L'ESTRATÈGIA DE DIEUSIDELÓ S ARXIU CATALANSS : …catàleg, fl u n cicl dee conferèncie is d'un...

Revista Cata lana d'Arxivística LLIGAlL/8 ( 1 9 9 4 )

L'ESTRATÈGIA DE DIEUSIÓ DELS ARXIUS CATALANS:

ANÀLISI D'ACTUACIONS L ALGUNES PROPOSTES Joan Boaclas i Rasct

l ' n dels buits més evidents en l 'àmbit de l 'artuació cultural al nostre país és el de

la inexistència de mecanismes d'avaluació de les accions que es realitzen. La precarie-

tat de m il jans. d 'una banda, i la falta d" una llarga tradició en Forganització d'activi-

tats culturals, de l'altra. fan que sigui difícil establir les bases i elaborar els mecanismes

((tie haurien de permetre avaluar, amb objectivitat i rigor, les intervencions (|ue es duen

a terme.

És obvi que les actuacions endegades des dels arxius no es sostrauen il aíjuest marc

general i (jue, en massa ocasiíms. s'ha caigut més en un activisme cultural {(¡ue sovint

és for̂ -a estèril) que no pas en una reflexió pausada i atenta que j)ermeti establir uns ob-

je<-tius i continguts clars per a aquells |)roductes i actiuicions <jue s'elaboren. Paral·lela-

ment. la manca d 'una avaluació sisteitiàtica de les accions realitzades fa que no

disposem de la informació suficient per tal de valorar el seu impacte. <'l seu grau d'in-

terès. rassolimeiit dels objectius prefixats o el seu nivell de penetració emre els usuaris.

I^n aquest sentit, les línies (|ue segueixen juetenen únicament fer un balanç avalua-

tiu de les actuacions (|ue en matèria de difusió cultural s'hati portat a tei ine en els da-

rrers anys a Catalunva. No ens mou tant la {>retensió d'exhaustivitat en el recull

d'accions cjue hem fet. com el desig (jue a<{uestes siguin suficientment representatives

d'al lò (jue han produït els arxius del país. Per atpiest niotiu hem dividit en cinc blocs les

diferents intei-vencions <juc s'efectuen: publicació d'instrnineiilii de dirnigoció (inclou

¡>oí(¡)lics i üiudlars); publiccicioua periòdiques cursos, jornades i conferències: exposi-

cions: serveis educatius.

A(|uesta divisió, si i)é permet comparar amb més facilitat les actuacions (|ue es rea-

litzen. presenta l'iui-onvenietn de fraccionar accions (|ue en ocasions es |>resenten d ima

manera conjunta: per exemplificar-ho. luia exposició [>ot anar acompanyada del seu

catàleg, fl un cicle de conferències i d'un recurs educatiu que en fa possible el seu a{)ro-

fitameiit pedagògic. A(juesia ex|)lotació integral. <jue tot i no ser fre<[üem s'ha donat en

més d'un cas. és la ([ue malgrat (^lunlar poc reflectida en les línies (juc segueixen, pot

permetre una divulgació niés coherent i eficaç dels nostres equipanu'uls i de la docu-

mentació que custodien.

No hem inclòs en a(juesta anàlisi les publicacions no |)eriòdiques (jue hores d ara es

troben |)olaiitzades en dos grans blocs: les que fan referència a la història local i les que

a|)leguen reculls fotogràfics.

Aquesta breu introducció permet, doncs, situar en el pimt just allò (|ue ens j)ropo-

sem d'analitzar: les actuacions dc difusió cultural dels arxius adreçades a l exterior. Això

no ens ha de fer oblidar, però. (jue a l 'afirmació que els arxius són administració s hi

afegeix iiulissohiblemem que també són cidtura. l/elaboració d'instruments de descrip-

Revista Cata lana d'Arxivística LLIGAlL/8 ( 1994 )

rió. l'aleiició ais hivesTigadors. les tas(jue,s (roiganització dols fons (Jocumeiitals la. en

(Icfuiiriva. mateixa existència (Je l arxiu. són sinònims de fmició n i l l u ra l ' .

/. Publicació d'insfrurnenfs de diridgació

Abans d'entrar en una an<àlisi detallada del eoiiTingut de cadaseun d aíiuests '•ins-

truments de divulgació val la ¡)ena que ens planiegem (|uin és cl seu objectin. I.a res-

posta és ben (>bvia: divulgar el contingur dels fons documentals de l'arxiu i divulgar

l'existència del i)ropi efpüpanient Arxiu

Les altres pregmiles a plantejar-se i segurament no tan fàcils de respondre són:

1. Qnins s()n els destinataris (ra(|uests instruments de divulgació.

2. l l i lia hagin una reflexió |)rèvia (¡ne conduís a lealitzar un determinant tipus de

pioducte en lloc d 'un altre?

3. S ha produït una c()pia mimètica o pràcticament mimètica a |)artir dels primers

productes apareguts?

4. S ha analitzat la repercussió <jue aquest jjroducte ha tingut en el conjtmt d'usua-

ris als (juals anava destinat?

3. S ha establert a priori (juin segment de població (juedava fora d aciuesta estratè-

gia de difusió? Quins productes s'han elalx^rat peu sa m en a(|uests exclosos?

Per què ens plantegem tol a(|uest seguit d'interrogants? Doncs, probablement.

|)erquè un estudi (batallat dels infiniment s de divnl»;aci6 elaborat fins avui ens permet

d af irmar que a(|uestes reflexions sovint no s'han dut a terme. A((nesia anàlisi ex-

haustiva permet constatar també (d'acord amb el contingut dels textos <¡ue s'hi re-

flecteixen) que en general es parteix de la premissa ([ue els arxius són uns

eípiipameiits relativament desconeguts i que. en conseqüència, cal elaborar algun ti-

|)us de producte (jue contribueixi a superar acpjest descoiu'ixenieiit. Amb lot. massa

vegades s'ban deixat de plantejar i. per tant. de respondre, moltes de les (|üesti(ms que

fa un moment ap imtàvem.

Recapitulam podem afirmar (|ue l objectin del j)roducte és clar (divulgació dels fons

dociunentals i de l'arxiu) però (¡ue l'estratègia de difusió i l'estudi del públic tiestinata-

ri no sembla, en principi, (jue es plamegi massa profiuidament.

I el contingm. Què és allò que el/la arxiver/a ])ensa (|ue cal incloure en a(|uest ins-

trumcíit de divulgació per tal (jue l'eíinipament C[ue dirigeix signi més conegut.

Intentem de fer-hi una a|)roximació {>arlint dels |)olíptics editats (jue hem recopilat

i (pu' c<mstitneixen una mostra de dinou exem|)lars. (*)

I) aquest total, (juinze compten amb una introchuvió general, ini tma presentació

signada ¡)er un polític i en tres casos no hi ha ni introducció ni presentació. Aíjuesta in-

troducció sol fer referència a les funcions (¡ue fins fa J K J C ereji considerades bàsiques i

clàssi(jues de tots els arxius (recollir, conservar, difondre), unes consideracions generals

sobre el que representa l'arxin per a la població on s'iibica i. no és imisual una crida a

la recollida de tota mena de documentació que [)uguin generar particiüars. etíi[)reses.

institucions i associacions existents al imunci])i.


La roprochu'ció (leí (juadre d'organiízació de fons és i)resent en onze dels diiion ins-

truí nem s de divulfíació analilzats. nienlre í|ue en set casos s'opta per fer una descripció

genè'rica dels fons i en un cas aquests no es descriuen.

Quiiis ser\eis ofereixen els arxius, o mes ben dit. quins s'expliciten? El ({ue té un re-

coneixtMuent mas si u és el de fotocòpies (en tretze casos), seguit de les reproduccions fo-

to«íràfi(|ues (dotze), lector/ reproductor de microformes (vuit), biblioteca auxiliar (sis),

informació documental i bibliogràfica (dos), serveis educatius (un) i l lum negra (un).

Per acabar el repàs del contingut d'atjuests instruinejus de divulgació val a dir que

lots fan referència als horaris, adre^-a i telèfon i la majoria inditjneii les condicions d'ac-

cés (targeta d'investigació o l)\l). condicions (jue. no cal dir. no són homogènies.

Analitzats en el seu conjunt, la potència divulgativa d"a<(uest tipus de producte lU)

deixa de ser francament dèbil. Sense remetre'ns al contingut de les introduccions ge-

nerals, (més o menvs afortimades en funció de les veus (|ue les han dictades i en l'un-

ció del seu al lunvament de les definicions de manual ) , la repiodiu^MÓ del (¡nadrc

(l'organització de forn. és a dir una llista més o menys allargassada d 'a iord amb les di-

verses provinences documentals, acompanyades de les dates extremes, no cal ([ue ens

n'oblidem, pot aconseguir fer perdre l'imerès del lector no "professional " amb exces-

siva brevetat.

Però. on el tema assoleix nivells de desinfornuu ió |)reocupants. si el <jue volem és

transmetre a la població (juina és la funció dels arxius, és (|uan avaluem els serveis ([ue.

segons els instruments de divulgació (]ue anem esmentat, es proposen. I lo actabeni d'a-

punlar fa ima estona: allò que més s'ofereix és, para<loxahuent. el <|ue en més ocasions

hauríem de restringir, és a dir, les fotocòpies. (Altramem creiem (|ue s hauria d imemar

evitar el fet de convenir en im servei singularitzat l'exisiència a Tarxiu d'una niàí juina

reprogràfica).

l.a resta de serveis brindats per a(|nests instrumeius de divulgació f|ue estem ana-

litzant. o van en una direcció semblant (reproduccions fotogràfi(|ues o lectors/re|)ro-

d net ors de microformes) o bé es limilen a obvietats (informació docnnu'iitai i

bibliogràfica o l)iblioteca auxiliar).

Només en un cas s'ofereix un t ímid servei educatiu (|ne per la seva singularitat val

la ])ena reproduir: l'Arxiu Municipal del Districte de Sant M a n í ofereix "dinamització i

difusió culturals: col.lof|uis. ex])osiciojis. itiiu'raris, vishes comentades...". I n intent gio-

balitzador <}ue deixa entreveure ima certa iiu|uietud.

L'anàlisi efectuada ens obliga a concUune qiu\ encara (jue possiblenu'ut no <1 una

manera intencionada, tant pel coiuingut com pel seu nivell tècnic els destinataris d a-

(|uests instruments de divulgació han estat a({uelles |)ersones que per la seva íornuu'ió ja

coneixien (o podien conèixer) l'existència de l arxiu. Plantejat per aquesi nivell tl usua-

ris. la proposta té una utilitat nu)h reduïda, però el que és absolutament clar és (|ue el

gi'an conjmil de |)oblació. al ([ual j)retesament anava destinat aquest instrument, conti-

nua sense assabentar-se de l'existència, el contingui i els serveis (jue pot oferir un arxiu.

(loin {)odcni arribar al conjunt de la {)ol)Iació? La resposta no es senzilla. j)erò s'a-

nirà simplificant a mesura (jue siguem capaços de respondre els interrogatUs que plan-

tejàvem al començamein.

Revista Cata lana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1 9 9 4 )

Allò lio podem ol)li(]ar és que coinjíet ais responsables deis arxius l'elaboració

d uns iiitruinents de divulgació amb uns coniiiiguts <{ue captin Tinlerès d'uii ampli seg-

uien l de [loblació. 1 en un i m eut de lrol)ar la resposta, per (juè no trasllatlar als usuaris

(jiiesiions com les següents: Necessites veure els plànols de casa teva? T'inieressaria veu-

re la fotografia dol teu carrer/casa al començament dels anvs vint? Vols saber <juants

comerços lii havia al teu barri el segle passat? Necessites una escri[»tura de |)ropietat o

notarial (¡ue tingui més de cent anys? Vols sab(M' els resultats de les eleccions dels dar-

rers anys? Saps on anar (|uan et falta mm partida de naixement? On pots buscar el (|ue

bas pagat de coiUribució urbana en els darrers anys? Vols (jue et donem les indicacions

necessàries per ordenar la docutneiKació de la teva associac-ió. ateneu, cooperativa?, etc.

I si ens adrecem a estudiants i/o investigadors els podem fer arribar les possibilitats

(1 estudi de la docinnentacio interrogant-los amb preguntes com ara: Vols fer estudis so-

bre revolució demogràfica, o sobre la història de Turbanisme, la coníjiosició dels grups

polítics i associacions, els coni|)ortainents electorals, les estructures socio-professionals,

la història agrària, l'estructura de la propietat, la genealogia, els costums, les festes, l'art,

etc. per indicar-los. lot seguit. (|uina és la documentació que hauran d'analitzar i les

cauteles que liatiran d"ad()])tar.

Es evident que cal reflexionar més sobre aquestes propostes, però són un inieïu de

connectar amb les necessitats i interessos d una part àmpl ia de la població. Malgrat això.

no cal oblidar (jue cada segment de població, cada ti})ologia d'usuaris potencials, neces-

sitaria Ull instnunent de divulgació adaptat a les seves característi(|ues.

(*) La relació és la següent:

1986 Arxiu Històric Municipal de Sant Andreu de Palomar

1989 Arxiu Històric de Girona. Arxiu Històric de la Di|)utació de Barcelona. Arxiu

Municiíial de (laides de Malavella

1990 Arxius Nacionals. Govern d'Andorra

1991 Arxiu Mimicipal de Martorell. Arxiu Mimicij>ai de Llagostera. Arxiu Històric

de Sant Feliu de (TUÍXOIS. Arxiu Històric de Salmdell

1992 Arxiu Municipal de Districte de Gràcia. Arxiu Històric de la ciutat de Mamesa.

Arxiu Munici|)al de Valls. Arxiu de la Paeria d<' Lleida. Arxius Municifials i Comarcal

del Baix Llol)rega1 i l'Hospitalet. Arxiu Kologràfic de Museus. AjuiUamem de

Barcelona. Arxiu Municipal de TEscala

1993 Arxiu Històric de (iirona. Quadre íle Fons. Arxiu Mmücipal del Distiicte de

Sant Martí. Arxiu Històric de Sabadell. Secció Imatge i S4>.

160

/ / . Pu b Iicacions p eriò diques

Les publicacions |)eriòdi(]ues (jue s'han analitzat ban estat les següents:

- Circular (Ic 1'Arxiu flis/òric Fidel Fila. Arenys de Mar. 1959-1968.

- Terme. Centre d'Estudis Històrics. Arxiu Històric Comarcal. Terrassa.1986.

- Arraona. Revista d'Història. Sabadell. 1987.

- Fulls d'Història Local. L'Escala. Febrer 1989.


- Informa ti ti de 1'Arxiu i Museu de St. Feliu de Guíxols. SetíMnl>re 1989.

- Crònica, i ' ub l icadó (le l'Arxiu Municipal de L·lagosiera. 1990.

- Plecs. Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. 1992.

- Villa Castilionis ínipuriarum. Revista Cultural. Castelló d Eiiipúries. 1993.

- Vilarrels. Infonnat iu del Centre d'Estudis i de l'Arxiu Històric de Viladecans. 199.3

- Arxiu d'Imatges Em d i .llassanas i Burcet. Diputació de Girona. 1993.

- Butlletí de l Associació dWrxivers de Catalunya. 1989.

- Arxius. Butlletí del Servei d Arxius. 1993.

La manera <l a[)roxinmr-nos a aquestes revistes (|ue, a excepció de les dues darreres,

fenen el comú denominador de ser publicades per arxius i més concretament per arxius

de l 'administració local, ha estat a partir de tres qüestions fonamentals:

1. Objectius que es persegueixen

2. Continguts generals

3. Destinataris

Abans de cominnar és raonable deixar constància de la significació que tenen atjues-

les publicacions per als arxius que les ini))ulsen. per a la divulgació de la seva mateixa

existència i per a la població a la (jual van destinades. Es demostra també, amb tota con-

tundencia. la importància de poder oferir un arxiu «-onvenientment ordenat, tant pel que

fa a les facilitats que s'obren a la investigació de nous temes, com en l'ús que es fa de la

docunienlació (sigui textual o gràfica).

Ara bé. excei)ció feta de la primera Circular de l'Arxiu Històric Fidel Fita (que trac-

tarem específicament), dels dos butlletins (jue hem esmentat i en certa manera de

r informat iu de l'Arxiu i Museu de St. Feliu de Gm'xols. una anàlisi dels objectius que

persegueixen a(|uestes publicacions permeten afirmar que les seves finalitats podrien ser

perfectament subscrites i compartides per qualsevol publicació emanada <1 un nmseu

d'història, institut d'estudis, associació ])er a la defensa de ... o amics de ...

Qu ina és la novetat que aporten aquestes publicacions a aquelles (|ue sovint ja exis-

teixen en la mateixa població? Els articles que acullen no tindrien j>erfectament cabuda

en les pàgines d'a{|uelles altres revistes? Ens trobem davant d 'un fenomen de dn{)hcitat.

(juan és el cas. o d'intent de suplència (juan manca una publicació de ti[)us local?

Les respostes a aquests interrogants penso que vindiien condicionades |)el fel (jue

ens trobem davant de revistes produïdes, impulsades, dirigides des de l'arxiu i)erò no de

revistes dhrxiu. Aquí rau. al nostre entendre, la gran (hferència: sense voler restringir

(juins han de ser els conthiguts tractats en les ])ublicacions d'arxiu. les que hem analit-

zat estan mancades de la suficient especificital que les converteixi, en la major mesura

possible, en mi |)roducte singular d arxiu.

Hauríem de fer una excepció al (|ue s'acaba d'escriure en referir- nos a la Circular

de lArxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. que. amb la migradesa de mitjans pro-

pis de l època fou j)ubhcada durant els anys 1959-1968. Tant els seus objectius, com els

seus conthiguts generals, com els destinataris als cjuals s'adreça, la converteixen en el

que es podria semblar a una genuïna pubhcació periòdica d arxiu.

El primer número de l'any 1959 hulica. en la seva declaració d inteiuñons. (\ne es

proposa difondre els fons documentals de l 'Arxiu. ''i)ara que sean conocidos y [)uedan i(,i


teiKT provecliosa aplicación a la investigación histórica (...) Al mismo tietn[)(>. iremos fa-

cilitando información sobre determinadas malenas y documentos que puedan oiientar

a los estudiosos sobre el contenido de esta concentración de fuentes ])ara la historia''.

El contin<íut d aquest primer exemplar ja dóna una idea precisa del (¡ne persegueix

la Circular: infonnació de nous ingressos documentals, regesta i transcripció de docu-

ments. història de Ies institucions i organismes productors de documents, instruccions

d ús d inventaris i catàlegs, etc.

Certament <jue a l'actuahtat tenim altres instruments (j). ex. memòries armais. j)u-

blicació de guies, inventaris, etc.) que ens jíermeten acollir algunes de les informacions

(jue contenien at)uelles circulars: amb tol. no sembla (pie cap publicació ])eriòdica ac-

tual aconsegueixi un grau de singularitat comparable a la CArculnr de l'Arxiu Històric

tide! Fita. i lal vegada una de les exphcacions possibles a a(juest fet és que encara ens

és més fàcil divulgar el contingut dels docimients (jue no ¡)as els documents, o la pròpia

funció de l'arxiu i el lloc (}ue ha d'ocupar atesa la seva privilegiada situació: encardhiat

dins I administració que el genera d 'una banda, i com a servei cullural obert a la col.lec-

tivitat. de l altra. Potser també (^al afegir una altra coiisideració: la revista d'arxiu ha de

ser més un instrument (jue no pas una finalitat en ella mateixa. Si s'acceptés a(juesta

premissa no hi ha dubte (jue caldria revisar en profunditat el contüigut de la majoria de

publicacions periòdiíjues que avui s'estan ])roíluint i que. fonamenralment. el <jne in-

vestiguen. divulguen, difonen, promocionen. estudien, no són els arxius sinó la història

local-localista-.

Finalment els dos butlletins [Bntlletí de l'Associacià dArxivers do Catalnnyn /9S9.

i Arxius. Butlletí del Servei d Arxius. 199-3). es marquen uns ol)jectiu.s pràcticament

coincidents: afavorir Tintercanvi d'idees i d'experiències i fomentar la coneixença mú-

tua de ])rofessionals. Els continguts són els generals en aquests tipus de butllethis: in-

formació d'actes que s'han celebrat i convocatòries futures: reculls bibliogràfics, de

noticies de premsa, de notícies i convocatòries als butlletins, oficis, etc.

En tots dos casos (pel que fa al Butlletí de l'A AC està més (jue demostrat) són ins-

truments de gran utilitat per ais professionals de l arxivística i per a molts hivestigadors.

ema LAR DE L ARXIl ' HISTÒRIC FIDEL FITA

Arenys de Mar. 1959-1968

Objectius: Difondre els fons docimientals de l'arxiu " para que sean conocidos y pue-

dan tener provechosa aplicación en la investigación histórica, particularmeme en sus es-

peciahdades de arte, derecho, economía, marina v genealogía".

''Con carácter preferente, divulgaremos sus inventarios, empezando poi- aíjuellos

que correspondan a fondos de mayor interés general. AI mismo tiempo, iremos facih-

tando infonnación sobre determinadas materias y documentos (jue ¡)iiedan orientar a los

estudiosos sobre el contenido de esta concentración de fuentes para la historia"".

(Continguts generals: publicació d'inventaris i catàlegs. Informació de nous ingres-

sos. Regesta i transcripció de documents. Instruccions per utilitzar els inventaris.

Història de les institucions j)rodnctores dels fons documentals.

162 Destinataris: Investigadors / professionals.


nmíE

(leiitre cl Rstuclis Històrics. Arxiu Historic Comarcal. Toirasso. 1086

()l)jectiiis: (...) "Preíéii aglutinar le.s iniciatives dels invest i jíac lors (...) amb I'ohjectiu

(l estiidiar el {leseiivolupantcni historie de Terrassa i comarca^. (. . .)" Iôiiar llum a molts

estuflis inèdits (jue les diverses generacions universitàries han elaborat'' (...) ''Ksdexenii-

un instrument útil (...) |)er elai)orar una història de Terrassa (pie no es lan(|ni en ella ma-

teixa. sinó <pie cotitribueixi a una millor coníjirensió de la realitat catalana. '

(ônthigiUs generals: Brens notícies de l'Arxiu Històric Comarcal i de l Arxiu

Municipal. Història local. Informacions relatives al museu. Anjueologia.

Destinataris: Divulgació, hueressats en història local.

AiíHAOXA. Revista d'Hintòria

Sabadell. 1980

Objectius: "(.. .) donar a l lum treballs cada vegada més nombrosos, més diversos i

també més rigorosos dels estudiosos de la nostia contrada. (...) contribuir al coneixe-

mein de la memòria de la nostra ciutat.''

(ôiUhiguts generals: (...) '' S'hi encal)iran treballs d'anpieologia. d'història, d'histò-

ria de l'art, de la musica, de la literatura i de nmseologia. Hom inclou també un apar-

tat sobre l'Arxiu Fotogràfic de Sabadell''.

Destinataris: Divulgació. Interessats en història local.

n 'L·LS DIUSTÒIUA LOCAL

I/Escala, febrer de 1989

Objectius: ''?>r arribar als lectors articles tjne poden ser irneressants per a aprofun-

dir en el coneixemem de la nostra història." (...)

"Els mètodes utilitzats aniran des íl'entrevistes basades en la història oral i la cul-

tura i interpretació dels vells pa|>ers de l'Arxiu fins al trel)all de camp (excursions to-

pogràfi(jues. etc.)".

( lontingms generals: "(.. .) tractarà de lemes {l'història. ainro])ologia i altres ciències

socials, (jue faran referència majoritàriament a la vila i entorns". Articles de divulgació

sobre la història local de l'Escala i la comarca. Estudis biogràfics de personatges.

Destinataris: Divulgació general.

INFOUMA TIl ' DE L'AílMl ' / ML'SEl ' DE SANT FELIl ' DE Cl ÍXOLS

Setembre. 1989

Objectius: " La finalitat (...) és la de donar-se a conèixer i de difondre diferents as-

pectes amb ells (arxiu i nutseu) relacionats". Pretén acostar a<|nests equipaments '"a la

majoria de la població". Voluntat de "connectar amb el món de l'ensenyament" mit-

jançant els tallers d història.

Comingms generals: informació referida al museu (noves troballes, nous ingressos.

Articles de divulgació històrica, informació de nous ingressos. (;o]nentaris a documents

de l'arxiu. En ocasions, funciona com a catàleg d'exposicions (Sant Keliíu ciutat indus-

trial 187Ü-1910)i alhora, complement d'algun recurs del taller d'història.


Destinataris: (...)'-Kl principal destinai ari d'jHjnest informatiu bimestral és la po-

blació de Sant Félin; les seves escoles, (pie disposaran d 'un recurs pe(]a<iògic més. i els

altres arxins i museus de la coiruu-ca i de Catalunya amb els quals volen establir un pont

<le coimmicació i intercanvi".

CRÒMCA.

Publicació de TArxiu Mimicipal de Llagostera. 1990

Objectius: '"Estinuilar l'interès pel passat i el present del nostre poble i el seu entorn".

ContingvUs generals: "(.. .) publicació de monografies locals, bàsicament de tenuí

històric en el seu sentit més ampli: des de tenies d'economia, toponímia, fins a recidl de

folklore popular. 1 això sense excloure altres disci])lines del camp de les ciències natu-

rals. com podrien ser la geologia o la zoologia."(Kls lunneros |)ublicats fins ara no ium

incidir en a<{ue.st aspecte).

Destiiuitaris: divulgació general.

PLECS.

Arxiu Municipal de (Jassà de la Selva. 1992

Objectius: propòsit de difondre al màxim possible el seu fons documental (de

TArxiu Munici|)al). i també d'altres relacionats amb la història i el patrimoni del nostre

p(.ble".

(iontinguts generals:

- ''El carrilet a (¡assà"

- "Cassà fa 50 anys"

- "K1 (^assà de tavernes, cafès i casinos".

Han realitzat la funció de catàleg o com|)lemeni a catàlegs fl exposicions.

Destinataris: divulgació general.

ULLA CASTUJOMS IMPl ¡UAIU M.

Revista (àill lu'al. Castelló <1 Kmj)uries. 1993

Objectius: '"Neix amb la intenció de doiun- a conèixer temes culturals, inquietuds,

moviments, estudis, investigacions..."

(Continguts generals: "Abraçarà as|)ectes cultuials i científics (jue tinguin iiuidèiu'ies

locals, per tal <1 esdevenir un vehicle de coimmicació i intercanvi amb altres centres i újs-

titucions culturals".

Destinataris: '"l'n públic més restiingit. coni[)roniès i interessat en aspectes molt més

concrets de la nostra vila".

RUARHELS.

Informatiu del Centre d t^studis i de l Arxiu Històric de Viladecans. 1993

Objectius: "(.. .) fer .sentir (...) una in<{uietud per conèixer més profundament el nos-

tre poble, no tan sols pel que fa a la història antiga, de temps llunyà, sinó també la nos-

tra història més recent."

Continguts generals: vohmial de ser una revista [)eiiôdica de difusió de les ac-


livitats i investiría ('ion s del O n l r e (rEsiuiü.s i de F Arxiu I lisTorie de Viladecans, peiò

nlierta a l'aportació de toies aíjnelles peisones iiUeressades jíer la nostra vila.''

Destinataris: Divnigació general.

ARXN ^ IY/:\ÎA ra FIS KMIJJ / M IÎVET

Di|)ntació de (j irona.lOQ3

Objectius: No es determinen específicament.

(¡ontingnts generals: Kn el primer número es dóna notícia de la creació de TArxiu

d'Imatges i de la incoiporació del Ions Pablilo.

Destinataris: Divnlgació general.

m TLLETf DE L'ASSOCIA CK) D'ARXIVERS DE CA TAU

Objectius: (...) Afavorir rimpresciiidil)le intercanvi d idees i també com un ele-

ment d iiiformació de caire professional"'.

Clontinsiits generals: Infornuició relativa a:

- Actes (|ne s han celebrat i convocatòries futures.

- Reunions de la Junta Directiva.

- Recull de notícies de premsa relatives als arxius.

- Notícies a les publicacions oficials (BOK. DO( i . ROP)

- Bibliografia.

Destinataris: Principalmem socis <le TAAÍ- i professionals de I arxivística.

ARXIUS. ¡iutUctí del Servei (rAr.vius

vm

Objectius: ''Fer conèixer als usuaris dels arxius i a la societat en general la seva va-

luosa tasca i. albora, ba de ser un instrinnem de servei de tots els arxius i arxivers de

(¡atabmva per fomentar-ne la coneixença nnitua i 1 intercanvi d experiències".

Oontingnis generals: informació sobre j)rogrames de gestió documental duts a terme

per la Oeneralitai.

- ('rònica: activitats realit;2ades pels arxitis de la Ouera l i t a t (microfilnuició. exposi-

cions. etc.)

- Ageil·lla: notícia de premsa i convocatòries de les comar([ues.

- Nous fons i documents ingressats als arxius.

- Nous instruments de descripció dels arxius.

- Bibliografia.

- Arxiu Nacional <ie (¡atabmya: secció específica.

Destinataris: arxivers i investigadors

Í1I. Cursos, jornades, conferències

Cnr.ws

Deixam de baiula (jue l'oferta formativa adreçada als arxivers catalans passa fona-

itientalment [>er TAssociació d'Arxivers de (latalunya. mitjançant la celebració del ](>,-,

Revista Ca ta lana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1 9 9 4 )

Master m Ar.\¡vísli<'a i la coinocaiòria de cursos <]ue (lediínioii especial atenció a la cic]i-

cia arxivística, .són força els arxius del país (|ue ofereixen ini seguit de cursos adíeçats

fonamentalinent als seus usuaris profvs.s-iona/.s de la investiííació.

Sense cap pretensió d exhaust i vital. j)erò sí ainh I" objectiu de mostrar la tipologia de

cinsos ({ue s'olereixen. relacionem els següents (jue luui Tingut lloc duraïU Tany I99.'3.

- L<i recerca històrica a través del clocument imprès i manuscrit. (AH(]. Santa

Coloma de Farners: AIIC. la Biï^hal <l'Knipordà).

- Recull de noms de lloc (Al 1(1. Santa (ioloma de Farners).

- Introducció a la genealogia (Al IC. h'igueres).

- Els arxius patrimonials. Tipologies documentals i metodologia de treball {AH de

(riroiui).

- Curs bàsic de tècniques dlncestigació històrica als ar.rius locals (Af l Sabadell ¿c

Al Terrassa).

- (\irs d'ajut a l'investigador. (Al l(í Valls).

Allò (|ue s'ofereixen són. d'acord amb el <jue es desprèn del llistat auK'rior. cur.sos de

tècnicjues d investigació que ampli ïn, millorin o motlifiquin els mètodes de treball utilit-

zats pels usuaris del arxius, alhora (|ue augmentin el seu coneixetnent en relació amb les

principals tipologies documentals objecte del seu itUerès.

.Atesos els escassos coneixements sobre els arxius, la seva funció i el seu contingut.

f|ue tenen la nuïjoria dels usuaris en les |)rimeres fases de contacte, l'organització d'a-

quests cursos pot contribuir a fer-los descobrir les potencialitats (¡ue els pot oferir la do-

cumentació.

Manifestada la impoitància de la seva existència, allò {|ue segnnuïient es podria re-

treure és l'escassa originalitat i la repetició íle cotuinguts de les diferents piopostes for-

mulades (bàsicanu'in paleografia: història de les institucions generadores de la

documentació, genealogia). Caldria fer un esforç en diversificar l'oferta i conti ibuir a

f)osar en evidència a l usiun i les possibilitats de la docunuMUació en moltes altres <lisci-

plines. com ara: demografia, medicina, enginyeria, filologia, història de l'art. etc.

Jornades - Tallers

Amb I objecthi de reunir en un mateix fòrum els imeressats a debatre temes connms.

els arxius catalans convoquen periòdicament jornades (|ue en general com|)ten amb un

am|)li poder de convocatòria. Ciom exemple po<lem esmeiUar:

- JM Imatge i la Recerca Històrica. Jornades Antoni fares, ( i irona

- Taller de Conservació de Documents de Cran Format. Lleida

- Jonuides d'estudi de la documentació d'arquitectura i urba/u'sme. (Girona

Llevat del primer cas, que té una periodicitat biimuaL la seva realització s'ha dut a

terme I any 1993. Malgrat (jue la seva organització potia ¿llegida una despesa força con-

siderable (més si es procedeix a la reconuniable edi<'ió de les actes), es converteixen en

pums de trobada imprescindibles j)er intercanviar experiències, adquirir nous coneixe-

ments i. factor <|ue no cal menystenir. per cohesionar la [jrofessió.

10

Revista Cata lana d'Arxivística LLIGAlL/8 ( 1994 )

Ciclen i conferòncií's

Deixant de banda les conferències aïllades. (|nan nn arxin organil/a un cicle s'incli-

na encara generalment |)er tractar tenies relacionats anih la Xúsúm-á-. Jornades d'Història

Contemporània. Arxin Sant Feliu de Gníxols. 1903: Recerca 9'S. AKC de les Ierres de

l'Ebre, Toi iosa. 1093.

No deixa de ser absointament lògica a<jiiesta relació, però en a<|iiest cas lanibé cal-

dria a¡)licar-ln els mateixos comentaris íels fa nri nionient en parlar dels cursos: les dis-

tintes ii])ologies documentals i. es|)ecialment. el sen difereïU contingnt liaiirien de

|)ernietre am|)liar-ne I oferta.

H. Exposicions

No lli lia res (jne produeixi niés tristesa (jue un document tancat perquè sí dins nua

vitrina. De la mateixa jnanera (jne l'ocell en captivitat, les dificultats de (xuimnicar (|ue

té el document augmenten de manera espectacular i. malgrat (|ue llueix el seu plomat-

ge. la seva capacitat de seducció es redueix sensiblement.

Diguem-ho de pressa: els documents d'arxiu no han estat fets per ser exposats, i

aquesta és una veritat (|ue hem de considerar com a iuíiiiestionahle. Ara bé. hem de re-

nunciar a exposar-los? l/exjxjsició es pot convertir en nn mitjà cjue contribueixi a acce-

dir a la comprensió dels docnmenrs? Poden, les exposicions, ajudar a fer comprendre el

paper dels arxius i la necesitat de la seva existència? .Atrauen nous públics als arxius?

I en contrapartida, fhis a quin pimt les ex[)osicions no poden desvirtuar les funcions

considerades com a tradicionals dels arxius? Atrenrem nous ¡)i'iblics a costa <raugmen-

íar el niveü de confusió entre els usuaris acoslimiats a assimilar exposicions a altres

e(]uipaments culturals? S'ha avaluat el seu impacte i els sens ¡lossibles beneficis per als

arxius? Interessen als ciutadans? Són atractives? No es converteixen sovint en tm fet aï-

llat sense cap tipus de continuïtat? l l i ha planificació?

l encara més. se celebren al nostre país veritables exposicions documentals?

Ben segur (jne hem plantejat un excés d'interrogants per a les po(|ues respostes (jue

es podran argumentar, però el <(ue és evident és (|ue cal una reflexió i un debat qne ens

ajudi a definir unes línies d'actuació el màxim d'homogènies jiossibles especialment per-

i|nè després d'analitzar les exposicions organitzades durant l'any 1903 i tot un seguit

(iels darrers anys (**). ens costaria molt de respondre afirmativament (Tmia manera ta-

xativa a la darrera de les (jüestions <jue fa un nioment plantejàvem. I això per ima cosa

força simple: el fet (jue en una exposició hi hagi documents no la converteix directament

en muí exposició documental.

Si volem stiperar allò (|ue és evident, és a dir el seu possible valor estètic, caldrà <nu>

en la selecció dels documents atpiests ens permethi donar pistes relatives al per (piè

s'han generat: (juines conseqüències van tenir: (juina informació volien transmetre: (|ui-

na sitnació descrivien; (|ni els ha generat: qui en sortia beneficiat o perjudicat: amb

(juins altres documents es relacionaven: a (guiñes decisions res{)onien. etc. En definitiva,

hatuan de contribuir a explicar-nos què succeïa en aquell àmbit en els inomems en C[uè

es |)roduïen els documents.


Acceptada aciiiesra premissa, cus .serà fàcil d'acceptar tanilx' <jue els docnnieiirs iio

es generen de manera aïllada i qne cal recórrer u objectes i altres materials produïts en

la mateixa època o situació (jne pretenem explicar. Sac ralitzar el docmneiit i col.locar-

lo en uii altar <le vidre pot contrif)uir a «jenerar més confnsió i no a convert ir-lo en un fil

conductor d alló que ens hem proposat transmetre.

Es obvi que a(|uest plantejament porta imjjlícit un elevat grau de complexitat, atès

el relatiu poder d'atracció (fascinació) dels documents {<-asos espectaculars al marge), i

segurament que contribueix a explicar l'ús reciuTem (a vegades exclusiu) de les imatges

fotogràfiques i dels documents gràfics en la majoria d'exposicions "documentals' ' orga-

nitzades fins a la data. Aquest poder de seducció ¡nii)Iícit i exi)hVit de la documentació

gràfica és el que hem d'iutentar trobar en els dociunents textnals. D a(|uí neix la difi-

cultat de la seva selecció, però a(juí rau la clau de l'èxit {l aí^uest tipus d exposicious.

Un altre eleineïU a tenir en compte és t|ue l'exposició no ha de ser una activitat aï-

llada. sinó que s'hauria de convertir en la cuhiünació d 'un procés on procuréssim im-

plicar-hi el màxim de còmplices (|ue coniiibuïssin a crear un estat d'opinió favorable.

Kvposiciom 199S

tmrS DOCCMEMTALS D'I RBANISME. ARQVmXTl RA / œ^SrR^TCI() A

CATALVMA

()l)jectius: (...) "doiuir a conèixer les piijicipals fonts documentals j^rimàries (|ue po-

den aportar informació útil per al coneixement i l'esíudi dels diferents as{)ectes relacio-

nats amb I urbanisme, l'arquitectura i la {•onstrucció a (latalunxa des d"una perspectiva

històrica.

Material ex|)osat: Plànols i altres documents relacionats amb el tema. Ma(píela.

Vídeo.

Publicacions i activitats: Edició d una guia d'arxius i fonis documentals.

Destinataris: Ivspecialistes i interessats en a(|uesta temàtica.

Realització: Col·legi d A|)arelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

HISTÒRIA DEIA PLAÇA

Objectius: Donar a conèixer les vicissituds de la |)laça de Catahmva des de 1860 fins

a 1993.

Material exposal: Fotografies, plànols i altra do( lunentació textual .

Publicacions i activitats: Niunero monogràfic de la revista Crònica. {:onferèn<'ia.

Destinataris: Públic en general.

Realització: Arxiu Munici{)al de Llagostera.

AHXH 'DELA CORONA DARSGÓ. EXPOSICIÓ COMMEMORMIVA DELA /A/IÍA

GimCIÓ DEL NOVEDUICI

Objectius: Mostrar, mitjan^aïu docimient. els episodis més singulars de la Corona

d Aragó i la història de I"Arxiu. Mostra, també, dels instruments de descri[)ció editats.

Material exposat: Dociunentació textual i llibres impresos.

Revista Ca ta lana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1 9 9 4 )

Piiljlicaciotis i aclivilats: Díptic on es relaciona la clocuinentació e.\j)osada i se ii fa

una bren ressenya.

Destinataris: Investigadors i visitants de TArxiii.

Realització: Arxiu de la (iorona d'Aragó.

C4.s;s/i FA 50

Objectius: Aproxinmció a la realitat sòcio-econonjica de la vila cinquanta anys enrera.

Vlatenal exposat: Fotografies, dociuneinaoió inipiesa i objectes.

Publicacions i activitats: Número monogràfic de la revista Plecs.

Destiruitaris: Públic en general.

Realització: Arxiu Municipal de (íassà de la Selva.

JOSEP ESQl MOL. POBLES DE L'EMPORDÀ

Objectius: Mostra fotogràfica dels pobles de la comarca.

Maierial exposat: Fotografies (originals i reproduccions).

Pul)licacions i activitats: Pob'ptic on es relacionen les imatges exposades.

(Conferència.

Destinataris: Públic en geneial

Realització: Arxiu Munici})al de l'Escala.

PÁSSm^T PER SANT MARTÍ (ilmeranl)

Objectius: "(.. .) reflectií' de manera (tbjecíiva el passat més recent del nostre distrií--

te. recórrer plegats des del s. X\ lli fins aia. guiats per la docvmieiUació i els materials

bibliogràfics (jiie es conserven als arxius".

Maierial exposat: Reproducció de documents textuals i gràfics, fotografies i docu-

mentació impresa.

Publicacions i activitats: Díptic ex])licatiu.

Deslinataris: Públic en general.

Realització: Arxiu Municipal del Districte de Sam Martí.

AGUSTÍ Cl •/?/• FOTÒGIIAF

Objectius: Recuperació de la figura i 1 obra d Agustí (iurí.

.Material exposat: Fotografies, aparells fotogràfics i trofeus.

Publicacions i activitats: Tríptic on es relacionen les imatges exposades.

Destimitaris: Públic en general.

Realització: Arxiu Municipal de Valls.

ALTRICS EXPOSICIONS ANALlT/wWES :

1^)80 La fotografia i els fotògrafs gironins

1982 .Notícies d'Història de la Bisbal

1984 La (lasa Bloc a Sant Andreu 50 anvs des[)rés

1985 (Jaldes de Malavella: una mostra d'arquitectura. 1891-1949: 75è .Aniversari

fundacional de la (INT. La història obrera en acció 16')

17Ü


198() Lii vida (]ii()ti(liana a Salí ciiujuaiira atiys enrera; Les fonts liistòricjues de Sani

Andreu

1087 Kl Ter. La memòria del riu; (baldes <le Malavella: '"Manantial de (^aralmiva"^:

A renlorn del reo comtal (Sant Andreu)

1988 Autoeronis Jotni Masó i Valenlí. 1023-1924: La Corona d'Aragó a la

Mediterrània, l ' n lle<íat eomú per a Espanya i Itàlia. 1282-Î 492

1989 Fons d"Am]ues de TArxiíi Mnn idpa l de Salt (s. X IX )

1990 L'ariista al seu taller. Fotografies de Fiancesc Serra (Bairelona): Homenatge

a .losej) Azemar (Figueres)

1991 Kxposieió aiHològira de DocnmeiUaeió Municipal (Arxiu Històric d'Alcover)

1992 Mostra de la col·lecció (Timpresos liislòrios conservats en a(|uest arxiu. S. X\'l-

X\ III (Arxiu Històric Fidel Pila. Arenys de Mar): ("entenari del Tien de Sant

Feliu de (íuíxols a (Girona: \ iladecans 1960-1970. L na dècada eu imatges

1993 Les Ins.... o (|uan els escrivans tenien lem[)s.

r. Els serveis educalins

Si hi ha un contrast (jue sorprèn en el món dels arxius al nostre país és <[ue from al

seu elevat nombre hi hem d'oposai" mies escasses (|)ràcticameni inexistents) actuacions

adrecjades a constituir-se en servei educatiu i de divulgació pedagògica del seu contingui.

Tol i dues complades excepcions, les experiènciens realitzades són aïllades, putnuals

i sense conliímïtat. Per (|uè es produeix aquesta siiuació? No creiem (jne la res|)osta pas-

si for(;osanu'nt |)er la lan gastada manca de recinsos ni. sense deixar de ser ceri. pels

dèficits de |)ersonal dels nostres arxius. El problema és. al nostre entendre, d 'una altia

natiu'alesa i té una vinculació directa amb la falta de conumicació einre arxivers i en-

senyanis.

Penjuè sí c|ue cal [ilantejar un fet clau: es pol iniciar un servei educatiu amb poc

pressu¡)ost i amb poc j)ersonal. {)erò no sense cojuplar amb la col·laboració, la implica-

ció i la complicitat dels ensenyants. Atjuesta actitud és la línia (|ue marca la frontera en-

tre l'èxit i el fracàs.

L arxiu s ha de convertir en uji iiislrumein al servei dels ensenvants i l'ar.xiver en mi

col·laborador més del piojecte. Però no un col.laboratlor amb incursions en el camp de

la [)edagogia. sinó ijue ha de desenvolupar tm pa])ei- d'assessor, d'experl en la docu-

mentació. A<|uest és el sen paj)er: oferir i posareis seus coneixeiiuMns sobre el contingiit

i les possibilitats dels fons documenlals a l'abasi dels jirofessioiuils de l'enscnvamem. I

són els ensenyams. experts en el camp de l'educació, els que han de valorar la ca¡)acitat

pedagógi('a d 'mi o altre document i l 'oportunital de la seva selecció en relació amb el

progranut escolar cpie estan aplicant i el nivell educatiu dels seus alunmes, Qualsevol al-

tra melodologia (|ue s'apliqui no necessàriamem s l i a de veure abocada al fra<'às. {)erò

és possil)le (|ue tingui gnuis d i Heu I lats de continuïtat.

Ben segur, doncs, que aquesta faha de diàleg, atjuesta <lifictdtat de trobar un espai

de debat conu'i entre arxivers i ensenyants. és la i)ase de la reduïda ex|)lotació j)edagò-


gica-educativa deis docuineiits deis nostres arxius.Amb tot. les ex{)eriències pel fet de ser

limitades en el nombre no han estat, ni són. de l imitada (|ualitat.

El pioner d'aqiiests serveis fou el Taller d'Història (1983) de l 'Ajumameni de

Girona, amb tnia vocació molt clara des de l in ic i de con vertir-se en tm instnnnent al

servei flels ensenvants (rEiisenyament (General Bàsic. Malgrat (jue no 1 unia una relació

de depen<lència directa amb l'Arxiu Municipal, els seus res[)onsables hati élaborai im

elevat nombre de recursos educatius destinats a diMilgar. no tant el document coni a

font primària de la història, sinó la història general <le la ciutat a ])artir tam dVxposi-

cions realitzades com de texros ja editats.

Durant el curs 1984-1983 l'Arxiu (Comarcal del Baix Empordà va elaborar una car-

peta de pràctiques <!'arxiu. Es tractava d'nu intent molt clar de |)osar en evidència les

possibilitats pe(lagògi<|ues (|ue |)ot tenir la dociuneiitació d arxin. Adreçada als estu-

diants d'E(»B i B l 'P de la comarca i amb la col·laboració ilel Genlre de Recursos

Pedixgògics del Baix Eni|)ordà. els ahunnes realitzaveii j)ràcti(jues de documents reimits

en inia carpeta, que tenien com a objectiu fer ct)nèixer el semit i la funció de I arxiu i la

varietat <le tipologies docuiiu'utals <jue acull, assistien a ima projecció de diapositives so-

bre la història de l'escripiiua i realitzaven una visita a les instal.lacions de I arxiu .

'•La població a Sant Boi tie Llobregat" i '"Sani Boi i la Revolució Francesa" van ser

els dos recursos educatius (jue l'Arxiu I listòric Miuiic ipal va oferií- entre els anys 1988 i

1990. L"ex|)eriència. amb mis continguts rigorosos i ben elaborats, ha (juedat estronca-

da entre altres raons per(|uè el seu futur depenia massa exclusivament de I arxiu (jiie la

va gestar.

(¡aldrà deixar passar im temps ))er com|)rovar com es consolida la iniciativa de

1 "Arxin Municipal del Districte de Sant s-Montjuïc, d'encarregar a una empresa especia-

litzada l'elaboració dels (|uaderns i del material didàctic (|ue permeten 1 explotació j)e-

dagògica dels fons documentals de I' Arxiu. La (puilitat del material elaborat fins ara.

•"El creixement tnbà " . "La industrialització" i ''Pagesos i menestrals", fa pensar que

a(]uest tipus de col. la ho rac ió. a la (jual no és aliè el Departament de Didàctica de les

(Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, es pot convertir, sempre (|ue s'hi sumin

el major nombre de voluntats possibles, en tm bon instrument de consolidació d un ser-

vei educatiu.

Actualment, però. les dues iniciatives <(ne cal presentar com a model (tot i (pte apa-

reixen noves |)ropostes. com l'elaborada pel responsable de l'Arxiu Muni<'i[)al de

Districte de (liutat Vella i referida a la Barceloneta. j)erò (|ue encara no s'han dut a la

j)ràctica) són les tjue es duen a terme a l'eiUoin de l'Arxiu Històric (Comarcal de

Cervera i de l'Arxiu Històric Municif)al de Sant Feliu de Guíxols (***) . Malgrat la di-

ferència de nom (Servei Edncatiu i Taller d'Història, respectivament) i la diferencia de

mètode, ambdues |)resenten nna característica bàsica que pot assegurar la seva comi-

im'ítat i (|ue passa |)er la |jartici[)ació dels ensenvants. Més activ¿nnent en el cas de

(1ervera. |)erò també des de rini<'i en el cas de Sant Feliu, els ensenvants seleccionen els

temes objecte (restudi. en debaten el seu contingut, n'elaboren en exclusiva l'explota-

ció pedagògica i participen en tol im conjunt d'activitats que dinamitzen el [)aper dels

arxius respectius. 171

172


Aijiipstes (iues ex]»priéíicips (,3). model i moilMujues. de les (puds se iriiaiiria de

conèixer una avaluació rigorosa deis resultats assolits, s'haurien d'estendre com una ta-

ca d oli a través dels arxius del nostre país. massa acostumats encara a ser més remolc

que no nu)tor d'iniciatives innovadores.

SEIif EIEDUCAT/['. Ar.iiu ilhfòric Comarcal de Cervera

l/ex])eriència entre l·lnstilnt "Antoni Torroja" i l Arxiu Històric Comarcal de

Cer\'era es va iniciar el 1982. data en la <jual es va organitzar una assignatura

d"EA11^(Ensenyanieiit i Activitats Tècnico-Professionals) programada a nivell de 2n i 3r

de IH P. L'assignatura portava [ler uom '"huroducció a la investigació històrica: les tèc-

ni(|ues de trehall a l'Arxiu". Atès els resuhats positius ()ue es van assolir per amhdues

paris, duram el curs 1080-1990 es va deciflir la creació d'un servei educatiu a Tarxiu.

obeït a diferents nivells d'ensenyament i a tota la comarca de la Segarra. í/e(|uip de tre-

hall està format per dues j)ersoucs. |)rofessores de TInstitut, que hi dediíjuen un total de

vuit hores de classe i ducs més de lU) lectives. Kl finan(janHMn és a càrrec dels de paït a-

ments <le (I idiura i d 'Ensen)amem de la (íeueralitat de (Catalunya.

Les activitats elaborades pel Servei Educatiu s'esiructuren en:

- Preparació de dossiers monogràfics amh fotocòpies de documents originals i/o

transcripcions, escollits específicament per als diferents nivells educatius acompanyats

d 'un (|iiestionari per treballar-los a classe.

A(|uesl dossier és la base de treball dels alumnes i és obert: és a d in no implica ue-

cessàriament l'estufli de tots els seus apaitats i el proi'essor/a {)ot utilitzai- només a(|u<'ll,-.

docunu'uts (jue consideri més adients |)er al nivell dels seus alumnes. És reahrzat amb

documentació procedent exclu.sivameui de l 'AlK] de Cervera i ofereix un venial! auipli

d aspectes diferents d 'un mateix fet per afaviuir (|ue l 'aiunme n'extregui les seves con-

clusions. Lògicament els temes objecte d'estudi s'escullen sempre conjuntament amb els

])rofessors de (Ciències Socials (|ne fluen a terme rex[)erièiu'ia i, en consec[üència. es té

en compte la programació escolar.

Eis temes tractats fins a(|uest moment (La Guerra de! Francès a la Segarra -ISOS-

1S14: K/s Cremis a la Segarra s. XIJII: Els serreis d^infraestruclura-mitjan s. XIX fins als

anys 20: El canri dels costums des del segle XIX fins al 19S6). i també les exposicions

organitzades per al ])tiblic en general tjue reflecteixen a(juests mateixos lemes i. j)er lanl .

creeu mui situació de complicitat entre els alumnes (|ue han treballat els dossiers i els vi-

shants adults, han thigni uus resultats extraordhiàriameut positius tal Í-OU) ho demostra

Tavalnació (|ue els responsables han dut a terme de les diferents experiències.

TALLE/} f ) ' / l I S i m / A - /l/um Històric Municipal de Sant Feliu de C.uí.vols

El Taller d'Història vinculat a l'Arxiu Municipal de Sam Eeliu de Cuíxols va iniciar

les seves activitats l 'any 1987 i fins a(|uest moment s'han elaborat sis dossiers: Sant

Feliu, rila medieval (s. XIV-XV): Sant Feliu de Cuíxols s. XI i-XilI: Les transformacions

del segle XIIII: De la fi de lantic règim a la història contemporània (ISOÓ-ISTO): De

Revista Cata iana d'Arxivística LLIGALL/8 ( 1 9 9 4 )

(¡lian la cila de San! Feliu esderi/iguc ciutat (1S70-Í9I0): Sant Feliu de Ciií.vols. 1910-

1939: De la Priment Guerra Mundial a la (hierra dril.

1) ençà do la seva creació el taller ha coinpral atiih la col.lalíoració. ultra dels res-

ponsables de I Arxiu, de professors d liistiiiil de Hatxillerar i de Formació Professioïial i

mestres (rKGB. el c|ue configura un e<jiii|) (|ne ultrapassa les (|uinze persones. La seva

composició ens pennel apuntar (|ue els usuaris del tallei' són els alunnies dels dos dar-

rers cursos d E( iB i els de segon cicle.

Els dossiers tenen una estructura fjiie en línies generals es repeteix i (jue ve configu-

rada pei' l elahoració d ini text inter|)retatiu (jue ennnarca els fets (jne s'analitzaran i per

uns apèndixs (|ue recullen interpretacions liistòri(]ues (|ne sobre acpiell període lian fet

determinats historiadors, taules estadísti(jues i. lògicamein. alguna re|)roducció i cn es-

pecial transcrijx ions de documents. En el text interpjetatiu s'intercalen reprodiu-cions

de doctunents textuals, i també gravats, dibuixos, plànols. ini|)resos i fotografies.

Realitzat atjuest ti'eball. (|ue té la col·laboració dels ensenvants (tot i que recau fo-

namentalment en els responsables de l Arxin). es procedeix a desenvohi¡>ai" la correspo-

nent [)roposta d activitats i exercicis (jue va a càrrec dels professors i mostres i (|ue serà

la base a partir de la (|ual ha inan de treballar els aitnnnes.

Pai'al.lelanient. i en un intent de superar el marc estrictament escolar, s'organitza

una exposició (objectes i documents) relacionada amb el tema <jue estuília i oberta al

conjvjut de la població, destinatài'ia també de les conferències (|ue se celebren i (|ue en

general transcendeixen I àmbi t local. L ex|)osició és objecte d anàlisi i estuíh |)er part

dels alunuies i sovint s'incor))ora a la mostja algun dels tre])alls (|ue a<|uests han realit-

zat.

La implicació i la complicitat (|ue a(|uest tractament integral del Taller d Història

generen. |)ermet apr{)par Tarxiu i el seu contingut al conjunt de ciutadans (|ue. en justa

correspondència, s'hi im|)li(|nen i col·laboren en foinia d importants donacions de fons

documentals.

/ /. Primeres conclusions

Negar, després d'atjuest recorregut, l'evidència ([ue els arxius catalans són produc-

tors d'activitats de divulgació c uhma l (més enllà de la (jue es des|jrèn de l'ús {lels do-

cuments j)er a la investigació) seria un error injustificable. I lo seria també, però, negar

(jue una gran part de les accions que s'han realitzat no han estat generades desj)rés d 'un

procés de reflexió aprofmidit (jue permeti establir amb claredat els objectius <jue es per-

seguien i es j)lamegi <[uins eren. o j^odien ser. els liijíotètics interessos dels recej)tors.

La còj)ia mimètiíta. en molts casos, del (jue hem anomenat instruments de divulga-

ció; la reduïda originalitat de les j)ublicacions periòdiques: la manca de diversitat en Po-

ferta de cursos, conferències i jornades: Tús recurrent, i en ocasions exclusiu, de les

inuitges fotogràfi(jues en les exposicions i l'efímera, en diversos casos, i sempre escassa

implantació dels serveis educatius, fa (jue hàgiín de tmilisaT' l'encert en el conjmn d in-

tervencions ([ue s'han j)ortat a terme i (jue se'ns reveli com a imj>rescin(lil>le j)oder 17:5

Revista Ca ta lana d'Arxivística LLIGAlL/8 ( 1994 )

com piar anil) una formació específica ])ei' tal de |)0(ior afroiilar am h més garandes

(Tèxií la iioslra a('li\ital en un àmhi l <jne |)resenra moites iiiés difieultars (|ue a(|uelles

<|iie són ajjarents.

Afegim-lii un element clau que hem esmentat al començament: let! nostres actua-

cions ctdlurals han de tenir resultats, és a dir. han de ser avaluables. Avaluació de les

accions i autoavaliiació permanent dels subjectes <jue les impulsen. A(|uest seria tin noti

element fjiie hauríem d inclcture en el nostre treball (juciidià i (|ue ens {)ot ajudar a su-

perar el cofoisnie en el (jual en ocasions ens lu'in instal·lat. Es a partir de la incorpora-

ció d a(|itests nous conceptes en els nostres hàbits metodològics (juan podrem transferir

les experiències a tercers: és a dir. (|uan [)odrem traslladar les idees i les experièiu'ies. els

avenços i els retrocessos.

L anàlisi rie les experiències dutes a terme evidencia, també. (|ue el que cal és con-

centrar-se en una sèrie d'activitats i no dispersar-se entorn de imihiples iniciatives: allò

(/ue es faci cal fer-ho bé. Hem de conèixer en pn)funditat les necessitats del nostres re-

ceptors i. tant o més important, les nostres possibilitats, per tal de no mall)aratar recur-

sos econòmics ni fomire rà|)i<lanieni energies ni il·lusions.

l l i podríem afegir (jue sempre (|ue sigui factible és preferible escometre les accions

com])tant amb les màxiíries col·laboracions |)ossibles. üs tracta de no excloure ni |)erso-

nes ni d'altres e<¡uij)aments. Clal. evidentment. |)actar amb els diferents col·laboradors

{^'parteiudres'^^) quins són els objectius que es persegueixen i dissenvar conjmitament

unes úniques estratègies d'actuació. .4(|uesta manera <le fer. si bé ens pot obligar a com-

partir protagonisme. ens assegura ima major repercussió de les actuacions em})reses. so-

vint mut racioiuilització de les despeses i. sempre, tma a|)ortació d'idees i metodologies

procedents de diferents disciplines i institucions (|ue sens <lubte acaben |)er enricjuir el

coiUingut de les accions desenvolupades i. allò que reahnenl és im|iortain. i)eneficiant la

població a la (|ua] es destinen.

Dos elemcïUs més poden acabar de contribuir a argumentar aquesta necessària re-

novació de les activitats i instruments elaborats des dels arxius. Kn primer lloc. caldria

tjue situéssim en im lloc j)re('erencial de la nostra activitat diària que el rigor no ha de

ser sinònim de l'arorrimenf. Massa sovint la confusió d a(|uests dos termes ha condn'ít a

elaborar imes accions (jue han tüigin precisamem el resulta! invers al tjue hom espera-

va i. conse(|iiemmem. han contril)uït a allunyar la població dels nostres arxius i n 'han

augmentat la seva cripticitat.

Segonament, hauríem d establir (|ue cal investigació, però sobretot cal també ima-

ginació. Hem de conèixer les possibilitats dels nostres fons documemals. però ens hi hem

(raj)ropar amb un esj)erii obert, sense apriorismes encotilladors (.|ue limitin la nostra ca-

pacitat d intenenció o la de tercers. Les possibilitats de la documentació no són infini-

tes. però no hi ha dul>te que són nn'ilt.i|>les. plurals., diverses i. gairebé sempre,

estinudants. l tilitzem-les.

17-f


NOTKS:

I Per a iiiiii aproxiiiuició laiil al t|uc cii |i((clncin iiiitiiiioiiar nniiiiii.nil «lociriiuil clH li·iiiii nmi lii- les ri-rcrí'iinfs hi-lili()fn'iin<ju<'s (|iic luii] iracuii niiil) nu'-". rxluiiiMivimi ai|nfsia qüi'hiii'). ve{;eii Allificli. Rinnoii; Boadiis. .l·iaii: Lu fiiiwióii ail-llimi í/c hx iiir/iiros. Bcrfiarii. Irarfji. dentro de l'alriíiniiiio DNI·IIINI·iiial ili- IÚISICIKIÍ. l'K'l. <)')|>.

- 1 IHCII IVIII clc n-iiuin-ar a(|ní rt-dició per |iai1 d iiii |)anic iilai' (Francesc Costa i Oller) de In revista Mifíliwesi. Dcx-imiciiis liislòrics «le Maliiró. i|iu' aiiih nii Kilal de setze m'mieros vii aparèixer ciiire aliril de i iiiarc; ilo 1 (lom indicava el seu amor i edilor en el |>rinier iininero "el iiroiiòsji d'aiiiienla pnl·liracu'i és el de <lciiiar a i-onèixer molls dociinienis de lii IIÍSKVÍÍI

lie lii ciiiliil poc coni'fjnrs i) inèdils (jne es coiiseneii a diversos ar.xins. I tiniilié la |>iil»licació d'esiiulis que siiposin aljiiitia in-novació en el coneixenicni <le Mataró ". K fen i va ment- en a<|tiesls seize exeniplar» F. Costa dóna a conèixer qnanilial i diver-siuil de docinnentueió; doi·innents lexliials (|ne iinroilneix a |iarlir de rouienlaris: catlografiíi: icono jjra l'i ii: rep rod neci on s l'acsiïnilars <le «locnnienfs i Ireliall̂ < i'investijtació impresos: l>uiclatf;e d"infornuunó procedeiii de docninents. rlalioració de grii-fics: snliniinisii-anieiii de dis(|nels informàtics on s'ofeii-ixen luises de dattes tjiie contenen la informació cori-esponeiil a "alíe-os" i com ril) lie ions iiuliislrials: docuinemació liemern̂ riil'ica. eic.

Acpiesia iiiii'iativa. malanra<lanient avili ja esimncada. Iiaiiria île ser oliseirada anil) aienció pels res pon sa I îles dels ar-xius a I llora <le dotar île contingui les seves piililica<'ions penòilii[iies.

Kn el inoinent ile redactar in|ni'stes línies semilla ser que la manca d'entesa entro el Depariaincin de Cnltiira i el Depanamem d'Kiisenyament. amlidós de In (ieiieralitat de Catalunya, posen en perill la coniimn'iai del Senoi ICdiicaliíi <le I Arxin llislòric Comarcal de Cenera. No cal <lir que aifiK'si seria un final lameiiialile i jienós per nn servei qne lliinv d'i-x-linpr-se lianria de inultiplicar-se arren. com a mínim, de la resta d'ar.xiíis comarcals.

RESl'MEiN RP:SI:ME SUMMARY

Kslf csliidio in'rtciiilf lijiccr

nil haiiiiit-c fvaliiiidvi) ilc Itis .'k I I I I I -

cioncs (jiic. cii iiiiiteria di' <lilii?iióii

t-nhiintl. Iiini llcxudo ii la práclii'H

los nri'liivo.>< cutiilaiu-s cii lo.s I'llti-

mos iiñ<i.s. Kl aimlisis de las iiiicr-

vcncioiifs cotu'fi'ias hc divide <'n

cinco l)lo(|iirs dilVretii-iados: ptilili-

(•{ifioin's do iii.sli'iiiiiciilo.s (Ic diviil-

gai'ióti: piililicjicioiics [XTiódica.s:

ciir.sos. jornada.'̂ y coiifciTiicias;

(•x[)<isici<ini's; ['inalnu'iilc. .si·i'viciofi

»'<liicntivo.s.

Kii freiieral. gran |)ar(f do las

arrioiif's niltnrali's citipn'iidida.s s<-

liaii lici'ho sin iiiia reilr.xión previa

I'll Iirofinulidad, sin marcar los oli-

jciivos ni lo.s tii|i()lt'tiros ri-ceptiircs,

La.s artividadrs .si- ropiaii niiniiiica-

nioiirc. .sin onp:iiiali<lad. y <'(>ii poca

(livcrsiricacióii dr la oferia. Kn defi-

niliva. hemos do ser eapaces de eva-

luar nuestras activiilailes ciiltniales.

y Iniir del abiiiTimienio, I laiT falta

más illlaginación. ci)iiij>agina(la «-on

el rijior lie la inv<·sii<'acióii,

('oKe éliidt* a pour hit! d'éta-

hlir III! biliii) des aclions dp dif-

fusion euhurollp quo les nreliivos

eatahuifs out mises en oeuvre

pendant les dernières années.

L'analyse des interventions les

divise en cinci blocs difl'érents:

puhliealioM d'instruments de

divulgation: f»ui)lieatiuns pério-

diques: cours, journées (héina-

(iques et conférences: exposi-

tions: enfin, services éducatifs.

Kn général, une grande

partie des uolîons culturelles

mises en <»euvre l'ont été sans

réflexion en profondeur préala-

ble. sans que les objectifs aient

été fixés ni les éventuels récep-

teurs identifiés. I.es activités

sont copiées de fa^on niiinéli-

que. sans originalité et sans

gi'unde diversification de l'offre.

p]n conclusion, nous devons être

capables d'évaluer nos propres

activités culturelles et éviter

l'ennui, il nous faut plus d'ima-

gination parallèlement à la ri-

gueur de la recherche.

7/lis sliidy (liiiis lo crd/iKile

iIk' nilliinil (li-is('iiiiii<ili()n (ir/iri-

lit's rarrii'f/ oui hy ihc (\itti/nii ar-

chires orcr the l<i.sl ft'ir yvarn. Tlic

(iiiah .lis of till' s/x'rijîc nr/ivifies in

.splil ii¡) iiilo fin' (liffciviil hlorh:

<li.K.s<'iiiiii(i lion /Jiihlictilioiix: /jcrio-

<Hc(il luiblicaliiiiis: courses, wor-

king dtiys (inti scniiiKirs: vxhihi-

lions. (in</, finally. <'<lii< <ilioii

SI'irires.

Cencrally x/mikiiig, nio.'il of

il H' culinriil nrlirilics n'crt- rrirricd

oui irillioni <my serions phnining

hi'foreliand iiiid irillioii/ haring

idcnlified either llie oh/erlires or

llie /hi'urelicdl Uirgel gron/). The

tirlirilies irere iniilalions of each

other, linoriginid and prorided

ren- limited choice. In short, ire

nnisl he capable of better eraliia-

ting our cultured actirities and

iiroidiiig boii'daiii. More imagina-

tion together wit h iinprored rese-

arch is e< tiled for.

173

L'ESTRATÈGIA DE DIEUSIDELÓ S ARXIU CATALANSS : …catàleg, fl u n cicl dee conferèncie is d'un...

Documents

Transcript of L'ESTRATÈGIA DE DIEUSIDELÓ S ARXIU CATALANSS : …catàleg, fl u n cicl dee conferèncie is d'un...