LES INUNDACIONS DE  L’OCTUBRE DE 1994 AL CAMP DE  TARRAGONA

Climatologia de situacions de risc

Joan Gilabert

Eloi Guinjoan

UB, Maig 2010

ÍNDEX

1. Resum

2. Introducció

3. Explicació genèrica del fenomen d’inundació

4. Descripció i introducció al cas d’estudi

5. Anàlisi de la situació meteorològica

6. Impactes i ressò

7. Conclusions i discussió

8. Agraïments i bibliografia

1. RESUM

Objectius:

Comprendre el fenomen meteorològic que va causar unes inundacions històriques

Avaluar l’impacte causat i el ressò mediàtic del fenomen

Metodologia:

Anàlisi de dades existents, mapes sinòptics de pressió a diferents escales, mapes d’humitat, radiosondatges, imatges de satèl∙lit, mapes mesoscalars i premsa

Conclusions:

Els greus incendis de l’estiu de 1994 van fer augmentar els estralls causats per les inundacions (gran escorrentia)

Les inundacions provocades van ser catastròfiques de llarga durada (escala sinòptica) i extraordinàries al Camp de Tarragona (mesoescala)

2. INTRODUCCIÓ

Motivació:Vincles personals amb l’àrea d’estudi

Context:Fenomen abastament estudiat

Desenvolupament del treball:Explicació genèrica del fenomen d’inundació: definició, classificació, tipus, cartografia de riscosDescripció i introducció al cas d’estudi: dades generals per comprendre el fenomen escollitAnàlisi de la situació meteorològica: aprofundiment a través de mapes, dades, imatges, radiosondatges, etc.Impactes i ressò: anàlisi del tractament del fenomen des de la premsa regional i local

3. EXPLICACIÓ

GENÈRICA DEL FENÒMEN  D’INUNDACIÓ

Definició del terme “inundació”:“Submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que és habitual en una zona determinada” (INUNCAT)

Classificació de la zona en funció de la freqüència (període de retorn):

Zones d’inundació freqüent: Zones inundables amb un període de retorn de menys de 50 anys.Zones d'inundació ocasional: Zones inundables amb un període de retorn d’entre 50 i 100 anys.Zones d'inundació excepcional: Zones inundables amb una període de retorn d’entre 100 i 500 anys.

Tipus d’inundacions a Catalunya

TipusPrecipitació

acumulada Duració Intensitat

Àrea 

afectada Temps de 

resposta

Tipus 1(“flash‐

flood”)< 100 mm ≤

1 h (màx. 3 h)

≥

3 mm/minβ

> 0,75

< 100 km² instantani

Tipus 2a 

(catastròfica  

de curta 

durada)

> 200 mm< 12 h (sovint 3 

‐

6 h)

≥

3 mm/minβ

> 0,75

< 1000 km²instantani ‐

hores

Tipus 2b(catastròfica 

de llarga 

durada)

> 200 mm(sovint > 

500 mm)2 – 4 dies

> 1 mm/min(sovint > 3 

mm/min)0,25 < β

< 0,75

> 1000 km²minuts ‐

dies

Tipus 3 > 200 mm ≥

1 setmana

pics > 1 

mm/minβ

< 0,25

Molt 

extensadies

Font: Elaboració

pròpia a través de dades proporcionades a classe

Risc municipal enfront les inundacionsCOMARQUES DEL TARRAGONÈS, 

BAIX CAMP I ALT CAMP

• Risc Molt Alt (15 municipis)AltafullaLa CanonjaEl CreixellRoda de BaràTarragonaTorredembarraVila‐secaReusRiudomsCambrilsMont‐roig del CampVandellòs i Hospitalet I.Les Borges del CampAlcoverValls

• Risc Alt (10 municipis)ConstantíVilallonga del CampVinyols i els ArcsMontbrió

del CampBotarellRiudecolsAlforjal’AleixarEl MilàAlió

Font: INUNCAT, Pla especial d’emergències per inundacions (2009)

Font: Elaboració

pròpia a través de 

mapes de l’Agència

Catalana de l’Aigua

Condicions necessàries perquè es produeixin grans aiguats:Inestabilitat (T en superfície elevada i gradient important)Aigua del mar molt calenta (tardors després d’estius molt secs i calorosos) = massa d’H2O precipitableGran CAPEAire fred a les capes altes atmosfèriquesCausa orogràfica (a diferència de les tempestes d’estiu, que són degudes a l’escalfament solar de capes inferiors de l’atmosfera i a la inestabilitat que això comporta) = possible forçament vertical

4. DESCRIPCIÓ

I INTRODUCCIÓ

AL CAS  D’ESTUDI

Antecedents: Incendis a l’estiu i un mes de setembre plujós = menys retenció de l’escorrentia (per part de menys vegetaciói d’un sòl saturat)Estiu molt sec i càlid, T del mar elevada = gran magatzem de vapor d’H2OA Catalunya, normalment una vegada cada dècada, tenim una situació d’inundació extraordinària, que encara no s’havia donat des de 1989. La de 1994, va ser la única en la dècada dels 90

Els models, com els que hi ha a wetterzentrale, ja dibuixaven unes configuracions amenaçadores.Situació en omega en altura i entrada de vents del S/O en superfície perpendiculars al país.Condicions atmosfèriques adequades per a la formaciód’una tempesta.Orografia com a catalitzadora de la descarrega de P.Dimensions: 

Tota Catalunya (sobretot sistema litoral) afectada excepte els Pirineus. Escala sinòptica.Àrea del Montsant i Prades = pluges més intenses. Mesoescala. L’entrada de la bombolla saturada era més potent (més energia), el NCE era baix, sobre els 500m.

Situacions meteorològiques de les inundacions  a Catalunya (més típiques)

Podem dir a grans trets que hi ha dues situacions que amb condicions ambientals adequades creen una situació d’alt risc d’inundació a Catalunya, són:

La famosa Gota Freda

Situació en omega en altura i un potent anticicló al centre d’Europa

Situació: En altura: situació en omega; eix central de la llengua es situa sobre Catalunya o al E. Significa vents de component S = afavoreix l’entrada d’aire càlid i frena de la pertorbació. En Superfície: La presencia del solc al O, afavoreix la formació de tempestes a la seva dreta. La configuració està forçada per la presència de l’anticicló europeu. A més a més com veiem en mapes més concrets, es va formar una baixa local a la costa de Catalunya que va afectar sobretot al Montsant.

5. ANÀLISIS SINÒPTIC El dia abans

Els mapes en  altura ja veiem  com una  configuració

en 

omega es va  acostant

Dia 9‐10‐1994

Evolució de les situacions sinòptiques en superfície i en altura (500hPa) a diferents hores del dia 9 d’octubre.Podem observar la gènesis de la situació: com es forma el solc en altura i com persisteix i inclús augmenta l’anticicló en superfície que ajuda a que arribin els vents del S/E

Dia 10‐10‐1994

Evolució de les situacions sinòptiques en superfície i en altura (500hPa) a diferents hores del dia 10 d’octubre.

La situació és més marcada tant en altura com en superfície.Fins el dia 11 per la nit, la situació va persistir.Com veurem a continuació, ja que no ho veiem a tal escala, a Catalunya es va 

formar una petita baixa que va ser clau per a que tals xàfecs fossin tan intensos.

Dies 11 i 12‐10‐1994, últim dia de pluja i dissipació

El dia 11 encara va estar plovent, però dèbilment, en altura veiem com la configuració

ja no està

tan marcada i en superfície veiem una advecció

que ha canviat, degut a l’entrada de la alta que 

desplaça els aires que venien del S/E

Dia 9‐ Entrada del front càlid, inici de les puges

Dia 10‐ Aquí veiem la petita borrasca formada a la costa. Va ser el dia més violent.

Mapa en superfície, en el qual veiem els fronts:

En el primer mapa, veiem com en el dia 9 la massa d’aigua precipitable es situa a la franja costera catalana. Al entrar a terra i amb el joc orogràfic l’aigua va precipitar, podem relacionar la imatge amb la baixa local que es va formar.La darrera imatge ens indica la direcció del S/E, un vent càlid i humit d’intensitat entre forta i moderada.

Mapa de quantitat d’H2O precipitable i de direcció i velocitat del vent

Evolució de la precipitació des del dia 9 fins l’11 d’octubre.

En aquesta seqüència veiem com la precipitació ve del Sud i va entrant cap a la comunitat Valenciana fins a arribar a Catalunya, on s’alimenta, creix la i intensitat i l’àrea degut als fets que hem anat tractant.

Mapes de precipitacióacumulada, veiem a 

quines zones va afectar més els forts xàfecs

Dues imatges del dia 9 i 10 respectivament, la qual veiem els màxims d’humitat centrats a les costes catalanes, sobretot el dia 10, el dia realment més intens.

Mapes d’humitat relativa a 700 hPa:

Evolució de la tempesta des del dia 7 fins al 14 d’octubre

Imatges per satèl·lit (Meteosat)

‐

Podem observar com es va acostant una banda de núvols brillant que ens  indica que són Cb

els que estan sobre Catalunya. Veiem al inici de la gènesis 

molts núvols sense formar una banda clara degut a que els fronts càlids són  difícils de reconèixer. El dia següent però es forma una borrasca frontal més  brillant i amb forma d’espiral.

Anàlisi dels radiosondatges

‐

No tenim radiosondatges de Catalunya, però els de Saragossa

ens indiquen 

vinculada a primer cop d’ull la gran saturació

que hi ha, i el baix NCE.

‐

També

veiem una petita inversió

de subsidència associada al situacions d’aire molt 

humit i càlid.

‐

En el radiosondatge de Palma es veu una gran inestabilitat convectiva i 

possiblement la CAPE sigui forta, hi hagi inestabilitat gairebé

absoluta i els índex ens 

indiquin mal temps i tempesta.

6. IMPACTES I RESSÒ

Impactes al Camp de Tarragona de l’episodi estudiat:Greus inundacions als nuclis urbans (“Segon aiguat de Sant Francesc” o “Aiguat de Sant Eulampi”)Pèrdues econòmiques i de béns materials

Destrossa de construccions i infraestructures Diputació de Tarragona: 6 M€Port de Tarragona: 1,8 M€Polígon Industrial Francolí: 30 M€+ infraestructures de la Generalitat i de l’Estat

Pèrdues en l’agricultura, la ramaderia, la indústria i els comerços

Pèrdua de vides humanes2 morts (Total Catalunya: 9 morts)

Impactes sobre la societat:Evacuació de 1.000 persones al barri del Serrallo (Port de Tarragona) i de 400 persones a Porrera (Priorat)Aïllament dels pobles de Siurana (Priorat), La Riba (Alt Camp) i l’Argentera (Baix Camp)Tancament de 30 carreteres i enfonsament de 10 pontsInterrupció del trànsit ferroviariTalls en el subministrament elèctricInterrupció del servei telefònic en 30 municipisTalls en el subministrament d’aigua i gas a Tarragona

Impactes ambientals:DesprenimentsErosió del terrenyFuga de substàncies tòxiques al Polígon Industrial Francolí

Raons explicatives del gran impacte de l’episodi:Intensitat extremadament forta de les pluges

Alforja (Baix Camp): 403 mm en 12 hores (120 mm en 1 hora)Precipitació total acumulada molt elevada

Farena: > 600 mmLa Mussara: 504 mmArbolí: > 500 mmPrades – Poblet: 400 mmCornudella de Montsant: 336 mmPorrera: 325 mmVilaplana: 300 mmMontblanc: 231 mmFalset: 209 mm

Va afectar zones malmeses pels incendis de l’estiu, que no van poder retenir l’aigua i van originar cursos d’aigua ràpids i carregats de fang i de materials com troncs d’arbres i pedres

Part més alta de la conca del Siurana: 1.600 mm aprox. (Serra de la Mussara, zona boscosa)

11‐10‐1994Portada de La Vanguardia

11‐10‐1994 (Suplement Revista)Explicació

del fenomen i llista 

d’episodis històrics comparables

11‐10‐1994 (Suplement Revista)Fotos i anàlisi dels factors clau de 

l’època de pluges

11‐10‐1994(La Vanguardia)Redacció

de la 

notícia, diferenciant 

entre els dos àmbits 

geogràfics més 

afectats

12‐10‐1994 (La Vanguardia)Imatges significatives del drama dos 

dies després de l’episodi i primer 

recompte de víctimes i danys

12‐10‐1994 (La Vanguardia)Recompte i cartografia dels danys i les pèrdues ocasionades

12‐10‐1994 (La Vanguardia)Avaluació

dels danys a escala local

13‐10‐1994 (La Vanguardia)Primeres reaccions 

institucionals i avaluació

d’impactes

14‐10‐1994(La Vanguardia)Problemes per a 

l’administració

15‐10‐1994 (La Vanguardia)Qüestions de gestió

16‐10‐1994(La Vanguardia)Anàlisi de les causes i 

prevenció

per al futur

11‐10‐1994 (Diari de Tarragona)“Alforja fou ahir la capital de la pluja desencadenada i de l’aïllament. [...] És quelcom 

insòlit que a l’era de les telecomunicacions i l’abundància desbordant d’informació, 

ahir no es tingués cap notícia d’Alforja.”

(Article des de Reus)

12‐10‐1994 (Nou Diari) “Porrera està

desanimada i la tristesa es feia evident ahir als carrers enfangats, les 

cases ensorrades, el soroll de l’aigua que no s’atura, les cares d’haver dormit poques 

hores i pendents que el riu tornés a pujar, els camps d’avellaners i les vinyes 

desfetes, els cotxes arrossegats per les grues i la impotència [...] davant la destrossa 

provocada pels aiguats en un dels pobles amb menys recursos de la demarcació.”

(Crònica des de Porrera)

14‐10‐1994 (Diari de Tarragona)“Tancats al poble. Sortir de Porrera era una aventura gairebé

impossible, s’havien 

d’esquivar grans roques caigudes al mig del pas, creuar torrents impetuosos, i passar 

per trams de carretera, sense carretera.”

(Testimoni de Porrera)

Setmana de l’11 al 18‐10‐1994 (El Pati)“Els bombers van realitzar nombroses sortides [...] que van tenir, com a funció

principal, treure aigua acumulada en algunes cases, i enretirar pedres enormes i 

arbres caiguts a les carreteres.”

(Relat des de Valls)

7. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ

La zona més afectada per les inundacions al Camp de Tarragona eren àrees que s’havien cremat completament pocs mesos abans. Així, la manca de vegetació va multiplicar la violència de les riuades, de manera que les conseqüències de les inundacions van ser molt més catastròfiques que en condicions normals.

El ressò del fenomen a la premsa local, regional i estatal posen de manifest la cruesa de les inundacions estudiades amb la població de l’àrea afectada.

Les pèrdues econòmiques i de béns materials derivades de les inundacions van acabar sumant xifres molt importants comparades amb altres episodis, degut a l’augment de la vulnerabilitat.

Evolució

de les indemnitzacions entre el 1976 i el 2003 a Catalunya. (Font: CCS).

Estiu molt càlid, i pluges continuades el mes de setembre.

Formació d’una típica situació de risc‐ en omega i d’Anticicló potent al centre d’Europa. I una baixa mesoescalar a Catalunya

Nivells alts d’humitat i de quantitat d’aigua precipitable i NCE baix i gran CAPE

Vents forts perpendiculars a la serralada litoral i prelitoral Catalana

Formació convectiva de grans Cb a tot el país i en concret a la zona del Montsant

Què hauria passat al barri portuari del Serrallo (Tarragona) si el riu Francolí no hagués estat desviat anteriorment?

Es podrien haver evitat les víctimes, ja que les morts van ser degudes a imprudències (travessar un torrent, agafar el cotxe...), la previsió s’hauria d’haver fet millor?

Es va fer una correcte previsió?

8. FONTS CONSULTADES I  AGRAÏMENTS

Bibliografia i documents de consulta:LLASAT, M.C. i LLASAT, M. (2005): “Impactes de les inundacions”, a Butlletí del projecte d’estudi i conservació dels alocars del Maresme, núm. 10

AGUADÉ, E. (1995): “Memorial d’Aiguats”, Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies, Reus

LLASAT, M.C.‐ BARNOLAS, M.‐ CAPERUELO, M.‐ LLASAT, M. i PRAT M.A. (2004):“Algunos aspectos del impacto social de las inundaciones en Cataluña”, a RAM (abril)

LLASAT, M.C. i PUIGCERVER, M. (1989): “Características meteorológicas de las inundaciones en Cataluña”,  Revista d’obres públiques (abril)

LEDESMA, M. i BALERIOLA, G. (2003): “Meteorología Aplicada a la aviación”, ed. Thomson Paraninfo

OLCINA, J. (1994): “Riesgos climáticos en la Península Ibérica”, ed. Libros Penthalon

MARTÍN VIDE, J. (2005): “Los mapas del tiempo”, ed davinci

Planes web i altres fonts:ECMWF model, www.wetterzentrale.de, www.meteociel.com i nomad2.ncep.noaa.gov – mapes sinòptics i mesoescalars

www.sat.dundee.ac.uk – imatges per satèl∙lit

weather.uwyo.edu (Universitat de Wyoming) – Radiosondatgeswww.metacamp.net – Centre meteorològic de l’Alt Camp, informes municipalswww.gencat.cat – Inundacions a Tarragona, Octubre 1994 (Magaroles) gama.am.ub.es – GAMA (UB), links, presentació Martínez, M., Fernández C. i Garcia I, més informació diversamaps.google.es – imatge per radarINUNCAT: Pla especial d’emergències per inundacions (2009)Hemeroteca de La Vanguardia, El País, El Periódico, Diari de Tarragona i l’Avui

Programes utilitzats:Freehand 10 i Adobe Illustrator CS3MovieMaker

Agraïments:Fàtima Lladó, per cedir‐nos el llibre “Memorial d’aiguats”Arend Bäder i J.M. Martorell, per proporcionar‐nos material visual sobre les inundacions.