Cedall.org Llibertaria/La... · 2014. 12. 13. · y a ca Ja pentinadora. Bé la planyo a f é de...

4
' \ l l , ... ANY Ill BARCELONA 10 DE AGOST DE 1883 NUM. 112 .. . "- PER l ÓD l CH VERMELL :: SALUT PÚBLICA :: IN. TERESSOS POPULARS ;: ARTS Y LLETRAS :: PREUS DE VENTA c1cmrlars. . . • . . • . . . Una pesseta uda número. . • . • . . . . . 2 quartos Surt d llum ab tota regularitat d lo menos una 'llegada cada setmana LA NOVA ·LLEY DE ll\1PRENTA Després de dos anys y mitj de dominació fusioni sta, per ha vingut la derogació .i,\ la Jl py de Imprenta dels conservadors y sa s ustitució per una que no 's pot negar fundada en un criteri mes lliberal. Pero ¿e s ta millor lo periodista avuy que ahir1 Aixó es lo que aném breument a anali- sar . Es Y <\r itat qu<' la odiosa distinció esta- pf' l' la ll ry que acaba do ser dero- gada, en p<•riü<lichs polítichs y no polí- tich s, no podia de ixar de ser · injusta A totas llum s. Tampoch es menos cert que "Is cassos penables es tabl er ts pe 'l funest article 16 ue <li ta ll cy eran tànts y tan Ya- riats, que un pe riodista de oposició no sa- hia per c:i hon t agafa r la ploma ni com po- sarse a rs cri u re pP.ra no cau re en aquella ratonera ab tan refinada maiicia prepa- -rada. Pero aixó, al cap y al fí, algo compensat per la garantía de no e8Ser jut- jat per los tribunals que, destinats a per- seguir delictes comuns, somian tan sols en descubrir lo major grau possible de crim y aplicar del mateix modo lo major grau de pena aplicable . Lo tribunal de lmprenta, penant la pu- blicació, deixava al periodista mes 6 me- nos camí pera continuar sas tascas. Lo pe- riodi,me polítich era lo qui mes rebia, puig contr3 d' ells fou teta la lley d' en Cinovas. Los no polítiehs apenas tenian penalitat, puig sospesos pe 'l tribunal de Imprenta, reapareixian legalment ab las REDACCIÓ Y AOMINISTRACIÓ 6-RONDA DE LA UNIVERSITAT-6 11.\RCBLONA mateixas condiCÍons ab un senzill cambi de títol. Se pot dir que la lley dels conser- vadors no obehia mes que a fer dificilíssima la política per ells fer millor de las sevas, y baix aquest punt de vista era verdaderament tirAnica aquella Jley. Avuy ja tots podém ser polítichs, ja tot- hom pot ocuparse de lo que fassi 'l gobern ab los interessos del país, y aixó es lo únich que determina mes gra us de lliberalitat en la nova lley. Pero ve l' aplicació de la pe na a lo que tan malament se anomena delicte de im- prenta, y '.l pe riodista es remés a un có- dich penal y a un tribunal que ag· usara son ingeui pe ra trobar pena fins en las intencions del escriptor. Per de prompte, ja te nim una circular del dern,6crata Rome ro Giron, ministre de Gracia y J usticia, per la que 's recomana la persecució dels delictes de imprenta; y com se afegeix que · per la clasificació de tals delictes una circular reserva- da, vetaquí que ja tampoch sabém los pe- riodistas a qué atenirnos, y en lloch d'es- tar a mans de un tiscal i m pren ta estém i disposició de un fiscal ordinari, que pot ser mil voltas pitjor que 'l primer. Sens un gran en la ca lit at y can- titat de lo que 's consideri delicte de im- prenta, y sobre tot sense la institució del Jurat pera coneixe en tals delictes, es irri- sori tot quant se vulgai fer veure que s' hagi adelantat en lo camí de la verdadera llibertat de imprenta. Y en probas d' aix6 que tot just s' ha promulgat la nova lley, y Ja tenim sotme- sos als tribunals ordinaris a varios perió- r REUS DE SUSCRIPCIÓ Tot Espanya, port:it i domicili. . . rals trimestre Paissos de la Unió Postal. . • . . 16 id. id Dona números extraorJinaris UJflpre que leo dt"'4"4rt las circunstancras dichs, en tr e ells a La Con·cspondencia lbé- rica de nostra ciutat y un altre de Scvilla. De modo, que si no ve un remey prompte, aviat los pres iris y presons pod troba1 - se plens de p eriodis tas . Avuy mateix tenim la qiicsti6 d' o rdre públich sobre 'l tapet, com se sol dir; pero es tant perillós tocar aquest <JUC no qu eda mès rcmey que re nunciarhi g-Pncro- sament. Dígaho sino La Con·e3pondencia, Ibt!rica. Quedém, donchs, en que 'n Sagasta no ha fet r es de lliberal ab la nova men- tr es no vingui la abolició de calificar dn delicte molts actes q uc son sols la _es pres- sió de la llib e rtat, y men tres no siga 'l Ju- rat y ningú m és qui tinga de entendre en los tant malament anomenats delictes co- mesos per medi de la prempsa. LA DALLA.DORA ¡Quina vi da qu e se 'n la noya qu es balladora! N o reposa ni un moment , ni unïn sta nt ella reposa. Quan no pensa ah lo ballar pensa ah aymant que l' adora, quan no pensa ah son en son cap altres cabor1as. Si no medita ja riu, mes, si no riu, trista plora, si dorm somia ab lo hali y quan balla, salta y corra. la planyo a de Deu, la planyo pobre noya; puig, per l' afany de ballar ni dia ni nit repo1L Son los seus anhels y afanys seguir del dia las modas, fene sempre nous Tettits per semblar rica senyora; -

Transcript of Cedall.org Llibertaria/La... · 2014. 12. 13. · y a ca Ja pentinadora. Bé la planyo a f é de...

Page 1: Cedall.org Llibertaria/La... · 2014. 12. 13. · y a ca Ja pentinadora. Bé la planyo a f é de Deu, bé la planyo, pobre noya; p~ig., pe.r l'. afany de ballar ru dia w rut reposa.

'

\

l l

,

...

ANY Ill BARCELONA 10 DE AGOST DE 1883 NUM. 112

. .

. "­

PER l ÓD l CH VERMELL

:: SALUT PÚBLICA :: IN.TERESSOS POPULARS ;: ARTS Y LLETRAS ::

PREUS DE VENTA 2~ c1cmrlars. . . • . . • . • . . Una pesseta uda número. . • . • . . . • . . 2 quartos

Surt d llum ab tota regularitat d lo menos una 'llegada cada setmana

LA NOVA ·LLEY DE ll\1PRENTA

Després de dos anys y mitj de dominació fusioni sta, per fí ha vingut la derogació .i,\ la Jl py de Imprenta dels conservadors y sa sustitució per una que no 's pot negar t:s t~ fundada en un criteri mes lliberal.

Pero ¿es ta millor lo periodista avuy que ahir1

Aixó es lo que aném breumen t a anali­sar.

Es Y<\ritat qu<' la odiosa distinció esta­bl~rta pf' l' la ll r y que acaba do ser dero­gada, en p<•riü<lichs polítichs y no polí­tichs, no podia deixar de ser · injusta A totas llums. Tampoch es menos cert que "Is cassos penables establerts pe 'l funest article 16 ue <li ta ll cy eran tànts y tan Ya­riats, que un pe riodista de oposició no sa­hia per c:i hon t agafar la ploma ni com po­sarse a rscri u re pP.ra no cau re en aquella ratonera ab tan refinada maiicia prepa-

-rada. Pero aixó, al cap y al fí, éra~n algo

compensat per la garantía de no e8Ser jut­jat per los tribunals que, destinats a per­seguir delictes comuns, somian tan sols en descubrir lo major grau possible de crim y aplicar del mateix modo lo major grau de pena aplicable.

Lo tribunal de lmprenta, penant la pu­blicació, deixava al periodista mes 6 me­nos camí pera continuar sas tascas. Lo pe­riodi,me polítich era lo qui mes rebia, puig contr3 d' ells fou teta la lley d' en Cinovas. Los no polítiehs apenas tenian penalitat, puig sospesos pe 'l tribunal de Imprenta, reapareixian legalment ab las

REDACCIÓ Y AOMINISTRACIÓ

6-RONDA DE LA UNIVERSITAT-6

11.\RCBLONA

mateixas condiCÍons ab un senzill cambi de títol. Se pot dir que la lley dels conser­vadors no obehia mes que a fer dificilíssima la premp~a política per ells fer millor de las sevas, y baix aquest punt de vista era verdaderament tirAnica aquella Jley.

Avuy ja tots podém ser polítichs, ja tot­hom pot ocuparse de lo que fassi 'l gobern ab los interessos del país, y aixó es lo únich que determina mes gra us de lliberalitat en la nova lley.

Pero ve l' aplicació de la pena a lo que tan malament se anomena delicte de im­prenta, y '.l periodista es remés a un có­dich penal y a un tribunal que ag·usara son ingeui pera trobar pena fins en las intencions del escriptor.

Per de prompte, ja tenim una circular del dern,6crata Romero Giron, ministre de Gracia y J usticia, per la que 's recomana la persecució dels delictes de imprenta; y com se afegeix que ·per la clasificació de tals delictes exi~teix una circular reserva­da, vetaquí que ja tampoch sabém los pe­riodistas a qué atenirnos, y en lloch d'es­tar a mans de un tiscal d~ i m pren ta estém i disposició de un fiscal ordinari, que pot ser mil voltas pitjor que 'l primer.

Sens un gran re~aix en la calitat y can­titat de lo que 's consideri delicte de im­prenta, y sobre tot sense la institució del Jurat pera coneixe en tals delictes, es irri­sori tot quant se vulgai fer veure que s' hagi adelantat en lo camí de la verdadera llibertat de imprenta.

Y en probas d' aix6 que tot just s' ha promulgat la nova lley, y Ja tenim sotme­sos als tribunals ordinaris a varios perió-

r REUS DE SUSCRIPCIÓ Tot Espanya, port:it i domicili. . . ~ rals trimestre Paissos de la Unió Postal. . • . . 16 id. id

Dona números extraorJinaris UJflpre que leo dt"'4"4rt las circunstancras

dichs, entre ells a La Con·cspondencia lbé­rica de nostra ciutat y un altre de Scvilla. De modo, qu e s i no ve un remey prompte, aviat los pres iris y presons pod r~n troba1 -se plens de periodistas .

Avuy mateix tenim la qiicsti6 d' ordre públich sobre ' l tapet, com se sol dir; pero es tant perillós tocar aquest punt~ <JUC no queda mès rcmey que renunciarhi g-Pncro­sament. Dígaho sino La Con·e3pondencia, Ibt!rica.

Quedém, donchs, en que 'n Sagasta no ha fet res de lliberal ab la nova lh~y, men­tres no vingui la abolició de calificar dn delicte molts actes q uc son sols la _es pres­sió de la llibertat, y men tres no siga 'l Ju­rat y ningú més qui tinga de entendre en los tant malament anomenats delictes co­mesos per medi de la prempsa.

LA DALLA.DORA

¡Quina vida que se 'n dú la noya qu• es balladora! N o reposa ni un moment, ni unïnstant ella reposa. Quan no pensa ah lo ballar pensa ah l· aymant que l' adora, quan no pensa ah son aym~nt dú en son cap altres cabor1as. Si no medita ja riu, mes, si no riu, trista plora, si dorm somia ab lo hali y quan balla, salta y corra.

Bé la planyo a fé de Deu, bé la planyo pobre noya; puig, per l' afany de ballar ni dia ni nit repo1L

Son los seus anhels y afanys seguir del dia las modas, fene sempre nous Tettits per semblar rica senyora;

-

Page 2: Cedall.org Llibertaria/La... · 2014. 12. 13. · y a ca Ja pentinadora. Bé la planyo a f é de Deu, bé la planyo, pobre noya; p~ig., pe.r l'. afany de ballar ru dia w rut reposa.

l ~

------ ---------------

comprar cintas, llassos, flors, pomada, aygua de colonia, riu0t y adom01 pe 'J cap, bon carmí y polvos de rosa. Avuy va ab Jo sabater per las sabatillas novas, dema a casa Ja modista y a ca Ja p entinadora.

Bé la planyo a f é de Deu, bé la planyo, pobre noya; p~ig., pe.r l'. afany de ballar ru dia w rut r eposa.

Si grans son sos acudits mes grans n e son sas caborias. Ara, s' enseja a fe 'J vals, després repunta Ja polca, J' americana, 'I pil é, lo galop que l ' acalora, Jos xotichs, los r igodons y 'Is llanseros per memoria. Xi un mfout esta en repós, no esta quieta una estona, li agrad a la companyía, no anhela may estar sola.

Dé la planyo a fé- de Deu, l1é In planyo

0

pohre noya; puig, per l ' afany de ballar ui dia ni nit reposa.

()unn ne passa pe ' Js rarr('f'j tothom la c·o 11cix de :.oura~ . L oc; joves li fan l' ullet y l lla riu tota tofoyn, tan nl1'~rl'. tan esbeltn. <¡11<' •i.·mhl1t una papallona: y a b la punta dels talons fin s ne ratlla las r ejolas. T ot ltom la mira rient y t·lln rient tamht'· t•srolta, °'!'' n h molt hri ll1l, {t cada pas lo seu t ipo perfecciona.

H0 la p lanyo ~i fé de Deu, l·l· In. planyo pohrC' noya; ¡111i:.r. p1•r l'afany de linllar 11i d ia ni nit reposa.

l h·l seu pnrc !-:C 'n thí rcny!I,. tlt' 'ª rnnrr nll!un::. morma. nl~11 11 f:istich del prom(·s y t•11 1fosprcei d' nl"un J. uve. . ,... S1 t's franca. la cTitif( t1Pj:rn . idt•m si n' es orgullosa, .,i'ª l'Strcma<la. un <·ap H'rt , si 110 'n va. ;quina min,·ona! v t•lla nh l· nfanv de ltàllar ¡¡ nin~li mira ni' escolta, y alt ~ili~ !'t' r iu d1• tot hom perquc la qüc~tió es <lar voltas.

Bt.'· In p lnnyo :í fl- <l c Deu. ht.'· la planyo pobre noya; puiµ, per J· afany de l1aUnr ui 1lia ni nit r eposa.

_ / Jlp1· tn C'i; <¡t•e diga la g l'nt

rn' lll! l':Hltt LA JJALL.\ DORA;

y t•n tï, si ·m t int h <lc casar 'oldn" l1allavrc minvonn. ~o ·m fa n·R que ¡?àsti ah luxo y n h pomallaS y altres co:.as, ' no '111 fa re" q ue gasti ah ò·al ... m· n¡_!nuln que si:ra a~Tosa, q111• si!.!a c-..1,clta per tot. que r e.., li enu.;i Ycrgonyn, que qalti quan si~a nl hali, 1¡t1l' ltnlli 1¡11an sig-a l'hora, JH•i~ q 111' In~ donas q ue son nn1y dia . bnlla<loras, no t1 nen llana al clatell ... . . . . . . . . . . ni (':lJl rectú las fa corre.

Juanito CATALA

l\1ANRESA Y 'LS CARCAS _,..._ Accedim gus tosos a la reproducció del

següent article de nostre apreciat colega eco de La Montaña de l\Ianresa, pera que nostres ·llegidors pugan apreciar fins A quin grau han arribat a ferse amos de aquella ciutat los defensors del altar y 'l

, trono y 'l rey del As d' oros. ·

LA TRAMONTANA

A G RANDES MALES ...

Anómala es la situacion por que atra­viesa esta ciudad. Los partidarios del rey de la Samogy, ni que hubiesen triunfado les sonreiria mejor la suerte. .

Los incendiarios de Tortell~, los ases1-nos de Ripoll, los violadores de Vich, los incendiarios, asesinos y violadores de Manresa, Olot, Granollers y otros puntos, en fin, los mónstruos del mal, disfrazados con la capa de la religion, que por espacio de cuatro años lle'"aron el luto y la dt:sola­cion por doquier , llenando los campos y poblados de indefensas é inocentes vícti­mas y convirtiendo el fértil suelo español en un mar de sangre fratricida, estan de enhorabuena en esta ciudad.

Rije los destinos de Ja nacion un gobierno liberal, pero a Manresa esto le consta solo de oidas, y a no ser por los periódicos que lo dicen y aseguran, se creería que se sicnta en el solio de España, el mismísimo Carlos VII.

Carlistas de patente limpia, son los in­dividuos del :\lunicipio, quien es han esca­lado los puestos qu e h oy ocupan, tan a disgusto de la honrada mayoría ti c u re­presentados, rnerced, amen de mil il cgali­dades, a la escandalosa confeccion de las listas electorales, como no podia e pcra rse o tra cosa, componiéndose la Junta del cen o e lectora l toda de indi ,·id uos, c uyos antccedentes ca rlis tas so n bicn ma nifics­tos; Ctl rlis tas los peones de la brig-ada del mismo y para formar un todo armóni co se trata de cambiar el personal do las o fi ci­nas, los al g uaciles y alg unos sereno~, y han sido ya despedidos todos los munici­pales y cubiertas las vacantes con suj etos que sus méritos consis tcn en haber mili­tado en las fila s del imbécil Pr~tendiento durante la última guerra intestina, a u11 cuando sca faltando abi crta mèn to a la ley. Y, sin que se pa mos Ye r la nece~ id ad, se aumenta el número de di chos agc ntc , y el mej<'r dia quizas se es ta blezcan rondas sccrotas <lo noche que acaben alevosa é impunemente con aquellos qu o licnen el valor cí,·ico suficiente. en esta ti errn foco de Ja mas asque rosa reacc ion, do os tcner cu público sus opinioncs libe ral C's.

Y añadnso a esto, quo carlista f nribunuo es El Semanario de es la Joca lidad. ese ruin y asqu eroso papel que para lec rl o tie no uno qu o coj e rlo con u nas tcnazas si no . q u icre cnsuciarse las ma nos , i nspi rad o por los vam pi ros y s us soc u a ecs qu o se a 1-borgan en la Cueva de Sau Ignacio y ór­gano ob ligado del Ayunta mieuto: que la J uvon tud ca tól ico-nocedal is ta es ta orga­n izada en regla y por endo dispues ta arc­prod ucir cru en tas y Yanda J ica s hazañas y quo lo qu e sobran son asociaciones qu e apellidandose _religiosas, bien ageuos a la reli gion son sus fines.

Y para complemento, con un re presen­t~n te en e.l C?ngreso y o tro en la Diputa­c1on Provrncial, que pasan por liberales y constitucionales, pero que son instrumen­to, consciente ó inconsciente, de que se valen para el buen éxito de sus bastardos planes, los enemigos de la Constitucion y de Ja LiLertad.

Despues de lo expuesto tqué estraño que los liberales de Manresa nos preguntemos en m~s de una ?cas~on, desorienta dos por tamana anomalia, s1 es rey de España Al­fonso XII 6 Carlos VIH

La prensa periódica, repetidas veces se ha hecho eco de n uestras j us tas y motiva­das esclamaciones, y entre los colegas que aludimos, tenemos hoy la fortuna de con­tar a algunos de los mas adictos a la situa­cion, y entre los tales, a La Vanguardia de Barcelona. A todos les estamos profun­damente agradecidos por las deferentes

Num. 112

pruebas de compañerismo que con su ac­titud nos han rlado, y eaperamos que se­guirAn como basta hoy secundAndonos; é igualmente esperamos que, como una sola voz, toda la prensa liberal y unAnime, sin distincion de matices, asi de Provincias como de Madrid, clamarA contra el desen­frenado caciquismo que el bando absQl u­tista y ultramontano estA aquí ejercienclo, para que de esta manera sea fructífera la campaña.

El· estado político de esta importante ciudad, cuya sensatez y morigeracion le es proverbial, no puede ser m4s desespe­rado y reclama por lo tanto, A semejanza de aqu ellos enfermos desauciados, un tra­tamiento ~special. A grandes males, gran­des remedios.

Aherrojado 6 poco ménos, se encuen tra por los seides del absolutismo e l partido liberal de Manresa. iC6mo sacudir tan ig­nominioso yugo1 De ninguna manera, a no fer que el Gobierno despliegue pron tas y en érgicas medidas; que dado el estado escepcional de nuestra ciudad, busque una fór1nula para cambiar el actual ór<leu de cosas para que de una vez y para siempr~, ccse la priYanza de los mas encarnizados cnemigos de las instituciones vigcntes, de los aleYes é innobles adYorsarios de la di­nas tía de D. Alfonso, como que son acérri­mos partidarios y defensores del soñolicnto D. Carlos, del nunca bastantcmcnte escar­me nta do aspiran te al trono.

¿Lo hara el gobierno de l Sr. Sag-asta? Si r eflexiona acerca la gravedad de la

cosa, no lo d udamos . Y por cierto, que con e ll o se llevara bien de la Patria, al paso qu e prestara uno de los mejorcs sen ·icios a la causa <le la libertad y aún al mi smo ~Ionarca, pues si los carlis tas fu<·~<'rt cn­señoreandose de Jas poblaciones como Jo han hocho en ~Jan resa, no tardaria e n lle­gar una hora fatal para el Monarca y para la Libertad.

L.\ REDACCI O:\

Habém rebut una atenta comnnicacw del senyor President del Cent1·e cala/a in­vita n tnos a una reunió «pera tractar de aminorar las desgracias que pesan als ha­bitants de Casamicciola.»

No habentno~ sigut posible l' assisten­cia per las nostras ocupacions, fem pre­sent, no obstant, que estém disposats a se­cundar a mida de nostras forsas tot lo que ferse puga pera aliviar tanta infelicitat com ha tingut lloch en di ta pobh!ció.

** ...... ,,,. En una carta que tením 4 la vista del

Ateneo obrer de Barcelona, se 'ns prega fem públich que 'l <lia primer del próxim Setembre tindra lloch l' obertura del curs de ensenyansa de 1883-84.

Aixís mateix se fa saber per la Junta de la citada corporació q~e qualsevol profes­sor que ah títol académich vulga desem­penyar las classes de Lectura y Escriptura, Dibuix !ineal, Aritmêtica, Francés y CAicul Matematich, pot presentar proposicions escritas tots los dias de 8a 10 de la nit en lo. domicili de la Societat, carrer de Bar­bara, 25.

** .... . ..

'

l

l

'

,

,

'

' •

,

l

' y

. a:

d

Page 3: Cedall.org Llibertaria/La... · 2014. 12. 13. · y a ca Ja pentinadora. Bé la planyo a f é de Deu, bé la planyo, pobre noya; p~ig., pe.r l'. afany de ballar ru dia w rut reposa.

' ,

' \

J

'

l \

Núm. tt 2

Segons los partes y noticias oficials, que son las que tenim de creure, la suble­vació militar de Badajoz ha .'iigut una bambolla de sabó.

Los sublevats de Barcelona-perque ara Sans ja es Barcelona-a la hora en que escribim aix6 ... no 'n sabém res.

tDonchs quê 's pensaban1

Aquestos últims dias per la Bolsa passa all6 de ferse rich en pocas horas 6 fer una estafa<la que Cristo hi canti 'l credo.

Es una especie de camí ral sense gua r­dia civil.

** •• •• A conseqüencia dels successos d' aques­

tos últims dias, se conta que als burots no ·'Is arri!:>ava la camisa a la pell.

Vctaquí una mostra do l.a popularitat del dret (6 tort) de consums.

** •• •• Un periódich diu que a l país tant li tó

que mani en Pau com en Pere. Donchs si tots ho fan mal, lo millor, per

anar bé, es que no manés ningú. Vetaquí perque 'Is anarquistas son una

colla de gen t dolent~.

** •• 4-11-

Tres carteras estan aYuy a carrech del general Martínez Campos: Guerra, Estat y Presiòencia del ministeri.

Per mica mes que 'l carreguin li tindran de posar bast.

.,.. .. •• ••

Se~on~ La Vanguardia, pcriódich mi­nis terial, dodo movimien to cl~ desórden no tiene hoy esplicacion datla la omnímoda libertad que disfrutamos.»

Titella, muy bien chafado y soy do la tu opinion, sols que crech que 'l cucharon es lo que ' t debe inspirado.

Lo gobern ha celebrat la desaparició de la lley de Imprenta d'en CanoYa ·, portant ~ última hora als tribunals a El Pú1·venú· y a El Figaro.

La cabra tira sempre a la mon tanya. y ' l gobern a perseguir periodistas.

** ..... P er sobras de materials no publiquem

avuy los acorts de la Junta de señoras or­ganisadora del Congres femení de Palma de Mallorca.

Ho farém en lo número próxim.

Alg uns se queixan de que 'l pa no s'

abaixa. Podem consolarnos pen san t en que fora

f1cil de que dintre poch temps anessin A dojo las castanyas.

LA TRAMONTANA

Segons• sembla se prepara un any de bona cullita.

Del mal lo menos.

Per medi de una r eal ordre se ha auto­risat a las donas pera que pugan la carrera de dentista.

Aixó sí que ho trobo be. Ja se sab que per fe r passar certa mena

de mal de caixal no hi ha com las donas.

A San F ernando ha tingut lloch una corrida de quatre novillos, executats per la tripulació de la fragata de guerra Villa de Madrid.

Ara compendria que las nacions extran­jeras nos enYcgessin la nostra marina de guerra.

¡Fins son bons per ... toreros!

A l\Ia drit se queixan de que 'l blat s' abaixa de preu y ' l pa ... naranjas.

Donchs per Ba rcelona ... ni 'ls rnils. Podem res ignarnos pensant: -Mal de molts consol dels espanyols.

** • ••• Vint mil fanegas de blat se han irregu­

larisat en la província de Cadis. Algun ajuntament esta comprés en l'

assumpto. De fart y de regidor se 'n té <le venir de

mena. •• ... . .

Han sigut embargats los bens de tots los regidors de Castuera .

¡Quin soca rrim de irregularitat que sento!

"'* •• •• Diu un diari de Valencia que una mare

va vendre son fill per cator se duros . . . Aixó no es cl' estranya r. P olítich tenim a Espanya que per molt

menos ha venu t la Llibertat. Per un bocí òe turró.

•• •• •• Se deya que a Madrit hi lhabia ·1 cólera . L u ego s' ha desmenti t la noticia, acla­

ran t que ' Is ministres y g rans empleats ha­bian sortí t de la Yi la del os per passar l' istiu fora.

Donchs clar que 'l cólera no es Madrit. Per ara s'escampa.

Fa tres 6 quatre setmanas preguntavam a El Obrero qué habia fet de son número extram·dinari 136 que ningú li habia vist la fatxa.

Nostre colega se ha callat com un mort, com ho acostuma fer sempre que no sab cóm sortir del pas.

Pero com molt sovint resulta que per fondo que 's fassi 'l foch lo fum sempre respira, vetaquí que 'ns J:an informat A

tutti plen del gran seCJ·ct del tal número. y n' aném A fer dos quartos :\ nostres lectors, pregant també de pas A El Obrero que 'ns aclari 6 rectifiqui si en algo aném equivocats.

Es lo cas que l' aludit periódich publica un dia un escrit ocupantse. sembla t¡ue molt inconvoa ientment, de un mceting de controversia tingut entre un amich de aquella redacció y un obrer que no pro­fessa las seva s ic!cas. A la ressenya q uc feu del dit rn.eeting l' aludit se cregué <le­ber con tes tar perque no 's deya la Ycritat de res. Sembla que 'l director ó encarregat del Obre1'o se nega ~ inscrtar la rectifica­ció, com allí s'acostuma de antich.

Acudí l' agraviat als tribunals, y per sentencia del jutjat municipal de San t Pere, fou condem nat El ObJ'<-'1'0 a in sertar la senten cia y 'Is rem i li ts, pagant ad em t·~ las costas.

Pero ... ¡oh ta len t d0l Oln·c,.o! Inscrta ·1~ r~mitits en lletra orn petita que 110 poguès llegirsc y 's menja !a seu tcncia.

Y altra \~cgada pe ·1!'; tribunals. Y per segon cop surt condemnat El

Ob1·ero a la inserció '11• la srntenria y drl8 remitits en los tipos comuns del perió­dich.

Y aquí 'Is talentarrol;\ qtw no poden su­frir lo de :apatcro <Í f11s :,apa/os idean una segona past<\rada .

Se diu que del núm. t:r; ran' n treuren la materia qu e ne<','sitaren pera ticarhi remitits y sentencia, y tirar011 mitja dot­zena d'exem plars, posanthi 'J número 1:~ri. que portaren tan sol.,~\ la GoL0rnaci1> y al Jutjat que habia dictat la seult\nda .

De aquest modo El Ob1·e1·0 logr~ duas cosas: Cumplir la sr11t0ncia y fc•r qur nin­gú 'n tingu és conPiH•nwn t. ¡.\ixó sí que es se r arnich de la ,·e ritat! Y soLrC' tot i;;z­pm·cial.

Si tot lo qu' hem c~plicat rs cert. no cal dir ahont qu eda la $1•rirtat y la formalitat de El Obrc1·0, fr nt tals rnalif<•tas pera cri­tar que fos cu11cg11<ln dPl púLlich una r!::>­pos ta aL que 's defc11sa \·a un qu' e ll haLia a taca t.

Si en camLi no e-; cert lo qu e dihem, fassi El Oó1·ero lo faror dr contes ta r, en­vihins un número t :J<l, y tindrém molt gust en rectificar nosa ltres, c¡uc uo tinga po r de qu e practiqu•"m la tcoría de 110 con­cedir la de fensa al q ur se ataqui.

¿Ho fara? . En terarém a nostres lectors de lo que

digui.

CANTARELLAS

Un dia vaig volgué entrar a l' ample mar dl'I amor, y quan Cl'R a lo millor ¡tr1:.t de mi! \"aig naufragar.

Xi las cstre1Ja9 del cel n · las gotas de la mar junta · no forman las llagrimas que per tu jo he derramat.

¡Quantas bora9 n'he paaadu r ecolzat en lo 1Ja1có -y parlante a cau d' orella font no mes que 'l borinot!

PilTEllT.A

-

Page 4: Cedall.org Llibertaria/La... · 2014. 12. 13. · y a ca Ja pentinadora. Bé la planyo a f é de Deu, bé la planyo, pobre noya; p~ig., pe.r l'. afany de ballar ru dia w rut reposa.

l •

• •

Pag.• 4

:-- . ··~ -~ ---~»fa/#~9~ -w~ ,·~'--· ~~- ~~/~~~~.·~~ J~· 7·l ':. .'-~ ~ J\1 - /. 1~ / ~ ~-

•• K .,, Y, . • • 1 • '-;.,,..Q.~_.J'- nu~ / il~. , , ' "'.lt.' ... l lllt•~~·~ - . -~-l

Aquí va un fet capas per ell tot sol de fer trencar de riure al home mes seriot.

Lo dissapte dia 28 de Juliol se dona en lo teatro católich (iglesia) de Puigvert de A~Tamunt una bona funció gratis per tot­hom que anés a véure la.

Es lo cas que habent nascut un infant, sos interessats s' avistaren ab l' industrial de la iglesia (rector) pera cC\nvenir ab las condicions de tirarli l' aygua al cap per criitian isarlo.

SL' convingué ab lo dia y la hora per la cerimonia, y arribada que fou , la comitiva ·va dirig iasc A la casa ahont tals operacions se practica n.

Al arribar allí ve 'l fadrí major encarre­gat de la feyna, y diu que no li pas"ª pe 'Is cal sons de realisarla. Es prcgu n tat per qué tal ta rambanada, pero e ll, sens con­testar mes, toca 'l dòs ah las eynas sota 'l bras cap al qu ::i rto iie despullarse.

Lo qui presidia la comitiYa cregué que alló fora una broma del mossen j ornalei·, y s' ho pre 11gué rient, envian tli luego un reca<lo pe ra que anés A fer sas frynas ah la crin tura. Després de molta s anadas y vin g-11das contesta lo majordom s:JpTat que e ll no estava per brochs y que 's dcclaraYa en h uelga ~i no 's re ti raba del ll oc h de la f\1nciü en Ramon Mís, que era lo <¡ui te­nia de ~cr padrí de la criatura .

Lo tal París no ting ué per conYcnicut accedir :1 la demanda del rector , y queda plant~j ada la divina huelgn. qu edant, per lo tant. privada la criatura de YPure la cara de Deu s.i ' s morís sens hnLrrli re­frt.'~ca t lo cap.

Lo missayre industrial donava per tota rahó que 'l futur padrí no annYa may A contarli las seYas cosas a la rcix<'la dels pecats , oh·idant que no fa molt mesos practica la mateixa cerimonia :1 q11 e avuy se negava srnt padrí un senyor de gran in n uencia en lo poble, q uc tam poch se co n frssa , y q uc digué al ma teix Cêl r-cató-1 ich en persona que una vegada l' habian enganyat en tal lloch y que ja no l' enga­nyari an mes.

Lo pare rl e la criatura , Yrjent qnc 'l ma­jordom \ic la fabrica de cristians no volia l"ortir del despaig (sagristía) ó del ~a ló de descans, ni tampoch lo padrí estaYa <lispo­sat a (Pr cap baixesa, detP-rmina entnrnar­~e n al> lo noy sense cristiani sar p<·nsant sens dnpte que ai:xó no li imped iri a l' estar g-ras y bó com qualsevol a ltre till <le vehí que ·1 batejessen deu cops y mitj cada set­ma na.

La persona que 'ns dona la notida, co­neguda del Ramon París, padrí de la cria­tura y cunyat del pare de la mateixa y que tou testimoni del fet, no.s di u per fi nal qu' est~ segur que si '1 tal Ramon París se di­gués Genoveva y fos una noya jove per més que no gens guapa, pero toqués la barba al rector quan te mal de caixa! pre­guntan~li si li passa y t-al volta fe1.Jtli pas­sar, de segur qu'3 'l feya, no tan sols pa-

LA TRAMONTANA

drí, sino de alguna altra parentela de molt mes profundas relacions.

Aquestas qüestions de rector sempre acaban sentintse farum de pel.

¡Alabat siga Deu!

** .. ,,_,.

Lo rector de Sallent ha pujat en dos rals fa feyna d'enterrar.

Ja ho saben donchs los sallentins. De aquí en avans lo morirse 'Is costara mitja pesseta mes car.

Lo gobernador d""e Jaen ha prohibit la entrada dels morts a las iglesias encara que siga per assistir A las funcions en be­nefici de la propia anima.

¡Quantasmissas perdra 'l clero d' aquesta feta t

** •• •• Los jesuitas de Manresa no volen dir

missas per deu rals. ¡Den fet! Per aquesta miseria no val la

pena de agafar las eynas. Si A lo menos se tractés de alguna viuda

ah uns quants mils naps! ...

** .. .... Amenassava una tempestat, y dos joves

de Montesa (Huesca), creyent mes en l'au­xili de Deu que en cap altra ~osa, se posan A tocar las campanas.

Al poct rato, sens dupte per l' atracció del eco, au un llamp en lo campanar y mata A un dels dos que suplicavan a Deu :i batallada seca.

¡Vaya un mico celestial!

** .. ... Un capella de Canarias ha sig ut obse­

quiat pe 'l vehinat ab una pluja de patatas y tronxos de col , ademés de alguna bas­tonada, per sas atrevidencias católicas ah l.o género femení.

Sempre que 's tra cta de vici~ de cape­ll ans, se troba que Yan coixos de la ma­teixa pota.

** .. .>l Ha sigut portat a la garjola un sant varó

que feya penitencia en la montanya de Gorbea.

iQuí es ella?

Llegeixo en un periódich carca:

«El Señor habia permitido, para glorifi­ca'r a Maria, que un nifio fuese delicado, mal constituido, paralítico y consumido de una fiebre lenta ... »

ïY aixó permet Deu pera glorificar a la María?

Si aixó son glorias, ja se las poden que­dar to tas al cel.

¡Quanta llana! y ¡¡quanta estupidésll

Llegeixo en El Cencerro:

«¡Pero qué sacristan el de Mandíal > Vamos a tener que meterlo en la per­

rera por hidrófobo. El otro dia, se llevó a

N6m. 112

su casa A un feligrés y cuando éste estaba m4s descuidado, sale mi reverendo con un rewolver en la dies tra, diciendo: «Ahdra sí que me vas A pagar los trece duretes que me debes por ofrendas.» El feligrês, hombre de pelo en pecho. en vez de asus­tarse, le dió por armar tal jollin que el ama, convaleciente de uua multiplicación • tuvo que ponerse por medio, si no Dios sabe si el famoso sacristan estaria A estas fechas revanado.»

LA TRIQUINA

(PLA~YS D' UNA DOSZELL.\)

¡Oh! ~estia 9u' en }o ~?n fas tanta llosa, ¿Perque has nngut a m1 a donanne pena, perqué ton ,;1 rósech prest en<'&dl•na posantme fehroscnca y anguniosa·~ ¡Oh, bestia malahiJa y mala tru¡ra! ¿Tens que darme tormcnt tota ma ,;da? Dins mon cos, ¡oh triquina malahida! la sento per mon mal com se helh11Ta. Y 't sento ta fihlor, ta llengua muda serveix per mon dolor sols atiparte, y quan ja tipa del tot te creus trovartc, y quan ja no pots nws, rnus ahatudn. R ecordo ' l jorn que 'm roha ma cxistcneia, recordo dia y hora com passava recordo 'l jovcnet qu' ncompnnyaha. mas ilusions en mí sense conciencia. Una tarde tots dos y ma companya que també son aymant igual ,.t•nia, varem anar tots quatre ab ale~ía a fe Un petit <linar :Í la 11\0llltlll~·a . Alli com germancts tots ne !liguc'l'lim sobre l' herba assentat:; ah plaer jugavam; ni ma amiga ni jo j:unay pcnsarnm que a n· allí totas dos 'ns triquine'lsim . De sorpresa al final com t¡ui 'ns atissa, y quant lo menjar finí, lot:i dos ti l' hora de sa hutxaca 's treynn per penyora una rica y honi<·n llangonissa. Allavoras ,·a Sl'r la gnm lirnuquina, cad 'un la sev11 part, ja •H' «nhin; mes un duple tingué l' anima min; ¿Y si per nostre mal té la t r i<¡uinn'? Van fer li u r la de mí nq ucstn, vc~ada, y per no dar un 1¡t11' <lir \tlrt·ig lllt'J\iarnc, rucs no en<"ar dos mr'!os van pa<1nrne que l' amiga 'm digu\•:-¡L' hem a~afada! ¡Era Hitat, la tind1! a1¡111·lls dos !'ocis potser sense !laherho 'ns la <l1mahnn, y duas donzellas nixís fort ngnfalmn per culpa d' a<1ut•lls do'! la tri <¡uinossi~. Per aixó tinch la pensa ntrihulada, sempre aquest pensament al cap se 'm munta; a voltas tro,·o al¡.!Ú: y ... i ·m prt·~un ta hola, ¿qué tal, com e t(• rn'? dirh:-¡¡Tri1¡uinada!!

AllPARo DE Grnmu. l . Hocru

TRIANGU L DE PAHAuLAS

Sustituir los piehs ab llctras que llcgidas horisontal y \"erticalment digan: la primera ratlla, una lletra; la 11c­gona, una ensarronada dels capdlans ; la tercera , un nom¡ la cuarta, un género de rolJa; y la quinta, una prenda capellanesca.

** ..... G EROG LIFICH

L I I I I I I L I S

ona L ma R

SOLUCIONS A LAS CABORIAS DEL NÚllBRO PASSA.T

CoNVERSA:-Ba-ro-ne-sa. GnooLÍP1CH:-Quatre camins fan una creu.

'

'

'\

,

' l

-