Introducció a l’economia – 09 El diner, el sistema financer, els tipus d’interès i la política mon.

Mankiw: T26.- L’estalvi, inversió i el sistema financer

Núria Serra i Dulcet 14/06/2009

Introducció a l’economia (Microeconomia) Pàgina 1 de 3

Intro

du

cció

a l’e

co

nom

ia M

acro

– 0

9 E

l din

er, e

l sis

tem

a fin

an

ce

r, els

tipu

s d

’inte

rès i la

po

lítica

mo

ne

tària

(24

78

2_6

0) , M

an

kiw

: T2

6.- L

’eslta

vi, in

ve

rsió

i el s

iste

ma

finan

ce

r, Nú

ria S

erra

i Du

lce

t fet a

l 14

/06

/20

09

Pa

gin

a 1

de

3 C

od

i (24

782

_6

0_2

6_

110

91

714

)

Tema 26.- L’estalvi, inversió i el sistema financer El sistema financer està format per les institucions de l’economia que ajuden a coordinar els estalvis d’una per-sona amb la inversió d’un altre. Quan un país estalvia una elevada proporció del seu PIB, disposa de més recur-sos per invertir en capital i l’augment del capital eleva la seva productivitat i el seu nivell de vida.

26.1.- Les institucions financeres El sistema financer transfereix els recursos escassos de l’economia dels estalviadors als prestataris. Els estalviadors ofereixen el seu diner al sistema financer amb l’esperança de recuperar-lo amb interessos més endavant. Els prestataris demanden diners al sistema financer sabent que hauran de retornar-lo amb interessos més endavant. El sistema financer està format per varies institucions financeres que ajuden a coordinar els estalviadors i els prestataris.

26.1.1.- Els mercats financers Els mercats financers són institucions a través dels quals les persones que volen estalviar poden oferir fons directament als que volen demanar préstecs. Els dos mercats financers més importants d’una economia són el mercat de bons i el d’accions.

26.1.1.1.- Mercat de bons (obligacions) Un bo (o obligació) és un certificat de deute que especifica les obligacions del prestatari pel bonista. Té una data de venciment i un interès fix. La seva venda representa un finançament mitjançant l’emissió de deute. 26.1.1.2.- El mercat de valors (accions) Les accions representen la propietat en una empresa, per tant, el dret a rebre els beneficis que aquesta obtingui. No té data de venciment i no té un interès fix, sinó que varia segons els beneficis. La venda d’accions per obtenir diners s’anomena finançament mitjançant emissió d’accions. Els preus de les accions es negocien en els mercats de valors que venen determi-nats per la seva oferta i demanda.

26.1.2.- Els intermediaris financers Els intermediaris financers són institucions financeres a través de les quals els estalviadors poden facilitar fons indirectament als prestataris. El terme intermediari reflexa l’idea de que aquestes insti-tucions es troben entre els estalviadors i els prestataris.

26.1.2.1.- Els bancs Els bancs són els intermediaris financers amb els que estem més familiaritzats. Una de les principals feines és acceptar dipòsits de les persones que volen estalviar i utilitzar-los per con-cedir préstecs als que volen demanar préstecs. Els bancs paguen interessos als depositants pels seus dipòsits i cobren als prestataris un tipus d’interès més alt pels seus préstecs. La di-ferència entre aquests tipus d’interès cobreix els costos dels bancs i genera alguns beneficis als seus propietaris. Els bancs, també faciliten les compres de bens i serveis al permetre als individus girar els xecs contra els deus dipòsits. 26.1.2.2.- Els fons d’inversió Els fons d’inversió estan agafant força, ja que és una institució que ven accions al públic i uti-litza els ingressos per comprar una selecció o cartera de diferents tipus d’accions o bons o tant d’accions com de bons. La persona que participa en un fons d’inversió accepta tot el risc i el rendiment que comporta la cartera. Si puja el valor de la cartera, es beneficia; si baixa, pa-teix una pèrdua.

Introducció a l’economia – 09 El diner, el sistema financer, els tipus d’interès i la política mon.

Mankiw: T26.- L’estalvi, inversió i el sistema financer

Núria Serra i Dulcet 14/06/2009

Introducció a l’economia (Microeconomia) Pàgina 2 de 3

Intro

du

cció

a l’e

co

nom

ia M

acro

– 0

9 E

l din

er, e

l sis

tem

a fin

an

ce

r, els

tipu

s d

’inte

rès i la

po

lítica

mo

ne

tària

(24

78

2_6

0) , M

an

kiw

: T2

6.- L

’eslta

vi, in

ve

rsió

i el s

iste

ma

finan

ce

r, Nú

ria S

erra

i Du

lce

t fet a

l 14

/06

/20

09

Pa

gin

a 2

de

3 C

od

i (24

782

_6

0_2

6_

110

91

714

)

La principal avantatge dels fons d’inversió resideix en que permeten a les persones que tenen una petita quantitat de diner diversificar les seves inversions. Les persones que tenen una car-tera diversa d’accions i de bons corren menys riscos perquè només posseeixen una petita par-ticipació en cada empreses. La segon avantatge que es diu és que els fons permeten a les persones normals accedir als coneixements de gestors professionals de diner. Els fons d’inversió anomenats fons indiciats que compren totes les accions d’un determinat índex borsàtil, obtenen, en promig, resultats millors que els fons d’inversió gestionats per pro-fessionals, degut a que mantenen baixos els costos comprant i venent amb poca freqüència i no havent que pagar a gestors professionals.

26.2.- L’estalvi i la inversió en la comptabilitat nacional La comptabilitat es refereix a la forma en que es defineixen i es sumen algunes xifres. Un comptable pot ajudar a una persona a sumar la seva renda i les seves despeses. Un comptable nacional fa el mateix amb l’economia en el seu conjunt. La comptabilitat nacional compren, en concret, el PIB i les nombroses dades relacionades amb ell. El PIB es tant la renda total d’una economia com la despesa total en la seva producció de bens i serveis. Aquesta equació és una identitat perquè cada euro de despesa que apareix en el primer membre també apareix en un dels quatre components del segon. Una economia tancada és una economia que no es relaciona amb altres, no participa en el comerç internacional de bens i serveis ni en els de préstecs internacionals. Per tant com no participa en el comerç les importacions i les exportacions són cero, per tant les exportacions netes també són cero. Cada unitat de producció venuda en una economia tancada és consumida, invertida o comprada per l’Estat. A través de l’equació, podem concloure que cada membre de

l’equació és la renda total de l’economia que queda un cop pagats el consum i es compres de l’estat s’anomena estalvi nacional.

I podem definir aquesta equació com les dues T s’anul·len, per cada una mostra una manera diferent de concebre l’estalvi nacional. En concret divideix l’estalvi nacional en dos: Estalvi privat (Y – T – C) i estalvi públic (T – G). L’estalvi privat és la quantitat de renda que els queda a les llars un cop pagats els seus impostos i el seu consum. En concert, com les llars reben una renda (Y), paguen uns impostos (T) i consumeixen (C). L’estalvi públic és la quantitat d’ingressos fiscals que li queden a l’Estat un cop pagada la seva despesa. L’estat rep uns ingressos fiscals (T) i gasta (G) en bens i serveis. Si (T) és major que (G) l’Estat té un su-peràvit pressupostari i si és a la inversa té dèficit pressupostari. Una economia oberta és una economia que es relaciona amb altres economies de tot el món.

26.3.- El mercat de fons prestables El mercat de fons prestables, és un mercat on tots els estalviadors acudeixen en aquest mercat per diposi-tar els seus estalvis i tots els prestataris acudeixen a aquest mercat per obtenir préstecs. El concepte es refereix a tota la renda que han decidit estalviar i deixar les persones en lloc d’utilitzar-la pel seu propi con-sum.

26.3.1.- L’oferta i la demanda de fons prestables L’oferta de fons prestables prové de les persones que tenen alguna renda addici-onal que volen estalviar i prestar. La gent estalvia quan puja el tipus d’interès per-què està motivada a dipositar els seus di-ners. I la demanda dels fons, ve de les llars o empreses que volen invertir.

Y = C + I + G + NX

Y = C + I + G

Y - C - G = I = S = 1

S = (Y – T – C) + (T – G)

Introducció a l’economia – 09 El diner, el sistema financer, els tipus d’interès i la política mon.

Mankiw: T26.- L’estalvi, inversió i el sistema financer

Núria Serra i Dulcet 14/06/2009

Introducció a l’economia (Microeconomia) Pàgina 3 de 3

Intro

du

cció

a l’e

co

nom

ia M

acro

– 0

9 E

l din

er, e

l sis

tem

a fin

an

ce

r, els

tipu

s d

’inte

rès i la

po

lítica

mo

ne

tària

(24

78

2_6

0) , M

an

kiw

: T2

6.- L

’eslta

vi, in

ve

rsió

i el s

iste

ma

finan

ce

r, Nú

ria S

erra

i Du

lce

t fet a

l 14

/06

/20

09

Pa

gin

a 3

de

3 C

od

i (24

782

_6

0_2

6_

110

91

714

)

El tipus d’interès és el preu d’un préstec. Representa la quantitat que paguen els prestataris pels seus préstecs i la que reben els prestamistes pel seu estalvi. Un elevat tipus d’interès encareix els préstecs, la quantitat demandada de fons prestables disminueix quan puja el tipus d’interès, però a l’hora, també és un atractiu per l’estalvi.

26.3.1.1.- Primera mesura; incentius a l’estalvi (reforma tributaria) L’administració central, això com les administracions de molts estat, recapten ingressos gra-vant la renda, inclosa la renda procedent d’interessos i de dividends. El impost sobre la renda procedent d’interessos redueix significativament el rendiment futur de l’estalvi actual, pel que dissuadeix als individus a estalviar. Analitzarem el gràfic amb els tres passos; � la modificació dels impostos alterarien els incentius de les llars per estalviar a qual-sevol tipus d’interès donat, afectaria la quantitat de fons presta-bles oferta a cada tipus d’interès. Per tant, l’oferta de fons pres-tables es desplaçaria. Com la modificació dels impostos no afec-taria directament a la quantitat de que desitgen demanar presta-da els prestataris a qualsevol tipus d’interès donat, la demanda de fons prestables no variaria. � Com l’estalvi tributaria menys que en la legislació actual, les llars estalviarien més consumint una proporció menor de la seva renda. L’oferta de fons augmen-taria, pel que la corba d’oberta és desplaçaria cap a la dreta. � Comparem l’equilibri inicial amb el nou. Es redueix el tipus d’interès, elevant la quantitat de-mandada, efectuant un desplaçament de la corba d’oferta traslladant-se l’equilibri de mercat al llarg de la corba de demanda. Per tant una modificació de la legislació tributària fomenta l’estalvi, el resultat és una reducció dels tipus d’interès i un augment de la inversió. 26.3.1.2.- Segona mesura; incentius a la inversió Si és fes una reforma fiscal amb la finalitat d’augmentar l’atractiu de la inversió, establint una deducció fiscal per inversió, donant un avantatge fiscal a tota empresa que constitueixi una fà-brica o compri un nou equip. Analitzarem el gràfic amb els tres passos; � com la deducció fiscal recompensaria a les empreses que demanen préstecs i inverteixen en nou capital, alteraria la inversió qualsevol que fos el tipus d’interès i, per tant, la demanda de fons prestables. � Com les empreses tindrien un incentiu per augmentar la inversió a qualsevol tipus d’interès, la quantitat demandada de fons seria major a qualsevol tipus d’interès donat. La corba de demanda es desplaçaria cap a la dreta. � L’augment de la demanda ele-va el tipus d’interès i la pujada del tipus d’interès augmenta la quantitat oferta de fons prestables, ja que les llars responen es-talviant més. Per tant, si hi ha una reforma de la legislació tributaria fomentarà la inversió, el resultat seria una pujada dels tipus d’interès i un augment de l’estalvi.