En Bernat tenia un bloc. Es deia La marfanta sideral.

Era un d’aquells blocs pseudoliteraris en què s’escriuen les falòrnies que se’ls acuden als

aprenents d’escriptors. Ho havia començat com començava la majoria

de les coses, per curiositat. A La marfanta sideral hi combinava les seues passions literàries, el terror i la ciència-ficció, i cada article era una llegenda que passava en un dels molts planetes de les moltes galàxies

que poblaven la seua caòtica ment.

El basar de les espècieshttp://www.basar.cat

Plovia amb intermitència, sense força, però continuadament,

i vaig demanar un altre te amb llimona. El bar tenia un encant a punt de perdre:

ja no en quedaven, de locals de tota la vida, i aquest semblava

—sense cap signe extern que ho evidenciés— que estava arribant als seus darrers mesos

d’existència.

La cuca al cauhttp://la-cuca-al-cau.blogspot.com

Vull que vinguin els reis.Vull de regal unes botes de canya alta

de color verd ampolla.Vull comprar-me una faldilla per sota els genolls,

que tingui vol i que porti alguna costureta divertida.Vull posar-me una samarreta fins als malucs

de color violeta.Vull pintar-me les pestanyes d’un negre molt fosc

i fer-me la ratlla a la part de sota dels ulls perquè sembli que estic indefensament malalta.Vull tòrcer un somriure tímid i abaixar la mirada

quan em miris.

Depasseighttp://depasseig.blogspot.com

M’agrada el fons de la mar, ple d’algues gelatinoses i peixos difícils de pescar;

m’agrada el fons de la paella i els grans d’arròs que es queden aferrats, rostits, un poc amargs;

m’agrada el cabell d’àngel de l’interior del pastís i el final de la infusió, on el sucre no s’ha desfet del tot;

m’agrada la terra humida i ficar els dits ben endins; m’agrada entrar dins els bassiots i quedar-me al fons del llit,

ben tapada, quan plou; m’agrada el llibre que és més al fons de la pila;

m’agrada mirar el fons de les fotografies, tot allò que queda en segon pla i ningú mira;

m’agrada el fons de la sopa per descobrir aviat el dibuix del plat;

m’agrada el fons dels ulls, tots.

Frannia http://frannia2.blogspot.com

Vet aquí que Déu s’avorria. Al seu davant desfilaven,

com col·locats en un aparador, els mons possibles.

Hi eren totes les opcions: un món escanyolit que de tan petit tendia a desaparèixer,

un món d’egòlatres amb ferum d’estupidesa, un món excels de criatures semidivines,

un de molt curiós on els ànecs jugaven al dòmino amb vestit de nit

i un darrer on els planetes giraven al voltant d’un estel que ocupava un lloc menyspreable en el tot.

Meditacions des de l’esferahttp://enricgil.wordpress.com

He embastat amb fils de molsales boles de colors al volt de la casa.

La tendresa florida en la vostra miradaresplendent daura l’enrenou de la festa,

en un petit desig de regal obert.

És l’hora d’hissar els somnis http://novembre1970.blogspot.com

Dissabte al matí i mala hora al carrer. Dins el bar la parròquia s’arremolina a les taules

amb el sentiment dual de l’excepcionalitat del fred acabat d’estrenar i el contratemps per no poder continuar la

rutina ludicolaboral del cap de setmana. El vi dels gots és del Matarranya

i les olives, del terme.

Ilercavònia http://ilercavonia.bloc.cat

En algun moment del segle xx, els caçadors van passar de ser els bons del conte als dolents de la pel·lícula, dels salvadors de la Caputxeta Vermella o Pere i el llop als

assassins de la mare de Bambi. De Walt Disney ençà, la nostra relació amb els animals s’ha

rarificat: mentre en la ficció es posaven a parlar i s’humanitzaven, en la realitat els exterminàvem o els cosificàvem en hamburguesa o mandonguilla, sense

morro, sense bec, sense ulls.

Josep Pujol http://joseppujol.bloc.cat

L’escriptor duu dins seu un suïcida en potència. La seva addicció per la ploma o el teclat el mena,

tard o d’hora, fins a l’objectiu final: la desaparició, la invisibilitat.

Una amarga ironia si tenim en compte el concepte clàssic de la immortalitat literària.

Però ser immortal demana el preu de desaparèixer completament,

un contrasentit que s’explica pel procés, quan l’individu es dilueix com reguerols de tinta

primer en el pensament i després sota l’empara de la pàgina en blanc.

llunÀtic http://llunatic.blogspot.com

N’hi ha de totes les mides i gruixos, colors i textures,

però cap mossega. Parlo dels llibres,

aquell element de companyia tan imprescindible per a alguns

i tan desconegut per a una altra gran majoria. Tothom n’ha tocat com a mínim un a la seva vida,

quan anava a escola, però en molts casos mai més els han vist.

Tot és possible http://oscar-ramirez.blogspot.com