Llengua

6
El nostre punt de partida Què entemem per coeducació? Diferències Iguals: igualtat de drets, deures, oportunitats El poder compartit Aprendre a ser persona. El camí de la vida Fer visible els sabers/coneixements de les dones Maternitat – Cultura Discriminació Comencem per un/a mateix/a Orientació professional sense discriminació Llibertat per escollir Tolerància- enteniment Treball de fons i continu Oferir diferents models Treball d’emocions Començar per un mateix Sensibilització i formació del professorat Educar en els mitjans de comunicació Educar en la crítica Implicar tota la comunitat educativa Espai per a tothom Tothom pot fer tot Col·laboració. Treball en equip. Fer pinya. Treball domèstic. Tasques de cura Trencament d’estereotips i rols marcats per gènere Famílies diverses

Transcript of Llengua

El nostre punt de partida

Què entemem per coeducació?

Diferències

Iguals: igualtat de drets, deures, oportunitats

El poder compartit

Aprendre a ser persona. El camí de la vida

Fer visible els sabers/coneixements de les dones

Maternitat – Cultura

Discriminació

Comencem per un/a mateix/a

Orientació professional sense discriminació

Llibertat per escollir

Tolerància- enteniment

Treball de fons i continu

Oferir diferents models

Treball d’emocions

Començar per un mateix

Sensibilització i formació del professorat

Educar en els mitjans de comunicació

Educar en la crítica

Implicar tota la comunitat educativa

Espai per a tothom

Tothom pot fer tot

Col·laboració. Treball en equip. Fer pinya.

Treball domèstic. Tasques de cura

Trencament d’estereotips i rols marcats per gènere

Famílies diverses

Llenguatge inclusiu

Transmissor bàsic de la cultura d’una societat, reflecteix i interacciona amb la realitat de cada moment.

La seva funció bàsica és la comunicació: valors, actituds, idees…

No només descriu la realitat també la construeix.

La llengua està en canvi continu, evoluciona segons les necessitats comunicatives.

Principal vehicle de transmissió a l’escola.

Diferents tipus de llenguatge:

Oral

escrit

icònic

Què entenem per llenguatge?

Objectius en l’àmbit de llengües:

Cal que l’alumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissió de valors negatius, d’etnofòbia, de sexisme, d’intolerància...

Objectius en l’àmbit de llengües:Ús d’un llenguatge no

discriminatori i respectuós amb les diferències

Actitud crítica davant estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes

Llenguatge inclusiu

Què ens diu la normativa sobre el llenguatge?

Competències Bàsiques d’Educació Primària

Competències Bàsiques d’Educació secundària

Instruccions d’inici de cursPrimària i Secundària

... En el desenvolupament del procés educatiu els centres han de garantir prioritàriament, entre altres:

La promoció d’un llenguatge verbal i gràfic que tracti equitativament ambdós sexes.

El llenguatge forma part de la societat i per tant està impregnat de la càrrega cultural androcèntrica i sexista de milers anys d’història

Androcentrisme Sexisme

Visió parcial i determinada del món en la que es pren el punt de vista masculí com a únic i universal

Actitud caracteritzada pel menyspreu del que són o fan les dones.

Què entenem per llenguatge sexista i androcèntric?

El llenguatge no és sexista ho és l’ús que en fem d’ell

Ús del masculí genèric com a neutre universal. Falta de termes per designar actituds, valors… que no es corresponen amb els estereotips de cada gènere : no duals / duals aparents

Invisibilitat de les dones

Tractament diferent a homes i dones: senyor- senyoreta

Permanència i foment del sexisme- androcentrisme

Transmissió d’estereotips sexistes

Arguments per un ús inclusiu del llenguatge

En contra

Economia del llenguatge

Ús gramatical correcte del masculí genèric que engloba el femení.

A favor

L’economia del llenguatge no es pot aplicar a tots els usos, molts requereixen cert grau de elaboració de revisió…

Res impedeix anomenar el món en femení i masculí: la diferencia sexual ja existeix al món el llenguatge només l’ha de recollir

Us genèric masculí provoca confusions

No és una duplicació real dir nens -nenes ja que ens estem referint a conceptes diferents.

Salt semàntic

Dret de totes les persones a ser representades amb el llenguatge.

Què podem fer?

Observar i reflexionar sobre quin ús fem del llenguatge tant verbal (escrit i parlat) com gràfic ( cartells, dibuixos, murals…). Fer una diagnosi de centre, un punt de partida i un pla de treball.

Al parlar:

– Fer ús dels dos gèneres alternant l’ordre d’aparició: nenes i nens - pares i mares…

– Fer ús de vocables neutres que englobin els dos gèneres : alumnat, famílies…

A l’escriure:

– Fer ús de / per designar el masculí i el femení

– Alternar l’ús dels dos gèneres

– Fer ús de paraules neutres i col·lectives

http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/recursos.htm

•Recursos per fer ús d’’un llenguatge inclusiu•Educar en els mitjans de comunicació