1

LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CLASSE OBRERA A LA BARCELONA DEL XIX 

La Industrialització i el Naixement del Moviment Obrer a Catalunya (IV):  

   

 Nomenament d’Ildefons Cerdà per formar part d’una comissió d’obrers 

[4 de juliol de 1855] ANC1‐244‐T‐72 . Codi doc ANC@ula 4383 

     

                                                                      

2

 Nom alumne/a:    

Grup / Matèria:    

Data:          

   

1. INTRODUCCIÓ 

 En la Barcelona del primer terç del segle XIX, al compàs de la industrialització, va sorgir una nova classe social.   

Quina era aquesta nova classe social?   

Quines eren les condicions de vida d’aquesta nova classe social? 

Era conscient de la seva situació? 

Quins eren els principals problemes als que s’enfrontaven?   Per donar resposta a aquestes preguntes, en primer terme, treballareu alguns conceptes per tal de resumir i matisar pertinentment la terminologia que haureu d’utilitzar.   Tot seguit, treballareu amb fonts primàries, analitzant‐les críticament, veient el seu contingut i el context en que van ser produïdes  (qui  les va  fer, amb quin objectiu, etc.),  i amb dades estadístiques que ens permetran conèixer les condicions de vida d’aquella nova classe social.  Finalment, haureu de treure conclusions per respondre les preguntes sobredites, de manera que, en acabar, haureu d’haver adquirit algunes claus per comprendre un procés central en la Història Contemporània:  la  formació de  la classe obrera. Aquest procés global, el veureu a través del cas concret de la ciutat de Barcelona a mitjan s. XIX.    

3

2. DEFINIM CONCEPTES 

 

La industrialització de Barcelona va comportar diferents problemes, derivats del creixement demogràfic i la proliferació d’indústries dins d’una ciutat limitada per les muralles. Ara bé, no totes les classes socials ho patien de la mateixa manera ni en les mateixes condicions.  

 

Abans d’entrar a analitzar aquestes condicions de vida. Sabem però, a què ens referim quan diem “classe social”?  I “classe obrera”?. Aclarim els conceptes. 

 

 

2.1. Primeres definicions 

 

Com definiries, sense buscar informació, els següents conceptes? 

 

Classe social 

 

 

Artesà 

 

 

Classe obrera 

   

 

4

2.2. Aclarim el concepte classe social  

 

Llegeix la següent definició i respon les preguntes que se’t formulen a continuació.  

 

Classe social:   

Fenomen històric que unifica una sèrie de fets dispars i aparentment desconnectats en  el  que  es  refereix  tant  a  la  matèria  prima  de  la  experiència  como  a  la consciència.  La  classe  apareix  quan  algunes  persones,  com  a  resultat d’experiències  comunes  (heretades  o  compartides),  senten  i  articulen  els  seus interessos  tant  en  relació  entre  ells  com  en  relació  amb  altres  persones  els interessos  de  les  quals  són  diferents  als  seus  (i  generalment  oposats).(...) L’experiència de classe està àmpliament determinada per les relacions productives en les quals els homes naixen o entren de manera involuntària. La consciència de classe és la manera que aquestes experiències són manejades en termes culturals: encarnades en tradicions, sistemes de valors, idees i formes institucionalitzades. Si la experiència ve determinada, la consciència de classe no. Podem veure una lògica en  les  respostes  de  grups  ocupacionals  similars  que  passen  per  experiències similars, però no es pot postular cap  llei. La consciència de classe  sorgeix de  la mateixa manera en diferents  temps  i  llocs, però mai exactament de  la mateixa manera.” 

 

Thompson, E.P., prefaci a La formación de la clase obrera. Inglaterra, 1780‐1832, reeditat a Edward Palmer Thompson. Obra esencial, Barcelona, 2002, pp. 13‐14. 

 

 

 

● Segons l’historiador E. P. Thompson, quins dos elements determinen l’aparició d’una classe social? Enumera’ls i defineix‐los amb les teves paraules.

 

   

5

● Què determina, en darrer terme, les experiències comunes d’una classe social?

 

 

● Què són les relacions productives?

 

 

● Què és la consciència de classe? Quins elements la componen?

 

 

● Les experiències comunes determinen de manera automàtica la consciència de classe?

 

 

● Torna a definir classe social amb les teves paraules, que has afegit respecte les teves definicions inicials?

 

 

   

6

2.3. Aclarim el concepte classe obrera  

2.3.1. Primera definició 

● Observa  atentament  les  següent  imatges.  En una hi  apareixen  artesans  i en  l’altra obrers fabrils o proletaris. 

 

Doc. 1

            

ANC1‐42‐N‐5862. Codi doc 4404 

 

Doc 2 

            

ANC1‐42‐N‐1093. Codi doc 3755  

7

● Compara1 les imatges i detalla les similituds i diferències entre artesans i obrers

Similituds  Diferències 

   

 

 

2.3.2. Segona definició 

 

● Llegeix el següent fragment d’un manifest obrer del 26 de juny de 1856:

“No comparéis nuestro trabajo [el de la classe obrera] con el de la generalidad de los artesanos, porque ni es tan monótono, ni tan pesado, ni se verifica bajo unas condiciones tan poco higiénicas y tan repugnantes como el nuestro. Nuestro Trabajo nos acaba física y moralment. El obrero artesano, en general, comparte su trabajo con el maestro; hay entre ellos relaciones de igualdad, algunas veces son amigos; su trabajo, tal vez de más difícil ejecución que el nuestro, tiene el aliciente de la variedad y el atractivo de la aprobación de los demás. Nuestro trabajo se verifica bajo opuestas condiciones. Metidos en grandes cuadras donde impera una severa disciplina, parecemos un rebaño de esclavos sujetos a la vara del señor; colocados junto a las máquinas, somos servidores de éstas; desde las 5 de la manyana hasta las 7 y ½ de la tarde, siempre hacemos lo mismo. Para nosotros, lejos de ser el fabricante nuestro igual, es el ojo vigilante y espía de nuestras acciones: nunca trabajamos bastante; siempre descontento de nosotros, no podemos menos de ver en él nuestro tirano” 

 Manifest obrer del 26 de juny de 1856, citat a Benet, J., i Martí, C., Barcelona mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista 81854‐1856), Curial, Barcelona: 1976, p. 129.  

 

 

● Quines diferències indica l’autor que hi ha entre artesans i obrers? Què li sembla que és pitjor, ser artesà o obrer?

 

1 Per consultar la imatge ves a http://ancaula.cultura.gencat.cat/ i a “cerca per camps” introdueix el codi doc al camp corresponent

8

● Llegeix el següent quadre informatiu:

Artesans i menestrals 

Treballadors/es manuals o mecànics que participen i controlen diferents etapes del procés  de  producció,  solen  tenir  la  propietat  de  les  seves  eines  de  treball  i tendeixen a  treballar en establiments petits, que sovint és  la mateixa botiga on venen  els  seus productes  (cas  en  el que  s'aplica  el  terme menestral). A  l’Antic Règim, els termes artesà i treballador manual eren sinònims. Llavors, tenien rangs o  categories  a  través  dels  quals  aspiraven  a  ascendir:  aprenent    (jove  que  no cobrava sou i aprenia l’ofici), oficial (treballador assalariat) i mestre (propietari del taller que pagava el salari). La consciència de pertànyer a un ofici era molt marcada i, sovint, predominava sobre la consciència de pertànyer a una classe social.  

Obrers/proletaris 

Treballadors i treballadores mecànics o manuals que venen la seva força de treball a un empresari, de qui en reben el sou, salari o jornal. Generalment, es dediquen a una etapa concreta del procés de producció i treballen en fàbriques o factories. No són propietaris de les seves eines de treball. La consciència de l’ofici pot ser molt marcada però, per causa del procés de proletarització (major precarietat i mobilitat laboral,  despersonalització  de  l’ofici,  el  treball  conjunt  d’una  major  quantitat d’obrers en  les fàbriques, etc.),  la consciència de pertànyer a una mateixa classe social guanya pes.  

                         Capçalera d’un romanç titulat La taxidora.  

                             ANC1‐244‐72 .  Codi doc ANC@ula 4384 

 

La distinció entre artesans  i obrers, però, en  la època en  la que ens  situem, no sempre és clara, ja que el procés d’industrialització just començava i s’estenia de manera diferent depenent dels oficis. És un moment de proletarització, de transició entre una forma de treball i una altra. Així, un artesà podia no ser propietari de les eines i llogar‐les o treballar en una petita factoria familiar, per exemple. 

 

   

9

2.3.3. Definició final 

 

● A partir de tota la informació llegida, elabora una definició final del concepte “classe obrera”

 

 

 

3. ANALITZEM I APROFUNDIM 

 Entre els dies 2 i 11 de juliol de 1855 es va produir la que es considera com la primera vaga general de la història d’Espanya.   Aquesta va ser una vaga fonamentada en el dret a associació i la potestat de les associacions obreres de negociar condicions laborals (convenis) amb els patrons en un període convuls a la capital catalana marcat per una crisi econòmica,  la proliferació de  l’epidèmia del còlera,  la repressió del Capità General Zapatero envers les associacions obreres.   En  aquest  context,  les  autoritats  locals  van  decidir  enviar  una  comissió  mixta  (amb representants  obrers  i  càrrecs  de  l’Ajuntament  i  la  Diputació)  a  Madrid  amb  l’objectiu d’exposar‐li al govern les reivindicacions del moviment obrer.  Ildefons Cerdà va ser nomenat membre d’aquesta la comissió, però segons el seu parer, tot i que  les denúncies  i reivindicacions fetes pels seus representants eren raonables i clares, no tenien dades  suficients per  recolzar  els  seus  arguments  sobre  les  condicions de  vida dels obrers,  per  la  qual  cosa  es  va  proposar  recollir  aquestes  dades  en  el  llibre Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856.  Tot seguit, analitzarem algunes de les dades sobre la situació de la classe obrera que va recollir Ildefons Cerdà. Abans, però, hem d’analitzar críticament  la font primària d’on s’han extret, l’autor i el context.      

10

3.1. Anàlisi del context de la font   

Doc. 3 

        

    Nomenament d’Ildefons Cerdà per formar part d’una comissió d’obrers [4 de juliol de 1855]. ANC1‐244‐72 . Codi doc ANC@ula 4383  Transcripció del document 

● A qui es dirigeix el document? De què l’informa?

 

● Quin és l’objectiu de la comissió d’obrers?

 

 

● Quines institucions o associacions són presents en aquesta acció política? 

 

 

● Quin és el context concret en el que es van recollir les dades?

 

 

● Amb quin objectiu va recollir Cerdà les dades sobre la classe obrera?

 

   

11

● Busca una biografia d’Ildefons Cerdà  i resumeix‐ne els aspectes més  importants  tot relacionant la seva vida, la seva ideologia política, els seus oficis i la seva obra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

                               Ildefons Cerdà i plànols de Barcelona, topogràfic de 1859 i Projecte d’eixample de Cerdà de 1860 

 

 

 

 

 

Vegem ara  les dades que va  recollir sobre  les condicions de vida de  la classe obrera de  la Barcelona de mitjan s. XIX en la sèrie de taules que segueixen.  

 

12

3.2. Anàlisis de dades  

 

             Taula 1. Treballadors segons oficis i categories professionals de la Barcelona de 1856 

Categories professionals   Nombres absoluts 

 (% sobre el total de treballadors: 54.272).  

Homes  dones  Total 

(homes i dones) 

1. Agricultura, ramaderia, pesca, caça, salines. 

42 

(0,07%) 

‐  42 

(0,07%) 

2. Indústries extractives, producció i distribució d’energia. 

214 

(0,39%) 

‐  214 

(0,39%) 

3. Indústria i comerç d’alimentació.  2.085 

(3,84%) 

1.621 

(2,98%) 

3.706 

(6,82%) 

4. Construcció.  2.052 

(3,78%) 

‐  2.052 

(3,78%) 

5. Tèxtils, cuiros i vestits.  16.216 

(29,87%) 

10.661 

(19,64%) 

26.877 

(49,52%) 

6. Productes químics, ceràmica, cristalleria. 

194 

(0,35%) 

‐  194 

(0,35%) 

7. Fusta, ebenisteria, papereria.  2.260 

(4,16%) 

149 

(0,27%) 

2.409 

(4,43%) 

8. Siderúrgia, mecànica, fàbriques no incloses en altres capítols. 

3.493 

(6,43%) 

143 

(0,26%) 

3.636 

(6,69%) 

9. Altres comerços bancs, assegurances. 

985 

(1,81%) 

17 

(0,03%) 

1.002 

(1,84%) 

10. Transport, tràfic.  2.182 

(4,02%) 

‐  2.182 

(4,02%) 

11. Serveis personals i diverses professions liberals. 

1.516 

(2,79%) 

17 

(0,03%) 

1.533 

(2,82%) 

12. Administracions polítiques i d’interès general. 

222 

(0,4%) 

‐  222 

(0,40%) 

13. Culte, ensenyament, defensa nacional. 

‐  ‐  ‐ 

14. Sanitat, diversions, hostaleria, servei domèstic. 

762 

(1,4%) 

9.441 

(17,39%) 

10.203 

(18,79%) 

Total  32.223 

(59,37%) 

22.049 

(40,62%) 

54.272 

(100%) 

 

   

13

● Enumera, per ordre d’importància, els oficis o categories professionals segons el nombre de membres. 

 

 

● Quin ofici o categoria professional predominava a Barcelona?

 

 

● Quins altres 5 oficis o categories professionals seguien en ordre d’importància?

1   

2   

3   

4   

5   

 

● Quants homes apareixen registrats com a treballadors?  I quantes dones? 

Homes   

Dones   

 

● A què creus que es deu l’anterior diferència?

 

 

● Per què creus que hi ha sectors on no hi figuren dones?

 

 

14

Taula 2. Mitjana d’ingressos i despeses setmanals d’una família obrera2  

Any  Ingressos  Despeses 

Total ingressos 

Manutenció (aliment) 

Habitatge  Vestit i neteja 

Total despeses 

1835  120 rals  63 rals  7 rals  20 rals  90 rals 

1840  140 rals  72 rals  9 rals  20 rals  101 rals 

1845  130 rals  84 rals  13 rals  20 rals  117 rals 

1850  120 rals  96 rals  12 rals  20 rals  128 rals 

1855  120 rals  105 rals  12 rals  20 rals  137 rals 

 

● En quin àmbit es gastaven més diners els treballadors? 

 

 

● Fes un gràfic (manualment o amb programes específics) en el què hi figurin el total d’ingressos i el despeses. En l’eix de les abisses situa‐hi el període i, en el d’ordenades, els diners en rals. Comenta el gràfic

 

 

● Què va passar amb el total de despeses entre 1835 i 1855?

 

 

● Què va passar amb la mitjana d’ingressos entre 1835 i 1855?

 

2 Dades basades en el prototip familiar obrer compost per un pare i una mare, teixidors de cotó, i tres fills

15

● Calcula la diferència entre ingressos i despeses des de 1835 a 1855 (p. ex., el 1835 la diferència és de +30). Quines conclusions es poden treure? 

 

 

 

Taula 3. Esperança de vida, segons classes socials, dels habitants de Barcelona 

 majors de cinc anys. 1845‐1847 

Classe social  Homes  Dones  Total 

Rica   53,22 anys  47,05 anys  50,13 anys 

Menestral  48,08 anys  46,64 anys  47,35 anys 

Jornalera o pobra  46,33 anys  48,78 anys  47,55 anys 

 

● De totes les xifres, quina és la més baixa? Quin sector en formava part? I la següent més baixa? Quin sector en formava part?

 

 

● Quina és l’esperança de vida més elevada? Quin sector en formava part? I la següent més alta? Quin sector en formava part?

 

 

● Quines conclusions creus que es poden treure?

 

 

 

16

Taula 4. Mortalitat infantil3 Percentatge sobre el total de morts, 

segons la classe social. 1845‐1847 

Classe social  Percentatge sobre el total de morts  

Nens  Nenes 

Rica  33,6%  34,20% 

Menestral  52,31%  52,63% 

Jornalera  o pobra  58,16%  46,11% 

 

● Quin és el percentatge de mortalitat infantil més elevat? Quin sector en formava part?

 

 

● Quin és el percentatge de mortalitat infantil menys elevat? Quin sector en formava part?

 

 

● Quines conclusions en treus?

 

 

   

3 Menors de 5 anys

17

Taula 5. Esperança de vida segons oficis.  1836‐1847 

Professions i oficis  Esperança 

 de vida 

1. Eclesiàstics exclaustrats   65,44 

2. Eclesiàstics seculars  64,69 

3. Militars retirats  63,78 

4. Escrivans i procuradors  63,04 

5. Comerciants, corredors i fabricants  57,65 

6. Metges‐cirurgians  55,69 

7. Magistrats i advocats  54,9 

8. argenters  54,51 

9. Oficis estants, zootècnics: carnissers, assaonadors, saladors, escurapous o pouers, etc. 

53,4 

10. Pintadors (especial en estants)  53,32 

11. Oficis semovents en general: traginers, corders, etc.  53,04 

12. Oficis sedentaris: sastres, sabaters, espardenyers, gerrers, cistellers, brodadors, pinters, rellotgers, etc. 

52,16 

13. Exclaustrats llecs  51,63 

14. Oficis estants termotècnics: forners, ferrers, fonedors, clavetaires, cuiners, fogoners, etc. 

48,98 

15. Oficis semovents hidrotècnics: mariners, tintorers, taverners, etc.  48,04 

16. Oficis estants en general (no compromesos en anteriors): impressors, guanters, boters, capellers, etc. 

47,11 

17. Farmacèutics   45,62 

18. Teixidors (especialment en sedentaris)  44,38 

19. Militars en servei actiu  40, 52 

 

● Quins 6 oficis tenien una esperança de vida menor?

 

● Creus que es pot establir alguna relació de causalitat entre l’ofici i l’esperança de vida? Detalla‐la.

 

   

18

● A quins factors creus que es pot atribuir aquesta varietat en l’esperança de vida? Posa exemples amb alguns oficis.

 

 

4. CONCLUSIONS 

 ● Resumeix, en un text explicatiu, les principals conclusions que has extret al analitzar 

les condicions de vida de la classe obrera.  

19

● Dona  la  teva  opinió,  de  forma  argumentada,  respecte  els  efectes  que  tenia  la industrialització sobre la classe obrera.    

 

20

● Et sembla que la classe obrera era, en general, conscient de la seva situació?  

  

● Entomava la classe obrera de forma resignada la situació o plantejava algun tipus de queixa o resposta?