Les espèciesinvasoresa Menorca

i les alternatives

32

Un acte aparentment tan inofensiu com comprar unaplanta o un animal de companyia pot generar unproblema greu per a l’equilibri dels ecosistemes.I si els ecosistemes estan amenaçats, també ho està lanostra vida a la Terra. No hem de deixar de tenir plantes ianimals, però sí que cal que aprenguem a escollir-los.

Lequilibri entre tots els integrants dels ecosistemes fa possible lavida al nostre planeta. Però aquest equilibri és fràgil i hi ha moltesamenaces que podrien trencar-lo. Una de les més importants és laintroducció d’espècies al·lòctones, també anomenadesexòtiques. Les espècies al·lòctones són aquelles que no existeixen

naturalment en un lloc determinat, però que s’hi poden introduir i viure-hi siles condicions els són favorables. A vegades, la colonització no és problemàticai passen a enriquir la flora i la fauna de la regió. Però altres vegades, lacolonització és descontrolada i agressiva, provoca canvis dràstics en l’equilibride l’entorn i afecta greument les espècies autòctones, que són les pròpies dellloc. Quan açò succeeix parlam d’espècie invasora. Una espècie invasora, idò,és aquella que, fora del seu entorn i alliberada dels mecanismes naturals queen regulen la població, es converteix en un perill per al medi ambient (pèrduade biodiversitat) i causa problemes econòmics i problemes sanitaris (novesplagues i malalties). La introducció d’espècies invasores és, sovint,conseqüència d’un acte humà ivoluntari, i és aquí on podem feralguna cosa: si coneixem els efectesque té cada espècie sobre el nostreentorn podrem contribuir amantenir-ne l’equilibri.

NO TOTESLES ESPÈCIESEXÒTIQUES SÓNINVASORES.Moltes espèciesque vénen de forano creenproblemes a laflora i la faunalocal, com és el casde la figuera demoro.

’

La fragilitat d’unailla com MenorcaL’absència de depredadors icompetidors afavoreix la reproducció deles espècies invasores i posa en perill laflora i la fauna pròpies de l’illa.

Menorca, com totes les illes, és especialment sensi-ble a la introducció d’espècies exòtiques. Precisamentpel fet de ser una illa, els seus ecosistemes han evolucionat, enmolts casos, d’unamanera diferent als del continent i amb un nivellmés baix de competidors. Açò ha donat com a resultat un nombreforça elevat d’endemismes, és a dir d’espècies que només existei-xen dins aquest territori i que, per tant, són úniques al món i supo-sen una aportació inestimable a la riquesa de la biodiversitat. Peròquan es produeix la introducció d’una espècie al·lòctona i aquestaespècie té capacitat d’invasió, l’absència de depredadors i/o com-petidors n’afavoreix enormement la reproducció i les conseqüèn-cies poden ser catastròfiques. Menorca és, a més, una illa petita iaçò fa que el nombre d’espècies que hi poden viure sigui limitat.Senzillament, no hi ha espai per a tothom i la potència invaso-ra d’algunes espècies pot representar una amenaça greu.

Apostem per les espèciespròpies de ca nostraApostar per les espècies autòctones deMenorca, que són les prò-pies de l’illa, és apostar per cuidar el nostre paisatge, la nostra flo-ra i la nostra fauna i, fins i tot, el nostre propi benestar. Aquestbenestar depèn, en gran mesura, del fet que el lloc on vivim enspugui seguir oferint els mateixos recursos, i –encara que sovintpassi inadvertit– les plantes i els animals són una peça fonamen-tal dels cicles naturals que regulen els recursos de cada regió.Qui millor garanteix el bon funcionament de l’engranatge són lesespècies autòctones, adaptades a les condicions de vida de l’illa irespectuoses amb l’entorn i amb les altres espècies. En el cas dela flora mediterrània, a més, també és una aposta per la nostra but-xaca, ja que són plantes que demanen molta menys aigua i mol-tes menys intervencions amb productes fitosanitaris.

L’aïllamentafavoreix l’evoluciód’espècies iecosistemesparticulars moltvulnerables aintroduccionsd’espèciesexòtiques. Lacanya, perexemple, colonitzales zones humides idesplaça la floraautòctona.

La tortuga de Florida va ser popular com amascota perquè demana poques atencions.Però és agressiva i creix força més del que

moltes cases poden assumir.

Què és unaespècie invasora?

54

Les plantes més invasoresa Menorca

CanyaArundo donaxAquesta herba gegant nativa d’Àsia és similar albambú i viu en ambients humits més o menyshumanitzats. És un perill per als incendis

La canya és, seguida del bambú, la planta conegudaque produeix més biomassa per hectàrea i en només un

any ja ha assolit la maduresa. Açò la fa molt atractiva per alsllocs de Menorca, on va ser introduïda en temps antics per adiferents usos, com per fer flabiols, paners, canyes de pescar icanyissos. Penetra agressivament en ambients naturals, sobre-tot a zones humides de qualsevol tipus i extensió, i és conside-rada una de les plantes més perilloses per la capacitat que té dedesplaçar la vegetació nativa. Crea grans colònies, que en casd’incendi cremen amb facilitat i que en poc temps poden embos-sar el llit d’un torrent o assecar una bassa temporal.

Patata fritaCarpobrotus edulisHa colonitzat, sobretot, la costa nordmenorquina arrasant la flora autòctona i espèciesúniques al món com el socarrell.

Considerada una de les vint espècies exòtiques inva-sores més perjudicials de l’Estat espanyol, la patata fri-

ta, també anomenada dit, és una de les pitjors amenaces per alsendemismes vegetals del litoral rocós. Aquesta planta sud-afri-cana, molt resistent a la salinitat i a la sequera, esgota els sòls,competeix amb les altres espècies per la pol·linització i les res-tes de la planta morta són tan tòxiques que durant quatre anyscap espècie pot créixer al mateix lloc.A més, eliminar-la és enor-mement complicat, perquè qualsevol resta és capaç d’arrelar iseguir colonitzant. Precisament per açò no l’hem de plantar acasa, ja que té una extrema facilitat per “fugir” dels jardins.

La canya ésenormementpopular a Menorca,però crea unproblema greu pera la floraautòctona de leszones humides.

Popularment coneguda coma patata frita, aquesta

planta sud-africana té unapotència invasora molt

difícil d’aturar.

Les característiquesde Carpobrotus

l’han convertit enuna de les pitjorsamenaces de laflora autòctonamediterrània.

’

El boom de la jardineria ornamental ha fet augmentarla importació d’espècies, algunes de les quals es poden

convertir, fàcilment, en invasores. I Menorca ésespecialment vulnerable.

L arribada d’espècies d’altres indrets no és nova i és gairebéimpossible saber com seria la flora de l’illa si mai s’hi haguésintroduït cap planta al·lòctona. De fet, algunes de les que avuien dia consideram com a pròpies, com la vinagrella o flord’avellana, són plantes exòtiques que gràcies a la seva capacitat

d’adaptació i poder reproductor s’han estès per gairebé totes les tanques del’illa. És el que s’anomena espècies naturalitzades, aquelles que mantenenpoblacions estables sense la intervenció directa de l’home.Ara bé, en els darrers anys aquest moviment d’espècies fora de les seves

àrees naturals de distribució s’ha incrementat de manera considerable,entre d’altres motius pel boom de la jardineria ornamental. I és aquí on calanar alerta: algunes de les plantes escollides amb més freqüènciacomporten riscs elevats, especialment en entorns vulnerables comMenorca. Cal tenir present que la jardineria ornamental aprecia les plantesque tenen un creixement ràpid i que demanen poques atencions, però sónprecisament aquestes les que poden sortir amb més facilitat dels jardins,colonitzar agressivament el medi i convertir-se en invasores. Ja no som atemps d’aturar l’expansió d’espècies com la flor d’avellana, però sí quepodem fer alguna cosa per evitar d’altres plantes que canviarien,inevitablement, la fesomia i el conjunt florístic de l’illa.Repassem-ne algunes de les més perilloses...

MioporMyoporum tenuifoliumEl litoral menorquí ofereix al miopor l’ambientperfecte per expandir-se descontroladament mésenllà del seu ús com a arbust ornamental.

Aquesta espècie australiana va ser introduïda com aarbust ornamental perquè es manté verda tot l’any,

aguanta molt bé els retalls, necessita poques cures i té un crei-xement molt ràpid, a més de tenir una alta resistència a la sali-nitat i al vent i adaptar-se bé als terrenys arenosos. Ara bé,precisament per aquest motiu, Menorca és vulnerable a laseva presència, ja que aguanta molt bé les condicions ambien-tals locals que fan inviable la supervivència d’altres espècies.Un cop arrelada, es reprodueix fàcilment tant per esqueixoscom per llavors. Podem trobar miopor naturalitzat en ambientsdegradats i al costat de zones urbanes (voreres de camins ierms del litoral).

Cabellera de la reinaDisphyma crassifoliumIntroduïda a Menorca com a ornamental, lacabellera de la reina penetra en ambients naturalsi hi crea grans tapissos.

També d’origen sud-africà, aquesta planta reptant repaquest nom perquè forma grans cabelleres a les zones

que envaeix. Com d’altres plantes al·lòctones presents a Menor-ca, la resistència a la sequera i a la salinitat i la capacitat demultiplicar-se ràpidament la converteixen en un perill per a laflora litoral, molt més vulnerable que la d’altres ecosistemes.Com que creix fàcilment en substrats rocosos amb poca terra,la cabellera de la reina és especialment perillosa per als roquis-sars litorals, ja prou malmesos a causa de la urbanització i lafreqüentació humana.

Llentia d'aiguaforasteraLemna minutaCom totes les espècies del mateix gènere, és una

planta aquàtica de lliure flotació que creix a lesaigües estancades i als torrents.

Per l’orografia i pel clima, Menorca és rica en basses tem-porals i en torrents, que s’omplen d’aigua en època de

pluges i abasteixen nombroses espècies tant de flora com defauna. La llentia d’aigua forastera, que forma cobertures moltdenses, entra en competènciaamb les altres espècies fins alpunt que és capaç de canviarl’estructura dels ecosistemes,posant en risc la nostra biodi-versitat.

76

La cabellera de lareina s’instal·la,entre d’altres, alssistemes dunars,ja molt malmesospel trànsit depersones.

Aquesta espècie éscatalogadad’invasora iperillosa anombrosos països,com França, Suïssai els Països Baixos.

Les condicionsambientals de l’illaafavoreixen elcreixement iexpansió delmiopor més enllàdels jardins públicso privats.

La llentia d’aiguaforastera, moltpetita, amenaça lariquesa biològica deles zones humides. Ala imatge, al costatde l’autòctona, queés més gran.

LudwigiagrandifloraComença a créixer a les voreres dels torrents ia zones humides amb certa profunditat, peròs’estén també per les síquies.

Un cop arriba als medis aquàtics, aquesta planta ame-ricana de ràpid creixement forma una densa vegetació

flotant que desplaça la majoria d’altres plantes aquàtiques. Tam-bé és capaç de canviar les condicions fisicoquímiques de l’ai-gua. Com totes les invasores aquàtiques que aconsegueixenestendre’s més enllà d’estancs i jardins, és una espècie de difí-cil control. A més, presenta una característica que la fa encaramés complexa, que és la capacitat de reproduir-se tant a travésde llavors com de petits fragments dels tronxos i dels rizomes.

98

KikuyuPennisetum sp. pl.Gènere summament agressiu a causa de lafacilitat de dispersió i la seva tolerància acondicions extremades.

Igual que el gènere Paspalum, la majoria d’espèciesd’aquest gènere de gramínies tenen un elevat potencial

invasor a causa de la facilitat de dispersió de les seves llavors ipropàguls. Una d’aquestes, coneguda amb el nom de kikuyu–prové de la zona originària de l’ètnia africana kikuyu–, empra-da per fer gespes ornamentals, s’estén molt ràpidament i es “men-ja” qualsevol altra espècie que habiti als mateixos ecosistemes.Actualment s’escampa silenciosament arreu deMenorca i ja pre-senta nombrosos focus d’expansió de certa importància.Aquestes evidències i els seus antecedents com a planta inva-sora a altres illes com les Canàries fan que n’haguem d’extremarel control.

Pitòspor japonèsPittosporum tobiraArbust típic per tancar amb verd jardinsdomèstics. Produeix una gran quantitat de llavorsque solen germinar de manera massiva.

Encara que de moment se n’han detectat pocs focusnaturalitzats, aquest arbust nadiu de la Xina i el Japó i

molt comú a jardins i bardisses de carreteres és una amenaçapotencial per als nostres ecosistemes. Després de molts anyscontingut en l’àmbit domèstic, ha aconseguit iniciar el procésde naturalització i expansió, i ja es pot veure esquitxant els mar-ges d’algunes carreteres, a penya-segats del litoral i a zones d’u-llastrar. És una de les espècies amb capacitat d’invasió que podemeradicar abans que es converteixi en un problema greu per a laflora autòctona.

Moniatera bordaIpomaea indicaLiana que traspassa els límits dels jardins si esplanta propera a ambients naturals ombrívols,temperats i humits. Molt perillosa als torrents.

Comuna als jardins de cases pel creixement exu-berant i ràpid que presenta, se sol escampar

als camps adjacents i pot, en algunes situacions, recobrirgrans àrees de terreny i ofegar la vegetació ja existent. Tot i

que té dificultats per a la dispersió a llarga distància, la monia-tera borda es pot regenerar a partir de petits fragments de lasoca tuberosa, fins i tot quan algun és arrossegat pels torrents.És precisament en aquests ambients on les conseqüències dela seva presència són més perjudicials, ja que cobreix la vege-tació nativa i provoca un canvi estructural a favor d’una novasituació en què aquesta planta és la dominant.

Gram d'aiguaPaspalum sp. pl.En poc temps ha colonitzat torrents i bassesformant gespes molt espesses que desplacen totesles altres plantes.

Les espècies d’aquest gènere de plantes tropicalspresents a l’illa (Paspalum paspalodes i Paspalum

vaginatum) arriben a col·lapsar les basses i els llits delstorrents creant tapissos tan continus i tan arrelats als fons que

eviten la germinació d’altres espècies. A més, tenen un creixe-ment molt potent, de tal manera que en un parell demesos podentancar completament la catifa de gespa. La resistència que pre-senten a les condicions adverses (toleren calor, compactació delterreny, trànsit intens, inundacions, ombra temporal, sequeres iquasi qualsevol tipus de sòl) fa difícil, si no impossible, eliminar-les sense intervenció humana. D’aquí el seu caràcter invasor.

Aquesta espècieamenaça greument labiodiversitat delstorrents menorquins,que colonitza i potacabar convertint enel seu feu.

Som davant unaaltra espècie queelimina, de formamolt ràpida, la floraautòctona de leszones humides quecolonitza.

Pennisetum

setaceum és una deles espèciesemprades enjardineria que causaproblemes moltgreus arreu de laMediterrània i deles Illes Canàries.

És un clàssic pertancar els jardins,però té capacitatd’invasió d’espaisnaturals i aMenorca ja hainiciat l’expansió.

11

A L T E R N A T I V E S

Flora mediterrània A l jardí mediterrani tot són avantatges,perquè les plantes estan adaptades alterritori i tenen mecanismes per sobreviuresanes i belles: consumeix poca aigua, recrea

el nostre paisatge, és més econòmic perquè necessitamenys reposicions i, a més, contribueix a restituirl’equilibri ecològic, ja que pràcticament no hi hem demenester emprar pesticides de cap casta.Per escollir bé les plantes per al nostre jardí haurem

de tenir en compte factors com la situació geogràfica(si som o no a prop de la mar), l’orientació solar,l’exposició al vent i el tipus de sòl. També haurem dedefinir l’estil i l’ús que hi volem donar. I segur queentre la rica flora menorquina podrem triar aquellesplantes que faran del nostre jardí un lloc agradableper als sentits i respectuós amb l’entorn.

10

La flora mediterrània és prou rica i variada persatisfer totes les necessitats i gustos a l’hora

de dissenyar els nostres jardins.A més, contribuirem a mantenir el paisatgetípicament menorquí, reduirem el consum de

recursos i no posarem en perillels valors naturals de la nostra illa.

Camamil·laSantolina chamaecyparissus

És una de les plantes méspopulars de la flora illencagràcies a les múltiplesvirtuts medicinals que té.De mata aromàtica, ensajudarà a embellir el nostrejardí a l’estiu, quan floreix.Viu en llocs ben drenats iassolellats. La planta deMenorca és una raçaparticular endèmica de lesGimnèsies (Mallorca iMenorca).

RomaníRosmarinus officinnalis

Aquest arbust, tanemprat amb finalitatsmedicinals, està floritgran part de l’any idonarà al nostre jardí unaagradable aroma. A més,té moltes altresaplicacions medicinals iculinàries.

AladernRahmnus alaternus

És una planta ideal perals jardins secs, té uncreixement ràpid i estàufanós tot l’any. Elpodem utilitzar tantcom a planta aïllada comper fer tancats amb verd,ja que admet el retall.

MalvaLavantera maritima

Si volem un jardísempre verd, lamalva és una de lesplantes a escollir (ésperenne). A més, ala primavera ensregalarà unes florsde color rosa intensmolt polides.

TomaníLavandula stoechas

Amb una bellainflorescència,aquesta mataaromàtica arriba almetre d’alçada. Amés, tradicionalmenttambé té altres usosmedicinals i pràctics,per exemple com arepel·lent de lesarnes.

Murta Myrtus communis

Arbust emblemàtic de lacultura mediterrània que enl’antiguitat era consideratsímbol de l’amor i la bellesa.És de fulla perenne i olorosa,molt decoratiu per ferseparacions, tot i que tambées pot sembrar com a plantaaïllada. Floreix acomençament d’estiu.

Estepa blanca Cistus albidus

A aquest arbust de mataespessa li agrada el sol i laterra calcària i és moltresistent a la sequera. Téunes precioses flors rosadesde pètals molt delicats. Alnostre jardí el podememprar per fercomposicions arbustivesamb altres plantes com elromaní, la camamil·lao les lavandes.

Herba de Sant JoanHypericum perforatum

Coneguda per les propietatsmedicinals, fa una mata que en florirpot arribar al metre d’alçada. Lafloració, abundant i de color grocviu, té lloc de finals de primaverafins a començament d’estiu.

Més

inform

acióa:HerbariVirtualdelMediterraniOccidental(http://herbarivirtual.uib.es)

1312

Fauna invasora a MenorcaLa majoria de vertebrats terrestres que habiten l’illa

són espècies introduïdes al llarg de la història de la màde l’home. El desenvolupament econòmic, l’augmentdel transport i el lliure comerç, juntament amb lamoda de tenir mascotes exòtiques, han augmentat el

risc i la magnitud d’aquest fenomen.L’equilibri dels ecosistemes perilla i augmenten els

danys econòmics i sanitaris.

C osta imaginar les tanques menorquines sense bens, els carrerssense moixos i els boers sense rates, però bens, moixos i ratessón animals introduïts per l’home als segles XVIII i XIX i ja llavorsvan causar autèntiques catàstrofes ecològiques i sanitàries, ambla desaparició de tots els mamífers terrestres endèmics i la

propagació de noves afeccions. L’absència de depredadors, paràsits omalalties susceptibles de controlar aquestes espècies i la manca de defensesde les que ja hi havia a Menorca van facilitar-ne l’expansió i van provocarl’extinció de flora i fauna local. Algunes, com els moixos i les rates, continuengenerant problemes. Sense anar més lluny, les rates són un dels majorsobstacles per a la conservació de la biodiversitat als illots.

Per desgràcia, el fenomen de la introducció es repeteix avui en dia, enalguns casos de forma involuntària, com l’entrada de la processionària del pidins un carregament d’arbres, i en d’altres de forma voluntària, sovint a travésde l’alliberament d’animals exòticsadquirits com a mascotes peròabandonats a la naturalesa.Alguns no aconsegueixensobreviure, però d’altres s’adaptena les condicions locals i s’acabenconvertint en poderosos invasors.

Problemes associats ales espècies introduïdesA més de ser una amenaça per a lesbiotes natives tant animals comvegetals, les espècies introduïdespoden provocar nombroses pèrdueseconòmiques directes i indirectes.

L’entrada d’espècies animals exòtiques pot comportar l’extinciód’altres animals i plantes, la qual cosa suposa una pèrdua no nomésper a Menorca, sinó també per a la biodiversitat mundial. Lesespècies al·lòctones són un problema per a la conservació de lesautòctones perquè depreden animals i vegetals; competeixenper l’espai i els recursos; s’hibriden amb espècies locals, a les qualscausen transformacions genètiques i els canvien la capacitat repro-ductiva, i alteren relacions ecològiques com la pol·linització i ladispersió de llavors. A més, als problemes ambientals cal sumar-hi els econòmics, amb pèrdues de collites, plagues forestals, dis-minució dels recursos cinegètics i transformacions paisatgís-tiques que afecten directament el turisme. I per si non’hi havia prou, també generen problemes sanitaris, jaque els animals són portadors de patògens i paràsitsaliens que poden estendre malalties tant entre ani-mals domèstics i salvatges com entre els humans.

Tenir una mascota ésun acte de responsabilitatÉs lícit i legal adquirir alguns animals com a mascotes, però quandecidim fer-ho hem de tenir present que comporta responsabili-tats, tant envers l’animal, com envers l’entorn i la resta de perso-nes. En el moment de comprar-ne un ens hem d’informar de lamida i el caràcter dels adults, ja que sovint ignoram les dimensionsque poden assolir i quan es fan grans no disposam de l’espai ade-quat per acollir-los. També és imprescindible saber de què s’ali-menta la nostra mascota, quines atencions necessita i quant tempspot viure, a més de vigilar que no s’aparelli amb animals d’altresespècies.

L’any 2000 i enpocs dies un solmoix va matarvint baldritgesbalears adultes,gairebé la meitatde la colònia deMaó d’aquestaespècie endèmicaque està en perilld’extinció.

A Menorca no hi haaus exòtiquesestablertes enllibertat, peròl’experiènciad’altres llocspropers (Mallorca oCatalunya) fa quehaguemd’extremar lesprecaucions.

FAUNAINVASORA

FAUNA POTENCIALMENTINVASORA

A la imatge, una sargantana italiana(Podarcis sicula), espècie introduïda en temps

remots que és present a tot Menorca.La sargantana autòctona (Podarcis lilfordi)

ha quedat restringida als illots.

1514

Tortuga de FloridaTrachemys scriptaTot i que la Unió Europea n’ha prohibit laimportació i venda, no se n’ha aconseguiteradicar la presència i desplaça la tortuga

d’aigua autòctona (Emys orbicularis).

Durant anys ha estat un dels animals domèstics méspopulars, perquè era barata i de fàcil manteniment, però

els alliberaments descontrolats i les escapades d’aquaris i estancs pri-vats li han permès ocupar espais naturals, on s’ha convertit en unaamenaça greu. La tortuga de Florida és agressiva i voraç i causa autèn-tics estralls entre els alevins d’espècies autòctones, a més de degra-dar la població vegetal, que també forma part de la seva dieta. Alho-ra, s’adapta ràpidament a qualsevol medi aquàtic, fins i tot a l’aiguauna mica salobre, i no és exigent amb les temperatures.

Cranc americàProcambarus clarkiiViu als torrents i basses d’aigua dolça. Provocanombroses destrosses sobre les comunitatsenvaïdes, tant de vegetals com d’animals.

Els dos únics factors que limiten l’expansió delcranc de riu americà són les baixes temperatures

i la salinitat. A Menorca, introduït deliberadament a prin-cipi dels anys vuitanta, l’aigua no és prou freda i les zones

d’aigua dolça són suficientment abundants i biològicament riquesper oferir-li un bon hàbitat. De creixement ràpid, elevada capacitatreproductora i alta resistència a les malalties, el cranc americà ésomnívor i molt voraç, fins al punt que la seva presència disminueixla biomassa vegetal i provoca la regressió d’algunes espècies ani-mals. A més, canvia l’estructura física del terreny, ja que perforatúnels tant per reproduir-se com per cercar aigua en època de seque-ra. Per tots aquests motius s’ha convertit en un problema ambien-tal a diversos torrents de l’illa.

La tortuga deFlorida ésperjudicial per amoltes espèciesd’animals, de lesquals es menja elsalevins.

Un dels efectes dela seva presènciaés que disminueixla qualitat del’aigua, ja que enremou els fons.

Formiga argentinaLinepithema humilePer competència extermina les espècies deformigues autòctones i afecta greument els cultius,la biodiversitat, la pol·linització, la producció defruita o els sistemes de reg, entre d’altres.

A Sud-amèrica, d'on són originàries, les formigues de dife-rents colònies lluiten entre elles per l’aliment i altres recur-

sos, i això controla la dimensió de les poblacions; però fora del seuhàbitat autòcton creen supercolònies de milers de quilòmetres(segurament totes les formigues argentines deMenorca formen unsol formiguer). Això és perquè les poblacions de formiga argentinaeuropees s’originaren a partir d’unes quantes reines i per això no esreconeixen com a enemigues. El poder cooperatiu que aconseguei-xen així és tan alt que no s’ha trobat la manera d’eradicar-les. Permés insignificants que semblin, les formigues tenen un paper fona-mental en l’equilibri dels ecosistemes i la seva presència, espe-cialment a zones urbanes, zones humides i zones freqüent-ment visitades per humans, es pot considerar una plaga.

No hem de ruixarmai els niusd’argentines ambinsecticides, ja queaixò afavoreix ladispersió de lescolònies i, per tant,l’expansió del’espècie invasora.

Moix salvatgeFelis catusTé molta facilitat per passar a l’estat salvatge i caça,amb habilitat, quasi qualsevol animaló. A més, lespoblacions de moixos augmenten a gran velocitat.

Encara que costi de creure perquè és un animal proper i fami-liar, el moix provoca autèntiques destrosses entre la resta de

fauna, tant vertebrada com invertebrada. L’habilitat que té per caçarrates i ratolins l’han fet habitual a les cases de camp i sovint se’l triacom a mascota perquè requereix poques atencions. Però un moixque pot entrar i sortir de casa quan vol és un enorme perill: és uncaçador eficaç, que, comptant insectes, aus, rèptils i petits mamí-fers, pot depredar més de cent espècies diferents. A més, cria ambrapidesa, la qual cosa fa molt difícil controlar-ne la població.

Posar picarol alsmoixos és unamanera dedificultar que cacinalgunes espècies.Esterilitzar-losevita que esreprodueixin is’expandeixin pelmedi natural.

1716

El minà técapacitat invasoraperquè és agressiui oportunista. Amés, depredaaltres espèciesd’ocells.

Les cotorrescausen pèrdues enagricultura perquè,

entre d’altres,mengen llavors,fruits i flors deplantes tant

silvestres comcultivades.

CoatíNasua nasuaAquest petit mamífer carnívor ja ocasionaproblemes a Mallorca, especialment a laserra de Tramuntana.

El cas del coatí és l’exemple típic de l’animal exò-tic que ha estat adquirit com a mascota i que, un cop

alliberat, és capaç d’adaptar-se i de reproduir-se en llibertat. Elcoatí suposa un perill per a la fauna autòctona, ja que és una espè-cie molt àgil que s’enfila fàcilment i té una bona capacitat per ala carrera, la qual cosa la converteix en una predadora eficaç, enespecial d’ous i polls. Els adults, a més, poden menjar cries d’her-bívors domèstics, com anyells i cabrits. A Menorca encara no sen’han detectat, però l’experiència de Mallorca indica que és millorprevenir, ja que un cop ha esdevingut feral és una espècie esqui-va i de difícil eradicació.

TòtilAlytes obstetricansEls seus cabots poden aguantar un any dinsl’aigua i això els fa transmissors potencials demalalties típiques dels amfibis. Ja s’ha detectat aMenorca.

Aquest petit amfibi no es pot confondre amb cap de lesespècies presents a Menorca (granota, calàpet i granot),

sobretot pel seu particular cant: fa petits xiulets semblants alsdels mussols, però més curts i suaus. El tòtil és altament toleranta les alteracions del medi i pot colonitzar zones recentment altera-des. El perill de la seva presència és doble. D’una banda, éspotencial transmissor de malalties com la quitridiomicosi, respon-sable de morts massives i d'extincions d’amfibis a tot el món. I del’altra, en no ser una espècie natural de Menorca, pot competir perl’espai i els recursos amb els amfibis autòctons.

Una de les malaltiesque pot transmetreés responsable demorts massives iextincions d’amfibisa tot el món.

Si s’implanta, elcoatí pot ser unproblema impor-tant, ja que és undepredador eficaç,especialment d’ousi polls d’espèciesautòctones.

Aus exòtiquesLes aus són fonamentals en l’equilibri dels ecosistemes

on habiten. De fet, la presència d’ocells és empradacom a bioindicador per determinar la salut delsecosistemes. La introducció d’espècies exòtiques,però, pot alterar-ne greument l’equilibri.

Les poblacions d’ocells exòtics augmenten a la Medi-terrània, sobretot a partir de l’alliberament d’exemplars

adquirits com amascotes. Casos notoris són els de la cotorra deKramer (Psittacula krameri), elminà (Acridotheres tristis) i la coto-

rra argentina (Myiopsitta monachus), espècies agressives i sorollo-ses que entren en competència directa amb les espècies autòctonesde parcs, jardins i zones humanitzades. El minà ocupa nius d’altresocells i se’n menja els ous i els polls. Les cotorres causen pèrdues alscultius perquè s’alimenten d’hortalisses i fruits. Una altra espèciepotencialment invasora són els becs de corall (Estrilda sp.), ausamb una alta capacitat reproductiva que causen pèrdues a l’agricul-tura i competeixen amb altres granívors de les zones humides. Tot ique a Menorca ara per ara cap d’aquestes espècies genera proble-mes, sí que ho fan a Mallorca i, per tant, convé estar alerta.Cal tenir present, a més, l’amenaça que suposen els ànecs exòticsfuits de cases de camp o centres zoològics, que s’hibriden ambanàtids autòctons, provoquen la pèrdua de variabilitat genètica iposen en perill la continuïtat de les nostres espècies.

18 19

Cobertes vegetals, refugis de fauna amb poc esforçQualsevol punt de verd amaga entre les fulles un univers animal. Sivolem tapar parets, podem triar plantes com l’heura, que ofereixfruits a l’hivern i flors a la tardor, acull molts invertebrats i, fins i tot,alguns ocells hi faran el niu.

Basseta d’aiguaPer petita que sigui, unabassa d’aigua a prop decasa és una atracció per amultitud d’animals: els ques’hi atracaran a beure i els quehi viuran. Ocells, amfibis,invertebrats… I també plantesaquàtiques.

Vinjolitaentrant dins unniu artificial.

La quantitat de vida que es pot acollir en un jardí és realmentsorprenent: un arbre és refugi d’una gran varietat d’ocells; unapetita bassa farà les delícies dels animals aquàtics i abeuraràmoltes altres espècies; les flors i fulles de certes plantes atrauran

les papallones per fer les seves postes, i sempre podem construir un petitgalliner amb gallines i galls dindi de raça menorquina, que, a més, ensobsequiaran amb els seus ous. Si ens agraden els animals i volem contribuira mantenir l’equilibri dels nostres ecosistemes, tenim moltes maneres decondicionar els nostres jardins, siguin grans o petits, i convertir-los en unaexplosió de vida salvatge.

Gallines, per què no?Menorca té races pròpies degallina i de gall dindi. Ousfrescos i mantenir l’espècieautòctona, tot en un sol animal.

A L T E R N A T I V E S

Apropa la faunade Menorca al teu jardí

Caixes niuEls nius artificials facilitaranals ocells espais on criar.També els podemproporcionar materials perfer els seus propis nius.

Menjadoresper a ocellsÉs una xaladaveure ocellsmenjant des demolt a prop. Al’hivern hoagrairan, tot i quea l’estiu és millorretirar lesmenjadores perafavorir unaalimentacióvariada de lescries.

La nostra fauna és prou rica i variada per convertirl’entorn natural més proper en un espectacle permanent.Conèixer les espècies autòctones i condicionar els nostres

jardins a les seves necessitats ens ajudarà a atreure idescobrir un bon nombre d’animalons.

ABANS DE COMPRAR UN ANIMAL:• Informa’t bé de quins papers o certificats oficials necessita.

• Tingues en compte la seva biologia, necessitats alimentàries i d’espai.• Assegura’t que el podràs atendre adequadament durant tota la seva vida.

NO ALLIBERIS MAI UN ANIMAL DOMÈSTIC A LA NATURANo li fas cap bé a ell ni al medi

SI DETECTES O TROBES UNA ESPÈCIE EXÒTICA EN LLIBERTAT,DÓNA AVÍS ALS TELÈFONS SEGÜENTS:

971 356 251Departament d’Economia i Medi Ambient

Consell Insular de Menorca

619 834 597Centre de Recuperació

de Fauna Silvestre del GOB

971 784 956Servei de Protecció d’Espèciesdel Govern de les Illes Balears

971 365 888SEPRONA, Servei de Protecció

de la Naturalesa de la Guàrdia Civil

Edita: Agència Menorca Reserva de Biosfera. Disseny gràfic: Lluc Julià. Redacció: Ariadna Ferrer.Fotografies: Carmen Álvarez, Jordi Bas, David Carreras, Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, Lluc Julià, Pere Fraga,

GOB Menorca, César-Javier Palacios, Carles Santana, Skua Gabinet d’Estudis Ambientals SLP i Carmen Vila.Il·lustracions: Toni Llobet.

Impressió:Model Gràfic. Dipòsit legal: XXXXXXXXX.Imprès amb paper reciclat.

Amb el cofinançament de la Fundación Biodiversidad