L'èstètica en l'obra de Jaume Balmes

download L'èstètica  en l'obra de Jaume Balmes

of 27

  • date post

    20-Feb-2016
  • Category

    Documents

  • view

    235
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Conferència sobre l'estètica en l'obra de Jaume Balmes

Transcript of L'èstètica en l'obra de Jaume Balmes

  • L'estetica en l'obra de Jaume Balmes

    Ignasi Rovir i Alemany

    AJUNTAMENT DE VIC

  • L/estetica en l/obra de Jaume Balmes

    Ignasi Rovir i Alemany

    1 'i

    9 de juliol de 1994 Conferencia commemorativa de la mort de Jaume Balmes

    AJUNTAMENT DE VIC

  • Servei de Publicacions de l'Ajuntament de Vc Carrer de la Cjutat, n. 1 - Tel. 88621 00 Impres a a.b.c. grafiques BASSOLS - vic, raval cortines 15 Correcci6: Centre de Nonnalitzaci6 Lingu'istica de Vic '

  • 1...:Pre~ntad

    Permetim-me que utilitzi el tapie, en la seva accepci ms primera i literal, per agrair a l'excel.lentssim Ajuntament de Vic l' honor que em dispensa a l'enearregar-me la 'conferencia anual en record de la mort de l'il.lustre pensador de Vc. Acceptin-me, dones el topic en aquella accepd que indica un llac com i indefugible, necessar. 1 s que f6ra del tot impossible no eomen

  • 2.- Avui fa gaireb 150 anys que sortia la Filosoffa Fundamental. ..

    El 16 de Juliol de 1847, quan faltava gaireb un any perque una greu ma1altia 1i segus la vida en el cenit de la joventut i de la fama, Jaume Balmes es trobava a Madrid. L'estada era en bona part for~ada des del Novembre de l'any anterior per la noticia d'un possible aixecament montemolinista a Catalunya, i si aquest es produia, els seus enemics el ferien responsable, com agitador, de l'al

  • Tamb escriuII. alguns artides periodstics, signara contrade per una nova edici de la Filosofa fundamental i signara l'apendix deIs escrits poltics. Sera anomenat soci d'honor i de mrit de la Academia Centffca y Literaria de Profesores de Madrid i proposat per entrar en la Academia de la Lengua Espaola. Mig any desprs d'aquella carta al gerrna comenr;ava la irremeiable malaltia.

    Fa, dones, 147 anys que en aquestes dates sortia la Filosofa Elemental, l'obra filosOfica de Balmes que avui atendrem especialment. Per b que la destaearem com a manual d'estudiants, el seu interes tamb radica en la sntesi que suposa per Balmes. Una sntesi a doble niveH: de llenguatge i d'idees. s cert que el llenguatge que utilitza Balmes per expressar totes i cada una de les seves idees s dar, net i entenedor. Sense elements sobrers. No hi ha eap dubte que aquesta s una clau per entendre el seu exit com a ban divulgador, eom a polemista agut i com a comentarista poltico El llenguatge de Balmes s transparent i diafan: deixa transpassar la Hum de les idees sense que els mots ti encomanin cap impuresa. En la Filosofa Elemental, esperonat pel poe temps que t i pel pblic a gui va dirigida l'obra, encara esmola ms aquest do. Les frases es fan ms breus i els paragrafs s6n menys densos. EIs mots deixen veure encara ms -si s que aix s possible- el gruix de les idees. Aixo, pel que fa a l'expressi6. El eontingut, participa de les mateixes earacterstiques: c1aredat i simplicitat. A ms hi afegirem un tercer element, la necessitat. Balmes no diu menys del que ha de dir i ni ms del que pot dir. Les seves paraules ntroductories a J'apartat de la lgica no poden ser ms clares:

    "He procurado, pues, reducir a reglas breves y sencillas todo lo que se requere para pensar bn; y me abstengo de ventilar questones dif(ciles que no pueden comprender los jvenes al pisar por primera vez los umbrales de la cienca." (FE, 7)5

    Pero hi ha un altre element a destacar que pren tanta for~a com aquest, i en el marc de la nostra exposici esdev preeminent i fonamental. s el tema de l'esttica: una regi poe exposada pels divulgadors de Balmes i que al meu pare! s clau per entendre

    l'edifici filosOfic que construeix el nostre autor6. Arns, esdev necessari entrar en l'estetica balmesiana si hom vol situar-lo b enmig de les polemiques filosofiques del segle XIX i adonar~se de les seves posieons doctrinals. Per ltim, s a travs d'aquesta ubkaci filosofica com descobrim la xarxa de connexions i fHiacions deIs nostres pensadors i autors coetanis de Balmes. Descobrim en el nostTe petit i ric pas totes les tendendes filosOfiques i cientfiques propies de les altres nacioos europees. 1a Balmes, al beU migo

    3.~ EIs dos sentits del terme Estetica.

    Per un cant aquesta disciplina defineix }'ambit de l'art, de la creaci6 i dels productes artstics, aix com l'estudi de tot allo que t relaci amb la bellesa, amb el judici de gust i amb ano que anomenem sublimo Per alguns autors, abrac;a l'arquitectnica deIs principis reguladors de producci6 literaria -per exemple-, o de la pintura o de qualsevol altra arto Per altres, s l'observaci de l'afecd interna que ens provoca la bellesa i COm aquesta afecci pot esdevenir universal. AIguns han preferit anomenar-Ia esttica, d' altres es traben eomodes en la designaci filosofia de f'art. S prenem l'obra kantiana per mestTe i exemple estarem al terreny de la Crtica del ludid (1790).

    L'altre sentit del tenne estetica s ms tecnic en el mn de la filosofia i forma part de la teoria del coneixement: s l'estudi deis sentits i de la sensibilitat en relaci amb la producci de les idees en I'esperit huma. Seguint a Kant, ara ens trobarem en la regi de la Crtica de la Ra Pura 0781-87).

    Per b que totes dues accepcions tenen el nucli com en la paraula AI5THESJ5 (sentit, sensaci, percepd), s ben obvi que cada una d'elles prenen volades diferents. Tanmateix el nudi en com fa ressonar harmonics evidents que les entrellacen eonfegint una tupida xarxa de relacions. El mot en qesti6 -Estetica- el devem a Baumgarten (1714-1762), filosof de l'escola de WoUf, que a I1)i~ans del segle XVIII, obra el nou terme tot adjudicant-li l'estudi del eoneixement que obtenim a travs deis sentits. Aixf, la gnoseologia ,es dvidira en una pars superior, la del coneixement racional, i una pars inferior, la del coneixement estetic o sensible. La primera es

    10 11

  • regid per les lleis del coneixement cientfic, la segona posseira les seves propies regles, que en cap cas sn les de la logica sistematica. D'aquesta manera Baumgarten aconsegueix dotar d'un estatut propi al coneixement sensible, fins aleshores tingut per confs i poc fiable. A casa nostra es propaga aquesta nova disciplina en temps de Balmes, gaireb un segle desprs de la seva fundaci6. Aproximadament seixanta anys desprs que Kant l'ompls de veritable contingut.

    3.t.-Manuel Mila Fontanals, introductor de )'Estetica com a filosofa de )'art.

    L'introductor efectiu del primer sentit del terme estetica s Manuel Mila i Fontanals (1818-1884), un home que marca epoca en diversos camps, com per exemple l'aplec i edici de can

  • artstico, no son igualmente recomendables bajo el aspecto moral, lo mnos en todas las partes de que constan ni en todas las ideas que contienen."lO

    L'estetica, dones, que propugna MUa s de signe moderat, casant amb els postulats conservadors i romantics de la majoria deIs prohoms de la Renaxen

  • Per ltim tamb hem de recordar que el pensament romantic alemany tingu seguidors clars a Catalunya en la generaci posterior a Balmes: el ms bon exemple s Francesc Pi i Margall 0824-1901). Potser pel fet de ser conciutada de Balmes, remarcarem Pere Sala Vilaret 0839-1916). Sacerdot oposat a les tesis del nostre il.1ustre pensaq,or i als neoescolastcs. Vigata nflui:t pel krausisme que feia el pIe a Madrid, deixa ets sagraments i es convert al protestantisme. Publica diverses obres on atacava el materialsme i defensava un monisme de'ista que no diferenciava ontologicament la materia de l'esperit.

    Ms enlla d'aquests pocs mots que ernmarquen el terreny on fructifica, hem dibuixat quatre idees del primer sentit del terme esh?tica, aquell que ben arrelat a Catalunya, sera segut en la Hnia que dibuixa Mila pel seu amic, alumne i Bisbe de Vic el doctor Josep Torres i Bages 0846-1916)14 i tamb pel gran bibgraf i erudit balmesia el Pare Ignasi Casanoves 0872-1936)15. No fem esment d'aquells 1'roductors de literatura i d'art en general que noms fan obra i que no deixen escrita la reflexi sistematica i ordenada deIs principis que la regulen.

    Per acabar amb aquest primer sentit del terme estetica noms hem d'afirmar que el pensador de Vc no destaca mai en el comeu de la literatura i de la poesia. En la seva obra ben poques vegades es refereix a la bellesa i a la flosofia de l'art. Ho ha ben escrit el msic, musicoleg i esteta, Doctor Miquel Querol Gavalda 0912-)

    "Filsofo, apologeta, socilogo, matemtico, cientifico en general, Balmes no tenia,rigurosamente hablando, temperamento de artista. Este no se transluce ni en las poesas de su juventud. Estamos de acuerdo con Azor{n en que "Ba/mes es un excelente prosista", si por ello se entiende que Balmes expresa con fluidez y claridad /0 que quiere decir, pero no en el sentido de que nuestro escritor sea un maestro de la expresi6n literaria, considerada sta desde el ngulo de la Esttica. "16

    3.2.- Jaume Balmes, introductor de l'Estetica coro a teora de la sensibilitat.

    La segona accepci del terme estetica, aquella que per un cant hem anomenat ms tecnica i, per l'altra, hem dit que entroncava directament amb la obra kantiana -concretament amb la Crtica de la Ra6 Pura-, tamb s introdui'da a l'estat per un catala: Jauroe Balmes. No afirmo pas que abans de Balmes no h hagus interes en el nostre pas pel terreny que abra

  • s aquest ltim pla -el Calomarde- que intenta unificar els textos d'estudi, eliminant els manuals de A. Goudin, F. Jacquier, F. Amat, L. Altieri,Para du Phanjas i el de S.M. Roselli17 tot substituint-los per les Institutionum elementarium philosophicae d'Antonio de Guevara (1800). Tamb quedava desfasat un deIs manuals que s'utilitzava al Seminari de Vic des de mitjans del segle XVIII, el CUrsus philosophicus del dominica P. F. Antonio Iribarren, una edici6 impresa a la mateixa ciutat de vic, a la imprerota de Pere Morera18 El text d'Antonio de Guevara no significava cap revoluci6 pedagogic ja que de fet seguia els roateix