LLAURADORS - SANT JORDIET 1975
-
Upload
museu-alcoia-de-la-festa-alcoy -
Category
Documents
-
view
226 -
download
7
description
Transcript of LLAURADORS - SANT JORDIET 1975
FIL'H
Salutación
HEMOS entrado de nuevo
en primavera, de nuevo esta-
mos en abril, y decir primavera
o decir abril es decir Fiestas en
el lenguaje de nuestro corazón.
Un año más se acercan las
fechas en que cada 'MASERO
pone su grano de mies y su
entusiasmo para que nuestra entrañable
FILA quede a la altura que se merece, si siem-
pre ha sido así, qué no se hará este año que
el azar nos ha deparado el que tengamos la
máxima representación de las Fiestas, el
HONOR de que els MASEROS aporten a la
Historia de ALCOY y su Fiesta, nada menos
que la representación del último SANT JOR-
DIET del VI CENTENARIO, que ha recaído
en la persona del niño Miguel Moltó Llorca,
individuo infantil e hijo de nuestro querido
Primer Tró
Por este motivo creemos ha de ser un
año especial, en que pedimos a San Jorge
nos ilumine y anime para conseguir entre
todos la máxima brillantez en la celebración
de las próximas Fiestas de 1975.
LA JUNTA DIRECTIVA
A sus siete años, Miguel MoltóLlorca, Sant Jordiet 1975, ya po-see una apretada biografía feste-ra. Cuando nació, en marzo de1968, un ensayo en la «filá» de supadre celebró el acontecimiento;a los doce meses de vida vistió eldiseño de los «Maseros». Después,no ha fallado ninguno de sus cincoabriles restantes...
—Miguel, ¿tú sabes quién eraSan Jorge?
—No.
Lo ha dicho espontáneamente,como se dicen las cosas cuando elalma está limpia de pecados. Mi-
MiguelMoltó Llorca
SANT JORDIET 1975
Por F. MOLTÓ SOLERRedactor del periódico CIUDAD
guel Moltó Llorca, Sant Jordiet1975, me mira un poco asustado,con esa carita en la que destacapoderosamente la dulzura de sumirada. Es un embrión de festero,que vive rodeado del especial am-biente que reina en esas casasdonde la Fiesta —con mayúsculas,por favor—, ocupa lugar de honor.En la pared del salón-comedor, fo-tografías de su padre y de su tíoenmarcadas por monumental trabu-co; San Jorge en bronce con dedi-catoria regalo de la «filá». Monta-ñeses al Sant Jordiet 1975, etcé-tera, le recuerdan que la Fiesta,
nuestra Fiesta, nunca puede mo-rir. El día de mañana será un fes-tero de buena ley.
—Aunque no sepas quién eraSan Jorge, las fiestas sí sabes có-mo son.
—Eso, sí.—¿Qué filá» te gusta más?—La de los «Maseros».—Dime el nombre de otra «filá»
que te agrade.—Esa que lleva en el pecho una
coraza con escamas... (Se refierea los Montañeses).
—¿Te gusta la música de losmoros y cristianos?
—Sí.—¿Cuántos hermanos tienes?—Cuatro, pero son hermanas.
Se llaman Sofía, Ana, Matilde yAngeles.
—Y tú eres el más pequeño.—Sí.Me cuenta su padre, presente
en la entrevista en plan de convi-dado de piedra, que tres de sushermanas nacieron el día 21 deabril de años anteriores, lo cual nodeja de tener su chispa... festera.Mientras hablamos, el futuro SantJordiet me observa serio, sin per-derme de vista con esos sus oja-zos que tanto carácter le dan a surostro. Sant Jordiet aparenta serun bendito, aunque esta imagen—tres hijos dan mucha experien-cia— es común a los crios.
—¿Eres malo?
—No.—Eso lo dicen todos.—Pues... (Ha levantado los hom-
bros, como queriendo decir: «Sino te lo crees, peor para ti»).
—¿A qué colegio vas?—A San Roque.—Pero tú prefieres más jugar
que estudiar.—No. Me gusta más estudiar.—¿Qué te gustaría ser cuando
llegues a mayor?Calla y me mira fijamente, con
sus grandes ojos llenos de reser-va. Insisto y al final, como en unsusurro, murmura:
—Me gustaría ser médico.Miguel, su padre, le insta para
que me cuente lo que el futuroSant Jordiet le dijo a su madre ha-ce algún tiempo; que diga porquéquiere ser médico el día de ma-ñana. A fuerza de suplicarle, con-cede:
—Me gustaría ser médico paraque la mamá no se haga nunca vie-ja...
La frase vale por todo un mundode apostillas...
—Bien, Miguel, dinos qué ha-rás los días 23 y 24 de abril.
—Pues... tengo que salir a laprocesión. Y tirar flechas encimade un caballo, desde el castillo.
Su maravillosa inocencia no da-ba para más. Miguel Moltó Llorcaserá un frágil, tímido, maravillosoSant Jordiet 1975.
Cuando en la Asamblea de ma-
yo iba a precederse al sorteo que
designaría al niño que representa-
ra al Sant Jordiet en las fiestas
de 1975 una corazonada me hizo
tener la completa seguridad que
recaería en mi hijo y cuando el se-
ñor Presidente leyó públicamente
su nombre me sentí el más afortu-
nado de todos los que llenábamos
e! Salón de Actos del Casal de
San Jorge. Aquella noche el sue-
ño no tuvo prisa alguna en acudir,
en su lugar lo hicieron ilusionados
proyectos. El despertar de mis hi-
jos —los cuales no sabían que Mi-
guel sería presentado, por aquello
de las decepciones en caso de no
favorecernos la suerte— sonó a
revolteo general de campanas, el
de los abuelos inenarrable ¡qué
forma tan maravillosa tienen de
sentir por la Fiesta! Entonces sí,
ante nosotros once meses para
proyectar y realizar la ilusión ma-
yor que pueda tener todo festero
alcoyano. Y próximos ya a consu-
mir todo este tiempo de prepara-
ción, es cuando quiero hacer cons-
tancia de unas realidades, agrada-
bles todas y del consiguiente agra-
decimiento.
Realidad, la colaboración total
sin reservas de los miembros de
Junta Directiva de la Asociación
con realizaciones concretas que
harán a partir de ahora concebir a
más familias festeras la hermosa
¡dea de tener un hijo representan-
do al Santo Patrón. El recuerdo a
Jorge Beltrán, q. e. p. d., colabo-
rador entusiasta de ésta, mi idea
festera del Sant Jordiet, y amigo
personal de cada uno de los com-
ponentes de nuestra Filá.
Realidad la entrega total de to-
dos los componentes de la Cente-
naria Filá del's Maseros, con mts
compañeros de Directiva al frente,
por hacer de este año un ejemplo
a seguir en la fiesta alcoyana, em-
peñados en vuestras continuas
muestras de cariño hacia mi hijo
y su representación que os hacen
acreedores de mi público agrade-
cimiento.
Realidad las continuas muestras
de amor del todo Alcoy hacia el
singular personaje, en la personi-
ta del niño que tiene el honor de
representarle.
Realidad la colaboración maravi-
llosa de todos los que han interve-
nido en la realización tanto de la
vestimenta como demás detalles;
profesionales alcoyanos que por
su entusiástica dedicación en pro
de la Fiesta, les hacen merecedo-
res de nuestro reconocimiento.
Realidad final, mi homenaje en
él a todos mis hijos y de ellos a
su vez a San Jorge, Alcoy y su
fiesta. Por lo que para todos y al-
gunos más, merecedores también
y que por su afinidad conmigo les
hará entenderse, mi agradecimien-
to.
MIGUEL MOLTÓ VERDÚ
Padre del niño Sant Jordiet
D I A N ADEL C A R B O N A T O
—«¿Quin toquen?».
—«Paquito el Xocolater».
La Unión Musical Turisense atacó los compases de ese popular y
garboso pasodoble, «Toni el Grandot» marcó el paso, levantó la «corbe-
lla», «avant», «les forques» se pusieron en movimiento y el «carrer Sant
Nicolauet» se hizo pequeño para nosotros. El gozo nos embargaba. Era-
mos la «diana del carbonato». Esto, que puede sonar a chirigotada, es
simplemente el nombre que esta entrañable filá da a la segunda parte de
la primera diana, sin duda por aquello de que los rezagados que la for-
man puedan haber necesitado de ese milagroso polvo.
Desde siempre mantengo una distinción que considero capital: ca-
pricho e ilusión. Frecuentemente nos topamos con gentes que tienen
verdaderos, y hasta absurdos, caprichos que los denominan ilusiones.
Aquel deseo mío de salir a la diana d'els maseros, que se estaba cum-
pliendo, indudablemente no era un capricho, sino una verdadera ilusión
que se corporeizaba en ese «carrer Sant Nicolauet». El pañuelo me apre-
taba las sienes de forma exagerada, pues Silvio se había lucido con un
nudo de categoría. Pero valía la pena, no dolía, antes al contrario aumen-
taba mi gozo, al pensar lo bien puesto que lo llevaba, teniendo la certeza
de que no me caería.
Miguel, «el Melenas», sustenta la teoría de que «el maseros» se
harían ricos vendiendo dianas. Bien sabe él y todos los maseros, feste-
ros hasta la médula, que eso no puede comprarse ni venderse, pero tam-
bien saben todos que esa diana «forca en mà», «saragüells almidonats» y
espiga bamboleante encierra algún arcano esotérico, complicado y sen-
cillo, que la hace distinta, invistiendo a los individuos que forman parte
de ella de un carácter especial, como de seres superiores, envidiados
por el resto de los mortales.
Estoy seguro que tiene un puesto reservado en nuestra pequeña his-
toria esa denominación socarrona de «diana del carbonato», al igual que
pasará a formar parte de ella ese nuestro «ensayo mut», bajo las órde-
nes de Federo, «primer tró de de nit», como algo singular, con el mar-
chamo de «made in maseros», algo que a ninguna otra filá puede ocu-
rrírsele. Y es que desde siempre esta filá ha sido señera en estas es-
pontáneas, intimistas, singulares y alcoyanísimas manifestaciones de la
popularidad de nuestra Fiesta. Por algo pesa en ella el recuerdo de «Mo-
na», «el Meloso», «Guillermet» y tantos otros «festers de pro», cuya
campechanía, garbo y salero están siempre presentes.
Valdría la pena formar una «diana del carbonato» con todos los ge-
nuinos maseros, sucesores de aquéllos, con todos los que ahora ya lle-
van en su campechanía y cachaza el sello de la inmortalidad, con todos
esos entrañables amigos maseros que pasarán a engrosar nuestra sin
par galería de tipos festeros.
Desde aquí, os emplazo para la «diana del carbonato» del Año del
Centenario.
EDUARDO SEGURA ESPÍ
JUNTA DIRECTIVA
Excmo. Sr. D. Jorge SilvestreAndrés
PRIMER TRÓ DE HONOR
D. Miguel Moltó Verdú
D. José Pastor Herrera
D. José Mlralles Vañó
D. Francisco Olcina Carbonell
D. Silvio Vilaplana Pérez
D. Antonio Pérez Vilanova
D. José M.a Pérez Rico
D.Juan Ramón Bataller
PRIMER TRÓ
DARRER TRÓ
COP
SECRETARIO
VOCAL
VOCAL
VOCAL
VOCAL
COMISIÓN LOTERÍAS: D. Eduardo Pastor Muntó
COMISIÓN INFANTILES: D. Vicente Pérez HerreroD. Francisco Pascual Lloréns
COMISIÓN PARA ELCENTENARIO: D. Benedicto Vilaplana Pérez
D. Enrique Moltó VerdúD. Ángel llario GosálbezD. Armando Santacreu Sirvent
La Filá Labradores Queriendo hacer homenaje a quienes
con sus plumas han demostrado su continuo afán por en-
salzar los innumerables valores de nuestra fiesta, ha des-
tacado de entre tantos escritores, cuatro, que a través de
los años demostraron por nuestra Filá especiales mues-
tras de afecto.
Joan Valls Jordà
Va nàixer en Alcoi l'any 1917. Des de molt jove
s'inicia en la poesia, col·laborant en diverses publi-
cacions locals i revistes del país. Ha cultivat també
el teatre, el peridisme i la narració, i ha participat
en concursos literaris conseguint diversos premis,
els quals sumen 96 en l'actualitat. En 1956 i per ha-
vert guanyat els tres premis de rúbrica, «Lo Rat Pe-
nat» de València li atorgà el títol de «Mestre en Gai
Saber».
Ha publicat vint-i-cinc llibres fins ara, entre els
quals descollen, per sa temàtica alcoiana, una biogra-
fia del compositor alcoià Gonzalo Barrachina, «La
Cançó de Mariola» i el volum de teatre «Sainets al-
coians», en el que figuren quatre peces teatrals es-
trenades amb èxit, de les dotze que porta escrites i
estrenades de caràcter eminentment alcoià i fester.
El present any, l'Ajuntament de Gandia li edita
l'obra «Breviari d'un eremita urbà», premi «Ausiàs
March» 1974 de poesia en valencià.
•
A Miquel Moltó Llorca,
SANT JORDIET 1975
Al Sant que ací és eterna al·legoria
encarnes en la Festa a tot rampell,
i ta infància, radiosa d'alegria,
centra el miracle al viu sobre el castell.
Herald diví que un dia a Alcoi enceta
la història que l'afirma en rent cristià,
cavaller Xicotet però amb sageta
que aclarix el gran cor de l'alcoià.
El teu somrís d'infant a tots congrega,
perquè fas recordar la lluita negra
que dominares extingint rancors.
Tu, Sant Jordiet petit: este any de gràcia
has sorgit, per antiga idiosincràsia,
de l'alegre filà dels Llauradors.
Joan Valls Jordà
Jordi Valor i Serra nasqué en Alcoi el 12 d'Octubre de 1908.De ben jove era un entusiasta de les publicacions festeres, comacredità en les pàgines dels extraordinaris de la «Gaceta deLevante» i de «Alcoy testivo» abans de la guerra civil, i de la«Revista de Festes» desde l'any 1953 fins a l'actual, en queno ha deixat de col.laborar.
Es bibliotecari del Casal de Sant Jordi des de la seua fun-dació, i entre els llibres que té publicats destaquen «HistòriesCasolanes», 1950 —ara reeditades baix el títol de «De Mun-tanya i de vora mar»— «Rescoldo del Islam», 1960, «La nostraSerra de Mariola i la seua llegenda bimil.lenària», 1970, i «Cos-tumbrismo Alcoiano», 1973. Ben aviat eixirà un llibre més, aquesten castellà: «Tres Historias solariegas de la Montana de Alcoy»editat per la Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant.
LA DOBLE PERSONALITAT DELS «MASEROS»
Es una qüestió ben clara i con-tundent que el tipisme i sabor ala terra màtria que té la nostra fi-là dels «Maseros» no són gensfreqüens en cap altra de les fila-des que constitueixen els dosbàndols en lluita de les nostresfestes santjordianes. No cap dub-te de que mirant la cosa baix unpunt de vista historiciste, els «ma-seros» són un veritable anacronis-me en el conjunt migeval de laFesta. En el segle XIII que ací evo-quem els llauradors de la terra al-
coiana eren tots moros. I els queno pugueren guarnirse dins les mu-ralles de la vila alcoiana, tinguerenque lluitar, amb ganes o sense, ales files del rebel AI-Azdrac. Fouel sino dels humils dominats pelspoderosos. Els qui pugueren sal-var-se dins la vila ajudaren als ca-talans i aragonesos que la gover-naven des de feia trenta anys, ia eixos podrien representar elsnostres de la filà actual. Això noho pensaren els festers alcoiansque la fundaren fa quasi bé dos-
cents anys, quan plasmaren eltratge d'amples saragüells a l'es-til dels llauradors de primeries delXIX en l'Horta valenciana. I d'a-quells prengueren la muntereta,amb cireres o espigues de blat, elxopetí o armilla, —chaleco— l'es-capulari amb la Verge dels Des-amparats i fins la senyera valen-ciana de les quatre barres, símboli escut de la terra alcoiana i de to-ta la Corona d'Aragó.
Però no pretenem nosaltres sermés papistes que el Papa. I consi-derant el gran afecte popular quela nostra filà s'ha sabut guanyar através dels temps de la seua llar-ga història, i el gran vinculamentnostre a la vida i passat de la re-gió valenciana, hem de aplaudiraquesta continuitat meravellosa.Hi havia un temps, —jo recordeels de la meua infància—, que detota la «Entrà dels Cristians», solsesperàvem les burretes amb elsmaserets i maseretes, amb aque-lles rames de tendres ametlersquins saborosos i verdencs fruitsens feien gojar als xicons amb laseua tendrívola agroreta.
A més a més, és la única oca-sió que tenen les nostres noietes
de lluïr la indumentària de tipuslocal i regional, tan preciosa i tanobligada. Ja seria hora de que eixaprofussió de xiquetes alcoianesque volen eixir a la Festa adopta-ren el tratge regional nostre o ellocal de la comarca alcoiana —unpoc menys vistós i més austerque el valencià de l'Horta— per ano omplir els carrer amb eixe em-bafador estol de gitanetes andalu-ses que ens fan parèixer Alcoi unasucursal pobra i ramplona de laFira de Sevilla. El tratge de llau-radora valenciana li guanya en no-blesa i elegància als de les fara-làes andaluses, i ademés li donaa la ciutat i a la filà dels «Mase-ros» eixe prestigi de pregonar lafidelitat regional a les esènciesmés pures de la nostra terra.
En aquest any que la filà esremou de gust amb el fet d'osten-tar en el seu sí l'importantíssimcàrrec del «Sant Jordiet», nosal-tres ens congratulem i adherim alseu goig i li desitgem molts anysde llarga i sana vida per a rendir-li al Sant Patró i a la ciutat maretot l'honor i glòria com fills fidelsa la nostra nissaga en el passat, itambé en el futur que li auguremesplendorós.
JORDI VALOR I SERRA
ADRIÁN ESPÍ VALDES. 34 años de edad, nacido en Alcoy.Doctor en Filosofía y Letras. Académico correspondiente delas Reales de Bellas Artes de San Fernando de Madrid y SanCarlos de Valencia. Jefe del Seminario de Historia del Arte«Pintor Lorenzo Casanova» del CEU de Alicante. Diputado Pro-vincial y miembro de número del Instituto de Estudios Alican-tinos.
Escritor. Colaborador de los periódicos «Información», deAlicante, y «Ciudad», de Alcoy. Redactor de la Revista «Archi-vo de Arte Valenciano», de Valencia, y «Arte Español», deMadrid.
Entre sus libros citamos: «Los pintores de Alcoy y el cua-dro de historia», «Itinerario por la vida y la pintura de FernandoCabrera Cantó», «Vida y obra del pintor Gisbert», «Escultura yescultores de Alcoy», etc.
En orden festero hay que destacar que desde 1952 perte-nece, como individuo a la filá Navarros, de la que es cronista,así como desde 1965 a la de Magenta. En 1969 fue nombradoCronista de la Asociación de San Jorge. Colabora en la Revistade Moros y Cristianos desde 1959, y ha dado a la luz los tra-bajos «¡Sant Jordi, Firam, Firam!», «Pólvora, algo imprescindibleen la Fiesta de Moros y Cristianos», etc.
Es también, y desde 1970, cronista de la Asociación deAmigos y Damas de los Reyes Magos, así como autor del libro«La Cabalgata de los Reyes Magos».
La necesidad «dels Maseros» en los Morosy Cristianos de Alcoy
En distintas ocasiones —y yomismo lo he suscitado en diferen-tes circunstancias— se ha habla-do de la propiedad y la impropie-dad de ciertos actos, algunas es-tampas e incluso algunas compar-sas o filaes en la fiesta entraña-ble de los Moros y Cristianos.
Ha saltado a un primer plano elaspecto plástico y artístico, junta-mente con las raíces históricas alas cuales la fiesta en ningún mo-mento puede sustraerse. Y la pa-labra «anacronismo» se ha mane-jado quizá con demasiada ligerezae incluso prodigalidad.
Desaparecieron — p o r q u e lostiempos así lo exigieron— Capella-nes, Estudiantes, Angeles, Monaci-llos y Romanos... Se modificaron—porque los hombres lo entendie-ron así— Navarros, Tomasinas, As-turianos, Cides...
El bando cristiano siempre haestado expuesto, dado su pluralis-mo y su heterogeneidad, a idas yvenidas, a estas exigencias de losaños y las modas. Y, de aquella«curiosa y ridicula ensalada» dela que se habla en 1853, en unos«Apuntes» sobre la fiesta redacta-dos por Llobet y Vallosera, hoynada resta sino el recuerdo —in-cluso nostálgico— y la cita.
Dos filaes sin embargo, la deAndaluces y la de Labradores, hanresistido a los embates del tiem-po, continúan figurando en el ejér-cito de la cruz con toda su enti-dad primigenia, con todo su pesoespecífico.
Els maseros o llauradors cons-tituyen una página sorprendente-mente atractiva, singularmente be-lla en el panorama colorista y ex-presivo de la fiesta de San Jorge.Els maseros con sus espardeñas ysus zaragüelles, con su manta mo-rellana y su trabuco naranjero, sufaja roja y su montera con trigosy amapolas, su escapulario conlentejuelas orlando la figura delSant Jordiet o del Jesuset del Mi-lacre, forman un conjunto armóni-co, plásticamente perfecto, en esaDiana que alborea cada 22 de abril,en esa Entrada triunfal en la quese respira a murta y nardo.
Voy más allá todavía: els llau-
radors, y en contra de lo que mu-chos puedan creer, no es una filáanacrónica, jamás lo ha sido. Elllaurador levantino —romano enprincipio y árabe después— optópor el ancho pantalón blanco quelos moros usaban e incluso usantodavía en zonas de regadío y decultivo. Y la misma palabra «zara-güell» se emplea para designar es-ta prenda en algunos lugares delactual reino de Marruecos. El usode la manta es netamente medie-val e hispano, y el empleo de laforca tiene sus orígenes en losamaneceres de la historia.
En absoluto, pues, son els ma-seros anacrónicos. Su presenciaen la fiesta está sobradamentejustificada. La fiesta no sería lamisma si faltaran ellos, sin la ale-gría y el color y el perfume de suatavío, sin ese «¡Aquí está Valen-cia!», tierra y palabra que tanto di-ce y representa para todos nos-otros.
Así lo dije en 1968 cuando en elperiódico «Las Provincias» de lacapital del Turia y en las edicionesde los días 16, 17, 18, 19 y 20 deabril publiqué mi «Historia y loade la filá Llauradors», procurando,con especial cariño, enmarcar yjustificar la existencia y la presen-cia dels maseros en esta fiestanuestra, la de Moros y Cristianosen honor a San Jorge, que debeser —lo es ya para todos los alco-yanos— la más hermosa del mun-do.
ADRIÁN ESPÍ VALDESCronista de la Asociación de San Jorge
y de la f i l à Navarros.
ARMAND SANTACREU SIRVENT
Nascut a Alcoi el 30 de gener de 1926. De petit, ja sent lavocació literària i col·labora en revistes murals dels colegis onanava. Després de la guerra civil espanyola, fa el servici mili-tar a Palma de Mallorca, on escriu poesia en els espaus litera-ris dels periòdics d'alli. Quan torna a Alcoi, es u dels primerscol·laboradors del periòdic CIUTAT, on es dona a conèixer ambentrevistes i publicació de contes nadalencs i d'altres temes.En l'any 1962 es guardonat amb el premi «Sant Jordi» de tea-tre humorístic. El nom de l'obra es titula «Primer la festa queels mobles» i tracta de les costums d'Alcoi i les seves festes.Des de entonces ha seguit estrenant obretes, escrites en llen-gua alcoiana i exprofes pa els festivals festers de l'Associacióde Sant Jordi. Actualment treballa en el periòdic CIUTAT, com apublicitari i redactor. Ha guanyat dos premis en l'últim concursliterari dels Reis Magos (teatre i bàndol). Ha publicat petits lli-bres de teatre, contes i versos d'humor. També en té altres enpreparació. Ha segut col.laborador de Radio Alcoi i correspon-sal de periòdics provincials. També es veterà col·laborador delsprogrames de festes que fan les filaes tots els anys. Des defa tres anys, es masero actiu que eix a la festa i viu els pro-blemes de la filà lo mateix que tots. Es un enamorat del seupoble i les seves tradicions. Es casat, té una filla i una neta.
ELS MASEROS I EL SANT JORDIET
Sense desmerèixer a ninguna fi-là, crec, honradament, que els ma-seros son els únics festers quesempre han dut a Sant Jordi mésprop del seu cor. Al menys, aixíés, si es guiem per l'escapulari en
l'imatge del Sant que porten pen-jat al coll. Mentres els altres eltenen sols de Patró (lo mateixque els maseros) i no més el veu-en i s'amparen a ell, quan entren ala ermita del carrer de Sant To-
mas, els llauradors porten al Santiotes les festes damunt i es sen-ten orgullosos de dur-lo ben propde sou fit. Es una tradició esta ques'ha passat de pares a fills, i que'spassarà també als nets, si Déuvol, perquè la vestimenta del ma-sero ha segut, és i serà semprela mateixa. Ben poquetes son lesfilaes que queden que no han fetreformes amb el disenyo. I unad'aquestes son els maseros que,cobra un mèrit valuós, saber quedes de fa cent anys i pico, ja por-taven el mateix saragüell a plecsla faixa roja, camisa blanca, mun-tera amb flors i espigues de blati manta al coll. Però, digam per da-munt de tot, que lo que més eslliga a la festa que li fan al Sant,deu de ser el sentir-lo prop coma talismà garantiça-dor, d'eixa ale-gria i content nat que sempre res-piren els fills de l'horta valencia-na. Estic segur que tota la collade maseros senten vocació espe-cial per el Patró del poble. I sentaixina, també estic segur que sen-tiran especial simpatia per la per-sona del Sant Jordiet, encarnat en-
guany per un xiquet de la mateixafilà. Un maseret senzill i plà, quevestirà humilment els ropajes delSant de Capadocia. A ell, a sa mo-desta persona i a lo que represen-tarà dins dels actes festers queAlcoi dedica a Sant Jordi, deu-enels maseros rendir sincer i carin-yós homenatge. Que pensen, queno tots els anys es pot repetir es-ta grata i especial designació. Aga-rrém-se de les mans tots els ma-seros, amb fraternal germanor, iformen un rogle d'honor pa custo-diar al nostre Sant Jordiet quaneixca al carrer. Mentres, que va-ja per davant nostre aplaudiment inostre afecte de maseros fidels,divertits i treballaors, en forma deverset:
Faràs bon Sant Jordiet
per ta figura galana,
per t'ascendència alcoiana
i també per Maseret.
Alcoi, abril, 75
Armand SANTACREUSIRVENT
D A T O S P A R A L A H I S T O R I A
TRAJE DEL SANT JORDIET
B O C E T O :
Gonzalo Matarredona
R E A L I Z A C I Ó N :
ARMADURA Y METALES . DomínguezMODISTA C. ColomerCALZADO G. TerolPENACHO Agustín
D E L A S F L E C H A S
BOCETO GuarinosMODELISTA R. SempereREALIZACIÓN E. Erum
D E L P R O G R A M A
PORTADA Pérez & CastellóC O L A B O R A C I O N E S DE: Joan Valls Jordá
Jordi Valor i SerraAdrián Espí ValdésArmand Santacreu Sirvent
SALUTACIÓN Francisco Olcina CarbonellDIANA DEL CARBONATO . Eduardo Segura EspíENTREVISTA Floreal Moltó SolerGUIÓN Miguel Moltó VerdúIMPRESIÓN Imprenta Belguer
*s**
Recuerdos y oraciones
por los que desde el más allá,
contempláis como seguimos
la labor por vosotros
empezada.
A C T O S I N T E R I O R E S
Marzo 3 0 , D O M I N G O D E G L O R I A
Florecen como presagio de abundantes frutos.
las nudosas ramas de/ árbol de/ trabajo,
sol. primavera y la GLORIA;
nuestra Fiesta abrió sus pétalos,
ha florecido.
M. M. V.
8'30 mañana, en el local de la filá
ALMUERZO Y VESTIDA
DEL GLORIERO
5'30 tarde, en el Cine Monterrey
M E R I E N D A D E P A S C U A
Acto tradicional e inminentemente familiar, dedicado
a los niños asistentes.
Al anochecer, por San Lorenzo
E N T R A D A O F I C I A L
A b r i l 3 , J u e v e s A b r i l 1 0 , J u e v e s
7'30 tarde, en la Sala deFiestas Monterrey
Merienda-Cena
para los niños del
HOGAR INFANTIL
U
V e r m u t
para los asistentes dela Filá, inv i tac ión delos hermanos MoltóVerdú.
Como en años ante-riores, en el transcursode este acto serán re-partidos los regalos ydonat i vos que todoslos componentes de laFi lá en t regan a tansimpáticos niños.
10'30 noche, por San Lo-renzo
E N T R A D A
Cargada en hoja.
8'30 tarde, en la Filá
V E R M U T•
que un año más
Eduardo Pastor invita
a todos los Maseros.
10'30 noche, del Parterre
E N T R A D A
A
E S C O T I
Abr i l 16 , M i é r c o l e s A b r i l 20 , D o m i n g o
8 tarde, desde el Templo
de San Jorge
PROCESIÓN
DEL
TRASLADO
9'30 noche, en el Monterrey
C E N A
que los componentes
de la Fi lá dedican a
sus esposas.
T I C K E T S :
Junta Directiva.
1115 noche, por San Lo-
renzo
E N T R A D A
Cargada en hoja.
GLORIA INFANTIL
9 mañana, en la Filá
ALMUERZO A ESCOTI
Y
VESTIDA DEL GLORIERET
CHOCOLATA
para los niños asisten-
tes, invitación tradicio-
nal del GLORIERET 75
niño
RAFAEL ALBEROLA
SERRA.
A b r i l 2 1 , L u n e s , N I T D ' E L S M U S I C S
Bullicio, gentes sonrientes con el sello de la llegada.
muchos hombres y niños uniformados
lucen las insignias de la música.
En el campanario la veleta predominante presagia el tiempo inmediato,
la suerte está echada,
y por las calles multitud, músicos y música.
M. M. V.
8 tarde, en el Monterrey
T E N T E E N P I E
y Recepción a la Banda
U N I O N M U S I C A L T U R I S E N S E
9 noche, en la Sala de Fiestas Monterrey
O L L A D E M U S I C
A su término
E N T R A D A
Abril 22 , Martes, LA E N T R A D A
Como si el amanecer no fuese ya lo suficientemente hermoso
se adornará con música, ilusiones y alegría.
Más tarde en el inmenso teatro de nuestras calles, la representación.
Doblar de timbales, relinchar de caballerías y sonar de clarines,
avanzan las fuerzas de la Cruz, escapa la fantasía,
Alcoy entero rememora, todo es evocación, música y alegría.
M. M. y.
5 mañana, concentración de DIANEROS en el TRABAJO
para efectuar la
P R I M E R A D I A N A
7'22 mañana, del Partidor
D I A N A D E L C A R B Ó N A T O
8'30 mañana, en el Bar El Trabajo
III ALMUERZO CONJUNTO
de todos los Maseros
10 mañana, concentración en San Nicolauet para efectuar la
E N T R A D A D E C R I S T I A N O S
Finalizada ésta, en el Monterrey V E R M U T .
A b r i l 2 3 , M i é r c o l e s , S A N J O R G E
Pasacalles multicolores, procesiones de gente devota
que respetuosamente reprime su alegría.
Día grande, la caridad está presente, y tu. San Jorge, en nosotros;
pilar que sustenta nuestra Pe siete veces centenaria.
artífice de creencias tan elevadas como montañas
y tan profundas como simas.
M. M. V.
8 mañana, del Partidor,
S E G U N D A D I A N A10'30 mañana, concentración de festeros y músicos en el
Bar El Trabajo para efectuar el acompañamiento delSant Jordiet, niño, a la Iglesia del Patrón.
12 mañana, MISA MAYOR en la Parroquia de Santa Maria.Acto al que están especialmente invitados todos losMaseros.
I tarde, recogida del niño Sant Jordiet, y en alegre pasa-calle, al Bar El Trabajo para efectuar el
V HOMENAJE A LA MUJER DEL MASERO
PRESIDIDO POR EL SANT JORDIET 1975.
Desde allí y después de haber celebrado una sobre-mesa-baile, a la
P R O C E S I Ó N G E N E R A L
II noche, en la Sala de Fiestas Monterrey, concentraciónde Maseros y Maseras.
B A I L E C O N C H A M P A G N E
E X T R A C O D O R N I U A 6 0 - 6 0
A b r i l 2 4 , J u e v e s , A L A R D O
Ansiedad, nervios y pólvora.
el levantinismo está en nosotros;
por fin la batalla va a comenzar,
y miles y miles de frabucazos retumbarán en honor de San Jorge.
la lucha será como debieran ser las del mundo:
con la pólvora en salvas.
M. M. V.
1 mañana, en la Bandeja,C H U R R O S Y H E R B E R O
Acto de hermandad con los Contrabandistas.
7'45 mañana, desde las almenas del castillo
C O N T R A B A N D O8'30 mañana, en la Filá
A L M U E R Z O D E F E S T E R O S
10 mañana, partiendo del castillo
D I S P A R OItinerario: calle San Nicolás.
1'30 tarde, en el Bar El TrabajoV E R M U T - C O M I D A
Visita tradicional a nuestro Primer Tró de Honor, y deallí a la calle San Vicente y
D I S P A R O
6'30 tarde, acompañamiento del Sant Jordiet para efectuarel Acto de Acción de Gracias, de allí al castillo para la
A P A R I C I Ó NAcompañamiento final a su casa y ACTO SORPRESA.
j<****** ********************fr
Co lchas C O R B I
*•¥¥•¥¥*¥•¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥-¥¥¥*¥¥¥:
I Borras PEÑA, S. L.
£*•*•*•**•**••*******************i
<»*************************3-
| COMPAÑÍA DE INVERSIONES, S. A.
Oliver, 29 - A L C O Y
í I•f II II / I1-H e r m a n o s N á c h e r
T R A N S P O R T E S
*: (*-*^****-*^**-****iht*-*-*-**-*-*-*-*$
* Jt 1L/cor Café PASTO/? $
-k
«UN COLPET» u-k
ff¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥»
| CAFETERÍA-RESTAURANTE \
$ SALA DE FIESTAS• t• t'• ; ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥
Licor Café
*-K
ANTONIO CREMADES
PINTOR DECORADOR
|je***** **•*•******************; -
í Ca/e Bar
j EL T R A B A J O-K
ADOLFO LLORENS CODERCH
REPRESENTANTES MATRICULADOS
j *1^**-*-*******-*-* ************-> •I-Kí Y
$ ADOLFO LLORENS LORENZO
**-Kj^********* ****** ************
-K
Peralta, S. A.-K
H I L A D O S
S A L A Z O N E S
Viuda de Tomás Pérez
Mercado Central núm. 79
Mercado San Roque núm. 6
-k-¥¥¥¥¥-¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥*¥¥¥¥¥¥¥¥¥:
**************************** -fc***************************
$ R. Blanes Aracil, S. A. ií
H I L A D O S í
I*-K
-K
TRANSPORTES
- <-¥*¥*¥***¥•¥•¥¥-¥¥••¥¥-¥ *•¥¥•¥•**¥••¥¥*
I Talleres LEMA, S. A. | I Bar A B A D•K•k Concesionario RENAULT
í****-*-****-*******-*****-*****-í•K D
-K -,
I Cristóbal Rovira Bañón i:
| TORCIDOS Y BOBINADOS
i**************************J
Administración de::
Loterías núm. 2
i i3<- *
ESPECIALIDAD EN TAPAS >> -
A"A'1k"A' "A"A"A"^"A"A"A' 'A"A' "A'Tfr'A"A'T ' ^r'A' ' r 3 -
Í
| P A U L I N O M O R A N T íI *
C R I S T A L E R Í A *-K
***************************>
-<•í-t
J. MIRO G U A D I X
CALOR INDUSTRIAL
t****************-*********-*
Comercial JORDflPRODUCTOS RIPOLIN
Santa Rosa, 17 y 19
Droguería MENGUAL
PERFUMERÍA Y COSMÉTICA
• ' ¥ * * -¥»¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥ *-¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥»¥¥¥•¥¥-¥
Electricidad OMIRESA
Santa Rita, 32
¥*•¥*»•¥•¥•¥•¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥¥•¥•¥¥••¥•¥•¥).
I M P R E N T A
Belguer
IDesde 1875,
cuatro generaciones de
impostores han hecho posible
nuestra obra cultural y social
i
mont©u CQÍQ oe onorrosd J dealcoy
Per Alcoy y Sant Jord i
¡¡VIXCA SANT JORDI!!
DEPÓSITO LEGAL • A. 134 • ) 9 7 5 _