Linia barcelona turistic 04

Sant MartíDiscover the hidden BCN

Edita: Grup Comunicació 21 · Dipòsit Legal B 17514-2014 · [email protected] · anuncia’t: 619 13 66 88

www.liniaturisme.catlínia

Plebiscite Another chance to vote for Catalanindependence 5

Spring 2015 · number 4

Mayor Xavier Trias Interview “In Barcelona you can find culture, knowledge, creativity,innovation and well-being” 6-7

Découvrez la Barcelone que vous ne connaissez pas

Descobreix la Barcelona que no coneixes

Descubre la Barcelona que todavía no conoces

Get lost in Fòrum’s area 12

Diagonal Mar:a lot to discover 10

Glòries: the growingBarcelona 9

Photo: OBR

A

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniaturisme.cat Spring 2015

3 | Sant Jordi líniaturisme.cat

Roses, llibres i enamorats. Aquestssón els símbols del 23 d’abril a Ca-talunya, però la Diada de Sant Jor-di és molt més.

Es tracta d’una festa on es ba-rregen les tradicions de diferentsèpoques. Per una banda, des delsegle XV Sant Jordi és el patró deCatalunya. A més, en aquestadata és quan tradicionalment elscatalans celebren el dia dels ena-morats, ja que era quan a l’EdatMitjana es visitava la capella deSant Jordi del Palau de la Gene-ralitat, on s’ubicava una fira de ro-ses perquè els joves les regalessina les seves enamorades. Tot aixòcoincideix també amb la llegendade Sant Jordi i el drac, que diu quedesprés d’un combat aferrissat delcavaller i el drac, la bèstia va cau-re travessada pel ferro esmolat ique, dels degotalls de sang quearribaven a terra, en va néixer unroser que floria amb profusiócada mes d’abril. Per últim, la tra-dició de regalar un llibre als homesno va arribar fins al segle XX.

Sant Jordi se celebra el 23 d’a-bril perquè és quan va morir el ca-valler i es considera el dia del lli-bre perquè també coincideix ambla mort de Cervantes i Shakespe-are.

Rosas, libros y enamorados. Estosson los símbolos del 23 de abril enCataluña, pero la Diada de SantJordi es mucho más.

Se trata de una fiesta en la quese mezclan las tradiciones de dife-rentes épocas. Por un lado, desdeel siglo XV Sant Jordi es el patrónde Cataluña. Además, en esta fechaes cuando tradicionalmente loscatalanes celebran el día de los en-amorados, ya que era cuando en laEdad Media se visitaba la capilla deSant Jordi del Palau de la Genera-litat, donde se ubicaba una feria derosas para que los jóvenes se las re-galasen a sus amadas. Esto coincidetambién con la leyenda de Sant Jor-di y el dragón, que dice que despuésde un combate entre el caballero yel dragón, la bestia cayó atravesa-da por la espada del primero y que,de las gotas de sangre que llegaronal suelo, nació un rosal que flore-cía con fuerza cada mes de abril.Por último, la tradición de regalarun libro a los hombres no llegó has-ta el siglo XX.

Sant Jordi se celebra el 23 deabril porque es cuando murió el ca-ballero y se considera el día del li-bro porque también coincide conla muerte de Cervantes y Shakes-peare.

Roses, books and lovers symbolise23rd April in Catalonia. However,there is more to the Sant Jordi (thelocal name for Saint George) cele-bration than that.

Several traditions from differenttimes meet in this festival. On theone hand, Saint George has been thepatron saint of Catalonia since theXV century. As well as this, Catalanshave traditionally celebrated theday of romance on 23rd April, giventhat from medieval times, this wasthe day a rose fair was held in SaintGeorge’s chapel, in the Palau de laGeneralitat and it was customary foryoung men to give a rose to theirsweethearts. According to the legendof Saint George and the dragon, af-ter a terrible battle, the knight slewthe dragon with his sword andfrom the dragon’s spilled blood, arose bush grew and blossomedevery April. Finally, the more recenttradition of giving men books as agift on this special day, started in theXX century.

Saint George’s Day is celebratedon 23rd April, because this is thedate the knight is thought to havedied and it was also established asan official Book Day to commemo-rate the deaths of Cervantes andShakespeare.

Des roses, des livres et des amou-reux. Voilà les symboles du 23avril, mais le jour de Sant Jordi estbeaucoup plus que cela.

Il s’agit d’une fête où se mélan-gent les traditions de différentesépoques. D’une part, depuis le XVesiècle, Sant Jordi est le saint patronde Catalogne. De plus, cette date esttraditionnellement celle où les Ca-talans fêtent le jour des amoureux,étant donné que ce jour-là, au Mo-yen Âge, les gens visitaient la cha-pelle de Sant Jordi du Palais de laGeneralitat, où avait lieu une foireaux fleurs pour que les jeunes gensen offrent à leurs dulcinées. Toutceci coïncide aussi avec la légendede Sant Jordi et du dragon, selon la-quelle, après un combat acharné en-tre le chevalier et le dragon, la bêtetomba traversée par le fer aiguisé etque, des gouttes de sang qui tom-bèrent à terre, naquit un rosier quifleurissait abondamment chaquemois d’avril. Enfin, la traditiond’offrir un livre aux hommes n’estnée qu’au XXe siècle.

Sant Jordi se fête le 23 avril carc’est le jour où est mort le chevalieret que l’on considère ce jour com-me étant la fête du livre, car ilcoïncide également avec la mort deCervantes et de Shakespeare.

There are lots of stands with roses to give to your significant other. Photos: Archive

Sant Jordi, love and culture

Spring 2015

| 4Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88líniaturisme.cat Spring 2015

Independence plebiscite5 | líniaturisme.cat

After the Catalan independenceprocess experienced one of itsdecisive moments by celebratinga referendum on 9th November,where 2,3 million people casttheir vote in a non-binding so-called participatory process onindependence for Catalonia,which the Constitutional Courthad declared illegal, the nextelectoral date is a parliamentaryelection scheduled to be held inCatalonia on 27th September2015, determining the course ofthe process.

Given that the Spanish Go-vernment wouldn’t accept theholding of a consultation on in-dependence, unlike the casewith the United Kingdom andScotland, these elections havebeen presented as plebiscita-rian by the pro-independenceparties. That is to say, the goal ofthe political parties in favour ofholding a consultation is totransform the elections into aplebiscite that will replace the re-ferendum. Anti-independenceparties, however, claim theseelections will not be an event ofplebiscitarian nature, but regu-lar autonomic elections.

According to President ofthe Generalitat, Artur Mas, “On27th September Catalan peoplewill have the opportunity tospeak the language of democracyand express the fact that they arenot interested in being part of aState that bans people’s right todefend their ideas in a peacefulmanner”.

Après que le processus d’indé-pendance catalan a vécu l’un deses moments les plus forts avec lacélébration du processus de par-ticipation du 9 novembre dernier,où 2,3 millions de personnes ontparticipé à la consultation surl’indépendance de la Catalogneque le Tribunal Constitutionnelavait déclaré illégale, le prochainrendez-vous électoral qui défini-ra la suite du processus sont lesélections au Parlement qui aurontlieu le 27 septembre prochain.

Ces élections, à cause de l’im-possibilité de mener à terme uneconsultation sur l’indépendancepactée avec le gouvernement del’État, telles qu’elles ont été réali-sées au Royaume Uni et en Écos-se, ont été envisagées par les par-tis indépendantistes comme plé-biscitaires. C'est-à-dire que l’ob-jectif des formations politiquespro consultation est de transfor-mer les élections en un plébisci-te qui remplacerait le référendum.Les partis contre l’indépendanceont cependant assuré que lesélections n’auraient pas de ca-ractère plébiscitaire, mais qu’ellesseraient comme d’autres élec-tions autonomiques.

D’après le président de la Ge-neralitat, Artur Mas, le 27 sep-tembre les Catalans auront « l’op-portunité de s’exprimer avec lelangage des urnes et de la démo-cratie et de dire que le fait d’êtredans un État qui s’oppose auxgens pour défendre leurs idées defaçon pacifique ne nous intéres-se pas».

Després que el procés inde-pendentista català visqués undels seus moments àlgids ambla celebració del procés parti-cipatiu del passat 9 de novem-bre, on 2,3 milions de personesvan participar en la consulta so-bre la independència de Cata-lunya que el Tribunal Consti-tucional havia declarat il·legal,la pròxima cita electoral que de-finirà el rumb del procés són leseleccions al Parlament que secelebraran el pròxim 27 de se-tembre.

Aquestes eleccions, a causade l’impossibilitat de celebraruna consulta sobre la indepen-dència pactada amb el governde l’Estat, tal com sí que van ferel Regne Unit i Escòcia, han es-tat plantejades pels partits in-dependentistes com a plebisci-tàries. És a dir, l’objectiu de lesformacions polítiques partidà-ries de fer la consulta és trans-formar les eleccions en un ple-biscit que substitueixi el refe-rèndum. Els partits contraris ala independència, però, han as-segurat que les eleccions notindran caràcter plebiscitari,sinó que seran unes autonòmi-ques més.

Segons el president de laGeneralitat, Artur Mas, el 27 desetembre els catalans tindran“l’oportunitat de parlar amb elllenguatge de les urnes i de lademocràcia i de dir que no ensinteressa estar en un Estat queveta gent per defensar les sevesidees de manera pacífica”.

Después de que el proceso inde-pendentista catalán viviera unode sus momentos álgidos con lacelebración del proceso partici-pativo del pasado 9 de noviem-bre, donde 2,3 miliones de per-sonas participaron en la consul-ta sobre la independencia de Ca-taluña que el Tribunal Constitu-cional había declarado ilegal, lapróxima cita electoral que defi-nirá el rumbo del proceso sobe-ranista serán las elecciones alParlament que se celebrarán el 27de septiembre.

Estas elecciones, debido a laimposibilidad de celebrar unaconsulta sobre la independenciapactada con el gobierno del Es-tado, como sí ocurrió entre el Rei-no Unido y Escocia, se han plan-teado por parte de los partidos in-dependentistas como unos co-micios plebiscitarios. Por lo tan-to, el objetivo de las formacionespolíticas partidarias de celebrarla consulta es transformar laselecciones en un plebiscito quesustituya el referéndum. Por suparte, los partidos contrarios a laindependencia ya han dejadoclaro que para ellos serán unaselecciones autonómicas más.

Según ha asegurado el presi-dent de la Generalitat, ArturMas, el 27 de setiembre los ca-talanes tendrán “la oportunidadde hablar con el lenguaje de lasurnas y la democracia para decirque no nos interesa formar par-te de un Estado que veta a gen-te por defender sus ideas de for-ma pacífica”.

Another chance to vote for Catalan independence

El 27 de setembre els catalans votaran en unes eleccions plebiscitàries

El 27 de septiembre los catalanes votarán en unas elecciones plebiscitarias

Photos: ANC

Catalans will be called to vote the next 27th of september, in an election that will be a plebiscite according to the proindependence parties

Le 27 septembre les Catalans voteront lors d’élections plébiscitaires

Spring 2015

| 6 líniaturisme.cat Mayor Xavier Trias interview

L’Ajuntament està im-pulsant plans per des-centralitzar el turisme.

Què els diria als turistes per ani-mar-los a visitar indrets de laciutat més enllà dels emblemà-tics?Barcelona és la cinquena destina-ció turística d’Europa, amb 7,5 mi-lions de visitants, 2,6 milions decreueristes i 16,4 milions de per-noctacions hoteleres l’any 2013, icompetim amb força amb lesprincipals capitals del món. Arahem de continuar treballant perconsolidar la nostra posició i se-guir promovent un turisme soste-nible i responsable.Un dels nostres objectius és gene-rar nous espais d’atracció turística.És per això que estem implantantuns plans de turisme dels distric-tes per afavorir la desconcentracióterritorial de l’activitat turística aBarcelona.Aquesta és una experiència moltpositiva per a la ciutat i també pera les persones que ens visiten,perquè els pot aportar un conei-xement més profund de Barcelo-na i dels seus barris, descobrir elssecrets més ben guardats de laciutat, així com la possibilitat degaudir del nostre dia a dia i de lanostra qualitat de vida a peu decarrer.

Com definiria el turista que visi-ta la ciutat?Barcelona és una ciutat de cultura,coneixement, creativitat, innova-ció i benestar. Una ciutat amb unasituació geogràfica privilegiada iuna gran qualitat de vida, que s’es-tà consolidant com el motor eco-nòmic del sud d’Europa i la Medi-terrània.Això fa que el turista que ens visitano vingui aquí només pel nostrebon clima i les nostres platges,sinó que busca una experiènciade més qualitat lligada a la cultura,l’arquitectura, l’esport o la gastro-nomia, entre d’altres.A més, no hem d’oblidar que Bar-celona és una de les principals des-tinacions del món pel que fa al tu-risme professional i d’esdeveni-ments, amb la celebració de fires icongressos de nivell internacional,com el Mobile World Congress ol’Smart City Expo, i de festivals i es-

deveniments esportius i culturalscom el Sónar, el Primavera Sound,els Mundials de Natació o la Mara-tó.

L’Ajuntament de Barcelonatambé impulsa campanyes pergarantir la convivència entre tu-ristes i veïns de la ciutat, sobre-tot a les nits. Quines són lesclaus per aconseguir-ho?Els plans de turisme dels districtesformen part d’aquesta estratègiaper descongestionar el centre deBarcelona i aconseguir que la granafluència turística no acabi afec-tant el dia a dia de la ciutat i la qua-litat de vida dels barcelonins i lesbarcelonines.

El bon funcionament de la ciutata les temporades en les quals esdispara el turisme també passaper un bon funcionament deltransport públic. Creu que elservei té qualitat suficient persatisfer les demandes dels visi-tants?El metro de la ciutat de Barcelonadisposa de vuit línies, 140 esta-cions i 130 trens funcionant enhora punta, a més d’una àmpliaxarxa d’autobusos, amb una flotad’un miler de vehicles, tots adap-tats, i més de 100 línies, que con-necten els diferents barris de Bar-celona i les deu ciutats metropoli-tanes que l'envolten. Això permetque els turistes es puguin moureen un ampli horari de servei pelsnostres barris i pels municipis del'àrea metropolitana.De fet, més del 70% dels turistesde Barcelona fan servir el metroper als seus desplaçaments per laciutat. En paral·lel, la comercialitza-ció de l’abonament turístic ‘HolaBCN’ per part de TMB afavoreix l’úsdel transport públic entre els visi-tants.A més, hi ha d’altres opcions detransport complementàries i efi-cients que fan que l’experiènciadel turista a Barcelona sigui moltcòmoda, ràpida, sostenible i positi-va, com el Funicular i el Telefèric deMontjuïc, el Tramvia Blau, el Barce-lona Bus Turístic –amb tres itinera-ris diferents i un servei nocturn du-rant l’estiu- i el Catalunya Bus Turís-tic, que permet visitar els indretsmés emblemàtics del nostre país.

El Ayuntamiento estáimpulsando planespara descentralizar el

turismo. ¿Qué les diría usted alos turistas para animarlos a vi-sitar lugares de a ciudad másallá de los emblemáticos ?Barcelona es el quinto destino tu-rístico de Europa con 7.5 millonesde visitantes, 2,6 millones de cru-ceristas y 16,4 millones de pernoc-taciones hoteleras en 2013, com-petimos con fuerza con las princi-pales capitales del mundo.Ahoratenemos que continuar trabajan-do para consolidar nuestra posi-ción y seguir promoviendo un tu-rismo sostenible y responsable.Uno de nuestros objetivos es ge-nerar nuevos espacios de atrac-ción turística. Por ello estamos im-plantando unos planes de turis-mo de los distritos para favorecerla desconcentración territorial dela actividad turística en Barcelona.Esta es una experiencia muy posi-tiva para la ciudad y también paralas personas que nos visitan por-que les puede aportar un conoci-miento más profundo de Barcelo-na y de sus barrios, descubrir lossecretos más bien guardados dela ciudad y disfrutar de nuestrodía a día y de nuestra calidad devida pie de calle.

¿Cómo definiría al turista quevisita la ciudad ?Barcelona es una ciudad de cultu-ra, conocimiento, creatividad, in-novación y bienestar. Una ciudadcon una situación geográfica pri-vilegiada y una gran calidad devida que se está consolidandocomo el motor económico del surde Europa y del Mediterráneo.Esto lleva consigo que el turistaque nos visita no venga solo pornuestro clima o nuestras playassino que busca una experienciade más calidad ligada a la cultura,la arquitectura, el deporte o lagastronomía entre otros.Además no tenemos que olvidarque Barcelona es uno de los prin-cipales destinos del mundo encuanto a turismo profesional yeventos, con la celebración de fe-rias y congresos de nivel interna-cional, como el Mobile World Con-gress o la Smart City Expo asícomo de festivales y aconteci-

mientos deportivos y culturalescomo el Sónar, el PrimaveraSound, los mundiales de natacióno la Maratón.

El Ayuntamiento también im-pulsa campañas para garantizarla convivencia entre turistas yvecinos de la ciudad, sobre todopor las noches. ¿Cúáles son lasclaves para conseguirlo ?Los planes de turismo de los distri-tos forman parte de esta estrate-gia para descongestionar el centrode Barcelona y conseguir que lagran afluencia turística no acabeafectando el día a día de la ciudady la calidad de vida de los barcelo-neses y las barcelonesas.

El buen funcionamiento de laciudad en las temporadas en lasque se dispara el turismo tam-bién pasa por un buen funciona-miento del transporte público.¿Cree que el servicio tiene cali-dad suficiente para satisfacer lasdemandas de los visitantes ?El metro de Barcelona dispone deocho líneas, 140 estaciones y 130trenes funcionando en hora pun-ta, además de una amplia red deautobuses con una flota de un mi-llar de vehículos, todos adaptadosy más de 100 líneas que conectanlos distintos barrios de Barcelona ylas diez ciudades etropolitanasque la rodean. Esto permite quelos turistas se puedan mover enun amplio horario de servicio pornuestros barrios y por los munici-pios del área metropolitana.De hecho, el 70% de los turistasutilizan el metro para sus despla-zamientos por la ciudad. En para-lelo, la comercialización del abonoturístico « Hola BCN » por parte deTMB favorece el uso del transportepúblico entre los visitantes de laciudad. Además existen otras op-ciones de transporte que hacenque la experiencia del turista enBarcelona sea muy cómoda y sos-tenible, como el funicular y el tele-férico de Montjuïc, el TramviaBlau, el Barcelona Bus Turístic–con tres líneas diferentes y servi-cio nocturno durante el verano–y el Catalunya Bus Turístic quepermite visitar los lugares másemblemáticos y pintorescos denuestro país.

“Barcelona és una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació

i benestar”

“Barcelona es una ciudad de cultura, conocimiento, creatividad, innovación

y bienestar”

“Barcelone est une ville pleine de culture, de connaissance, de créativité, d’innovation

et de bien-être”

Spring 2015

7 | líniaturisme.catMayor Xavier Trias interview

Barcelona Townhall ispromoting actions to des-centralise tourism. What

would you tell tourists to encoura-ge them to visit other places in thecity apart from the most famousones?Barcelona is the fifth touristic destina-tion in Europe. In 2013 we had 7.5million visitors, 2.6 million cruisersand 16.4 million night hotel boo-kings. We can compete with the topcapital cities destination in the world.Now we have to keep on working toconsolidate our position and to pro-mote our sustainable and responsi-ble tourism.One of our objectives is to generatenew spaces to attract tourists. For thisreason we are running some tourismplans in different city areas so touristscan go there too, instead of visitingjust some specific sites in Barcelona.This is a very positive experience forthe city and also for visitors, as theycan have a deeper knowledge of Bar-celona and its suburbs, discover hid-den secrets in the city, and live theactual daily life in this amazing city.

How would you describe the kindof tourism coming to Barcelona?In Barcelona you can find culture,knowledge, creativity, innovationand well-being. A city with such agood location and a nice quality oflife, is consolidating as one of themain destinations for tourism fromthe South of Europe and the Medite-rranean area.This is why tourists come here notonly come because of the good wea-ther and the beaches, but also be-cause they are looking for some cul-tural experience, linked to architectu-re, sports, gastronomy and so on.Furthermore, we cannot forget thatBarcelona is one of the main destina-tions when talking about professio-nal and special events tourism. It isalso connected to celebrating inter-

national fairs and congresses, as theMobile World Congress or the SmartCity Expo. It is also well-known forother sports and cultural events suchas Sonar, Primavera Sound, SwimmingWorld Competition or its Marathon.

The Townhall is also promoting thesocial harmony between touristsand neighbours in the city, espe-cially at night. Which are the keypoints to achieve it?Touristic plans include the intention torelieve overcrowding in the center ofBarcelona. It’s our hope that most tou-rists will not affect city daily life as wellas citizens quality of life.

The fact that the city works pro-perly is also due to the outstandingfunctioning of public transporta-tion. Do you think this service is sa-tisfying enough to cover visitors’demands?Metro in Barcelona has 8 lines, 140 sta-tions and 130 trains working at rushhours. Moreover, there is a wide net ofbuses , with plenty of adapted vehi-cles, and more than 100 lines, whichconnect the different areas in Barcelo-na and the ten cities around it. Thisallows tourists to easily move aroundfor long hours and not only aroundBarcelona but also to different citiesnear it.In fact, 70% of tourists use metro tomove around the city. Besides, the of-fer “Hola BCN” promoted by TMB facili-tates even more the use of publictransport among visitors.There are other transport options, ofcourse, which makes the visit for tou-rists more comfortable, sustainableand positive as well, such as the Funi-cular and the Teleferic in Montjuïc,Tramvia Blau, Barcelona Bus Turís-tic –with three different routes and anight link during summer–and Cata-lunya Bus Turístic, which allows you tovisit the most characteristic and pictu-resque spots in Catalunya.

La Mairie est en train de pro-mouvoir des plans pour décen-traliser le tourisme. Que diriez-

vous aux touristes pour les inciter à visi-ter des endroits de la ville au-delà desplus emblématiques ?Barcelone est la cinquième destination tou-ristique d’Europe avec 7,5 millions de visi-teurs, 2,6 millions de croisiéristes et 16,4 mi-llions de nuitées dans nos hôtels en 2013.Nous sommes au même niveau que lesprincipales capitales internationales. À pré-sent, nous devons continuer à travaillerpour consolider notre position et continuerà promouvoir un tourisme durable et res-ponsable.Un de nos objectifs est de générer de nou-veaux sites d’attrait touristique. C’est pourcela que nous sommes en train de créerdes plans de tourisme de quartiers pour fa-voriser la décentralisation territoriale del’activité touristique à Barcelone.Il s’agit d’une expérience très positive pourla ville et également pour les personnes quinous rendent visite car cela peut leur per-mettre d’avoir une connaissance plus pro-fonde de Barcelone et de ses quartiers, dedécouvrir les secrets les mieux gardés de laville et d’avoir l’opportunité de partager no-tre vie quotidienne et notre qualité de vie.

Comment définiriez-vous le touriste quivisite la ville ?Barcelone est une ville de culture, de con-naissance, de créativité, d’innovation et debien-être. Une ville dotée d’une positiongéographique privilégiée et d’une grandequalité de vie, qui est en train de se consoli-der comme le moteur économique du sudde l’Europe et de la Méditerranée.Ceci implique que le touriste qui nous rendvisite ne vient pas seulement ici pour le lesplages et le soleil mais qu’il est à la recher-che d’une expérience de plus grande quali-té, en lien avec la culture, l’architecture, lesport ou la gastronomie, entre autres.De plus, il ne faut pas oublier que Barcelone

est l’une des principales destinations inter-nationales de tourisme professionnel etévènementiel, avec l’organisation de sa-lons et de congrès de niveau international,comme le Mobile World Congress, ou leSmart City Expo, et des festivals et évène-ments sportifs et culturels tels que le Só-nar, le Primavera Sound, les Champion-nats du monde de natation ou encore leMarathon.

La Mairie de Barcelone organise égale-ment des campagnes pour faciliter lavie en commun des touristes et les ha-bitants, surtout la nuit. Quelles sont lesclés du succès?Les plans de tourisme de quartiers fontpartie de cette stratégie pour déconges-tionner le centre-ville et éviter que la gran-de affluence touristique ne nuise à la viequotidienne de la ville et à la qualité de viedes Barcelonais et des Barcelonaises.

Le bon fonctionnement de la ville pen-dant les périodes de grande affluencetouristique doit également passer parun bon fonctionnement des transportsen commun. Pensez-vous que ce servi-ce soit de qualité suffisante pour satis-faire les besoins des visiteurs ?Le métro de Barcelone dispose de huit lig-nes, 140 stations et 130 trains en fonction-nement aux heures de pointe. De plus, unlarge réseau d’autobus composé de plusd’un millier de véhicules, tous adaptés, etplus de 100 lignes, connecte les différentsquartiers de la ville ainsi que les dix villesqui en forment l’agglomération. Ceci per-met aux touristes de se déplacer facile-ment dans les quartiers de la ville et sonagglomération.D’ailleurs, plus de 70% des touristes deBarcelone utilisent le métro pour se dépla-cer en ville. Parallèlement, la mise en ventede l’abonnement touristique «Hola BCN »par TMB favorise l’utilisation des trans-ports en commun chez les visiteurs.De plus, il existe également d’autres op-tions de transport complémentaires et ef-ficaces qui rendent l’expérience du touris-te à Barcelone à la fois très commode, du-rable et positive comme le Funiculaire et leTéléphérique de Montjuïc, le Tramvia Blau,le Barcelona Bus Turístic –avec trois itiné-raires différents et un service nocturnependant l’été- et le Catalunya Bus Turístic,qui permet de visiter les endroits les plusemblématiques et pittoresques de notrepays.

Mayor Xavier Trias interview

“ In Barcelona you can find culture, knowledge, creativity, innovation and well-being”

Spring 2015

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 8 líniaturisme.cat Spring 2015

9 | Spring 2015 líniaturisme.catSant Martí: Discover the hidden Barcelona

Située à la limite entre l’Eixample et Sant Martí, la place de les Glòries aété conçue comme le point de connexion de trois grandes rues de la vi-lle: l’avenue Meridiana, La Gran Via de les Corts Catalanes et l’avenueDiagonal. Avec les années, cependant, elle est devenue un des points lesplus importants de la Barcelone métropolitaine, en plus de représenterun échantillon emblématique de son patrimoine architectural.

Autour d’elle, se mêle une atmosphère de tradition populaire et demodernité la plus avant-gardiste. En 2005, est venue s’ajouter au profilde la ville la Torre Agbar, reconnaissable et visible depuis mer, ciel etterre. L’immeuble s’illumine la nuit et peut montrer des millions de to-nalités chromatiques. La tour est l’un des points d’accès au le districtplus technologique de la ville et l’une des zones dont le développementest le plus important. Des entreprises du monde entier veulent s’établirdans ce quartier, remarquable par ces anciens bâtiments industriels etces grandes cheminées. L’espace flambant neuf du DHUB, inaugurél’année dernière, où se trouve le Musée du Design de Barcelone, con-traste avec ceux-ci.

Plus au nord, sont également dignes d’intérêt le bâtiment de la Fari-nera, une ancienne usine moderniste transformée en équipement cultu-rel, et le parc del Clot, un exemple d’intégration d’éléments architectu-raux dans un espace vert.

Situated on the edge of Sant Martí and the Eixample, the grid system ofstreets that characterise Barcelona, is the square at Glories. This squarebasically came into existence through the meeting of three large roads: l’a-vinguda Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes and l’avinguda Dia-gonal. Over the years it has become a significant place in the MetropolitanBarcelona and is a significant part of Barcelona’s architectural patrimony.

This area has a combination of traditional local communities combinedwith more avant-guard and modern communities that have started migra-ting to the area. In 2005 The Agbar Tower was added to the Barcelona skyli-ne, visible from the ground, air and sea. Its unique form and the unique ligh-ting system of the building via hundreds of different coloured panels of var-ying hues makes it an impressive addition to the city.This building is one ofthe access points to the most technological district the fast-growing technolo-gical area of the city. Businesses from all over the world are eager to have aplace in this significant fast-growing neighbourhood, where you can find agenerous mix of old industrial buildings and beautiful brick chimneys. Incontrast to this urban landscape, is the splendid new space of DHUB whichopened last year and is home to the Barcelona Museum of Design.

Further north, is the Farinera building, an old modernist factory thathas been converted into a cultural centre, and the Clot park, an example ofthe integration of architectural elements in a green space.

Situada al límit entre l’Eixample i Sant Martí, la plaça de les Glòries es vaconcebre com el nexe d’unió de tres grans carrers de la ciutat: l’avingudaMeridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. Ambels anys, però, s’ha convertit en un dels punts més importants de la Barce-lona metropolitana, a banda de ser una mostra emblemàtica del seu patri-moni arquitectònic.

Al seu voltant es barreja un ambient de tradició popular amb la mo-dernitat més avantguardista. El 2005 es va sumar al perfil de la ciutat laTorre Agbar, reconeixible i visible des de terra, mar i aire. L’edifici s’il·lu-mina a les nits i pot mostrar milions de tonalitats cromàtiques. La torre ésun dels punts d’accés al districte més tecnològic de la ciutat i una de les zo-nes que més estan creixent. Empreses de tot el món volen posicionar-seen aquest barri, on destaquen antics edificis industrials amb grans xeme-neies. Contrasta amb aquests el flamant nou espai del DHUB, inauguratl’any passat, on hi ha el Museu del Disseny de Barcelona.

Més al nord destaquen l’edifici de la Farinera, una antiga fàbrica mo-dernista reconvertida en equipament cultural, i el parc del Clot, un exem-ple de la integració d’elements arquitectònics en un espai verd.

Situada en el límite entre l’Eixample y Sant Martí, la plaza de les Glòries seconcibió como el nexo de unión de tres grandes calles de la ciudad: la ave-nida Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes y la avenida Diagonal.Sin embargo, con los años se ha convertido en uno de los puntos más im-portantes de la Barcelona metropolitana, al margen de ser una muestraemblemática de su patrimonio arquitectónico.

A su alrededor se mezcla un ambiente de tradición popular con la mo-dernidad más vanguardista. En 2005 se sumó al perfil de la ciudad la To-rre Agbar, reconocible y visible desde tierra, mar y aire. El edificio se ilu-mina de noche y muestra millones de tonalidades cromáticas. La torre esuno de los puntos de acceso al distrito más tecnológico y una de las zonasque más están creciendo. Empresas de todo el mundo quieren posicionar-se en este barrio, donde destacan antiguos edificios industriales con gran-des chimeneas. Contrasta con éstos el flamante nuevo espacio del DHUB,inaugurado el año pasado, sede del Museo del Diseño de Barcelona.

Más al norte destacan el edificio de la Farinera, una antigua fábricamodernista reconvertida en centro cultural, y el parque del Clot, un ejem-plo de la integración de elementos arquitectónicos en una zona verde.

Glòries: the growing BarcelonaGlòries: la Barcelona que creix Glòries: la Barcelona que crece La Barcelone qui s'agrandit

A view of ‘Parc del Clot’ (left, on top), ‘La Farinera del Clot’ (left, below), the DHUB building (right, on top) and ‘Torre Agbar’ (right, below). Photos: City Hall and Archive

www.farinera.org

How

to get there...

L1Glories

| 10 líniaturisme.cat

L4 +WALK

La zona de la nova Barcelona ques’erigeix a la zona de DiagonalMar compta amb grans atractius,centres comercials, zones verdesi edificis amb història.

El Parc Diagonal Mar, ques’estén al llarg de 14 hectàrees, ésun espai que vol evocar uns ai-guamolls, on el verd de la gespaes mescla amb el blau de l’aigua.Un dels trets més identificablesdel parc és l’estructura de tubs,que es despleguen en totes les di-reccions, abraçant jardineresque recorden l’arquitectura or-gànica de Gaudí. Ideal per pas-sejar i fer esport.

L’aigua també forma part dela història de la Torre de les Ai-gües del Besòs, una construccióde 1882 que aleshores garantiael subministrament d’aigua tantper a Sant Martí de Provençalscom per a la ciutat. Actualment,l’edifici està catalogat com a BéCultural d’Interès Local i es potvisitar per dins i gaudir d’unesvistes exepcionals de la ciutat.

Ben a la vora del parc i de latorre s’alça el centre comercialDiagonal Mar, un espai de 3plantes amb terrassa amb vistesal mar i 18 sales de cinema.

La zona de la nueva Barcelonaque se erige en la zona de Dia-gonal Mar cuenta con grandesatractivos, comercios, zonas ver-des y edificios con historia.

El Parc Diagonal Mar, queocupa unas 14 hectáreas, es unespacio que quiere evocar unasmarismas, donde el verde delcésped se mezcla con el azul delagua. Uno de sus rasgos másidentificables es la estructurade tubos que se despliegan en to-das direcciones, abrazando jar-dineras que recuerdan la arqui-tectura orgánica de Gaudí. Ide-al para pasear y hacer deporte.

El agua también forma partede la historia de la Torre de les Ai-gües del Besòs, una construcciónde 1882 que entonces garantiza-ba el suministro de agua tanto paraSant Martí de Provençals comopara la ciudad. El edificio está ca-talogado como Bien Cultural de In-terés Local y su interior se puedevisitar y disfrutar de una vistas ex-cepcionales de la ciudad.

Muy cerca del parque y de latorre se alza el centro comercialDiagonal Mar, un espacio de 3plantas con terraza con vistas almar y 18 salas de cine.

On the left, the Diagonal Mar park. On the right, the shopping mall (on top) and the ‘Torre de les Aigües del Besòs’ (below). Photos: City Hall and Google Maps

Diagonal Mar: molt per descobrir Diagonal Mar: mucho por descubrirDiagonal Mar: beaucoup à découvrir

Diagonal Mar: a lot to discover

The newest area of Barcelona worthvisiting is Diagonal Mar. It has se-veral attractions including shoppingcentres, interesting public spaces aswell as some historical buildings.

Diagonal Mar Park occupiesover 14 hectares, where the greenof the grass overlaps with the blueof the sea, evoking images of we-tlands. One of the most prominentfeatures of the park includes sometube structures which branch off inall directions, embracing the flo-werbeds, reminiscent of the orga-nic architecture of Gaudí. It’s anarea ideal for taking a stroll ordoing something more energeticlike going for a run.

Water is also one of the mainprotagonists in the Torre de les Ai-gües del Besòs, a water tower cons-tructed in 1882 in order to provi-de water for both the area of SantMartí de Provençals as well as thecity. The building is now protectedas a local feature of interest and theinterior can be visited to enjoysome wonderful city views.

A stone’s throw from the parkis the shopping mall Diagonal Mar,it has three floors, all with terracesfrom which you have impressiveviews of the sea, as well as an eigh-teen-screen cinema.

La zone de la nouvelle Barcelonequi s’érige dans le secteur deDiagonal Mar possède d’impor-tants attraits, des centres com-merciaux, des espaces verts et desbâtiments chargés d’histoire.

La Parc Diagonal Mar, qui s’é-tend sur 14 hectares, est un espacequi prétend évoquer les maréca-ges, où le vert de l’herbe se mé-lange avec le bleu de l’eau. L’undes traits les plus caractéristiquesdu parc est la structure en tubes,qui se déploient dans toutes les di-rections, encerclant des jardiniè-res qui rappellent l’architecture or-ganique de Gaudí. Idéal pour sepromener ou faire du sport.

L’eau aussi fait partie del’histoire de la Torre de les Aigüesdel Besòs, une construction de1882 qui assurait alors la distri-bution d’eau aussi bien pour SantMartí de Provençals que pour laville. Actuellement, l’édifice est ca-talogué en tant que Bien Cultureld’Intérêt Local et l’on peut en vi-siter l’intérieur et jouir des vuestrès jolies.

Tout près du parc et de la tourse dresse le centre commercialDiagonal Mar, un espace de 3 éta-ges avec terrasse et vues sur la meret plus 18 salles de cinéma.

How to get there...www.torredelesaigues.cat

Sant Martí: Discover the hidden BarcelonaSpring 2015

11 | líniaturisme.cat

Sant Martí has a firm relationship with the sea, affecting both the day-to-day lifeof the neighbourhood as well as the activities people take part in. Sport is one ofthe grand passions of the Barcelonians, and if you want to take part in any kindof sporting activity this area has both great spaces and great facilities.

El Moll del Gregal, a small pier jutting into the sea, is home to the CentreMunicipal de Vela, this is basically a state-owned sailing school and offers loversof nautical sports the opportunity to learn to sail or take part in various sea-bound activities whether you want a romantic trip on a small yacht, a boat trip orwhether you want to learn how to paddle surf or canoe in the sea.

On the breakwater of Mar Bella, on the Bogatell beach side, there’s the BaseNàutica Municipal, a centre that offers courses to gain official sailing qualifica-tions. Whatsmore, the Nova Icària , Bogatell, Mar Bella, la Nova Mar Bella andLlevant beaches are the best places to enjoy sunny days and Barcelona’s goodweather.

The sporting activities offered in this area of Barcelona however, are not onlylimited to the water. The local council has funded an initiative to promote va-rious sporting activities that can be carried out on the numerous different sportcircuits present in parks, large avenues and open-air public spaces. Sant Martíhas three established routes: the first takes you through Clot park; the second ta-kes you along the large avenue, Diagonal from the famous Plaça de les Glòries allthe way to Fòrum and lastly, there’s a shorter circuit of 1.5km that takes youalong the seafront, Passeig Marítim.

How

to get there...

Sant Martí té una estreta relació amb el mar, i aquest idil·li afecta el dia adia del barri i moltes de les activitats que s’hi desenvolupen. Els esports sónuna de les grans passions dels barcelonins i barcelonines, i el barri té espaisi equipaments òptims per a la pràctica esportiva.

El Centre Municipal de Vela de Barcelona, situat al Moll del Gregal, ofe-reix als amants de la nàutica la possibilitat d’aprendre a navegar i gaudir delmar, amb serveis com passejos romàntics a vela. A l’espigó de la Mar Bella,a la banda de la platja del Bogatell, hi ha la Base Nàutica Municipal de Bar-celona, on es poden fer cursos per navegar amb diferents tipus d’embarca-cions. A més, les platges de la Nova Icària, del Bogatell, de la Mar Bella, laNova Mar Bella i Llevant són els millors espais per gaudir dels dies de sol idel bon temps de Barcelona.

L’oferta esportiva, però, és encara més àmplia. En el marc de la cam-panya Troba’t B, l’Ajuntament impulsa diferents circuits esportius aparcs, avingudes i espais a l’aire lliure. Així, Sant Martí ofereix 3 recorre-guts: el primer recorre l’interior del parc del Clot, el segon va en línia rectaper la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al Fòrum i, per últim, hiha un circuit d’un quilòmetre i mig pel Passeig Marítim.

Sant Martí entretient un rapport très étroit à la mer, et cette idylle a desrépercussions sur la vie quotidienne du quartier et également sur les nom-breuses activités qui s’y déroulent. Les sports sont l’une des grandes pas-sions des Barcelonais, et le quartier possède des espaces et des équipe-ments optimums pour la pratique sportive.

Le Centre Municipal de Voile de Barcelone, situé sur le Moll del Gre-gal, offre aux amoureux des sports nautiques la possibilité d’apprendre ànaviguer et de profiter des joies de la mer, en proposant des activités com-me des promenades romantiques à voile.

Sur la jetée de la Mar Bella, du côté de la plage de Bogatell, se trouve laBase Nautique Municipale de Barcelone où l’on peut suivre des cours pournaviguer dans différents types d’embarcations. Les plages de la Nova Icària,del Bogatell, de la Mar Bella, la Nova Mar Bella et celle de Llevant sont lesmeilleurs espaces pour profiter des jours de soleil et du bon temps de Barce-lone.

L’offre sportive, cependant, est encore plus importante. Dans le cadrede la campagne Troba´t B, la Mairie propose différents circuits sportifsdans des parcs, sur des avenues et des espaces en plein air. Ainsi, SantMartí offre 3 itinéraires : le premier parcourt l’intérieur du parc del Clot, lesecond va en ligne droite par la Diagonal de la place de les Glòries jus-qu’au Fòrum et, enfin, il y a aussi un circuit d’un kilomètre et demi par lePasseig Marítim.

Sant Martí tiene una estrecha relación con el mar, y este idilio afecta el díaa día del barrio y muchas de las actividades que se hacen. Los deportesson una de las grandes pasiones de los barceloneses y barcelonesas, y elbarrio tiene instalaciones óptimas para la práctica deportiva.

El Centre Municipal de Vela de Barcelona, situado en el Moll del Gregal,ofrece a los amantes de la náutica la posibilidad de aprender a navegar y dis-frutar del mar, con servicios como paseos románticos a vela. En el espigónde la Mar Bella, en el lado de la playa del Bogatell, está la Base Nàutica Mu-nicipal de Barcelona, donde se pueden hacer cursos para aprender a ir endiferentes tipos de embarcaciones. Además, las playas de la Nova Icària, delBogatell, de la Mar Bella, la Nova Mar Bella y Llevant son los espacios idó-neos para disfrutar de los días soleados y del buen tiempo barcelonés.

Pero la oferta deportiva aún es mayor. En el marco de la campaña Tro-ba’t B, el Ajuntament impulsa diferentes circuitos en parques, avenidas yespacios al aire libre. Así, Sant Martí ofrece 3 recorridos: el primero reco-rre el interior del parc del Clot, el segundo va en línia recta por la Diagonaldesde la plaça de les Glòries hasta el Fòrum y, por último, también hay uncircuito de un kilómetro y medio por el Passeig Marítim.

Sant Martí, synonym of sportL’aigua i l’esport, units de la mà a Sant Martí

El agua y el deporte, unidos de la mano en Sant Martí

L’eau et le sport, ensembledans la main à Sant Martí

Everybody can practise sport in Sant Martí. Photos: ‘Base Nàutica’ and ‘Centre Municipal de Vela’

L4 +W

ALK

www.basenautica.orgwww.bcn.cat/trobatbwww.velabarcelona.com

Spring 2015Sant Martí: Discover the hidden Barcelona


L’any 2004 es va celebrar el Fò-rum de les Cultures a Barcelona.Aquest va ser un esdevenimentglobal que va girar entorn de ladiversitat cultural, el desenvo-lupament sostenible i la pau.

L’escenari triat va ser el queactualment es coneix com ZonaFòrum. En aquest indret de SantMartí, davant del mar, l’oci i lacultura han menjat el terreny alteixit industrial. Els solars aban-donats es van convertir en el Parcdel Fòrum, un lloc idoni per a lacelebració de concerts o trobadesmultitudinàries.

El Museu Blau, museu deles ciències naturals de la ciutat,és un altre dels atractius d’aquestespai, amb el seu imponent as-pecte triangular.

La pèrgola fotovoltaica de1.700 metres quadrats reafirmael compromís de la zona amb lasostenibilitat i el medi ambient.

Aquest indret també està es-devenint un espai d’activitatsde primer ordre. Dos exemplesen són el Centre de Conven-cions Internacional de Barcelo-na (CCIB) i el gratacel Torre 00Telefónica.

En 2004 se celebró el Fòrum deles Cultures en Barcelona. Estefue un acontecimiento globalque giró alrededor de la diversi-dad cultural, el desarrollo sos-tenible y la paz.

El escenario elegido fue elque actualmente se conoce comoZona Fòrum. En este rincón deSant Martí, frente al mar, ocio ycultura le han comido el terrenoal tejido industrial. Los solaresabandonados se convirtieron enel Parc del Fòrum, un lugar idó-neo para celebrar conciertos oencuentros multitudinarios.

El Museu Blau, el museo delas ciencias naturales de la ciu-dad, es otro de los atractivos deeste espacio, con su imponenteaspecto triangular.

La pérgola fotovoltaica de1.700 metros cuadrados reafir-ma el compromiso con la soste-nibilidad y el medio ambiente.

Este rincón también estáconviertiéndose en un espacio deactividades de primer orden, ydos ejemplos son el Centre deConvencions Internacional deBarcelona (CCIB) y el rascacie-los Torre 00 Telefónica.

The ‘Museu Blau’ (on the left), a view of the area (on the right, on top) and the photovoltaic panel (on the right, below). Photos: City Hall

Perdre’s en la zona del Fòrum Perderse en la zona del FòrumSe perdre dans la zone du Fòrum

Get lost in Fòrum’s area

How CCIB: www.ccib.esMuseu Blau: www.museuciencies.cat

+WALK

to get there...

L4


In 2004, Barcelona was ap-pointed to hold the UniversalForum of Cultures, a globalevent which revolved aroundcultural diversity, sustainabledevelopment and peace.

To that end, this area iswhat we now know as Zona Fò-rum. In that place of Sant Mar-tí, overlooking the sea, leisureand culture have taken over theindustrial fabric. Abandoned si-tes became the Fòrum Park, anideal place to hold concertsand mass gatherings.

The museum of naturalscience of the city, the MuseuBlau, with its impressive rec-tangular shape, is another tou-rist attraction.

The 1,700 square-metrephotovoltaic pergola reaffirmsthe commitment of the area tosustainability and the envi-ronment.

This place is also becominga top-rated business area. Twobuildings that highlight this factare the International ConventionCentre of Barcelona (CCIB) andthe skyscraper Torre 00 Telefó-nica.

En 2004, Barcelone a été choi-sie pour organiser le ForumUniversel des Cultures, un évè-nement global qui avait pourthèmes la diversité cultuelle, ledéveloppement durable et lapaix.

L’endroit choisi fut celuiqui est actuellement connucomme Zone Fòrum. Dans celieu de Sant Martí, devant lamer, les loisirs et la cultureont grignoté du terrain au tis-su industriel, Les terrains va-gues à l’abandon sont devenusle Parc del Fòrum, un endroitidéal pour l’organisation deconcerts et d’évènements degrande envergure.

Le Musée Blau, musée dessciences naturelles de la ville,est un autre point d’attrait decet espace, avec son imposan-te forme triangulaire.

La pergola photovoltaïquede 1799 mètres carrés réaffirmel’engagement de la zone dans ledéveloppement durable et l’en-vironnement.

Ce lieu est également entrain de devenir un espacecommercial de premier choix.Deux exemples en sont le Cen-tre de Conventions Interna-tional de Barcelone (CCIB) et legratte-ciel Torre 00 Telefónica.


Una de les icones més emblemàtiques de la cultura cata-lana són els castells. I a Sant Martí té la seva seu la quar-ta colla més veterana. Són els Castellers de Barcelona,l’entitat amb més història de totes les que hi ha a Barce-lona. La colla ha actuat representant la ciutat arreu delpaís, a França, Alemanya, Suïssa o Dinamarca.

Per altra banda, el ball de bastons, una altra expres-sió de la cultura catalana, té el seu espai a Sant Martí desdel 2009. Des del seu centre a la Farinera del Clot,

aquesta jove colla d’una trentena de membres creix dia adia i està implicada amb les festivitats del barri, peròtambé té presència a totes les trobades que s’organitzenarreu.

A més, al Poblenou hi ha el Centre d’Imatgeria Festi-va, on s’exposen gegants, dracs, capgrossos i totes les fi-gures d’imatgeria de la Colla del Drac i la Colla dels Ge-gants del Poblenou. El centre comparteix ubicació amb labiblioteca Manuel Arranz a Can Saladrigas (Joncar, 35).

Uno de los iconos más emblemáticos de la cultura cata-lana son los ‘castells’. Y en Sant Martí tiene su sede lacuarta ‘colla’ más veterana. Son los Castellers de Barce-lona, la entidad con más historia de todas las que hay enBarcelona. La ‘colla’ ha actuado representando a la ciu-dad por todo el país, en Francia, Alemania, Suiza o Di-namarca.

El ball de bastons, otra expresión de la cultura catala-na, tiene su espacio en Sant Martí desde 2009. Desde su

centro en la Farinera del Clot, esta joven ‘colla’ de unatreintena de miembros crece día a día y está implicadaen las festividades del barrio, pero también está presenteen todos los encuentros que se organizan.

Además, en el Poblenou está el Centre d’Imatgeria Fes-tiva, donde se exponen gigantes, dragones, capgrossos ytodas las figures de la Colla del Drac y de la Colla dels Ge-gants del Poblenou. El centro comparte ubicación con labiblioteca Manuel Arranz en Can Saladrigas (Joncar, 35).

The Castells or human towers- “castell” means castlein Catalan- is one of the most emblematic icons of Ca-talan culture. The neighbourhood of Sant Martí hou-ses the Castellers of Barcelona, the fourth oldest “co-lla”. It is the oldest human tower association in Barce-lona. This team-“colla” in Catalan- has performed re-presenting the city of Barcelona around the country aswell as abroad in France, Germany, Switzerland orDenmark.

Another expression of Catalan culture is a groupdance performed with sticks called the ‘ball de bas-tons’. Since 2009 the Farinera centre, in the neigh-

bourhood of El Clot, has been home to a growingyoung team of around 30 members who perform thesedances both locally and at gatherings organizedaround the country.

You can also visit the Festival Imagery Centre in Poble-nou, which displays imagery of giants, dragons and ‘cap-grossos’, quite literally ‘big heads’, these are basically giantdecorated heads that are donned during local festivitiesand parades. As well as a permanent exhibition of the fes-tival imagery of the Colla del Drac and the Colla dels Ge-gants of Poblenou, the centre also houses the ManuelArranz library in Can Saldrigas (Joncar, 35).

L’une des icônes les plus emblématiques de la culture ca-talane sont les châteaux humains. Et c’est à Sant Martíqu’a son siège la quatrième bande la plus ancienne. Cesont les Castellers de Barcelone, l’entité ayant le plus d’his-toire de toutes celles de Barcelone. La bande a représentéla ville dans tout le pays, en France, en Allemagne, en Suis-se ou au Danemark.

D’autre part, le ball de bastons (danse des bâtons), uneautre expression de la culture catalane, a son espace à SantMartí depuis 2009. Depuis son centre à la Farinera del Clot,

cette jeune bande d’une trentaine de membres grandit jouraprès jour et prend part aux festivités du quartier, mais estaussi présente dans toutes les rencontres qui s’organisentdans le pays.

De plus, au Poblenou se trouve le Centre d’ImagerieFestive, où s’exposent des géants, des dragons, des gros-ses têtes et toutes les figures d’imagerie de la Colla delDrac et de la Colla dels Gegants de Poblenou. Le centrepartage l’emplacement avec la bibliothèque ManuelArranz à Can Saladrigas (Joncar, 35).

Live Catalanculture inSant Martí

La cultura catalana, molt present a Sant Martí

La cultura catalana, muy presente en Sant Martí

La culture catalane, trèsprésente à Sant Martí

A performance of ‘Castellers de Barcelona’ and two ‘gegants’. Photos: Castellers de Barcelona and Centre d’Imatgeria Festiva

www.castellersdebarcelona.catwww.balldebastonsdelclot.cat


L4

How to get there...


Qualsevol visita a Barcelona nopot deixar escapar l’oportunitatde descobrir l’encant dels seusmercats. I si no es té temps deveure’ls tots, el del Poblenou i eldel Clot en són dos dels mésdestacats que, a més, tenenmolta història al darrere.

Al segle XIX va néixer unmercat a l’aire lliure al barridel Clot, aleshores part delmunicipi independent deSant Martí de Provençals.Allà, els pagesos del poble idels municipis de la rodalia esreunien per vendre hortalis-ses, verdures o bestiar. A fi-nals de segle, el volum decompradors i de població vafer necessària la construcciód’un edifici premodernistaper acollir el Mercat del Clot,que va ser inaugurat el 1889 ique ha arribat als nostres diesdesprés de diverses reformes.Pesca salada, carns de tot ti-pus, dolços i fruita són algu-nes de les seves parades mésdestacades.

Igual que el del Clot, elmercat del Poblenou (que vanéixer com a Mercat de laUnió) té el seu origen el 1889,però s’ha anat modernitzantamb diferents reformes, peròsempre respectant la seva ar-quitectura original. El mercates troba al bell mig del nucliurbà del barri i és un edificimodern, còmode i accessible,que compta amb 22 paradesde tot tipus.

Cualquier visita a Barcelona nopuede dejar escapar la oportu-nidad de descubrir el atractivode sus mercados. Y si no datiempo de verlos todos, el delPoblenou y el del Clot son dosde los más destacados que,además, tienen mucha histo-ria.

En el siglo XIX nació unmercado al aire libre en el ba-rrio del Clot, entonces partedel municipio independientede Sant Martí de Provençals.Allí, los campesinos del puebloy de los municipios próximosse reunían para vender hortali-zas, verduras o animales. A fi-nales de siglo, el volumen decompradores y de poblaciónhizo necesario construir unedificio premodernista para al-bergar el Mercat del Clot, quese inauguró en 1889 y que hallegado a nuestros días des-pués de varias reformas. Pescasalada, carnes de todo tipo,dulces y fruta son algunas desus paradas más destacadas.

Igual que el del Clot, elmercado del Poblenou (que na-ció como Mercado de la Unió)tiene su origen en 1889, perose ha ido modernizando condiferentes reformas, pero siem-pre respetando su arquitecturaoriginal. El mercado está en elcentro del núcleo urbano delbarrio y es un edificio moder-no, cómodo y accesible, quecuenta con 22 paradas de todotipo.

Toute visite de Barcelone, que-lle qu’elle soit, ne peut manquerl’occasion de découvrir le char-me de ses marchés. Et si l’on n’apas le temps de tous les voir, ce-lui du Poblenou et du Clot ensont deux des plus remarquablesqui, de plus, ont une grandehistoire.

Au XIXe siècle est né unmarché en plein air dans lequartier du Clot, qui appartenaitalors à la municipalité indé-pendante de Sant Martí de Pro-vençals. Là, les paysans du vi-llage et des municipalités envi-ronnantes se retrouvaient pourvendre des légumes ou du bétail.À la fin du siècle, le volume d’a-cheteurs et de population a ren-du nécessaire la constructiond’un édifice pré-moderniste porle marché du Clot qui a été in-auguré en 1889 et qui a survécujusqu’à ce jour après différentesrénovations. Poissons, viandesen tout genre, sucreries et fruitsconstituent quelques-uns de sesétals les plus remarquables.

De même que celui du Clot,le marché de Poblenou (à l’ori-gine Marché de la Unió) a étécréé en 1889, mais il s’est mo-dernisé au fur et à mesure desdifférentes rénovations, maisrespectant son architecture ori-ginelle. Le marché se trouve aubeau milieu du noyau urbain duquartier et constitue un édificemoderne, pratique et accessible,qui comprend 22 étals en toutgenre.

Poblenou i Clot: l’encant dels mercats

Poblenou y Clot:el atractivo de los mercados

Poblenou et Clot: le charme des marchés

The charm of marketsVisiting ‘Mercat del Clot’ and”Mercat del Poblenou” is an unique experience. Photos: Archive

L1

How to get there...

www.mercatdelclot.net www.mercatpoblenou.com

+WALK

Mercat del Clot

L4

+WALK

Mercat del Poblenou


If you are in Barcelona, forwhatever the reason, don’t missthe opportunity to discover thevibrant markets that can befound in the different quarters.If you don’t have time to visit allof them, it is still worth makingthe effort to visit the markets ofPoblenou and Clot which arerich in both life and history.

In the 19th century an openair market was born in Clot,which was then part of the vi-llage Sant Martí de Provençals.It is here where local farmersfrom surrounding villages cametogether to sell their local pro-duce. At the end of the century,the sheer volume of the sellersand the population they wereselling their wares to, requireda building. The result was theopening of a purpose-built pre-modernist construction to hou-se the Clot market in 1889, andalthough it has had various re-novations since that date, theoriginal structure still remainstoday. Salted fish, sweet pastriesand fruit are just some of thetasty produce on offer.

Just like the market in Clot,the market of Poblenou (whichwas born at the Mercat de laUnió) has its origins in 1889,but has been modernized atvarious points. The market is inthe heart of the neighbourhood.It’s a modern building, both ac-cessible and convenient with 22stalls offering a wide range ofproducts.


La Rambla del Poblenou és l’artèria principal del districte,un carrer que travessa de nord a sud el Poblenou, amb elseu naixement a la Gran Via de les Corts Catalanes i el seufinal al passeig de Calvell, a tocar del mar.

Escenari de les reivindicacions anarquistes a principisdel s. XX, actualment és una via plena de comerços histò-rics, que respiren tradició i calma i s’agrupen en l’Eix Co-mercial del Poblenou i l’Associació de Restauradors de laRambla. El passeig dóna l’oportunitat de descobrir res-

taurants i comerços emblemàtics, que, juntament ambentitats com el Casino de l’Aliança o el Centre Moral i Cul-tural, conformen un llegat de més d’un segle.

Per altra banda, a Sant Martí es pot passejar i compraren molts altres entorns comercials, on hi ha botigues deproximitat amb una àmplia varietat de productes. Són l’EixClot, Sant Martí Eix Comercial, l’AVV i Comerciants delCamp de l’Arpa, l’Associació de Comerciants “Botiguers delBesòs” i l’Associació de Comerciants Xavier Nogués.

La Rambla del Poblenou es la arteria principal del distrito,una calle que atraviesa de norte a sur el Poblenou, con sunacimiento en la Gran Via de les Corts Catalanes y su fin enel passeig de Calvell, muy cerca del mar.

Escenario de las reivindicaciones anarquistas a iniciosdel s. XX, actualmente es una vía repleta de comercios his-tóricos, que respiran tradición y calma y se agrupan en elEix Comercial del Poblenou y la Associació de Restaura-dors de la Rambla. El paseo da la oportunidad de descubrir

restaurantes y comercios emblemáticos que, junto a enti-dades como el Casino de l’Aliança o el Centre Moral i Cul-tural, conforman un legado de más de un siglo.

Por otro lado, en Sant Martí se puede pasear y compraren muchos otros entornos comerciales, donde hay tiendasde proximidad con una amplia variedad de productos. Son elEix Clot, Sant Martí Eix Comercial, la AVV i Comerciants delCamp de l’Arpa, la Associació de Comerciants “Botiguers delBesòs” y la Associació de Comerciants Xavier Nogués.

The Rambla del Poblenou is the main artery of thedistrict, a street that crosses the Poblenou from northto south, starting in Gran Via de les Corts Catalanesand ending in passeig de Calvel, near the sea.

A place of anarchists claims on the 20th century, theRambla is currently a road full of historical shops thatoffer quietness and are part of the retail associationfrom Poblenou and the Associació de Restauradors dela Rambla. A walk in there gives you the opportunity todiscover iconic restaurants and shops, which, along

with organizations such as the Casino of the Alliance orthe Moral and Cultural Centre, define the legacy ofmore than a century of the other Rambla of the city.

Furthermore, you can walk to Sant Martí and buyin many other commercial environments, where thelocal shops offer their vast variety of products. Theyare the Eix Clot, Sant Martí Eix Comercial, neigh-bours and retailers from Camp de l’Arpa, the “Boti-guers del Besòs” and the retail association Xavier No-gués.

La Rambla del Poblenou est l’artère principale du disctrict, unerue qui le traverse du nord au sud, qui a son point d’origine à laGran Via de les Corts Catalanes et termine au Passeig de Cal-vell, juste à côté de la mer.

Scène des revendications anarchistes du siècle XX, c’estactuellement une voie pleine de commerces historiques, quirespirent calme et tradition et sont regroupés dans l’AxeCommercial du Poblenou et l’Association de Restaurateursde la Rambla. Le boulevard donne l’occasion de découvrirdes restaurants et des commerces emblématiques, qui, con-

jointement à des entités comme Le Casino de l’Aliança oule Centre Moral et Culturel, constituent l’héritage de plusd’un siècle de l’autre Rambla de la ville.

D’autre part, à Sant Martí on peut se promener et faire desachats dans de nombreuses autres zones commerciales, où il ya des petits commerces de proximité avec une grande variétéde produits. Ce sont l’Eix Clot, Sant Martí Eix Comercial,L’AVV et commerçants du Camp de l’Arpa, l’Association decommerçants « Botiguers del Besòs » et l’Association de Com-merçants Xavier Nogués.

Discover the local commerce

Descobreix elcomerç local

Descubre el comercio local

Regarde lecommerce local

The beautiful ‘Rambla del Poblenou’. Photos: Archive

L4

Ca l’

Aran

yó

How to get there...



En els darrers anys, el Poblenou ha afegit als seus tretshistòrics una transformació, esdevenint un focus d’ini-ciatives creatives i innovadores. Les arts visuals hantrobat el seu espai a les fàbriques de creació de SantMartí. Dos exemples en són l’Hangar i La Escocesa,espais pensats per donar cobertura a les necessitatsdels artistes en les diferents fases del procés creatiu,oferint-los tallers i llocs d’exposició, potenciant la sevamobilitat i acompanyant-los en la promoció i presen-

tació de la seva obra. De la mà de projectes com els dela comunitat creativa Poblenou Urban District, el barriha assumit la característica de territori d’avantguarda ipromou la zona com el nou districte de l’art i la creati-vitat de la ciutat.

En aquest sentit, periòdicament s’organitza el PaloAlto Market, un esdeveniment que està basat en l’streetmarket popular. Amb aquest tipus d’activitat es busca,entre altres coses, recuperar la idea original de mercat.

En los últimos año, el Poblenou ha sumado a sus ras-gos históricos una transformación, convirtiéndose enun foco de iniciativas creativas e innovadoras. Las artesvisuales también encontraron su espacio en las fábricasde creación de Sant Martí. Dos ejemplos son el Hangary La Escocesa, espacios pensados para dar cobertura alas necesidades de los artistas en las fases del procesocreativo, ofreciéndoles talleres y lugares de exposición,potenciando su mobilidad, acompañándolos en la pro-

moción y presentación de su obra. De la mano de pro-yectos como los de la comunidad creativa Poblenou Ur-ban District, el barrio ha asumido la característica deterritorio de vanguardia y promueve la zona como elnuevo distrito del arte y la creatividad de la ciudad.

En este sentido, periódicamente se organiza el PaloAlto Market, un evento basado en el street market po-pular. Con este tipo de actividades se busca, entre otrascosas, recuperar la idea original de mercado.

In recent years, Poblenou has thrown off its originsand has been through a transformation. It is an areathat now is home to many creative and innovative in-itiatives.

Visual arts have found its own space in Sant Mar-ti’s creation factories, such as l’Hangar and La Esco-cesa. Those places are specially devised for helpingartists in the different periods of creation, strengthentheir mobility and giving them the opportunity to

show their own work. Projects such as the PoblenouUrban District mean that the neighbourhood has as-sumed the important role of being an avant-gardearea, embracing and promoting both art and creati-vity.

Poblenou neighbourhood periodically hosts eventssuch as the Palo Alto Market, a local street marketwhich, among other things, revisits the origins of thefirst street markets.

Dans les dernières années, le Poblenou a ajouté à sestraits historiques une transformation, devenant un cen-tre d’initiatives créatives et innovatrices. Les arts visuelsont trouvé leur espace dans les usines de création de SantMartí. L’Hangar et La Escocesa en sont deux exemples,ce sont des espaces conçus pour couvrir les besoins desartistes lors des différentes phases du processus de créa-tion, proposant des ateliers et des lieux d’exposition, fa-vorisant leur mobilité et les accompagnant dans la pro-

motion et la présentation de leur œuvre. À l’aide de pro-jets comme ceux de la communauté créative PoblenouUrban District, le quartier a pris la caractéristique de te-rritoire d’avant-garde et promeut la zone en tant que dis-trict d’art et de créativité de la ville.

Dans ce sens, des journées du Palo Alto Market sontpériodiquement organisées, un évènement basé sur lestreet market populaire. Avec ces marchés, on cherche,entre autre, à récupérer l’idée originelle de marché.

Creative innovationat Sant Martí

Innovació creativaa Sant Martí

Innovación creativaen Sant Martí

le quartier le plus créatifSant Martí

The ‘Palo Alto Market’ is a new home for young creators. Photo: Palo Alto Market

www.poblenouurbandistrict.comwww.paloaltomarket.comwww.fabriquesdecreacio.bcn.cat

How to getthere...

L4

WAL

K+


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 17 | Spring 2015 líniaturisme.cat

www.poblenouurbandistrict.comwww.paloaltomarket.comwww.fabriquesdecreacio.bcn.cat

Torre Baró’s castle| 18 líniaturisme.cat Spring 2015

A dalt de la muntanya, entre elCongost del Besòs i la ciutat de Bar-celona, s’alça una de les joies mésinsòlites i més desconegudes de laciutat: el Castell de Torre Baró.

Malgrat el seu aspecte me-dieval, el Castell de Torre Baró,que domina el districte de NouBarris, és una construcció d’ini-cis del segle XX. Es va edificar,l’any 1905, com a projecte per cre-ar un hotel que fos el centre d’u-na urbanització, però finalment elpla urbanístic no va funcionar i vaacabar abandonat sense haver-se’n enllestit les obres. Final-ment, l’any 1989 el castell va serrestaurat i declarat patrimonihistòric per l’Ajuntament de Bar-celona. Al seu voltant es va cons-truir un magnífic mirador, desd’on es pot contemplar Nou Ba-rris, Horta, Sant Andreu i SantMartí, a més del riu Besòs i elscontraforts de Collserola ambles poblacions de Santa Coloma,Sant Adrià i Badalona.

Durant molts anys, el castellha estat tancat al públic i ha pa-tit diferents ocupacions, peròuna gran reforma l’ha tornat aconvertir en la icona que maihauria d’haver deixat de ser.

En lo alto de la montaña, entre elCongost del Besòs y la ciudad deBarcelona, se alza una de las joyasmás insólitas y más desconocidas dela ciudad: el Castillo de Torre Baró.

A pesar de su aspecto medie-val, el Castillo de Torre Baró,que domina el distrito de Nou Ba-rris, es una construcción del sigloXX. Se edificó, en 1905, comoproyecto para crear un hotel quefuese el centro de una urbaniza-ción, pero finalmente el plan ur-banístico no funcionó y acabóabandonado y con las obras a me-dias. Finalmente, en 1989 el cas-tillo fue restaurado y declaradopatrimonio histórico por el Ayun-tamiento de Barcelona. A su al-rededor se construyó un magní-fico mirador, desde donde sepuede contemplar Nou Barris,Horta, Sant Andreu y Sant Mar-tí, además del río Besòs y los con-trafuertes de Collserola con laspoblaciones de Santa Coloma,Sant Adrià y Badalona.

Durante años, el castillo es-tuvo cerrado al público y sufrió di-ferentes ocupaciones, pero unagran reforma lo ha vuelto a con-vertir en el icono que nunca de-bió dejar de ser.

Staring at Barcelona’s horizonA view from Torre Baró’s castle. Photos: Nou Barris’ District

Mirant l’horitzó de Barcelona Mirando al horizonte de Barcelona Regardant l’horizon de Barcelone

En haut de la montagne, entre leCongost del Besòs et la ville deBarcelone, se dresse l’un de joyaules plus insolites et méconnus dela ville : le Château de Torre Baró.

Malgré son aspect médiéval, leChâteau de Torre Baró, qui do-mine le district de Nous Barris, estune construction du début duXXe siècle, Il a été édifié en 1905,comme projet de création d’un hô-tel qui soit le centre d’un lotisse-ment, mais finalement le plan ur-banistique n’a pas été mené à ter-me et a été abandonné sans queles travaux aient été réalisés.

Finalement, en 1989 le châte-au a été restauré et déclaré patri-moine historique par la Mairie deBarcelone. Un magnifique bel-védère a été construit aux alen-tours, duquel on peut contemplerNou Barris, Horta, Sant Andreu etSant Martí, en plus de la rivière Be-sòs et des contreforts de Collsero-la avec les communes de Santa Co-loma, Sant Adrià et Badalona.

Pendant de nombreuses an-nées, le château a été fermé au pu-blic et a été l’objet de plusieurssquats mais une importante ré-novation a fait de lui l’icône qu’iln’aurait jamais dû cesser d’être.

On the hilltop, between the Besòsand the city of Barcelona, standsone of the most unusual and least-known jewels in the city: TheCastle of Torre Baró.

Despite its medieval appea-rance, the Castle of Torre Baró,which overlooks the district of NouBarris, is a construction from theearly XX century. Built in 1905,the Castle of Torre Baró was to bea hotel at the core of a garden cityproject. However, the urban de-velopment failed and it was aban-doned mid-construction. Finally,in 1989 the castle was restored anddeclared historical heritage bythe Barcelona Town Hall. A mag-nificent viewing gallery was builtaround the castle overlookingNou Barris, Horta, Sant Andreuand Sant Martí, together withthe river Besòs and the hills ofCollserola with the towns of San-ta Coloma, Sant Adrià and Bada-lona.

The castle remained closed tothe public for many years and itwas occupied by squatters on dif-ferent occasions until major res-toration work took place, con-verting it into the icon it had al-ways deserved to be.

L4

WAL

K+ BUS 81 - 82

127L3Howto get there...

L1

19 | Spring 2015 líniaturisme.catFabra i Coats

How to get there...

Stringing past and present together

Filant el passat per teixir el present

Hilando el pasado para tejer el presente

Filant le passé pour tisser le présent

Durant molt de temps s’hi van fer troques i cabdells de fil de cotó, però ara s’hi crea art. Més de 15.000 treballadorsentraven cada matí al seu recinte per fer la seva jornada laboral. L’antiga filatura Fabra i Coats, que va donar nom icaràcter a part de Sant Andreu, és ara un espai recuperat que proclama orgullós l’esperit obrer del barri.

L’empresa de filatures va néixer el 1839, però no va ser fins al 1903, quan es va fusionar amb l’empresa es-cocesa J&P Coats, que va prendre el nom pel qual va ser coneguda arreu, la Fabra i Coats, i va adoptar un mo-del empresarial sorprenent a l’època, perquè va importar millores per als treballadors, com ara les vacances pa-gades, les escoles bressol al recinte o l’assistència sanitària. La reconversió industrial va fer tancar aquesta fà-brica, que ocupava dues illes senceres i disposava de 30.000 metres quadrats de superfície. Des de fa uns anysl’Ajuntament de Barcelona l’ha convertit en un centre cultural i social de primer ordre, que acull un laboratoride creació artística, un centre cultural on es fan exposicions, xerrades i cursos de formació, la biblioteca muni-cipal, el casal de barri de Sant Andreu, l’espai social i cultural Josep Bota i la plaça de Can Fabra, on els néts ibesnéts dels obrers de l’antiga fàbrica gaudeixen, creixen i creen art.

Durante mucho tiempo se hicieron madejas y ovillos de hilo de algodón, pero ahora se crea arte. Más de 15.000trabajadores entraban cada mañana en su recinto para hacer su jornada laboral. La antigua hilatura Fabra i Co-ats, que dio nombre y carácter a parte de Sant Andreu, es ahora un espacio recuperado que proclama orgullosoel espíritu obrero del barrio.

La empresa de hilaturas nació en 1839, pero no fue hasta 1903, cuando se fusionó con la empresa escocesaJ&P Coats, que adoptó el nombre por el cual fue conocida, la Fabra i Coats, y aplicó un modelo empresarial sor-prendente en la época, porque importó mejoras para los trabajadores, como las vacaciones pagadas, las guarde-rías en el recinto o la asistencia sanitaria. La reconversión industrial hizo cerrar esta fábrica, que ocupaba dos man-zanas enteras y disponía de 30.000 metros cuadrados de superficie. Desde hace unos años el Ayuntamiento deBarcelona la ha convertido en un centro cultural y social de primer orden, que acoge un laboratorio de creaciónartística, un centro cultural donde se hacen exposiciones, conferencias y cursos de formación, la biblioteca mu-nicipal, el casal de barrio de Sant Andreu, el espacio social y cultural Josep Bota y la plaza de Can Fabra, dondelos nietos y bisnietos de los obreros de la antigua fábrica disfrutan, crecen y crean arte.

For many years skeins and balls of yarn were made here. Nowadays the main activity of this factory is making art.More than 15,000 workers used to walk through the gates every morning to begin a day’s work. The old Fabra iCoats textile factory, to which part of Sant Andreu owes its name and character, is now a rehabilitated space thatproudly heralds the working-class spirit of the neighbourhood.

The textile company was founded in 1839, but it was not until 1903, after merging with the Scottish Com-pany J&P Coats that it got the name it was widely known for: Fabra i Coats. It adopted an innovative busi-ness model at the time, because it imported improvement for the workforce, such as paid holidays, an in-com-pany day-nursery and health care. The industrial reconversion caused the factory, which occupied two blocks,and its 30,000 square metres, to close. A few years ago, the Barcelona Town Hall turned it into a state-of-the-art cultural and social centre, which houses an art lab, a cultural centre where exhibitions, talks and trainingcourses are held, as well as the municipal library, the Sant Andreu community centre, the social and culturalspace Josep Bota and Can Fabra square, where the old Factory workers’ grandchildren and great-grandchil-dren enjoy, grow up and make art.

Pendant très longtemps on y a fabriqué des pelotes et des bobines de fil en coton, mais à présent on y crée del’art. Plus de 15.000 travailleurs entraient chaque matin dans son enceinte pour y faire leur journée de travail.L’ancienne filature Fabra i Coats, qui a donné le nom et le caractère à une partie de Sant Andreu, est mainte-nant un espace récupéré qui proclame fièrement l’esprit ouvrier du quartier.

L’entreprise de filatures est née en 1839, mais ce n’est pas avant 1903, quand elle s’est fusionnée avec l’en-treprise écossaise J&P Coats, qu’elle a pris le nom par lequel elle est connue partout, celui de Fabra i Coats, et aadopté un modèle d’entreprise surprenant à l’époque, parce qu’il apporta des améliorations pour les travailleurs,comme par exemple les congés payés, les écoles maternelles dans l’enceinte de la filature ou encore l’assistancesanitaire. La reconversion industrielle a fait fermer cette usine, qui occupait deux pâtés de maisons entiers et dis-posait de 30.000 mètres carrés de surface. Depuis quelques années la Mairie de Barcelone l’a transformée enun centre culturel et social de premier choix, qui accueille un laboratoire de création artistique, un centre cul-turel où sont organisés des expositions, des conférences et des cours de formation, la bibliothèque municipale,la maison de quartier de Sant Andreu, l’espace social et culturel Josep Bota et la place de Can Fabra, où les pe-tits-enfants et arrière petits-enfants des ouvriers de l’ancienne usine s’amusent, grandissent et créent de l’art.

BUS 11 - 40 - 43

126 - N9

| 20 líniaturisme.cat Spring 2015 Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88

Vallvidrera’s swamp21 |

Spring 2015 líniaturisme.cat

How to get there...

BUS 128

S1 - S2Baixador

deVallvidrera

An oasis in the cityNo muchos lo saben, pero laciudad también tiene un panta-no. Situado en el parque de Coll-serola, el pantano de Vallvidre-ra se diseñó en 1865 como unproyecto hidráulico para hacerllegar agua potable hasta el an-tiguo municipio de Sarrià. Cuan-do la necesidad del suministro deagua en la zona desapareció, elpantano se quedó parado, la ve-getación cubrió la obra y los se-dimentos hicieron disminuir deforma notable la capacidad de al-macenaje de la presa.

En 2005, el Patronato deCollserola decidió que este lugarno se podía dejar abandonado ylo recuperó para preservar su ri-queza natural. Actualmente, pero,se ha perdido su función de abas-tecimiento de agua y se ha con-vertido en un lugar de ocio paradisfrutar de la naturaleza y rela-jarse con los amigos o la familia.

Adentrarse en la flora y la fau-na de este lugar puede convertirseen una auténtica aventura a sólounos minutos de la ciudad. Tantoniños como adultos podrán cono-cer a ‘habitantes’ del pantano comola rana verde, la ranita meridionalo los sapos, además de pasear poruna zona donde se respira la pazque sólo la naturaleza puede dar.

No gaires ho saben, però la ciu-tat també compta amb un pan-tà. Situat al parc de Collserola,el pantà de Vallvidrera es va dis-senyar l’any 1865 com un pro-jecte hidràulic per fer arribar ai-gua potable fins a l’antic muni-cipi de Sarrià. Quan la necessi-tat del subministrament d’aiguaa la zona va desaparèixer, elpantà va quedar aturat, la vege-tació va cobrir l’obra i els sedi-ments van fer disminuir de for-ma notable la capacitat d’em-magatzemat de la pressa.

L’any 2005, el Patronat deCollserola va decidir que aquestindret no es podia deixar aban-donat i el va recuperar per pre-servar la seva riquesa natural.Actualment, però, ha perdut laseva funció d’abastiment d’aiguai s’ha convertit en un lloc d’ociper gaudir de la natura i relaxar-se amb els amics o la família.

Endinsar-se en la fauna i la flo-ra d’aquest indret pot convertir-se en una autèntica aventura a no-més uns minuts de la ciutat. Tantgrans com petits gaudiran de co-nèixer ‘habitants’ del pantà comla granota verda, la reineta o elsgripauets i de passejar per unazona on es respira la pau que no-més la natura pot oferir.

Not many people are aware of it,but there is a reservoir in the Bar-celona area. Vallvidrera reservoiris located in Collserola park,and it was designed in 1865 aspart of a project aimed at provi-ding the old municipality of Sa-rrià with drinking water. Oncethis was no longer necessary, thereservoir remained disused, hid-den by vegetation, the accumu-lation of sediments significantlydiminishing its water storagecapacity.

In the year 2005, the Boardof Collserola took action to re-cover and preserve the area’s na-tural riches, which had sincebeen neglected. At present, ho-wever, it does not serve the pur-pose of water supply and hasbeen turned into a leisure spotwhere one can relax in the com-pany of family and friends whi-le enjoying nature.

Exploring the flora and fau-na of this location can be a trueadventure just a few minutesaway from the city. Children aswell as adults can enjoy strollingaround and getting to know “in-habitants” of the reservoir suchas green frogs, southern ray’s bre-ams or toads. Peace and quiet su-rrounded by nature at its best.

Peu de gens le savent, mais la villea aussi une retenue d’eau. Situéedans le parc de Collserola, la rete-nue d’eau de Vallvidrera a été con-çue en 1865 comme un projethydraulique pour faire arriver l’eaupotable jusqu’à l’ancienne munici-palité de Sarrià. Quand la nécessi-té de distribution d’eau dans la zonea disparu, la retenue d’eau a étéarrêtée, la végétation a recouvertl’œuvre et les sédiments ont fait di-minuer de façon remarquable la ca-pacité de stockage du barrage.

En 2005, la fondation de Coll-serola a décidé que cet endroit nepouvait pas être laissé à l’abandonet l’a récupéré pour en préserver larichesse naturelle. Actuellement,cependant, il a perdu sa fonction dedistribution d’eau et est devenu unlieu de loisirs pour profiter de la na-ture et se détendre avec des amis ouen famille.

Pénétrer dans la faune et laflore de cet endroit peut devenirune véritable aventure à seulementquelques minutes de la ville. Lesgrands comme les petits pourrontfaire connaissance des « habitants» de la retenue d’eau comme la gre-nouille verte, la reinette ou les pe-tits crapauds et se promener dansune zone ou l’on respire une paixque seule la nature peut procurer.

Un oasis en la ciudad Une oasis dans la villeUn oasi dins la ciutat

Vallvidrera’s swamp. Photo: Xavi

| 22Güell PavilionsSpring 2015líniaturisme.cat

A l’avinguda de Pedralbes, undrac de ferro forjat vigila gelosa-ment l’entrada dels pavellonsque Gaudí va dissenyar per aEusebi Güell, l’any 1887.

Famosos pel colorit i les for-mes fidels a l’estil més curiós deGaudí, aquests pavellons estanplens de detalls mitològics i es-tètics que els converteixen enuna de les joies més màgiques del’arquitectura de Barcelona. Ambuna base de pedra, les cases s’al-cen sobre unes parets profusa-ment decorades amb elements demaó i ceràmica. El projecte, d’ai-re oriental, fins i tot pot arribar arecordar l’art mudèjar en algunesde les seves parts. L’element es-trella de la construcció és la rei-xa de la porta d’entrada, que re-presenta un drac de ferro ambulls de vidre, en honor al mitolò-gic drac guardià del jardí de lesHespèrides. Els jardins van serdeclarats monument historico-artístic l’any 1969 i fins al 2008van funcionar com a seu de laReial Càtedra Gaudí.

En la avenida de Pedralbes, undragón de hierro forjado vigila ce-losamente la entrada de los pa-bellones que Gaudí diseñó paraEusebi Güell en 1887.

Famosos por su colorido yformas fieles al estilo más curio-so de Gaudí, estos pabellones es-tán llenos de detalles mitológicosy estéticos que los convierten enuna de las joyas más mágicas dela arquitectura de Barcelona. Conuna base de piedra, las casas se al-zan sobre unas paredes profusa-mente decoradas con elementosde ladrillo y cerámica. El proyec-to, de aire oriental, incluso puedellegar a recordar el arte mudéjaren algunas de sus partes. El ele-mento estrella de la construcciónes la reja de la puerta de entrada,que representa un dragón de hie-rro con ojos de cristal, en honor almitológico dragón guardián deljardín de las Hespérides. Los jar-dines fueron declarados monu-mento histórico-artístico en 1969y hasta el 2008 funcionaron comosede de la Real Cátedra Gaudí.

On Avinguda Pedralbes, awrought-iron dragon closelyguards the entrance to the pa-vilions Gaudí designed for Eu-sebi Güell in 1887.

Renowned for their colour-ful forms representing Gaudí’smost curious of styles, the pa-vilions are full of mythical andaesthetic details making themone of Barcelona’s most magi-cal architectural jewels. Withstone bases, the buildings aresupported by elaborately deco-rated brick and ceramic walls.Oriental in style, the complexalso evokes Mudejar art at ti-mes. The star feature is thewrought-iron grille on the en-trance gate in the shape of a dra-gon with glass eyes, in honourof the mythical creature whichguarded the Garden of the Hes-perides. The gardens were de-clared a Monument of NationalHistoric and Artistic Interest in1969 and have been the head-quarters of the Royal GaudíChair since 2008.

Sur l’avenue de Pedralbes, undragon en fer forgé surveille ja-lousement l’entrée des pavillonsque Gaudí a créés pour EusebiGüell, l’année 1887.

Célèbres pour le coloris et lesformes fidèles au style le pluscurieux de Gaudí, ces pavillons re-gorgent de détails mythologiqueset esthétiques qui font d’eux undes joyaux les plus magiques del’architecture de Barcelone. Avecune base en pierre, les maisonss’érigent sur des murs décorés àprofusion d’éléments en brique eten céramique. Le projet, d’as-pect oriental, peut aller jusqu’àrappeler l’art mudéjar dans cer-taines de ces parties. L’élémentemblématique de la constructionest la grille de la porte d’entrée, quireprésente un dragon en fer avecdes yeux en verre, en l’honneur aumythologique dragon gardien dujardin des Hespérides. Les jardinsont été déclarés monument his-torico-artistique en 1969 et jus-qu’en 2008 ils ont été le siège dela Reial Càtedra Gaudí.

La màgia d’uns pavellonsplens de fantasia

La magia de unos pabellonesllenos de fantasía

La magie de pavillonspleins de fantaisie

Güell PavilionsFairytale monument

How to get there...

L3

BUS 7, 33, 63, 67, 75,

78, H6

T1, T2, T3 Palau Reial

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 23 | Spring 2015 líniaturisme.cat

| 24 líniaturisme.cat Spring 2015 Next issue: Summer 2015

Linia barcelona turistic 04

Documents

Transcript of Linia barcelona turistic 04