LES AVENTURES DELS TRES PORQUETS

Explica la llegenda que els tres porquets del conte, animats pel seu triomf sobre el llop, recorrien el país com a herois, explicant les seves aventures a qualsevol que els convidés a menjar pomes, la seva fruita preferida.

Però les pomes van començar a escassejar perquè el rei havia ordenat omplir el seu gran rebost, i els porquets van anar a parlar amb ell. Aquest els va rebre amb alegria, però també amb enveja.

- Vaja, els famosos, llestos i treballadors porquets del conte. Us donaré quantes pomes vulgueu si sou capaços de dir-me exactament quantes pomes guardo en el meu rebost.

Els porquets van acceptar el repte, i el primer d'ells es va llançar al rebost. Estava plena de cistells de pomes de tots els tipus i mides 'un autèntic paradís!

Però comptar les pomes va resultar molt difícil. Quan arribava a diversos centenars es perdia o s'equivocava i havia de començar de zero. El rei gaudia veient les dificultats del porquet, i quan aquest va dir un nombre final, va respondre:

- No és correcte. Per cert, vaig oblidar dir-vos que si falleu els tres, demà sereu el menjar dels meus convidats. El senyor llop és un dels meus millors amics ... Guàrdies, tanqueu a aquest porquet!

El segon porquet es va posar a comptar. Veient com era de fácil confondre’s amb tantes pomes, va decidir anar fent grups i comptar cada cistell per separat. Uns tenien 92, altres 107, altres 88 ... així va aconseguir avançar sense errors, però quan va arribar l'hora de sumar les pomes de tots els cistells, era incapaç de recordar quantes hi havia a cada un. I també va fallar.

- Bon banquet tindrem demà! Guàrdies, tanqueu també a aquest porquet!

Quedava únicament el porquet gran, el més famós dels tres, i el rei es preguntava què faria.

- Bé, fem això amb una mica d'ordre - va dir el porquet - Primer un cistellet petit amb 10 pomes. I després, un altre cistellet de 10. I després, un altre cistellet de 10 ..

- Ha, ha, ha, ha! - Va riure el rei - Així trigaràs una setmana a comptar-les, i per quan acabis ens haurem menjat els teus germans, ¡ha, ha, ha!

Però el porquet va continuar.

- Ara que tinc 10 cistellets de 10, fico tots dins un cistell mitjà i així en tinc un de 100. I torno a fer cistellets de 10 ... així, ¿ho veus? ja tinc altres 10 cistellets! Els fico tots en un altre cistell mitjà, i tinc un altre grup de 100 pomes ...

El porquet va seguir comptant.

Quan va arribar a tenir 10 cistells de 100, els va ajuntar tots en un dels cistells més grans per fer un grup enorme de 1000 pomes. I va tornar a començar amb els seus grupets. Quan va acabar de comptar, molt abans del que el rei havia pensat i del que havien trigat els seus germans, el porquet havia omplert 9 cistells grans, 8 mitjans i 3 petits, i li quedaven 7 pomes soltes.

- 9837 pomes, majestat.- Va respondre segur el porquet.

El rei, una mica rabiós, no volia reconèixer la seva sorpresa i, per fer-li mé difícil va portar una safata amb unes poques pomes més.

- Ui, perdona, havia oblidat les 8 pomes del menjador

I mentre se les donava, somreia pensat per dintre seu: "je, je, je, ara haurà de tornar a començar de nou".

Però el porquet, sense preocupar-se, va ajuntar les 8 pomes a les 7 que tenia soltes, i va tornar a ficar 10 d'elles en un cistellet que va posar al

costat dels altres cistells petits. Després va comptar les què li van quedar soltes, que eren 5.

Al final havia els mateixos cistells grans i mitjans, però tenia un cistellet més dels petits, i 5 pomes soltes.

- 9845 pomes, majestad- tornar a dir triomfant, davant la sorpresa del rei.

El rei, que en el fons no tenia ni idea de quantes pomes tenia, va quedar tan meravellat per aquella manera de comptar que va alliberar immediatament el porquet i els seus germans, i va ordenar que des d'aquell moment tot el món utilitzés el mateix sistema de grupets per comptar . I d'aquesta manera, els porquets van sortir dels llibres de contes per entrar també en els de matemàtiques, en forma d'unitats, desenes, centenes ...