LES VARIETATS MINORITÀRIES DE LES ILLES BALEARS · proyecto «Caracterización morfológica y...

Dossiers Agraris ICEA · Les varietats manto negro, moll i callet 25Núm. 13 (juny 2012), p. 25-55DOI: 10.2436/20.1503.02.22

LES VARIETATS MINORITÀRIES DE LES ILLES BALEARS

Josefina Bota,1 Joana Maria Luna,1 Antoni Martorell,1 i José Mariano Escalona2

1. Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP). Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Govern de les Illes Balears

2. Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies. Universitat de les Illes Balears (UIB)

RESUM

És conegut i palpable l’interès crei-xent per les varietats minoritàries de vi-nya en les diferents comunitats de tot el territori espanyol. Aquest interès res-pon, en la majoria dels casos, a una re-cerca d’originalitat i tipicitat del vi lliga-da a la regió. La recuperació, la protecció i la difusió d’aquestes varietats minorità-ries té també, a més d’importància eco-nòmica, importància des del punt de vista cultural i patrimonial, ja que repre-senta la preservació del patrimoni vití-cola de la regió i, per tant, un fre a l’ero-sió genètica que afecta aquest cultiu.

L’estudi més complet de la col-lecció de les Illes Balears es va centrar en la caracterització i l’avaluació de l’aptitud enològica d’aquestes varietats, dins del projecte «Caracterización mor-fológica y agronómica de variedades autóctonas de Baleares y evaluación de su aptitud enológica: composición an-

tociánica y perfil aromático». Gràcies a aquest estudi, disposem de la descrip-ció ampelogràfica i agronòmica de les varietats analitzades, a més d’un conei-xement del seu potencial enològic (Es-calona et al., 2009a i 2009b). En aquesta comunicació es presenta un resum dels resultats obtinguts i, per tant, una des-cripció de les varietats més interessants.

RESUMEN

Es conocido y palpable el interés por las variedades minoritarias de vid en todo el territorio español. Este inte-rés responde, en la mayoría de los ca-sos, a una búsqueda de originalidad y tipicidad ligada a la región. La recupe-ración, protección y difusión de estas variedades minoritarias tiene una im-portancia no sólo económica sino tam-bién desde el punto de vista cultural y patrimonial, ya que supone la preserva-ción del patrimonio vitícola de la región y por lo tanto un freno a la erosión ge-nética que afecta a este cultivo. El estu-dio más completo de la colección de variedades de las Islas Baleares se cen-tró en su caracterización y en la evalua-ción de su aptitud enológica, dentro del proyecto «Caracterización morfológica y

Correspondència: Josefina Bota. Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP). Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Govern de les Illes Balears. C. Eusebi Estaba, 145, 07009 Pal-ma, Mallorca, Espanya. Tel. 00 - 34 - 971 176 100. Fax: 00 - 34 - 971 177 107. A/e: [email protected].

01-90 Dossiers agraris 13.indd 25 07/06/2012 16:33:31

26 Dossiers Agraris ICEA · Les varietats manto negro, moll i callet

agronómica de variedades autóctonas de Baleares y evaluación de su aptitud enológica: composición antociánica y perfil aromático». Gracias a este estudio, se dispone actualmente de su descrip-ción ampelográfica y agronómica, así como de un conocimiento de su poten-cial enológico (Escalona et al., 2009a y 2009b). En la presente comunicación se presenta un resumen de los resultados obtenidos y, por lo tanto, una descrip-ción de las variedades más interesantes.

INTRODUCCIÓ

La desaparició de varietats de vinya a les diferents regions és un fet genera-litzat i les Balears no n’és una excepció. Després de la fil·loxera, la replantació de la vinya sobre portaempelts ameri-cans ja va significar una forta reducció del nombre de varietats conreades. Els últims vint anys, els motius han estat di-ferents. Des de mitjan anys vuitanta es van iniciar una sèrie d’esforços per a millorar la qualitat dels vins i es va afa-vorir la introducció de noves varietats d’àmplia implantació internacional com a millorants de les varietats autòctones. Així, es van dur a terme una sèrie d’as-saigs comparatius que van contribuir a documentar les peticions d’aprovació de noves varietats i que constitueixen una de les poques referències disponi-bles (Armero i Alabern, 1990). La neces-sitat creixent de respondre a les exigèn-cies del consumidor ha portat a una millora general en la qualitat del vi ba-lear, però a una pèrdua d’originalitat i falta de diferenciació d’aquests vins res-pecte als d’altres regions. Actualment, les varietats tradicionals autoritzades i qualificades com a preferents són les

negres manto negro, callet i fogoneu i les blanques moll o premsal blanc i mal-vasia de Banyalbufar. Excepte en el cas de la malvasia, es tracta de varietats que podríem anomenar «majoritàries» sempre dins el concepte que l’espai en una illa és limitat. L’interès per altres varietats minoritàries a les Balears va sorgir fa més de deu anys quan des de dos fronts diferents es va començar a cercar infor-mació sobre aquestes varietats. D’una banda, des de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es va desenvolupar un pe-tit projecte que va tenir com a resultat la realització d’una tesi de llicenciatura o tesina (Bota, 1999) i d’un article científic (Bota et al., 2001). Arran d’aquest estudi es va establir una petita col·lecció en el camp experimental de la mateixa uni-versitat amb material procedent de la col·lecció «Rancho de la Merced» de Xe-rès. Malauradament, la col·lecció de la UIB ja no existeix actualment. De l’altra, l’any 1999 es va crear la col·lecció oficial de l’IRFAP amb material procedent de la col·lecció «El Encín» a Madrid i de dife-rents punts de Mallorca. L’estudi més complet d’aquesta col·lecció es va cen-trar en la caracterització d’aquestes va-rie tats i en l’avaluació de la seva aptitud enològica, dins del projecte «Caracteri-zación morfológica y agronómica de variedades autóctonas de Baleares y evaluación de su aptitud eno ló gica: composición antociánica y perfil aromá-tico». Gràcies a aquest estudi disposem de la descripció ampelogràfica i agronò-mica de les varietats analitzades, a més d’un coneixement del seu potencial enològic (Escalona et al., 2009a i 2009b). Actualment es continua treballant amb aquestes varietats en el marc d’un nou projecte, en què els objectius principals són l’estudi de l’estat sanitari i la caracte-


Dossiers Agraris ICEA · Les varietats manto negro, moll i callet 27

rització molecular amb la utilització de marcadors genètics. La recuperació i la inclusió en el registre de varietats comer-cials de vinya és necessària per a la seva protecció i difusió a fi de potenciar l’ex-tensió d’aquest cultiu, però requereix, a part dels exàmens ampelogràfics, agro-nòmics i d’aptitud enològica, que el material sigui sa. Per això, se n’ha de conèixer l’estat sanitari i abordar-ne el sanejament, en cas que sigui necessari. La probabili-tat que el material estigui infectat per virosis és alta, ja que l’experiència prè-via tant amb les varietats majoritàries com amb la malvasia de Banyalbufar indiquen que en general l’estat sanitari del mate-rial vitícola de les Balears és molt defici-tari.

MATERIAL I MÈTODES

Caracterització morfològica i fenològica

Durant els anys 2006, 2007 i 2008 es va dur a terme la caracterització ampe-logràfica de les varietats d’estudi en tres campanyes consecutives mitjançant el seguiment de trenta-sis caràcters ampe-logràfics que corresponen a summitat, fulla jove, fulla adulta i raïm, d’acord amb les normes internacionals de l’Or-ganització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), la Unió Internacional per a la Protecció de les Obtencions Vegetals (UPOV) i l’Institut Internacional de Re-cursos Fitogènics (IBPGR, per les sigles en anglès). També es van tenir en compte els descriptors inclosos en l’an-nex 1 de la Directiva 2004/29/CE de la Comissió. A més, es van fer les fotogra-fies per a la caracterització morfològica completa de les varietats. Al mateix

temps, es va efectuar el seguiment fe-nològic de les varietats objecte d’estudi. Es van realitzar controls en època de brotada, floració, verolament i madura-ció. Per a considerar un estat com el més generalitzat s’establí que almenys el 50 % de les gemmes o brots s’havien de trobar en aquest estat (Baggiolini, 1952).

Caracterització agronòmica i aptitud enològica

La valoració del comportament agro-nòmic es va determinar mitjançant l’ava-luació de la capacitat productiva i vegeta-tiva de la planta, així com del seguiment durant la maduració dels principals com-ponents de qualitat del raïm. Així, en maduració es van fer mostrejos de raïm setmanals, en què es van analitzar els paràmetres bàsics de maduresa: acidesa total, riquesa en sucres (graus baumé) i pH del most. Un cop assolit el moment òptim de maduració, es van determinar paràmetres productius en sis plantes per varietat (producció unitària, nom-bre de raïms i pes de cent baies). En el raïm es van determinar novament els paràmetres bàsics de qualitat a més del perfil fenòlic (antocians, tanins, índex de polifenols totals —IPT—). En poda es va determinar el pes de la fusta de poda en sis plantes per varietat per a estimar el vigor i l’índex de Ravaz com a paràmetre avaluador de l’equilibri ve-getatiu / productiu del cep.

Per a l’avaluació de l’aptitud enolò-gica de cada varietat es van dur a terme microvinificacions. Durant l’any 2007 i 2008 es van fer un total de vint-i-cinc microvinificacions cada any, de les quals setze van ser de varietats negres (escursac, gafarró, sabater, vinater, ca-



llet, manto negro, fogoneu, fogoneu fran-cès, galmeter, mandó, fernandella, valent negre, gorgollasa, cabellis, sinsó i giró ne-gre) i nou de varietats blanques (moll, vinater blanc, valent blanc, argamussa, callet blanc, quigat, giró, mateu i jaume). A més, es van fer vinificacions paral·leles de les varietats giró ros i gorgollasa en les mateixes condicions que les anteri-ors, utilitzant mostres de raïm de parcel-les de diferents localitzacions per tal d’establir el comportament d’aquestes varietats en condicions de cultiu contras-tades. En els vins blancs i negres es va dur a terme la caracterització del perfil aromàtic. En els vins i en les mostres de raïm negre s’ha fet l’anàlisi detallada de la composició antociànica per cromatogra-fia líquida d’alta resolució (HPLC).

A més, els vins obtinguts en la cam-panya 2007 i 2008 es van valorar senso-rialment mitjançant un panel de tast

constituït per un total de divuit tasta-dors experts. Aquesta valoració ens va permetre establir un rànquing de pun-tuació que reflecteix les característiques aromàtiques, cromàtiques i gustatives dels vins elaborats.

Estat sanitari

La sensibilitat a malalties criptogà-miques, míldiu, oïdi i botritis es va fer segons els protocols de valoració del grau d’infecció in situ al camp (Town-send i Heuberger, 1943).

RESULTATS

Els resultats obtinguts per a la ca-racterització ampelogràfica, la capacitat de producció i la qualitat del raïm es descriuen en les fitxes específiques per a cada varietat.


VARIETATS DE TAULA



SUMMITATForma de l’extremitat: obertaDistribució antociànica: rivetadaIntensitat de la pigmentació

antociànica: nul·la o molt dèbilDensitat dels pèls: alta

PÀMPOLPort: pla horitzontalColor dels entrenusos: verd amb ratlles

vermellesColor dels nusos: verd

CIRCELLSLlargària: mitjana

FULLA JOVEColor de l’anvers: verdIntensitat de la pigmentació


FENOLOGIAÈpoca de brotada: primerencaPeríode de maduració: llarg

APTITUDS AGRONÒMIQUESVigor: mitjàSensibilitat: poc sensible al míldiu, la

cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: grossaLlargària de la fulla: llargaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis

principals: nul·la o molt dèbilForma de les dents de la fulla: costats

convexosLlargària de les dents: curtaGrau d’obertura del sinus peciolar:

lòbuls superposatsForma dels sinus laterals superiors:

obertsLlargària del pecíol: mitjana

RAÏMMida: grossaLlargària: llargaCompacitat: mitjana

BAIAMida: grossaForma: el·líptica llargaColor de l’epidermis: verd-grocColoració de la polpa: no colorada

CALOP BLANC Procedència: El Encín/Mallorca



CALOP NEGRE Procedència: El Encín/Mallorca

SUMMITATForma de l’extremitat: obertaDistribució antociànica: no rivetadaIntensitat de la pigmentació

antociànica: mitjanaDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa


vermellesColor dels nusos: verd amb ratlles

vermelles

CIRCELLSLlargària: molt llarga

FULLA JOVEColor de l’anvers: verd amb bronzejatIntensitat de la pigmentació

antociànica: dèbilDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa


APTITUDS AGRONÒMIQUESVigor: mitjàSensibilitat: poc sensible al míldiu, la

cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: grossaLlargària de la fulla: mitjanaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis

principals: nul·la o molt dèbilForma de les dents de la fulla: mescla

de costats rectes i convexosLlargària de les dents: mitjanaGrau d’obertura del sinus peciolar:

obertForma dels sinus laterals superiors:

tancatsLlargària del pecíol: llarga

RAÏMMida: molt grossaLlargària: molt llargaCompacitat: solta

BAIAMida: grossaForma: el·líptica llargaColor de l’epidermis: blau-negreColoració de la polpa: no colorada



CALOP ROIG Procedència: El Encín/Mallorca

SUMMITATForma de l’extremitat: obertaDistribució antociànica: absentIntensitat de la pigmentació



vermellesColor dels nusos: vermell

CIRCELLSLlargària: curta


antociànica: dèbilDensitat dels pèls: baixa


APTITUDS AGRONÒMIQUESProducció (kg): 1,76 ± 0,47Nombre de raïms: 15,21 ± 2,62Pes de raïm (g): 11,18 ± 24,72Vigor: mitjàSensibilitat: poc sensible al míldiu, la

cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: grossaLlargària de la fulla: llargaForma del limbe: orbicularNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis



lòbuls superposatsForma dels sinus laterals superiors:

lòbuls lleugerament superposatsLlargària del pecíol: llarga

RAÏMMida: petitaLlargària: mitjanaCompacitat: solta

BAIAMida: mitjanaForma: el·líptica curtaColor de l’epidermis: vermell-grisColoració de la polpa: no colorada

APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 3,11 ± 0,79Grau probable: 12,90 ± 0,19Potencial aromàtic: aromàticColoració: intensitat alta



JOANILLO Procedència: Felanitx/Selva


antociànica: dèbilDensitat dels pèls: alta

PÀMPOLPort: pla horitzontalColor dels entrenusos: verdColor dels nusos: verd

CIRCELLSLlargària: llarga



FENOLOGIAÈpoca de brotada: tardanaPeríode de maduració: curt

APTITUDS AGRONÒMIQUESVigor: baixProducció: baixa



rectesLlargària de les dents: llargaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc


tancatsLlargària del pecíol: curta

RAÏMMida: mitjanaLlargària: llargaCompacitat: mitjana

BAIAMida: mitjanaForma: esfèricaColor de l’epidermis: verd-grocColoració de la polpa: no colorada



MAMELLA DE VACA Procedència: El Encín/Mallorca


antociànica: dèbilDensitat dels pèls: baixa




antociànica: nul·la o molt dèbilDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa

FENOLOGIAÈpoca de brotada: tardanaPeríode de maduració: mitjà

APTITUDS AGRONÒMIQUESVigor: mitjàProducció: elevada

FULLA ADULTAMida del limbe: mitjanaLlargària de la fulla: mitjanaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis


convexosLlargària de les dents: mitjanaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc


tancatsLlargària del pecíol: mitjana

RAÏMMida: grossaLlargària: llargaCompacitat: molt solta

BAIAMida: grossaForma: el·líptica llargaColor de l’epidermis: verd-grocColoració de la polpa: no colorada


VARIETATS DE VINIFICACIÓ



ARGAMUSSA Procedència: El Encín/Felanitx/Manacor



PÀMPOLPort: mig dretColor dels entrenusos: verdColor dels nusos: verd




FENOLOGIAÈpoca de brotada: molt primerencaPeríode de maduració: llarg


cendrada i sensible a Botrytis



rectesLlargària de les dents: mitjanaGrau d’obertura del sinus peciolar:

lòbuls lleugerament superposatsForma dels sinus laterals superiors:


RAÏMMida: grossaLlargària: llargaCompacitat: compacta


APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 2,55Grau probable: 10,40Potencial aromàtic: neutre



BATISTA Procedència: Felanitx

SUMMITATForma de l’extremitat: molt obertaDistribució antociànica: rivetadaIntensitat de la pigmentació

antociànica: molt dèbilDensitat dels pèls: alta

PÀMPOLPort: dretColor dels entrenusos: verd amb ratlles


vermelles



antociànica: dèbilDensitat dels pèls: mitjana/alta

FULLA ADULTAMida del limbe: mitjanaLlargària de la fulla: llargaForma del limbe: cuneïformeNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis



tancatForma dels sinus laterals superiors:


RAÏMMida: granLlargària: mitjanaCompacitat: mitjana

BAIAMida: mitjanaForma: globosaColor de l’epidermis: blau-negreColoració de la polpa: no colorada



ESCURSAC Procedència: El Encín


antociànica: dèbilDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa





FENOLOGIAÈpoca de brotada: molt primerencaPeríode de maduració: llarg


cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: mitjanaLlargària de la fulla: llargaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis


convexosLlargària de les dents: curtaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc



RAÏMMida: mitjanaLlargària: mitjanaCompacitat: compacta

BAIAMida: mitjanaForma: esfèricaColor de l’epidermis: blau-negreColoració de la polpa: no colorada

APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 4,72Grau probable: 12,20Potencial aromàtic: aromàticColoració: intensitat alta



ESPERÓ DE GALL Procedència: El Encín


antociànica: dèbilDensitat dels pèls: molt alta


vermellesColor dels nusos: verd




FENOLOGIAÈpoca de brotada: mitjanaPeríode de maduració: llarg

APTITUDS AGRONÒMIQUESProducció (kg): baixaNombre de raïms: pocsPes de raïm (g): baixVigor: baixSensibilitat: poc sensible al míldiu, la


FULLA ADULTAMida del limbe: petitaLlargària de la fulla: mitjanaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis




obertsLlargària del pecíol: curta

RAÏMMida: petitaLlargària: curtaCompacitat: mitjana


APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 3,97Grau probable: 12,20Potencial aromàtic: aromàticColoració: intensitat mitjana



FOGONEU/FOGONEU FRANCÈS Procedència: El Encín/Mallorca


antociànica: molt fortaDensitat dels pèls: molt baixa

PÀMPOLPort: mig dretColor dels entrenusos: vermellColor dels nusos: vermell


FULLA JOVEColor de l’anvers: vermellósIntensitat de la pigmentació

antociànica: molt fortaDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa


cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: granLlargària de la fulla: mitjanaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis

principals: mitjanaForma de les dents de la fulla: costats






APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 3,07Grau probable: 10,00Potencial aromàtic: poc aromàticColoració: intensitat alta



GAFARRÓ Procedència: Colònia de Sant Pere


antociànica: fortaDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa





FENOLOGIAÈpoca de brotada: molt primerencaPeríode de maduració: mitjà


cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: mitjanaLlargària de la fulla: mitjanaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis

principals: dèbilForma de les dents de la fulla: mescla

de costats rectes i convexosLlargària de les dents: curtaGrau d’obertura del sinus peciolar:


tancatsLlargària del pecíol: llarga


BAIAMida: mitjanaForma: acuminadaColor de l’epidermis: blau-negreColoració de la polpa: no colorada




GALMETER Procedència: El Encín




CIRCELLSLlargària: molt curta



FENOLOGIAÈpoca de brotada: tardanaPeríode de maduració: llarg


cendrada i Botrytis



de costats rectes i convexosLlargària de les dents: llargaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc




BAIAMida: mitjanaForma: el·líptica curtaColor de l’epidermis: blau-negreColoració de la polpa: no colorada




GIRÓ NEGRE Procedència: Felanitx


antociànica: fortaDensitat dels pèls: molt alta

PÀMPOLPort: mig dretColor dels entrenusos: verd amb ratlles


vermelles


FULLA JOVEColor de l’anvers: verd amb bronzejatIntensitat de la pigmentació

antociànica: nul·la o molt dèbilDensitat dels pèls: molt alta



cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: mitjanaLlargària de la fulla: llargaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis

principals: dèbilForma de les dents de la fulla: costats

convexosLlargària de les dents: mitjanaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc




BAIAMida: mitjanaForma: acuminadaColor de l’epidermis: vermell-violeta foscColoració de la polpa: no colorada

APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 3,11 ± 0,79Grau probable: 12,90 ± 0,19Potencial aromàtic: aromàticColoració: intensitat alta



GIRÓ ROS Procedència: Felanitx


antociànica: mitjanaDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa





FENOLOGIAÈpoca de brotada: mitjanaPeríode de maduració: mitjà


cendrada i Botrytis



rectesLlargària de les dents: curtaGrau d’obertura del sinus peciolar:


lòbuls lleugerament superposatsLlargària del pecíol: molt llarga

RAÏMMida: grossaLlargària: llargaCompacitat: solta

BAIAMida: mitjanaForma: troncovoideColor de l’epidermis: vermell-grisColoració de la polpa: no colorada

APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 4,53 ± 0,20Grau probable: 12,28 ± 0,42Potencial aromàtic: aromàtic



GORGOLLASSA Procedència: Binissalem/Consell/El Encín/Selva


antociànica: dèbilDensitat dels pèls: molt alta







cendrada i Botrytis



de costats rectes i convexosLlargària de les dents: llargaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc



RAÏMMida: petitaLlargària: curtaCompacitat: mitjana





QUIGAT Procedència: El Encín/Felanitx/Manacor




CIRCELLSLlargària: molt curta




APTITUDS AGRONÒMIQUESProducció (kg): 1,23 ± 0,35Nombre de raïms: 6,50 ± 0,97Pes de raïm (g): 176,39 ± 39,01Vigor: mitjàSensibilitat: sensible al míldiu, la

cendrada i Botrytis




lòbuls lleugerament superposatsForma dels sinus laterals superiors:

lòbuls lleugerament superposatsLlargària del pecíol: mitjana

RAÏMMida: grossaLlargària: mitjanaCompacitat: mitjana


APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 5,10Grau probable: 11,20Potencial aromàtic: neutre



SABATER Procedència: El Encín/Mallorca



PÀMPOLPort: mig dretColor dels entrenusos: verd amb ratlles


vermelles




FENOLOGIAÈpoca de brotada: primerencaPeríode de maduració: mitjà




principals: dèbilForma de les dents de la fulla: mescla

de costats rectes i convexosLlargària de les dents: curtaGrau d’obertura del sinus peciolar:








VALENT BLANC Procedència: El Encín/Felanitx





FULLA JOVEColor de l’anvers: vermellósIntensitat de la pigmentació

antociànica: fortaDensitat dels pèls: nul·la o molt baixa

FENOLOGIAÈpoca de brotada: mitjanaPeríode de maduració: curt


cendrada i Botrytis



rectesLlargària de les dents: mitjanaGrau d’obertura del sinus peciolar: poc



RAÏMMida: grossaLlargària: mitjanaCompacitat: mitjana


APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 2,62Grau probable: 12,20Potencial aromàtic: mitjanament aromàtic



VALENT NEGRE Procedència: El Encín/Santa María/Selva




CIRCELLSLlargària: llarga





cendrada i Botrytis



de costats rectes i convexosLlargària de les dents: llargaGrau d’obertura del sinus peciolar:


obertsLlargària del pecíol: llarga






VINATER BLANC Procedència: El Encín/Felanitx/Porreres



PÀMPOLPort: mig dretColor dels entrenusos: vermellColor dels nusos: vermell




FENOLOGIAÈpoca de brotada: molt primerencaPeríode de maduració: curt


cendrada i Botrytis



rectesLlargària de les dents: mitjanaGrau d’obertura del sinus peciolar:



RAÏMMida: mitjanaLlargària: mitjanaCompacitat: solta


APTITUDS ENOLÒGIQUESAcidesa total (g tartàric/L): 3,22Grau probable: 12,60Potencial aromàtic: mitjanament aromàtic



VINATER NEGRE Procedència: El Encín







FENOLOGIAÈpoca de brotada: mitjanaPeríode de maduració: llarg


cendrada i Botrytis

FULLA ADULTAMida del limbe: petitaLlargària de la fulla: mitjanaForma del limbe: pentagonalNombre de lòbuls: cincPigmentació antociànica dels nervis










DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

En general, l’estudi de les varietats minoritàries de les Illes Balears ha de-mostrat que a més de les varietats majo-ritàries i més utilitzades, com les negres callet i manto negro i la blanca moll, també hi ha varietats que tenen un gran potencial enològic, algunes per a vinifi-car com a monovarietals o principals i d’altres per a donar una nota d’espe-cificitat i originalitat a causa de la pecu-liaritat de les aromes. En aquest sentit destaquen especialment les varietats gorgollassa (negra) i giró ros (blanca), ambdues autoritzades recentment a les Balears.

BIBLIOGRAFIA

Armero, Luis Vicente; AlAbern, Raimundo (1990). Diez años de experimenta-ción vitícola en Mallorca: Resulta-dos enológicos. Barcelona: Funda-ción Caja de Pensiones.

bAggiolini, M. (1952). «Les stades repè-res dans le développement annuel de la vigne et leur utilisation pra-

tique». Station Féd. Essais Agric. [Lau-sana], núm. 12, p. 3.

botA, J. (1999). Caracterització morfo-lògica i fisiològica de varietats de vi-nyes autòctones de Balears. Tesi de llicenciatura. UIB.

botA, J.; FlexAs, J.; medrAno, H. (2001). «Genetic variability of photosynthe-sis and water use in Balearic grape-vine cultivars». Annals of Applied Biology, vol. 138, núm. 3, p. 353-361.

escAlonA, J. M.; lunA, J. M.; rubi, L.; mAr-torell, A. (2009a). «Aptitud enológi-ca de las variedades locales de Ba-leares Giro Ros y Gorgollasa». Vida Rural [Madrid], núm. 290, p. 74-80.

escAlonA, J. M.; lunA, J. M.; mArtorell, A. (2009b). «Aptitud enológica de las variedades locales de Baleares Giro y Gorgollasa». Enólogos: Revista Ofi-cial de la Federación Española de Asociaciones de Enólogos [Tomello-so], núm. 62, p. 24-28.

townsend, G. R.; Heuberger, J. W. (1943). «Methods for estimating losses cau-sed by diseases in fungicide experi-ments». The Plant Disease Reporter, núm. 27, p. 340-343.


LES VARIETATS MINORITÀRIES DE LES ILLES BALEARS · proyecto «Caracterización morfológica y...

Documents

Transcript of LES VARIETATS MINORITÀRIES DE LES ILLES BALEARS · proyecto «Caracterización morfológica y...