L’ImperialismeL’Imperialisme

Podria definir-sePodria definir-se

Com el sistema en què la cultura, la política i Com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzats Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.aconseguiran controlar gran part del planeta.

Últim terç del XIXPotències europees,EE.UU. I el Japó

Dominar i conquerir el món1914 85% del món

Passa al En són protagonistes les

volen

L’ImperialismeL’Imperialisme

El procés s’inicià al segle XV.

Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global.

Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.

L’ImperialismeL’Imperialisme

Factors impulsors de l’ImperialismeFactors impulsors de l’Imperialisme Els canvis econòmics Els factors polítics La realitat cultural i ideològica La situació demogràfica

La creació dels territoris colonials Modalitats de la colonització Els grans imperis colonials La relació entre les potències imperials

Les conseqüències de l’Imperialisme

Els factors econòmics:Els factors econòmics:La II Revolució Industrial La II Revolució Industrial

(1870 – 1914)(1870 – 1914)Creixement econòmic

Noves energiesNous sectors

Noves potències

BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.

PetroliQuímic

Principal sectorSiderúrgia

ElectricitatDinamitaAdobs, fertilitzants

EnllumenatProduccióComunicacions

RàdioTelègraf

Gasolina

TramviaAutomòbilAviació

Rutes marítimesCanals de Suez (1869)i Panamà (1914)

Consolidació ferrocarrilTransports

Netedat Adaptabilitat

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Un fort augment de producció Gran competència

Va significar

1873 Crisi La Gran Depressió

Crisi de superproducció

Deflació, atur

Competència agrícola dels EE.UU i Canadà

Cauen preus a EuropaProvoca la ruïna dels pagesos

Poc poder adquisitiu

Crisi industrial

Crisi cíclica delcapitalisme

Es caracteritza per

Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi

Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball

Recerca de nousmercats

CàrtelsTrusts

Implantació delCapitalisme financer(Holdings)

Tècniquesmonopolístes

Es desenvolupen

Taylorisme

Organització científicadel treball

Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)

Més producció i reducció de costos

Mercats i matèries primeres

Les colònies(Àfrica i Àsia)

Estimularà l’expansió colonial

Es trobaran a

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

TaylorismeTaylorisme

Reducció del temps de fabricació

Producció massivaBaixa el preu de cost

Baixa el preu de cost

Augment del poder adquisitiu

Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat

Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat

CrèditCrèdit

Producció en sèrie

EstandarditzacióEstandardització

Taylor

Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell

Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància.

GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf

sense fils

Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

Ford T i el primer tramvia elèctric.

El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.

Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903

Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909

Canal de Suez inaugurat el 1869

Canal de Panamà inaugurat el 1914

0

5

10

15

20

25

30

35

GranBretanya

EUA Alemanya Bèlgica Rússia

18801890190019101912

Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)

0

50

100

150

200

250

1910 1915 1920 1925 1930

energia devapor

energiaelèctrica

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

Cadena de muntatge de Ford

Acció

Causes econòmiques

Els factors políticsEls factors polítics

Imperialisme capitalista(Dominació monopolista armada)

Tensió entre potències

Estímul nacionalista

Motius estratègicsControl de rutes marítimesDonar continuïtat als imperisProtecció colònies importantsDurant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències

Nacionalisme d’EstatL’Imperialisme proporciona prestigi.Cal tenir colònies per ser una potència

Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck

Chamberlain

Els grans impulsors del colonialismeEls grans impulsors del colonialisme

Els factors culturals i ideològicsEls factors culturals i ideològics

Missió civilitzadora Darwinisme.Racisme (superioritat de races)Els blancs han de difondre la seva cultura “superior”

Grups de pressió Societats geogràfiquesSocietats missioneresAssociacions colonials

Missioners belgues al Congo

Causes científiques

Societats geogràfiques

Livingstone   

Amundsen exploràL’Antàrtida

Peary arribà al Pol Nord

Els factors demogràficsEls factors demogràfics

Explosió Blanca

Excedent de població europea

Descens mortalitatAugment demogràficÈxode ruralEmigració (Revolució dels transports)

Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1840 1860 1880 1900 1920

Taxa demortalitat (permilió)

0

20

40

60

80

GranBretanya

Alemanya Bègica França Itàlia Rússia

Percentatge de població rural (1910)

La creació dels territoris colonialsLa creació dels territoris colonials

1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)

1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)

2ª fase Organització2ª fase Organització

3ª fase Explotació3ª fase Explotació

Cecil Rhodes

Livingstone 

Colònies pròpiament dites(control absolut de la metròpoli)

Protectorats(govern autòcton sotmés a la metròpoli)

ExplotacióExplotació Assimilació duanera, monopoli metropolitàIntercanvi desigual: primeres matèries per

manufactures.

Consisteix en

Colònies de poblament

Colònies d’explotació

Establiment permanent de població europeaDominis britànics (autogovern)

Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives(per empreses i govern occidental)

Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització

Concessions(govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli)

modalitat més estesa

en cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena

sobretot ports

Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials

Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes

prioritat

A partir de 1870Expansió i conquesta territorial

Àfrica i Àsia

Centrada bàsicament a

General de l’imperi britànic

La reina Victòria

Territoris de l’imperi britànic

Gran BretanyaGran Bretanya

Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones).Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.

Colònies de posició o escales.Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong.

Àsia.Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong.

Amèrica.Canadà, Antilles, Guaiana, Belice.

Àfrica.Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica.Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria.

Oceania.Austràlia, Nova Zelanda.

Guerra anglo-boer

FrançaFrança

Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica.Personatges: Jules Ferry.

Àsia.Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)

Amèrica.Guadalupe, Guaiana, Martinica.

Àfrica.Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar

Oceania.Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.

AlemanyaAlemanya

JapóJapó

EE.UU.EE.UU.

Arriba tard i provoca conflictesÀfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia)Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)

Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)

1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.Formosa, protectorat a Corea

HolandaHolanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.

BèlgicaBèlgica Congo Belga

ItàliaItàlia Eritrea, Somàlia i Líbia

PortugalPortugal Angola, Moçambic, Guinea-BissauTimor Oriental, Macao

EspanyaEspanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.

Les relacions entre Les relacions entre les potències colonialsles potències colonials

Repartiment ràpid del món (1880-1914)Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.Repartiment ràpid del món (1880-1914)Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.

Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)

per prevenir-les, Bismarck impulsà:

Conferència de Berlín, 1885

Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis

Conferència de Berlín, 1885

Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis

tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra

Documental Món a finals del segle XIX:

Imperialisme i Segona Revolució Industrial

Les conseqüències de Les conseqüències de l’Imperialismel’Imperialisme

A les metròpolisA les metròpolisConsciència de superioritat racialAcumulació de riquesa

A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióIntercanvi comercial desigualAugment de la població (al principi però reducció)Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques)

DemogràfiquesDemogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat.La natalitat es manté elevadíssima.Boom demogràfic.Desequilibri població recursos (fam)

EconòmiquesEconòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.- S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)- S’imposa l’economia monetària (capitalisme)- Creació d’algunes infraestructures (per exportar)- Intercanvi desigual- Es limita la seva indústria (evitar competència)- S’imposen canvis en l’agricultura

- Especialització (monoconreu)- Eliminació terres col·lectives- Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)

SocialsSocials Alteració total sociectat tradicional (tribal)- Aculturació (nous valors), llengües, religions- Nova societat de classes:

- Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.- Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.- Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.

PolítiquesPolítiques Introducció del concepte Estat-Nació.Greus problemes fronterers (fronteres artificials)

Calcuta (India) en el s. XIX

Locomotora de ferrocarril indi

Maharajás hindús

Mohandas Gandhi

Explotació dels habitants de l’Índia

Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica