FITXA TÈCNICA: Tags, Super 3 (13-5-10).TIPOLOGIA ORAL: Text explicatiu.SITUACIÓ COMUNICATIVA: El presentador fa una visita al 28è SalóInternacional del Còmic de Barcelona, presenta les novetats i fa unaentrevista al dibuixant d’Airon Man.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR-PARLAR]

ACTIVITATS

El conductor del programa utilitza amb un doble sen-tit les paraules «tothom hi pinta alguna cosa al Salódel Còmic». Explica quins són els dos sentits.

Respon les preguntes:

a Quin és el nom de l’autor-dibuixant d’Iron Man?b Què ha contribuït a fer d’Iron Man un dels perso-

natges de còmic més famosos?c En quin país ha triomfat, el dibuixant d’Iron Man?d Com dibuixa actualment els còmics que fa?e Quins còmics llegia, de petit? Quins has llegit més

tu, de petit?f Li agraden les dues pel·lícules que han posat ani-

mació al seu personatge? Quines virtuts els troba?

En sortir del Saló, el presentador exclama: «Algú ensnecessita, som-hi». Per què ho diu? Què s’ha vist, alcel? Amb quin nom es refereix al grup? Què s’esperaque facin, en la ficció, en el moment que s’acaba elreportatge?

En grups de 3 o 4, inventeu-vos un personatge decòmic, feu-ne un esbós senzill i presenteu-lo a laresta de companys: aspecte, caràcter, poders si és unsuperheroi, situació, etc.

4

3

2

1

Visitem el SalóInternacional del Còmic!

LITERATURADIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

[230]

1Comunicació oral

Escoltar: Reportatge.Parlar: Descripció d’un personatge.

Literatura: els gèneres literarisEls gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i didàctica.Els subgèneres literaris. Elements que fan que una obraliterària sigui clàssica. La mètrica: el metre, el ritme i larima. Agrupacions de versos: estrofes i composicions.Les figures literàries.Lletra i música: Cançons i figures literàries.

Autoavaluació

Competències a punt!

Competència per aprendre a aprendreEsforç per aconseguir les fites que ens proposem en elnostre futur professional. Valoració de les nostres actituds.

Competència lingüísticaSensibilitat estètica davant de les produccions literàries,valorant-ne els elements creatius i innovadors.

Competència per aprendre a aprendreRelació entre el llenguatge literari i les lletres de les can-çons.

DIMENSIÓ LITERÀRIA [GÈNERES LITERARIS]

1. Gèneres literarisEls gèneres literaris són models que serveixen per classificar les obres literàries se-gons el contingut (el que l’autor vol transmetre) i la forma (manera com estanescrites) que presenten.

Els quatre grans gèneres literaris són:

a L’autor expressa els seus sentiments i emocions.b La majoria de textos lírics s’escriuen en vers, però també

poden estar escrits en prosa.c El llenguatge té una especial musicalitat i ritme.

a L’autor presenta uns fets, reals o imaginaris.b Els textos narratius estan escrits en prosa i estructurats

en paràgrafs.c Les descripcions i diàlegs sovint complementen el text.

a L’autor crea un text perquè sigui representat davantd’un públic.

b Les obres dramàtiques actuals acostumen a ser en prosaperò també n’hi ha hagut en vers.

c Els diàlegs entre els personatges són en estil directe.

a La intenció de l’autor és comunicar algun tipus d’en-senyament.

b La majoria d’obres didàctiques s’escriuen en prosa.c L’autor vol influir en el lector.

POESIA

Abans que els mots, els teus ullsem van dir el que jo intuïa:el nostre amor s’esmunyia,vam naufragar pels esculls.

Vaig suplicar i fou en va,volies fer un camí nou,era el moment de dir proui, sola, te’n vas anar.

Remei Barberà

NARRATIVA

La noia aixecà els ulls tímidament i el mirà de fit a fit: tenienuna lluïssor estranya. El noi s’estremí i va intuir el que ellaestava a punt de dir-li: que la seva relació havia acabat, queno havien pogut superar les dificultats.Ell ho intentà per última vegada, li suplicà una darreraoportunitat però la noia, decidida, ja en tenia prou i voliaencetar un nou camí sense ell. S’allunyà, doncs, amb pasferm fins que el noi la perdé de vista.

Remei Barberà

TEATRE

ANNA (aixecant els ulls tímidament): T’he de confessar...ERNEST (interrompent-la): Ja sé què em vols dir.ANNA: Escolta’m, això nostre no pot continuar, els escullsdel camí ens han superat.ERNEST: Per què no t’ho repenses? Si us plau...ANNA (decidida): No! Ara vull volar sola...ERNEST: D’acord, més val saber dir prou a temps.ANNA: Adéu!(Se’n va amb pas ferm.)ERNEST (mirant la noia fins que la perd de vista): Adéu...

Remei Barberà

DIDÀCTICA

Una guineu, perseguida per uns caçadors, va arribar a lacabana d’un llenyataire i aquest la va amagar. Quan els ca-çadors preguntaren per l’animal, el llenyataire els va dirque no en sabia res, però dissimuladament amb la mà as-senyalava el lloc on s’havia amagat.Els caçadors no van entendre el gest del llenyataire i vanmarxar. La guineu va sortir sense dir res i, quan el llenya-taire li va retreure que no li agraís el que havia fet per ella,l’animal li respongué: «T’hauria donat les gràcies si lesmans i les paraules haguessin dit el mateix».

Remei Barberà, La guineu i el llenyataire (adaptació).

[231]

poesia narrativa teatre didàctica

[232]

DIMENSIÓ LITERÀRIA [GÈNERES LITERARIS]

Respon les preguntes sobre el text poètic de la pàginaanterior.

a Encercla el sinònim adequat a cada mot o locució deltext:

s’encetavas’escapavaes mantenia

obstaclesinsultscarícies

de seguidaamb il·lusióinútilment

b Copia per parelles els mots que rimen:

c Identifica els sentiments que expressa el poeta altext:

alegria vergonyatristesa esperançaodi desil·lusióresignació por

Associa cada mot o locució del fragment narratiu de lapàgina anterior amb el sinònim corresponent.

a de fit a fit 1 tremolàb lluïssor 2 començarc s’estremí 3 reflexos, llumd encetar 4 fixament

Quin ensenyament vol transmetre l’autor del text di-dàctic al lector?

No s’ha d’ajudar els altres perquè a vegades no t’hoagraeixen.No s’ha de contradir amb els actes el que es diu deparaula.Sempre s’ha de mirar per la pròpia conveniència.

Digues a quin gènere literari pertanyen els textos se-güents i indica les raons que t’han permès saber-ho.

4

3

2

1

ACTIVITATS

1

MARC: Què et fa més por? (Pausa.) Saber que tot s’a-caba o no saber com acabarà?JAUME: Doncs... (Pausa.) M’estimaria més no parlard’això.MARC: Què tens?JAUME: Res. (Pausa.) No m’agrada parlar d’aquestescoses, tu ja ho saps. (Pausa.) Vinga, explica’m cosesde la Toscana.

Sergi Belbel, A la Toscana.

A

Jo us recorde, campson vaig ésser feliç, jocs

de la meua joventut, diesde la meua vida. Sempre

vindreu amb mi, cançons,malenconies de l’edat,

anys que haveu fet els meusanys, besades que haveu fet

els meus records, patiments,fondàries, sentiments fondos.

Vicent Andrés Estellés, Elegia.

B

L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre.Vull dir orgull en el sentit pejoratiu de la paraula. Nocrec que hi hagi ningú que sigui orgullós d’una ma-nera ingènua o inconscient.

Joan Fuster, Diccionari per a ociosos.

C

Un matí, quan Gregor Samsa es va despertar desomnis intranquils, es va trobar al llit convertit enuna bestiola monstruosa. Jeia sobre l’esquena, duracom una cuirassa, i si aixecava una mica el cap esveia la panxa bombada, bruna, dividida en segmentsarquejats al capdamunt dels quals amb prou feiness’aguantava el cobrellit, a punt de relliscar del tot.

Franz Kafka, La metamorfosi.

D

▲ / ▲ ▲ / ▲

▲ / ▲ ▲ / ▲

s’esmunyia

esculls

en va

[233]

DIMENSIÓ LITERÀRIA [GÈNERES LITERARIS]1

2. Els subgèneres literarisCada gènere literari se subdivideix en formes específiques amb característiquespròpies:

POESIA

CULTA POPULAR

ELEGIAPoesia on l’autor expressa la-mentació i es plany per lamort d’un ésser estimat oper qualsevol pèrdua que ligenera tristesa.

ODAComposició lírica on l’autorfa una reflexió filosòfica imoral sobre un tema. Hidestaca les qualitats positivesde persones, conceptes oelements de la natura.

NADALAComposició poètica tradicio-nal que es canta en el períodeprevi i durant les festes deNadal (naixement de Jesús,elements del pessebre...).

CORRANDESCançó popular curta utilit-zada com a cançó de ball.Moltes estan formades perestrofes de quatre o cinc ver-sos i reben altres noms: glo-ses o cobles.

NARRATIVA

CULTA POPULAR

CONTENarració breu d’autor cone-gut que relata uns fets dema-nera senzilla i amb pocspersonatges. El final busca unefecte de sorpresa en el lector.

NOVEL·LANarració extensa en la quals’expliquen uns fets de ma-nera detallada i generalmentamb intervenció de més per-sonatges que en un conte.

RONDALLANarració breu amb elementsfantàstics adreçada als in-fants. És de tradició oral itambé s’anomena conte tra-dicional.

LLEGENDANarració breu basada en fetsreals, però en la qual la tradi-ció oral ha anat incorporantelements imaginaris (cava-llers, reis, sants, batalles...).

TEATRE

CULTE POPULAR

TRAGÈDIAObra dramàtica de tema se-riós en la qual uns personat-ges de classe social alta sóndominats per grans passions iel destí els porta a un desen-llaç fatal.

COMÈDIAObra dramàtica de to hu-morístic en la qual uns per-sonatges de condicionssocials variades viuen fets dela vida quotidiana. No hi in-tervé el destí i el final és feliç.

DRAMAObra de teatre de tema seriósen la qual uns personatges declasses socials variades podencanviar el seu destí. El desen-llaç pot ser fatal o no. Com-bina elements de la tragèdiai la comèdia.

SAINETObra dramàtica d’un sol actede caràcter còmic que retratapersonatges de classes po-pulars en la seva vida quoti-diana.

DIDÀCTICA

ASSAIGObra didàctica d’extensió variable on l’autor reflexiona sobreun tema d’algun camp del coneixement i hi exposa el seupunt de vista subjectiu.

FAULAObra didàctica protagonitzada per animals que actuen ambels mateixos vicis o virtuts que els éssers humans. La seva fi-nalitat és transmetre un ensenyament moral.

DIMENSIÓ LITERÀRIA [GÈNERES LITERARIS]

En aquest quadre, alguns exemples són al lloc que els correspon. Marca amb � els que estan ben situats i indica elnombre de la casella on haurien d’anar els que no estiguin al lloc correcte.

5

ACTIVITATS

1

POESIA

CULTA POPULAR

1 ELEGIAEscolta, Espanya,la veu d’un fillque et parla en llenguano castellana...

Joan Maragall, Oda a Espanya.

2 ODALes dotze van tocant,ja és nat el Déu infant,fill de Maria…

Anònim

3 NADALAHi ha un noi nassut,el veiem des d’aquí;fa una carrera llarga:el carnet de conduir.

Anònim

4 CORRANDESNo et tinc a tuperò et vull reconèixeren cada gest que faigi en cada mà que dono.

Maria Oleart, Enllà.

NARRATIVA

CULTA POPULAR

1 CONTEDurant tot el judici, el cosínega ser l’autor de l’assassi-nat. I quan explica davant deljutge la conversa d’aquella nitsobre la possibilitat o impos-sibilitat del crim perfecte...

QuimMonzó,Vuitanta-sis contes.

2 NOVEL·LAA un quart de sis tocats unallengua roja llepava el marper llevant. Estava a punt decosir-se, definitivament, unaxarxa atapeïda i empude-gada que havia embrutatmitja ciutat...

Jaume Cabré, La teranyina.

3 RONDALLASant Jordi, cavaller i màrtir, ésl'heroi d'una gran gesta cava-lleresca, que la veu popularuniversal situa a la Capadòcia,però que la tradició catalanasitua a la vila deMontblanc…

Anònim

4 LLEGENDAVet aquí que una vegada hihavia unamare que tenia tresfills. Un dia li van dir que se’nvolien anar tots tres a veuremón, que si mai tenien unaltre germanet els ho anessina dir…

Anònim

TEATRE

CULTE POPULAR

1 TRAGÈDIAHANS: He de tornar a carregarjo els sacs?FRIDA: I és clar que sí! Quan etpreguntin què has fet per lacausa podràs dir: «He carre-gat sacs».HANS: I tu què diràs?FRIDA: Jo penso, sóc el cervell.La feina del cervell és teniridees.

Emili Teixidor,El retaule del flautista.

2 COMÈDIAMÒLLERA: Àgata!...ÀGATA (distreta): Què hi ha?MÒLLERA: Què fas tota sola?ÀGATA: Res. Què vols que faci?M'enyoro.

Àngel Guimerà,La filla del mar.

3 DRAMAPAULA: Francisqueta! Què faaquí? Això són maneres d’a-nar per les maduixes?FRANCISQUETa: Ja vinc.BATISTA: No la renyi, senyoraPaula…

Emili Vilanova,Qui compra maduixes?

4 SAINETANTÍGONA: Has vist com mo-rien els nostres germans.ISMENE: Ai, els meus ulls, elsmeus ulls, i la boca que ho hacontat!EURÍDICE:Queens arribés aquestdia...

Salvador Espriu,Antígona.

DIDÀCTICA

1 ASSAIGHi havia una guineu molt afamada, i al veure penjant d’unaparra uns deliciosos raïms, va voler atrapar-los amb la boca.Però en no poder agafar-los, es va allunyar dient: «Ni m’agra-den! Són tan verds!».

Isop, La guineu i el raïm.

2 FAULAL’home és irrepetible: cada un de nosaltres és un exemplarúnic. No n’hi ha dos que, superposats, coincideixin, com nohi ha, diu la brama, dues fulles d’arbre en el mateix cas.

Ara m’interessa aquest uniquisme…Joan Fuster, Babels i Babilònies.

[234]

DIMENSIÓ LITERÀRIA [GÈNERES LITERARIS]1

Accedeix al següent web www.escriptors.cat/au-tors/ribac: és la pàgina dedicada al poeta Carles Riba.Dins d’«Alguns poemes» de la secció «Antologia» hi hael poema anomenatElegia segona. Després de llegir-lo,respon les preguntes següents.

a Súnion designa un indret; esbrina de quin lloc estracta.

b Tenint en compte que el va escriure durant el seu exilia França, fugint de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), per què devia triar el subgènere de l’elegia?

c Resumeix amb les teves paraules el contingut ex-pressat per Riba al seu poema.

Les rondalles utilitzen fórmules que es repeteixen. As-socia els termes de les columnes.

Fórmules de començament

Fórmules d’acabament

Ordena els paràgrafs i obtindràs una faula d’Isop. Quinensenyament vol transmetre l’autor?

a El vencedor, en canvi, va pujar orgullós a una paret ies va posar a cantar tan fort com va poder.

b en acabar la lluita, el vencedor va foragitar l’altre.c Des d’aleshores el que havia perdut el combat es va

quedar amo de tot el galliner.d Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en

un galliner;e Però no va trigar gaire a passar una àguila que se li

va tirar al damunt i va raptar-lo.f El vençut s’amagà resignadament rere uns matolls.

Tot i que les corrandes constitueixen un gènere de lanarrativa popular, alguns autors n’han escrit: Joan Oli-ver (Pere Quart) va compondre lesCorrandes d’exili. Mésendavant el cantant Lluís Llach va posar música alpoema. Escolta’n un fragment i respon les preguntes.

a Per què hi ha estrofes de mesura diferent?b És un poema popular o culte? Justifica la resposta.c Què vol dir el vers: «Abans de passar la ratlla»?

9

8

7

6

ACTIVITATS

a Temps era temps,b Una vegadac Vet aquí que en aquell

tempsd Rondalla va,e En un país molt llunyà

1 mentida corre…2 quan els animals parla-

ven…3 fa molts anys…4 que les bèsties tenien

dents…5 hi havia…

a Catacric-catacrac,b I és un gat i és un gosc Això és ditd Aquest conte s’ha acabate I van ser feliços

1 i van menjar anissos.2 i si no és mentida és ve-

ritat.3 conte acabat.4 i aquest conte ja s’ha fos.5 i jo ho he vist.

Una nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir res...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanyade pell bruna l’aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,que l’ensagna, que l’esguerra.Abans de passar la ratlla,m’ajec i beso la terrai l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida;l’altra meitat vingué amb miper no deixar-me sense vida.

Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré d’enyorançaans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra.«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,l’ermita dalt del pujol;i a la platja un tenderolque bategui com una ala.

Una esperança desfeta,una recança infinita,i una pàtria tan petitaque la somio completa.

Pere Quart, Corrandes d’exili.

[235]

DIMENSIÓ LITERÀRIA [OBRES CLÀSSIQUES]1

[236]

3. Quins elements fan que una obraliterària sigui clàssica?

Quan parlem de literatura, sovint es diuen expressions com: «Cal llegir els clàssics»o bé «Aquest escriptor és un clàssic de la literatura catalana». El diccionari de l’Insti-tut d’Estudis Catalans ens dóna les accepcions següents del mot clàssic.

El sentit originari de la paraula clàssic, tal com diu l’accepció 3 del diccionari, es re-fereix als autors de l’Edat Antiga, és a dir, als grecs i als romans. En l’accepciómésmo-derna, però, el mot clàssic s’aplica a autors o obres que han fet aportacionsfonamentals a la història de la literatura i que han rebut el reconeixement dels críticsi/o del públic (accepció 2).

clàssic -a

1 adj. Relatiu o pertanyent al classicisme.

2 1 adj.Que ha representat lamaduresa o unmoment culminant dins una literatura,dins un art, etc., i és considerat un model digne d’imitació. Els nostres autors clàssics.Les obres clàssiques de la literatura universal. 2 m. Autor clàssic, obra clàssica. Els nostresclàssics.

3 1 adj. Pertanyent a l’antiguitat grega i llatina, a la seva literatura, art, cultura,especialment al període en què es produí la millor literatura, pintura, escultura, etc. 2 adj.Que ha representat un moment culminant dins un art nacional. Període clàssic.

4 1 adj. Que segueix els models, les regles, de la literatura i les arts clàssiques. 2 adj.Que segueix els patrons establerts, tradicional. Una jaqueta clàssica. Un vestit de tallclàssic. Una noia clàssica.

5 adj. Característic, típic, d’un poble, d’una comarca, d’una diada, etc. Va tornar dePraga amb el clàssic titella.

Autors clàssic grecs

Homer (Odissea, Ilíada), Èsquil, Eurípides i Sòfocles (tragèdies).

Autors clàssic llatins

Horaci (sàtires, odes, epístoles), Ovidi (Les metamorfosis), Virgili (Eneida).

Autors clàssics de la literatura catalana

• medievals: Ausiàs March, Joanot Martorell...

• segle XIX: Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Àngel Guimerà...

• segle XX: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda...

això és bàsic! El missatge d’un autoro obra clàssics…

No envelleix amb el pas del temps, per-què parla de sentiments humans uni-versals.

Connecta amb lectors de totes les èpo-ques, ja que s’hi veu reflectida la condicióhumana, és a dir, les coses més profun-des que ens preocupen.

Pot rebre una nova interpretació des dela perspectiva actual sense perdre elsentit original.

3

2

1

Àngel Guimerà (1845-1924). Salvador Espriu (1913-1985). Mercè Rodoreda (1908-1983).

Llegeix el fragment de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i respon les preguntes.

a Encercla el sinònim de les següents paraules del text:• capteniment → dubte, atreviment, comportament, silenci• prestament → resignadament, ràpidament, lentament• cuitats → precipitats, mesurats, silenciosos, petits

b Com es diuen els dos protagonistes de l’escena? Què hi passa?c Esbrina per què aquesta obra rep la consideració de clàssica.

Després de llegir els poemes, respon les preguntes.

Poema Aa A quin subgènere líric o poètic pertany?b Quins sentiments hi expressa l’escriptor?c Escriu tres adjectius que es puguin aplicar

al contingut d’aquest poema.

PoemaBd Com s’ha d’interpretar el mot camí en aquest poema? A què fa referència?e Aquest poema, és més concret o més abstracte que l’anterior?f Escriu tres situacions de la teva vida quotidiana que estiguin relacionades amb algun dels temes tractats als

dos poemes anteriors.g Indica cinc sentiments universals que poden aparèixer en una obra literària clàssica, tant si surten als dos poemes

anteriors com si no.

11

10

DIMENSIÓ LITERÀRIA [OBRES CLÀSSIQUES]1

[237]

ACTIVITATS

Quan l’emperador es va retirar, Carmesina el va agafar per la mà i es va apartar amb ell prop d’una finestra; i allí,veient el seu capteniment reservat i malenconiós, li va dir:–Cavaller, què tens?–El meu mal està dit de seguida. [...] Carmesina, ja que em forces a parlar, no puc dir sinó que estimo.Llavors va callar i va abaixar els ulls.–Digues, Tirant –va dir la Infanta amb neguit dissimulat–, ¿qui és la senyora que tant et fa patir?Tirant es va posar la mà a la màniga i, traient el mirall, va dir:–La imatge que hi veuràs em pot donar la mort o la vida.Carmesina el va agafar prestament i amb cuitats passos va entrar a la seva cambra pensant que, quan el mirés,trobaria alguna dona pintada. Però no va veure sinó la seva cara i va estar segura del tot que Tirant l’estimava. Iveient-se en aquell mirall, va començar a dansar per tota l’habitació.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (adaptació a cura de Jordi Tiñena).

Poema A

I de sobte la casa és massa gran.La mare i jo hem buidat els teus armarisi hem resseguit per taules i prestatges,de retrat en retrat, els teus somriures.De nit, amb llum elèctrica, els mirallsem mostren el teu buit amb més relleu.

Joan Margarit,Espai i temps (fragment).

Poema B

Aquest camí tan fi, tan fiqui sap on mena?[…]¿Qui sap si trist o somrientacull son hoste?¿Qui sap si mor sobtadament,sota la brosta?Qui sabrà mai aquest matía què em convida?I és camí incert cada camí,n’és cada vida.

Josep Carner,Cançoneta incerta (fragment).

DIMENSIÓ LITERÀRIA [MÈTRICA]1

[238]

4. La mètricaÉs el conjunt de normes que s’apliquen a l’hora de compondre versos; comprèntres aspectes: el metre, el ritme i la rima.

4.1 El metre

És la quantitat de síl·labes que té un vers. Compte! En català es compta nomésfins a l’última síl·laba tònica:

Amb u-na pin-ta de mar-fil po-li-a1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Als versos llargs és freqüent fer una pausa, anomenada cesura; i cadascuna de lesdues parts es diu hemistiqui (també es compta només fins a l’última síl·laba tò-nica de cada hemistiqui):

Els nú-vols pas-sen bai-xos, amb en-de-migs de blau1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6 (6 + 6)

A l’hora de comptar les síl·labes d’un vers s’ha d’anar amb compte quan dues vo-cals entren en contacte:

Segons el nombre de síl·labes, els versos catalans es classifiquen en:

Els versos monosíl·labs (1), bisíl·labs (2) i trisíl·labs (3) són poc freqüents o alter-nen amb altres.

Fenòmens de contacte vocàlic

ART MENOR(8 o menys síl·labes)

ELISIÓSe suprimeix una vocal neutra (a, e)quan es troba amb una altra vocal a oe, sigui neutra o no:

el ges-sa-mí qu(e) a-ra por-tes al pit1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

tetrasíl·lab 4 síl·labes

ART MAJOR(més de 8 síl·labes)

enneasíl·lab 9 síl·labes

pentasíl·lab 5 síl·labes decasíl·lab 10 síl·labes

hexasíl·lab 6 síl·labes

heptasíl·lab 7 síl·labes

octosíl·lab 8 síl·labes

hendecasíl·lab 11 síl·labes

alexandrí 12 síl·labeso dodecasíl·lab(sense cesura)

SINALEFAL’última vocal d’un mot forma un diftongamb la primera vocal de la paraula següent:

Doncs, què us heu fet, su-per-bes a-ba-di-es1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

HIATDues vocals de mots diferents escompten en síl·labes separades per-què així ho vol el poeta:

li do-na-va un bes o dos1 2 3 4 5 6 7 8

Versos de fins a 8 síl·labes → art menor.

això és bàsic!

No et confonguis! En mètrica castellana,

un vers alejandrino té 14 síl·labes.

això és bàsic!

( (

[239]

4.2 El ritme

És un fenomen que s’aconsegueix combinant síl·labes tòniques i àtones. Entred’altres combinacions, hi ha:

síl·laba àtona + tònica → Al damunt dels nostres cantssíl·laba àtona + àtona + tònica → L’horitzó s’allunyà

4.3 La rima

És la repetició de sons (no de lletres) al final d’un vers a partir de l’última síl·labatònica:

més rima amb marinersatansa rima amb esperançadolçor rima amb petó

S’indica amb una lletra minúscula si el vers és d’art menor, i majúscula si ésd’art major.

Però... NO totes les composicions poètiques presenten rima en tots els versos:quan un vers no té rima i alterna amb altres que sí que en tenen, s’indica ambuna ratlla al final del vers.

Quan no hi ha rima en tot el poema, es poden donar dos tipus de versos:

RIMA CONSONANT RIMA ASSONANT

Coincideixen les vocals i les consonantsdes de l’última síl·laba tònica del vers.

Perquè et resignes, perquè t'adones adel que és el sempre i és el mai més, bjo et vinc a veure moltes estones, ablanc cementiri dels mariners. b

Josep M. de Sagarra,El cementiri dels mariners (fragment).

Només coincideixen les vocals des del’última síl·laba tònica del vers.

Ens duia la tramuntana aolor de fonoll marí; bla carena s’amagava asota el bruc i el romaní. b

Tomàs Garcés,Cançó indecisa (fragment).

DIMENSIÓ LITERÀRIA [MÈTRICA]

Compta les síl·labes de cada vers iassocia’l al seu nom.

Versosa i el teu braç tan rodó regalava

(Joan Salvat-Papasseit)

b i ta joia altiva (Josep Carner)

c adéu-siau, turons, per sempreadéu-siau (B. C. Aribau)

d i un tros de cel escarlata(J.V. Foix)

e car jo no vull que em sorprengaafaitant-me (V.A. Estellés)

f i només una llàgrima(Narcís Comadira)

Nomdels versos1 heptasíl·lab 4 enneasíl·lab2 alexandrí 5 pentasíl·lab3 hexasíl·lab 6 decasíl·lab

Encercla les elisions i subratlla lessinalefes dels versos.

13

12

ACTIVITATS

VERSOS BLANCS VERSOS LLIURES

Són versos que no rimen però que mantenen el mateixnombre de síl·labes en tota la composició.

Em costa imaginar-te absent per sempre. 10Tants de records de tu se m’acumulen 10que ni deixen espai a la tristesa 10i et visc intensament sense tenir-te. 10

Miquel Martí i Pol, Lletra a Dolors (fragment).

Són versos que no rimenni tenen elmateix nombre de síl·labes.

Ella dorm. L’hora que els homes 7ja s’han despertat, i poca llum 9entra encara a ferir-los. 6Amb ben poc en tenim prou. Només 9el sentiment de dues coses: 8la terra gira, i les dones dormen. 10

Gabriel Ferrater,Oci (fragment).

1

ESTROFA DE 6 VERSOS

ESTROFA DE 8 VERSOS: OCTAVA ESTROFA DE 10 VERSOS: DÈCIMA

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, 12Aque ompliren l’univers de llurs costums e lleis, 12Bla llengua d’aquells forts que acataren los reis, 12Bdefengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. 12AMuira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis 12Aper estranya regió l’accent nadiu, no plora, 12Cque en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora, 12Cni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. 12A

Bonaventura Carles Aribau, La pàtria.

SEXTETA (art menor)

Ens duia la tramuntana 7aolor de fonoll marí 7bla carena s’amagava 7asota el bruc i el romaní 7bhi havia una vela blanca 7aal damunt del blau marí. 7b

Tomàs Garcés, Cançó indecisa.

SEXTET (art major)

Si l’altra nit jo cavalcava al ras 10Acom qui torna i se’n va i esquiva el mas 10Apertot i enlloc sentia corn i esquella 10Bsona que tunc tan tunc que sonaràs 10Avénen de lluny, sense brida ni sella 10Bcom qui torna i se’n va i esquiva el mas. 10A

J. V. Foix, Si l’altra nit jo cavalcava al ras.

Una immòbil bellesa alaba 8al’àgil fatiga resplendent 8bde l’assalt d’un profús argent 8bque, només presagi, ja acaba, 8aquan un poder avar, mirall 8cd’una llum passada i futura 8di present, cisellada, atura 8dales de prodigi i estrall 8ci allibera la carn trement 8bde les presons del pensament. 8b

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Nu.

[240]

5. Estrofes i composicionsSegons el nombre de versos, hi ha els tipus d’estrofes següents.

DIMENSIÓ LITERÀRIA [MÈTRICA]1

ESTROFA DE 2 VERSOS: APARIAT o RODOLÍ ESTROFA DE 3 VERSOS: TERCET

Tothom n’ha sentides dir 7ad’aquest gran senyor Gaudí. 7a

Josep Carner, Auca d’una resposta del senyor Gaudí.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna. 10AM’arrenco el collaret d’agres estrelles 10Bi el mar se les empassa d’una a una. 10A

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol.

ESTROFA DE 4 VERSOS

QUARTETA (art menor)

Quina grua el meu estel, 7aquin estel la meva grua! 7bDe tant com brilla en el cel 7asembla una donzella nua. 7b

Joan Salvat-Pappasseit, Quina grua el meu estel.

QUARTET (art major)

El gessamí que ara portes al pit 10Aposa un perfum en la tarda daurada, 10Bi es fa sensible en aquella alenada, 10Bla lleu aroma del teu esperit. 10A

Marià Manent, Moment.

ESTROFA DE 5 VERSOS

QUINTETA (art menor)

Vinyes verdes vora el mar, 7averdes a punta de dia, 7bverd suau de cap al tard... 7aFeu-nos sempre companyia, 7bvinyes verdes vora el mar! 7a

Josep M. de Sagarra, Vinyes verdes vora el mar.

QUINTET (art major)

Que tristos, ai, que tristos me deixaren! 10ATota una tarda los vegí plorar; 10Bset vegades per veure’m se giraren; 10Ajo aguaito fa cent anys per on baixaren; 10Atu que vius més avall, no els veus tornar? 10B

Jacint Verdaguer, Canigó, Els dos campanars.

[241]

Les composicions són combinacions concretes de versos o estrofes.

AUCA

48 rodolins, amb versos heptasíl·labs, que fan referència als48 dibuixos o gravats que inclou.

SONET

14 versos distribuïts en dos quartets/-es i dos tercets.

Ara que el braç potent de les fúries aterra 12Ala ciutat d’ideals que volíem bastir, 12Bentre runes de somnis colgats, més prop de terra, 12APàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir. 12BEntre tants crits estranys, que la teva veu pura 12Cens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol 12Dque creure i esperar la nova arquitectura 12Camb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. 12DQui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! 12EMés llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, 12Fque ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, 12Fbatecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze 12Eque de torres altíssimes s’allarga pels camins, 12Gi eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 12G

Màrius Torres, La ciutat llunyana.

ROMANÇ

Nombre indeterminat de versos heptasíl·labs. Rimen els pa-rells i els senars són blancs.

No toqueu el rei En Jaume, 7-que la terra s’entrarà! 7aPer l’esvoranc del sepulcre 7-passen com fures les mans: 7ala primera que el tocava 7-amb l’espasa es va tallar. 7a

Àngel Guimerà, Poblet.

ACTIVITATS

Fes l’anàlisi mètrica (estrofa, nombre de síl·labes dels versos, rima, fenòmens de contacte) d’aquests fragments poètics.

Mira el vídeo del poema Vinyes verdes vora el mar (exemple de quinteta a la pàgina anterior). Resumeix en un text decinc o sis línies el tipus de paisatge que descriu Josep M. de Sagarra.

La cantant Meritxell Gené va posar música al sonet La ciutat llunyana de Màrius Torres però hi va introduir alguns can-vis. Mira el vídeo i anota’ls (títol, vers 2, vers 4, vers 9 i vers 14).

Llegeix atentament l’Auca del Senyor Carner dins el web «La paret de les auques. Literatura» (www.auques.cat). Quinsobrenom li van posar? (rodolí 17) Quina relació va tenir amb l’auca? (rodolí 19)

17

16

15

14

En mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifançade goig i alegria.

Joan Maragall, Sol solet...

A

Amor, ensenya’m una veu novellade prou virtut: no pas la cantarellade l’aigua al vent o damnejant esculls.

Que al bon recer de l’oblidada quillaem valgui el so difós de la conquillaquan serem sols i aclucarem els ulls.

Josep Carner, Vora la mar és nada.

Allà d’allà d’un cingle per on mai ha pogutni sospitar passatges el desterrat fill d’Eva,dins un penyal la cova de l’Èxtasi s’eleva,alberg, palau o temple del Paradís perdut.

Miquel Costa i Llobera, L’antic profeta vivent.

És quan ric que em veig gepical bassal de sota l’era,em vesteixo d’home antici empaito la masovera,i entre pineda i garricplanto la meva bandera;

amb una agulla saqueramato el monstre que no dic.És quan ric que em veig gepical bassal de sota l’era.

J. V. Foix, És quan dormo que hi veig clar.

1 DIMENSIÓ LITERÀRIA [MÈTRICA]

B C

D

[242]

6. Les figures retòriquesUna de les característiques del registre literari és que té una dimensió estètica, ésa dir, busca la creació de bellesa i s’allunya expressament de l’ús corrent del llen-guatge. Els recursos expressius que s’utilitzen amb aquesta intenció s’anomenenfigures retòriques (o literàries).

ACTIVITATS

Identifica les figures retòriques dels fragments litera-ris següents.

a l’estel de l’alba s’enyora / i tremola de fred i soledat(Màrius Torres)

b enfront, movien, entre la fina boira, / els verds po-llancres les fulles (Blai Bonet)

c Cada any torna a passar; / cada any torna a mirar, /cada any, la missa augusta. (Joan Maragall)

d Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit les fla-mes a la fosca (Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

e Era un home tan ric que només tenia diners…

Forma metàfores relacionant els termes de les dues co-lumnes.

a núvol 1 catifa (com si cobrís el terra)b espigues 2 trencament (fràgil com el vidre)c relació 3 llençol (com si tapés el sol)d ulls 4 ferida (es claven com un punyal)e gespa 5 mar (com una extensió d’aigua)f paraules 6 cel (blaus com el cel)

Escolta i llegeix les lletres de les cançons i identifica lesfigures retòriques assenyalades.

19

20

18

DIMENSIÓ LITERÀRIA [FIGURES RETÒRIQUES]1

al·literació Repetició d’un mateix so al llarg d’una oració o vers. I roda com un carro el tro de la guerra (J. Verdaguer)

paradoxa Combinació d’idees contradictòries que semblen ab-surdes. És quan dormo que hi veig clar (J. V. Foix)

personificacióAtribució de qualitats o trets humans a coses inani-mades.

Canten les gotes damunt la teulada (J. M. de Sagarra)

sinestèsia Associació de paraules que pertanyen a camps senso-rials diferents (vista, oïda...).

M’endolceix la duresa de les mans (M. Martí i Pol)[gust] [tacte]

comparació Relació de semblança entre dos termes expressadaamb un nexe d’enllaç.

És el mar com un mirall (J. Carner)

hipèrbole Exageració que arriba a deformar la realitat.El director [...] és tan corpulentque ocupa mitja plaça (J. V. Foix)

hipèrbatonCanvi de l’ordre habitual de les paraules d’un enunciat.

Quan del mugró matern la dolça llet bevia[ordre habitual: bevia la dolça llet del mugró...]

(B. C. Aribau)

metàforaIdentificació entre dos termes que tenen una semblança(sense nexe d’enllaç).

I l’or s’escola sobre el riu[l’or designa el sol, perquè sembla una bola d’or]

(C. Riba)

antítesiÚs de mots o expressions contràries dins d’un mateixenunciat.

La Joana m’ha estat reina i esclava (J. Maragall)

anàfora Repetició d’un o més mots a l’inici d’un seguit deversos o oracions.

La ginesta altra vegada!La ginesta amb tanta olor! (J. Maragall)

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICACOMPETÈNCIES A PUNT!1

Llegeix els enunciats amb compte i digues si són certs (C) o falsos (F).C F

a Tots els textos poètics o lírics s’escriuen en vers i obeeixen unes lleis mètriques.b El diàleg de les obres teatrals o dramàtiques sempre és en estil directe.c Els textos didàctics pretenen ensenyar alguna cosa als lectors.d L’elegia, la nadala i les corrandes són subgèneres poètics de tradició popular.e A les llegendes tot el contingut és inventat i fantàstic.f El sainet retrata la vida quotidiana de les classes populars.

Quins són els tres elements que fan que una obra sigui clàssica?

Omple el quadre següent amb les característiques dels subgèneres del teatre culte.

Analitza mètricament (estrofa, nombre de síl·labes dels versos, rima, fenòmens de contacte) els textos.

En un text literari poden conviure diverses figures retòriques. Identifica les del text següent.5

4

3

2

1

[243]

tragèdia

comèdia

drama

tema o to personatges relació amb el destí final o desenllaç

clàssic+ =+

La mar estava alegre, aquest migdia:tota era brill i crit i flor d’escuma,perquè feia molt sol i el vent corria.Al lluny se veia un gran mantell de bruma.Damunt les ones, amb les veles dretes,les barques hi brincaven com cabretes.

Joan Maragall, Seguit de les vistes al mar.

A

Jo sóc la tortuga:em diuen porugaperquè sempre he duten joia i en penaaquest gran escuta sobre l’esquena.

Josep Carner, La tortuga.

B

Vinyes que dieu adéual llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neuque ara neix i que ara fina…Vinyes que dieu adéu.

J. M. de Sagarra,Vinyes verdes vora el mar.

a Si les vinyes diuen adéu al llagut (barca) i a la gavinaque passen, la figura retòrica és la ▲.

b Amb serrellet de neu el poeta es refereix a l’escumablanca que hi ha al damunt de les onades, com el ser-rell de la vora d’algunes catifes, mantes…; per tant lafigura retòrica que hi ha és la ▲.

c El verb fina vol dir ‘mor’; combinat amb el verb neix ésuna ▲.