Lleida 08
-
Upload
xavier-crespo -
Category
Health & Medicine
-
view
602 -
download
8
Transcript of Lleida 08
VacunesLleida
5 . Març - 2008
Index
Concepte Introducció Aspectes de Salut PúblicaLa resposta immunitària individualContraindicacionsVies d’administració
Són preparats biològics constituïts per bacteris, virus o be per fraccions o subunitats d’aquestos microorganismes capaços d’activar el sistema immunitari quan són administrats a l’individuo. Les vacunes desenvolupen anticossos específics per conferir protecció davant el microorganisme pel qual ha estat vacunat.
La diferència principal entre les vacunes i el virus o bacteris que ens produeixen la malaltia és que, en les primeres, s’ha eliminat la capacitat patògena, conservant però la de produir anticossos. D’aquesta manera es pot desenvolupar una protecció contra la malaltia sense haver de patir-la.
concepte
Fites històriquesVerola. Quasi ningú es lliurava d’aquesta malaltia. Tenia una letalitat del 30%.
“ Un nen no era de sa mare fins que no havia superat la verola”
A Xina insuflaven per la cavitat nasal crostes polvoritzades de malalts. Aquesta tècnica va ser portada posteriorment a l’Índia i Turquia.
Lady Mary Wortley Mongau (1689 -- 1762).
Mary Wortley va anar a Turquia l’any 1717 amb el seu marit, que era ambaixador. Sensibilitzada perquè havia patit la malaltia la va introduir a Anglaterra.Entre 1766 i 1800 es van inocular a Gran Bretanya més de 200.000 persones.
Edward Jenner (1749 – 1823)
En el seu poble natal (Gloucestershire), va observar que les noies que munyien vaques que havien patit una malaltia anomenada vacuna no emmalaltien de verola.Aquesta observació va impulsar a Jenner a inocular al nen James Phipps
en 1796, amb limfa procedent d’una ma d’una d’aquestes noies que munyien vaques Sarah Nelmes que en aquests moments patia la vacuna. Amb aquesta inoculació es va observar la protecció de Jamescontra la verola.Jenner va enviar aquest experiment a la Royal Society de Londres que no els va publicar per no trobar-los d’interès.D’aquesta manera es van assentar les bases modernes de la prevenció mitjançant vacunes.
Edward Jenner (1749-1823)
Jenner vacunando contra la viruela a James Phipps 8 años. Este chico murió a los 21 años de tuberculosis.
Variolització a Anglaterra 1721 Virola * 1796Ràbia 1885Febre Tifoidea 1896Còlera 1896Pesta 1896Toxoide diftèric (D) 1923Tosferina cel·lules senceres(Pe)1926Tètanus (T) 1927Tuberculosi (BCG) 1927Febre groga 1935Grip 1936Pòlio inactivada (VPI) 1955DTPe 1957Pòlio atenuada (VPO) 1961Xarampió 1963Parotiditis 1967Rubèola 1969Triple vírica 1971
Meningocòccica 1972Pneumocòccica 1976Tosferina acel·lular (Pa) 1981Hepatitis B (HB) 1981Varicel·la 1984Hepatitis B recombinante 1986Haemophilus influenzae b (Hib) 1988Hepatitis A (HA) 1991DTPa 1994HB-HA 1996Malaltia de Lyme 1998Rotavirus 1998Dtpa 1999HATy 1999DTPa-HB-VPI-Hib 2000Meningocòccica C conjugada 2000Pneumocòccica conjugada 2000Febre tifoidea Vi conjugada 2001Grip intranasal adaptada al fred 2003
Cronologia de les vacunes
Cronologia de les vacunes
05
1015202530354045
17
00
-17
25
17
25
-17
50
17
50
-17
75
17
75
-18
00
18
00
-18
25
18
25
-18
50
18
50
-18
75
18
75
-19
00
19
00
-19
25
19
25
-19
50
19
50
-19
75
19
75
-20
00
20
00
-20
25
Ventajas de las vacunas
Reducción del número de visitas
Faborable relacióncoste-beneficio
Prolongada duración
Aplicaciónuniversal
Reservorio humano
Reservorio animal o telúrico
Immunidad de grupo
2-Canvis etaris de la malaltia sobre poblacions vacunades
1 any 5 anys
Infecció
Immunitat
1 any 12 anys
Infecció
Immunitat
1.4.03
Canvis en la distribució de la malaltia
01020304050607080
1971 1972 1973 1974 1975 1976
West Glamorgan Wales England&Wales
Taxes de cobertura vacunal segon any de naixement
L’abandonament de la vacunació
0
50
100
150
200
250
300
1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980
Nombre de notificacions de tos ferina
Tasa *106
L’abandonament de la vacunació
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Edats enlustres
Any de naixement
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Koplivac(enantema)
Rouvax(Swartz)
hiperatenuada
Triple vírica
Edats enlustres
Any de naixement
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Koplivac(enantema)
Rouvax(Swartz)
hiperatenuada
Triple vírica
Població vacunada
Poblacióno
vacunada
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Koplivac(enantema)
Rouvax(Swartz)
hiperatenuada
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Disminució de la
circulació del virus
Població vacunada
Poblacióno
vacunada
Cvaltes
Cvbaixes
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Koplivac(enantema)
Rouvax(Swartz)
hiperatenuada
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Disminució de la
circulació del virus
Població vacunada
Poblacióno
vacunadasusceptible
Cvaltes
Cvbaixes
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Koplivac(enantema)
Rouvax(Swartz)
hiperatenuada
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Població vacunada
Poblacióno
vacunadasusceptible
Cvaltes
Cvbaixes
PoblacióImmunit
zada
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
Disminució de la
circulació del virus
20
14
5
21
7
2
2
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Koplivac(enantema)
Rouvax(Swartz)
hiperatenuada
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Cvaltes
Cvbaixes
PoblacióImmunit
zada
Poblacióno
vacunadasusceptible
Població vacunada
221
27
Conseqüències tardanes dels programes vacunals
0
10
2030
40
50
60
7080
90
100
5-9 10-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >64
1950
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
VHA
Hepatitis A. Transmissió Indirecta (hídrica)
Tractament de les aigües1955 Depuradora de S Joan d’Espi
Directa (feco-oral)
0
1020
30
4050
60
70
8090
100
5-9 10-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >64Domínguez A et al. Prevalència anti VHA segons edat a Catalunya. 2002
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
0
1020
30
4050
60
70
8090
100
5-9 10-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >64
Distribució anual de brots d'hepatitis A. Catalunya, 1996-2005
0
5
10
15
20
25
30
35
40
No
mb
re d
e b
rots
0
50
100
150
200
250
Nom
bre
d'a
fecta
ts
brots
afectats
brots 15 22 16 10 12 9 23 13 14 24
afectats 157 111 109 44 44 33 123 75 37 98
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Brots 158 (831 casos) 5,3 casos x brot
Casos individuals 2144
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
0
1020
30
4050
60
70
8090
100
5-9 10-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >64
0
1020
30
4050
60
70
8090
100
5-9 10-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 >64
2005 2055
Si l’única mesura preventiva és el tractament de les aigües, hi haurà una tendència, en el futur, a un increment de la població susceptible augment de brots epidèmics i
casos amb sintomatologia clínica
L’impacte d’aquestamalaltia es manifestade forma més acusada en els adults
-Hepatitis fulminant: 0.3% en <40 anys2% en > 40 anys
-Simptomatologia 70% asimptomàtica en < 6 anys70% simptomàtica en > 6 anys
- Dies laborals perduts en adults: 27 diesCDC Pink Book 9 th edition
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
Fins al curs 2013-2014 es continuarà aplicant la vacuna antihepatítica A+B , segons un programa pilot a les escoles
1998
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
160000
1 7 13 19 25 31 37 43 49 55 61 67 73 79 85 91 97
No immunes
Vacunats
Amb anticossos
Situació Actual: 2007
- 1998 inici programa pilot de vacunació A+B a les escoles
9 cohorts vacunades amb A+B≈ 34,7% de la població susceptible
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
A - Compliment del CV i finalització del programa pilot
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
160000
1 7 13 19 25 31 37 43 49 55 61 67 73 79 85 91 97
No immunes
Vacunats
Amb anticossos
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 77 81 85 89 93 97
No vacunats immunes Vacunats
0
50000
100000
150000
200000
250000
1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 77 81 85 89 93 97
Immunes Vacunats No vacunats
Any Cohorts població vacunades susceptible
1 9 34,7 %
2015 17 43,8 %
2030 17 56 %
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Linfocito T CD4+
Macrófago
Linfocito B
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Linfocito T CD4+
Antígeno + MHC de clase II
Célula plasmática
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Linfocito T CD4+
Célula plasmática
Antígeno + MHC de clase II
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Linfocito T CD4+
Célula plasmática
Antígeno + MHC de clase II
Linfocito T CD4+Th2
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Linfocito T CD4+
Célula plasmática
Antígeno + MHC de clase II
Linfocito T CD4+Th2
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Linfocito T CD4+
Célula plasmática
Antígeno + MHC de clase II
Linfocito T CD4+Th2
INMUNIDAD SISTEMICA: PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA
Antígeno + MHC de clase I
Linfocito T CD4+
Célula plasmática
Antígeno + MHC de clase II
Antígeno + MHC de clase I
Linfocito T CD4+Th1
Linfocito T CD8+CTL
Linfocito T CD4+Th2
Classificació general de les vacunes
Segons composició Segons estat físic
Segons tipus d'antigen Segons utilitat sanitària
MonovalentsPolivalentsCombinades
LíquidesPrecipitadesLiofilitzades
Vives / atenuadesMortes / inactivades
SistemàtiquesNo sistemàtiques
Vacunes: classificació
Vacunes
Atenuades (vives)
Inactivades (mortes)
Bactèries
Virus
Bactèries
Virus
TotalsFraccionsTotalsFraccions
Anatoxines
AntigensFraccions
Polisacàrids capsularsProteïnesLipopolisacàridsPiliExtractes ribosòmics
Calendari vacunal
2 mesos 4 mesos 6 mesos15 mesos
DTP POHibTV VHA+B
Primovacunació
18 mesos 4 anys
DTPa PO Hib TVReforç
4- 6 anys14-16 anys
DTPa PO TdRecord
PRIMOVACUNACIÓ
TOTA PERSONA QUE HAGI REBUT 3 DOSIS DE VACUNA INACTIVADA I 1 DOSI DE VACUNA ATENUADA
COBERTURA VACUNAL
TOTA PERSONA PRIMOVACUNADA
DTP 1a, 2a, 3aVHB 1a, 2a, 3a
Po 1a, 2a, 3aTV 1a
Vacuna en mal estat Defecte fabricació Congelació
CalentamentLlumContaminacióCaducitat
Vacuna mal administrada Via inadequada (VHB gluti, Po Mi...)Intervals + curts que els recomenats
Receptor Immunodeficient Edat gran
Tract farmacològics Tract immunosupressors
REFORÇ: Garantir una correta resposta a la primovacunació, ja que ocasionalment poder ocòrrer fallades vacunals.
Causes de fallades vacunals
VACUNACIÓ ANTITÈTANICA: ¿Quina és la duració de la immunitat?1a
dos
i2a
do s
i3a
dos
i
10 a
nys
20 a
nys
10%susceptibles%<10UI/l
28%
VACUNACIÓ ANTITÈTANICA: ¿Com actuen les dosis de reforç?
Primovacunació + 1 dosi de reforç
1a d
osi
2a d
o si
3a d
osi
10 a
nys
20 a
nys
curva 1curva 2
Curva 1: la dosi de record s’aplica als 10 anys desprès de la primovacunació. El nivell mitjà d’anticossos obtinguts és de 5 (500 vegades més alt que el mínim protector).Curva 2: la dosi de record s’aplica als 20 anys desprès de la primovacunació. El nivell mitjà d’anticossos obtinguts és de 3,8 (380 vegades més alt que el mínim protector).
Vacunes: contraindicacions generals
Totes les vacunes:
- Malalties infeccioses en fase aguda - Hipersensibilitat coneguda a algun component de la vacuna
Vacunes vives:- Administració recent d’immunoglobulina, plasma o sang
- Alteració immunitària - Malalties malignes: limfoma, leucèmia, Hodgkin… - Tractaments: corticoides, quimioteràpics, irradiació…
- Trasplantaments- Embaràs
Hipersensibilitat als components de la vacuna
-Proteïnes animals (ou)
-Antibiòtics: TV Neomicina
Pòlio Salk Estreptomicina
-Conservants: DTP Tiomersal
DT Mertiolat
-Estabilitzadors: Fosfat d'alumini
Hidròxid d'alumini
Administració recent d’ immunoglobulina, plasma o sang
plasma o sang immunoglobulines
Sang total 80-100 mg/Kg pesConcentrat hties 20- 60 mg/Kg pesHematies rentats 40 mg/Kg pes
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
immunoglobulines V Atenuada
TV
Tractaments: corticoides
Un tractament amb 2 mg/Kg /dia de prednisolona durant una setmana o altres glucocorticoides equivalents poden inhibirla resposta immunitària
2 mg/Kg /dia prednisolona
8 mg/Kg /dia Hidrocortisona 10mg/Kg /dia Cortisona 2mg/Kg /dia Prednisona1,6mg/Kg /dia Metilprednisolona1,6mg/Kg /dia Triamcinolona0,25mg/Kg /dia Betametasona0,30mg/Kg /dia Dexametasona
Equivalencia dels glucocorticoides
Tractaments: quimioteràpics
Quimioteràpics: Aquests productes alteren els mecanismes relacionats amb el creixement, activitat mitòtica, diferenciaciói funció cel·lular. Aquesta activitat és especialment activa en teijits amb un índex mitòtic alt com és el hematopoètic
8 hores després de l’administració del producte
Cessació de la mitosi i desintegració dels
elements presents en el moll de l’os i teixits limfoides
Limfopènia i granulocitopènia de duració variable segons fàrmac
Vacunes vives 3 mesos Vacunes mortes 3-4 setmanes
Tractaments: irradiació
La radiació ionitzant Lesions en el DNA cel·lular
Les dosis fraccionades de radiació permeten la reparació de lescèl·lules entre les exposicions però els limfòcits són molt radiosensibles, acumulen les radiacions anteriors i moren per aquesta causa.
Aquest fet La imposibilitat de fabricar anticossos
Vacunar als 3 mesos de finalitzar el tractament i confirmar aquesta vacunació amb la determinació d’anticossos sèrics
Un conocimiento adecuado de las vías de administración de las vacunas, supone para el técnico que las aplica:
1. Poder deducir la vía de administración más adecuada de cada vacuna
2. Disminuir los riesgos de aparición de reacciones no deseadas
3. Mejorar la praxis del acto vacunal
El antígeno activa el linfocito By este inicia la producción de IgMcomo respuesta primaria
El antígeno vacunalprocesado en el macrófago, es divididoen péptidos y presentadoa los linfocitos T
Los linfocitos T, maduran se multiplican y generarán una descendencia con memoriainmunitaria
Los linfocitos T, maduros liberan linfoquinas que són captadas por el linfocitoB
Los linfocitos B activados por la linfoquina, frenan la producción de IgM e inician la producción de anticuerpos IgG. Estos seránlos responsables de protegernos contra los agentes patógenos salvajes.
ReacciónInmunitariaDe las vacunas
El antígeno vacunal, es al mismo,tiempo procesado por un macrófago y reconocido por el linfocito B
Ganglio linfático
Vías de administración de las vacunas
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
2. Intramuscular (Im)
3. Oral (O)
Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica
Punta del dedo Punta del dedo aumentada
Orificio de una glándula sudorípara a gran aumento. En verde, batérias
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
Mecanismo inmunitário de acción:Vía Subcutánea = Vía Intradérmica
Epidermis
Dermis
Hipodermis
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
Indicada para vacunas bacterianas, víricas atenuadas o inactivadas y las de polisacáridos, no particuladas con Al(OH)
Vía en muy íntimo contacto con el sistema inmunitario
Formación alta de anticuerpos
Lugar de administración en región deltoidea o cara anterolateral del vasto externo del cuádriceps
Al(OH)1 - Aumentar el tiempo de contacto con las células inmunitárias
2 - Aplicarlas en áreas muy vascularizadas (vasos y capilares del tejido muscular)
3 - Procesado del antígeno y respuesta inmunitária, similar a la descrita en la vía subcutánea, teniendo lugar también en los ganglios linfáticos próximos al lugar de aplicación de la vacuna
2. Intramuscular (Im)
2. Intramuscular (Im)
Región deltoidea o cara anterolateral del vasto externo del cuádriceps
Región glútea
3. Oral (O)
Lámina propia, se extiende entre las criptas y constituye el eje de las vellosidades aportando una rica red linfática y vascular dondese producirá las reacciones inmunitarias de las vacunas orales.
Vacuna Al (OH) I.M SC ID OralDTP * *Polio oral *Triple vírica *DT * *Tètanus * *Hepatitis B (10) * *Hepatitis B (20) * *Hepatitis A 720 * *Hepatitis A 1440 * *Hepatitis A+B adults * *Hepatitis A+B nens * *Polio Salk *Rubèola *Febre groga * *Antitifoidal monovalent *Antigripal * *Antimeningocòccica * *Antipneumocòccica * *Anticolèrica *Antirràbica *BCG *Td adults * *Antihemophilus Influenzae *Xarampió *Triviraten *Tifoidea injectable * *DTPa * *Encefalitis japonesa *Varicel·la *DTPa con Hib * *DTP+Hib * * *Encefalitis centroeuropea * *
Vacunas disponibles
Vacunasparticuladas
y
Vias de administración