Les nostres notcies - esglesiadepremia.org · te cuestan una pasta ¿o es que en tu casa no hacéis...

4
Segona época • Any 3 • Número 34 • Desembre 2014 Al segle IV, l’església cristiana va proclamar el 25 de desembre com la commemoració oficial de la data del naixement de Jesús. El 6 de gener va ser designat com l’Epifania, celebrant l’arribada dels Mags. Més tard el Con- cili de Tours va proclamar els 12 dies entre el Nadal i l’Epifania dies festius. Aquest període entre el 25 de desem- bre i el 5 de gener va ser conegut com els Dotze Dies de Nadal. Durant les guerres de religió pro- mogudes per Enric VIII, va aparèixer la cançó popular “Els Dotze Dies de Nadal”. Encara que no hi ha una ex- pliació clara del significat, totes les conjectures li confereixen un simbo- lisme que conté l’esperit dels dies de festa cristians. A continuació detallem alguns dels simbolismes esmentats a la cançó, encara que existeixen altres interpretacions. ELS DOTZE DIES DE NADAL El 1er dia de Nadal el meu verita- ble amor em va donar una perdiu en una perera. La perera és el símbol de la Creu, sobre la qual Jesús va morir pels pecadors. La perdiu és un au pe- tita que està disposada a lluitar fins a morir en defensa de la seva prole. El 2on dia de Nadal el meu verita- ble amor em va donar dos tórtores. Les famílies jueves usaven les tórto- res com a ofrenes a Déu. Això fa re- ferència a la presentació de Jesús en el temple quan tenia 40 dies, com ho requeria la Llei Jueva. El 3er dia de Nadal el meu verita- ble amor em va donar tres gallines franceses. Les gallines franceses eren valuoses aus de corral durant el segle XVI. Simbolitzen els tres regals oferts pels Mags: or, encens i mirra. El 4rt dia de Nadal el meu veritable amor em va donar quatre ocells piu- lant. Els 4 evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els qui van posar per escrit el missatge de Jesús, la seva vida i la seva missió. El 5è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar cinc anells d’or. Els primers cinc llibres de l’Antic Testa- ment: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi (el Pentateuc). El 6è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar sis oques ponent. Es refereixen als sis dies de la creació. El 7è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar set cignes nedant. Els dons de l’Esperit Sant en Romans 11:6-8: fe, profecia, servei, ensenya- ment, generositat (liberalitat), presi- dència, misericòrdia. El 8è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar vuit noies munyint. Es refereix a les benaurances del Sermó de la Muntanya: els pobres d’esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els mise- ricordiosos, els nets de cor, els que treballen per la pau, els perseguits per causa de la justícia 1 . El 9è dia de Nadal el meu verita- ble amor em va donar nou donzelles 1 En realitat hi ha 9 benaurances. Les diferèn- cies vénen probablement de les diverses formes d’expressar els passatges bíblics segons la versió triada. Sobre el significat de la cançó hi ha altres interpretacions, però hem volgut reflectir aquesta per tenir més contingut bíblic. dansant. Simbolitza els nou fruits de l’Esperit Sant en Gàlates 5:22-23: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, senzillesa i autodomini. El 10è dia de Nadal el meu veri- table amor em va donar deu senyors saltant. Simbolitzen els Deu Mana- ments. El 11è dia de Nadal el meu verita- ble amor em va donar onze flautis- tes tocant. Els flautistes representen els onze fidels Apòstols (després de la mort de Judes i abans de l’elecció de Matías). El 12è dia de Nadal el meu verita- ble amor em va donar dotze timbalers tocant. Els tambors representen les dotze tribus d’Israel i les dotze portes de la Jerusalem celestial. Els dotze dies de Nadal S’apropa Nadal i s’estan programant diverses reunions amb motiu d’aquesta celebració tan important que ens parla de Déu fet home per portar-nos la salvació. 0 Dimarts 9 de desembre a les 16:30 hores. Culte de Nadal de la Unió Femenina de la FIEIDE. Al carrer Rector Triador de Barcelona. Parlarà Esther Rodríguez. 0 Dijous 18 de desembre a les 16:00 hores. Culte de Nadal del Grup de Dones de la nostra església. 0 Diumenge 21 de desembre a les 11:00 hores. Festa de Nadal dels nens de l’Escola Dominical. 0 Dijous 25 de desembre a les 11:00 hores. Culte de Nadal. 0 Diumenge 28 de desembre a les 11:00 hores. Últim culte de l’any 2014. Nadal a l’església

Transcript of Les nostres notcies - esglesiadepremia.org · te cuestan una pasta ¿o es que en tu casa no hacéis...

Segona época • Any 3 • Número 34 • Desembre 2014

Les nostres notícies

Al segle IV, l’església cristiana va proclamar el 25 de desembre com la commemoració oficial de la data del naixement de Jesús. El 6 de gener va ser designat com l’Epifania, celebrant l’arribada dels Mags. Més tard el Con-cili de Tours va proclamar els 12 dies entre el Nadal i l’Epifania dies festius. Aquest període entre el 25 de desem-bre i el 5 de gener va ser conegut com els Dotze Dies de Nadal.

Durant les guerres de religió pro-mogudes per Enric VIII, va aparèixer la cançó popular “Els Dotze Dies de Nadal”. Encara que no hi ha una ex-pliació clara del significat, totes les conjectures li confereixen un simbo-lisme que conté l’esperit dels dies de festa cristians. A continuació detallem alguns dels simbolismes esmentats a la cançó, encara que existeixen altres interpretacions.

ELS DOTZE DIES DE NADALEl 1er dia de Nadal el meu verita-

ble amor em va donar una perdiu en una perera. La perera és el símbol de la Creu, sobre la qual Jesús va morir pels pecadors. La perdiu és un au pe-tita que està disposada a lluitar fins a morir en defensa de la seva prole.

El 2on dia de Nadal el meu verita-ble amor em va donar dos tórtores. Les famílies jueves usaven les tórto-res com a ofrenes a Déu. Això fa re-ferència a la presentació de Jesús en el temple quan tenia 40 dies, com ho requeria la Llei Jueva.

El 3er dia de Nadal el meu verita-ble amor em va donar tres gallines franceses. Les gallines franceses eren valuoses aus de corral durant el segle XVI. Simbolitzen els tres regals oferts pels Mags: or, encens i mirra.

El 4rt dia de Nadal el meu veritable amor em va donar quatre ocells piu-lant. Els 4 evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els qui van posar per escrit el missatge de Jesús, la seva vida i la seva missió.

El 5è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar cinc anells d’or. Els primers cinc llibres de l’Antic Testa-ment: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi (el Pentateuc).

El 6è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar sis oques ponent. Es refereixen als sis dies de la creació.

El 7è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar set cignes nedant. Els dons de l’Esperit Sant en Romans 11:6-8: fe, profecia, servei, ensenya-ment, generositat (liberalitat), presi-dència, misericòrdia.

El 8è dia de Nadal el meu veritable amor em va donar vuit noies munyint. Es refereix a les benaurances del Sermó de la Muntanya: els pobres d’esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els mise-ricordiosos, els nets de cor, els que treballen per la pau, els perseguits per causa de la justícia1.

El 9è dia de Nadal el meu verita-ble amor em va donar nou donzelles

1 En realitat hi ha 9 benaurances. Les diferèn-cies vénen probablement de les diverses formes d’expressar els passatges bíblics segons la versió triada. Sobre el significat de la cançó hi ha altres interpretacions, però hem volgut reflectir aquesta per tenir més contingut bíblic.

dansant. Simbolitza els nou fruits de l’Esperit Sant en Gàlates 5:22-23: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, senzillesa i autodomini.

El 10è dia de Nadal el meu veri-table amor em va donar deu senyors saltant. Simbolitzen els Deu Mana-ments.

El 11è dia de Nadal el meu verita-ble amor em va donar onze flautis-tes tocant. Els flautistes representen els onze fidels Apòstols (després de la mort de Judes i abans de l’elecció de Matías).

El 12è dia de Nadal el meu verita-ble amor em va donar dotze timbalers tocant. Els tambors representen les dotze tribus d’Israel i les dotze portes de la Jerusalem celestial.

Els dotze dies de Nadal

S’apropa Nadal i s’estan programant diverses reunions amb motiu d’aquesta celebració tan important que ens parla de Déu fet home per portar-nos la salvació. 0 Dimarts 9 de desembre a les 16:30 hores. Culte de Nadal de la Unió Femenina de la FIEIDE.

Al carrer Rector Triador de Barcelona. Parlarà Esther Rodríguez.0 Dijous 18 de desembre a les 16:00 hores. Culte de Nadal del Grup de Dones de la nostra església.0 Diumenge 21 de desembre a les 11:00 hores. Festa de Nadal dels nens de l’Escola Dominical.0 Dijous 25 de desembre a les 11:00 hores. Culte de Nadal.0 Diumenge 28 de desembre a les 11:00 hores. Últim culte de l’any 2014.

Nadal a l’església

Imprimeix:

Existim per adorar a Déu, a tra-vés d’acostar persones a Jesús i fer-los membres de la família de Déu, ajudar-los a que arribin a ser com Crist i preparar-los per a servir als altres en amor.

Culte de lloançaDiumenges a les 11 hores

Reunió d’oracióDimecres a les 20 hores

Reunió de donesDijous a les 16 hores

Grups petitsConsulteu dates

Obra socialDimecres i divendres(Barri Cotet)

Joan Prim, 13108330 Premià de Marwww.esglesiadepremia.es

LES NOSTRES REUNIONS

EditorFerran Cots

Consell de redaccióAbigaïl Rodés, Joan Aracil, Jordi Llenas.

EDICIÓ I REDACCIÓ

Les nostres notíciesButlletí mensual editat per l’Església Evangèlica de Premià de Mar.

Bonsoms, 1208028 Barcelona

El título del capítulo 4 de la prime-ra epístola a Timoteo es “la conducta de un buen ministro de Jesucristo”. Y entre los 16 versículos, hoy destaca-mos: “Ocúpate en la lectura”.

La doctrina de un ministro de Cristo debe ser conforme a las Es-crituras, clara, evangélica, práctica; bien expresada, explicada, defendida y aplicada. Todo creyente debe es-tar capacitado para que su provecho sea evidente en todos los hombres. Todos debemos leer y escudriñar las Escrituras para experimentar el poder del Evangelio en nuestras vidas y dar fruto. Debemos prestar permanente atención a este asunto, para que pro-gresemos en nuestra vida espiritual y avancemos en madurez espiritual. Asi que en estas fiestas de Navidad, en que posiblemente tengamos más

tiempo libre, ocupémonos en la lectu-ra. También podemos aprovechar para regalar Biblias y buenos libros.

Recomendamos una serie de la editorial Jucum:

•La vida de Eric Liddell•La vida de Gladys Aylward•La vida de Hudson Taylor•La vida de William Carey•La vida de David Livingstone•La vida de Jim Elliot•La vida de George Müller•La vida de C.S. Lewis•La vida de Mary Slessor•La vida de William Penn•La vida de Dietrich Bonhoeffer•La vida de George WashingtonCarver

¡¡Buenas fiestas y buena lectura!!

Abigail Rodés

Ocúpate en la lectura (1 Ti. 4:13)

D. Bonhoeffer, pastor y teólogo alemán. Mary Slessor, misionera en África.

Operació nen del NadalUn any més hem participat com

a església a l’operació nen del Nadal. Com sabeu aquest esdeveniment te com a fita fer arribar als nens del ter-cer món caixes de sabates plenes de regals amb motiu del Nadal.

Des de 2009 fins 2013 s’han en-viat 78.290 caixes de sabates plenes de regals. Aquest any 2014 la meta es arribar a les 28.000 caixes que arriba-ran als nens i nenes dels camps de re-fugiats saharauis en Tindouf, Guinea Equatorial i altres països de Àfrica.

Gràcies als que heu participat, avui hi ha més nens amb un gran somriure en la cara i amb un futur millor.

Moltes gràcies per la vostra participació!

Navidad relacionalEl bar estaba abarrotado. Enrique

y Juan entraron allí tras la comida de empresa. Aquel local era bastante tranquilo, la temperatura se les antojó demasiado elevada aunque no tardaron en aclimatarse cuando se quitaron los abrigos. Pidieron dos cervezas y se sentaron en la única mesa vacía.

—¡Qué asco me dan estas comidas! —estalló Enrique— no soporto el aire paternal que se le pone al jefe. Parece-ría que todos somos amigos y que nos llevamos muy bien.

—Bueno hombre no te enfades que es Navidad —Juan intentaba tranquili-zarle— vamos a tomarnos esta cervecita que, por cierto, está tardando en llegar más de lo acostumbrado, y prepárate para disfrutar los dos días de fiesta que tenemos por delante.

—Sí, sobre todo disfrutar. Te cuento. Todavía tengo que comprar y adornar el árbol antes de la cena de esta noche. Mi casa se llenará de gente, claro. Ma-ñana comida en casa de mis cuñados que ya me contarás tú las ganas que tengo de ir. El viernes en casa de la suegra, ahí sí; apuesta segura. Aún no hemos empezado las fiestas y ya estoy harto. Mira tú, a mi me gustan más las verbenas, la noche, el aire libre, la pla-yita; ya sabes. Yo a éstas no les acabo de ver el sentido.

—Te admito que estas celebraciones tiene cosas que me fastidian. Las inten-to vivir de otra manera. Procuro que la vorágine consumista no me arrastre aunque reconozco que a veces no lo consigo pero a pesar de todo no las

vivo con ese pesar tuyo. —No, pesar, no. Pero es que encima

te cuestan una pasta ¿o es que en tu casa no hacéis regalos? Yo ya me he gastado el bonus por cumplimiento de objetivos que cobramos la semana pa-sada. En Navidad estás obligado a hacer regalos caros, de lo contrario hay malas caras. Sin entrar en lo que nos dejamos en comidas. La Visa de mi mujer está que echa humo ¡Parece que se acabe el mundo! Venga comprar cantidades industriales de comida a precios desor-bitados que luego no te vas a poder ni comer, que si te las comes no las vas a disfrutar y que vas a estar dos semanas comiendo sobras ¡Es de locos!

—Sí. Nosotros hacemos regalos pero no desequilibramos el presupuesto familiar. Que no nos gastamos mucho ¡vaya! Esta noche hacemos una cena íntima pero, no te creas, nada del otro mundo. Le damos más importancia a lo que significa Navidad.

—Juan, ya te estás poniendo tras-cendente.

—Dile como quieras Enrique pero a mí esta noche me lleva a pensar en que un día Dios se hizo humano.

—Ah, es eso, no me acordaba de que tú te creías todo ese rollo.

—Depende de a qué te refieras cuando dices rollo. Para mí no es un rollo que hoy recordemos que Dios envió a su Hijo al mundo con la sana intención de conseguir para todos nosotros perdón de nuestras miserias —que no me vas a negar que son mu-chas y evidentes— y recuperar con él las

buenas relaciones que nunca debieran haberse deteriorado. Y eso lo vamos a recordar juntos esta noche en mi casa.

—No te enfades Juanito; ya sabes tú que siempre te he respetado en esto. Era una broma. Admiro tu fe. Hasta me gustaría tener algo de esa esperanza que tienes pero es que para mí la reli-gión cuanto más lejos mejor.

—Estamos de acuerdo en lo de la re-ligión. Mañana cuando nos levantemos iremos, Conchi, Samuel y yo, a pasear por el parque Cervantes ¡ya ves tú que tontería! Pero a mi hijo, con quince años que tiene ya, aún le gusta que el día de Navidad paseemos juntos, y a nosotros nos encanta por él.

—Pues a mí —soltó Enrique sin ape-nas pensarlo— que me dejen dormir en paz que no tengo ganas de ver a nadie. Bastante tengo yo con las comidas y las cenas. Por cierto, ¿Dónde comes tú mañana?

—Comemos solos en casa. Bueno solos, no. Me refiero a que no nos reunimos con el resto de familia, ya estaremos con ellos para año nuevo. Mañana, come en casa una vecina del barrio. Hace cuatro años que es hemipléjica. Este año no están con ella ninguno de sus hermanos y la hemos invitado a que nos acompañe. Desde que Samuel tenía ocho años él escoge una persona para que venga a casa el día de Navidad. Al principio le ayudábamos nosotros pero ya lleva dos años que se lo monta solo. Busca la persona, contacta con ella, le propone el plan y nosotros sólo nos encargamos de la comida.

—Tú sí que eres bueno Juanito —Enrique sonreía— ¿Invitas tú, verdad? Acuérdate que hay que ser bueno no sólo de Navidad a San Esteban sino también de San Esteban a Navidades. Saluda de mi parte a Samuel y a Conchi. ¡Feliz Navidad!

Enrique se levantó y salió del local sin dar tiempo a ninguna reacción. Cuando Juan se rehízo de la brusca despedida, pagó la cuenta, se puso el abrigo y caminó solo hasta su casa.

Lluís Ruíz

Los malos pensamientosUn día, Jaime entró en su casa

dando patadas en el suelo y gritando muy molesto.

Su padre, lo llamó. Jaime lo siguió, diciendo irritado:

- ¡Papá! ¡Te juro que tengo mucha rabia! Pedro no debió hacer lo que hizo conmigo. Por eso, ¡le deseo todo el mal del mundo! ¡Le odio!

Su padre, un hombre sencillo, pero muy sabio, escuchaba con calma a su hijo quien continuaba diciendo:

- Imagínate que¡Pedro me humilló frente a mis amigos. ¡No acepto eso! Me gustaría que enfermara para que no pudiera ir más a la escuela.

El padre siguió escuchando y se di-rigió hacia una esquina del garaje de la casa, de donde cogió un saco lleno de carbón que llevó hasta el final del jardín y le propuso a su hijo:

- ¿Ves aquella camisa blanca que está en el tendedero? Hazte la idea de que es Pedro y cada pedazo de carbón que hay en esta bolsa es un mal pen-samiento que va dirigido a él. Tírale todo el carbón que hay en el saco, hasta el último pedazo. Después vol-

veré para ver cómo ha quedado. El niño se lo tomó como un jue-

go y comenzó a lanzar el carbón, pero como el tendedero estaba lejos, pocos trozos acertaron en la camisa.

El padre regresó y le preguntó: - Hijo ¿Qué tal te sientes? - Cansado pero mejor. Acerté al-

gunos pedazos de carbón a la camisa. El padre le tomó de la mano y le

dijo: - Ven conmigo quiero mostrarte

algo. Le colocó frente a un espejo en el

que pudiera ver todo su cuerpo...

¡Qué susto! Estaba todo negro y sólo se le veían los dientes y los ojos. En ese momento el padre dijo:

- Hijo, como pudiste observar, la camisa quedó un poco sucia pero no es comparable a lo sucio que quedas-te tú. El mal que deseamos a otros se nos devuelve y multiplica en noso-tros. Por más que queremos o poda-mos perturbar la vida de alguien con nuestros pensamientos, los residuos y la suciedad siempre queda en noso-tros mismos.

Ten mucho cuidado con tus pensa-mientos porque ellos se transforman en palabras.

Ten mucho cuidado con tus pala-bras porque ellas se transforman en acciones.

Ten mucho cuidado con tus accio-nes porque ellas se transforman en hábitos.

Ten mucho cuidado con tus hábi-tos porque ellos moldean tu carácter.

Y ten mucho cuidado con tu carác-ter porque de él dependerá tu destino.

Recopilado por Francesc Fernández

Era Juan un muchacho malo, iras-cible y soberbio hasta lo incríble. - Es-cucha, le dijo un día su padre, cada vez que hagas mal, pondré un clavo en este poste; y cada vez que hagas bien, sacaré uno de él. Esto será como un libro en el que podrás ver tu con-ducta. Cada día el padre tenía que po-ner algún clavo, y a veces varios. Muy rara vez sacaba alguno.

Por fín, Juan se dio cuenta de que el poste estaba lleno de clavos y em-

pezó a avergonzarse de tantas faltas. Decidió comportarse mejor y desde el día siguiente fue aplicado, obediente y humilde. El padre tuvo que empezar a sacar clavos del poste, y al día si-guiente, y al otro. Perseverando Juan en su esfuerzo, llegó el momento en que ya no había clavos que arrancar. Mira, Juan, -le dijo entonces su pa-dre- aquí tienes el último clavo, ¿no estás contento?

Juan miró el poste, pero en lugar

de expresar su gozo, como su padre pensaba, rompió a llorar.

¡Cómo! -dijo el padre- yo creía que estarías contento de que todos los clavos estaban arrancados.

Sí, -dijo Juan sollozando- los clavos están fuera pero ¡quedan los agujeros!

Lo mismo sucede con nuestros ma-los hábitos y nuestras faltas. Podemos dominarlos, pero siempre quedará la huella.

Del libro “El amigo de la Infancia”

Las malas acciones

Nota de la redacciónDurante los últimos meses se ha estado entregando junto al bole-

tín la lista de actividades mensuales de la iglesia, como suplemento del mismo. A partir del próximo enero de 2015 dicha lista dejará de ser entregada con este boletín. Carolina Barrios, será no solamen-te quien la elabore como hasta ahora, sino que también la facilitará a los miembros de la asamblea. Para tenerla debéis dirigiros a ella a partir de ahora.

Per molts anys!Dia 2. Maria SánchezDia 11. Francisco Fernández

Jonatan GilDia 17. Amparo FernándezDia 29. Angie Paduani