Lecovosu
64
1 LECOVOSU
description
Experiència col.ectiva. Grup Projectes curs 2009-10. Belles Arts CosmoCaixa. Abril, Maig i Juny 2010
Transcript of Lecovosu
1
LECOVOSU
2
3
LECOVOSUINDEX
1. Precedents
2. Context
3. Procés treball CosmoCaixa
4. Propostes
4.1 Cavernes
Títol
Introducció
Objectius
Destinataris
Descripció i ubicació
Objectes
Referents
4.2 Artzar
Títol
Introducció
Objectius
Destinataris
Descripció i ubicació
Intervencions
Referents
4
5
1. Precedents
La facultat de Belles Arts a CosmoCaixa.
Aquestes dues entitats han estat en punt de conexió durant els mesos d'abril, maig i juny de
l’any 2010 amb l'objectiu d'intentar pensar la ciència des de una perspectiva acostumada a la
creativitat
Alumnes d'una assignatura troncal i obligatòria de segon cicle han estat convidats a treballar
de manera col.laborativa a CosmoCaixa. Aquesta iniciativa te un seguit de precedents que
s'inicien l'any 2005 amb l'exposició Imprezona a la Galeria de Miscelanea de Barcelona.
Aquella primera experiència buscava sortir de les aules per a mostrar tot allò que es
desenvolupava durant tot un any acadèmic, per nosaltres era poder visualitzar i fer públic
els treballs personals de cada alumne. L'experiència a Miscelània va durar 4 anys acadèmics
fins que el curs passat 2008-09 va sorgir una nova proposta que ens portava cap a una nova
via de treball, el procés de treball col.lectiu. Va ser una intensa i fructífera activitat
realitzada en un petit espai privat que funcionava com a galeria, la Antigua Casa Haikú, un
espai d'activitats artístiques del barri de Gràcia i ofert pel comissari Alex Brahim. Va ser
determinant per l'enfoc del projecte el lloc físic on transcorre l'activitat artística. Era un
espai diàfan i abocat a una gran cristallera-aparador orientada de cara al carrer, aquest
caràcter especific era una clara invitació per a treballar amb el public i, així va ser com el
grup definitivament va iniciar tot una sèrie d'accions englobades sota el nom de Marca
Blanca.
6
7
2.Context
Pel curs 2009-10, aquest conjunt d'experiències ens donava motius encoratjadors per enfocar
tota l'assignatura per poder vehicular-la vers el treball en col.lectiu. Va ser així com es va
elaborar un programa docent enfocat a la potenciació dels processos de treball que implicava
al conjunt enfront de les individualitats que conformen una classe. D'aquesta manera hem
creat una sèrie d'activitats centrades en "la pregunta".
La motivació es posar en contacte als estudiants amb allò que opera fora de la universitat,
motivant el seu treball i la seva reflexió no des de les premisses ja conegudes sinó tractant
de traçar un recorregut per algunes de les questions que motiven el treball en art a la ciutat
de Barcelona, el context on ens trobem i aquell que es podran trobar al acabar la carrera,
obrint una "relació" quasi inexistent. Pretenem posar als alumnes en contacte amb aquells
que activament generen continguts, coneixements, plantejaments artístics fora de la
universitat.
Hem articulat l'assignatura al voltant de la noció de la pregunta, entesa aquesta com a
element clau de tota investigació, demanem la col laboració de cada "Agent extern" per fer-
nos arribar una pregunta (o un conjunt d'elles), una questió que es planteja actualment o
que persisteix des de fa temps, que ha sorgit durant el procés de treball o que ha
desencadenat tot un proces reflexiu, que motiva la seva investigació en el seu camp de
treball, etc.
Cada pregunta ha estat transmesa al grup d'estudiants amb una periodicitat de dues/tres
setmanes, per desenvolupar-la abans de rebre la seguent. Les preguntes, lluny d'intentar ser
respostes, funcionaran com activadors de processos creatius per arribar a algun tipus de
"resolució" teòric/pràctica. L'objectiu era que al final del curs evaluessim la possibilitat de
presentar fora de la universitat el treball realitzat pels estudiants i activat pels "Agents
externs".
Els nostres "Agents externs" han estat David G. Torres, Daniel Jacoby, Martí Ansón, Alex
Reynolds, ferranElOtro, Rubén Martínez, Rafel G. Bianchi, Anja Steidinger i Biel Capllonch. I
les preguntes es poden consultar al Campus Virtual de l'assignature de Projectes.
Així doncs, arribat el punt de començar a tenir cert desgast per la repetició del ritme
generat per les preguntes dels "Agents Externs", va sorgir la possibilitat de treballar en
col.lectiu i desplaçar les classes a CosmoCaixa. Abans de ser ferm aquest desplaçament els
estudiants van poder escollir la possibilitat de seguir un treball col.lectiu o deixar el grup i
desenvolupar un treball individual, mentre això passava es va començar a buscar temàtiques
comunes al grup. D'una selecció de quatre primeres possibles temàtiques es va obtenir
8
quatre sil.labes que conformen el nom de LECOVOSU (LEyenda urbana, COlor, VOyeur,
SUicidi col.lectiu) i que ha persistit fins al final amb aquesta presentació del Dossier, tenint
en compte que les idees s'han anat transformant constantment durant tota l'experiència.
Comencem a treballar a CosmoCaixa amb la breu i improvitzada presentació de la directora
de CosmoCaixa, l'Anna Sanahuja i el responsable de l'Àrea de Medi Ambient i Ciència de la
Fundació La Caixa, Nacho López. A la Sala Pi hi passarem un total de 7 sessions durant quasi
tres mesos.
El nostre procés de treball es pot resumir en 10 punts:
1-Ja desde el primer dia, el colectiu decideix que totes les petites i grans evolucions del
projecte s’aniràn documentant en un blog (http://lecovosu.wordpress.com/).
2-També el primer dia es fa una visita en grup de tot el muesu, experiència del grup per
conèixer el nou espai del que serà el nostre punt d'inici.
3-Pluja d’idees. Mètode Search Conference, consisteix en el comentari, selecció i
l’agrupament d’aquestes idees aportades pel grup.
3-Selecció de les propostes relacionades vers CosmoCaixa.
4-Divisió del grup en dos subgrups que anomenem Grup A i Grup B.
5-El Grup A es centra amb la revisió del Mite de la Caverna de Plató. Estableix una analogia
entre el museu i le caverna, els visitants entren al Museu per buscar la veritat al igual que
passa a la Caverna. La paradoxa serà que tots dos només trobaràn ombres, simulacions
d'aquesta veritat.
6-El grup B es centra en l'atzar entenent-lo com un element a priori no científic.
7-Els nostres debats quedaràn formalitzats en un dossier que s'entregarà als responsables del
museu per avaluar la vaibilitat de les propostes.
8-Redacció i disseny de les propostes.
9
3.Procés de treball
Tot el procés de treball comença amb la proposta de traslladar el nostre espai de reflexió i
trobada comú al Cosmo Caixa. L’aula Pi ens suposa un nou punt de partida, un nou àmbit per
deliberar i especular, per fer noves propostes i noves consideracions.
Comencem el “pelegrinatge” cap el Museu el dia 16 d’Abril i iniciem alhora un quadern de
bitàcora que pengem regularment al blog (http://lecovosu.wordpress.com/) creat amb la
intenció de facilitar el contacte entre els membres del grup i donar a conèixer el que em
activat. També documentem amb imatges el procés de treball
(http://www.flickr.com/photos/lecovosu).
Les trobades s’inicien amb una visita en grup per les instal lacions del museu i prossegueixen
amb l’anàlisi i la biòpsia de les temàtiques que ens interessava tractar en col lectiu. Algunes
d’aquestes temàtiques han desaparegut i d’altres s’han anat transformant i derivant en
propostes que en un inici ni ens plantejàvem. Converses, cavil lacions i recerques han estat
el principal procés de treball, la matèria prima del que estem defensant actualment.
10
11
Quadern de bitàcora.
16/04/10
Primer día de trabajo en CosmoCaixa.
A las 16:02 nos encontramos en la entrada con la directora del CosmoCaixa y el director de
Medioambiente.!Nos conducen a la sala PI y tras una breve charla se van.!
Comenzamos la reunión en la sala PI y hablamos del funcionamiento y normas del
museo.!Decidimos repartir una serie de tareas entre los miembros del grupo:
- DIARIO (Rotativo) – LIBRETA DIARIO (Objeto de mano en mano)
- FOTOS- DIGITAL (Elena y Laura)-ANALÓGICO (Alberto)
- BLOGMASTER (Estel)
Planeamos una lista de materiales y necesidades, para entregar a los responsables en
CosmoCaixa de la sala PI:
- Conexión a internet
- Proyector para el ordenador
- Disposición en “U” para las mesas y sillas.
- Taquilla o espacio de almacenaje
Tras esta reunión realizamos una visita conjunta al museo, para reconocer el espacio y tomar
ideas.!Al acabar la visita hacemos un descanso en la cafetería y a las 19:10 volvemos al aula
PI.
Realizamos una lluvia de ideas y apuntamos los resultados en papeles amarillos que
comenzamos a organizar en el encerado hasta que suena la megafonía avisando del cierre del
recinto.
12
30/04/10
Segona sessió a CosmoCaixa.
16.00h a l’aula Pi del CosmoCaixa.
L’Ester ha portat material sobre el projecte!30 ejercicios-40días-8horas al dia,! que s’ha
estat portant a terme al MUSAC i li hem estat donant un cop d’ull.!Després hem fet una
recapitulació general del curs fins a arribar al CosmoCaixa, hem reprès el tema de les
propostes que vam deixar a mitges la última sessió per mirar de trobar un punt de partida
per començar a treballar.!Hem decidit agrupar-les totes en quatre grups diferents:!
- Visitants
- Recorreguts
- Realitat / Engany
- Kitsch / Pop!
Ens hem repartit els temes per grups per començar a treballar sobre com desenvolupar-los i
fer una primera pluja d’idees i propostes per cadascun.!Mentre treballàvem sobre les
propostes hem estat veient el vídeo!Bansky vs. Bristol Museum.!Després del cafè hem posat
en comú les idees desenvolupades per cada grup:!
Pop / Kitsch:!!Fer la ciència quotidiana.!
Recorreguts:!Visita guiada /!Espai de la confusió!
Atzar + Espectador:!escales / espiral,!llac,!piràmide / esfera!
Visitants:!Crear un visitant “tipus” en funció del perfil del públic que rep cada dia el
CosmoCaixa.!!
Un cop exposades totes les propostes l’Eloi ens planteja la pregunta de cap a on va tot
plegat, quina és la pregunta o eix central a partir del qual volem estructurar el que fem en
la estada a CosmoCaixa. A qui ens dirigim? Què volem fer / dir?!Finalment plantegem el pla
de treball de cara a les properes sessions:!
-!Llegir les propostes que tenim i elaborar-les més durant la propera sessió.!
-!Començar a treballar amb el que haguem decidit la setmana seguent.
13
07/05/10
Comencem la sessió fent una lectura de l’acte del dia anterior. A!les 17.15 min!ens dividim
en dos!grups per començar a treballar sobre els temes escollits. Mentrestant la Montse ens
registra al blog. Hem d’intentar elaborar un projecte possible que pugui ser realitzable si
arribés el cas de poder ser exposat.
Grup A:!(temes 1!+2) Fer de la ciència quelcom quotidià / visita guiada – espai de confusió,
crear noves realitats (Joan Fontcuberta), l’Eloi ens proposa buscar exemples d’intervencions
en altres museus.
Grup B: !(temes 3+4) Atzar: espai espiral, llac, bar… / Tipologia del visitant del CosmoCaixa.
L’objectiu principal va ser començar a acotar i decidir les línies principals de cada tema,
intentar idear propostes de treball concretes. A les 7.15min ens tornem a reunir a l’aula Pi
per exposar a la resta de companys que havíem treballat cada grup.
A : – La veritat absoluta i alhora inaccessible: (tenir accés a la veritat absoluta però no
arribar-hi mai).
B: - Atzar: espiral de colors_ probabilitat del dau. Aprofitar un espai poc freqüentat, buscar-
li!un nou sentit i que no sigui tan sols un espai de pas. Intervenció del visitant.!
– Simfonia de l’atzar: elaborar una gran partitura entre el públic, petites aportacions
del visitant.
- Escultures de Lego: Fer i desfer. Donar forma a varis elements de la ciència com per
exemple: l’àtom, el neutró i el protó.!L’espectador pot construir i crear!tres
escultures!amb peces de Lego.
Data límit per presentar les propostes finals: 28 de maig.
14
14/05/10
1. L’Eloi ha proposat la possibilitat de rebre visites externes:
- Anna Moreno: explicació del seu últim treball a Fabra i Coats.
- Nacho López: explicació de com a partir d’una idea es desenvolupa una exposició al museu.
- David G. Torres: fer conèixer el seu treball a la vegada que aportaria la seva visió a les
nostres propostes.
2. Divisió dels dos grups per començar a formalitzar el projecte: començar a decidir
propostes concretes, títol, material necessari, etc.
3. Posada en comú dels punts tractats per cada grup:
- Grup A: possibilitat de fer vídeo per plasmar la idea del mite de la Caverna de Plató
- Grup B: intervencions a diferents punts del museu amb l’atzar com a punt en comú entre
elles.
15
21/05/10
Se puede leer en! la pizarra escrito:
Grupo “A/B”
Planteamiento general (para todos)
Título-Objetivos-Destinatarios -Descripción (ubicación)-Imágenes-Referentes (bibliografía)-
Material-Presupuesto-Anexos
0.0 Precedentes
1.0 1.1. Contexto
2.0. Proceso de trabajo en CosmoCaixa
2.1 Intro del proceso
2.2 Grupo A
2.4 Grupo B
Divendres 21 Maig – Preparando Dossier
Divendres 28 Maig – Xerrada Nacho
Divendres 4 Juny – Entrega Dossier, Comentarios Davis G. Torres.
------
17:01
Los integrantes de los grupos se encuentran en la sala hablando de temas dispares.
De repente, de forma totalmente inesperada para los allí presentes, Eloi proclama la muerte
de LECOVOSU. En la sala, ni! rastro de consternación por parte de los propios creadores de un
monstruo que ha contado con una vida fugaz y al que se le ha arrebatado su nombre a los
pocos meses de su gestación. Un nuevo planteamiento se nos presenta: el futuro de
LECOVOSU.
Queda sin resolver.
LECOVOSU R.I.P.
16
Acto seguido, sin tan siquiera haber asimilado la gravedad de los hechos y habiendo olvidado!
por completo a aquél que fue el artífice de nuestra empresa, se propone que nos
dispongamos en grupos. Los integrantes del colectivo, ahora anónimo, muestran el mínimo
esfuerzo y la máxima vagancia! en sus movimientos. Finalmente nos agrupamos.
17:09
En un arrebato de liberación los componentes del grupo sienten la necesidad incontrolable de
desplazar su centro de operaciones al bar del museo. En un primer momento, enajenados de
toda labor que concierna al proyecto se habla del F.C. Barcelona – recién ganador de la Liga –
y de football en general. Conclusión: se ficha a Villa. Finalmente la conversación empieza a
mostrar síntomas de agotamiento y nos disponemos a tratar el planteamiento general del
proyecto por el cual nos encontramos allí reunidos. Título, objetivos, construcción del
proyecto…etc.
Empezamos a buscar el sol en la terraza del bar.! Nuestros movimientos son algo perezosos.
Llegamos a un punto de inflexión, recorrer el CosmoCaixa con el fin de buscar localizaciones
para las diversas propuestas expuestas. El paseo resulta agradable y absolutamente
reconfortante para nuestras divagaciones y cavilaciones, que comienzan a tomar un cierto
aire! de notoriedad ante nuestros ojos.
19:14
Volvemos a la Aula Pi.
Allí nos encontramos a nuestros compañeros del llamado “Grupo A” enfrascados en una
animada conversación totalmente ajena a nuestros propósitos. Ninguno de los miembros de
nuestra empresa muestra un especial interés! por los temas allí tratados por lo que nos
disponemos a tomar asiento sin saber muy bien cuál es nuestra razón de ser en aquel preciso
instante. Ya al final de la sesión, durante la cual seguimos conversando de una forma un
tanto desaliñada, los profesores se dirigen a nosotros con el propósito de que! sinteticemos
en unos escasos 90 segundos nuestras elucubraciones, no sin una cierta apariencia de
profundidad.
Una voz empieza a sonar a través de los altavoces que se encuentran dispuestos por todo el
edificio dando por finalizada nuestra labor.
17
28/05/10
Visita i conferència de Nacho Lopez (responsable de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència i
responsable d’ Activitats). Ens fa un repàs de com és la producció i desenvolupament d’un
projecte expositiu dins l’àmbit del Cosmo Caixa.
Amb la voluntat de que la connexió públic - ciència sigui més directa inicien projectes amb
un rigorós plantejament i planejament. Tot el procés està detallat en esquemes i gràfics.
Admet que el coneixement científic de la gent no ha evolucionat i accepta la crítica que
alguns han fet al museu de presentar la ciència amb trompetes i clarinets.
18
04/06/10
Iniciem la trobada llegint la part provisional del dossier del grup contrari. La lectura ens
ajuda a fer autocrítica i fer els canvis necessaris abans de presentar el dossier definitiu.
Després d’un cafè rebem la visita de David G. Torres. Ens presenta amb pels i senyals la
trajectòria i evolució d’un dels seus projectes en col lectiu: A-Desk (critical thinking).
A posteriori li presentem cada grup les propostes que em produït. Casualment actualment
treballa en un text sobre la veritat i dona al grup A (Cavernes) nous referents i reflexions
força interessants sobre el perquè de la necessitat de trobar la veritat i l’autenticitat (Chris
Burden i Marina Abramovic). S’interessa per la proposta Artzar en tant que interactua de
forma activa amb el públic.
“Pensad que este museo acojona, no os dejéis intimidar”
19
4. Propostes
A continuació presentem les dues propostes finals produïdes al CosmoCaixa. Les dues
propostes tenen sentit dins l’àmbit d’aquest Museu i tenen en comú l’interés per que el
públic s’afegeixi a les pràctiques com a participant actiu i donar-li un nou sentit o punt de
vista a l’espai i al llenguatge museístic que proposa el CosmoCaixa.
Supervisors i guies:
Puig Mestres, Eloi
Carreño, Montse
Participants:
CAVERNES
Andrés Rodrigélvarez, Sabina
Barba Padrós, Ferran
Bosch Bentz, Ester
Milà Fortuny, Elena
Molet Gascón, Aleix
Molins Masat, Ares
Roman Serrano, Estel
Satoca Sanchez, Rosa
ARTZAR
Bley Parera, Laia
Brito, Caroline
Costa Martinez-Hidalgo, Alberto
Elvira Nuñez, Elara
Gonzalez del Prado, Esther
Julia Puig, Andreu
Muñoz Ortega, Antonio
Palau Rof, Laura
Sarle Cardiel, Anna
20
21
4.1 CAVERNES---------------------------------------------------------
-----------------------------------
PROPOSTA: veritat hipotètica (dispositius inaccessibles)
LLOC: CosmoCaixa _Barcelona
DATES: Abril / Maig / Juny de 2010
PARTICIPANTS: Grup de Projectes _ BBAA _ UB
22
Títol: CAVERNES
Introducció: Partint de les propostes de “visita guiada”, “espai de confusió” i “fer la ciència
popular” sorgeix la de CAVERNES. Fruit d’un procés d’investigació i recerca envers la relació
d’aquests conceptes i l’àmbit del Museu CosmoCaixa.
No és una crítica, és un canvi de mirada. Revisitem el Mite de la caverna de Plató dins l’espai del
Museu CosmoCaixa, un espai on l’espectador entra buscant respostes, buscant la veritat,
sembrant així!la paradoxa i l’antagònic!. Aquestes respostes però no són més que ombres que
d’altres han trobat en la seva recerca per trobar la veritat. Proposem una invitació a entrar a la
caverna, buscant una veritat inabastable. Un espai!on regnen els mites de la veritat, on et quedes
a mig camí per trobar-la, ple d’impediments i ombres. La paradoxa d’Aquiles i la tortuga de Zenó
(sempre a mitja distància d’on volem arribar), Matrix, l’agent Mulder a X files, Alicia al País de
les Meravelles, els Monty Python, Chris Burden i Marina Abramovi_ amb les seves performances i
experiències veritables i autèntiques, fins i tot els personatges de l’APM? busquen la veritat
(aquests referents apareixen a la Bibliografia).!
Per tal de situar l’espectador en la proposta CAVERNES, tant a nivell conceptual com espaial,
oferim, a l’entrada, un tríptic-mapa de l’itinerari on se situen les diferents intervencions.
Objectius: Fer reflexionar al públic sobre el concepte de la veritat, fent-la inaccessible a
través d’objectes simbòlics redundants.
Sinònims de VERITAT:
CONFORMITAT, CERTESA, CERTITUD, EVIDÈNCIA, AUTENTICITAT, AXIOMA, POSTULAT,
CONVENCIMENT, CONVICCIÓ,!CERTIFICACIÓ, EXACTITUD, REALITAT, IDENTITAT, JUSTÍCIA.
Antònims de VERITAT:
BADOMIA, BADOMERIA, BÒFIA, BOLA, BUTLLOFA, CONTE, EMBOLIC, CANARD, EMBROLLA,
EMPATOLL, EMPATOLLADA, ENSARRONADA, ENGANY, FAL LÀCIA, DISSIMULACIÓ, FALÒRNIA,
FINGIMENT, FALSEDAT, GALLOFA, GARROFA, GUATLLA, INSÍDIA, TERGIVERSACIÓ, TRIFULGA,
FALSIA, NYEPA, LLUFA, BUFA, PAFA, BLAVA, ENGANYIFA, SUPERXERIA, INJUSTÍCIA.
Destinataris: El visitant de CosmoCaixa.
Descripció i ubicació: A continuació presentem una fitxa tècnica de cadascun dels objectes
simbòlics redundats. Aquests objectes es trobaran repartits en diferents zones dins del context
del Museu per convidar l’espectador a la recerca de la veritat, a partir d’un mapa-guia (Tríptic).
El recorregut de l’exposició no anirà regit per cap ordre ni itinerari concret o predeterminat.
Tots els pressupostos són aproximats.
23
DETECTOR DE VERITATS
Descripció: El detector de veritats és un gir del concepte detector de mentides o polígraf. La
màquina en si tindrà l’aspecte d’un detector de mentides, però la lectura sempre serà una línia
recta i mai s’alterarà, ja que ningú diu la veritat, o si diem la veritat és la nostra versió, sempre
ombres, veritats subjectives i hipotètiques.
Ubicació: Un espai més privat i fosc, il luminat amb una llum densa projectada des del sostre
sobre l’aparell i la cadira. Que convidi a l’espectador encuriosit a apropar-se encara que amb
certes reticències i dubtes. Seria interessant col locar-li el dispositiu a la figura de Darwin
situada a la Sala de la matèria abans d’entrar al Bosc enfonsat.
Imatge:
24
Material i pressupost:
-Detector de mentides (grapat de mecanismes, cables i botons units a un detector d’humitat que
sempre traurà la mateixa lectura sobre paper): 150 "
-Cadira: 30 "
-Placa amb el nom de l’objecte (detector de mentides): 30 "
-Pamflet amb unes breus instruccions il lustrat amb algunes imatges de casos en els que s’ha
utilitzat: 30 "
Total: 240 "
25
TELEVISIÓ (la caverna moderna)
Descripció: L’objecte en si, és de fàcil realització i baix pressupost, com gairebé tots els que
proposem. Es tracta d’una televisió en funcionament, emetent 24h de noticiaris. Una enganxina,
creua la pantalla en diagonal de dreta a esquerra impedint així la visió del que s’està
retransmetent. A l’enganxina hi diu en lletres clares, majúscules i fàcilment llegibles: “The truth
is out there”. Amb aquesta intervenció volem que l’espectador reinterpreti el format televisiu
com una segona caverna de Plató, un regne de les ombres on no trobaran la veritat tant ansiada i
desitjada.
Ubicació: Per convidar a la reflexió proposem que la televisió es col loqui al camí subterrani del
Bosc enfonsat, així s’aconseguirà un major contrast en relació a tecnologia i naturalesa i alhora la
frase (The truth is out there) trobarà més lectures i serà revistada de múltiple maneres i punts
de vista. Dins aquets espai subterrani regna la foscor i el silenci per tant el contrast serà més
evident. La col locació seria idònia davant dels bancs que miren cap a la peixera.
Imatge:
26
Material i pressupost:
-Televisió de segona mà: 100 "
-Impressió de l’enganxina: 30 "
Total: 130 "
27
LIMPIAMENTIRAS
Descripció: Es tracta d’un spray ple d’un líquid blavós semi transparent l’etiqueta del qual ha
estat modificada per alterar i manipular la possible lectura de l’objecte. A l’etiqueta hi diu:
Nuevo! Nouveaux! 2 en 1. El “Limpiamentiras (liecleaner)” ATENCIÓN! La aplicación del producto
no asegura una obtención de la verdad deseada. Las autoridades sanitarias aconsejan no hacer un
uso indebido del producto. No dejar al alcance de los niños. 500ml.
Ubicació: L’interessant d’aquest objecte es que té un punt quotidià inevitable. Volem aprofitar
això i proposem col locar-lo com si algun membre de l’equip de neteja se l’hagués descuidat
sobre una vitrina juntament amb el drap. El visitant quedaria més impactat o sorprès al llegir
l’etiqueta que si col loquéssim l’objecte en un espai més pensat per a una peça de museu. Hem
escollit la vitrina de cianobacteris verds que es troba a la sala de la Matèria.
Imatge:
28
Material i pressupost:
-Ampolla format spray (plena): 11 "
-Drap / valleta: 4 "
-Netejavidres (referint-me a l’eina de goma amb mànec): 15 "
-Impressió de les enganxines en color (dues, una per cada cara de l’ampolla): 30 "
Total: 60 "
29
LA FORMULA DE LA “VERITAT”
Descripció: A partir de l’engany d’Euler hem creat la formula de la veritat, mitjançant símbols
matemàtics (abstraccions de la realitat), amb la premissa de que la veritat només és una
abstracció calidoscòpica on cap espectador pot arribar sinó és per mitja d’aproximacions
subjectives «inútils».
«La famosa ocasión en que Leonhard Euler, el gran matemático suizo que fue algún tiempo
tutor de Catalina la Grande de Rusia durante el siglo XVIII, decidió engañar a los filósofos
volterianos de la corte en una discusión sobre la existencia de Dios. Pidiendo una pizarra,
escribió: + + + luego Dios existe. Poco dispuestos a confesar su ignorancia de la
fórmula, o incapaces de cuestionar su relevancia para el tema que trataban, sus oponentes
aceptaron su argumento con un gesto de profundo asentimiento con la cabeza.»
Ubicació: Tenim previst col locar-la a la paret dreta tot entrant al museu, entre les altres
fórmules que ocupen de dalt a baix tot el mur.
Imatge:
30
Material i pressupost:
-Adhesiu plàstic: 60 "
-Col locació de l’adhesiu: 20 "
Total: 80 "
31
SOBRE DE LA VERITAT INACCESSIBLE
Descripció: Es tracta d’un sobre de paper gruixut (perquè sigui més rígid i no es doblegui) penjat
del sostre del museu per un fil de pescar transparent. A nivell plàstic, pot recordar a obres de
A.Calder i Tinguely i fins i tot, a algunes propostes de l’art minimal.
Ubicació: Podria ser interessant penjar-lo del sostre de sobre d’alguna de les escales mecàniques,
per tal de donar la sensació al públic de què, a mesura que va pujant, està més a prop d’agafar el
sobre (però mai prou a prop per tocar-lo, en realitat). L’escala que aconsegueix aguditzar
aquesta sensació és la que connecta la planta -5 a la -4.
Imatge:
32
Material i pressupost:
-Sobre: 20 "
-Fil de nylon: 5 "
Total: 25 "
33
XAROP REVELADOR
Descripció: Una ampolla de xarop, etiquetada com: El xarop de la veritat, descansa darrere ena
vitrina que el fa inaccessible al visitant. Mostrar al visitant una singular manera de trobar la
veritat i negar-li l’accés a ella és una altre imatge reiterativa de la veritat inabastable. És tracta
d’una replica de xarop d’ús farmacèutic o mèdic.
Ubicació: El xarop revelador estarà col locat dins una de les vitrines on hi ha microscopis i
instruments científic a la planta principal del Cosmo Caixa (-5), on parla de la cèl lula eucariota.
Imatge:
34
Material i pressupost:
-Cartró i paper.
-Ampolla de vidre d’ús mèdic.
-Muntatge digital: 50 "
-Impremta: !60 "
-Muntatge cartró: 60 "
Total: 170 "
35
LA CAIXA FORTA
Descripció: Aquest objecte es tracta d'una caixa forta a la qual se li faran uns forats a les parets
laterals i frontal pels quals sortirà llum. Són rajos de llum que simbolitzen la veritat.
L'espectador quan s'hi acosti i vulgui veure que hi ha dins s'enlluernarà i no podrà identificar què
és el que fa llum, què hi ha a l'interior de la caixa. Per altra banda, li serà impossible també
obrir-la per veure què hi ha al seu interior.
Ubicació: Col.locada entre els trucs de l’exposició temporal Abracadabra. Si la exposició
temporal hagués finalitzat, col locaríem la caixa a l’espai fosc que queda buit darrere el panell
de formes i natació, prop de les petites peixeres, sota el Mur geològic.
Imatge:
36
Material i pressupost:
-Una caixa forta petita.
-Una bombeta.
-Un trepant.
Total: 300 "
37
ENCICLOPÈDIA DE LA VERITAT
Descripció: Aquest objecte es tracta d'una enciclopèdia de la veritat, com el seu propi nom
indica, on les pàgines estan enganxades entre elles. Per tant, li serà impossible llegir o conèixer
la veritat a qui la vulgui consultar. Un cartell anunciarà a l’espectador que es lliure de consultar-
la.
Ubicació: La prestatgeria amb l’enciclopèdia es trobarà a la secció Escriptura i alfabet a la
planta -5.
Imatge:
38
Material i pressupost:
-Enciclopèdia: 300 "
-Prestatgeria: 100 "
-Cola blanca : 20 "
-Muntatge digital: 60 "
-Impremta: !70 "
Total: 515 "
39
VAL PER LA VERITAT
Descripció: Aquest objecte són uns cupons de la veritat. Als visitants del museu se'ls hi donarà un
val juntament amb l’entrada al Museu, també hi ha l’opció de col locar un dins de cadascun dels
tríptics-mapa de la proposta “Cavernes”.
El val té un format senzill rectangular semblant als de les fires d’estiu, de colors cridaners i
frases atraients (VAL PER LA VERITAT, bescanvia’l al mostrador! Tot el que desitjaves saber...
totes les respostes...). Quan el visitant vagi a descanviar-lo, se'ls hi donarà un paper amb la
paraula 'VERITAT' en un idioma que desconeixien.
Ubicació: Sobre el mostrador de recepció de l’entrada. Farem interactuar l’Einstein d’Informació
que en tindrà a les mans.
Imatge:
40
Material i pressupost:
-Els 'vals' (paper de colors, disseny de maquetació i impressió): 50 "
-Els papers amb la paraula veritat en diversos idiomes: 50 "
Tenint en compte que s’imprimeixen 12 vals en un dinA4. Potser el pressupost augmentaria
depenent de l’afluència de visitants al Museu.
Total: 60 "
41
AUDIOGUIA
Descripció: Audioguia disposada sobre una taula alta. L’únic missatge que transmet en diferents
idiomes és el següent:
“Audioguia temporalment fora de servei”
Prenent com a referent les audioguies explicatives que t’acompanyen durant el teu recorregut
dins un museu, aquesta audioguia s’ha convertit en una peça més dins l’espai expositiu i no
informa sobre les obres, sinó que proposa un exercici de reflexió interna.
Ubicació: Situada al costat dels fulletons informatius al costat de la consigna.
Imatge:
42
Material i pressupost:
- Audioguia (model en concret és l’exSite Classic que té unes dimensions de 230 mm de llarg, 60
mm d’ample i 40 mm gruix): 150 "
- Taula alta (103 cm d’alçada per uns 50 cm per costat de taulell): 100 "
Total: 250 "
43
EL BUCLE DE LES PORTES
Descripció: Aquesta proposta es tracta de tres portes col locades unint un dels marcs de cada
porta a una obertura de 120º. Un rètol gravat en xapa avisa a l’observador que darrere d’aquella
porta trobarà la veritat, aquest rètol està davant i darrere de cadascuna de les portes.
El visitant té la necessitat d’interactuar amb elles, entrant en un bucle etern. Al passar d’una a
l’altra, s’adonarà de que està atrapat buscant una veritat inexistent.
Ubicació: S’entén l’obra com una instal lació i la seva ubicació pot ser en qualsevol lloc de
l’espai físic de CosmoCaixa on hi càpiguen i on l’espectador tingui lliure accés i espai suficient
per interactuar amb elles. A mà dreta de la botiga tot entrant al museu seria una opció a tenir en
compte.
Imatge:
44
Material i pressupost:
-Les tres portes ja estan en el recinte del museu.
-Sis rètols gravats sobre xapa: 180 "
Total: 180 "
45
EL DESMUNTATGE DE LA CAVERNA
Descripció: El desmuntatge de la caverna és la desconstrucció de la representació del mite de la
caverna de plató. El mite s’ha representat físicament de moltes formes i fugint d’aquesta idea de
representar la caverna com a tal, volem emmagatzemar tots els seus elements en caixes de cartó
per donar enfàsis a noves reinterpretacions del mite. L’espai estarà ple de caixes de cartó amb
elements de desmuntatge: escala metàl lica, sacs de sorra, un andami, cinta d’embalatge... al
fons de l’espai, després de passar per tots aquests elemetns, es veurà una placa commemorativa,
il luminada per un punt de llum, on hi haurà escrit “Aquí va estar la caverna de plató”. Aquesta
placa, que encara no ha estat emmagatzemada donarà títol a la instal lació.
D’aquesta forma, en comptes de mostrar físicament el que significa o com era la caverna, volem
insinuar i potenciar la imaginació de cada espectador només mostrant l’envoltori del concepte de
la caverna.
L’espectador podrà rondar per tot l’espai qüestionat-se si allò que veu és únicament un
desmuntatge (espai de confusió) d’una exposició o/i en els millor casos preguntant-se que hi ha
dins d’aquelles caixes i reflexionar al mateix temps sobre el mite de la caverna. Hi ha que
emmagatzemar la caverna? Quin paper juga avui en dia plató i les seves ombres?
Ubicació: situat en l’espai d’exposicions temporals, pujant les escales de la planta -2. Aprofitant
el desmuntatge d’una exposició.
46
Imatge:
Material i pressupost:
- Caixes de cartó marrons: 30 "
- Andami: 200 "
- Placa commemorativa: 50 "
- Escala: 30 "
Total: 310 "
47
Referents:
Bibliografía:
- BARROW, John. D. La trama oculta del universo, Ed Crítica Barcelona 1996 (pàg122).
- BEUYS, Joseph. Cada hombre un artista. El concepto ampliado de Arte.
- CAGE, John. Sielencio. Ardora, Madrid, 2002.
- CARROLL, Lewis. Alicia en el País de las Maravillas (Alice's Adventures in Wonderland) (1865), Ed. Siruela.
- DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo (1967). Pre-Textos 2000.
- DIRAC, P. A. M.. General Theory of Relativity. Princeton University Press, (1996).
- GUTHRIE, W. K. G. (1990). Historia de la Filosofía Griega (vol. IV). Gredos. Madrid.
- HIGGINS, Hannah. Fluxus Experience. Ahmanson-Murphy Fine Arts Book (2002).
- MALLARMÉ, Stéphane. Una tirada de dados jamás abolirá el azar, títol original: Un coup de dés jamaisn'abolira le hasard. (1897).
- PLATÓ. La República (VII llibre). El mite de la caverna.
- SANOUILLET, Michel i VV.AA. Dada in Paris. The MIT Press (2009).
- VON HOFMANNSTHAL, Hugo. La Carta de Lord Chandos o sobre la condición inefable de la realidad. Alba ed.
- WAGENSBERG,Jorge. Ideas sobre la complejidad del mundo. Filosofia de la ciència.
- ZENÓ D’ELEA. La paradoxa d’Aquiles i la tortuga. Ad absurdum i el pensament infinitesimal.
- Diccionari de sinònims i antònims (1994). Editorial Teide. Cerca: “veritat”.
Filmografia:
- Alice in Wonderland (1985). Director: Harry Harris. Hallway growth and shrink.
- El chiste más gracioso del mundo. Monty Python. durada: 9:59min.
- Matrix (1999). Directors: Germans Wachowski. Escena de l’elecció de la pastilla de Neo.
- The X Files (1993).Idea original: Chris Carter. Introducció (The truth is out there).
Altres obres:
- Ceci n‘est pas une pipe (1926). René Magritte. Oli sobre tela 19 x 27 cm.
- Juego de sombras (2002). Hans-Peter Feldmann. Instal lació.
- My Complement, My Enemy, My Oppressor, My Love (October 11, 2007–February 3, 2008). Kara Walker.Instal lació. Whitney Museum of American Art, New York.
- La paradoxa de la porta de Duchamp (art i vida). M. Duchamp. Estudi M. Duchamp 11 Rue Larrey, París.
- Shoot «Disparo» (1971). Chris Burden. F Space de Santa Ana (California).
- Ritmo 10 (1973). Marina Abramovic. Guggenheim.
48
49
4.2 ARTZAR--------------------------------------------------------------------
------------------------
PROPOSTA: Atzar, ciència i participació
LLOC: CosmoCaixa _Barcelona
DATES: Abril / Maig / Juny de 2010
PARTICIPANTS: Grup de Projectes _ BBAA _ UB
50
Títol: ARTZAR
Introducció: Arribem en aquest museu dedicat a la divulgació científica, la qual cosa, com a
estudiants d'art, divergeix del nostre itinerari habitual, en el qual estem més familiaritzats en
visitar els museus d'art o d’història. Així, ens disposem a realitzar una lectura i revisió crítica del
museu. Després d’el laborar una pluja d’idees i contrastar opinions, ens disposem a enfocar la
nostra intervenciò en aquest museu amb una mirada més plàstica, sensitiva i estètica d’aquest i
de les seves peces.
Després de visitar el museu i passar algunes sessions treballant en una de les seves aules, hem
projectat una sèrie d'intervencions per a certs espais del museu que s'enfoquen en tractar el
concepte de l’atzar. L'atzar entès com a eventualitat, circumstància, accident, és a dir,l'atzar
com a cosa impredictible. Allò impredictible que queda exclòs en les peces d'aquest museu
científic, on tot està mesurat i calculat perquè mitjançant la interacció del visitant, prement un
botó, es desenvolupi el mateix "experiment científic" sempre de la mateixa manera, amb totes
les variables estudiades per que es repeteixi de manera idèntica cada vegada que se’l fa accionar,
sense que cap "casualitat" alteri aquest procés.
Considerant aquests fets, plantegem aquestes intervencions sota el títol de "ARTZART", ja que en
elles la part atzarosa i casual serà la protagonista. Busquem també que la intervenció del visitant
sigui el motor principal. El visitant ja no només interactua amb l'obra, sinó que també n’esdevé
el creador.
La intervenció de centenars de participants en un mateix procés conformarà un resultat altament
orgànic i impredictible. Encara que les bases del procés de la intervenció estiguin marcades,
l’oscil lació del trànsit de visitants anirà constituint un "tot", el resultat del qual és altament
imprevisible.
Amb això tractem d'oferir una visió paral lela al mecanicisme científic dominant en el museu,
proposant al visitant la possibilitat de contribuir en la creació d'una instal lació participativa, en
què la seva capacitat d'actuació s'amplia, deixant espai al caprici i al lliure albir. Propiciar una
participació del visitant més oberta, que contrasta amb la limitada interacció que ofereixen les
peces mecàniques exposades al museu.
Pretenem, doncs, que aquest tràfic fluid de persones, quedi evidenciat a les instal lacions, on es
veuran reflectides les seves "empremtes", el seu sediment de participació, però d'una manera més
propera a allò orgànic i espontani, una participació que procura ser també " alliberadora ", en la
mesura que deixa espai obert a allò sensitiu i a l'expressió, contrastant amb el tancat recorregut
que es proposa a la resta del museu.
Objectius:
- propiciar la participació dels visitants del museu en la construcció d’una obra
- deixar a l’atzar el paper modelador de les diferents intervencions
51
- donar una visió no tant hermètica del museu
Destinataris: els visitants del museu, per tant, està pensat per tal que hi puguin participar
totes les tipologies de visitant que rep normalment el museu, és a dir, escoles amb nens de
qualsevol edat, persones adultes, turistes, famílies, estudiants etc.
Descripció i ubicació: A continuació presentem cadascuna de les tres intervencions
proposades. Les intervencions estaran repartides en diferents zones del museu.
52
53
PROPOSTA Nº1. ESPIRAL DE COLORS
Descripció: Proposem una escultura participativa que tindrà lloc al gran espiral, al voltant de
l’arbre provinent de l’Amazones. Per a realitzar-la demanem la participació dels visitants del
museu.
Dins la selva tropical, la gran quantitat de vida que existeix es disposa en els diferents estrats de
la vegetació en funció de la llum i de l’alimentació que necessiten. A la vegada, però, es crea una
enorme xarxa d’interrelacions entre els éssers vius de cada estrat. Nosaltres volem representar
aquesta xarxa a partir de milers de fils de colors diferents entrellaçats entre si, que es
precipitaran pel buit de l’espiral.
D'aquesta manera la intervenció es proposa com un joc, una activitat lúdica per a interactuar en
col lectiu i crear una gran escultura en la qual els colors dominants vindran determinats per
l’atzar i la intervenció del visitant.
El visitant disposarà d’un dau de sis colors el qual llençarà per determinar, a partir de l’atzar, el
color d’un cabdell de llana.
Posteriorment, el visitant haurà d’agafar el cabdell amb el color resultant i! l’haurà de lligar, per
un dels extrems, a la barana per després precipitar-lo en el buit de l’espiral. Al mig de l’espiral,
hi haurà entrecreuats una sèrie de filferros que contribuiran a la construcció de la malla feta de
cabdells, creant una massa desordenada amb molt volum i profunditat.
D’aquesta manera sabem que el resultat de la intervenció serà una massa de fils de colors al llarg
de tot l’espiral però desconeixem la proporció de colors i les interrelacions que existiran entre
ells. Aquest fet podrà ser interpretat també com a una demostració estadística de les
probabilitats del resultat del dau.
Ubicació: Al gran espiral
54
Imatges:
55
Material i pressupost orientatiu
- 1 dau d’espuma de 60 x 60 x 60 cm amb les cares de color: vermell, granat, rosa clar, rosa
fúcsia, groc fluorescent, verd fluorescent................................................200"
- cabdells de llana (# 1800 cabdells de llana / dia en funció del número de visitants diaris)
dels mateixos colors que el dau........................................................360"
- 1 contenidor (de metacrilat, fusta o similar) de 2x2x1m....200"
- 1 plafó explicatiu! de la intervenció.......................60"
- 10 cables de ferro.........................................100"
- 20 Tensors.................................................200"
Total: 920"
56
57
PROPOSTA nº2:ESCULTURES IMAGINÀRIES
Descripció: La següent intervenció pretén que els visitants del museu creïn tres escultures
imaginàries.
Els visitants es trobaran, a la planta baixa del CosmoCaixa i sobre l’altell on normalment es
realitzen les exposicions temporals, un mur format per peces de plàstic interconnectables amb
dos obertures que permetran veure tres pedestals situats a l’altra banda del mur. En el primer
pedestal hi haurà escrita la paraula protó, en el segon la paraula electró i en el tercer neutró
Amb aquesta composició i unes clares instruccions en un plafó explicatiu busquem convertir, una
vegada més, la participació voluntària del visitant del CosmoCaixa en l’element atzarós de la
nostra proposta.
El primer missatge del plafó explicatiu proposa al visitant observar el que hi ha al darrera del
mur a través d’una de les obertures.
El segon missatge el desafia a desmuntar el mur traient les peces amb el qual està format.
Desmuntant el mur el participant es solidaritza amb els científics, doncs no podem oblidar que el
quefer de la ciència ha anat sempre en la direcció de l'exploració i l'aprenentatge, labor per la
qual s’han hagut d’enderrocar barreres, murs i potser l'esperança de molts, per tal d’aconseguir
descobrir el costat ocult de les coses. Així doncs, el paral lelisme que s’adverteix no és casual, ja
que pretenem que la peça del mur sigui sostreta o arrencada i així destronar a aquest la
propietat de barrera.
El darrer missatge convida al visitant a ser còmplice d’una obra d’art, d'una manera tan senzilla
com ho és col locar les peces sostretes del mur sobre un dels pedestals. Haurà de conformar el
que ell consideri que és la forma física del protó, el neutró o l’electró.
És cert que els científics ja han intentat donar forma a aquests elements, però això són només
algunes interpretacions de la realitat. Per això volem que milers de persones creïn el que també
pugui ser una imatge d'aquests elements. Insistint una vegada més amb l’idea d’atzar sabem que
no podem pronosticar el resultat final de l’obra i que l'objectiu de dotar d'una identitat imposada
a cadascun dels pedestals, encara que d'una imatge certament desconeguda, quedarà a la
voluntat dels milers de visitants que passen pel museu diàriament.
Per tant, amb aquesta proposta supeditem els nostres coneixements artístics, els quals ens durien
a un terreny més abstracte en
58
aquestes qüestions, en favor de la ciència, dotant a aquestes escultures d'una imatge en constant
canvi.
Ubicació: Zona d’exposicions temporals
Imatges:
59
Material i pressupost orientatiu
-
- 750 peces de plàstic interconnectables de mida gran de diversos colors amb una mida de
15_10 cm..................300"
- 3 pedestals amb base interconnectable de 40 x 20 cm.......240"
- 3 làmines amb les inscripcions de Protó, Electró i Neutró..30"
- 1 plafó amb les instruccions...............................60"
Total: 630"
60
61
PROPOSTA Nº 3 : Quartet de corda, op.1, nº1
Descripció: La proposta té com a objectiu la composició d’una partitura musical per part dels
visitants del CosmoCaixa. Es durà a terme dins d’una habitació amb els pentagrames dibuixats a
les parets de la mateixa. El participant, mitjançant uns tampons entintats, podrà estampar una
única vegada la nota escollida (blanca, negra, corxera) a la part del pentagrama que desitgi.
El resultat de la composició, totalment atzarós, es regeix per les mateixes lleis de la naturalesa.
En la música de l’atzar el participant no està limitat pels tons i semitons per no obstaculitzar la
recerca del caràcter fonamental, ni la simplicitat de la composició. Així aconseguim un nou plaer
en la composició inhabitual dels tons, buscant noves harmonies amb nous acords, noves
dissonàncies amb noves solucions i finalment noves melodies.
D’aquesta manera la selecció dels acords i de les possibles melodies per part del participant
s’amplien extraordinàriament. S’augmenta la força de la lírica musical a través d’un procés
atzarós que permet una major possibilitat d’obtenir un efecte sobre l’oient i provocar en aquest
excitacions anímiques, ja que el participant no està lligat en absolut a unes notes, sinó que poden
utilitzar intervals a l’atzar gràcies a la supressió del compàs i les barres divisòries, oferint la
màxima llibertat de moviments. A més no requereix coneixements previs en matèria musical.
Un cop finalitzada l’activitat, el resultat de la composició serà transcrit en una partitura que
posteriorment serà interpretat per un quartet de corda, per ser el que més s’adequa al caràcter
obert de la composició doncs, els intruments de corda vers els de vent i percussió ofereixen una
tessitura més amplia.
Ubicació: En una habitació de 6mx6mx1’80m a l’entrada on desenvoca l’espiral cap al museu
(espai expositiu temporal).
62
Imatges:
63
Material i pressupost orientatiu
-
- 3 litres de pintura per la paret de color negre...........30"
- Segells de fusta i goma..................................420"
- Tinta per segells.........................................30"
- Quartet de músics de corda...............................400"
- Panells de fusta per construir l’habitació...............600"
- Plafó explicatiu..........................................60"
Total: 1540"
64
Referents
- De Stilj Moviment artístic, Holanda 1917
- John Cage “La anarquía del silencio. John Cage y el arte experimental; Conferencia a
cargo de Julia E. Robinson”
- Jorge Wagensberg (“Proceso al azar”, “Cosmocaixa, el Museo Total por Conversación
entre Arquitectos y Museólogos”)
- Judith Scott “¿qué tienes debajo del sombrero?”
- Iannis Xenakis (“música escolástica”)
- Ives Klein “Monotone Symphony”
- Luigi Russolo “El arte de los ruidos 1913”
- Marcel Duchamp “Erratum musical”
- Mozart (en 1787, inventa "el joc de daus", un mètode per a crear partitures, a partir del
llançament d'un dau)
- Robert Fillou, George Brecht i Nam June Paik, grup Fluxus
