1. Llegat romà a Hispània

1.1. Les calçades romanes

A la península Ibèrica es comptabilitzen unes 300 vies romanes, entre calçades principals i secundaries.

Al territori peninsular destaquen les vies següents:

- Via Augusta, coneguda com via Hercúlia, enllaçava amb la via Domitia de les Gàl·lies al Pirineu i conduïa a la ciutat de Fades (Cadis) al llarg de la costa mediterrània.

- Via de la Plata, que unia Emerita Augusta (Mèrida) amb Asturica Augusta (Astorga).

- Via del Nord, que era un ramal de la via Augusta a Tarraco (Tarragona) per dirigir-se a Legio (Lleó), passant per Caesaraugusta (Saragossa), Clunia (Coruña del Conde, Burgos) i Asturica Augusta.

(Mapa vies d’Hispània, pàg. 20) -> MIRAR

1.2. Elements durant el viatge

1. Milliarium; informaven sobre la distància entre diversos punts geogràfics units per la via. Al Fòrum de Roma hi havia el Milliarium Aureum, que marcava el punt d’inici de les vies de l’Imperi.

2. Mutatio: Eren instal·lacions destinades al descans i el canvi de cavalls.3. Mansio: Construcció que es trobava en una cruïlla de la via i que servia de lloc de

repòs tant per als viatgers com per als animals.4. Arcs de triomf: Monuments commemoratius d’una victòria o d’un personatge per

recordar al viatger la grandesa de l’Imperi romà. A la Península trobem: Berà (Roda de Berà) i Mèrida (Badajoz).

5. Tombes: Monuments funeraris que es trobaven al llarg de les vies i fora dels recintes urbans. A Tarragona trobem la torre dels Escipions.

2. Llegat romà a Hispània II

2.1. L’oci: amfiteatre, circ i teatre

- El procés de romanització va imposar un model de construcció urbanística basat en la planta ortogonal.

- La planta típica constava d’aquests elements: La muralla: estava al llarg del perímetre de la ciutat amb torres de

vigilància. Traçat de dos carres principals:

Cardo maximus: anava de nord a sud. Decumanus maximus: anava d’est a oest.

Zona on es encreuaven les dues vies principals: s’ubicaven el fòrum (lloc de reunió) i el mercat.

Edificis públics: teatre, amfiteatre, circ, basílica, temples, termes, domus (habitatge unifamiliar) i insula (illa de cases)

- Monuments romans dedicats a l’oci:

Amfiteatre: construcció ovalada o el·líptica amb una part central (arena) envoltada per les graderies (cavea).S’hi oferien espectacles com la lluita de gladiadors, lluites amb animals (venationes), batalles navals (naumàquies) on s’inundava la fossa central. Els més ben conservats son a Tarragona i Mèrida.

Circ: edifici de forma rectangular i extrems semicirculars. Enmig de la pista central (arena) hi havia una mena de mur o barrera (spina) al voltant del qual corrien els carros. En cadascun dels extrems de la spina hi havia set ous i set dofins que es feien servir per a anar assenyalant les set voltes que havien de fer els carros fins a arribar a la meta (meta). Els vehicles sortien d’unes cotxeres (carceres). A la Península destaquen els circs de Tarragona i Mèrida.

Teatre: edifici destacava un mur o paret (frons scenae) situat al fons de l’escenari i que constituïa el decorat. La graderia (cavea) es dividia en tres zones: part inferior (ima cavea), part ntermèdia (media cavea) i part superior (summa cavea), ocupades per les autoritats, pels homes i per les dones, respectivament.Teatres que es conserven a la península Ibèrica: el de Mèrida, el d’Italica (prop de Sevilla) i el de Sagunt.

- Monuments romans dedicats al culte:

Temple: eren construccions dedicades al culte sagrat i també formaven part del paisatge urbà romà. El disseny arquitectònic del temples romans es caracteritzava pel fet que es trobaven sobre el podium, al qual s’accedia per una escalinata frontal que donava a un pòrtic de columnes. Darrere seu hi havia la cella (nau interior), on se situava l’altar de la divinitat. A la península ibèrica els temples més ben conservats són: el temple de Diana a Mèrida (Badajoz), el temple d’Ausa (Vic, Osona) i el temple de Claudia Marcel a Còrdova.

3. Llegat romà a Hispània III

3.1. Aqüeductes romans Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona). Conegut també com el Pont del

Diable, es tracta d’una construcció datada entre s.I dC. Aqüeducte de Los Milagros (Mèrida). Es tracta d’unes de les tres

conduccions que abastien d’aigua la capital de Lusitania. Aquest aqüeducte està datat en temps de l’emperador Adrià.

Aqüeducte de Segòvia. Del segle I dC, aquesta conducció recorre una distància de 18 km als peus de la serra de Guadarrama, des de el naixement del riu Frío.

Aqüeducte de Sant Jaume dels Domenys

3.2. Ponts romans

La característica principal dels ponts romans és el material utilitzat: la pedra, encara que també hi ha d’altres construïts amb fusta.Els elements arquitectònics romans dels ponts són la volta i l’arc de mig punt. Un dels més famosos a la Península es el d’Alcántara (Càceres) situat sobre el riu Tajo i que data del segle I dC.

3.3. Fars romans

El far més conegut a la Península és la torre d’Hèrcules (La Corunya) que data del segle II dC.