1

LÈXIC

La precició lèxica

Aquest document pretén aclarir els dubtes de significat que puguen surgir en l’ús d’alguns grups de paraules en comparació, principalment, amb el castellà.

1 eixugar , assecar

eixugar 1 1 v. tr. [LC] Assecar (una cosa mullada) passant-hi quelcom que s’emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap. Eixugar-se les mans amb una tovallola. Eixugar-se el front cobert de suor amb un mocador. Eixugar-se els ulls mullats de llàgrimes. Eixugar-se els llavis. Eixugar-se els peus a l’estora. 1 2 v. tr. [LC] Assecar una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti (la humitat). Amb una baieta, eixugar l’aigua que ha caigut a terra. Eixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador. 1 3 v. tr. [LC] per ext. Eixugar la pols d’un moble passant-hi un drap. 2 1 tr. [LC] Assecar (una cosa mullada) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara. El sol eixuga les plantes mullades de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot. 2 2 intr. pron. [LC] Amb aquest vent la roba s’eixugarà de seguida. 3 1 tr. [LC] Treure tota l’aigua, tot el líquid, (d’un recipient). Eixugar un safareig, un pou, una bassa. 3 2 intr. pron. [LC] Una font, un rierol, etc., assecar-se. 3 3 tr. [LC] [AGR] Escórrer totalment la llet (a una vaca, a una cabra, etc.). Quan muny les ovelles, les eixuga. 3 4 tr. [AGR] Fer que (una vaca, una cabra, etc.) deixi de donar llet. 3 5 intr. pron. [LC] Una vaca, una cabra, etc., perdre totalment la llet. 4 1 tr. [LC] Exhaurir 2 . Eixugar el peix d’una bassa. Eixugar l’edició d’un llibre. 4 2  [LC] eixugar la butxaca d’algú Deixar-lo sense diners. 4 3 tr. [ECT] Liquidar, pagar totalment, (un deute, un dèficit, etc.).

assecar 1 1 v. tr. [LC] Llevar la humitat (d’una cosa). Estendre una tovallola per assecar-la. Assecar fulles de tabac. 1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir sec, sense humitat. Poseu la roba estesa al sol perquè s’assequi. 2 1 tr. [LC] Deixar sense aigua (un riu, un llac, etc.). Assecar un aiguamoll. 2 2 intr. pron. [LC] Un riu, una font, etc., restar sense aigua. Fa dos anys que la llacuna es va assecar. 3 1 tr. [LC] Fer perdre el suc, la saba, (a una planta, a un òrgan). Les calors excessives han assecat el blat. 3 2 intr. pron. [LC] Una planta, un òrgan, perdre el suc, la saba. Les vinyes s’assecaran si no plou aviat.

2

3 3 intr. pron. [LC] Un animal, perdre el greix, la carn. Sense llet, els vedells s’assecaven. 3 4 intr. pron. [LC] Esdevenir insensible. Abans era generós i compassiu, però ara s’ha ben assecat. 4 tr. [HO] Preparar (la carn i el peix) mitjançant la sal, el fum, etc., de manera que la pèrdua de la humitat en permeti la conservació.

En valencià tenim aquests dos verbs que s’usen a vegades erròniament com a sinònims, però que, de fet, no ho són. Assecar és simplement ‘fer que una cosa esdevingui seca, perdi la humitat’. En canvi, eixugar té un significat molt concret que és ‘llevar la humitat, l’aigua (d’una cosa molla)’. De fet, usem assecar quan la humitat és inherent a la substància, mentre que emprem eixugar quan aquesta humitat li ha estat afegida. Així, diem eixugar-se les mans, la cara, etc.; també estenem la roba al sol perquè s’eixugue. Un eixugamà (o eixugamans) és un estri per a eixugar-se les mans. Hi ha també altres usos anàlegs de eixugar com eixugar-se la suor, les llàgrimes, etc.; fins i tot diem eixugar-se la boca. Diferentment diem que una font s’asseca o que certs productes alimentaris es deixen assecar per a aplicacions posteriors. No hem de confondre, doncs, un assecador amb un eixugador. Hi ha eixugadors de mans, de cabells, etc., casos en què no és propi anomenar-los assecadors, ja que aquests són sobretot aparells industrials destinats a assecar diferents productes.

2 grandesa , grandària, magnitud

grandesa 1 1 f. [LC] Cosa pròpia d’una persona, d’un poble, puixants. Les grandeses del poble romà. 1 2 f. [LC] Grandor moral. Grandesa d’ànima. 2 f. [HIH] Dignitat de gran d’Espanya.

grandària

f. [LC] Grandor física. La grandària d’una sala.

3

magnitud

1 f. [LC] Grandor . La magnitud de la seva falta. 2 1 f. [FIF] [MT] Propietat física capaç d’ésser mesurada. La velocitat, la temperatura, el pes, etc., són magnituds físiques. 2 2  [FIF] magnitud extensiva Magnitud que es duplica en considerar dos sistemes idèntics. 2 3  [FIF] magnitud intensiva Magnitud el valor de la qual no varia en posar en contacte dos sistemes idèntics en equilibri. 3 1 f. [FIA] Qualitat característica dels astres relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric donat a partir d’una referència arbitrària, que va creixent com més dèbil és l’astre. 3 2  [FIA] [FIF] magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de 10 parsecs de la Terra. 3 3  [FIA] [FIF] magnitud aparent Unitat de mesura de la lluminositat aparent d’un astre, logarítmica, que es calcula a partir de la lluminositat aparent d’aquest i d’una lluminositat aparent de referència. 3 4  [FIA] [FIF] magnitud bolomètrica Magnitud d’un astre mesurada en totes les longituds d’ona de l’espectre electromagnètic. 3 5  [FIA] [FIF] magnitud visual Magnitud aparent d’un astre mesurada en la zona de l’espectre electromagnètic en què l’ull humà és sensible. 4 f. [GL] magnitud sísmica Mesura de la força d’un terratrèmol atesa l’energia alliberada en forma d’ones elàstiques.

La grandesa es pròpia d’una persona o d’un poble puixants (les grandeses del poble romà) o a l’elevació moral (grandesa d’anima). La grandària es refereix a la grandor física; allò que té de gran una cosa (la grandària d’una sala). Per altra part, la magnitud és el que té de gran una cosa que pot ser major o menor, com una llargària, una àrea, una velocitat, una pressió, un pes, una tensió… (magnitud sísmica, magnitud biomètrica).

3 posar , ficar, introduir

posar 1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat. Posar un llibre a l’armari. Posar l’olla al foc. Posar la clau al pany. Posar oli en un llum. Posar sorra als caminals. Posar la sopa a la taula. Posar sentinelles a les portes. Posar algú els peus als estreps. Posar la data a una carta. Posar una coma, un punt i coma, un punt. Posar l’abric a un nen. Posar-se l’abric, el capell. Posar la sella a un cavall. Posar les cordes a un violí. Si està dret, posa-ho ajagut. Posar un escrit en francès. Posar un nen a pensió.

4

1 2 v. tr. [LC] per ext. Posar-se alguna cosa al cap. Posar diners en un negoci. Tu hi posaràs els diners, i jo, el treball. Posar ordre en els seus afers. Posar un nom a algú. Posar preu a una cosa. A quant me’l poseu, el quilo de raïm? Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una cosa. 1 3 intr. pron. [LC] Passar a un lloc determinat, a una nova posició, a un nou estat. Tot jugant, s’han posat sota la flassada. Posar-se de puntetes, de genollons. S’ha posat content. 1 4  [LC] posar cert temps a fer una cosa Esmerçar-l’hi. Quantes hores hi posareu, a reparar-me el motor? 1 5 v. tr. [LC] Fer que (una qualitat, una activitat anímica o una altra cosa immaterial) estigui en un subjecte determinat. M’ha posat la por al cos. Posar confiança en un metge. Posar esment en allò que hom fa. Posar algú atenció al que li diuen. Haurem de posar pau o acabaran fent-se mal de veritat. 2 tr. [LC] Treure (una cosa nova), adquirir-la, començar a tenir-la. Posar les dents un infant. Posar pèl un animal. Posar arrels una planta. Posar seny. Posar anys. 3 1 tr. [LC] Suposar 1 2 . Posem que sigui veritat. 3 2  [LC] [AD] posat que loc. conj. En el cas que. Ho faré, posat que hi estigui d’acord. Posat que vingui, que no ho crec. 4 1 intr. pron. [LC] Un líquid, perdre les substàncies estranyes que l’enterboleixen per deposició d’aquestes al fons del recipient. Posar-se el vi. 4 2 intr. pron. [LC] per ext. Era un baliga-balaga; però, amb els anys, s’ha posat.

5 aux. pron. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, començar a fer, a esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure. 6 intr. [LC] Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d’altri. On poses quan vas a Tortosa? A Calella, posarem a casa dels meus cosins. 7 intr. pron. [LC] Un ocell que volava, parar-se sobre una cosa. Els coloms es posen a la cornisa i embruten la façana. 8 intr. [LC] Fer de model a un artista.

ficar

1 1 v. tr. [LC] Fer entrar dins un lloc. Ficar la clau al pany. Ficar els peus a l’aigua. Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se els dits a la boca. Ficar-se al llit. 1 2  [LC] ficar al pap alguna cosa Menjar-se-la. 1 3  [LC] ficar els genolls [o ficar els genolls en terra] Agenollar-se . 1 4  [LC] ficar esperons al cavall Ferir-lo amb els esperons. 2 1 tr. [LC] ficar a algú els dits a la boca Provocar-lo, portar-lo amb habilitat, a dir alguna cosa. 2 2  [LC] ficar cullerada en una qüestió (o en una conversa, etc.) Intervenir-hi. 2 3  [LC] ficar el nas en alguna cosa Intervenir-hi sense tenir-hi dret. 2 4  [LC] ficar el nas pertot arreu Tafanejar-ho tot. 2 5  [LC] ficar la banya en un forat [o ficar la banya] Entossudir-se a fer alguna cosa. 2 6  [LC] ficar la pota Intervenir en alguna cosa fent o dient algun despropòsit, una bestiesa, etc.

5

2 7  [LC] ficar-se al cap alguna cosa Posar-se al cap alguna cosa. 2 8  [LC] no ficar-se res a la butxaca No treure cap profit d’una cosa. 2 9  [LC] tenir algú ficat a la butxaca Tenir-lo a la seva disposició, fer-ne el que un vol. 3 1 intr. pron. [LC] ficar-se de peus a l’aigua [o ficar-se de peus a la galleda o ficar els peus a la galleda] Dir o fer una cosa inconvenient, ridícula. 3 2  [LC] ficar-se en bucs Algú, ficar-se on no li importa. 3 3  [LC] ficar-se una cosa entre cella i cella Tenir un ferm propòsit, una idea fixa. 4 1 tr. [LC] Fer entrar (algú) en un afer, posar-lo en una situació. Ha ficat tots els companys en un bon embolic. 4 2 intr. pron. [LC] En Pau sempre es fica on no el demanen.

introduir

1 1 v. tr. [LC] Fer entrar. Introduir la mà en un forat. Introduir l’aigua en un conducte. Introduir mercaderies en un país. Introduir els forasters a la cambra del malalt. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Introduir personatges en una novel·la, en una obra dramàtica. 1 3 intr. pron. [LC] Entrar 1 1 . L’aire s’introdueix als pulmons. S’han introduït a la casa pel balcó. 2 tr. [LC] Fer que (algú) sigui admès o rebut. Introduir algú a la cort del príncep.

3 1 tr. [LC] Posar en ús. Introduir nous costums en un poble. 3 2 tr. [LC] per ext. Introduir el desordre en una reunió. Introduir la discòrdia en una família.

Ficar, a més d'altres matisos, significa "fer entrar (una cosa) dins d'una altra o dins d'algun lloc", "fica les claus en el calaix (o en el pany)", "fica el menjar (o la coca) en el forn", "no para de ficar-se les mans en les butxaques", etc., mentre que posar, entre altres accepcions, és "fer que una cosa estiga en un lloc determinat on no estava", "fer que una cosa estiga en una nova posició", "posar un llibre a l'armari", "posar dreta la granera", "posar bé les cadires", etc. "Posar" pot ser sinònim de "col·locar", "situar", "ubicar", "afegir", "aplicar", "instal·lar", etc. "Ficar" també és "posar una cosa dins d'una altra", com en "fica-ho (o posa-ho) ben a dins", "no has ficat (o posat) bé la clau en el forat del pany"; també en sentit figurat, "no hi ha manera de ficar-li-ho (o de posar-li-ho) en el cap", etc. És a dir, "ficar" és quasi sempre canviable per "posar" en el significat de "introduir", "clavar" i sentits semblants, però "posar", en la majoria de les seues accepcions, no és sinònim de "ficar", perquè no devem dir "fica dreta la granera", "fica bé les cadires", ni "s'ha ficat a treballar de manobre" o "es ficaran a viure arrendats". En estos últims casos el verb és "posar". Finalmen, introduir, a més de fer entrar, pot significar posar en ús (introduir nous costums en un poble).

6. elaborar, cofeccionar, fabricar

6

elaborar 1 v. tr. [LC] Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions. Elaborar un producte químic, una substància alimentària. 2 v. tr. [LC] Un òrgan, un organisme, produir una substància. El fetge elabora la bilis. Les plantes elaboren la saba. 3 v. tr. [LC] per ext. Elaborar una teoria. Elaborar un projecte de llei.

confeccionar v. tr. [LC] Fer enterament combinant diferents elements, ingredients, etc. Confeccionar una màquina. Un taller on confeccionen vestits.

fabricar

1 v. tr. [LC] [IMI] Algú, fer amb primeres matèries que hom treballa (mercaderies i altres productes). Fabricar paper, sabó. Fabricar armes, espelmes. Fabricar moneda falsa. 2 v. tr. [LC] [IMI] Construir (un edifici, un mur, etc.). Fabricar un dic. 3 v. tr. [LC] per ext. Fabricar mentides. Fabricar algú la seva fortuna.

Per tant, es fabriquen cotxes, máquines, mobles, etc., però es confeccionen vestis i s’elaboren menjars, projectes, teories…

7 òrgan, orgue

òrgan 1 1 m. [MD] [ZOA] [BI] Part d’un animal o d’una planta adaptada a l’acompliment d’una funció específica, com el cor, l’arrel, el fetge, etc. Òrgans genitals. 1 2 m. [EI] En tecnol., part component que fa un ofici essencial en el treball d’una màquina complexa, com el cilindre d’una màquina de vapor. 2 1 m. [LC] [AD] Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció important. Un diari òrgan del partit republicà. 2 2 m. [AD] Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a aquesta unitat. Òrgans del Govern. Òrgan col·legiat.

orgue 1 1 m. [LC] [MU] Instrument de vent que consta d’un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l’aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d’un o més teclats. L’orgue de la catedral. Tocar l’orgue. Cor amb acompanyament d’orgue. 1 2  [MU] orgue major [o gran orgue] El cos sonor més important de l’orgue, accionat per un teclat propi. 2 1 m. [LC] orgue de gats Discussió, reunió, etc., en què tothom enraona i ningú no s’entén. 2 2  [LC] no estar per orgues Expressió que indica que algú no es vol embolicar en un

7

afer, en una discussió, etc. 3 m. [LC] [MU] orgue de maneta Orguenet 1 . 4 m. [DE] Arma de foc que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.

Bàsicament, l’òrgan és una part d’un ésser viu que fa una funció i l’orgue és un instrument musical

8 espelma, vela, vetla

espelma 1 f. [LC] Candela d’esperma de balena, de cera o d’estearina, normalment curta i gruixuda, emprada per a ús domèstic. 2  [LC] fer d’espelma Acompanyar una parella d’enamorats per vigilar-los.

vela 1 1 f. [LC] [TRA] [SP] Tros de lona o de tela forta format ordinàriament de diferents peces cosides, que es ferma a l’antena, a les vergues o als estais d’una nau per rebre el vent i fer que aquest faci córrer la nau. Vela baixa, alta. 1 2  [TRA] [SP] vela bermudiana Vela de tallant triangular usada com a vela major en la majoria d’embarcacions esportives. 1 3  [TRA] vela de creu Vela rodona. 1 4  [TRA] vela de mitjana Vela triangular que s’hissa en l’arbre de mitjana. 1 5  [TRA] vela de tallant [o vela de tall] Vela triangular o trapezial que, quan és caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa. 1 6  [TRA] vela llatina Vela triangular que s’enverga a una antena, molt usada a la Mediterrània. 1 7  [TRA] [LC] vela rodona [o vela quadra] Vela de forma rectangular o trapezial que se subjecta a l’arbre mitjançant una verga horitzontal. 2 1 f. [LC] anar a la vela [o anar a tota vela] a) Anar molt de pressa. 2 1  [LC] [TRA] anar a la vela [o anar a tota vela] b) Navegar a la vela. 2 2  [LC] anar a la vela Estar embriac. 2 3  [TRA] anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. 2 4  [TRA] anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. 2 5  [LC] fer-se a la vela Anar-se’n. 2 6  [TRA] prendre vela [o fer vela, o fer-se a la vela, o donar vela] Posar-se a navegar. 3 f. [LC] [TRA] Nau de vela. Una flota de vint veles. 4 f. [SP] Esport nàutic que es practica amb embarcacions de vela. 5 1 f. [LC] [TRG] Tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai. Els enveladors han alçat les veles dels costats. 5 2 f. [TRG] Coberta de lona que porten alguns vehicles destinada a protegir allò que transporten de les inclemències del temps. Un carro de vela.

vetla (vetlla)

8

1 1 f. [LC] Acció de vetllar. Consagrar moltes vetlles a l’estudi. 1 2 f. [LC] Conjunt de les hores de vespre en què hom està llevat, que hom dedica a una tasca, etc. A casa passem les vetlles llegint. 2 f. [LC] Vigília 1 1 .

En resum, espelma és un objecte de cera que fa llum, vela és un tros de lona o tela que uses les naus per navegar i vetla (vetlla) és el tems que es passa despert fent alguna activitat.

9 termini, terme, límit

termini 1 1 m. [LC] [DR] Terme o temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d’un contracte, per al compliment d’una obligació o per a la interposició d’una demanda, un recurs, un escrit, etc. Termini judicial. 1 2  [AD] a curt termini loc. adv. Dins d’un període breu de temps. 1 3  [AD] a llarg termini loc. adv. Dins d’un període llarg de temps. 1 4  [LC] [ECT] a terminis loc. adv. Mitjançant pagaments successius que es fixen al moment d’efectuar una operació de compravenda. Comprar a terminis. Venda a terminis. 2 m. [LC] [ECT] Suma que s’ha de pagar en escaure’s un termini. Pagar el primer termini.

terme 1 1 m. [LC] [DR] Fita que assenyala els límits d’una extensió. Posar termes a un camp. 1 2 m. [LC] [DR] [AD] Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme. 1 3 m. [AGR] Terreny bo per a la pastura. 2 1 m. [LC] Fi d’un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al terme de la cursa. 2 2  [LC] portar a terme una cosa Portar a cap una cosa. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes. 3 1 m. [LC] Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme. 3 2 m. [LC] Grau de situació de persones o de coses en relació amb criteris de jerarquia, poder d’exhibició, etc. El germà petit sempre quedava en segon terme. 4 1 m. [LC] Fi d’un període de temps, època en què quelcom fineix, en què hom ha de pagar un lloguer, etc. Cal posar terme a les seves disbauxes. Aquest teu procedir, quan tindrà terme? 4 2 m. [LC] [ECT] Termini . En el terme de cinc anys. Pagar el primer terme. Manllevar una cosa a llarg terme. Vendre, comprar, alguna cosa a termes. 5 1 m. [LC] [FL] Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat. 5 2 m. [FL] Element que estableix amb un o uns altres una relació, una oposició, etc. 5 3  [FL] terme de polaritat Element lingüístic que requereix un context positiu o negatiu per a poder ésser utilitzat en l’oració.

9

5 4  [FL] terme d’una preposició Complement d’una preposició. 5 5 m. [FL] En gram., acabament d’un procés verbal. 6 1 m. [LC] [FS] En lòg., subjecte o predicat d’una proposició. 6 2 m. [LC] [FS] Component integrant, amb dos més, d’un sil·logisme, on tots tres figuren dues vegades. Terme major, terme mitjà, terme menor. 7 1 m. [LC] [MT] En mat., part d’una expressió algebraica separada de les altres pel signe més o pel signe menys. 7 2 m. [MT] [LC] Quantitat que entra en una raó, una proporció, una progressió, una sèrie, etc. 7 3 m. [LC] [MT] Nombre enter dels dos que serveixen per a escriure un trencat. 7 4  [LC] terme mitjà Quantitat que resulta de sumar un cert nombre de quantitats i dividir la suma pel nombre d’elles. 7 5  [MT] termes algebraics semblants Termes que contenen les mateixes lletres afectades dels mateixos exponents. 7 6  [MT] termes homòlegs d’una sèrie de raons Antecedents o conseqüents. 7 7  [MT] termes mitjans d’una proporció Termes que es troben entre el primer i el quart. En una proporció el producte dels termes mitjans és igual al producte dels extrems. 8 m. [FS] [FL] [MT] terme consegüent Consegüent 2 . 9 1 m. pl. [LC] [DR] Condicions, circumstàncies que limiten quelcom. 9 2 m. pl. [LC] [DR] Proposicions, limitacions, establertes en un contracte.

límit 1 1 m. [LC] Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Aquestes serralades marquen el límit meridional de la contrada. Haver arribat al límit d’edat assignat per la llei per a exercir un càrrec. 1 2 m. [LC] Punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat. Tot té un límit, els seus límits, en aquest món. El seu atreviment no té límits. 2 m. [MT] En mat., valor fix al qual una quantitat variable pot acostar-se tant com es vulgui. 3 1 m. [OP] [FIF] límit d’adherència Adherència en el moment en què la roda d’un vehicle comença a patinar. 3 2  [FIF] límit de fluència Valor de l’esforç de tracció en què es comença a presentar el fenomen de fluència en un material.

Així doncs, el termini significa bàsicament el període de temps emprat per a alguna cosa, el terme es refereix a un espai, mentre que el límit és el final d’un temps o d’un espai.

10 farcir, encabir, omplir

farcir 1 v. tr. [LC] [HO] Omplir de carn trinxada i d’altres ingredients (un ocell, un pastís, etc.). Van farcir un gall dindi. Un braç de gitano farcit de crema. 2 v. tr. [LC] Omplir fins a l’atapeïment. Ha farcit el vestit de guarniments.

encabir v. tr. [LC] Ficar, acomodar (algú o alguna cosa) en algun lloc fent-l’hi cabre. La

10

furgoneta ja és plena: no sé pas on les encabirem, aquestes dues cadires. Ara surt l’últim cotxe: hem de veure si ens hi podem encabir.

omplir 1 1 v. tr. [LC] Ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Aquesta feina m’omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions. 1 3  [LC] omplir el cap a algú Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses. 1 4  [LC] omplir el pap [o omplir el ventre, o omplir la panxa] Menjar. 1 5  [LC] omplir la mesura Arribar a l’últim límit d’una cosa. 1 6  [LC] omplir-se les butxaques Enriquir-se. 1 7 intr. pron. [LC] Un receptacle, un buit, esdevenir ple. Un safareig que tarda tres hores a omplir-se. 1 8 intr. pron. [LC] Engreixar-se . 2 1 tr. [LC] Fer ocupar la capacitat (d’un receptacle, d’un buit) per alguna cosa. Omplir un got de vi. Omplir els buits d’un objecte amb cera. 2 2 tr. [LC] per ext. Aquesta nova m’ha omplert d’alegria, de satisfacció. Omplir algú de lloances. T’omplirà de cops. 2 3 intr. pron. [LC] Un receptacle, un buit, ésser ocupat per alguna cosa. Tota la casa s’ha omplert de fum. 2 4 intr. pron. [LC] Omplir-se els mobles de pols. Omplir-se algú de taques. 2 5  [LC] omplir a algú el cap de cascavells Omplir el cap d’esperances falagueres, d’il·lusions, etc.

En definitiva, farcir és omplir algun aliment amb altres aliments (pollastre farcit), omplir és ocupar la capacitat d’un objecte i encabir és fer cabre alguna cosa en un lloc que ja és ocupat.

11 altura, alçària, alçada, altitud

altura

1 1 f. [LC] Distància vertical d’un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. Vola a una gran altura. Enlairar-se fins a una altura de mil metres.

1 2  [LC] a l’altura de loc. prep. a) Al mateix paral·lel de. Eren a l’altura de Gandia. 1 2  [LC] per ext. a l’altura de loc. prep. b) Els nostres jugadors estan a l’altura dels anglesos. No està a l’altura del seu temps, de les circumstàncies. 1 3 f. [GL] En topografia, alçària determinada mitjançant els instruments d’anivellació. 1 4 f. [LC] [MT] Segment perpendicular a la base comprès entre la base i el vèrtex oposat, en el triangle, el con i la piràmide, o entre la base i el costat o la cara oposats, en el paral·lelogram, el paral·lelepípede i el cilindre. 1 5 f. [MT] Longitud d’aquest segment. 1 6  [FIA] altura d’un astre Angle entre l’horitzó sensible i un astre, mesurat sobre la vertical d’aquest. 1 7  [FIA] altura del pol Per a un punt sobre la superfície terrestre, arc de meridià

11

comprès entre el punt de l’horitzó sensible més pròxim al pol i el pol. 1 8  [FIA] altura meridiana d’un astre Altura d’un astre quan passa pel pla meridià. 1 9 f. [LC] Altesa 1 . 2 1 f. [LC] [GL] Lloc elevat. Des d’aquella altura dominàvem tota la ciutat. 2 2 f. [LC] [GL] Petita elevació del terreny. 3 f. pl. [LC] Cel 3 1 . Déu de les altures. 4 1 f. [MU] En mús., qualitat del so amb relació a la freqüència. 4 2 f. [FL] En fonèt., grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.

alçària

1 f. [LC] [FIM] [AGF] Dimensió d’un cos en direcció vertical. L’alçària d’una muntanya. L’alçària d’un arbre. Una alçària de vint pams. Fa vint pams d’alçària. L’alçària d’un triangle, d’una piràmide, d’un con. 2  [FIM] alçària baromètrica Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica.

alçada

1 f. [LC] [IMF] Acció d’alçar; l’efecte. 2 f. [AF] fer alçada En enquadernació, disposar ordenadament en pila els plecs d’un tom prenent-ne un de cadascuna de les piles de plecs d’igual signatura, per tal de lligar-los. 3 1 f. [DR] En jur., recurs d’apel·lació en l’àmbit contenciós administratiu. 3 2 f. [DR] Conjunt d’actuacions d’aquesta apel·lació. 4 f. [LC] [IMF] Alçària, especialment d’un home o d’una bèstia. L’alçada d’un cavall. Quant fas d’alçada?

altitud

f. [GG] [LC] Altura d’un punt de la Terra respecte al nivell del mar.

La paraula altura designa la distància vertical d'un punt a la superfície de la terra o a qualsevol altre terme de comparació:› L'avió vola a gran altura.› Els quadres no estan a la mateixa altura.

En una figura geomètrica, una altura és un segment traçat des d'un vertex i perpendicular a un costat o a una cara, o bé la longitud del dit segment:› Les tres altures d'un triangle equiltater són iguals.› Dibuixeu un rectangle de sis cm de base i tres cm d'altura.

També s'usa en expressions com les següents:› No va saber estar a l'altura de les circumstàncies.› Ens vam creuar a l'altura de Paterna.

12

Per la seua banda, la paraula alçària indica la dimensió que té un cos en sentit vertical:› Han construït una paret de tres metres d'alçària.› L'Everest té una alçària de 8.880 m.› L'alcària d'una figura amb forma de prisma rectangular coincidix amb una de les seues altures.

S'utilitza la paraula alçada, molt específicament, per a fer referència a l'alçària d'una persona o d'un animal:› El pivot de l'equip era un home d'una gran alçada.› El meu gos no creixerà més, ja ha arribat a l'alçada que solen tindre els gossos adults de la seua raça.

I, finalment, la paraula altitud significa ‘altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar’:› El cim de l'Everest es troba a 8.880 m d'altitud.

12 provar, tastar, emprovar

provar

1 1 v. tr. [LC] Sotmetre (algú o alguna cosa) a certes experiències per apreciar-ne el valor, si va bé, si és com cal. No et va bé la teva ploma? Prova aquesta altra. Provar un mètode. Provar la resistència d’un pont. Provar la fidelitat d’algú. Si no et va bé aquesta ploma, prova d’escriure amb la meva, prova si et va bé la meva. 1 2 v. tr. [LC] Intentar de reeixir (a fer una cosa). Va provar d’alçar-se, però no va poder. Prova de convèncer-lo! 1 3 v. tr. [LC] Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam. 2 tr. [LC] Establir la veritat (d’una cosa), donant raons, adduint fets, testimonis. Provar una tesi. Provar la innocència d’un acusat. Els teus arguments no proven res. Això prova que el que ell diu no és veritat. 3 1 intr. [LC] provar alguna cosa bé a algú [o provar alguna cosa a algú] Resultar-li beneficiosa, fer-li bé, anar-li bé. Aquest viatge li ha provat molt. L’estiu prova bé a tothom. 3 2  [LC] provar bé els aliments a algú [o provar els aliments a algú] Assentar-se-li bé, fer-li profit. 3 3  [LC] no provar alguna cosa a algú [o provar malament alguna cosa a algú] Resultar-li dolent, perjudicar-lo. Aquesta feina no li prova.

tastar

1 v. tr. [LC] [HO] Prendre una petita quantitat (d’un menjar o una beguda), posar-se’n un poc a la boca, per apreciar-ne el gust. Tastar una salsa per veure si està bé de sal. Tasta aquest vi: és molt millor que l’altre. 2 v. tr. [LC] [HO] Menjar molt poc (d’una cosa). De faves, no n’he menjades gaires: no he fet sinó tastar-les.

13

3 v. tr. [LC] [HO] Menjar per primera vegada (d’una cosa). Avui he tastat les faves: no n’havia menjades mai. 4 v. tr. [LC] per ext. Ets molt malcreient: hauràs de tastar les garrotades.

emprovar

v. tr. [LC] [IT] Posar a algú (una peça de vestir) per veure si li cau bé. Ara acaben d’embastar l’americana; si s’espera una mica la hi podrem emprovar. Avui mateix tallarem el vestit, i demà ja podrem emprovar.

Així, provar és intentar fer alguna cosa o demostrar uns fets, tastar l’usarem referit a aliments o begudes, mentre que emprovar fa referència a peces de vestir.

13 medi, mig, mitjà

medi

1 1 m. [LC] Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre. 1 2 m. [LC] Element o substància que envolta una cosa. L’aire és el medi en el qual vivim. 1 3  [FIA] medi interplanetari Matèria situada entre els planetes i formada per pols i per partícules ionitzades de vent solar. 1 4  [FIA] medi interestel·lar Matèria interestel·lar. 2 1 m. [EG] [BI] Conjunt de condicions en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat. 2 2  [LC] [BI] [EG] medi ambient Medi 2 1 . 2 3  [BI] medi de cultiu Substrat que s’empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes. 2 4  [GL] medi sedimentari Conjunt de condicions ambientals en què s’esdevé el dipòsit d’un sediment, com el clima, la qualitat de l’aigua, les condicions geogràfiques, etc. 2 5  [BI] medi selectiu Medi que permet de separar espècies o estirps bacterianes d’un inòcul. 3 m. [LC] [SO] Conjunt de costums, d’esdeveniments, de circumstàncies, entre els quals viu una persona, es produeix un fet, etc. Estudiar un personatge històric en el seu medi. 4 m. i f. [LC] [AN] Mèdium .

mig

1 m. [LC] Meitat 1 . Tres i un mig. Cinc mitjos. 2 1 m. [LC] Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig. 2 2  [LC] treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa que destorba. 3  [LC] de mig a mig loc. adv. Completament . Em vaig equivocar de mig a mig. 4 m. [LC] a mig! Fort, massa poc!

14

5 m. [LC] en mig de loc. prep. Enmig de . 6 m. i f. [SP] Migcampista .

mitjà

1 1 m. [LC] Allò que serveix per a arribar a un fi. L’exercici diari és un bon mitjà per a estar en forma. Per a ell tots els mitjans són bons. El fi justifica els mitjans. Mitjans de transport. 1 2  [LC] per mitjà de loc. prep. Servint-se de. Fer-li-ho saber per mitjà d’una carta. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. 2 1 m. [CO] mitjà audiovisual Mitjà de transmissió de la informació que té com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals. 2 2  [CO] mitjà de comunicació de massa Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es realitza la difusió de significats culturals dirigits a un gran públic. La ràdio, la premsa i la televisió són mitjans de comunicació de massa. 2 3  [CO] mitjà imprès Mitjà de transmissió de la informació que utilitza per a la reproducció dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tècniques d’impressió existents. La premsa, el llibre, el cartell i el còmic són mitjans impresos.3 m. [AQ] ant. Peça de pedra quadrangular usada per a la construcció de cases.

En resum, medi és el lloc, la substància on es desemvolupa alguna cosa (medi ambient), mig és la mitat d’alguna cosa i mitjà és el que emprem per arribar a un fi o element a través del qual passa alguna cosa (mitjà de transport).

NOTA : Les definicions de les paraules són del Diccionari de la

Llengua Catalana de l’IEC on line. Podeu consultar-lo en aquesta Web: http://dlc.iec.cat/