LLEGIR PREMSA A LES ESCOLESISABEL SANCHEZ

“Viure és, en gran mesura, una qüestió de comunicació. El marit besa a la muller, el

client mira l’etiqueta del preu, l’alumne alça la mà, la xiqueta somriu. Tots es comuniquen. La gent es comunica del matí a la nit, sobretot en un món modern, on la major part de la gent es guanya la vida comunicant-se. Actors i

actrius, predicadors i mestres són professionals de la comunicació. La major part de la gent també es guanya la vida comunicant-

se: venedors, policies, secretàries, psiquiatres. A la societat moderna, solament uns pocs llauren la terra, cacen o pesquen per

obtenir el sustento: la majoria transmet informació. Encara que la comunicació no siga allò fonamental en el seu treball, continua

sent part principal de la seua vida”. Alfred G. Smith: Introducción: Comunicación y cultura

Secció 1.ª Dels drets fonamentals i de les llibertats públiquesArticle 20Es reconeixen i protegeixen els drets: (…) d) A comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de conciència i al secret professional en l’exercici d’estes llibertats.L’exercici d’estos drets no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia.Estes llibertats tenen el seu límit(…) especialment en el dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la juventut i de la infantesa.Solament podrà acordar-se el segrest de publicacions, grabacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

Per què és important llegir premsa (i no solament a Internet)?

I, ara, anem a ser periodistes…

Com s’enteren els periodistes de les

notícies?

Qui decideix si la notícia es publica?

El periodista sols escriu notícies?

Els periodistes poden escriure el que vulguen?

Però la censura no s’havia eliminat?

“Recuerdo (…) cuando Camps impuso su ley en Canal 9. Cuando nos dieron la orden de dejar de llamarle Francesc para que fuese llamado Francisco, coincidiendo con la época en que se postulaba como posible sucesor de Rajoy. (…) Cuando escribías 'fracaso estrepitoso' y te lo cambiaban por 'éxito discreto'. Cuando nos desplegaron para loar las maravillas de Terra Mítica en su inauguración y no podíamos decir que no había ni una sombra. Cuando me reñían porque me salía el acento catalán 'y eso molesta a los blaveros'. También recuerdo cómo corría el cava en las plantas de dirección de Canal 9 en Burjassot las noches electorales de mayorías del PP, mientras que los redactores comíamos bocatas de salami. Cuando se pagaban directos millonarios para que Camps saliese hablando en directo en pleno Amazonas. Y los millones de veces en las que no me dejaron poner declaraciones de la oposición. O de cualquier ciudadano que criticase al PP, o a la Generalitat. Y recuerdo también cuando nos prohibieron decir 'recortes'. Tampoco pude decir que miles de manifestantes gritaban contra el gobierno. Los manifestantes no 'colapsaban' el Paseo del Prado, la manifestación 'transcurría por'. Y no poníamos pancartas explícitas contra Rajoy, ni contra el PP. Y fueron tantas, tantas, que un día empiezas a sentir vergüenza de trabajar para ellos. Ahora se termina. Injustamente. Pero lo ganaron a pulso”.

Iolanda Mármol, 5 de novembre de 2013

Què passa si el periodista s’enganya i la

notícia ix mal?

Què passa si us denuncien per mentir o per

intromissió en l’honor o en la intimitat?

Com és un dia a un periòdic?

Si vull ser periodista, què he de fer?

“Tindre la curiositat de voler saber, el

coneiximent per a saber buscar, l’habilitat per a preguntar, el rigor de comprovar i la destresa

en explicar”

José María Izquierdo, ¿Para qué servimos los periodistas hoy?

GRACIAS POR TODO Y

RECORDAD: LEED PRENSA