1. Albans- L'albans s'escriu des del segle XVI, alternant diferents alfabets .En l'actualitat usa l'alfabet llat. s l'idioma oficial d'Albnia, est molt ests a Kosovo i en total hi ha uns 6 milions de persones que el tenen com a llengua materna. Tamb t parlants entre els arbresh d'Itlia.Arameu - Originriament contenia un alfabet particular, desprs es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu.En aquests moments no te reconeixement legal a cap territori.Va assolir una mplia difusi i va gaudir d'una gran tradici literria.Aquesta llengua esta marginada i a punt de desapareixer.Copte - Avui s una llengua que ja no es parla ning com a llengua habitual per que romana viva en la litrgia de l'Esglsia. s considerada una llengua morta i no t cap reconeixement.Francs - s una llengua romnica occidental que prov de la llengua d'ol. Al llarg del temps, l'aristocrcia i la burgesia han anat imposant el seu model de llengua. Tot i aix, la llengua parlada ha continuat evolucionant. s una llengua cooficial al Canad,Blgica i Sussa i oficial a Frana.Hebreu - s la llengua de les tribus de lantiga terra d'Israel i es deix de parlar a partir del segle II dC, per es mant com a llengua de cultura entre les comunitats jueves d'Europa. s oficial a Israel; sense reconeixement a Palestina.Llat- s una llengua indoeuropea de la branca itlica,a partir de l'evoluci de la seva versi vulgar en sorgiren les llenges romniques que sobreviuen avui dia. Llengua cooficial al Vatic.Occit- T una cultura vigorosa i el francs no ha deixat de guanyar terreny des d'aleshores. s cooficial a la Val d'Aran, s reconeguda a Itlia per no a Frana.Sard - Alguns lingistes la consideren una llengua romnica ms propera al llat. Per el seu reconeixement va disminuint a poc a poc. Reconeguda a SardenyaAmazic - s una llengua essencialment oral i est dividida en un gran nombre de dialectes. Amb alfabet propi emprat sobretot per a usos simblics. Llengua nacional a Algria, Mali i Nger; un cert reconeiement als altres territoris.Castell El castell o espanyol s un idioma nascut a l'antic Regne de Castella. Pertany al grup de les llenges indoeuropees i prov de l'evoluci del llat vulgar i ha set influenciat per altres llenges.s la segona llengua materna ms parlada i la segona llengua ms estudiada com a segona 2. llengua al mn.El castell s la llengua oficial de 20 estats.Cors El cors s una llengua romnica parlada a Crsega. s molt semblant a l'itali, i la majoria de lingistes el consideren una variant del dialectetosc. T uns 225.000 parlants (1990), que sovint l'usen noms a l'oral, reservant l'itali o el francs per a l'escrit. Aquesta llengua no t reconeixement legal.Itali Aquesta llengua presenta una gran diferenciaci dialectal.La llengua italiana estndard es fonamenta en el tosc, si b adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps recents, del rom. Amb la unificaci d'Italia, s va acabar de consolidar com a idioma a l'estat i a l'escola. s oficial a Itlia i San Marino, cooficial a Sussa i Eslovnia, i reconeguda com a minoria a Crocia.Macednic s similar al bulgar, de fet es va considerar durant molt de temps un dialecte. Per per un desacord amb Bulgria, varen deixar de estar lligats amb ells i la seva llengua. Aix els port a ser la llengua oficial de la Repblica de Macednia.Oficial a la Repblica de Macednia, regoneguda com a minoria a Albnia per sense reconeixement a altres territoris.Romans Aquesta llengua ha evolucionat per si mateixa per amb influencia eslava i venes del grec, l'albanes, l'hongares i el turc. Oficial a Romania i Moldvia, reconeguda com a minoria en alguns altres territoris.rab - s una llengua semtica, Pel fet de l'expansi territorial a l'edat mitjana i per la difusi de l'Alcor, aquesta llengua s'ha ests per tot l'frica nordsahariana i bona part de l'Orient Prxim. s la llengua oficial en vint pasos i cooficial en almenys altres sis.Eslov- Dialectalment estava molt fraccionat.Hi va haver diferents contactes amb altres llenges per conquesta de territoris, va estar sota domini germnica i l'eslov es va considerar una llengua rstica, tot i aix, no va perdre fora fins al segle XIX. Oficial a Eslovnia i reconeguda legalment a altres territoris.Grec El grec t una llarga histria que comen fa 2mil anys a.C. Al segle IV va apreixer una varietat comuna anomenada koin amb dialecte tic. Al 1830 Grcia s'en va de la dominacio turca i es fa independent, amb aix el grec pasa a ser la seva llengua oficial.Oficial a Grcia, cooficial a Xipre i t un reconeixement com a minoria a la resta de territoris, per no es reconeguda a Turquia.Judeoespanyol s una forma del castell. Conserva formes castellanes juntament amb trets d'altres idiomes com el catal. La seva evoluci va ser allada al cap de molts segles i se n'ha fet una varietat diferent a la del castell. Aquesta llengua no es reconeguda a cap territori.Malts El malts s l'nica llengua afroasitica prpia d'un territori europeu. Utilitza l'alfabet llat i est fortament vinculat a les varietats rabs del Magrib per no s una modalitat de l'rab. T una gran influncia de l'itali. Actualment comparteix l'oficialitat amb l'angls. s una llengua cooficial a Malta.Roman s la llengua que parlen els gitanos, no t cap territori asignat a causa de la dispersi 3. geogrfica del poble gitano. Els gitanos varen ser perseguits i encara ara es discriminen. El roman a set molt poc escrita i la volen prestigiar. Aquesta llengua es conserva entre els gitanos de l'es dEuropa. No es reconeguda a cap territori.Turc Prov d'Anatlia i es va anar expandint cap als Blancs grcies a les conquestes de Constantinoble. El turc es converteix en la llengua oficial i de cultura de l'imperi Otom. Al segle XX el turc s'afebleix i s marginada d'altres llenges. S'escriu en alfabet llat. s oficial a Turquia, cooficial a Xipre i reconeguda com a minoria en altres territoris.