L'estat dels serveis socials a catalunya

1

L’Estat dels serveis socials a Catalunya

Girona, 19 de maig de 2010

Núria Fustier i Garcia

El diagnòstic en el marc del Pla Estratègic de Serveis Socials

Mandat legal: la llei de serveis socials estableix que el pla ha d’incloure un document que avaluï el punt de partida de l’oferta de serveis i la demanda real i potencial.

Metodològicament Diagnosticar és conèixer la situació del punt de partida tant intern

(organització) com extern (entorn)

Planificar és determinar objectius que volem assolir i mecanismes que usarem per arribar-hi


L’enfocament del diagnòstic

UNIVERSALITZACIÓRECONEIXEMENT

DE DRETS

SITUACIONS DE NECESSITAT

Marc legal

Les persones al centre del Sistema


Índex del diagnòstic

Anàlisi social del context La transformació poblacional La lluita contra l’exclusió social i la transformació del sistema

econòmic

Anàlisi de les necessitats socials Marc conceptual de les necessitats socials Situacions de necessitat per manca d’autonomia Situacions de necessitat en l’àmbit relacional Situacions de necessitat material i instrumental

Anàlisi de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials Els dispositius i les prestacions Els serveis socials bàsics i el servei bàsics d’atenció social Actuació davant situacions de necessitat social

5

Anàlisi social de context



La població de Catalunya

L’1 de gener del 2008, havia 7.364.078 habitants a Catalunya, dels quals 3.661.028 eren homes i 3.703.050 eren dones.

Hi havia 101,2 dones per cada 100 homes.

La mitjana d’edat de la població era de 40,1 anys.


Context sociodemogràficLa població de Catalunya

Piràmide de població (nacionalitat), Catalunya 2008.

5% 3% 1% 1% 3% 5%

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

85 i més

Homes nacionalitat estrangera Homes nacionalitat espanyola

Dones nacionalitat estrangera Dones nacionalitat espanyola



Durant el primer quinquenni del segle XXI va tenir lloc a Catalunya una forta arribada d’immigració estrangera.

L’any 2008, Catalunya supera el milió de residents estrangers (1.103.790 habitants).

El 63,0% de la població estrangera nouvinguda es concentra entre els 20 i els 44 anys).

El fenomen de la nova immigracióAnàlisi social de context


Efectes demogràfics

• Ràpid creixement poblacional.

• Canvis en l’estructura d’edats.

• Lleu recuperació de la natalitat.

Context sociodemogràficEl fenomen de la nova immigració

Forta arribada de població estrangera de perfil jove



El fenomen de la nova immigracióAnàlisi social de context

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

1961-1965

1966-1970

1971-1975

1976-1980

1981-1985

1986-1990

1991-1995

1996-2000

2001-2005

Creixement total de la població de Catalunya (habitants)

Creixement total de població (habitants). Catalunya, 1961-2005

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

Nascuts per 1000 dones de 15 a 49 anys

Taxa global de fecunditat. Catalunya, 1975-2007


6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

Homes Dones

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

Homes Dones

2008

Piràmides de població, Catalunya 1970-2008 1970

El procés d’envelliment demogràficAnàlisi social de context


Evolució dels índexs d’envelliment i de sobreenvelliment segons territori. Catalunya, 1986-2008.

Envelliment

Sobreenvelliment

El procés d’envelliment demogràficAnàlisi social de context


Transformació de les llarsAnàlisi social de context

Evolució del nombre de llars segons el tipus. Catalunya, 1970-2001.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1970 1981 1991 1996 2001

Unipersonals Sense nucli Nuclears simplesNuclears extenses Múltiples


Llars unipersonals segons territori. Catalunya, 2001.

Llars unipersonals de població de 65 anys i més segons territori. Catalunya, 2001.




Llars monoparentals amb fills/es menors de 16 anys segons territori. Catalunya, 2001.

Llars monoparentals segons territori. Catalunya, 2001.


Degradació de la condició assalariada

Vulnerabilitat social i noves formes de pobresa

Precarietat laboral

Pèrdua de drets laborals

Salaris baixos

Temporalitat laboral

Desprotecció social

Dèficit de recursos

Incertesa

L’augment de la vulnerabilitat socialAnàlisi social de context


Taxa de pobresa relativa segons la situació d’activitat. Catalunya, 2004 - 2008

Treballadors pobres (working poors)

L’augment de la vulnerabilitat socialAnàlisi social de context

2004 2005 2006 2007 2008Ocupat 10,8 10,4 9,8 10,6 10,6Aturat 40,1 34,8 37,6 36,3 37,5Retirat 24,7 24,7 23,9 22,2 21,6Altre activitat 30,2 27,8 29,6 29,9 31,1No ocupat 30,0 27,9 29,1 28,2 28,7

Taxa de risc de pobresa per situacions d'activitat (desprès de transferències socials)


L’augment de la vulnerabilitat social

Situació d'activitat Distribució de les persones pobres (%)

Activa 40,3

Ocupada 35,0

Aturada 5,3

Inactiva 59,5

Jubilada 22,6

Altres situacions d'inactivitat 36,9

Total 100,0

Font: Enquesta de Condicions de Vida, 2007. Idescat.

Distribució de la població en risc de pobresa segons la situació d’activitat. Catalunya, 2007.

Treballadors pobres (working poors)


19

Les situacions de necessitat social


Les categories de necessitats socials

les que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col·lectivitat. Les necessitats personals bàsiques són les pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona (article 3)

Necessitats socials


Necessitats socialsNecessitats socials


Situacions de necessitat per manca d’autonomia

Manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, a causa de l’edat, la malaltia o la discapacitat, que requereix atenció o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària. Discapacitat: limitacions, restriccions a les activitats

vitals (requereixen atenció). Discapacitat percebuda: 7%

Dependència: les limitacions de la persona requereixen indispensablement ajut per fer activitats de la vida diària. Dependència estimada: 3%.

Necessitats socials


Situacions de necessitat per manca d’autonomiaNecessitats socials


Taxa de discapacitats amb reconeixement legal segons el territori. Catalunya, 2008.

Discapacitats amb reconeixement legal i grau superior al 64% segons el territori, Catalunya, 2008.



Les persones cuidadores: El 70% de les persones dependents són ateses per

familiars El 13,6% són ateses per professionals dels serveis

socials públics

Les preferències de les persones: Atenció esperada: 73% a casa amb cures Atenció preferida: 76% a casa amb cures En centres específics o especialitzats: 7,8%



Situacions de necessitat en l’àmbit relacional

L’origen de les situacions està en els vincles socials: familiars i comunitaris. Inclou dèficit en les relacions socials, manca de relacions i/o existència de relacions disfuncionals

Relacions familiars disfuncionals

Dèficit en relacions socials

Necessitats socials


Situacions de necessitat en l’àmbit relacionalNecessitats socials


Situacions d’alt risc i de desemparament en la infància i l’adolescència: 8,7 per 1000 (0 a 17 anys) amb intervenció especialitzada. Maltractament a infants i adolescents: estimacions

entre 5,4 ‰ i 18 ‰: Negligència: 50% Maltractament físic: 11% Abús sexual: 6%

Àmbit en els que es produeixen els maltractaments: 80% en família.

Mares adolescents: taxa de fecunditat en adolescents (15 a 19 anys) 11,7 ‰



Situacions de violència contra les dones: Maltractament percebut: 4,3% de les dones majors d’edat. Situacions de maltractament tècnic: 8,9% de les dones

majors d’edat.


Situacions de violència contra la gent gran: Incidència:

5% en l’àmbit familiar 10% en l’àmbit institucional

Denúncia: 80% casos ocults; 6% denuncia la víctima


L’aïllament social: Situacions de manca de xarxa familiar i dèficit

en les relacions social. Origen: en la persona i/o en l’entorn

Les persones que viuen soles 20% de les llars són unipersonals 47% de les llars unipersonals: persones majors 65

anys (més de 250.000 llars), el 60% són dones. Les persones immigrades:

187.000 persones sense permís administratiu (2,5% població)

Disminució entre 2005 – 2007: 71,6%



Aïllament social (estigmatització) Trastorns i/o malalties mentals: 17,1% de la

població de 15 anys i més (1.073.902 persones, 2008)

SIDA (VIH): 0,5% de la població total de Catalunya (36.820 persones, 2008).



Són situacions relacionades amb la subsistència i la capacitat de les persones per obtenir subsistència autònoma.

La manca o dèficit de recursos materials

Les dificultats per a la inserció sociolaboral

Les dificultats per a la inserció socioeducativa

Situacions de necessitat material i instrumentalNecessitats socials


Situacions de necessitat material i instrumentalNecessitats socials


Situacions de necessitat material i instrumental

Taxa de risc de pobresa o pobresa relativa Taxa de risc de pobresa amb lloguer imputat

Necessitats socials

2004 2005 2006 2007 2008Taxa risc pobresa directa 12,5 12,7 12,1 13,4 12,8Taxa risc pobresa amb lloguer imputat 9,4 8,8 8,5 10,5 9,4Taxa risc pobresa directa 19,9 19,8 19,9 19,7 19,6Taxa risc pobresa amb lloguer imputat 15,3 15,4 14,9 15,2 15,5

Catalunya

Estat espanyol

Pobresa relativa (llindar espanyol)

Catalunya 2004 2005 2006 2007 2008Taxa de risc de pobresa 17,7 17,2 19 18,2 16,6


Les situacions de necessitatSituacions de necessitat material i instrumental

La manca de recursos econòmics.- ingressos inferiors al IRSC: interval 8,4 % - 14,7 % població.

Dificultats d’accés a l’habitatge: Persones sense llar: 0,10 – 0,11% de la població (estimació) Pèrdua d’habitatge per impagament: 91% sentències sobre

arrendaments (6.000 sentències anuals, 2008). Inadequació de l’habitatge: 40.000 persones amb diversitat

funcional i ingressos inferiors a 2 * IPREM (2007 – 2016) Sobreocupació dels habitatges: 5,1% població viu en

amuntegament Condicions d’habitabilitat: < 2% dels habitatges no tenen

serveis bàsics (aigua corrent, WC, dutxa)

Necessitats socials


Situacions de necessitat material i instrumental

Dificultats en la inserció sociolaboral Desocupació: 17,9% (1r trimestre 2010)

Dones: 16.6 % Homes: 19.0 %

Taxa d’atur de llarga durada: 1,5% (2008)

Dificultats en la inserció socioeducativa Taxa de joves inactius, desocupats i sense estudiar:

14,3% Abandonament escolar: 34,1% (18 a 24 anys) Necessitats educatives especials: 1,3% (Primària i

Secundària) Integrats en centres ordinaris: 0,7% - 57% situació social

desfavorida

Necessitats socials


Conclusions (1): anàlisi del context social

Els canvis en la composició de la població: Distribució en el territori Heterogeneïtat: noves onades migratòries Lleu creixement de la natalitat Ràpid creixement poblacional

L’envelliment de la societat: Fort increment de la població major de 65 anys Fenomen desigual al territori

La transformació de les llars: Reducció de la mitjana de components de la llar Increment de les llars nuclears simples i les llars

unipersonals L’augment de la vulnerabilitat social


Conclusions (2): les situacions de necessitat

La manca d’autonomia: Necessitat d’atenció o ajuda per fer les activitats

bàsiques de la vida diària: per edat, malaltia o discapacitat.

Les necessitats en l’àmbit relacional: Necessitats originades en els vincles socials:

familiars i socialsLes necessitats materials i instrumentals:

Necessitats entorn a la subsistència i la capacitat de subsistir autònomament.

39

L’acció del Sistema Català de Serveis Social


L’actuació del Sistema de Serveis Socials

Centrat en la persona: necessitats socials Manca d’autonomia Necessitats de l’àmbit relacional Necessitats materials i instrumentals

Necessitats subjectives La percepció de les necessitats Les condicions particulars davant una situació de

necessitat El dret a escollir el tractament o mesura en funció

dels propis interessos o preferències


Els dispositius del Sistema de Serveis Socials

Conjunt de prestacions que tenen en comú el tipus de resposta a les necessitats socials i personals.

Objectius: Prevenir les situacions de necessitat i/o el seu

deteriorament quan han aparegut Atendre i donar servei a les persones en situació de

necessitat Reconèixer l’efectivitat dels drets a les persones quan així

està previst a les lleis Donar suport a les persones en el procés de superar la

seva situació de necessitat Capacitar les persones per fomentar la seva autonomia

personal.


La classificació dels dispositius


Sistema Català de Serveis Socials


Distribució de les prestacions de la Cartera de Serveis 2008 - 2009

Informació, orientació i valoració: 21% Atenció en l’entorn de la persona: 47% Atenció intensiva: 32%

Informació, orientació i valoració

17,8%

Atenció i suport al domicili11,9%

Atenció diürna17,8%

Prestacions econòmiques18,8%

Atenció residencial30,7%

Protecció jurídica3,0%


Les prestacions de la cartera classificades per situacions de necessitat

Prestacions per situacions de necessitat

Necessitats

materials i

instrumentals

40%

Necessitats

relacionals

27%

Comu

1%Manca

d'autonomia

32%

Distribució de places d'atenció residencial

Manca d'autonomia

84%

Necessitats

relacionals

5%

Necessitats

materials i

instrumentals

11%

Despesa en prestacions econòmiques per situacions de necessitat

Manca

d'autonomia

47%Necessitats

relacionals

0,4%

Necessitats

materials i

instrumentals

53%

Beneficiaris de prestacions econòmiques per situació de necessitat

Necessitats

materials i

instrumentals

85,5%

Necessitats

relacionals

0,2%

Manca

d'autonomia

14,3%


La mesura de l’acció del Sistema de Serveis Socials


Serveis Socials Bàsics

Són el primer nivell del sistema públic. Base territorial: municipis i comarques (Àrea

Bàsica de Serveis Socials) Els equips bàsics d’atenció social són l’estructura

fonamental que gestiona les diferents prestacions de servei, econòmiques i tecnològiques vinculades a aquest nivell. Prestacions comuns als ens locals: Atenció i intervenció social (atenció professional) Serveis d’atenció domiciliària: ajuda a domicili i

teleassistència Intervenció socioeducativa amb menors Atenció preventiva grupal i comunitària

Els serveis socials bàsics


Servei bàsic d’atenció social

Cobertura poblacional: 10,97% (810.000 persones)

446,36 persones ateses per professional Estructura:

5.850 habitants/ TS → 2,56 TS/15.000 hab. 11.388 habitants / ES → 1,32 ES/ 15.000 hab. En total: 7.600 llocs de treball a temps complert:

80% tècnics i auxiliars 5 % directius 15% de suport


Algunes conclusions

Increment sostingut de les cobertures: Habitants per ES: 25% (de 14.276 a 11.399) Habitants per TS: 45% (de 8.358 a 5.853) Cobertura del servei d’ajuda a domicili: + 87% hores d’atenció

(de 2,5 milions d’hores a 4,7 milions) Cobertura del servei de teleassistència: multiplicat per 5 (de

15.200 a 76.900). Serveis d’intervenció socioeducativa: + 74% places (de 4.268 a

7.422) Manca d’homogeneïtat:

Conceptual: definició de l’abast dels serveis socials bàsics Cartera de serveis: ampli ventall d’actuacions comunitàries i

preventives dispars en el territori Porta d’entrada d’un ampli ventall de situacions que no tenen

respostes adients i amb recursos limitats: bloqueig i coll d’ampolla

Dades 2005 - 2008

Els serveis socials bàsics


SCSS davant la manca d’autonomia

Prevenció: Projectes preventius (22 + 31) Tecnologies de suport i cura: cobertura sobre

població major de 65 anys: 7,63% (2008), 9,3% (2009)

Servei d’ajuda a domicili: cobertura sobre població major de 65 anys: 3,3% (2008)


SCSS davant la manca d’autonomia: discapacitat

Serveis d’atenció precoç: Cobertura poblacional:

5,2% població de 0 a 6 anys

Intensitat d’atenció: 0,9 hores setmanals

Serveis de valoració de la discapacitat Estructura: 1 equip per

162.443 habitants Cobertura poblacional:

5,6% població general

Atenció i suport al domicili Cobertura: 2% població

discapacitat 16 a 64 anys

Atenció diürna Cobertura: 2,7%

Prestacions econòmiques: Cobertura PNC: 24,8%

Atenció residencial Cobertura: 10%


SCSS davant la manca d’autonomia: dependència

Serveis de valoració de la dependència: Cobertura poblacional: 2,10% Cobertura de la demanda:

95% sol·licituds Característiques sol·licitants:

2/3 són dones 84% són majors de 65 anys;

43% són majors de 85 anys Resolucions positives: 83% Pla de treball (PIA): 50% de

resolucions positives Prestacions econòmiques:

78,5% (80% cuidador/20% per serveis)

Prestacions de servei: 21,5% (51% atenció residencial, 49% atenció

en l’entorn del domicili)

Atenció i suport al domicili Cobertura: 8,8% Intensitat: 12,86 hores

mensuals Atenció en domicili per

cuidadors no professionals: Cobertura: 62,1%

Atenció diürna Cobertura: 9,2%

Serveis: 6,3% Prestació econòmica: 2,9%

Atenció residencial Cobertura: 25,8%

Serveis: 10,4% Prestació econòmica: 15,4%


SCSS davant la manca d’autonomia

Persones cuidadores Atenció en domicili per cuidadors no professionals:

Cobertura: 62,1% Altes en Seguretat Social: 25% Programes de suport: 10% dels ens locals

Serveis de tutela Cobertura: 2,7%


Algunes conclusions Existeixen definicions molt concretes dels factors i elements

Concepte legal de dependència: activitat funcional i mobilitat són elements clau

Incertesa sobre l’impacte real d’aquesta situació en la població

Distribució desigual de l’oferta de serveis: territorialment i per tipologia de serveis: Atenció domiciliària: augment de la cobertura / baixes intensitats d’atenció Atenció residencial:

Dificultats accés a serveis pròxims Manca de dispositius d’atenció temporal

El resultat del procés d’assignació de recursos es decanta cap a les prestacions econòmiques

Reconeixement de drets implica procés normalitzat de valoració: coll d’ampolla en procés de desplegament del sistema d’atenció a la dependència i de reconeixement de drets i/o prestacions per discapacitat

Manca de coordinació i criteris comuns entre estructures d’accés específic: CAD i SEVAD

Procés de valoració de la dependència llarg en relació a les necessitats de les persones


SCSS davant les necessitats relacionals

Serveis Socials Bàsics Prevenció: projectes

adreçats a famílies i a infància (40% i 60%)

Servei d’ajuda a domicili Cobertura:

87% total beneficiaris SAD

3,6% persones usuàries EBAS

Intensitat: 8,70 hores/mes

Serveis d’informació i orientació específics: Infància respon: 800

trucades mensuals Punt de trobada Línia d’atenció permanent

a dones: 1.000 trucades mensuals

SIAD: 93 serveis


SCSS davant les necessitats relacionals: infància

Sistema protecció Cobertura: 8,7‰

Tipus cobertura: Mesura adm: 65,4% Sense mesura: 34,6%

EAIA Cobertura: 8,43% Estructura: 31,6

menors/professional

Mesures: Acolliment familiar: 66,8%

F. Extensa: 50% F. Pròpia: 22% F. Aliena: 14,3% Preadoptiu: 12,8%

Acolliment institucional: 33,8% CRAE: 72,7% C. Acollment: 17,9% C. Primera acollida: 6,7% Pisos assistits: 2,7%


SCSS davant les necessitat relacionals: dones

Sistema protecció a les dones en situació de violència masclista Cobertura: 2,1% (respecte ordres de protecció)

Tipus cobertura: Acolliment i recuperació: 1,8% Pis pont: 0,2% Pis amb suport: 0,1%

Oferta de places: 0,36 places per 10.000 dones


Primeres conclusions

Manca de dimensionament de la situació de necessitat i el seu impacte en la població: es disposa d’aproximacions parcials

En aquesta categoria s’inclouen situacions d’impacte i alarma social La prevenció és un element clau: situacions de necessitat directament

vinculades amb el comportament humà. Es considera essencial potenciar i visibilitzar els programes i

projectes d’acció preventiva Existeix una distribució desigual de l’oferta de serveis: territorialment i

per tipologia de serveis: Desplegament important de prestacions d’informació i atenció a

dones víctimes de violència masclista; dèficit d’oferta en l’atenció residencial i atenció integral.

Manca de prestacions adreçades a l’atenció de les necessitats de les famílies: tant d’assessorament com de suport (especialment a famílies cuidadores)

Procés de protecció a la infància lent i mediatitzat per l’oferta de prestacions

Important pes de l’acció del tercer sector


SCSS davant les necessitats material i instrumental

Prevenció Actuacions en l’àmbit local Actuacions d’entitats

socials

Centres Oberts: Cobertura: 5,85 places per

1.000 habitants menors

Inserció a joves del sistema de protecció Taxa d’ocupació: 110% Temps mig d’ús: 8,1 mesos

Persones amb discapacitat: Cobertura:

Suport a integració laboral: 48,7%

Teràpia ocupacional: 42,75 S. Ocupacional: 8,6%

Usuaris per plaça: 1,5

Persones amb malaltia mental Cobertura:



Persones amb VIH/SIDA: Cobertura:

Atenció residencial: 0,35% de la població diana

Persones drogodependents: Cobertura:

Atenció residencial: 0,57 persones ateses per

cada 10.000 habitants

Persones amb malaltia mental: Cobertura:

Atenció diürna: 0.10% població diana

Atenció residencial: 0,08% població diana



Prestacions econòmiques per persones inactives: PNC Cobertura: 2,7%

Prestacions complementàries: 80,2% de persones

perceptores de PNC

Prestacions econòmiques per persones actives: RMI Sol·licituds: 5.000 per any 2009: 82% en 4 mesos Temps permanència:

Menys de 2 anys: 24,5% 2 a 4 anys: 28,1% Més 6 anys: 28,1%



Ajuts d’urgència social Prestacions de servei Prestacions econòmiques

Import mitjà: 2,60 €/any/ habitant

0

20

40

60

80

100

120

Urgència social Infància SAD Subsistència Famílies Mobilitat

0 €

1 €

2 €

3 €

4 €

5 €

6 €

7 €

8 €

9 €

10 €

Mili

ons

Quantía econòmica Nombre prestacions


Economia dels Serveis Socials

889,24

1.202,31

1.673,03

99,22

86,12106,49

129,22

146,29

178,77

228,04263,49

274,67

284,98

288,38295,60

309,82

323,28

335,36379,20

404,32517,54

739,13

1.016,98

1.331,23

2.042,69

2.218,35

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Milions €

Evolució del pressupost de la Generalitat de Catalunya 1985 - 2009



Evolució per programes, 2000 - 2009

0

100

200

300

400

500

600

700

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Mili

ons

€

Atenció a persones amb discapacitat Atenció a gent gran amb dependència Serveis socials bàsicsAltres programes socials Pensions i prestacions econòmiques Atenció a la infància i adolescènciaFamília



Evolució de la dotació per SSB, 2000 - 2009

0

20

40

60

80

100

120

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Milions €


Economia dels Serveis SocialsDespesa per habitant en serveis socials dels ens locals 2003 - 2007

- € 10,00 € 20,00 € 30,00 € 40,00 € 50,00 € 60,00 €

2005

2006

2007

2008

Alt Pirineu i Aran Barcelona Catalunya Central Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre

200

5

20

06

200

7

20

08

Catalunya (mitjana)

L'estat dels serveis socials a catalunya

Documents

Transcript of L'estat dels serveis socials a catalunya