Literatura. Edat Mitjana
description
Transcript of Literatura. Edat Mitjana
![Page 1: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/1.jpg)
Edat MitjanaSegles V - XV
![Page 2: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/2.jpg)
Imperi romà d’orient i d’occident
![Page 3: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/3.jpg)
Territori cristianitzat (segles IV – VII)
![Page 4: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/4.jpg)
Al- Àndalus (segles VII – XV)
![Page 5: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/5.jpg)
• Imperi romà d’occident (fins al s. V)• Pobles bàrbars: huns, sueus,
vàndals, alans, visigots, ostrogots… (s. V – VII)
• Musulmans (s VII – XV)• Reconquesta (sVIII – XV) • Caiguda de l’Imperi romà d’Orient
(Imperi Bizantí) a mans dels otomans
• Alta Edat Mitjana (V- X) Baixa Edat Mitjana (X – XV)
![Page 6: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/6.jpg)
Ideologia, i pensament medieval
1 - Concepció teocèntrica
2 - No hi ha separació entre fe i ciència, entre religió i raó
3 - La vida terrena és un pur “tràmit” per aconseguirl’estadi ideal, que és la vida eterna
4 - Per això la mort està molt present en la ment de l’home medieval i té, en part, connotacions positives perquè:
• És igualadora (restableix la justícia que no s’ha trobat en vida)• Allibera del pecat, els sacrificis i els patiments de la vida terrena
![Page 7: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/7.jpg)
Mapamundi del beat de Liébana (segle VIII)
![Page 8: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/8.jpg)
Pantocràtor
Representació de Crist
triomfant, assegut, amb els
evangelis a la mà esquerra
i la mà dreta en actitud de
jutjar, típic de l'art
romànic.
Simbologia
• Déu com a centre de
l’Univers.
• Les lletres alfa i omega al
costat de la imatge
subratllen les connotacions
totalitàries: Deu és el
principi i la fi de tot
Església de Sant Climent de Taüll
![Page 9: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/9.jpg)
• La societat medieval era jerarquitzada i estàtica.
• El treball no implicava el progrés econòmic, ja que les classes socials eren impermeables. El patrimoni i els béns no s’adquirien, s’hertaven
![Page 10: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/10.jpg)
Els estaments
![Page 11: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/11.jpg)
• A la Península ibèrica i a Catalunya durant tota l‘Edat Mitjana van conviure tres cultures: la cristiana, la jueva i l’àrab
• Al segle VIII aproximadament s’inicia la Reconquesta per part dels cristians dels territoris ocupats pels àrabs.
• Acaba al segle XV amb el lliurament del regne de Granada als Reis Catòlics
![Page 13: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/13.jpg)
• A l’Edat Mitjana el clima era molt més fred, hi havia molts boscos i la pluviometria era més abundant
• L’esperança de vida arribava aproximadament als 40 anys• S’ aprofitava la pell dels animals per protegir-se del fred.• També es fabricava cuir per fer sabates. Les dones teixien les
seves pròpies teles i portaven el cabell recollit i tapat si eren casades
• No hi havia armaris i els vestits es guardaven en baguls
La vida quotidiala a l’Edat Mitjana
![Page 14: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/14.jpg)
El vestit i el calçat
![Page 15: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/15.jpg)
Fíbules per subjectar la roba. Els botons no van aparèixer fins al segle XII
![Page 16: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/16.jpg)
Dona de classe alta• Casament imposat. • Finalitats patrimonials i • procreatives• Culta (música, lectura
escriptura)
Home de classe baixa• Treballa com a camperol
o servint el senyor• Petits artesans o
comerciants• Relació de vassallatge
Dona de classe baixa• Treball al camp• Cura de la família• Subjecta a la voluntat del
pare, el marit i el senyor feudal
Home de classe alta• Senyor feudal• Ordres militars• Ordres religioses• Cavaller
El paper de l’home i de la dona
![Page 17: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/17.jpg)
El cavaller i la bescollada• L’entrenament del cavaller comença als 8
anys com a patge i després com a escuder.
• Aprèn a utilitzar l’espasa, a muntar a cavall, i
a lluitar.
• Es compromet a defensar les causes justes.
• La nit abans de la bescollada, ha de vetllar
les armes, dejunar i vestir de color vermell
com a símbol de la sang que està disposat a
vessar pels nobles ideals de la cavalleria
• La poesia èpica i les novel·les de cavalleries
tenen com a protagonista el cavaller. Tenen
mol d’èxit en aquesta època. Cervantes les
considerava ínfimes i les va voler ridiculitzar i
erradicar amb el Qixot
![Page 18: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/18.jpg)
El menjar
Les classes altes tenien una dieta més variada i completa (carns diverses, llegums, espècies, hortalisses, verdures…). Les classes baixes gairebé no tenien accés a la carn. La seva dieta es basava en els cereals, les verdures i en ocasions especials, la carn dels animals de corral (gallina, porc)
![Page 19: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/19.jpg)
Les ciutats medievals
Les ciutats medievals tenen:
• Unes muralles que tanquen el recinte, amb portes d'accés i torres de defensa.
• L'església, situada més o menys al centre, és el lloc on es celebren les activitats religioses.
• El castell o fortalesa, residència del senyor feudal, situada a la part alta de la vila.
• El palau dels nobles, també a la part alta de la ciutat.• La casa de la vila o ajuntament, des d'on s'administrava
la ciutat.• Els barris d'artesans i mercaders.• Els barris dels jueus (call) o dels mossàrabs.
![Page 20: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/20.jpg)
La ciutat medieval
![Page 21: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/21.jpg)
BarcelonaBarri jueu (call)
A les ciutats medievals hi convivien àrabs, jueues i cristians. Els calls eren petits pobles dins de les ciutats amb la seva pròpia organització i jerarquia
![Page 22: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/22.jpg)
![Page 23: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/23.jpg)
Un feu medieval
![Page 24: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/24.jpg)
El Monestir
![Page 25: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/25.jpg)
• Els monestirs es poden considerar també grans feus de caràcter religiós, amb les seves terres i els seus serfs
• Foren els grans centres culturals, on s’hi copiaven il·lustraven i traduïen llibres, que es guardaven a les seves biblioteques
![Page 26: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/26.jpg)
La Pesta Negra
• Si a la baixa Edat Mitjana la vida terrena es concebia només com un pas cap a
l’ etenitat, a partir de l’epidèmia de la Pesta Negra l’home va començar a tenir consciència de la de fragilitat de l’existència.
• Per això va començar a valorar la vida terrenal i la necessitat d’aprofitar el present (carpe diem)
• Es va començar a confiar no tant en les gràcies divines, sinó més aviat en els talents de l’home per aconseguir l’equilibri i la felicitat
![Page 27: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/27.jpg)
Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV
Il·lustració de la pesta negra en una Biblia de 1412
![Page 28: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/28.jpg)
The Black Death spread throghout Europe
The Black Death happened in 1348 by bring a very deadly plaguesthrough the rats during sea travel through the Mediterranean. The Black Death brought three specific plagues: bubonic plague, pneumonic plague, septicemic plague. These plagues each camewith there own symptoms. The bubonic plague’s symptoms includingfever, headaches, painful aching joints, nausea, vomiting, and general feeling of malaise. If a person got this plague coulddie within 8 days. Its mortality rate varied from thirty to seventy five percent.
The Black Death also included the septicemic plague which is theleast commonly seen and has a mortality rate of almost a hundred percent. This plague included symptoms of high fever and purple skin patches.
• http://davidceb23.wordpress.com/middle-ages-multimedia-magazine/black-death/
![Page 29: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/29.jpg)
![Page 30: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/30.jpg)
El Camí de Santiago
• La descoberta a Galícia de la tomba de l’apòstol Santiago va atreure molts pelegrins
![Page 31: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/31.jpg)
Trasllat del cos de
l’apòstol Sant Jaume
Autor Manuel Ximénez
Segle XV (pintura sobre taula)
La llegenda envolta l’aparició de
les restes de l’apòstol a Galícia
![Page 32: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/32.jpg)
El “Camino”
![Page 33: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/33.jpg)
El Camí de Santiagoimplica…
• Desenvolupament de les ciutats
• Naixement de la burgesia
• Intercanvi de cultures
• Intercanvi comercial. Font de riquesa
• Entrada de noves tendències artístiques, literàries, de nous corrents de pensament i diferents estils de vida
![Page 34: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/34.jpg)
Isabel de Castella i Ferran d’Aragó
![Page 35: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/35.jpg)
El final de la Reconquesta
• Vídeo explicatiu de l'expansió cristians
![Page 36: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/36.jpg)
Boabdil lliura les claus del regne de Granada als Reis Catòlics
![Page 37: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/37.jpg)
S’implanta la Inquisició
• Tomàs de Torquemada, inquisidor general
![Page 38: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/38.jpg)
L’expulsió dels jueus (I)
![Page 39: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/39.jpg)
L’expulsió dels jueus (II)
![Page 40: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/40.jpg)
El descobriment d’Amèrica
• Amb el descobriment d’Amèrica, al final de segle XV (1492) es gesta un gran imperi que es mantindrà durant el segle XVI i començarà la seva decadència a partir del XVII
![Page 41: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/41.jpg)
Arquitectura medieval Arquitectura romànica Arquitectura gòtica
• Parets gruixudes• Poques obertures, poca llum• Sensació de solidesa • Arc de mig punt o punt rodó
Església de San Juan de Rabanera (Soria) Segle XII
• Formes esveltes
• Vitralls (interiors més lluminosos)
• Arcs apuntats ( apropament entre el celestial i el terrenal)
Catedral de Lleó
![Page 42: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/42.jpg)
Arquitectura romànica (Alta Edat Mitjana)
![Page 43: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/43.jpg)
Arquitectura gòtica (Baixa Edat Mitjana)
![Page 44: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/44.jpg)
La pintura medieval
• Panteó de San Isidoro de León (també conegut com la “Capella Sixtina de la pintura romànica”)
• Estàtica, frontal • Temàtica bàsicament religiosa i costumista.• Línies i colors simples
![Page 45: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/45.jpg)
Poesia popular (joglars)
• Èpica
• Lírica
Poesia culta (trobadors i clergues)
• Amorosa
• Satírica
• Religiosa
La Poesia Medieval
![Page 46: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/46.jpg)
El joglar i el trobador
![Page 47: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/47.jpg)
• El joglar era un actor, cantant i poeta nòmada que anava de poble en poble cantant les gestes i llegendes dels cavallers (poemes èpics) Aquests poemes èpics tenien funcions informatives literàries i propagandístiques
• El joglar també era el principal difusor de la poesia lírica tradicional, de temàtica bàsicament amorosa i popular (poesia espontània, fresca i directa d’amor entre iguals)
• El trobador vivia a la cort i escrivia poesia culta de temàtica amorosa (cançó) o satírica (sirventès)
• La cançó implicava un amor desigual (amor cortès) amb una dama superior i molt idealitzada, a la qual el poeta se sotmetia, com un vassall, i anomenava “senyora”
• Els poetes catalans més importants a l’Edat Mitjana són Ramon Llull i Ausiàs March
A l’Edat Mitjanan la transmissió de la poesia es feia oralment. La major part de la població no sabia llegir ni escriure i la impremta encara no s’havia inventat.
![Page 48: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/48.jpg)
Amor cortès
• 1.Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
• 2.Pregador (suplicant):el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
• 3.Entendedor:entre la dama i el trobador -enamorat s'estableix una relació de “complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
• 4.Drutz (amant):el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.
![Page 49: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/49.jpg)
Provença i l’occità
• La llengua d'oc va ser una de les més importants d'Europa a l'Edat Mitjana.
• Llengua de cultura i de difusió d’un tipus de poesia, basada en l’amor cortès i també en temes satírics (sirventès) i dialèctics.
• Fou model literari fins al segle XV. Després, el seu ús ha conegut un declivi constant a partir de principis del segle XX.
Extensió territorial de l’occità a l’Edat Mitjana
![Page 50: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/50.jpg)
La Cançó (Catanunya i Castella)La Cantiga d’Amor (Galícia i Portugal)El Dolce Stil Nuovo (Itàlia)
Els Cançoners
![Page 51: Literatura. Edat Mitjana](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061216/54b2b01b4a795981068b45b4/html5/thumbnails/51.jpg)
L’escriptor català més infuenciat pel nou estil és Ausias March
Els seus poemes més importants són els de problemes amorosos i els de consciència filosòfica i religiosa, que tenen una gran transcendència i profunditat. Entre els seus temes preferits destaca l'amorós.
Va escriure una sèrie de Cants Morals, d'Amor i de Mort. Els seus sis cants de mort plantegen greus problemes de consciència. Ens l'enigma
del més enllà
El seu cant espiritual és el més famós i és una oració i confessió de la feblesa de la seva voluntat i la por de la condemnació eterna.
Ausiàs March
Ausiàs March és el primer poeta culte que escriu en llengua catalana pura, el seu estil és dur i fins tosc.De vegades és difícil de comprendre perquè condensa o retorça excessivament les seves idees per incrustar-es en les deu síl·labes dels seus versos.
Dante i Petrarca han influït lleument en el més extern de la poesia de Ausiàs March.