lettera - cossetania.com · vies de Barcelona pel carrer d’Angleso-la, les Corts entra en la...
Transcript of lettera - cossetania.com · vies de Barcelona pel carrer d’Angleso-la, les Corts entra en la...
Primera edició: Octubre 2013
© Dels textos: Gabriel Pernau
© De les fotografies: Frederic Camallonga
© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions
Edita:
9 Grup Editorial – Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – [email protected]
Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Rocar i Viola
Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig
Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo
Coordinació editorial: lettera (www.lettera.cat)
Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA
ISBN: 978-84-9034-169-8
Dipòsit legal: T 838-2013
El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor
Tots els drets reservats
001-003 ACRÈDITS.1.indd 2 08/08/13 14:46
3
LES CORTS
BARCELONABARRI A BARRI
GABRIEL PERNAUFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA
7
LES CORTS · LA MATERNITAT I SANT RAMON · PEDRALBES
001-003 ACRÈDITS.1.indd 3 08/08/13 14:46
per fer-nos una idea de com era les Corts fins a principis del segle XIX ens hem d’imaginar un poblet de menys de mil habitants de la Catalu-nya interior actual, amb un nucli petit i la resta de la població disseminada en masos envoltats de camps. Així va ser les Corts durant segles. Es trobava només a uns sis quilòmetres de la Bar-celona emmurallada però en la vida quotidiana era molt lluny.
Els seus habitants tenien una forma de vida diferent als de la ciutat i, en moments de guerra, eren els més ex-posats als atacs de les tropes invasores.
Les CortsdeLs Masos ruraLs a La CiuTaT Moderna
Els cortsencs medievals estaven sota la jurisdicció del rei, exempts de pagar tri-buts feudals, tret del d’alberg del mo-narca. En canvi, a nivell eclesiàstic de-penien de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. El primer nucli de població, pel que sembla, s’anomenava Bederri-da. Ja apareix citat el 945, i estava situat entre el Palau Reial i la Maternitat. La primera referència a les Corts (terrenys i cases rurals) apareix en un contracte de venda d’unes vinyes de 1065.
Al segle XIX, les Corts aconsegueix ser reconegut com a municipi (1836), es dota d’eixample, o Corts Noves (a
004-007 AINTRO.1.indd 4 08/08/13 14:52
partir de 1845), cementiri (1847), par-ròquia pròpia (1849) i casa consistorial (1884), fins que el 1897 és annexionat per Barcelona. Els límits de les Corts han variat al llarg del temps. El 1822 va perdre els terrenys per sota de la Travessera, que van passar a Sants, bona part de Pedralbes va integrar-se a Sarrià i un ampli sector del que avui és l’Eixample (inclòs el mercat del Ninot i l’actual Escola Industrial) va ser inclòs dins del municipi de Barcelona.
L’aparició de les primeres fàbriques i cases per als treballadors i la construc-ció de torres d’estiueig va començar a transformar la fesomia del municipi, tot i que el gran canvi arribarà al se-gle XX. Durant el franquisme, la gran Barcelona troba centenars d’hectàrees per expandir-se a ponent de la ciutat. Els antics masos deixen pas a escoles,
asils, instal·lacions esportives i hospi-tals en primer terme, i a centres co-mercials, edificis d’oficines, facultats universitàries, blocs de pisos per a clas-ses mitjanes i benestants a partir de la segona meitat del segle XX.
El districte és, amb diferència, el menys poblat de la ciutat. Té tres barris diferenciats (les Corts; la Maternitat i Sant Ramon, i Pedralbes), separats per l’avinguda Diagonal. Dins dels seus lí-mits s’hi troben el monestir de Pedral-bes, exemples d’arquitectura obrera de finals del XIX i principis del XX, l’encan-tador nucli antic, torres modernistes i el Palau de Pedralbes, gratacels, mo-derns edificis d’oficines, petites zones verdes i grans parcs com el de Cervan-tes, facultats, modestes instal·lacions esportives i el gegantí Camp Nou. Un territori ple de contrastos. u
004-007 AINTRO.1.indd 5 08/08/13 14:52
Les Corts
Pl. de la Reina Maria CristinaCiterea-CiteraPresó de donesRonda del MigEdificis TradeMercat de les CortsPlaça de ComasCasa ConsistorialEls CapellanetsPlaça de la ConcòrdiaSanta Maria del RemeiCan DeuCristalleries PlanellCarrer d’AnglesolaGrafits a Espriu i RodoredaCasa Narcís DeuCamp de les CortsFàbrica Benet i CampabadalPassatge de TubellaL’Illa DiagonalCan RosésPlaça de les CortsPassatges Planell i PinyolAvinguda de TarradellasMonument a TarradellasEl Camp de la CreuColònia CastellsLa Talaia
LA MATERNITAT I SANT RAMON
Palau de Congressos El ViatgerJardins de la Torre MelinaZona UniversitàriaPorta Sud de la Finca GüellCementiri de les Corts
La Masia
El Camp Nou
8
40
10
11
12
12
13
16
17
18
18
20
20
23
23
24
25
26
27
28
29
31
31
33
34
35
35
36
36
39
41
44
44
45
48
49
50
50
Museu del Barça
Sant RamonPassatge de Xile
Colònia Carné
Sant Ramon Nonat
Can Rigal
El Bienestar Obrero
Xemeneia Vicens
Jardins Bacardí
Santa Tecla
La Maternitat
Els Jardins de la Maternitat
Porta Est de la Finca Güell
Torre Rodona
Institut Frenopàtic
Jardins Jaume Vicens Vives
Torres de “la Caixa”
PEDRALBES
Barri de la Mercè
Avinguda de Pearson
Casa Bubé
Col·legi Zurich
Casa Bellver
Mas Pedra Alba
Can Bartomeu
Torre de Santa Caterina
Vil·la Hèlius
Casa Sentmenat
Casa Carreras
Can Balet
Casa Artigas
Monestir de Pedralbes
El Conventet
Creu de Pedralbes
Casa Soler
Torre Cortés
Avinguda de Pedralbes
Circuit de Pedralbes
Santa Maria Reina
54
55
57
57
58
59
60
61
62
62
63
65
66
66
67
68
69
71
72
72
73
73
74
75
76
77
78
78
79
80
80
83
84
85
85
87
88
88
70
004-007 AINTRO.1.indd 6 08/08/13 14:52
7
Casa Nazareth
Parc de Cervantes
Caserna del Bruc
Campus Nord de la UPC
Torre Girona
Computador Mare Nostrum
Col·legi de Censors Jurats
Les Escales Park
Plaça d’Eusebi Güell
Jardins de Shakespeare
Pavellons Güell
Torre Blanca
Palau de Pedralbes
Facultat de Dret
Tennis Barcelona
Casa Hurtado
Plaça de Pius XII
Palau Abadal
Residència d’Oficials
Santuari de Santa Gemma
90
91
93
94
95
97
98
98
100
101
103
105
105
107
109
110
112
114
116
117
004-007 AINTRO.1.indd 7 08/08/13 14:52
l’actual barri inclou la primera agrupació urbana de les Corts. Les Corts Velles van néixer al llarg d’un antic camí que portava de Barcelona a Sarrià (actual carrer de les Corts), paral·lel a l’anomenat Torrent dels Morts, entre el que avui són El Corte Inglés i la Travessera de les Corts. Era un nucli de cases petites, de tipus ru-ral i sense gaire activitat, que quedava lluny de la gran ciutat i que comptava amb un hostal.
A mitjan segle XIX, les Corts és un municipi independent amb poca po-blació, poca indústria, amb una economia basada en l’agri-cultura i poc estructu-rat. Els propietaris locals impulsen la creació d’un nou nucli. Urbanitzen la plaça de la Con-còrdia, on es cons-trueix la parròquia del Remei i els carrers del voltant. A mig camí entre les Corts Noves i les Corts Velles, sorgeix la plaça de Comas, on es basteix un edifici consistorial a l’al-çada del poble que els prohoms locals havien imaginat.
Amb l’arribada, el 1877, dels tram-vies de Barcelona pel carrer d’Angleso-la, les Corts entra en la modernitat. Si més no en teoria, perquè el municipi va tenir un desenvolupament més lent que la resta del pla de Barcelona. L’any 1860 tenia 820 habitants. El 1897, en el moment de ser annexionat per Bar-celona, 7.500. Aquest creixement tar-dà i la reserva de sòl que comporta,
LES CORTSLES CORTS
El molt rural poble de les Corts va
entrar en la modernitat el 1877, quan el tramvia de Barcelona va arribar al carrer d'Anglesola, autèntic carrer gran
del vell poble
008-039 CORTS.1.indd 8 09/08/13 10:29
9
1
23
5
4
6
78
910
11
12
13 1415
16
17
18 19
008-039 CORTS.1.indd 9 09/08/13 10:29
permetrà la realització de grans pro-jectes urbanístics en la segona meitat del segle XX.
El barri actual és eclèctic. Té zones residencials benestants (la part alta de la Diagonal) i zones obreres (els últims habitatges de la Colònia Castells). Té zones de casetes encantadores (el pas-satge de Tubella o el nucli antic de les Corts, avui zona de vianants), i grans illes de cases com les que s’aixequen a tocar de la Gran Via de Carles III. Té zones de gran brogit comercial (L’Illa Diagonal i El Corte Inglés) i una multi-tud de petites zones verdes on trobar una mica de pau. u
1 PL. DE LA REINA MARIA CRISTINA
És un dels punts més concorreguts del sector de ponent de la Diagonal. Per la confluència de l’avinguda amb la Gran Via de Carles III, per la pre-sència d’una parada del metro i per una fabril activitat ciutadana gràcies a la presència d’El Corte Inglés i de
grans edificis d’oficines com les seus corporatives de “la Caixa” i del Grup Planeta. Per la banda de Pedralbes hi ha dos edificis singulars, la Residència d’Oficials i l’antic Palau Abadal. Com a plaça, però, quasi no té res de remar-cable, tret d’un original rellotge de
les corts
1
008-039 CORTS.1.indd 10 09/08/13 10:29
11
sol que es troba sobre el paviment de la petita illa del costat muntanya: per saber quina hora és, situeu-vos sobre el mes de l’any que correspongui; la vostra ombra us indicarà l’hora solar de forma molt aproximada. És obra de Quim Deu. Resulta curiós que les
Corts tingui una plaça dedicada a Maria Cristina. Sent reina regent i el mateix any que les Corts aconseguia la seva independència municipal va ser obligada a acatar la Constitució i el 1888 es va posar la primera pe-dra d’un conjunt d’habitatges socials
UN BARRI MOLT VERDEl barri de les Corts disposa de nombro-sos espais verds que ocupen les petites escletxes sorgides amb el creixement urbanístic de la ciutat. A més de la plaça de les Corts, trobem els Jardins de Joan Alisent (Gelabert-Camí Vell de Sarrià), la plaça de Caba (Josep Tarradellas-Enten-ça), els Jardins de Can Cuiàs (Marquès de Sentmenat), la plaça del Sòl de Baix (entre Fígols i Gerard Piera), els Jardins de les Infantes (Can Bruixa-Vallespir), els Jardins de Joaquim Ruyra (entre Traves-sera de les Corts i Taquígraf Garriga) ola plaça del Doctor Barraquer (avinguda
de Sarrià-Travessera de les Corts), amb uns originals bancs ondulats i fanals inclinats.
Intercalats amb els moderns blocs d’oficines de la vorera del costat mar de la Diagonal es troben els sobris Jardins de Clara Campoamor (inclo-uen una àrea amb gespa i l’escultura d’acer CITEREA-CITERA (2), de María Luisa Serra, del 1993) i Ferran Sol-devila. A l’anodí sector del barri que queda per sobre de la Diagonal hi ha els Jardins Olga Sacharoff, Can Batllo-ri, Blanca Selva i Henry i Can Feu, tots envoltats de blocs de pisos.
008-039 CORTS.1.indd 11 09/08/13 10:29
les corts
4 RONDA DEL MIGLa Ronda del Mig, també anomenada Gran Via de Carles III, separa, al seu pas pel districte, el barri de les Corts del barri de Pedralbes i del de la Ma-ternitat i Sant Ramon. El sector que es troba per damunt de la Diagonal i el tram comprès entre la plaça de la Rei-na Maria Cristina i el carrer de Mejía Lequerica resulten infranquejables per als vianants. En canvi, el tram comprès entre aquest carrer i l’avinguda de Ma-drid és més permeable gràcies a les obres de cobertura realitzades entre els anys 1995 i 2002. Així, l’antic esvoranc es convertia en una rambla que avui acull una intensa activitat ciutadana. Es posava fi a una campanya de reivindica-ció veïnal iniciada a finals dels anys 60, quan els responsables urbanístics van dissenyar una autopista urbana. Allà on abans només hi havia soroll constant i pol·lució, ara hi ha bancs, arbres i un relatiu silenci, sobretot si ho comparem amb abans de la reforma. u
008-039 CORTS.1.indd 12 09/08/13 10:30
133 PRESÓ DE DONESL’illa de cases que actualment ocupen els grans magatzems d’El Corte Inglés (Dia-gonal, Joan Güell, Europa, Carles III) té una llarga història que, en certa ma-nera, exemplifica la trajectòria que ha seguit el districte i barri de les Corts. Durant cinc segles, aquestes terres van estar ocupades per un mas cone-gut com a Can Duran o Can Feló. L’any 1886 la finca va ser adquirida per unes dominiques franceses que hi van fer l’asil del Bon Consell (“para niñas extraviadas o próximas a perderse”). Més tard es convertiria en col·legi i el
1936 va ser col·lectivitzat per la FAI i convertit en presó de dones, de re-cord funest per a aquelles que hi van anar a raure durant el franquisme. El 1955 la presó es va traslladar a la Tri-nitat i vuit anys més tard les monges van recuperar la propietat. La intenció de fer-hi una escola mai es va arribar a materialitzar. El solar de Diagonal-Gran Via de Carles III tenia molts pretendents. Una immobiliària va adquirir el terreny i el 1974 van obrir els grans magatzems. L’actual edifici té una petita placa que en recorda la història.
prop de la plaça de Can Rosés, que havia de dur el seu nom i que mai es va arribar a fer.
5 EDIFICIS TRADE
Tenen més de 45 anys però les seves formes continuen igual de vigents que el primer dia. Les façanes on-dulades recobertes de vidre fosc de les torres d’oficines Trade (Gran Via de Carles III, 92) van ser trencadores quan es van inaugurar, el 1968. De fet, s’inspiraven en una solució que l’arquitecte Mies van der Rohe havia utilitzat feia 20 anys a Nova York. Es tracta dels murs cortina, tot i que en les quatre torres projectades per Jo-sep Antoni Coderch i Manuel Valls Vergès hi havia trampa: en comptes de fer una estructura central que sos-tingués tot el pes de l’edifici, van op-tar per una construcció convencional recoberta de vidre. Això sí, l’atractiu estètic de les quatre torres és indiscu-tible. El projecte va suposar la demo-
008-039 CORTS.1.indd 13 09/08/13 10:30