem acostumats anys enrere.

»Millora la raça físicament, i també professionalment i intel·lectualment, gràcies a aquestes escoles que tenim l’orgull de posseir i que són un exemple per al nostre petit país.

»A Sant Sadurní, que és vila també de llibertat, a més de ser d’acolli-ment, tots hi hem bastit la nostra llar i els nostres fills s’hi han cons-truït també la seva, i aviat els néts aniran augmentant el perímetre de la vila, en nous terrenys on hi haurà noves llars que cada vegada més fermaran la nostra societat amb nous lligams de sang, de treball i de prosperitat.

»A Sant Sadurní no hi ha diferències. Tots som iguals. Cadascú que pensi ideològicament el que vulgui, però tots som «sadurninencs». Això ens fa forts davant els reptes d’avui i del futur.

»La nostra gent és la que treballa i lluita per l’avui, i preparant un demà que hauria de ser millor cada vegada més.

81


»Podem dir amb orgull, sense presumpció, que a Sant Sadurní la igualtat és norma de les persones i entre elles la norma és el respecte mutu. Cadascú a la seva feina, en la seva responsabilitat, des del pri-mer dirigent d’empresa fins a arribar al darrer auxiliar de magatzem o aprenent novell.

»Tots hi posem el coll, i la millor satisfacció de Sant Sadurní és que no hi ha classes quant al respecte que com a persones i vilatans ens donem recíprocament.

»Uns saluden amb un «Adéu», d’altres amb un «Vaya usted con Dios» i d’altres simplement amb un «Adiós», perquè és un fet comú i contrastat als nostres carrers i places el respecte que hi ha entre uns i altres.

»I això dóna alegria i fa possible que la societat a casa nostra cada dia sigui més tolerant i més acollidora, i sigui així possible viure amb concòrdia, que ens dóna equilibri moral i mental que ens transme-tem els uns als altres amb un ordre social per tothom volgut.

»I aquí vull tenir un record per a tots els nostres difunts que, junts al fossar local, aprofundeixen les arrels que cada dia més ens lliguen entre nosaltres. Hi ha també un aspecte que distingeix Sant Sadurní. La nostra vila és vila d’innovacions. Els empresaris innoven cons-tantment el seu mercat de venda, d’elaboració, de marques i, com a complement festiu, la vila va saber innovar amb la «Fil·loxera», que ha transformat la malura d’un insecte destructor en una «galindai-na» en principi fútil i que avui dia és el repic i repicó de les Fires i Festes de cada setembre. El jovent de la Fil·loxera bé es mereix un aplaudiment davant la seva cada vegada més seriosa potencialitat organitzativa, que no en tenim cap dubte que arribarà a la tradició perdurable.

»Visca les Fires i Festes de Sant Sadurní.

»Visca Sant Sadurní d’Anoia.”

83

C A P Í T O L S E T È

Professió i relació metge - malalt

84

Estimava amb passió la seva professió, a la qual va dedicar la seva vida.

Ell deia que el 90 % del diagnòstic es fa per interrogatori, és a dir, esbrinant en cada persona, en cada pacient, les seves inquietuds, les seves sensacions, pors... Escoltant i a partir d’aquí fent una simple exploració clínica per a poder orientar el malalt.

Sempre hi ha d’haver una catarsi, un contacte, una transferència emocional amb el pacient.

El metge no ha de pensar mai ni en els diners, ni mirar el rellotge quan visita.

Comentava: “Abans els metges eren internistes, sabien de tot, al malalt se’l veia en un conjunt, no com ara que hi ha tantes especialitats i subespeci-alitats. Cada dia hi ha més especialistes i això és positiu, però l’espe-cialista, en algunes ocasions, perd la visió del conjunt i això és una pèrdua per al pacient, perquè la part psicològica va unida sempre a la persona.”

El fet de ser metge i, alhora, pacient, li havia servit per adonar-se que la medicina, entesa de la manera habitual, no resol tots els problemes de la salut de la persona. “El metge ha de ser alguna cosa més que un tècnic, i en moltes de les visites, no em sembla -diu ell mateix- que s’actuï d’aquesta manera. D’una banda, m’he adonat que la medicina clàssica és molt lluny de solucionar problemes com l’asma, i, per l’altra, s’oblida sovint de components socials presents en molts pro-cessos de la malaltia.”

Coneixia molts metges, alguns els havia conegut durant els anys de la Universitat i amb d’altres havia fet cursos. Sempre que diagnosticava a una persona, li deia on hauria d’anar, a quina clínica, hospital..., i trucava al metge que l’havia d’atendre. Moltes vegades l’anava a veure quan estava ingressat.

Les persones que han conegut el Dr. Nin diuen que era un metge que sabia escoltar i que et mirava als ulls quan li parlaves. Altres han dit


85


que era un bon metge, una persona intel·ligent, molt humana, un gran científic que tenia, a més, un gran ull clínic, i sempre mirava d’estar al dia en relació als avenços en el camp de la medicina. Era responsable a l’hora d’atendre la persona, i si era necessari en feia un seguiment. Altres persones han expressat que si anaves a un hospital o clínica i els metges sabien que venies diagnosticat del Dr. Nin, ex-clamaven: “El diagnòstic que ens porta ja ens és vàlid.”

Algú també ha dit que era un personatge distret, un xic deshorat, però en el fons molt humà.

Matrimoni Nin Giménez (1984). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

En una llarga entrevista feta el mes de juny del 2012 a la Sra. Mont-serrat Samsó Plana, llevadora de Sant Sadurní durant moltíssims anys, que va acabar la carrera el 1949 i ha exercit fins al 1999, ens explica que ella ha estat la vuitena generació de la seva família que ha treballat de llevadora.

86

Té un diploma on podem llegir que, l’any 1824, la Sra. Josefa Sendra, casada amb Joan Samsó, va obtenir el títol de “comadrona”; va ser la primera comadrona a nivell d’Espanya. És el títol que s’ha trobat més antic.

Ella mateixa ens diu que ha assistit a uns sis mil parts, a Sant Sadurní i a pobles de l’entorn; molts d’aquest parts eren ajudats també pel Dr. Nin. Ens deia, entre moltes altres coses:

“Quan hi havia parts difícils, el Dr. Nin sempre hi era. En situacions meteorològiques difícils assistírem a parts fora de Sant Sadurní, en masies... En una masia, com que no hi havia les condicions adequa-des, la partera donava a llum al llit o bé, en més d’una ocasió, posa-ven un tauló sota la partera i mentre la llevadora premia damunt la panxa, el Dr. Nin ajudava a néixer l’infant, o al revés.”

Ens explica que, en una altra ocasió, en condicions també molt pre-càries (no hi havia ni llum ni aigua corrent), a la partera, en un estat desvalgut, li posaren un colador a la boca i mentre el Dr. Nin hi posava gotes d’èter, la Montserrat ajudava a néixer l’infant. El part acabà feliçment.

Quan tenia atacs d’asma, trucava a la Montserrat perquè li poses la injecció. Perquè tenia molt mala experiència, procurava, si era possi-ble, no haver-ne de posar mai a ningú.

Va ser un dels primers metges a fer visites a cal Benaiges (uns pisos del carrer del Dr. Escayola, on vivien –atapeïdes i en condicions precàries- moltes persones, famílies, vingudes d’altres indrets d’Espanya).

Tractava les persones amb molta cura, acceptava el seu mal, els acompa-nyava en el seu procés, es feia molt càrrec del malalt, del seu dolor....

Quan la malaltia era greu, buscava en el seu interior, mirava de ser molt sensible i ajudava la persona perquè pogués viure el millor pos-sible. Intentava que mantingués l’esperança, donava ànims, encorat-java... Si podia, no els deia la veritat, els donava vida, que no pensés que s’ensorrava, que no pensés que estava acabant, els encoratjava a fer coses. Tot i que es morissin, les feia viure.


87


Al despatx de Sant Sadurní hi tenia un munt de llibretes apaïsades plenes d’apunts de taquigrafia, que ell havia omplert a partir de les classes que impartien molts dels professors de la Universitat de Barce-lona. També hi havia molts llibres de medicina, de diferents patologi-es. La seva taula de treball estava molt plena de papers i revistes mèdi-ques. Hem sabut que, quan feia el resum d’alguna persona i no volia que se sabés, ho escrivia en taquigrafia. En aquesta mateixa sala, hi tenia moltes cintes d’òperes, de música clàssica, que posava en moltes ocasions. En aquesta estança, situada dins de l’habitatge familiar, és on ha passat la majoria d’hores de la seves jornades de treball i d’oci.

Al costat del despatx, en una sala on examinava els pacients, hi tenia un arxiu replè de fitxes que havia escrit per a moltes de les persones de les quals anava fent un seguiment, persones amb malalties com-plicades. En el fitxer hi havia històries de 45 anys enrere. La fitxa està escrita a màquina per ell mateix, i hi adjuntava un clip amb les proves complementàries que integren cada història particular.

El Dr. Nin no sols tenia visites de persones de Sant Sadurní, sinó que venien moltes persones de l’entorn, de Sant Quintí, Sant Llorenç, Piera, Gelida, Subirats, de tot el Penedès; de Vilanova i la Geltrú, de Granollers i també de Barcelona.

En moltes ocasions la porta de l’habitatge i consulta restava oberta; si no s’havia demanat hora, la persona podia seure i esperar. A la seva consulta, hi podies trobar persones que hi passaven hores perquè ell els pogués atendre. En ocasions passava que, mentre la persona s’esperava, el demanaven per a un cas urgent i allà quedaven espe-rant-lo, fos l’hora que fos, però sempre els visitava. També podia fer visites, a casa o al poble, a hores intempestives de la nit.

Quan ell visitava, si la Sra. Maruja es podia escapolir, senties des de la sala d’espera les entrades i sortides dels fills, néts, i es podia es-coltar com ella feinejava per la cuina, perquè els que havien arribat tinguessin alguna cosa per menjar. Sempre estava disposada a aju-dar-los a tots, mai no s’enfadava.

88

Parlant amb la seva secretària Rosa Munné, ens comenta com eren les seves visites:

“Les seves visites eren molt diverses, en temps, en preguntes, po-dien estar una hora o dues o més, depenia de la persona que tenia al davant; si era pagès parlaven de la fruita, de les verdures...; si era constructor, parlava de la feina, de l’ampliació del poble...; si era escriptor, parlava de llibres, de poemes; si sabia que li agradava la música, parlava d’autors, d’òperes, fins i tot en podia posar una i escoltar-ne junts un fragment. En alguna de les visites, després d’es-perar molta estona, podies acabar escoltant algun dels seus poemes preferits; li agradava molt Maragall, Verdaguer; tenia una gran capa-citat per recordar i recitar de memòria molts dels poemes que més li agradaven, o bé fragments de la Bíblia; depenia molt dels interessos de la persona que tenia al davant.

»Si el pacient estava depressiu o molt tancat a casa, esbrinava primer què li passava, i li receptava que sortís més, que tingués més relació amb d’altres persones, que caminés, que fes relaxacions; de vega-des els recomanava o regalava algun llibre que pogués ajudar-los. Consells que sempre donà als pacients i que resten com el seu llegat personal i mèdic.”

Un dels llibres que acostumava a donar era Aprendo a vivir. Un método práctico para ser feliz, de Bernabé Tierno. O algun dels llibres de Dale Carnegie.

També algunes frases, on hi havia algunes reflexions, com ara:

No et descoratgis per petiteses, si l’objectiu és gran.•

Seràs feliç, si creus en l’amor i valores el proïsme.•

No perdis mai el coratge; comença de nou.•

La vida, tan breu i fugissera, pot ser immensa si hi ha el •desig de viure-la joiosament.

El Dr. Nin va tenir dos grans referents en la seva vida. Un va ser el seu mestre i amic, a qui apreciava molt, el Dr. Agustí Pedro Pons, amb qui va mantenir una bona relació durant molts anys.


89


Fotografia dedicada del Dr. Agustí Pedro Pons. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

L’altre va ser el Dr. Letamendi, un metge intel·lectual i molt humà, a qui sempre va demostrar un gran reconeixement.

Josep de Letamendi i de Manjarrés va néixer a Barcelona el 1828 i morí a Madrid el 1897. Letamendi havia jugat un paper cabdal en l’epidèmia de còlera de 1854 a la capital catalana. Era catedràtic d’anatomia a la UB i es va traslladar el 1878 a Madrid, on fou titular de la càtedra de patologia general. Hem d’entendre que el Dr. Nin el tingués com a referent, perquè, a banda de ser un excel·lent metge, es va significar en la literatura i també per la seva afició musical. Va ser metge, escriptor, poeta i compositor de música.

90

Per l’admiració que tenia al Dr. Letamendi, en la sala d’espera de les visites hi havia en un quadre aquest text, que més d’una vegada re-comanava als seus pacients:

Vida honesta y ordenada,

Usar de pocos remedios

Y poner todos los medios

En no alterarse por nada.

La comida moderada,

Ejercicio y diversión.

No tener nunca aprensión.

Salir al campo algun rato,

Poco encierro, mucho trato

Y continua ocupación.

Dr. Letamendi


91


Matrimoni i tres fills. Matrimoni i algunes nores. F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

92

Manifestava que li agradava tractar amb la gent, però també li hauria agradat treballar en un hospital. A la vila han passat metges de la categoria del Dr. Jordi Estapé, del Dr. Víctor Melià... Persones que a hores d’ara són reconegudes per la seva vàlua professional, però per aconseguir-ho van haver de deixar el poble i traslladar-se a la ciutat. Al poble s’acaba la ciència, s’està més desconnectat. Per estar al dia, cal estar prop dels grans centres hospitalaris. Li hauria fet il·lusió residir en un lloc prop de Barcelona, un lloc com Vallvidrera, que alhora és poble i està molt a prop de Barcelona.

En un poble s’està a disposició de la gent les 24 hores del dia, i tots els dies de la setmana. Crec que val la pena recordar una frase dita pel Dr. Deó: “Metge de poble, igualat, mor pobre i rebentat.”

El mateix Dr. Nin, cap al final de la seva trajectòria, comentava que a Sant Sadurní havia estat un “esclau” de la feina. “Últimament quan em truquen més d’una vegada, a la nit, ja se’m comença a fer pesat a la meva edat”, afegia.

Malgrat tot, deia: “La vida rural també és molt gratificant; des que sóc a Sant Sadurní, mantinc els pacients dels llocs on he exercit, així com altres persones que per la raó que sigui m’han conegut.”

A casa el Dr. Nin durant uns anys hi passaren diferents nois i noies, fills de metges que havien acabat la carrera i eren enviats durant un o dos mesos per a fer pràctiques amb ell; un va ser el fill del Dr. Antoni Ricard de Meneses, metge del primer grup de catalans que van pujar a l’Everest. Va fer pràctiques sobre medicina rural i va viure durant un temps a casa del Dr. Nin.

Altres persones que també hi feren pràctiques varen ser la filla del Dr. Constantí Vidal, la Dra. Anna Vidal Marsal; el Dr. Jordi Gana Osta, metge digestòleg, que treballa actualment a Sant Sadurní i també el Dr. Sitges i altres.

Hem demanat l’opinió de les pràctiques que hi va fer al Dr. Jordi Gana, nascut el 1964 a Sant Sadurní i llicenciat en digestologia l’any 1994.


93


Aquestes són les respostes que va donar en una entrevista:

-Quina va ser la primera relació o contacte que recordes amb el Dr. Nin?

Era el nostre metge; recordo que em va posar dues grapes al braç quan tenia 8 anys, perquè vaig traspassar una finestra sense obrir-la. En una altra ocasió em va posar una grapa al cap per un trau, sense anestèsia. I una altra vegada em va extreure un gra de moresc del nas amb unes pinces.

Més endavant, en acabar la carrera, vaig anar d’ajudant al seu costat a la consulta de Sant Sadurní; també a la de Barcelona, que era de digesto-logia. Tenia un aparell de radiologia i fèiem trànsits baritats, (amb bari) per veure el trànsit digestiu (estómac i duodè). Hi vaig estar quatre mesos mentre feia el MIR.

-Com va ser la teva relació amb el Dr. Nin?

Va ser molt bona, perquè ens coneixia a mi i a la meva família de tota la vida. Era un gran amant de la música clàssica. Sempre em feia la matei-xa broma: tenia una casset enganxada sota la taula de la consulta i uns altaveus amb música de Wagner sempre sonant; quan començava la visita deia: “Ara farem callar el mateix Wagner”.

Recordo que demanava un te a la Rosa, o alguna cosa similar. Quan l’hi por-tava, li preguntava sempre si hi havia posat dues cullerades de mel.

En aquella època el Dr. Nin feia de tot, metge de capçalera, cirurgià, obs-tetra...

Recordo una vegada que va anar amb moto a una masia per a atendre un part; en arribar, tots estaven nerviosos. El Dr. Nin va dir a l’home: “Bu-lli’m un guant.” Al cap d’una estona,es va presentar l’home amb el guant del Dr. Nin, que ell portava de la seva moto, bullit.

Sempre que s’acostava a una llitera, abans de dir res al malalt, el primer que feia era palpar-li el turmell per veure si hi tenia inflor, perquè això l’ajudava per poder diagnosticar de quin mal patia. Després d’això, ja començava amb el protocol de l’exploració física pròpiament dita. Aques-

94

ta rutina la va aprendre del seu mestre, el Dr. Pinós, a l’hospital de Sant Pau.

-Què destacaries de la seva personalitat, com a professional i com a persona?

Era un autèntic apassionat de la medicina, amb una enorme vocació. Te-nia una gran capacitat de diagnòstic malgrat les mancances tecnològiques d’anys enrere. La seva memòria era prodigiosa. Recordava els professors que havia tingut fent la carrera. A un d’ells l’anomenava “el sedàs”, perquè era molt dur i suspenia molts estudiants.

Molta gent de Sant Sadurní tenia molta fe en ell i fins i tot algú havia dit que feia miracles.

Era una persona intel·ligent, molt humana i sempre mirava d’estar al dia en relació als avenços en el camp de la medicina.

* * *

Per trencar una mica la seriositat del text, es podrien afegir algunes anècdotes que ens han explicat de primera mà. Per exemple. Un pa-cient que va ser visitat a última hora del vespre, va entrar a la sala de reconeixement i s’estirà damunt la llitera, tal com li havia dit el Dr. Nin, comptant que entraria a fer-li el reconeixement. El fet és que el Dr. Nin se’n va oblidar i aquest pacient va haver de quedar-se tota la nit allà, ja que, quan intentava sortir, un gos, un pastor alemany ge-niüt, no el deixava moure. Al matí, la Sra. Maruja va sentir un soroll i, és clar, es va adonar de la presència del pacient.

En una altra ocasió, havia estat convidat a un sopar, al qual no va comparèixer, perquè acabava d’atendre un malalt, prop d’una ma-sia dels Casots. Els amics que l’esperaven, pensant que no li hagués passat alguna cosa, el van anar a buscar i el van trobar ben adormit dins del cotxe.

En una visita a un malalt, va creure convenient mirar-lo a través de la pantalla de raigs X; el pacient va haver d’esperar una bona estona, perquè el Dr. Nin, a més d’atendre alguna altra persona, se’n va obli-dar i va anar una estona al cinema de La Cambra.


95


Un veí explica que, estant molt depressiu i angoixat, va anar a veure el Dr. Nin, el qual li preguntà què era el que més li agradava fer. I, després d’escoltar-lo i saber que li agradava molt caminar, li va re-ceptar d’anar cada dissabte a la muntanya. Des de llavors començà a conèixer tots els entorns de Mediona. Aquesta recomanació l’ha ajudat a viure amb més pau i menys angoixa.

Ens explica l’Antònia Ventura Arnan que la seva mare, Emília Arnan Vallès, acostumava a visitar-se a cal Dr. Nin. En una ocasió els dona-ren l’última visita del vespre; la mare entrà i ella s’esperà a la sala. Va passar molta estona, i l’Antònia al final trucà a la porta. Quina fou la seva sorpresa, en veure el Dr. Nin tocant el violí i la mare recitant el poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

En l’entrevista que li féu Dolors Mestre Oliver, l’any 2002, a la revista Falcons País del Cava, en commemoració del desè aniversari de l’enti-tat, li preguntava: “Què li queda per fer, Dr. Nin?” I ell va respondre: “M’agradaria que tot el que jo he après, es pogués aprofitar i aplicar. Els diagnòstics no es fan sols amb escàners i ressonàncies, sinó aquí a la consulta, escoltant la gent, i a la visita clínica.” També li preguntà quins consells donaria al jovent, i va dir: “Els consells són una cosa; que els escoltin n’és una altra. Però els diria que no es deixin empor-tar per res que doni «gust», perquè ho acaben necessitant, sigui una pastilla, una droga, alcohol, tabac. El que comporta més morts de tot és el tabac. Vull que ho remarquis molt això. El que mata més gent és el tabac. Tots els meus amics de curs que fumaven són morts. I és que el tabac és una droga. El tabac mata més gent que la sida, les drogues i els accidents de trànsit, tot sumat, aquí a Espanya. També recomano al jovent que tinguin molta il· lusió i que estudiïn.”

97


C A P Í T O L V U I T È

Viatges, política i música

98


8.1. VIATGES

Antoni Nin ha estat una persona amb una curiositat innata per a conèixer altres cultures, diferents formes de viure; aquest

aspecte l’ha portat a viatjar arreu del món, observant les persones, els costums..., cosa que l’ha convertit en gran coneixedor de l’ho-me, en una persona humana, comprensiva, compromesa a ajudar en qualsevol moment en la realitat en la qual es trobava, fos al seu poble, o en qualsevol part del món. Ha exercit de metge quan ha calgut, en molts del seus viatges.

El Dr. Nin es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya. Va sol·licitar el seu ingrés com a soci el 5/5/1962 i el proposaren els socis Joan Juvé i Alexandre Balsach. Fou admès com a soci forà el 8/5/1962. Es va afiliar a les seccions de muntanya i càmping. Va fer molts viatges amb el Centre Excursionista de Catalunya.

Anys més tard, Antoni Nin Fernández fou condecorat amb la me-dalla d’argent amb motiu dels seus 25 anys ininterromputs com a soci del Centre Excursionista de Catalunya. La celebració es féu el dia de Sant Jordi de 1987 (23/4/1987), quan li va ser atorga-da una insígnia d’argent. Es publicà l’efemèride en el butlletí del CEC d’abril de 1987.

Havia anat a les excursions que organitzaven en Fèlix Ros i Masa-na i la seva esposa Anna Amigó. Eren unes sortides que es feien cada 15 dies en diumenge.Es passava un programa i s’hi apuntava qui volia. Anaven amb els autocars Penedès. En algunes ocasions era una sortida sorpresa. Aquests viatges es varen iniciar a partir dels anys 68 i 69 i es varen fer durant 22 anys.

Moltes persones de Sant Sadurní o entorns, en sortir de visitar la Catedral de Barcelona. El Dr. Nin tirava la fotografia (1970). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

El Dr. Nin havia participat en les Jornades Mèdiques Esportives du-rant uns anys a Tossa i a Lloret, junt amb un dels grans amics amb qui sempre es relacionà, el Dr. Josep Ferré Puyal, psiquiatre, i la seva esposa, Sra. Trepat. El Dr. Ferré vivia i visitava a Barcelona i tenia una casa a Aiguafreda, on algunes vegades havien compartit dinars, excursions i viatges. Quan el Dr. Nin anava a Barcelona, procuraven trobar-se, per parlar, sopar... Les trobades eren força freqüents. Havi-en fet sortides i participat en diferents actes.

99


Moltes persones de Sant Sadurní o entorns, en sortir de visitar la Catedral de Barcelona. El Dr. Nin tirava la fotografia (1970). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

El Dr. Nin havia participat en les Jornades Mèdiques Esportives du-rant uns anys a Tossa i a Lloret, junt amb un dels grans amics amb qui sempre es relacionà, el Dr. Josep Ferré Puyal, psiquiatre, i la seva esposa, Sra. Trepat. El Dr. Ferré vivia i visitava a Barcelona i tenia una casa a Aiguafreda, on algunes vegades havien compartit dinars, excursions i viatges. Quan el Dr. Nin anava a Barcelona, procuraven trobar-se, per parlar, sopar... Les trobades eren força freqüents. Havi-en fet sortides i participat en diferents actes.

100


El matrimoni Ferré Trepat, i el matrimoni Nin Giménez (1984). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Jornades esportives a Tossa de Mar, Dr. Nin i Dr. Ferré (1984). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

101


Començà a viatjar molt més sovint arran de l’accident de cotxe que va tenir el març de l’any 1970, mentre feia el recorregut de tornada a Sant Sadurní. Va ser un accident molt greu; ell venia de Barcelona i , passat Vallirana, just en passar un pont, un cotxe se li tirà al damunt. Va estar uns mesos ingressat a l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona, i trigà molt temps a recuperar-se.

Aquest fet el va fer reflexionar molt. Diu que va arribar a la conclusió que l’exercici de la medicina li havia impedit viure. La seva visió de la vida va fer un tomb. L’accident li va suposar un canvi d’orientació, que el va portar a veure les coses d’una manera diferent.Volia veure món, i a partir d’aquí va iniciar una sèrie de viatges que l’han portat a recórrer molts països.

Un dels primers viatges va ser amb el Ton Parera Rosell; eren molt amics, i varen decidir fer un viatge per Egipte, passejant pel Nil i vi-sitant els monuments més importants d’aquell espectacular país.

Viatge pel Nil, Ton Parera Rosell.F. c. Per rosA mAriA PArerA.

Ton Parera Rosell.F. c. Per rosA mAriA PArerA.

102


El Nadal de l’any 1981 va fer un creuer pel Mediterrani amb el vai-xell J. J. Sister. Era un viatge de vuit dies i hi anaven la seva esposa i la seva filla i també algunes persones de Sant Sadurní. Hi hagué uns dies de molt mala mar per tot el Mediterrani; se’n parlà en diaris, televisió... Les persones que hi varen anar en tenen molt mal record. Varen fer escala per visitar Florència, Pisa, Roma. A la fotografia po-dem veure el Dr. Nin amb els matrimonis Parera Pérez i Raventós Vallverdú, asseguts a la Fontana de Trevi, de Roma.

Visita a Roma, fontana de Trevi (1981). F. c. Per toN PArerA i mANobeNs.

Ha viatjat amb grups de persones de Sant Sadurní i moltes d’elles manifesten que, quan hi havia el Dr. Nin, no els calia guia, perquè ell coneixia moltes de les coses que visitaven. Havia llegit, s’havia infor-mat i podia explicar moltes de les coses que anaven visitant.

Va ser un dels protagonistes dels viatges de retrobament que molts catalans van fer a l’Alguer després de trencar-se les relacions amb aquesta zona l’any 1920.

103


Aquesta data ens recorda, segons ens diu Joan Formosa Estragués, tots aquells que, amb disset o divuit anys, van formar part de la quinta anomenada del “biberó”; el Dr. Nin no havia fet la mili, però per l’edat coneixia molts dels que hi van anar, i va voler retrobar-se amb els amics de la seva quinta. Va organitzar moltes de les sortides per poder-se anar trobant, durant una colla d’anys, a diferents llocs de Catalunya, per commemorar aquelles gestes èpiques, a les quals van sobreviure. Algunes de les persones de Sant Sadurní, que també anaven a les trobades de la quinta del biberó junt amb el Dr. Nin, eren: Paquita Esteva i Pi, Joan Formosa i Estragués, Núria Nadal i Vallès i Pere Rosell i Notó, Cástor Turégano, Josep Tubella i Jané i Antonieta Carbó i Vergés, Josep González i Ramona Sabaté, Nati Vilomara i Sisco Torelló, Miquel Roig i Montserrat Forés.

El Dr. Nin amb el grup del biberó, de Sant Sadurní (1988). F. c. Per JoAN FormosA.

104


El Dr. Nin, la Sra. Maruja i Joan Formosa (1988). F c. Per. JoAN FormosA i estrAGués.

105


Va anar en diferents viatges amb el seu cunyat Gonzalo de la Guardia i, en un d’ells, el Dr. Nin va tornar amb una noia esquimal, que es va quedar uns mesos a viure a casa seva, a Sant Sadurní.

Molts dels viatges que va fer en els darrers 38 anys, han estat amb el Centre Excursionista de Catalunya.

Amb el grup del Centre Excursionista de Catalunya a Jakson Hole (1988). F. c. Per JoseP esteve.

Va fer un viatge d’uns deu dies amb en Joan Castellví i la seva filla Alba, cap a l’any 1989. Va ser una travessa pel desert del Sàhara en dos Jeeps. En cadascun hi anaven unes sis persones. Un d’ells era ple de catalans; l’altre, de madrilenys. La ruta anava des d’Alger a Tamanrasset, al bell mig del desert. Les condicions eren dures; dormien en tendes de campanya que plantaven a les dunes o bé en refugis, de vegades anomenats “hotels”, però que d’”hotel” sols en tenien el nom.

106


Durant el viatge, el Dr. Nin va exercir de metge diverses vegades. En una ocasió va operar de la vista una nena d’uns sis anys d’un poblat; hauria pogut perdre un ull, si no hagués estat per la seva intervenció. Li va fer una cura en profunditat i li va receptar una medicació que ell mateix li va proporcionar. El Dr. Nin viatjava sempre amb la seva inseparable farmaciola, que sovint la policia li feia obrir. Quan com-provaven que contenia material mèdic de seguida donaven facilitats a tota l’expedició...

Precisament aquest fet va alleugerir un incident que va tenir lloc en un control policial, quan una de les companyes de l’expedició va fer una fotografia als agents i aquests li van prendre la càmera per requi-sar-li el rodet. El Dr. Nin va detectar una dolència en un dels agents, i de seguida li va oferir un medicament adequat, que va treure de la farmaciola salvadora. El policia, de tan agraït, va tornar el rodet i va facilitar el pas pel control a tots els companys.

No sempre l’allotjament durant el viatge va ser en tendes de cam-panya. En alguna ocasió van poder dormir en hotels de la ruta. Un d’aquests hotels, que el Dr. Nin va recordar sempre, consistia en un habitacle rectangular de dues plantes. A la primera hi havia una tau-la llarguíssima amb bancs per seure. Era el restaurant on van sopar: plàteres de cuscús per compartir i gerres d’aigua d’on bevien tots els comensals que envoltaven les taules: locals i nouvinguts. Tot i que feia una certa impressió beure de la mateixa gerra on tanta gent bevia, el Dr. Nin no hi tenia escrúpols, i, com tothom, compartia el que hi havia a taula amb un gran sentit de l’humor. La segona planta de l’establiment, el suposat hotel, consistia en un terra de fusta on els clients tenien la possibilitat d’estendre els seus sacs de dormir per passar la nit, tots en una mateixa sala.

L’única nit que estava previst dormir en un l’hotel com cal, abans de tornar cap a Barcelona, es van trobar que els hotels eren plens per una convenció de polítics, i no els van atendre. Van passar la nit en sacs de dormir al terra de l’aeroport.

107


Viatge a Tamanrasset, el Dr. Nin al costat dels dos Jeeps (1989).

L’Alba Castellví en ple desert (1989). Fotos cedides Per AlbA cAstellví i miquel

108


El Dr. Nin sempre més va recordar aquest viatge, i cada vegada que tenia ocasió de veure l’Alba li recordava, sempre amb les mateixes paraules inicials: “Te’n recordes? “Restaurante-Hotel”!!!” (que era el rètol que anunciava l’allotjament tan precari del desert). A continua-ció començava un llarg diàleg sobre la ruta, que el Dr. Nin recordava amb detall, com tantes altres que sempre que tenia ocasió repassava amb els seus interlocutors.

Amb en Joan Castellví les visites es reduïen a uns pocs minuts per al diagnòstic i la prescripció, seguits d’una llarga estona de conversa so-bre els llocs més pintorescos del món, que tots dos havien conegut.

En el cas de la família de l’Alba, el Dr. Nin sempre els recordava que havia atès cinc generacions de la mateixa família. Els besavis per part de la mare, com el Fidel, amb qui tenia molt bona sintonia, els avis per part de pare i mare, el pare i la mare (Joan i Maria Teresa), a ella mateixa i el seu fill i filla.

També havia anat diverses vegades de viatge amb el grup de la Coral Sant Sadurní, com, per exemple, el del maig del 1997, a la Rioja, Burgos i la ruta del gregorià. A Burgos van visitar la catedral, el Real Monasterio de las Huelgas, la Cartuja de Miraflores. A la tarda es traslladaren fins al Monestir de Santo Domingo de Silos, famós per la seva arquitectura. Hi van poder escoltar un concert de cant gregorià, a càrrec dels mateixos monjos. El concert va ser excel·lent i va deixar en tots els assistents una profunda emoció.

També havia anat en més d’un viatge amb un grup de Sant Pere de Riudebitlles. Eren viatges organitzats per mossèn Lluís Bonet; varen anar a França, a Lourdes, etc. En aquestes fotografies que es varen fer a Lourdes, hi podem veure el Dr. Nin, la Sra. Maruja, mossèn Lluís, el seu germà i cunyada, en Conrad Gili, del bar Novelty (que va ser director durant uns anys de la coral de Sant Pere), i la Sra. Natàlia Bisbal, que m’ha proporcionat aquesta informació, junt amb altres persones que assistiren al viatge.

109


Dr. Nin, Pepi Pérez, Pep Parera. Burgos (1997). F. c. Per PePi Pérez Albiol.

Sra. Maruja, Pepi Pérez i Dr. Nin. Budapest. Abril 2000. F. c. Per PePi Pérez Albiol.

110


Grup de persones de Sant Pere i de Sant Sadurní a Lourdes (1998).F. c. Per NAtàliA bisbAl.

111


Estada a Bèlgica, el matrimoni amb el seu fill Adolf (1999). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Amb motiu de la celebració dels 25 anys de la Coral Sant Sadurní, va anar a Budapest (Hongria), el maig de l’any 2000. En aquest viatge hi anava el Dr. Nin, la Sra. Maruja, els seu fill Xavier i la seva dona. Acompanyats per la guia local Rita Zsàbo, visitaren la ciutat. El grup va anar al teatre de l’Òpera, d’una acústica excel·lent, a la zona co-mercial del carrer Váci i a la coneguda cafeteria Gerbeaud. El dissabte visitaren la plaça dels Herois, la Basílica de Sant Esteve i Mont Géllert amb la Ciutadella i l’estàtua de la Llibertat. Una visita a Buda, recor-rent el barri del castell, l’església de Maties i el Bastió de Pescadors, des d’on s’aprecia una immillorable vista sobre el riu Danubi i la ciu-tat de Pest. No podia faltar la visita al Parlament, el monument més preuat de la ciutat. A la tarda, la coral va oferir un concert a l’església de Szent László, situada en un barri de Budapest.

112


La coral Sant Sadurní i acompanyants, a Budapest (2000). F. c. Per PePi Pérez i Albiol.

El matrimoni amb el Xavier i la nora. Budapest (2000). F. c. Per PePi Pérez i Albiol.

113


El Dr. Nin, Berta Parera i Raventós i Pepi Pérez i Albiol, Budapest (2000). F. c. Per PePi Pérez i Albiol

També van fer un viatge al país Basc l’octubre de l’any 2004, organit-zat per l’Associació de Jubilats Esplai Fundació “La Caixa”, amb un grup de persones de Sant Sadurní. Visitaren Bilbao (entre altres coses el Museu Guggenheim, edifici concebut com una gran escultura), Guernika (amb la visita a la Casa de Juntas), Sant Sebastià (amb la visita a la badia de La Concha i el Monte Igueldo), Zarautz, Guetaria, Hondarribia, Saint Jean de Luz, Biarritz (dos pobles del país basc francès), Pasajes de Sant Pedro, un passeig per la badia de Pasaia i Saint Jean (on es va visitar la casa de Víctor Hugo).

114


Visita a Pasajes, Zarautz, País Basc (2004). F. c. Per PePi Pérez i Albiol.

Hondarribia. País Basc (2004). F. c. Per PePi Pérez i Albiol.

115


Hem demanat al Sr. Josep Esteve i Farriol, de Sant Pere de Riudebit-lles, amb qui el Dr. Nin havia fet molts viatges, que ens busqués llocs i fotografies, i aquí en tenim un resum:

VIATGES DE JOSEP ESTEVE I FARRIOL, M. CARME NADAL, EL DR. NIN I LA SRA. MARUJA

DATA LLOC EXPLICACIÓ

Juliol de 1979

NoruegaCreuer des d’Amsterdam cap al nord (fiords, cap nord, illa Spitzbergen)

Desembre 80, gener 81

ItàliaCreuer cap a l’Alguer, Livorno,

Civitavecchia, Nàpols, Mallorca i Barcelona

Agost 1982 Xina i JapóPequín, Gran Muralla, Hangzhou, Shangai,

Tòquio, Kioto, Nara, Osaka i Hiroshima (en tren bala)

Agost 1984 CapadòciaCreuer pel Mar Negre i el Mar Egeu;

amb autocar des d’Istambul fins a Ankara i Capadòcia

Agost 1985 SuïssaCap al Tirol i Viena, tornant per Venècia

(amb el Dr. Ferrer)

Agost 1988San

FranciscoParcs naturals de l’Oest, Salt Lake City, Las Vegas, Nova Orleans i Nova York

1990 Madrid Escorial, Toledo, Aranjuez

31 desembre 93 gener 94

ArgentinaBuenos Aires, La Pampa, Patagònia

(glacera Perito Moreno), Tierra del Fuego (en motonau)

1995 EscòciaAmb autocar, creuant França i

Anglaterra fins al llac Ness

1997 París Eurodisney i Futuroscope

1998 Praga Karlovy Vary, Castells, tornant per Venècia

Setembre 1998

XileSantiago de Xile, Valparaíso, Illa Negra,

Porto Montt, Bariloche i retorn amb l’Scorpios III i per Xiloè a la glacera San Rafael i Torres del Paine

116


Argentina, creuer Terra-Australis, amb el capità (1993-1994). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

Argentina. Matrimoni Nin Giménez i Josep Esteve. Glaciar Perito Moreno.F. c. JoseP esteve.

117


Praga, Karlovy Vari. Antoni Nin i Josep Esteve (1998). F. c. JoseP esteve.

Xile. A. Nin i J. Esteve. Pont de comandament, vaixell Skorpios III, cap a la glacera de S. Rafael. Xile (1998). F. c. JoseP esteve.

118


Xile. A. Nin, Carme Nadal i J. Esteve. Bosc de les Arrayanes (1998 ). F. c. JoseP esteve.

119


En gairebé tots els viatges va haver de fer de metge d’alguns dels components del grup. En molts d’aquests viatges, segons el mateix Dr. Nin, el sorprengué la misèria que hi ha al món, mentre aquí som a la glòria, fins i tot comparant-ho amb molts llocs d’Europa i Amè-rica.

8.2. La política

El Dr. Nin va ser un dels primers fundadors de Convergència Demo-cràtica de Catalunya a Sant Sadurní. En Jordi Pujol li ho va proposar i ell ho va acceptar. Va ser el primer militant de CDC. Després s’hi afegiren més persones, en Lluís Vallverdú, en Francesc Carafí, i molts altres, que anaren ampliant el grup de Convergència i Unió al poble.

L’any 1977 es varen realitzar a l’Ateneu de Sant Sadurní unes elecci-ons per escollir els candidats a diputats pel Pacte Democràtic.

Eleccions a diputats pel Pacte Democràtic (1977). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

120


Després de les eleccions al Parlament, i en ser president el Sr. Jordi Pujol, es va celebrar un sopar a l’Hotel Sol i Vi, al març de 1980; en aquesta ocasió varen anar al sopar unes vint persones.

Sopar al restaurant Sol i Vi (1980). F. c. FAmíliA NiN GiméNez.

En l’entrevista del 4 de setembre del 1998, a El 3 de Vuit, realitza-da pel periodista Josep Forns, Nin diu: “Em van venir a veure per fundar Convergència a Sant Sadurní i vaig acceptar-ho. Al cap d’uns dies vam fer un pa amb tomàquet amb Jordi Pujol, que encara no era president de la Generalitat, a Casa Joan de Vilafranca. Jo vaig ser el primer afiliat de Sant Sadurní, però mai no he anat a les llistes electorals amb possibilitats de sortir escollit com a regidor. La meva relació amb la política ha estat bastant distant. M’he limitat a presen-tar alguns actes polítics a la vila i a assistir a algunes manifestacions, com ara la de la LOAPA. A banda de Convergència, també em sento bastant a prop d’Esquerra.”

121


Quan el periodista li pregunta quina opinió té de Pujol, que també era metge, Nin diu: “Em sembla que és un home molt pragmàtic. Potser sí que s’hauria de retirar, no ho sé, perquè això dels anys és molt relatiu. Hi ha persones de 50 anys que ja són vells i gent de 80 que encara estan molt actius.”

El Dr. Nin ha estat un metge molt arrelat al seu país, a Catalunya, coneixedor dels seus polítics, les seves opinions, i molt interessat per les notícies que feien referència al futur polític de Catalunya.

Arran de la mort d’en Nin, Joan Amat, que va ser regidor i després alcalde de la vila a les llistes de CiU, no dubtà a afirmar que Antoni Nin ha estat un dels personatges més il·lustres de la vila, i va desta-car per sobre de tot la seva vàlua com a persona. El Dr. Nin, asse-gura Amat, era un personatge que no entenia de “colors” a l’hora de classificar les persones. L’excalde expressava la seva admiració per a aquest sadurninenc d’adopció, com a metge i com a ciutadà.

122


8.3 LA MÚSICA

Melòman i empedreït amant de l’òpera, el Dr. Nin estava abonat des de ben jove al Liceu i al Palau de la Música. Era una afició que va practicar durant tots els anys de la seva vida. Tocà el violí fins a l’edat de vint-i-cinc anys.

L’Antoni Nin tocant el violí. Foto Setmanari “El 3 de Vuit”.

123


Li agradava molt la música, coneixia molts autors, sobretot d’òperes, va assistir durant molts anys a les audicions d’òperes al Liceu.

Hem parlat amb el matrimoni de Sant Pere de Riudebitlles, la Sra. Mª Àngels Marimon i el Sr. Eudald Font Augé, amb qui varen compartir durant molts anys les anades al Liceu a escoltar òperes. El passaven a recollir amb el seu cotxe; els primers anys també hi anava la Sra. Maruja. Recorda que anaven a totes les òperes que es varen fer a partir de l’any 1980 fins a l’any 2000. Les òperes s’iniciaven a partir del mes de març i acabaven al setembre. Diu que el Dr. Nin moltes vegades els cantava l’òpera durant el viatge d’anada a Barcelona.

Quan s’acabava l’òpera, els demanava si el podien acompanyar a al-gun dels hospitals de Barcelona on hi havia ingressada alguna perso-na que ell havia atès. Al Sagrat Cor, al Clínic, a l’hospital de Barcelo-na..., i s’havien passat moltes estones esperant-lo perquè ell pogués visitar la persona que coneixia, interessar-se per la seva salut, saber la medicació que prenia i parlar una estona amb ella.

Antoni Torelló Mata ens comenta que “el Dr. Nin era un gran aficio-nat a la música clàssica, concretament a les òperes. Havíem coincidit moltes vegades al Liceu.”

I afegeix: “L’any 1991, el Dr. Nin, va assistir al concert de Cap d’Any, a l’Òpera de Viena, amb el meu pare Antoni Torelló Casanovas; aquell any es celebrava el bicentenari de Mozart. Aquesta experiència l’en-tusiasmà.

»L’agost de l’any 1997 vam organitzar un viatge a Bayreuth, amb el Dr. Nin i els Amics Wagnerians de Barcelona. Bayreuth és una ciutat alemanya famosa per la seva relació amb el compositor Richard Wag-ner, on cada any es representen obres del compositor, en el teatre Wagner.

»Les obres a les quals vàrem assistir van ser: Parsifal, Tristany i Isolda i Mestres cantaires de Nuremberg...”.

124


Bayreuth, el teatre Wagner. Antoni Torelló i Mata i el Dr. Nin (1997). F. c. ANtoNi torelló i mAtA.

Sopant en el mateix viatge a Bayreuth. F. c. ANtoNi torelló i mAtA.

125


C A P Í T O L N O V È

La jubilació, la vellesai la mort

126


9.1. LA JUBILACIÓ

Tot i que encara trigaria bastants anys a jubilar-se, l’any 1975 el Dr. Nin va enviar un comunicat a les famílies que estaven aconduïdes amb ell per fer saber que suspenia les iguales i passaria a cobrir els honoraris per cada visita feta.

Antoni Nin Fernández, metge. Sant Sadurní d’Anoia

Abans de tot he de donar les gràcies a tots els clients que durant aquests vint anys m’han afavorit en pertànyer a la meva iguala.

Actualment i amb motiu de l’excés de treball que dia darrere dia es va augmentant, i per tal de poder donar un SERVEI MÈDIC més eficient, em veig obligat a suspendre el cobrament de la IGUALA MÈDICA. Així és que a partir del primer de setembre, solament es cobrarà per les visites efectuades. L’horari de les visites continuarà essent el mateix que fins ara, a més de les hores prèviament con-vingudes.

Les emergències i accidents seran assistits a totes hores.

També es farà un SERVEI de VISITA a domicili de quatre a cinc de la tarda. Aquest SERVEI haurà d’ésser avisat per anticipació.

Atentament els saluda el seu afm. s. s.

Sant Sadurní d’Anoia, agost del 1975

En l’entrevista que li va fer Adelina Beneit Roig, el Dr. Nin parla d’alguns aspectes de la seva persona i diu: “Durant molts anys de la meva vida he tingut un sobrepès considerable, he procurat fer règim. M’ho passo molt malament, ja que sóc una persona que m’agrada menjar bé. Això m’ha obligat algunes temporades a dinar sol en la meva habitació, perquè, si no, seria incapaç de fer dieta. Per altra banda, la feina, encara que m’agrada molt, també m’esgota i m’angoi-xa. Em sento molt responsable dels meus malalts.”

127

La jubilació, la vellesa i la mort

Antoni Nin també explica: “Actualment jo sóc el meu propi metge. Generalment no m’ho passo tan malament com anys enrere, però suposo que, ja que em faig gran, un simple refredat em provoca una constricció bronquial.”

Sobre la seva dolència d’asma, en la mateixa entrevista diu: “A causa de l’asma, vaig estar ingressat periòdicament, en set ocasions, a l’hos-pital del Sagrat Cor; en cada ingrés agafava una infecció nosocomial. La meva última hospitalització va ser l’any 1990, en la qual vaig estar més de dos mesos.” L’endemà de donar-li l’alta, hagué de reingressar a causa d’un altre procés infecciós. “L’equip mèdic que em portava era el del Dr. Manresa, del qual no tinc res a dir.” Comenta que el servei d’infermeria també fa el que pot, “però pobres noies, cobren molt poc! Aquest és l’únic motiu pel qual no m’he donat de baixa de l’Aliança. Per amistat amb els sanitaris. La institució com a tal fun-ciona molt malament. La seva existència només està justificada des del punt de vista comercial. Com totes! Ara, davant d’un atac d’as-ma, res d’hospitalitzar-me, tinc massa present l’últim ingrés, en què vaig estar durant un mes amb febre, sempre tancat a l’habitació de l’hospital... La institució funciona de manera que disposa de la vida de les persones: "Mira, avui et fan un TAC, i per fer-lo et traslladen a un altre lloc, ara et faran una ecografia, demà una anàlisi...". Fins i tot per causa de la desorganització que hi ha et poden treure sang, innecessàriament, tres vegades en un mateix dia...

“Des de fa un temps, tinc a la meva habitació una bombona d’oxigen, que és molt menys perillosa que la que tenen a l’hospital. He decidit que, si no passen coses més greus, no tornaré a ingressar. En lloc d’anar a un centre hospitalari me n’aniré a un balneari, ja que ho he provat i em sento molt millor.”

En una entrevista (que publiquem com a annex al final) que li varen fer al setmanari El 3 de Vuit, al setembre de l’any 1998, manifestava: “Em fa por jubilar-me perquè no vull sentir-me inútil sense una acti-vitat. Jo voldria jubilar-me, però em fa por, perquè la medicina és la meva ocupació”.

128


El Dr. Nin va treballar fins molts anys després de jubilar-se, passava consulta a alguna de les persones que li demanaven i també visitava els seus pacients a domicili. Últimament no podia conduir i li cos-tava desplaçar-se. Aleshores els atenia a casa seva o bé els demanava que l’anessin a buscar.

Quan l’anaven a buscar, fos a l’hora que fos, i l’acompanyaven en cotxe, ell acudia a visitar i, si convenia, feia el seguiment del pacient, durant tot el temps necessari.

Aquests últims anys, en anar-se fent gran i veure que no tenia tanta feina, s’anava desmoralitzant. Pensava que la jubilació no li arribaria mai i que la seva vida no tenia sentit si no podia dedicar-se als altres.

Ha estimat sempre la seva professió i ha continuat treballant fins que les seves possibilitats han minvat, i s’ha vist incapaç de seguir la seva professió que va ser el seu alè de vida.

Es pot dir que va deixar de visitar quan la seva salut li va dir prou, i també penso que va deixar de viure en veure que ja no podia atendre ni dedicar-se als altres, cosa que havia estat sempre la seva passió.

9.2. LA VELLESA

Al Dr. Nin li va costar molt admetre que es feia gran, no poder con-duir, no poder dedicar les hores que calgués a la seva professió, visi-tar malalts, fer-ne un seguiment, moure’s, parlar amb amics... Això el va desmoralitzar i se sentia deprimit.

Algunes vegades l’anava a buscar el Modest Rigol i anaven a passar la tarda amb el Ton Parera Rosell. El Ton també era una persona gran i eren molt amics. El Dr. Nin havia portat tota la vida la mare del Ton Parera, els fills, i ell n’estava molt agraït.

Això li agradava, però, en tornar a casa i assumir que s’anava estan-cant, que no podia fer allò en què havia treballat tota la seva vida, es va anar entristint, apagant... Ara s’adonava que s’havia dedicat molt als pacients i que havia deixat, en mans de la seva esposa, molta part

129


de l’educació i del tracte amb els seus fills. Els últims anys, n’era molt conscient.

Quan ell es trobava més sol i no podia fer massa cosa, ni ell ni la seva esposa, els fills varen estar amb ells, compartiren algunes nits ells i les nores, s’hi quedaven els caps de setmana a dormir. També el visitaven i l’acompanyaven els seus néts. Últimament varen tenir diferents persones que els varen atendre: una noia boliviana anome-nada Elsa, una de russa que es deia Natàlia; durant força temps l’Elva Servin, del Paraguai, i la seva germana Erma. La Luisa també hi havia anat algun cap de setmana.Totes tres viuen i treballen actualment a Sant Sadurní. També hi va ser molt de temps la Mirtha, del Paraguai; amb totes elles hi hagué, i encara hi ha, una bona relació.

Va afectar-lo molt la mort de la seva filla Montserrat, l’any 2005; tam-bé a la seva esposa, ja que havien estat durant molts anys pendents de la seva malaltia.

En aquests últims anys a casa el Dr. Nin hi havia hagut molt de mo-viment, amb tants fills i néts, tothom entrava i sortia i la Sr. Maruja estava per tots, també per ell; principalment quan visitava havia de tenir sempre la Sra. Maruja prop d’ell...

A casa sempre hi havia algú, fills, néts, que entraven i sortien, els hi donaven ànims. Quan el Dr. Nin començava a decaure, no volia aixecar-se del llit. Però hi hagué sempre la seva esposa que li feia costat, li deia: “Antoni, aixeca’t que tens visites, mira qui ha vingut, apa, aixeca’t que berenarem.” Tot i que en aquests últims anys i des-prés de la mort de la seva filla, la Sra. Maruja començava a repetir situacions, preguntes.

El Dr. Nin i la Sra. Maruja, han tingut 13 néts: Xavier, Carlos, Marta, Gerard (†), Ester, Joel, Adriana, Laura, Anna, Aleix, Patrícia, Víctor i Elena. Van conèixer el seu besnét Joan, fill de l’Ester.

Una de les seves dèries d’aquests últims anys era que tots els néts havien d’estudiar anglès, i els va pagar a tots les classes, perquè deia que ell no en sabia prou i creia que era molt important per anar pel món.

130


9.3. LA MORT

En el seu treball, Adelina Beneit Roig escriu: “Ell -el Dr. Nin- deia que, en ser metge, saps el que et pot passar i això angoixa. «En la meva feina la mort és una constant, però mai no m’he trobat que un pacient em pregunti directament si la malaltia que pateix el portarà a la mort. La gent té moltes ganes de viure, i alhora està molt poc preparada psicològicament per afrontar la mort. Per tant, s’opta per no parlar-ne.»

“I el Dr. Nin afegeix: «Crec que per la meva formació mèdica veig la mort d’una manera més clara, que m’ho fa passar més malament quan em sento malalt. La meva feina, quan em converteixo en ma-lalt, em porta un seguit de dubtes i angoixes, que estan molt més presents en el cas que els malalts siguin de la pròpia família.»

“Uns dies abans de morir, els fills van dir-li per ingressar en un hos-pital, ell va manifestar que volia estar a casa.

“El dilluns dia 21 d’abril, va morir a casa seva, a l’edat de 87 anys, Antoni Nin Fernández, "el doctor Nin". Metge de capçalera de Sant Sadurní durant més de cinquanta-dos anys.”

Sumant-se a l’emoció de molts sadurninencs, l’Ajuntament donà el condol a la família i féu un reconeixement públic de la tasca desenvolupada al llarg de 52 anys per aquest entranyable metge de capçalera.

Es va fer públic un text que deia coses com aquestes: “El Dr. Nin ha atès a la seva consulta moltes generacions de sadurninencs; a banda de receptar medicines, sempre escoltava i tenia una paraula amable per als seus pacients.” Moltes de les persones que l’havien tingut se sumaren al dol, i expressaren sincerament la seva pèrdua.

La cerimònia del seu enterrament es va fer el dimecres dia 23, diada de Sant Jordi, a dos quarts de dotze del matí, en una església parro-quial plena de convilatans que van voler retre-li un darrer homenat-ge. La cerimònia es va iniciar amb una sonata de Bach, i, en cloure l’enterrament, va sonar una part de la música de l’òpera Turandot,

131


“Nessun Dorma”, de Giacomo Puccini, de la qual el Dr. Nin era un gran amant.

Els seus néts, al final de les exèquies, a l’església parroquial de Sant Sadurní, van llegir aquest text:

Has vist avi? Han vingut tots!

Parlo jo, però som tots els teus néts els que hem crescut sentint grans històries sobre tu.

Per molts un gran metge; per molts més, una gran persona. Per nosaltres, un home bo, de grans conviccions, de grans viatges i d’una vida plena.

Perquè tu veies la vida plena de sentit. El sentit que et va donar la iaia, el sentit ple d’il·lusions que veies en nosaltres que érem mes jo-ves. El sentit dels teus amics fidels. I el sentit de tots els teus pacients que s’asseien davant teu. Inspiraves confiança i sabies el que feies. Tenies clar quina era la teva passió.

Vas fer que de ben petits entréssim a fer-te un petó al despatx hi hagués qui hi hagués. Per això els pacients també eren de la família. Així ens ho vas ensenyar.

Per a tots aquells que el sentim a prop, no deixeu de somriure. La bondat desperta l’alegria i no pas la pena. I ell ens ha fet molt de bé.

En nom de la nostra família, de la qual tots els qui esteu aquí for-meu part, gràcies per estimar-lo tant.

Avi, descansa. Fes tot el que t’ha quedat per fer.

Acompanya’ns sempre, però recorda’t de gaudir d’aquest cel que molts diuen que t’has guanyat.

23 d’Abril de 2008.

132


La seva esposa, la Sra. Maruja, sempre havia estat pendent del seu marit. Poc abans de morir ell, es va accelerar un procés de pèrdua de les seves facultats mentals, no se li va dir que s’havia mort el marit. Ella es refugiava molt en les seves germanes i en alguns moments, quan preguntava per l’Antoni, comentava: “Deu ser de viatge.” La Sra. Maruja va morir un any després, va ser el dia 5 de juny de l’any 2009.

133


C A P Í T O L D E S È

Retalls de premsa

134


Pocs dies després de la mort del Dr. Nin, alguns setmanaris publi-caven i recollien condols i cartes al director de convilatans que

lloaven la figura humana del doctor traspassat aquella primavera de 2008.

En el setmanari, El 3 de Vuit, del dia 25 d’abril del 2008 diu:

Metge vocacional, els seus amics asseguren que Antoni Nin tenia un ull clínic extraordinari per a examinar els pacients, a qui atenia a la seva consulta del carrer Montserrat. També destacable és la seva humanitat, que li va fer conèixer ben de prop les inquietuds i les preocupacions dels seus pacients.

Vendrellenc de naixement, va exercir de metge durant 9 anys a Sant Llorenç d’Hortons abans d’establir-se a Sant Sadurní fa 52 anys. El Doctor Nin ha atès a la seva consulta a moltes generacions de sadur-ninencs i, a banda de medicines, sempre tenia una paraula amable pels seus pacients. Casat amb la Maruja Giménez, va tenir 8 fills, i les seves aficions eren els viatges i la música. Antoni Nin va fer el pregó de les Fires de Sant Sadurní de l’any 1998. El trobarem a faltar.”

Al mateix setmanari hi trobem algunes cartes, una de Gemma Torelló i Sibill:

Estimat Dr. Nin:

Tinc 46 anys, i com molts sadurninencs, he confiat tota la meva vida en les seves visites. Vostè ha cuidat la salut dels meus avis fins el dia que van morir; ha cuidat la dels meus pares, la dels meus germans i fins i tot la de la meva filla.

Des que era petita, quantes visites m’haurà fet! Impossible de comp-tar, impossible de pagar, i, fins i tot, impossible d’agrair, perquè el seu treball mai no acabava a la consulta. Sempre hi havia una nova visita a casa: sonava el timbre, i amb el seu bastó apareixia sempre al portal per a veure com anava el malalt. Sempre incansable, sempre amb un “sí” i un “ara vinc”, fos Nadal, Sant Esteve o Sant Antoni.

135

Retalls de premsa

No exagero si crec que molta gent de Sant Sadurní deu la vida als seus diagnòstics. Quantes vegades he sentit als millors especialistes de Bar-celona, alabant-lo com cap altre! Molta gent plorarà la seva mort amb tot el sentiment, perquè és i ha estat un referent mèdic i humà com no n’hi ha hagut cap altre. Metge excepcional i profundament cultivat. Sempre a punt per a anar al Liceu o al Palau de la Música. Sempre a punt per a explicar el que havia vist i viscut en tots els seus viatges.

Tenir-lo com a metge ha estat un luxe, gaudir-ne com amic de la família, ha estat un plaer. El trobarem a faltar, Dr. Nin. No es pot imaginar quant li devem i quin record tan profund i meravellós ens deixa! Una forta abraçada.

Una de Francesc Carafí i Quintana:

El doctor Nin, “metge del poble”

Antoni Nin i Fernández ha mort a l’edat de 87 anys.

Era el típic “metge del poble”. A més a més, però, venia molta gent dels pobles del voltant i persones de fora amb un cert rang social.

El Dr. Nin era molt popular i a tota hora del dia estava disponible. És a dir, matí, tarda i nit. A altes hores de la nit, si un no es trobava bé, truca-ves a la consulta i el metge et visitava. Si anava pel carrer, el veí l’aturava i li consultava alguna cosa referent a la seva malaltia. Estava plena la sala de visites; hi havia una urgència, se l’anava a buscar i ell es dirigia al lloc del malalt o de l’accident. En fi, tota una humanitat inexorable.

Destacà en ell, al marge de la professió, la vessant de la seva perso-nalitat. Juntament amb Francesc Carafí i Lloret i Lluís Vallverdú va ser un dels fundadors de Convergència democràtica de Catalunya a Sant Sadurní...

... Era una bellíssima persona, apreciat per tot el poble i valorat des de fora, com un gran metge d’aquell temps.

Com a altres personatges il·lustres de la vila... desitjar-li, al Dr. Nin, en aquesta altra vida, pau i tranquil·litat.

136


Text de l’escriptora: Teresa Costa-Gramunt,

(El llibre: La crisàlide, p. 151)

Sempre recordaré la bonhomia del doctor Antoni Nin, que ha salvat tantes vides. És un metge de capçalera com cal, un metge que no només receptava píndoles i xarops sinó que guaria els seus pacients a base d’intel·ligència humana i científica, i també amb l’expressió entenimentada dels seus sentiments.

Com que no avançava en el meu procés, em va dur a la seva consulta, que sempre era curulla de gent. Tot i així, es va prendre tot el temps que va fer falta. Primer va comprovar l’estat de les meves constants vitals, que estaven molt i molt afeblides. Després em va fer seure davant seu, cara la finestra: aquella matí hi lluïa un dia sense màcu-la, una jornada esplendent, solar. I m’ho va fer veure, tot obrint els porticons i fent-me respirar aquell aire.

Després, sense presses, a peu dret, em va anar mostrant una bella col-lecció de ceràmiques, de quadres i d’objectes d’antiquari que tenia es-campats pel despatx. I mentre jo ho contemplava, em va anar pregun-tant, sol·lícit, quines coses de les que jo havia fet fins aleshores m’agra-daven més. Li ho vaig anar dient, gairebé com si no fos cosa meva. En un moment oportú, em va fer prendre consciència d’allò que tenia per fer, que encara havia de fer... Em va fe prometre que ho intentaria.

Ara ja sé que va ser aquell matí, amb vint anys ja fets, quan vaig tornar a néixer.

Un altre text de la mateixa autora: Teresa Costa-Gramunt

(El 3 de Vuit el 2 de maig del 2008, apartat OPINIÓ, en la mort del Dr. Nin. Pàg. 130.)

Gràcies, Dr. Nin:

Dec al Dr. Nin la vida que va seguir a partir dels meus vint anys, quan una anorèxia reactiva a un desengany amorós em va voler apartar de l’univers dels vius. Al meu llibre La crisàlide (Pagès editors, 2002)

137

Retalls de premsa

vaig narrar aquesta experiència traumàtica quan ja havien passat gairebé trenta anys d’aquells fets luctuosos. Plorava a llàgrima viva mentre ho feia. Però el text resultant, un testimoni vital passat pel sedàs de la literatura, és d’una gran contenció emotiva, tot i que no estalvia detalls.

En aquesta narració esmento el Dr. Nin, li faig un homenatge. I tot explicant el procés d’aquella oportuna visita que jo sempre dic que és la del meu renaixement, escric que Antoni Nin “és un metge de capça-lera com cal, un metge que no només receptava píndoles i xarops sinó que guaria els seus pacients a base d’intel·ligència humana i científica, i també amb l’expressió entenimentada dels seus bons sentiments.”

L’home que ens ha deixat, Antoni Nin i Fernàndez, el Dr. Nin per als sadurninencs de tantes generacions que van posar la pròpia salut a les seves mans, era un humanista. La seva consulta era sempre plena de gent que s’esperava tot el temps del món, ja que sabien que quan els tocaria el torn, aquell home que ho donava tot als seus malalts, no tindria pressa ni faria un gest d’impaciència. Jordi Llavina ho ex-plica molt bé al seu dietari: no anava de dret a la pregunta del què et passava, què et feia mal. Primer s’interessava per la teva vida, pel que t’ocupava i el que et preocupava, vet aquí la pantalla fantàstica on s’escrivia tota la informació que el bon doctor necessitava. I amb aquella gran capacitat psicològica que tenia, i amb el seu famós ull clínic que portava a la seva consulta gent de tot arreu, actuava tant de metge del cos malalt com de l’ànima malmesa. La seva pràctica mèdica era holística: abastava tota la persona, globalment.

Amant de la literatura i de la música (ara llegeixo al 3 de vuit que va tocar el violí fins als vint-i-cinc anys), i una mica col·leccionista d’objectes antics, amarats de la pàtina del temps, no recordo mai haver vist el Dr. Nin vestit de qualsevol manera. Com si amb el vestit acurat portés aquella elegància subtil que procedeix d’haver polit la seva humanitat amb una formació humana en procés continu, com en procés de metamorfosi contínua es manifesten els processos vi-tals, que ell coneixia i estudiava.

138


La vida no li va estalviar el dolor físic ni el dolor moral, que encara el van acostar més al dolor dels altres. Home d’una gran plasticitat espiritual, comprensiu, amant de la família, del poble i de la terra catalana, el seu record, per a molts, serà el d’un àngel barroc de galtes plenes i rosades, que amb les seves ales ens va retornar a la vida i ens va donar consol.

I dos escrits de l’escriptor Jordi Llavina

(El 3 de Vuit, 25 abril 2008)

Remembrança del Dr. Nin.

Era una eminència. Com a metge i, potser encara més, si és que és possible, com a persona.

Dimarts al matí m’aturo a esmorzar a Sant Sadurní. Vinc de Piera i encara tinc un parell d’hores fins a les deu, que és quan he de passar comptes amb la meva primera cita laboral del dia. Passo a comprar el diari a ca l’Huguet i, llavors el propietari del conegut quiosc m’ho diu: “El Dr. Nin és mort!”. “¿Ah, sí?, pobre home. Es devia acostar als noranta”. En comptava vuitanta-set.

Durant una època vaig freqüentar molt la consulta del Dr. Nin, a Sant Sadurní. Era a mitjans dels noranta i jo, que sóc hipocondríac de mena, tenia des de mals de panxa provocats pels nervis -sóc, tam-bé, molt nerviós de mena- fins a qualsevol altre mal real o imaginari. La Rosa, la noia que despenjava el telèfon, et deia: “Vine cap allà a quarts de sis” i llavors tu et passaves una hora, de vegades una hora i mitja, de vegades dues hores i tot, en aquella sala que, si no recordo malament, tenia una banqueta amb coixins i les parets totes cober-tes de diplomes. Dels diplomes, n’hi havia de molt vells, i el nom del doctor Nin hi apareixia cal·ligrafiat d’aquella manera antiga, amb una lletra que tendia a l’arabesc. També hi havia penjada la foto de l’orla, la de final de carrera –totes les fotos de carnet, rigorosament en blanc i negre és clar–, amb un doctor Nin joveníssim, llicenciat en Medicina a començaments dels quaranta.

139

Retalls de premsa

El doctor et rebia en una habitació que tenia un regust molt antic, amb una xemeneia apagada en un racó i totes les parets del vol-tant entapissades de llibres, llibres gruixuts, principalment –potser exclusivament- de medicina. En una banda, s’obria la seva cambra d’exploració. Un entrava en aquest espai i descobria com podia ser la sala d’exploració al sanatori Berghof on Hans Castorp era visitat regularment pel doctor Behrens a La muntanya màgica. Una màquina de raigs X, si la memòria no em traeix, i un armari de portes de vi-dre, ple fins dalt de flascons i potets molt de la ciència farmacològica d’una altra època.

El doctor Nin mai no et preguntava de dret pel teu terrible mal. Sabia que a mi m’agradava la literatura, i arrencava la visita amb una explo-ració literària. Era capaç de recitar-te tirallongues senceres de versos de Verdaguer, Sagarra o Maragall. Tenia predilecció per aquests po-etes. Clàssics de la nostra literatura. Solia acabar moltes de les seves preguntes amb un “oi”. També acostumava a preguntar-me què feia la meva àvia Paquita, que és només dos anys més jove que ell.

Quan els teus nervis ja s’havien afluixat notablement, quan tot tu t’havies distès i el pensament se t’havia envolat cap a una regió lite-rària més càlida, el doctor et demanava: “Així, què et fa mal?, i tu li deies: “Em fa mal la panxa”. El doctor Nin era, en el millor sentit del terme, un metge a l’antiga, amb un ull clínic providencial, a part de vocacional, un ull clínic veritablement polifèmic, del ciclop Polifem –si em permeteu el neologisme. Sempre t’encertava el mal, fos real o imaginari. Per Nadal, li deixava una de les meves nadales, que la pròxima vegada que ens vèiem m’agraïa de tot cor. Fins a l’època que el vaig tractar més o menys assíduament –vaig deixar de fer-ho ara fa deu anys, potser- tenia una memòria prodigiosa. M’havia explicat més d’una vegada i de tres, els seus començaments com a metge ru-ral, quan havia d’anar amb bicicleta o a peu a masos de la contrada. De vegades, es mullava amb la pluja i, vespre avançat, a la casa del malalt el convidaven a sopar o almenys a fer un refrigeri. Tot seguit, abandonava la casa i, dalt la bicicleta o camina que caminaràs, torna-va a casa. Moll com un pollet, des de la Fortesa o Can Rossell.

140


El doctor Nin coneixia massa bé el gust de la tragèdia, però el seu ànim mai no traslluïa, davant el pacient, inquietud ni dolor. De tant en tant, quan passava visita, cridava fort la Rosa o la seva dona, la Maruja, una personeta adorable, excepcionalment menuda i excep-cionalment forta, que ha parit em sembla que són set fills. Trobarem a faltar molt aquest metge de veritat –metge del cos i de l’ànima. Se n’ha anat un home d’una peça, admirable per tants i tan variats conceptes.

Jordi Llavina.

(La Vanguardia, dimecres 30 d’abril de 2008)

La semana pasada falleció, en Sant Sadurní d’Anoia, el doctor An-toni Nin. Tenía 87 años y dejaba a sus espaldas una vida fecunda y ejemplar, cuya pasión por este país, la música y la medicina no eran más que las tres expresiones más sobresalientes de su amor al género humano.

El doctor Nin era un médico a la antigua usanza, de cuando los ga-lenos se empeñaban en conversar con sus pacientes. Su ojo clínico era portentoso. Para beneficiarte de él, antes debías aguardar largo rato en una sala de espera repleta de diplomas, en la que hasta tu mal llegaba a aburrirse. Me sabía de memòria la letra pequeña de la mayoria de estos diplomas y hasta hubiera podido imitar -con los ojos vendados- la bastardilla con la que ciertos doctores firmaran unos papeles de tanta enjundia a mediados de los cuarenta.

Cuando ya casi te habías olvidado de tu dolencia, Rosa, su secretaria, te llamaba a la consulta. El doctor visitaba en una habitación noble, de techo alto, emparedada de libros (tratados muy gordos, de tapas coriacias y páginas grabadas). Su mesa estaba atestada de objetos (una pluma, un pisapapeles, fotos de sus nietos o de sus viajes a lo largo del ancho mundo). Jamás te preguntaba a bocajarro qué te había llevado a su consulta. Le hubiera parecido una descortesía. Sus primeres preguntas, a mi que me gusta leer, se dirigían a ciertas

141

Retalls de premsa

zonas templadas de la poesia lírica. Adoraba a Verdaguer y a Segarra, de quienes recitaba, de corrido, poemas enteros, retahílas de versos que alejaban de tu mente la temible picazón del dolor. Cuando más que roto se había fundido ya todo el hielo, te soltaba: “ Así, ¿qué es lo que te duele?” y, si hacía el caso, te conducía a una lóbrega sala de exploración, en la que había un armario lleno de frasquitos y me-dicamentos y hasta una vetusta máquina de rayos X desenchufada desde hacía décadas. Echado en la camilla central, resultaba inevi-table recordar a Hans Castorp auscultado por el doctor Behrens, en esa cámara subterránea, de luz mortecina, del centro Berghof en La Montaña mágica.

Antoni Nin era una eminencia como médico y como persona. Unos días después de su muerte, visité la Vila-Museo Pau Casals, en el Ven-drell, la Ciudad donde había nacido, también, mi querido doctor. Ambos mantenían cierto parecido físico. Los dos eran hombres de genio. Catalanes orgullosos de serlo, cuya obra, cuya memoria, dig-nifican al país.

Una carta d’Elena Nin Sanchez

(El 3 de Vuit, 9 de maig de 2008)

El meu avi i el meu metge

Ara ja han passat quinze dies i a sobre el despatx, desenes de llibrets i prospectes de viatges, ofertes d’enciclopèdies actualitzades, el Va-demècum i el bastó i un munt de llibres de medicina suats de nom impronunciable reposen com si també pensessin que aquesta hora mai no hagués d’arribar. I mentre ho contemplo penso en com desit-jaria poder tenir l’última conversa amb ell perquè m’ajudés a alleujar aquesta tristor.

Ja des de ben petita vaig ser conscient que la meva era una família realment nombrosa: els pares, el meu germà, els avis, els “tiets” i cosins... i els pacients de l’avi. Ell considerava tots els pacients i tothom que passés per la seva consulta com un més de casa, sense

142


mostrar mai cap tipus de prejudici i oferint sempre tot el que tin-gués al seu abast.

A l’avi li encantava passar consulta i anar amunt i avall a qualsevol hora i qualsevol dia a veure els seus pacients. Perquè a ell també el tractaven com un més de la família i perquè al Dr. Nin no només l’apassionava la seva feina, sinó que sabia que les classes i lliçons més importants que mai no aprendria s’esdevindrien en aquestes visites de la mà dels seus pacients: l’amor, la humanitat, la vida i la mort, la riquesa i les misèries.

Encara que sembli estrany, tots els que van confiar en ell i se’l van estimar també el van curar en molts moments de la seva vida.

El trobarem a faltar tant... Com em va dir la meva mare en aquells primers dies d’incredulitat, amb la seva mort tots hem quedat una mica més orfes.

En nom de la meva família, de la qual tots els que heu conegut i esti-mat el Dr. Nin n’heu format part, volem agrair les sentides i emotives mostres de condol que hem rebut al llarg d’aquests dies.

143


C A P Í T O L O N Z È

Opinions i recordsd’altres persones

144


Diferents persones han volgut opinar sobre el Dr. Nin, per la re-lació que hi van tenir:

Ton Parera Rosell

Aquest escrit el va enviar el Sr. Ton Parera Rosell al Dr. Nin, amb motiu de compartir una celebració. Escrit el 13 de juny de l’any 1996.

Què li puc dir, al Dr. Nin, quan tots els que el coneixen, l’estimen per la gran ajuda a tots els que l’han necessitat, per la ciència tan gran acumulada en l’exercici de la seva professió d’extraordinari metge. Jo em considero un dels més agraciats per la seva entrega a la meva família, principalment a la meva estimada mare i al Jeroni...

La rebuda, emocionant, que vam tenir la Teresa i jo en arribar al restaurant és incomprensible, si no has viscut un acte semblant, ja que jo creia (la Teresa ho sabia a mitges) trobar-me solament amb les dues parelles dels meus fills per a celebrar l’aniversari dels meus 80 anys; creia que ho celebraríem en la intimitat i vam trobar-nos amb 46 familiars i amics.

Moltes gràcies per la presència vostra en el sopar i per l’escrit teu felicitant-me per l’aniversari número 80 (que Déu n’hi do), a més de ser el meu sant.

Quan el Jeroni i la Rosa Mª em van fer entrega dels sis volums de felicitacions escrites per la meva família i els millors íntims amics i que, després del sopar, vaig llegir en arribar a casa (fins a les 7 del matí del dia 14), l’emoció i la felicitat que sentia (entenent que la major part dels escrits són exagerats), en veure que la família i els amics m’estimen tant, vaig arribar a creure que era un somni que encara em dura.

Bé, Antoni i Maruja, rebeu una forta abraçada. Ton.

145


Paquita Roca Amat

Fa molts anys que vaig conèixer el Dr. Nin, no recordo ben bé quants anys tenia jo la primera vegada que el vaig veure. Però sé que era bastant joveneta quan ell venia per casa a visitar la meva mare que estava malalta.

Cada dia passava a veure-la i em donava instruccions de com havia de fer-li les cures del mal que patia a les cames, per causa de la seva malaltia.

Amb el temps, tot es va anar complicant i em va dir que la mare ne-cessitaria més atenció tant de dia com de nit. Per això, em va dir que el podia avisar encara que fos a la mitjanit i que no dubtés a anar a trucar a la porta de casa seva, que ell vindria de seguida. I així ho vaig haver de fer unes quantes vegades.

Sempre li estaré agraïda, feia que així la mare pogués dormir i des-cansar i amb ella tota la família.

Són records llunyans que encara estan vius a la meva memòria.

El Dr. Nin va seguir sent el metge de la família i ens va ajudar en més d’una dificultat mèdica.

Per a mi va ser un bon professional i un home senzill en el tracte, que va dedicar la seva professió de metge a cuidar i vetllar pels malalts del poble. Tenia un bon ull clínic per determinar les malalties.

Apreciat per uns i potser no tant per altres, però això ja se sap quan s’exerceix un càrrec públic, ja que no tot es fa al gust de tothom.

També recordo que li agradava molt viatjar i veure món, com ell deia. Crec que això li servia per descansar de la feina.

Concloent, vull dir: aquest és un petit testimoni per a un home amb una vocació molt gran.

146


Joana Esteve, vda. Montserrat

Just quan acabava d’arribar el Dr. Nin a Sant Sadurní, jo no estava massa bé de salut. Vaig anar a la farmàcia Viader i parlant amb el Narcís Viader, em digué que, si volia, em podia visitar el Dr. Nin a la mateixa farmàcia. I aquesta va ser la primera visita que va fer el Dr. Nin a Sant Sadurní.

El meu marit li va dir que ja podia posar-lo a la llista d’abonats. I va ser el número 1. Va néixer ja des d’aleshores una bona amistat, i fou sempre el nostre metge, bon metge i bona persona, no sols per a nosaltres, sinó per a tothom que el necessitava, ja que no tenia un no, fos l’hora que fos, per a ningú.

El vam tenir sempre com a metge. Quan ja estava jubilat, continuava venint a casa a visitar-me, cosa que vaig agrair moltíssim. Parlàvem dels temps passats i de les persones estimades. Els consells que em donava com a metge m’han acompanyat sempre. Els darrers temps, jo l’acompanyava fins a casa seva. El recordarem sempre com a met-ge intel·ligent i bona persona.

Ton Bundó Nin

Anton Nin Fernández: el meu oncle i padrí.

JA HA NASCUT. M’explicava que quan li van fer saber el meu naixe-ment (20-04-1940) estava preparant un examen. El meu oncle va ser un estudiant treballador, segurament va ser un metge notable perquè durant els estudis va unir la bona memòria amb l’estudi sostingut de les matèries de la carrera; d’aquest treball en treia un rendiment més enllà de la seva formació: a classe agafava els apunts en taquigrafia, després ho passava a clixé per fer-ne còpies que venia als estudiants que no anaven cada dia a classe; el seu pare (l’avi Tonet) era qui feia anar la maneta de la multicopista per editar els apunts. Així es pagà bona part dels estudis de medicina.

147

Opinions i records d’altres persones

Ell va voler que el meu sant fos pel sant Antoni de juny, enlloc del sant Anton de gener que era quan el celebrava ell.

Acabats els estudis de medicina féu l’especialitat d’aparell digestiu amb el Dr. Pedro Pons. Tinc unes imatges de dos llocs on visqueren l’oncle –encara estudiant– amb els avis: un devia ser un pis des d’on una finestra donava al camp de futbol de les Corts; a l’altre, al carrer Major de Sarrià, a mig carrer, l’avi hi tenia una botiga on venia una mica de tot per a les criatures. Jo li deia que venia “enganyifes”, referint-me als sobres sorpresa amb algun cromo o trossets de pega-dolça, etc. Davant, hi havia un jardí tancat amb reixes amb una casa d’una certa categoria.

VACARISSES. Aquest devia ser un dels primers pobles on exercí la medicina; suposo que ocupant en propietat o, potser més probable, com a substitut, una plaça de metge de poble. No sé quant temps hi va exercir. Jo tenia 7 anys quan un estiu que estava a casa seva, amb els avis, em va confirmar el bisbe de Vic a la parròquia de Vacarisses. Però potser hi vaig passar alguna altra època, perquè recordo l’estufa de serradures i el rondineig de l’avi quan s’ofegava i calia tornar-la a omplir posant al mig de les serradures un bocí de fusta rodona que treia, un cop atapeïdes, per deixar l’espai buit del tiratge.

I una muntanya molt alta davant de casa, que després, preguntant, he sabut que s’anomena la Mola; recordo que del carrer per entrar a casa calia pujar una tirada d’escales.

LA MOTO BSA. El meu oncle es va enamorar d’una BSA; “Ra-mon”, li va dir al meu pare, “l’hauries de provar a veure què et sembla.” El pare em va asseure damunt el dipòsit, sobre un sac que feia de coixí. Resultat: després d’anar a fer un tomb, potser cap a la masia de Cal Mata, vaig arribar a casa amb el cul ben es-caldat a causa de la benzina que sortia pel tap del dipòsit i que va impregnar el sac i els meus pantalons.

SANT LLORENÇ D’HORTONS. Aquí l’oncle va exercir la medicina durant uns quants anys, perquè recordo haver-hi passat uns quants estius jugant amb els meus cosins Xavier i Adolf; amb ells em tocava

148


fer el paper de germà gran, que vol dir vigilar-los i afluixar perquè “ells són petits, encara”. A sant Llorenç tenia amics del poble, jugà-vem i fèiem maleses (vaig aprendre a posar canyes als portals per fer sonar els timbres arrencant a córrer immediatament); hi havia un xicot que em fascinava amb els seus invents aplicant l’electricitat: s’obria un llum quan es tancava una porta, i coses per l’estil.

Aquí la moto per als desplaçaments de l’oncle per visitar malalts fora vila i per anar a l’estació de Masquefa fou una Guzzi vermella; aques-ta vegada em sembla que la va estrenar.

El meu oncle també sabia receptar i formular; quan s’havia de fer dosis de “polvets”, l’avi Tonet barrejava i pesava les dosis en unes balancetes de laboratori que em tenien fascinat; després abocava les dosis dins un estoig de pa d’àngel que es feia amb dues peces, una encaixava dins l’al-tra (perquè els pacients s’ho puguessin engolir amb algun líquid). Però un dia l’avi va dir els sants al revés: algú s’havia menjat les peces que servien per segellar les càpsules; aneu a saber qui... Jo m’ho penso.

EL VIOLÍ DEL MEU ONCLE. Damunt una de les llibreries del seu despatx hi tenia l’estoig amb el violí. Sovint la vista se m’hi escapava; fins que un dia vaig trobar l’oportunitat; l’oncle devia ser a visitar, m’enfilo i agafo el maletí. Com es toca el violí sempre ho he sabut; com fer que soni com cal, mai; però era el meu moment per satisfer la curiositat, cregut que no havia de ser tan difícil; passejar amunt i avall l’arquet botant damunt les cordes i uns nyigo-nyigo imagi-nables. Vaig adonar-me que voler i saber era cosa distinta. Però la sorpresa la vaig tenir l’endemà quan l’àvia em va enviar a la carnis-seria que hi havia darrera casa. “No sé qui ha tocat el violí” em di-gué la carnissera, però sonava tan bonic... Les primeres paraules del comentari m’esgarrifaren per si se n’assabentaven els de casa, però saber que li havia semblat una agradable serenata em va estovar fins a fer-me confessar que l’intèrpret havia estat jo.

SANT SADURNÍ D’ANOIA. El meu oncle va comprar la casa on resi-diria fins a la seva mort. Encara hi vaig fer alguna estada, ara més cur-ta, durant les vacances; també és veritat que la família anà augmentant

149


considerablement. Més endavant, hi anava perquè algú de casa meva no estava fi i ell ens deia: “Veniu que us miraré.” Sovint tornàvem al Vendrell sense visita ni diagnòstic, però vèiem els avis, dinàvem junts i poca cosa més.

Quan passava més d’un dia a casa seva, m’agradava molt acompa-nyar-lo a les masies i llogarrets veïns, a visitar els malalts que l’havien telefonat. El meu oncle era un conversador que volia la companyia d’algú a qui explicar coses i a qui pogués preguntar molt i de tot. Sovint volia recordar el llatí que ell havia estudiat al batxillerat, ales-hores em demanava que li parlés una estona en llatí. Sempre va llegir molt (la seva tauleta de nit la veies curulla de llibres i pastilles); estu-dià anglès, em reptava a dir frases en anglès o a respondre-li el que m’havia dit; si aprens deu paraules noves en anglès cada dia, al cap d’un mes tindràs un vocabulari de tres-centes paraules suficient per parlar anglès. Era un metge amb gran encert en els diagnòstics; els malalts del Dr. Nin mereixien sovint el nom més exacte de pacients, vull dir que ningú no marxava de la sala d’espera perquè se li fes pe-sat esperar el moment en què el doctor se l’escoltés, perquè sabia que feia visites llargues, exhaustives, fins a esbrinar el mal i les causes. I la fama de bon metge era com un núvol blanc sota el que s’aixoplu-gaven molts, de la vila i de la rodalia; havia sentit, més d’una vegada, l’expressió: “Van a la consulta del Dr. Nin com el qui va a Lourdes.”

Amb ell, la meva dona i jo vàrem anar un parell de vegades al Liceu i alguna més al Palau de la Música per escoltar un Messies. Se’n sabia fragments de memòria i gaudia explicant els arguments o detalls de versions de les òperes. Una altra gran passió, els viatges.

De tant en tant sonava el telèfon: “Anton, què fas, com esteu...”, pre-guntava pels de casa i parlàvem una estona. “Vine a veure’m!” Aquest era el final de totes les converses per telèfon.

Mirant-li la cara serena, rosada com sempre l’havia tingut, aquell di-marts de la seva mort vaig saber que l’estona de conversa que el diven-dres, quatre dies abans, havíem tingut per telèfon, era el seu comiat: “Adéu Anton. Adéu tiet.” Era el meu oncle i padrí, però sempre li vaig dir tiet.

150


Salomó Canals Esteva

Al meu amic, Dr. Nin:

Qui no ha conegut el Dr. Nin? Des que va arribar a Sant Sadurní cap als anys 50, va ser el nostre metge i amic. Als pocs anys de la seva estada a Sant Sadurní vaig tenir un greu problema: un fill meu, quan tenia vuit mesos, va sofrir un atac d’encefalitis, i amb el seu consell i per a la nostra tranquil·litat vam consultar els millors especialistes del moment. La seva resposta fou la mateixa que el diagnòstic del Dr. Nin. Durant tota la malaltia, ell venia a veure el nen, de nit i de dia; dissortadament, el nen va morir als dos anys.

La presència i les paraules del Dr. Nin, quan acabava de visitar un malalt, eren com si li haguessin tret la meitat del mal.

La seva mort ha estat una gran pèrdua per al nostre poble. Fou una persona molt amant de la cultura en general, molt entusiasta de la música, la lectura, l’art en general i dels viatges per tot el món.

Particularment suggereixo que es dediqui a la seva memòria una pla-ça o un carrer a la nostra vila. No cal dir gaires coses més: Qui no coneixia i té coses a agrair al nostre estimat Dr. Nin?

Pere Roca Roig

Les meves xerrades amb el Doctor Nin:

No he conegut una persona amb més passió per aprendre que el Dr. Nin, i com que l’idioma anglès li donava moltes fonts d’informació, no solament de la seva feina, la medicina, sinó també per assaciar la seva set de coneixements sobre qualsevol tema que despertés el seu interès, procurava, doncs, mantenir-lo viu assistint a les nostres xerrades.

Va viatjar molt i quan tenia una sortida en perspectiva ens citava per fer una conversa en anglès. El Dr. Nin sabia que amb aquest idioma pots entendre’t gairebé a tot arreu.

151


No teníem cap tema concret, sinó que era una conversa tipus ter-túlia, com si estiguéssim al Cafè de la Plaça, per entendre’ns. Com a metge dominava bé tot el que fa referència a la seva feina. Era un apassionat de la música i recitava i cantava amb entusiasme i en an-glès, naturalment, molts passatges del Messies de Haendel.

Ens reuníem juntament amb altres persones amb un mateix objectiu: no perdre el contacte amb aquest idioma. Ho fèiem a casa del doctor o a Ca la Mercè, ja que el Salomó Canals és també un entusiasta de l’anglès.

Vaig passar molt bones estones amb aquestes trobades que a la vega-da van ser enriquidores en molts aspectes.

Gràcies, Dr. Nin, per tot plegat.

El Dr. Nin, en la calçotada que fa cada any el Foment Sardanista, gener de 2008.

F. c. Per Pere rocA i roiG

152


Montserrat Duran Valls

En record al Dr. Anton Nin:

Em dic Montserrat Duran Valls. Tinc 48 anys, una vida, un regal que em va fer el Dr. Nin que gràcies a la seva intervenció humana i eficaç, avui puc explicar com em va salvar la vida.

Em remunto a 48 anys enrere.Tan sols tenia 4 mesos de vida (ja no tinc els meus pares per a preguntar-los més detalls, però ho explico com recordo que em van explicar a mi).

Aquelles dates, estem parlant de l’octubre del 1964, al meu germà de 4 anys el van operar del coll –glàndules, crec recordar-, a mans del Dr. Vidal. Mentre els meus pares eren a l’hospital amb ell, a mi em van deixar a cura de l’àvia Maria (àvia materna) i de la Sra. Teresa (àvia de cal Persianes), amiga de la família.

Estant a l’espera que els pares tornessin de l’hospital, jo em vaig anar trobant malament, i les meves dues cuidadores van optar per esperar l’arribada dels pares, amb el meu germà, per a decidir què fer amb mi; mentrestant van decidir no dir res per no preocupar-los fins al seu retorn.

A l’arribada dels pares a casa, cansats i preocupats per l’operació del nen, es van trobar amb el panorama de la nena, jo, malalta; sembla ser que sols es van canviar de roba, van deixar el meu germà recent operat a les dues cuidadores i, seguint el criteri del Dr. Nin, cap al tard ja em donaven per llesta; però els va dir: “intentem-ho!” Em van embolcallar i a corre-cuita, van decidir portar-me a l’actual/antiga clínica Tèknon de Barcelona. El Dr. Nin, amb pijama, al costat de la mare, proveït d’un lot em vigilava en tot moment si aspirava o si expirava. “Provem-ho. Si passa alguna cosa, tornem enrere.” Aquests eren els ànims.

En arribar a la clínica Tèknon i veure el meu estat, els metges van donar al Dr. Nin una bona reprimenda: “Està bé que ens portis ma-lalts, però no morts”... Però si ell m’hagués deixat al poble, jo hagués

153


mort. Ell no em va deixar ni un moment, ell em va acompanyar, a la vida.

Vaig estar a la clínica més d’una setmana i van tenir-hi molt feina per causa d’una gran deshidratació; de fet, me n’anava.

Però 48 anys després puc escriure aquest petit homenatge d’agraï-ment a un gran metge.

Metge que, en la resta de la meva creixença i la del meu germà (es-quizofrènic, i que en aquells anys ens va donar molts disgustos per causa de la seva malaltia), va ser en tot moment atent, a qualsevol hora del matí, tarda o nit. Vivíem al mateix carrer, i el seu despatx, la porta petita de la Rosa (la infermera), les visites dels raigs X... Encara recordo el fred de la pantalla en aquella habitació petita i fosca, amb un llum rogent...

El Dr. Nin em va tornar la vida i va formar part de la meva creixença. Sempre va estar molt amoïnat per la meva salut i la del meu germà. Sempre preguntava per ell i restava amb cara de preocupació. El Dr. patia per la vida dels seus pacients.

Rosa Roig Virgili

Sóc Rosa Roig Virgili, filla del Jaume i la Juanita de Can Quetu de Sant Sadurní d’Anoia. Parlo des del record d’una gran persona, el Dr. Antoni Nin, que sempre formarà part de la meva vida. El Dr. Nin ja era el metge de capçalera de la meva família de tota la vida. No tenia horaris. Així que, si no et podia visitar a la consulta, passava per les cases a l’hora que fos, i sempre venia.

Jo ara visc al Vendrell i el Dr. Nin sempre m’havia dit que ell havia nascut al Vendrell. Aquí hi ha molts “Nins” i sempre penso en ell quan sento aquest nom.

A Barcelona, a la Rambla Catalunya, va obrir una consulta de medicina general i digestiu, on visitava el dimarts a la tarda i algun divendres. Al mateix edifici hi treballava el seu fill gran,

154


en Xavier, fent anàlisis clíniques, i també tenia una farmàcia a la planta baixa.

En aquesta consulta de Barcelona, vaig tenir la sort de treballar amb el Dr. Nin durant 6 anys, des de l’any 1976. Feia d’infermera, orga-nitzava les visites, atenia el telèfon, preparava les “papilles” de con-trast, revelava les radiografies digestives... Durant aquests anys jo estava estudiant la carrera de medicina a l’Hospital Clínic i ens agra-dava comentar casos clínics.

La seva passió era la medicina, tenia molt bon “ull clínic”, era poli-facètic, un savi, i coneixia bé totes les especialitats. Era una persona molt desperta, culta, oberta a tot, vital, pendent sempre de la seva gran família: la Sra. Maruja i els seus fills, a qui tant estimava. Li agra-dava el cinema, l’òpera, anar al Liceu, viatjar, el pastís de formatge...

Però per sobre de tot, era un metge humà, que s’interessava tant per la malaltia com per la persona, coneixia els seus pacients, el que pen-saven i el que sentien, perquè parlava amb ells i els escoltava. Així les persones trobaven en el Dr. Nin confort, confiança i seguretat, i tot això les ajudava a curar-se abans i millor.

Lluís Forns i Ventura i Maria Forns i Santacana

Alguns records sobre el Dr. Antoni Nin, metge de capçalera.

La família dels Nin-Fernández han estat veïns nostres, al c/ Mont-serrat, durant molts anys, fet que ha anat travant una forta amistat entre les dues famílies. Són moltes les vivències i els valors que ens recorden el Dr. Antoni Nin. En destaquem alguns: el compromís professional, el bon ull clínic, el respecte pels seus mestres, i les seves cultes afeccions (música clàssica i viatges).

La nostra família sempre ha valorat l’alt compromís del Dr. Antoni Nin amb la seva vocació de metge, exercida amb treball de gran qua-litat, afable relació amb el pacient i amb gran encert i precisió en la diagnosi clínica.

155


L’agenda mèdica del Dr. A. Nin es caracteritzava pel nombrós regis-tre de visites “a domicili ” que tenia fixades diàriament. L’agenda, encara de les de paper i llapis, era emplenada amb lletra petita, amb el mot de les cases, adreça si feia falta, telèfons, demanda sol·licitada, etc.. Acabades les consultes al seu despatx particular, sortia de casa, i enfocava una llarga passejada pels carrers de la vila, en compliment del llistat de visites que tenia encomanat.

Sovint les visites eren en el mateix Sant Sadurní, però també en les cases de pagès i en les rodalies. Quan entrava en una casa semblava que no tenia pressa. Trucava el timbre -tenia el seu truc característic-, parlava amb els familiars, els preguntava sobre què els havia passat, què els preocupava del malat, i sobre altres temes específics de la família, i seguidament anava a veure el malalt, parlava amb ell, pre-guntava sobre els símptomes i sobre altres aspectes vitals -de vegades també sobre interessos- del pacient, els estudis dels fills, i mentres-tant explorava amb delicadesa i intensitat el pacient.... I després do-nava la seva diagnosi. Podia ser sorprenent en preguntar sobre dades o situacions distants del que eren el motiu de consulta concret. Però no!, pensem que no era endebades. Diríem que mentre preguntava coses de signe diferent, observava intensament les reaccions del pa-cient, les dels familiars, i destriava el que era important i el que era accessori, fins a elaborar el seu criteri i diagnòstic clínic. Coneixia bé els seus pacients, i en sabia les seves històries clíniques i personals.

El Dr. A. Nin era reconegut tant pels seus col·legues metges com pels seus molts pacients per la precisió en la tasca diagnòstica. El Dr. Lluís Revert, un bon amic seu, explicava que el Dr. Antoni Nin fou un es-tudiant destacat. Els companys de classe es discutien per a obtenir els seus apunts de classe, donada la seva alta claredat i extensió (aleshores no hi havia fotocopiadores, ni notebooks, i els apunts eren a “puño y letra”). No és estrany, doncs, que acabats els estudis de Medicina, fos invitat a formar part del quadre mèdic de l’Hospital Clínic. Van considerar que podia fer aportacions rellevants. Ell, però, hi renuncià, interessat com n’estava. Imagino que al llarg de la seva vida va reflexi-onar moltes vegades sobre aquesta seva decisió, sovint ho comentava,

156


i crec que, tot i que va enyorar la vida acadèmica i hospitalària, la seva elecció fou encertada, ja que el contacte directe i vital amb la medicina de família era viscut a plena satisfacció, i significava una part important de la seva vida.

La formació mèdica que havia rebut es basava altament en una mi-nuciosa i meditada tasca d’integració de dades en un quadre clínic: el diagnòstic. En aquesta integració de dades l’observació del pacient era fonamental. La tasca diagnòstica clínica és un acte pel qual s’estableix una vinculació de tipus causal o categorial entre la presència de dife-rents símptomes i es determina que el quadre present, delimitat per un conjunt de característiques alhora presents i absents, es correspon a una determinada malaltia. El Dr. Nin tenia un gran encert i qualitat en aquesta diagnosi. Mostrava un excel·lent “ull clínic”. Fou aquest aspecte el que li fou reconegut pels seus propis mestres. Certament, ell lamentava amb freqüència que, en els temps actuals, la forma de treball clínica que l’administració imposa en l’atenció al malalt, carac-teritzada per la pressa i l’acotament del temps per visita, derivés massa sovint en la simple identificació de símptomes, i en conseqüència en el simple tractament simptomàtic. L’acte diagnòstic necessita temps i reflexió, combinació de dades, establiment de relacions temporals i vincles entre els símptomes, etc., i molta capacitat d’anàlisi i de síntesi. L’”ull clínic” no és art de màgia, radica en aquesta tasca d’integració i/o exclusió de símptomes. Ell estava preocupat pel tema de la formulació excessivament simptomàtica dels diagnòstics, i sovint deia: “Avui en dia es fa massa reconeixement simptomàtic, i sols simptomàtic, i es tracten massa prematurament els símptomes, sense haver fet prèvia-ment una diagnosi acurada.” La ciència mèdica li ha de donar la raó.

Tant era el seu renom en la precisió diagnòstica que no era gens estrany veure com alguns pacients que havien rebut un diagnòstic d’altres professionals recorrien al Dr. Antoni Nin per tal que ell el corroborés, o en precisés el seu veredicte. La gent, els seus pacients, li tenien confiança. “El Dr. Nin ha dit que... cal fer-ho així.” Aquesta era una sentència definitiva. La confiança i la seguretat en el metge que et tracta, genera el que avui en diem “l’adherència del pacient

157


al tractament” que actua com a variable intervinent, o catalitzadora, en la solució de moltes malalties. És a dir, la confiança en el metge és una medicina clau per a sanar, ja que genera l’adopció de les con-ductes saludables aconsellades pel doctor. En la recerca d’aquesta seguretat molts pacients feien per si mateixos i de forma espontània el que és conegut com a “consulta clínica”. Fet que remet a buscar l’opinió de dos o més professionals, que intercanvien els seus sabers i experiències sobre un mateix pacient i, conjuntament, acorden com cal procedir, emeten un pronòstic i determinen un tractament. Sense voler-ho, i sense provocar-ho, en el despatx del Dr. Nin es feien mol-tes consultes espontànies com a vertaderes “sessions clíniques”.

Una altra característica del Dr. Antoni Nin en relació a la seva professió era que tenia en gran estima les personalitats mèdi-ques. Valorava els professionals, tant els que havien estat els seus professors com els més joves, que anaven guanyant renom. De la mateixa manera que els seus malalts anaven a fer-li consultes sobre el que altres metges els havien diagnosticat, ell derivava els seus malalts a metges de reconegut prestigi perquè revisessin i acabessin d’aconduir els seus malats, i/o confirmessin les seves impressions diagnòstiques. Conducta pròpia d’home savi i humil, que sap que té entre les seves mans la vida de persones i que no dubta a preguntar i consultar si ho creu necessari.

Normalment acabava les visites dels pacients a hores tardanes. El matí ja havia fet visites, i a la tarda a casa seva també. Al vespre to-cava fer les visites domiciliaries. Els de cal Montardit ho sabíem. La finestra de la cuina de cal Nin i la de cal Montardit estan encarades a banda i banda del carrer de Sant Pere. L’àvia Elisabet i la mare Eu-làlia de cal Montardit comentaven sovint: “El Dr. Nin ja és aquí, ja és a casa”, i el signe d’evidència era que s’encenia el llum de la cuina de casa seva i suposadament la Sra. Maruja, la seva muller, petita i excepcional gran-persona curulla d’estimació, bondat, paciència i tolerància, començava el ritme de batre un ou: “Ara li fa la truita”, deia l’avia Elisabeth. Després..., el llum que passava a ser obert fins a altes hores de la nit era el del seu despatx, a la cantonada dels car-

158


rers Montserrat-Sant Pere. El Dr. Antoni Nin llegia molt, moltes revistes mèdiques especialitzades. I sabem que repassava i recercava, entre els manuals dels grans especialistes mèdics i les revistes amb les últimes novetats, els símptomes dels pacients que més el preocupaven. Era una persona que es formava contínuament, de forma auto i heterodidàctica, actualitzant coneixements per ell mateix i en el Col·legi de Metges, i de forma continuada en els congressos i simpòsiums, tal com correspon a un professional de qualitat, enamorat de la seva professió.

En les visites a domicili del capvespre a moltes de les famílies de Sant Sadurní, rebia invitacions com: “Vol quedar-se a sopar Dr. Nin? Vol provar aquest pastís que ha fet la meva filla? Què li sembla si s’empor-ta aquests préssecs!”, etc. Temptacions massa fortes per a ell, a qui li agradava quedar-se a parlar amb la gent i fer conversa vital. Aspecte que indicava fins a quin punt el Dr. Nin era un vertader metge fami-liar. Desconec en quin percentatge acceptava o rebutjava quedar-se a sopar o acompanyar en les postres la família del malalt..., però en canvi sí que em consta que havia passat hores a la capçalera del llit del malat, i que, de vegades, havia demanat: “Deixeu-me descansar una mica, deu minuts”. Probablement, encara tenia una llarga llista de visites per complir.

El Dr. Nin, el Sr. Lluís Forns, l’Antoni Forns i Montserrat Puigmartí en una de les moltes trobades d’amics i veïns. F. c. lluís ForNs i veNturA.

159


Tenia dues altres grans afeccions: la música i els viatges. Vivia la música clàssica. Anava sovint al Liceu els diumenges a la tarda, anava a esdeveniments musicals europeus, sempre que trobava companyia. I el cas és que en trobava. A la consulta, al seu des-patx posava música de fons, i si eres pacient conegut et podia preguntar... “Que saps què és això?” (Val a dir que si no ho sabies quedava desil·lusionat, i immediatament et feia d’instructor mu-sical!)..., i així els símptomes clínics i els autors clàssics passaven a ser entrelligats en una conversa. Diríem que la música ajudava el Dr. Nin a la concentració, a limitar el món dels estímuls als auditius, i que això l’ajudava a focalitzar la seva atenció en els símptomes que intentava descobrir en el pacient. Ara sabem que aquest efecte musical, afavorint la concentració, és factible.

Una anècdota vinculada a la seva gran estimació per la música clàssica pot ser la següent. En els viatges en cotxe, posava música sempre que podia. En una ocasió, a la carretera de Vilafranca a Sant Sadurní, els que entraven a la vila notaren que un cotxe, amb la llum apagada, estava aturat en un ample revolt. Per casualitat hi hagué una urgència a la Vila, i es buscava un doctor per atendre el malalt. Entre altres metges també es buscava el Dr. Nin. Ningú no sabia on havia anat. La urgència anava creixent, fins que un convilatà indicà que li havia semblat veure el cotxe del Dr. Nin a peu de carretera, parat. La versió preocupava. No només no es trobava el Dr. Nin, sinó que algú insinuava que podia haver sofert un accident o una avaria en aquell revolt. Corrents, els que donaren l’alerta anaren a l’encon-tre del cotxe adossat en un revolt, i trobaren el Dr. Nin, immers en el seu escenari musical, escoltant entusiasmat els darrers acord musi-cals. Res d’accident perillós, res de pèrdua de direcció del cotxe, res de res... El Dr. Nin escoltava amb entusiasme la melodia en una de les seves “llotges” més habituals: la del seu cotxe. És a dir, la seva afi-ció a la música clàssica li impedia deixar una simfonia al mig, havia d’escoltar-la fins al final abans de tornar a casa seva. Ell tenia neces-sitat d’acabar la melodia, i, si feia falta, es veia impulsat a arraconar el cotxe per a no perdre el pinyol de la soprano o del tenor.

160


Els viatges eren una altra de les seves gran afeccions. Va viatjar a bastament, per diversos continents, i va desitjar viatjar fins als últims moments de la seva vida, fins i tot quan gairebé ja no podia. En els viatges totes les novetats l’atreien. Era una personalitat molt curiosa, amb la curiositat dels savis que busquen entendre la realitat. Uns dels viatges-estades que les dues famílies Nin-Fernández i Forns-Santacana vàrem repetir més d’una vegada van ser sortides als balne-aris de la nostra zona. Ell aprofitava aquestes estades per a conèixer i comprovar les virtuts de tots els tractaments que allí es dispensaven. Volia tenir coneixement de primera mà sobre el funcionament dels tractaments, dels tipus de massatges, o de totes les novetats, amb dis-creció, i seguretat mèdica. Avui dia, les professions sanitàries estan interessades a desgranar els tractaments que han aportat una evidèn-cia empírica dels seus efectes (coneguts com a “tractaments efica-ços” versus “tractaments ineficaços”) d’aquells que encara no la tenen provada científicament. Els escassos recursos econòmics dels nostres temps exigeixen fer aquesta selecció quan es tracta de salut i recursos públics. El Dr. Antoni Nin ja anava per aquest camí. Desitjava saber els tractaments que “funcionaven”, i a més ell estava especialment interessat a conèixer com ho feien, i el perquè. En aquest sentit fou un científic. Ell sabia que a vegades “funcionen” determinats tracta-ments alternatius, ho acceptava, però ell com a metge no acceptava la màgia, i volia saber les raons de l’acció mèdica, de l’acció farma-cològica tant com la dels nous tractaments alternatius sobre la salut dels pacients. El que certament el preocupava era que s’empressin tractaments alternatius de tipus “distractor”, és a dir, tractaments que no anaven al centre del problema de salut, i que distorsionaven o alentien la diagnosi, això com la solució del problema de salut.

La notorietat del Dr. Antoni Nin fou gran tant a la vila com en les altres poblacions en les quals va exercir. Un diumenge el vàrem con-vidar a donar un tomb amb cotxe per les rodalies de Sant Sadurní, per veure les novetats urbanístiques del voltant de la vila. Ell va ex-pressar que li agradaria anar fins a Sant Llorenç d’Hortons, on havia estat exercint de metge en els seus anys joves. En arribar-hi, la gent

161


del poble va adonar-se que dins del cotxe hi havia el “seu metge” i no van tardar a envoltar-nos. Ell recordava un per un cadascun dels seus pacients, i les àvies, i els nens de les cases. Un senyor, jo no en recordo el nom, va acostar-se amb gran satisfacció expressant públicament que el Dr. Nin li havia salvat la vida d’una manera ben original. L’anècdota és la següent: el Dr. Nin va visitar el pacient i va considerar que era urgent un trasllat a Barcelona a l’Hospital. “Dema-neu un cotxe” (no era època d’ambulàncies, ni de 061, o 112). No n’hi havia cap al poble. “Demaneu un veí que us ajudi.” No hi havia ningú que en aquell moment tingués el cotxe disponible, cap, ni un... “Doncs, què hi ha motoritzat?” “Només el carruatge de morts!” “Doncs aquest!” I, amb resolució, així fou traslladat el pacient a Bar-celona. Van comentar que la sorpresa del personal del servei d’urgèn-cies fou gran!... No digueu que no és una anècdota original, en què s’expressa amb claredat la lluita entre la vida i la mort en la qual està immers un metge de capçalera. El Dr. Nin era un home de recursos i de solucions.

En honor del nostre estimat Dr. Nin i agraïment per a tot el que va fer per la nostra família, i en senyal d’amistat.

Josefina Domingo Santacana

Recordant el nostre volgut Doctor Nin.

Quan la Pepi em va demanar si volia escriure un article parlant del Dr. Nin, donat que volien fer un llibre a la seva memòria, vaig pensar que tot el que podia explicar d’ell tothom ho sabia. “Era una perso-na de gran humanitat, intel·ligent i superdotat, una eminència, que moltes vegades sols amb una mirada havia fet un diagnòstic exacte de la malaltia d’un pacient. També cal agrair el seu bon tracte amb els malalts i familiars.”

Potser el que pocs saben és que compartíem amb ell la gran afició de viatjar. Havíem coincidit amb ell i la seva esposa en algunes sortides que férem junts.

162


Recordem algunes anècdotes interessants.

L’estiu de 1985 anàrem a la Vall d’Aran a fer un recorregut. Junt amb nosaltres viatjaren el Dr. Ferré i la seva esposa, el matrimoni Gibert Guasch. Pararíem a Lleida, el Pont de Suert. En contemplar esglési-es i monuments, no ens calia cap guia, el Doctor Nin tot ho sabia. Durant els àpats sempre regnava l’alegria entre nosaltres, explicant acudits i gaudint de la mútua companyia. Un dia, però, havent sopat, el doctor Nin rebé una trucada explicant-li que, en un sopar fet a Sant Sadurní, s’havien intoxicat unes quantes persones. En estar tan capficat ens explicà que hauria tornat al mateix moment cap a casa per fer-se càrrec de la situació. En la mateixa ruta, i estant a Lourdes, encengué un ciri pregant per la gent intoxicada de salmonel·la. Fent-li broma li diguérem: “Així, Dr. Nin, quan marxa de viatge s’emporta la clientela?” I ell respongué que no podia gaudir sabent que alguns pacients seus estaven ingressats.

Vàrem coincidir en una altra ocasió amb el matrimoni Nin en un vi-atge a Terol. Disposats a sortir de l’hotel, i ja que era dissabte, dia lliu-re, el doctor Nin ens incita a posar-nos ben arranjats, per comprovar si en una església propera a l’hotel feien missa de vigília. Després de comprovar que a les sis de la tarda n’hi havia una, entràrem al temple i hi trobàrem tots els convidats d’un casament amb els corresponents nuvis. Acabat el casament i la missa, tant els familiars com el fotògraf ens confongueren per part de la comitiva i ens convidaren a pujar a l’autocar que ens havia de portar al banquet. Aleshores aclarírem la situació i fins i tot parlàrem una mica amb la parella de recent ca-sats... Quan recordàvem aquest incident, rèiem de valent.

Vam coincidir molts cops més, en altres viatges amb la seva agrada-ble companyia.

Domènec Malet Ripollès

Hem parlat amb el Sr. Domènec Malet Ripollès. Va conèixer el Dr. Nin poc temps després que arribés a Sant Sadurní. Ens explica que

163


el Dr. Nin va comprar una vinya de cal Pepus, prop de la Fortesa; en aquesta vinya hi havia molta grava i la va vendre a can Codorniu per a fer les obres, ja que no en podien treure de la riera. Amb els diners que va guanyar, va comprar la masia de cal Xic de la Bardera. Allà hi va plantar arbres fruiters i n’estava molt cofoi. Durant molts anys va treballar la vinya en Joan Ballesteros, la dona del qual, Isabel, feia feines a casa el Dr. També va comprar un pis a Barcelona, al carrer Ganduxer, per a fer-hi visites.

El Sr. Malet, a partir de l’any 1961, va començar a cobrar les iguales que tenia el Dr. Nin. Eren de 400 a 500 les famílies que pagaven una quota. Les de cal Benaiges, les anava a cobrar cada setmana perquè no els fos tan difícil. El Dr. Nin li deia: quan hi hagi alguna família amb dificultats m’ho dius. Hi havia famílies que no podien pagar, i en més d’una ocasió, si la situació era precària, li deia que no cobrés. Hi hagué una família en què va morir el pare, la dona tenia fills i dificultats econòmiques, i va dir que no els cobraria fins que els fills fossin grans, i així ho va fer. En deixar de cobrar, per la seva jubilació, alguna família li comentava al Sr. Malet, que volien continuar pagant fins que es morís. Va cobrar pel Dr. Nin durant 37 anys. Els últims anys va passar les iguales per la Caixa, i ell sols anava a cobrar els dels afores.

Hi havia aconduïts a la Fàbrica, Monistrol, can Benet, la Fortesa, Espiells, can Romeu, can Rosell, can Batista, la Garrofa, can Rigol, cal Panxa, cal Llopart, els Casots, Pas de Piles, can Bosch, la Torre, el Rebato, cal Martí de Baix, cal Martí de Dalt, el Puig i la Valenciana. Atenia a tots els treballadors de la fàbrica tèxtil de can Jordana.

Tenia molt bona relació amb moltes de les famílies que anava a vi-sitar. En moltes ocasions, si sopaven o feien torrades, ell també s’hi apuntava.

Ens comenta que era una bella persona. Ser metge era la seva vida, era un veritable metge de família. Parla de la Sra. Maruja, diu que sempre ho tenia tot a punt, ha estat una dona molt valuosa, molt forta, que sempre li ha fet costat.

164


En una ocasió el Dr. Nin els va convidar, a ell i la seva Sra. Mont-serrat Gil; varen anar al Liceu a veure l’òpera Madama Butterfly, de Giacomo Puccini.

Rosa Alerany Pallissa

El doctor Nin va fer molt per la meva família.

Quan la meva àvia va estar malalta, tant ell com la seva senyora Ma-ruja varen estar a casa per intentar salvar-la fins que es va morir.

També quan el meu fill tenia la febre molt alta i no podia sortir de casa, ja que feia una tempesta molt forta (la que va causar les inun-dacions de Terrassa i Sabadell), ell va venir a casa sense posar-hi cap objecció, tot i el temporal.

Però el més bonic que recordo va ser quan la meva filla petita i jo vàrem anar a la seva consulta a buscar un certificat per a matricular-se al Conservatori de Música, i aleshores, en parlar de música, que també li agradava molt, ens explicà que tocava el violí i ens el va ensenyar. Per una vegada no vàrem parlar de mals i se’l veia feliç par-lant de música amb la meva filla. Ell era el metge de confiança de la família. Per tot això vaig sentir molt la seva mort, era el nostre metge de poble, proper i entregat, ningú com ell a Sant Sadurní.

Que descansi en pau.

Mercè Guixà, vda.Viader

Hem parlat amb la Sra. Mercè. Ens comenta que, des que va arribar a Sant Sadurní, va tenir el Dr. Nin com el metge; hi tenia molta con-fiança, era una persona amb una gran capacitat, un bon metge, un gran personatge; quan ell diagnosticava, diu, podies estar segur que sempre encertava el diagnòstic.

També comenta la Mercè: Moltes nits, havent sopat, venia a casa, i es posaven a escoltar música clàssica amb el meu marit, en Narcís, a qui també agradava molt la música; molts vespres es quedaven fins

165


a les dues de la nit. L’hem tingut sempre com a metge i com amic, fins a la seva mort. Hem tingut la sort de tenir-lo. En tenim molt bon record.”

Salud Guerrero Bandera

Ens explica la Sra. Salud que va arribar de Carratraca a Sant Sadurní l’any 1957. Tenia 14 anys, aquí ja hi tenia la seva germana Anita. En aquests anys varen arribar moltes famílies, de Carratraca, de Cañete la Real, persones que buscaven treball i una vida més digna.

La Salud es va casar i va anar a viure a cal Benaiges, on ja hi vivia la seva sogra, Agustina Fernández Gallardo. Recorda que el Dr. Nin hi anava sovint a visitar persones que vivien allà, i va conèixer l’àvia Agustina, que deia ell. Aquesta àvia tenia una gran habilitat a col-locar les distensions dels ossos o tendons, curava d’espatllat... Era una curandera reconeguda en aquest aspecte, i el Dr. Nin apreciava i reconeixia la capacitat que tenia l’àvia de solucionar aquests pro-blemes; sovint recomanava en aquests casos anar a l’àvia Agustina perquè era molt més ràpida i àgil. De cal Benaiges, van anar a viure als pisos Vilarnau, i l’àvia Agustina va seguir rebent persones que l’anaven a consultar enviades pel Dr. Nin, fins molt temps després.

Juana Gómez Soto

Hem parlat amb la Sra. Juana Gómez Soto. Vivia a Carratraca. Va ve-nir a Sant Sadurní el dia que es va casar. Era el dia de Sant Josep de l’any 1954. El marit havia estat en un poble del Pirineu i després es va instal·lar a Sant Sadurní; treballava a la fàbrica de paper de can Ribalta. En arribar aquí, van viure als pisos del Benaiges, en una habitació. Diu que sempre ha tingut el Dr. Nin des dels inicis de la seva estada aquí i fins que es va morir. El Dr. Nin i la Montserrat Samsó són els qui la van atendre a la mateixa habitació on vivien, en el naixement de la primera filla, una nena que va néixer l’any 1957. L’any 1958 va néixer el seu fill i també van atendre el part el Dr. Nin i la Montserrat Samsó.

166


Ella comenta que estan agraïts a la família Benaiges, al Joan i a la Teresina, que els van facilitar un lloc per viure i van poder ampliar les habitacions. Anys després, varen venir a viure a Sant Sadurní els seus pares i el seu germà. També van ser atesos pel Dr. Nin. Algunes vegades es trobaven al carrer, ella li comentava que tenia algú malalt, i ell li deia que passés per casa seva, que li donaria medicaments, i que, si no millorava, l’avisessin.

Cap als anys 60 van traslladar-se a viure a les cases noves, a la Urbanit-zació Dr. Salvans; encara que no estaven acabades del tot, ja sabien la casa que els havia tocat i, en tenir el marit un accident a la fàbrica on treballava, Mn. Lluís els va accelerar el procés per anar-hi a viure.

Laura Sibill Cardús

Parlar del Dr. Nin és parlar d’algú nostre, de casa, perquè ens el sentíem molt proper. Era un home summament senzill, d’una gran cultura. Era un apassionat de les arts, la música, la pintura, i li agra-dava molt viatjar.

Hi podies parlar de tot i et sorprenia la capacitat que tenia per tocar qualsevol tema, de manera que convertia en un plaer poder passar una bona estona, xerrant amb ell.

Quant al tema mèdic, el trobem tant a faltar! Quantes vegades, davant de qualsevol problema que no saps ben bé com resoldre’l, l’enyorem i diem aquelles paraules tan repetides: “Si hi hagués el Dr. Nin!”

Ell, amb la seva sensibilitat, et sabia resoldre qualsevol dubte que tin-guessis, i si no, ell directament t’adreçava a la persona més indicada; i quan parlaves amb la gent del seu gremi, t’adonaves que tothom el tenia amb gran estima i sempre valoraven la seva capacitat.

Va ser una gran pèrdua per al poble de Sant Sadurní i també per tota la comarca, de tal manera que jo crec que hi estem amb deute. Hau-ria de tenir algun carrer o plaça dedicada a ell. Crec que és el mínim que es mereix.

167


El Dr. Nin era un metge dels d’abans; quan anava a les cases, com-partia amb les famílies un veritable afecte i la gent se’n refiava i hi tenia tota la confiança.

Avui tot ha canviat. Per això encara el trobem més a faltar i no dei-xem de dir: “Si hi hagués el Dr. Nin!”

Flora

La Flora ens explica una anècdota; diu que el gener de l’any 1993 o 94, era la festa major de Sant Pau d’Ordal i estaven dinant amb la seva família a cal Celdoni; a la taula del costat hi havia la família del Dr. Nin. El nét de la Flora, de 8 anys, va passar pel costat del Dr. Nin i aquest el va parar i li preguntà: “Qui sóc jo? I el nen respongué: “Vostè és l’alcalde de Sant Pau!” I ell li contestà: “No, jo sóc el Dr. Nin.” I el nen va contestar: “Ah! Vostè és aquell que ho cura tot?”

Teresa Oliver

M’explica la Teresa que, quan el seu fill devia tenir un any, el tenia al llit i ella fregava, el nen rondinava, i perquè s’entretingués li va donar un tub metàl·lic de pastilles. Moments després, s’adonà que el nen no responia, havia obert el tub i se n’havia empassat moltes... Im-mediatament hi va anar el Dr. Nin, li va proposar posar-lo diferents vegades dins de la banyera amb l’aigua freda i així va anar fent, treure i posar. Ella demanava anar a l’Hospital. El Dr. Nin després d’estar molta estona a casa i deixant el nen al llit, li va dir: “Si no respon amb el que he fet, no serviria de res perdre el temps i marxar.” Va dir-li el que havia de fer durant tota la nit. L’endemà el nen estava bé.

Pere Vàrias i Gibert

Hem entrevistat el Sr. Pere Vàrias. Ens comenta que estava aconduït amb el Dr. Nin, des de fa molts anys. Era un gran home, es preo-cupava molt de la gent; quan hi havia una urgència ho deixava tot

168


per anar allà on el demanaven. Tenia un caràcter molt afable; quan parlaves amb ell, et deixava sempre content, et donava ànims.

Li agradava molt enraonar; sèiem als bancs del Raval i parlàvem de coses de l’actualitat, de Sant Sadurní, del Govern, de la societat, de la política, d’Esquerra, de la joventut, de l’Estat català, del temps de la monarquia...

Aquests últims temps el veia eixut, apagat, havia perdut molt. En no poder visitar els malalts tal com feia sempre, no tenia il·lusió. Venia a casa i passàvem hores xerrant, era un home que li agradava parlar de la societat, de la política, era molt patriota amb Catalunya.

(Quan vàrem parlar amb el Pere Vàrias, aquella setmana complia 101 anys. Ara en té 102.)

Hortènsia Raventós Puigmartí

El Dr. Nin ha estat un gran personatge, de moltes qualitats, tant com a persona com de metge. Es destacava en ell la gran humanitat que tenia l’afecte amb què tractava els malalts. Sempre estava a la seva disposició, tant li feia l’hora, sempre el trobàvem. Personalment sem-pre li estaré agraïda, ja que, davant d’un greu problema de salut, ell fou qui s’adonà de la gravetat i m’envià urgentment amb ambulància a Barcelona. Allà em digueren que m’havien salvat de miracle.

Amb les persones grans sempre tenia una paraula d’afecte; venia a visitar la meva mare, que ja tenia 100 anys; no podia fer res, ja que l’edat li privava de fer moltes coses, no tenia forces, però quan venia el Dr. Nin tenia una gran alegria, perquè li donava confiança i accep-tava les petites xacres que tenia.

El Dr. Nin tenia fama de despistat, però quant als malalts tenia una memòria formidable, ja que es recordava de malalties de molt temps enrere, sabia sempre l’estat del malalt, amb ell et senties comprès i apreciat; per a mi ha estat una persona molt volguda i estimada.

169


Salud Baeza Fernandez

Hem entrevistat la Sra. Salud sobre el Dr. Nin. Ens diu que va venir a viure a Sant Sadurní, perquè la situació al seu poble, Carratraca, Málaga, era cada dia més difícil; el pare treballava les terres dels ter-ratinents i vivien amb moltes dificultats. Ella va venir als 17 anys i es va posar a servir. L’any 1950 es va casar. Tenia 19 anys i varen anar a viure a cal Benaiges. Tenien una habitació sense aigua corrent ni lavabo. Aquí hi varen néixer les dues filles. La Pepi va ser la primera nena que va néixer a cal Benaiges. Diu que tota la vida ha estat acon-duïda amb el Dr. Nin; sempre que el demanaven ell hi anava. Cap a finals dels 50 varen anar a viure a la Urbanització Dr. Salvans. S’hi van edificar 56 habitatges, pel fet que durant aquella dècada havien arribat molts immigrants i mancaven els habitatges suficients perquè aquestes famílies poguessin accedir a un habitatge digne. Aquesta ur-banització va néixer gràcies a la iniciativa i preocupació de Mn. Lluís M. Vidal, aleshores rector de la parròquia de Sant Sadurní, que va crear la Comissió Parroquial de l’Habitatge, formada per empresaris i altres persones de Sant Sadurní.

Rosa Llopart Sogas

La Rosa Llopart ens explica que, l’any 1965, el seu fill Jaume va caure del tobogan del pati de l’escola i la van avisar que l’havien portat a casa del Dr. Nin, el qual li va indicar que se l’havien d’en-dur corrents cap a Barcelona, a la Clínica Sant Josep. El mateix Dr. Nin els va acompanyar amb el seu cotxe, després de fer-li les primeres cures. El Dr. que els va atendre a Barcelona va continuar el mateix tractament que havia començat el Dr. Nin. El nen va quedar ingressat. Ella ens diu:

“En tornar a casa, va començar la part més dura: la recuperació... El Dr. Nin em va donar un cop de mà per tirar endavant, ja que el nen es posava a plorar quan jo li feia els massatges. Li va fer entendre que el que jo li feia era perquè pogués tornar a ser com abans. Al cap de

170


quinze dies, ja s’aguantava dret, cosa que ens va donar molta espe-rança. Avui en dia, el meu fill és viu i l’única conseqüència d’aquell accident és la sordesa parcial d’una orella.

Tinc moltes més coses per explicar, però no parlaré de totes.

El Dr. Nin va salvar d’una gangrena segura el peu de l’avi Jaume. El meu fill petit, que feia molts anys que batallava amb els símptomes d’un reuma persistent i dur per a un nen de la seva edat, va ser curat també per les seves encertades decisions mèdiques.

No cal que digui el que ha representat i el que representa en la nostra memòria el Dr. Nin per a nosaltres. Era molt estimat, sobretot per la part que em toca; confiava moltíssim en ell. Ha estat molt bon metge i sobretot molt bona persona.

Mn. Carles Catassús Pallerola

El Dr. Nin va ser un dels nostres fidels assidus a les celebracions de la parròquia. És el que vulgarment en diem un catòlic practicant, terme que no m’agrada gens, perquè el catòlic practicant és el qui practica la fe en la vida: anant a missa i intentant de ser-ne conse-qüent en la vida diària. I això és el que crec que el Dr. Nin vivia: una fe que intentava posar en pràctica. Una fe que alimentava sobretot amb la paraula de Déu: sabia cites bíbliques de memòria! I no no-més frases curtes sinó textos sencers! Aquest bagatge ben segur que el va ajudar a concretar les seves decisions i el seu estil de ser i de fer. Recordo el dia que va rebre la Unció dels malalts a casa seva, ple de fervor, de recolliment i de confiança. Gràcies, Dr. Nin, pel testimoni d’una fe viscuda i encarnada!

171


Mn. Carles Catassús, el matrimoni Nin Gimenez, i la nena Mercè Palau Torrents, el dia de la seva comunió (1996). c. F. NiN GiméNez

Pilar, Cristina, Isabel i Helena Urpí Bonell

Al Dr. Nin. Alguns records i anècdotes de les nenes del Cafè:

Ens han demanat records i anècdotes del Dr. Nin quan venia al Cafè de la Plaça.

És difícil separar el metge, del client i de l’amic de la família. Perquè ell ho era tot a la vegada.

No només era el metge de tota confiança que acudia amb la seva bonhomia a tractar les malalties de tota la família, fos un refredat, les galteres, el xarampió, una infecció d’apèndix o l’escarlatina…També era un client especial, que sempre era rebut amb gran afecte

172


i familiaritat pels pares. Si venia a l’hora de dinar o de sopar, s’afegia a la nostra taula, i entre tapes de calamars a la romana, de “berberetxos” amb una coca-cola o un bitter kas a la mà, feien petar la xerrada. A casa el tenien per un erudit i la mare sempre deia: “Quan els adults parlin, vosaltres escolteu, que sempre aprendreu alguna cosa.” I nosaltres escoltàvem totes aquelles converses. Li agradava parlar de tot i sabia de tot.

Potser el primer que ens ve a la memòria quan evoquem el Dr. Nin és el que deien els pares: “Les bessones són vives gràcies al Dr. Nin.” Fins aquell 18 de novembre del 65, només érem dues les nenes del cafè que joguinejàvem per la plaça, però en van arribar dues més de cop. Sense que ningú ho esperés, perquè encara que la mare deia que ella ja notava un embaràs diferent, “ja notava aquell terrabastall a la panxa”, mai li van dir que portava bessonada; així doncs, aquell dia només esperaven la Isabel i de sobte: “Ostres! Josep, n’hi ha una altra!”… L’Helena. A partir d’aquell dia la presència del Dr. Nin a casa va ser constant, perquè, segons explicaven els pares, cada dia passava una hora o altra, per controlar que aquella làmpada de la rudimentària incubadora no les hagués torrat massa: “Les havíem d’anar girant com si fossin pollastres a l’ast”, deia. I ja de més grans preguntava: “Tu ets una bessona? Éreu tan esquifides i poca cosa!”

També vam saber dels poders anestèsics de l’alcohol un dia que el pare es queixava de gran dolor a la cama. Se li havia infectat una injecció. Va arribar el Dr. Nin i, després d’engolir dos polos de xoco-lata, un darrere l’altre (ens intrigava que sempre se’ls menjava de dos en dos), va dir: “Núria, porta aigua calenta, tovalloles i un got ben ple de conyac.” Va entrar al dormitori, bisturí en mà, per desbridar-li aquell turmentós abscés, ubi pus ibi evacua, el pus s’ha de treure (sovint deixava anar alguna al·locució en llatí). Sort del conyac que li havia receptat, encara que fos del més barat!

Era un home molt respectat per tothom, per la devoció que sentia per la seva professió. Sempre hi era quan el necessitaves. Només la seva presència ja reconfortava i tenia molt bon ull clínic. Sempre l’encertava, a vegades desafortunadament, com va ser amb la nostra

173


mare. Ja abans de rebre el diagnòstic definitiu dels especialistes de l’hospital i quan estaven a punt de marxar de viatge, el Dr. Nin li va dir al pare: “Aprofiteu-ho bé i cuida-la molt, que potser serà dels úl-tims viatges que podreu fer junts.”

La passió per la seva feina era evident. No deixava mai de visitar un pacient. No tenia horaris, les visites als malalts podien ser a hores intempestives. A vegades arribava sense el maletí del estris mèdics, però era igual: si t’havia d’auscultar, es treia un mocador de la butxa-ca, que et col·locava damunt la pell, al pit o a l’esquena, i hi parava l’orella. Per mirar si teníem febre et buscava el pols al canell i calcu-lava els batecs del cor mirant el seu rellotge.

Venia al Cafè, amb el seu barret i el seu bastó, entre visita i visita, per desconnectar una estona de la seva feina, per llegir el diari o per conversar una estona amb qui es trobés. Però sovint també se li acos-tava la gent per demanar-li consell mèdic. Ell mai no s’hi negava, feia quatre preguntes i de seguida escrivia una recepta. Sempre era atent amb tothom.

Era freqüent que la seva dona, la Maruja, truqués demanant si hi ha-via el Dr. Nin, per fer-li memòria de les visites que li faltaven fer, o si hi havia alguna urgència. “Digueu-li que ha d’anar a casa de tal o tal altre malalt, i sobretot que no mengi res!”, era la seva preocupació.

El nostre record és el d’un home carismàtic, culte i il·lustrat. Un me-lòman. Un savi despistat tal com manen els cànons. Una persona entranyable, popular i estimada per tot el poble. I un metge impres-cindible i incansable.

Agustí Torelló Mata

El Dr. Nin ha estat un personatge polifacètic, enamorat del seu tre-ball, la medicina, i d’un vessant cultural a tots els nivells importantís-sim. Penso que a cada casa hi ha un record del Dr. Nin: no et deixava mai sol. Era un veritable membre de família, tant per a la canalla petita com per a la gent gran. Coneixia el nom de tots i les malalties

174


que havien tingut anys enrere. Una memòria envejable.

Estava al dia de tot el món de la medicina, tenia els millors contactes i amics amb els millors metges especialistes.

Jo el vaig conèixer sobre els anys 56-57, quan ell venia a Sant Sadur-ní amb una moto petita (la famosa Guzzi), ell i la seva senyora.

Crec recordar que exercia a Sant Llorenç d’Hortons fins que va venir aquí.

He pensat moltes vegades que Sant Sadurní està en deute amb el Dr. Nin. D’alguna manera caldria que quedés algun testimoni dels seus anys treballats amb tanta professionalitat i estima.

Gràcies, Dr., per tot el que ha fet per nosaltres.

Rosa Masip Miró

Hem parlat amb la Sra. Rosa Masip. Ens ha explicat que el seu metge de família era el Dr. Nin; era l’any 1958, feia uns quinze dies que s’havia mort el fill del Dr. Nin, el Joan Manuel, que tenia uns tres anys. La Rosa el va avisar perquè tenia el seu fill, en Pere, que estava força enfebrat. Aquest nen tenia la mateixa edat que el fill que s’havia mort. El Dr. Nin hi va anar, el va visitar i els digué que li fessin fer una anàlisi urgent aquell mateix dia a cal Viader, i que l’endemà a les 8 del matí li anessin a dir el resultat. Al matí, en veure el resultat, va comprovar que, tal com pensava, el nen tenia la diftèria; li va donar un medicament, i els va dir que, si augmentava la febre, l’avisessin fos allà on fos. A les 10 del vespre l’anaren a buscar, estava fent una visita i va anar amb ells. Calia posar-li una vacuna i veure com l’ana-va acceptant. Ell no li va voler donar la injecció, el que li havia passat amb el seu fill era molt recent. Demanà que hi anés la infermera i ell es va quedar tota la nit fins que va veure que la medicació ja li feia efecte. Marxava cap a casa seva a les 9 del matí.

La Rosa em deia: “Sempre li estaré agraïda, avui no seria igual.”

175


Dolores i Rosario Robles Trujillo

Hem entrevistat les dues germanes Robles, que ens expliquen la seva vinguda a Sant Sadurní i la relació amb el Dr. Nin. Van venir el 1954, de Casarabonela, Málaga. El pare d’aquestes noies havia vingut a buscar la filla gran, que feia una temporada que vivia a Sant Sadurní amb els avis. I en lloc d’emportar-se-la, com que era el temps de la verema, pare i filla van anar a collir raïms. I en lloc de marxar-ne, la mare, que vivia a Casarabonela amb cinc fills, va venir a Sadurní amb tota la fillada, fent el viatge amb vaixell durant 8 dies.

Varen conèixer aviat el Dr. Nin, que, segons ens diuen, portava una assegurança anomenada “18 de julio” per a famílies sense recursos. La mare va anar a servir a casa del Dr. Nin durant uns vuit anys; hi anava als matins i, els caps de setmana, hi anava una de les filles. Una altra filla també anà durant dos estius a una masia que llogaven a Can Rossell, al temps de vacances. Fins als anys vuitanta, la família sencera ha estat visitada pel Dr. Nin amb un tracte especialment ge-nerós, pel qual estaran sempre molt agraïts.

El tracte que va tenir la Sra. Maruja, tant amb la mare com amb les filles, va ser sempre molt respectuós i amable. En guarden també un gran record, perquè fou una gran dona.

Família Gallego Cantanero

Estamos muy agradecidos/as con el Dr. Nin y la Sra. Maruja, por el apoyo brindado a nuestra família y por la ayuda desinteresada reci-bida.

Señalar que las recomendaciones que nos dió, al igual que su Servi-cio, fueron para nosotros una mejora en nuestra calidad de vida.

Sentimos y expresamos nuestra gratitud y admiración, como perso-nas y familia, por la calidad humana recibida.

“La gratitud y el reconocimiento son los mejores regalos que puede

176


recibir una persona en cualquier lugar del mundo.”

Con agradecimiento

Cisco Roig Samsó

Quan penso en el doctor Nin, el primer que recordo són les seves visites a casa; era una persona molt familiar; quan venia a casa, tenia la suficient llibertat com per poder compartir una menjada amb nosaltres.

En aquell moment nosaltres vivíem a Monistrol d’Anoia (cal Que-tu).

Una de les anècdotes que recordo és que un dia, quan jo era petit, vaig agafar molta febre i va venir a visitar-me; amb un cop d’ull es va adonar que estava a punt de tenir una meningitis.

En aquella època, la meva àvia, que tenia asma, per a posar-hi remei fumava la flor d’una planta que li dèiem estramoni. Un dia, comen-tant-ho amb el doctor Nin, ens va dir si n’hi podríem donar una mica (ja que ell també patia d’asma); durant un temps, quan ell també en necessitava, venia a casa a buscar-ne. Desafortunadament, però, la seva llavor es va perdre.

177


C A P Í T O L D O T Z È

Memòria d’altres metges, vinculats a Sant Sadurní

178


La voluntat de refer una mica la història dels metges que van exer-cir, durant els anys en què va viure el Dr. Nin, a Sant Sadurní,

ens ha dut una mica de feina, primer perquè, segons m’han dit, en els arxius de l’Ajuntament, no hi ha constància ni dels metges que han passat per la nostra vila ni dels anys de la seva estada. Solament les persones en qui hem pogut parlar ens han explicat la seva estada a Sant Sadurní.

També ho hem demanat al Col·legi de metges de Catalunya, i no ens ho han aclarit pas garie. I bé, aquí teniu el fruit de la nostra recerca; la relació de títols i anys que hem aconseguit trobar, possiblement no és del tot exacta.

Dr. JOSEP PLANAS I MOLINS. Medicina general

Va exercir del 1914 al 1939. Va morir a Sant Sadurní l’any 1941. El va suplir el Dr. Oliva.

DR. MANUEL DEÓ I ROMEVA. Medicina general

El Dr. Manuel Deó i Romeva va arribar a Sant Sadurní l’any 1927; va néixer a la Seu d’Urgell, on el seu pare era notari. Vivia i visitava al carrer Montserrat núm. 11 (actualment núm. 23). Quan va arribar a Sant Sadurní, encara no hi havia Seguretat Social; els primers anys va treballar a la Mútua Penedès, quan n’era el responsable el Sr. Ton Pardas. A Sant Sadurní atenia tots els treballadors accidentats de can Codorniu i totes les persones que no tenien assistència; l’Ajuntament li pagava una quantitat.

Va ser el primer metge que va tenir la Seguretat Social, que s’inicià l’any 1944-45. Els primers anys sols se’ls permetia tenir un màxim de 60 iguales. Va ser una persona sensible i estimada per molts. Va mar-xar a viure a Barcelona quan es va jubilar a mitjan anys seixanta.

DR. JOSEP Mª CASAS I ROVIRA. Medicina general

Era fill de Valls. Va ser metge de Sant Sadurní de l’any 1936, fins als anys 1940.

179


DR. FRANCESC OLIVA SERRA. Medicina general

El Dr. Oliva va arribar a Sant Sadurní l’any 1939 i va ser metge titular del municipi des de l’any 1939 fins a l’any 1955. Primer va suplir el Dr. Planes. Va viure un temps a la plaça Nova, després va viure i tenia la consulta al carrer Diputació núm. 36, que era la casa de cal Mas. Va ser un metge apreciat per moltes persones, coneixia molts metges i en més d’una ocasió va fer venir personalitats importants per a com-plementar la seva opinió i poder ajudar el malalt.

DR. AUGUST ARMENGOL SOBREVILA. Medicina general i pediatre

Metge titular. Va suplir un temps el Dr. Manuel Deó; a partir de l’any 1955 va obtenir la suplència del Dr. Oliva; va ser metge de la Segu-retat Social a Sant Sadurní durant molts anys. Tenia consulta privada de pediatria. Va exercir fins a l’any 1980.

DR. CONSTANTÍ VIDAL SANCHÍS. Medicina general i cirurgià

Hem visitat el Dr. Vidal a la masia de Can Claramunt, al terme mu-nicipal de Sant Llorenç d’Hortons. La família hi viu des que es va retirar, ara fa uns 20 anys.

Aquesta masia data del voltant de l’any 1300. I des del 1500 pertany a la família Marsal.

El Dr. Vidal va néixer a València, però era petit quan els pares varen venir a viure a Barcelona. En acabar la carrera de cirurgià, va treballar a l’Hospital Militar, a l’Hospital Clínic i a l’Hospital del Mar. Uns anys després va treballar com a interí a Vilafranca, a la clínica Sant Ramon, i a l’Hospital, ajudant el cirurgià Dr. Solaric Torrents. Vivia a Barcelona. En obrir-se l’Hospital Fundació Ferrer i Sallés l’any 1956, el Dr. Solaric va venir a Sant Sadurní amb la plaça de cirurgià; amb ell també hi venia com a ajudant el Dr. Constantí Vidal. Anys més tard, el Dr. Vidal obtingué, per concurs i oposició, la plaça de cirurgià del Penedès. Tenia despatx a Vilafranca. Visitava a la Mútua del Penedès i a l’Hospital Ferrer i Sallés de Sant Sadurní. En casar-se amb l’Anna Marsal Puig, l’any 1951, va venir a viure a Sant Sadurní. Va ser el

180


cirurgià de Sant Sadurní i va viure aquí, al carrer Montserrat núm. 33 (actualment) fins que es va jubilar l’any 1994.

El Dr. Vidal va ser alcalde de Sant Sadurní de l’any 1966-1971.

Era amic del Dr. Nin, i ens diu d’ell: Era un gran metge, gran perso-na, era llest i treballador; això sí, anava sempre a deshora, no tenia rellotge. Acudia sempre allà on el demanaven.

DR. JORDI ESTAPÉ RODRIGUEZ. Medicina general

Primer catedràtic d’oncologia a Espanya 1982-2000. Director científic de FEFOC (Fundació per l’Educació i Formació en Càncer). I d’ EIO

(Escola Internacional d’Oncologia).

Vàrem entrevistar el Dr. Jordi Estapé i ens diu que Sant Sadurní va ser el primer poble on treballà com a metge de medicina general, de l’any 1961 fins al 1963. Va arribar el dia de Corpus i es trobà la plaça de l’Ajuntament plena de gent i festa. Li van presentar l’alcalde, en Claudi Casanovas, i de moment s’instal·là a la fonda Xic Maxina. Temps després va venir la seva senyora i el fill i varen anar a viure en un pis del carrer Marc Mir, on no hi havia ni aigua, ni telèfon.

A Sant Sadurní va néixer, l’any 1962, el segon fill, Víctor Estapé Ma-dinabeitia, que actualment és professor del Conservatori Superior del Liceu, on dóna classes de composició, anàlisi i història de la Música.

Comenta que té molts bons records de Sant Sadurní, que hi havia gent de molta cultura i que, per ell, va ser molt agradable la seva es-tada aquí. Ens diu que varen ser el Dr. Vidal i el Dr. Nin els qui varen salvar-li un fill; sempre ho recordarà i n’està molt agraït.

En preguntar-li pel Dr. Nin, va respondre: “El Dr. Nin era un geni distret.”

Hi havia una amistat i una coneixença. En algunes ocasions veia el seu cotxe, un “dos cavalls”, i, a dins, la seva mare que l’acompanya-va; més tard anava a les visites acompanyat de la Sra. Maruja. Diu que a casa el Dr. Nin tenien un gos, un pastor alemany, que quan s’aixecava, era més gran que la Sra. Maruja. De la seva estada a Sant Sadurní recorda una gran nevada.

181


El Dr. Nin ja era un metge brillant quan va treballar al Clínic, era l’art en el diagnòstic, parlava molt amb el malalt, sabia explicar, tenia una dimensió humana extraordinària, un tracte agradable, humil, senzill, amb una gran curiositat intel·lectual i universal. Una persona d’un gran nivell cultural i social en un sentit ampli.

DR. JORDI HUGUET SARDÀ. Medicina general i cirurgià

Metge titular. Medicina general. Va ser el primer lloc on va treballar en acabar la carrera; va estar a Sant Sadurní de l’any 1962 al 1964. En tornar a Barcelona, va estudiar cirurgia plàstica i reparadora. Va treballar molts anys al Clínic. L’any 2006, va rebre el Premi a l’Excel·lència en la vessant d’Humanitats Mèdiques.

DR. SALVADOR NEYRA ROSAS. Medicina general

Natural del Perú, va suplir el Dr. Jordi Estapé vers el 1963. Va estar-hi molt poc temps.

DR. EMILIO XANDRE RIATOS. Medicina general

Metge Titular. Cap a l’any 1965 aproximadament. Després va anar a Sant Ildelfons de l’Hospitalet i a Cornellà de Llobregat.

DR. FRANCISCO SORIO HARO. Medicina general i pediatre

Metge titular. Va arribar l’any 1965, va exercir de medicina general. A partir de 1970, també pediatria. Va ser metge de Sant Sadurní fins al 2004.

Ha manifestat: “El Dr. Nin, era un bon amic, un mestre, un germà. Junts vàrem anar a diferents congressos. En tinc molt bon record.”

DR. FAUSTINO BENITO QUINTELA. Medicina general

Metge Titular. Va exercir a Sant Sadurní del 1966 fins aproximada-ment al 1968. Venia de Torrejón de Ardoz, era militar.

182


DR. MARIAN FANÉS GALCERAN. Medicina general

Estava fent una suplència a Torrelavit i, en saber-ho la Sra. Maruja, va parlar amb l’Eva Valldeperes, que aleshores festejava amb aquest metge, i va demanar-li per venir a Sant Sadurní a suplir el Dr. Nin per causa de l’accident. Va estar-hi durant uns mesos l’any 1970, i part del 1971. A finals del 1971 es casà amb Eva Valldeperes i en tenir plaça, va traslladar-se a Santa Coloma de Cervelló. Va morir l’any 1995.

DR. FRANCISCO BARBERO DE CASTELLVÍ. Medicina general

Va venir un temps a fer la substitució del Dr. Nin quan va tenir l’acci-dent l’any 1970. Es va casar amb Montserrat Torrents Mata. Va estudi-ar per dentista i es va establir a Tarragona. Va morir el 30-04-1975.

DR. RAMON GARCIA GATEU. Medicina general

Va estar cinc mesos a finals de l’any 1970 suplint el Dr. Nin. Feia les vi-sites del aconduïts de Sant Sadurní i també de les masies de l’entorn.

DR. JOSÉ IGNACIO PASCUAL. Medicina general

Natural de Pamplona. Va exercir a Sant Sadurní del 1971 al 1973.

DR. VICTOR MELIÀ AVIÀ. Medicina general

Va arribar a Sant Sadurní l’any 1971, feia suplències del Dr. Armen-gol. Uns mesos després hi hagué una nova plaça de la Seguretat So-cial. Va ser metge de la Seguretat Social de Sant Sadurní fins a l’any 1975. Es va casar amb Montserrat Roig. Actualment és cirurgià i traumatòleg a Tarragona.

DR. TOMÁS ANTONIO CISNEROS MIÑAURI. Medicina general

Natural del Salvador. Va exercir a Sant Sadurní del 1975 al 1985.

183


DR. ÁLVARO FERNÁNDEZ TOMÉ. Medicina general i psiquiatre

Va arribar l’any 1976, va suplir el Dr. Víctor Melià i va exercir a Sant Sadurní fins a l’any 2003.

DR. MANUEL GUILLEM LLEBRES. Medicina general

Metge titular, cap a l’any 1980.

DRA. MONTSE LLUCIÀ. Medicina general i tradicional xinesa

Entre l’any 1983 i el 1986, va fer moltes suplències pel Dr.Nin, quan anava de viatge.

DR. GILBERTO JIMÉNEZ ALDANA. Medicina General. Pediatre i neuròleg

Va néixer al Perú, va arribar a Catalunya l’any 1963. Els estudis els va realitzar a Barcelona. Va arribar a Sant Sadurní tenint la plaça de la Seguretat Social, l’any 1986. Es va jubilar l’any 2011.

LUÍS LÓPEZ ALFÓS. Medicina general

Metge titular. Va ser metge de Sant Sadurní de l’any 1980 fins el 1991.

JOSEP LLUÍS AVALOS GARCIA. Medicina familiar i comunitària

Especialista en Medicina d’Urgències. Inici 1987. Anomenat pel Dr. Nin com el seu metge. Actualment treballa al Servei d’Urgències de l’Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès.

DR. AMADEO GONZÁLEZ ALLEPUZ. Medicina general.

Metge titular. Va demanar la plaça de Sant Sadurní, i l’hi van conce-dir. Va suplir el Dr. Luís López Alfós. Va arribar el setembre de l’any 1991 i hi va treballar fins a l’any 2006, en què es va jubilar. I ens diu:

184


“Yo conocí al Dr. Nin cuando llegué al pueblo procedente de Lleida gracias a que me lo presentó el Dr. Sorio. Cuando ya me disponía a trasladarme a ocupar la plaza de Sant Sadurní el año 1991, que me había sido adjudicada como APD, ya me informaron en el pueblo donde estaba (Aitona) que los médicos conocidos eran el Dr. Nin y el Dr. Sorio. O sea, que ya vine con la idea de conformarme solamente con lo oficial y las cartillas escasas que habían quedado del Dr. López (último médico titular).

»Como profesional era muy competente, sabía medicina y no sólo de digestivo, que era su especialidad, entendía de todo y por eso se había ganado el prestigio en esta comarca. Su sistema de trato de ho-norarios con los pacientes era normalmente con las igualas. Se decía entonces que estaban "conducidos" y tenía numerosos pacientes en todo el contorno de Sant Sadurní. La cuota que cobraba últimamen-te era muy baja, pues, más que nada, conservaba a sus pacientes por cariño y distracción.

»Él me informó que, al principio, había comprado el traspaso de igualas a otro compañero que se iba de la zona y me sugirió que si quería yo comprarle su cupo. Yo no quise porque comprendí que más de la mitad se desigualarían al no ser él el que les atendiera, y el sistema antiguo de traspaso no me gustaba.

»Yo poco a poco fuí haciéndome con un cierto numero de igualados y muchos me informaban que también seguían con él porque cobra-ba poco, por si acaso le necesitaban algún día y por haber sido su médico desde hacía muchos años.

»Fuera de su trabajo, lo que más le gustaba era viajar y visitar países extranjeros. Yo le hice varias veces su consulta cuando se ausentaba. A veces tuve que ver a sus pacientes encamados fuera del término, algunos en masias en el Pla y otros cerca de Gelida.

»Era su despacho decorado con muebles antiguos, cuadros y la li-brería llena de muchos libros y revistas interesantes. Una gran sala de espera en la que, cuando yo ocupaba su puesto, había pocos pa-cientes, pues si podían se esperaban a que regresara él. Más adelante

185


ya no pude ayudarle porque yo ya tenía más clientela y me faltaba tiempo. Él poco a poco fué perdiendo salud y tuvo que hospitalizarse frecuentemente, pero casi hasta el último año siguió entre sus crisis atendiendo a sus pacientes.

»Una vez le pregunté si le gustaría que pusieran su nombre a una calle, como a otros compañeros, y contestó afirmativamente. Yo creo que ha sido el último verdadero médico de cabecera de esta comarca. Ahora la medicina es mucho de computadora y a muchos les da igual que les atienda un profesional u otro.

»Me recordaba mucho a mi padre, que había sido también médico rural y luego psiquiatra. Era 10 años mayor que el Dr. Nin. Así, un día le llevé a conocerse acompañado del Dr. Sorio, a la finca que tenía en Castellón. Me acuerdo de aquel día por el buen rollo que tuvieron y también por la buena paella que había preparado mi madre. Se dice de él que disfrutaba con la comida. A veces, debido al trabajo, tenía que acudir en horas intempestivas a ver a sus pacientes domiciliarios, y se ponía a comer o cenar con ellos. Era la confianza que tenían con el médico de toda la vida.

»Su trato con los pacientes era muy afable, daba confianza. A mi me gustaba su tranquilidad y seguridad al escuchar a sus clientes y de-mostraba sabiduría.

»Creo que con ésto ya tienes un concepto de mi relación con él. Además últimamente me llamaba alguna vez cuando se encontraba mal y yo estaba orgulloso de que tuviera confianza en mí.”

A G R A Ï M E N T S

188

A G R A Ï M E N T S

A la família Nin-Giménez per informacions i fotografies.

A Mª Neus Andreu i Gustems, per concretar algunes dades dels metges.

A Adelina Beneit i Roig per deixar-nos el seu treball. És una entre-vista feta l’any 1991. “Entrevista a un metge asmàtic”.

A Joan Bundó i Nin, per complementar dades de la família i deixar-nos fotografies.

Al Dr. Jordi Estapé i Rodríguez, per haver acceptat fer el pròleg, per l’amabilitat en l’entrevista.

Al Sr. Josep Esteve i Farriol de Sant Pere de Riudebitlles per facili-tar-nos viatges i fotografies.

A Mª Rosa Figueras i Alerany, per la seva dedicació desinteressada en el disseny i maquetació del llibre.

A Jaume Figueras i Alerany, per la seva col·laboració fotogràfica.

A Josep Forns i Vàrias, per la gravació, pel seu suport i ànims.

Al Dr. Amadeo González Allepuz per la informació i les paraules sobre el metge i amic.

A Francesc LLopart i Puignau, per la seva dedicació.

A Rosa Munné i Creixell, secretària del Dr. Nin durant molts anys, per recordar-nos fets i vivències.

A Oriol Parera i Pérez per fer l’entrevista al Dr. Jordi Gana.

A Rosa Mª Prat i Balaguer, per la lectura i opinió del text.

A Miquel Raventós i Surià, pel seu suport a la confecció del llibre i correcció lingüística.

A Montserrat Samsó i Plana, per les seves informacions.

Al Dr. Constantí Vidal i Sanchís, per l’acollida i la informació.

189

Al setmanari El 3 de Vuit, per trametre’ns el seus articles.

Al setmanari La Fura.

Al Centre Excursionista de Catalunya.

Al Consell Comarcal del Vendrell.

Als qui ens han cedit les fotografies.

I a totes les persones que hem entrevistat i a les que han escrit algu-nes de les vivències i records que els ha deixat el Dr. Nin.

A tothom, moltes gràcies!

EL DOCTOR ANTONI NIN,un metge peculiar (1920 – 2008)

PEPI PÉREZ ALBIOL

EL

DO

CT

OR

AN

TO

NI N

IN

,un

met

ge

pec

uli

ar

(19

20

– 2

00

8)

PE

PI

PÉ

RE

Z A

LB

IOLAmant de la literatura i de la música,

i una mica col·leccionista d’objectes

antics, amarats de la pàtina del temps,

no recordo mai haver vist el Dr. Nin

vestit de qualsevol manera. Com si

amb el vestit acurat portés aquella

elegància subtil que procedeix d’ha-

ver polit la seva humanitat amb una

formació humana en procés continu,

com en procés de metamorfosi con-

tínua es manifesten els processos vi-

tals, que ell coneixia i estudiava.

La vida no li va estalviar el dolor fí-

sic ni el dolor moral, que encara el

van acostar més al dolor dels altres.

Home d’una gran plasticitat espiritu-

al, comprensiu, amant de la família,

del poble i de la terra catalana, el seu

record, per a molts, serà el d’un àngel

barroc de galtes plenes i rosades, que

amb les seves ales ens va retornar a

la vida i ens va donar consol.

LBIOL EL DOCTOR Amant de la literatura i de la música...

Documents

Transcript of LBIOL EL DOCTOR Amant de la literatura i de la música...