llibre 2/2/09 14:33 Página 1 Treball i salut dels …uns 500 professionals de la comarca d’Osona,...

Treball i salut delsprofessionalsde l’educacióUna experiència a la comarca d’Osona

llibre 2/2/09 14:33 Página 1

2


Treball i salut delsprofessionals de l’educació Una experiència a la comarca d’Osona

3


4


Índex

1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Montse Ros i Antoni Madueño

2. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Pere Dot, Sindicat d’Ensenyament de CCOO Osona

3. Una experiència a la comarca d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Emília Molinero, Agència de Salut Pública de Barcelona

4. Què són els riscos psicosocials? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Clara Llorens Serrano, Salvador Moncada, Teresa Castellà, Loly Fernández, Núria Garcia, Miquel Lázara i María Menéndez.

5. Canviar l’entorn de treball és possible. Propostes d’intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Isidre Rabadà

Recull d’experiències

Una experiència d’intervenció en un centre concertat d’educació especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Alba Guals

Experiència d’intervenció sindical en riscos psicosocialsa la Fundació Joan XXIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Extracte d’Antoni Madueño

Resultat i propostes de mesures preventives en un estudi realitzat en 11 centres a Barcelona i la seva rodalia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Isidre Rabadà

AnnexVersió curta ISTAS 21 o PSQCAT21 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

5


Edita: Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Coordinador: Pere Dot

Autors/es: Emília Molinero (Agència de Salut Pública de Barcelona), IsidreRabadà, Alba Guals, Antoni Madueño, Pere Dot, Clara Llorens, SalvadorMoncada, Teresa Castellà, Loly Fernández, Núria Garcia, Miquel Lázara iMaría Menéndez.

Col·laboradors/es: Anna Coo, Elisa Fernández, Toni Fernández, RosaRecio, Gemma Sala, Esther Armengou, Sofía Vega.

També volem agrair la col·laboració als prop de tres-cents professionalsdels deu centres de la comarca d’Osona que participaren en l’estudi a l’es-mentada comarca, així com també a les direccions d’aquests centres perhaver-nos facilitat la tasca.

6


Presentació

L’any 2003 va néixer un grup de salut laboral a la comarca d’Osona, impul-sat pels companys i les companyes del Sindicat d’Ensenyament de CCOOdel territori. El temps i la constància han convertit en acció l’intercanvid’experiències d’aquest nucli de treball, i en estímul per a la resta de lanostra federació. Fruit d’aquesta feina, avui, podem presentar-vos lapublicació que recull l’estudi de les condicions de treball dels professio-nals de l’educació a la comarca d’Osona. El rigor de la seva autora ha fetpalès, amb informació contrastada, quins són els riscos a què estan sot-mesos els nostres companys i companyes de l’esmentada comarca, peròtambé a la resta del territori, perquè els factors que els provoquen enssón comuns.

Tot coneixent l’esperit dels promotors de la iniciativa, podem afirmar,sense por d’equivocar-nos, que aquestes pàgines no són només el resul-tat satisfactori de la seva empresa, ans al contrari; ja endevinem iniciati-ves properes per superar totes les mancances que l’estudi, i els articlesque l’acompanyen en aquesta publicació, han desvetllat.

Desitgem que la lectura d’aquests documents ens sigui profitosa i quemotivi noves iniciatives que ja s’apunten en el recull d’experiències enalguns centres de Catalunya. Conèixer per transformar, aquesta és la nos-tra tasca.

Montse Ros Antoni MadueñoSecretària general Responsable de Salut Laboral

Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya

7


8


IntroduccióPere Dot, Sindicat d’Ensenyament de CCOO Osona

“Noves i contínues incorporacions d’alumnes augmenten la dificultat enl’atenció a la diversitat i, per tant, en l’acompliment de poder acabaradquirint unes habilitats.” Infantil / primària

“La falta de límits dels pares. Els nens estan força acostumats a posarells mateixos les regles i et trobes en situacions violentes amb unspares que se salten les normes només perquè el nen ho diu.” Infantil /primària

“En general hi ha molt poc respecte pel professor en aquest centre. Se licontesta i, moltes vegades, s’utilitza a les aules un llenguatge groller.Això també es dóna entre el mateix alumnat. Són massa els alumnes quehan perdut l’interès per l’aprenentatge i només intenten cridar l’atenciócom sigui. L’ambient de la classe se’n ressent.” ESO / postobligatori

“És una realitat que la mainada té tots els seus capricis coberts. Tantafacilitat per obtenir allò que desitgen repercuteix negativament en laseva capacitat d’aprenentatge, de valoració de les coses, d’esforç… noadmeten exigències ni esforços.” ESO / postobligatori

“Tothom vol ser el primer, tothom va fora d’hores o amb temps just, pertant, se’t tiren a sobre per fer valer la seva persona.” Personal no docent

Aquestes són algunes de les expressions extretes de l’estudi fet el 2006, auns 500 professionals de la comarca d’Osona, sobre les condicions de tre-ball que es relacionaven amb el seu estat de salut i/o el seu benestar.

9


Aquestes expressions, de ben segur, es poden extrapolar a qualsevol indretdel nostre país i la major part de professionals de l’educació les vivim i/opatim en la nostra feina de cada dia.

L’estudi esmentat, portat a terme pel Sindicat d’Ensenyament de CCOOd’Osona, amb el suport tècnic de l’Agència de Salut Pública de Barcelonai del Centro Nacional de Condiciones de Trabajo, organisme dependent del’INSHT, partia de la base que abans d’intervenir cal conèixer la realitat.Ens calia, i ens cal, passar de les sensacions –del “em sembla”– a dadessistematitzades que ens permetin la intervenció sobre la realitat. Dadesque només les sabem les persones que estem al peu del canó, tot fentclasse, tutories, parlant amb pares, amb l’Administració, etc. No volíem unestudi d’un “consell de savis”, d’aquells que suposadament saben d’a-questes coses.

Volíem i volem saber què és allò que ens fa mal a la feina, allò que ensangoixa, allò que impedeix sentir-nos-hi còmodes. Per tant, ens calia i enscal identificar els riscos, com a pas previ i imprescindible per començar atreballar en el terreny de la prevenció, que és el més important.

L’escola, igual que la resta de la societat, està immersa en molts i pro-funds canvis. Aquests canvis ens plantegen també problemes de salutassociats al treball (estats d’estrès, depressió, estats d’ansietat i altres).Per tant, és urgent començar a visualitzar aquests problemes i analitzarcom i de quina manera podem començar a prendre mesures preventivesper millorar la nostra salut.

I és que, com diu la Secretaría de Salud Laboral de la Federación Estatalde Enseñanza de CCOO a la revista Porexperiencia, volem i necessitemescoles saludables. Com tots nosaltres molt bé sabem, el currículum esco-lar està ple de referències a la salut de l’alumnat, que valorin positivamentcomportaments saludables, etc. Per tant, no podem caure en la contra-

10


dicció de predicar una cosa i fer-ne una altra. No podem educar per a lasalut en escoles que sovint són poc saludables, on els professionals estemsotmesos a alts nivells d’estrès o de soroll, etc. No podem dir als alum-nes: “feu el que sentiu, però no el que veieu”. I també necessitem escoles saludables si volem que el nostre sistemaeducatiu generi resultats de qualitat, tal com se’ns recorda, i en certamanera se’ns en fa culpables.

Les coses poden ser diferents, és a dir, millors

En aquest llibret-quadern pretenem exposar-vos quina és la realitat delsector (a partir de l’estudi fet a Osona), explicar d’una forma clara i ente-nedora què són els riscos psicosocials i donar pistes d’actuació, d’inter-venció sobre la realitat, sobre el dia a dia.

Però, sobretot, allò que us volem transmetre és el convenciment que lescoses poden ser diferents i, per tant, millors. Sabem que no és fàcil, peròés possible. Avui tenim eines per analitzar i per actuar. Per tant, no hemd’acceptar, en cap cas, situacions en el treball que d’una manera o d’unaaltra ens deteriorin la salut i la qualitat de vida.

11


12


Una experiència a la comarcad’OsonaEmília Molinero, Agència de Salut Pública de Barcelona

A partir d’unes jornades sobre salut i treball docent, les condicions de tre-ball en l’educació, organitzades conjuntament entre el Sindicat d’Ense-nyament de CCOO d’Osona i la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic,va sorgir la necessitat d’elaborar un estudi que identifiqués les condicionsde treball que els professionals de l’educació de la comarca d’Osona rela-cionaven amb alteracions del seu estat de salut o del seu benestar.

El procés de selecció dels centres es va orientar per abastar la màximadiversitat de centres que tinguessin les característiques que podien serdeterminants en la distribució de factors de risc i el seu abordatge: cen-tres d’infantil i primària, d’ESO, de batxillerat o de cicles formatius (pos-tobligatori), centres que pertanyien a diferents xarxes educatives i ambdiferent grandària de plantilles. Finalment, es va demanar la col·laboracióde 6 centres de la xarxa pública (3 d’infantil i primària i 3 d’ESO i posto-bligatori) i 4 centres privats concertats (2 que impartien tots els nivells, 1d’infantil i primària i 1 d’ESO i postobligatori) als quals es va enviar unqüestionari amb la pregunta “quin o quins són els factors del treball queafecten negativament el benestar i la salut del col·lectiu de professors/esi personal d’administració i serveis?” És a dir, es tractava d’expressar allòde la feina que a un li fa mal. Es va adreçar la pregunta a 533 persones,de les quals 30 pertanyien a personal no docent. Finalment, van participar-hi 296 persones (la taxa de resposta global va ser del 55,5%). Es tractavad’identificar i prioritzar les condicions de l’entorn laboral que afectaven laseva salut i benestar a partir de la participació de les persones interes-sades tot garantint l’anonimat i un pes igual per a totes les opinions.

13


No es van observar diferències en els percentatges de participació segonsel sector (escoles públiques o privades concertades) però sí que va sersuperior la participació dels mestres de nivells educatius d’infantil i primà-ria (70,7% enfront d’un 48,6% dels docents de secundària), com també vaser superior la participació en els centres de menys de 40 treballadors(79,6 davant un 48,9% en els de més de 40 persones).El 90% dels factors identificats corresponien a l’àmbit de l’organització deltreball, és a dir, als riscos psicosocials, encara que cada grup identificàfactors diferenciats. Els del camp de l’ergonomia tenien poca rellevànciaper als docents i sí que en tenien per al personal no docent, i els de segu-retat i higiene no eren percebuts com a importants per cap grup.

Infantil i primària

Hi van participar 111 persones, de les 157 que treballaven en les 6 esco-les que impartien aquests nivells. Es van identificar 74 factors relacionatsamb la seva salut i benestar: 66 eren de naturalesa psicosocial, 8 delcamp de l’ergonomia i 1 de la seguretat.

Els cinc primers factors van ser prioritzats entre els més importants per,almenys, cinc de les sis escoles, fet que indica una gran homogeneïtat del’exposició en aquesta etapa educativa pel que fa a les condicions de tre-ball que més afecten la salut i el benestar dels mestres.

Tots els factors situats entre els deu més importants eren de naturalesapsicosocial, i són els següents:

1r. Alumnes amb diferents nivells a l’aula, cosa que implica una quan-titat de feina inassolible si es vol fer bé.2n. Moltes feines distintes a fer; manca de temps.3r. Manca de temps per coordinar-se amb els companys/es o refle-xionar sobre la feina.

14


4t. Que els pares i els mestres no tinguem els mateixos valors edu-catius i desautoritzin el que fem.5è. Manca de compromís dels pares en l’educació dels fills i a més elsdeixen fer el que volen.6è, Molts alumnes a l’aula.7è, Manca de temps per planificar i preparar l’activitat.8è. Aprofitament només d’una part del temps de classe perquè has dededicar l’esforç a controlar la disciplina, els conflictes emocionals…9è. Manca de recursos humans per NEE.10è. Haver de treballar fora d’hores de feina si es volen preparar elstemes (interferència en la vida personal).

Les condicions de treball que afecten la salut dels mestres de les prime-res etapes de l’educació giren al voltant de tres eixos:

- les elevades exigències psicològiques quantitatives, cognitives iemocionals- la manca de treball en equip - la interacció amb les famílies

Pel que fa a les exigències psicològiques, es van identificar dos factorsassociats a l’augment d’aquestes exigències. Primer se situava: “Alumnesamb diferents nivells a l’aula cosa que implica una quantitat de feina inas-solible si es vol fer bé”. Aquestes diferències de nivell es relacionen aaspectes com la immigració o les distintes capacitats de l’alumnat totidentificant, com a determinants, la manca de temps i la manca de recur-sos disponibles per fer-hi front.

“Noves i contínues incorporacions d’alumnes augmenten la dificultat enl’atenció a la diversitat i per tant en l’acompliment de poder acabar

adquirint unes habilitats.”

15


“Nens amb necessitats que no puc atendre com voldria. Nens que vénensense conèixer l’idioma a meitat de curs o que no han estat escolaritzats.“

“No sempre es disposa del temps i els recursos per atendre la diversitaten el sentit més ampli (reforç de coneixements i ampliació de coneixe-

ments), i això fa que un no quedi sempre satisfet amb la feina realitzada.“

A continuació, es parla de “Moltes feines distintes a fer; manca detemps“, que es materialitza en un ritme de treball intens, dificultats perassumir amb qualitat la feina a fer o manca de consciència de sentit d’al-gunes feines.

“De vegades hi ha un excés de feina que, a vegades, es podria evitar oorganitzar d’una altra manera.”

“Es fan molts projectes, se segueixen molts eixos i s’omplen molts fullsque, de vegades, no saps on et porten.”

“Els diferents camps oberts que hem de respondre; el dia a dia, elsdepartaments, les comissions… La immediatesa de tot plegat. Molta

feina que a vegades sembla efímera...”

En el mateix sentit que els dos primers factors identificats, s’expressa elque ocupa el sisè lloc: “Molts alumnes a l’aula”, com a determinant delvolum de feina a fer. Un altre efecte de les elevades exigències, que mol-tes vegades causa que els mestres es trobin amb un important volum defeina, se situa en setè lloc: “Manca de temps per planificar i preparar l’ac-tivitat” .

“No trobo el temps per poder preparar unes classes atractives i amenes.”

16


“Manca de temps per aprofundir en aspectes que no corresponen al diaa dia: recerca, nous plantejaments per ensenyar…”

Per poder compensar les altes exigències, els mestres identifiquen en eldesè lloc: “Haver de treballar fora d’hores de feina si vull preparar elstemes (interfereix en la meva vida personal).”

Pel que fa a les exigències emocionals, s’identifiquen associades a pro-blemes de disciplina a les aules i de les especials necessitats educativesd’una part de l’alumnat (identificades en vuitè i novè lloc) que moltesvegades determinen situacions de conflicte i ambigüitat de rol. Es parlade: “Aprofites només una part del temps de classe per haver de dedicarl’esforç a controlar la disciplina, els conflictes emocionals…” i de “Mancade recursos humans per NEE” que també implica un augment d’exigènciesquantitatives perquè es disposa de menys temps per poder realitzar lafeina i una manca de capacitació per realitzar-la.

“Cada vegada hi ha més dificultat per fer classe a causa de les actitudsdels alumnes. Sembla que els problemes d’actitud cada vegada apareixenen edats més primerenques”.

“S’ha de fer un esforç molt gran per marcar disciplina, cridar l’atenciópel treball. Es gasta molt de temps per inculcar hàbits i no tant per

impartir coneixements.”

“A aquests nens no hi ha temps per poder-los preparar el material ade-quat. I si no tenen feina llavors és quan poden crear problemes a l’aula.

“…Els professionals de l’EAP vénen 2 hores al mes. Com podem ferfront a la quantitat de problemes psicològics, d’aprenentatge, de conduc-

ta…?”

17


Els mestres es troben amb “Manca de temps per coordinar-se amb elscompanys o reflexionar sobre la feina”. Aquest factor l’expressen direc-tament relacionat amb la manca de treball en equip amb els companys i lalimitació en la qualitat de la feina feta:

“Per al col_lectiu de mestres, educar pot significar coses molt dife-rents, a vegades potser fins i tot oposades. És realment difícil treballar

en equip i fer un treball de qualitat. Costa fer escola, sovint es cau enbanalitats.”

“Poc intercanvi amb els companys.”

“Excés de tancament per part dels docents que no comparteixen inquie-tuds, dificultats; tothom parcel_lat en el seu tros (els problemes no exis-

teixen).”

Finalment, l’aspecte de la feina que es relaciona de forma molt importantamb l’estat de salut i benestar, seria la relació amb les famílies i la inte-racció amb elles en el procés educatiu (identificat per cinc de les sis esco-les en lloc prioritari). Fonamentalment, no queden definits ni diferenciats,ni pels uns ni pels altres, els papers i les tasques que corresponen a famí-lies i mestres (conflicte i ambigüitat de rol) a més d’existir un desencon-tre entre ells.Primer parlen sobre “Que els pares i els mestres no tinguem els mateixosvalors educatius i desautoritzin el que fem.” “Quan no hi ha coresponsabilitat entre la majoria de pares d’un grup i eltutor, la feina del mestre és molt més difícil. I més encara si la direcció

no li dóna un suport de debò.”

“Cada vegada resulta més difícil establir una comunicació activa, bidirec-cional, sincera amb les famílies de cara a millorar i participar en l’educa-

18


ció dels fills. Hi ha retrets, es busquen justificacions, no s’accepten lesmesures preses...”

A continuació parlen de la “Manca de compromís dels pares en l’educaciódels fills tot deixant-los fer el que volen”.

“Ens volen exigir que treballem tots els àmbits amb els nens: normes,valors, actituds... que ho treballem tot a l’escola i des de casa no es tre-

ballen.”

“La falta de límits dels pares. Els nens estan força acostumats a posarells les regles i et trobes en situacions violentes amb uns pares que se

salten les normes només perquè el nen ho diu.”

“Poca autoritat dels pares sobre els fills, que, en canvi, sí que es dema-na al mestre”

Aquesta actitud, percebuda pels docents, de les famílies en relació al pro-cés educatiu, limita considerablement les seves possibilitats de desenvo-lupar la feina d’acord amb el que consideren correcte.

ESO / postobligatori

En el cicles educatius d’ESO i d’ensenyament postobligatori (batxillerat icicles formatius), de les 346 persones que treballaven en les 6 escolesseleccionades, 168 van participar finalment en l’estudi (taxa de respostadel 48,6%). Dels 77 factors seleccionats i votats pels professors que esrelacionen amb la seva salut i benestar, 71 eren de naturalesa psicosocial,3 del camp de l’ergonomia i 3 de la seguretat. Cap dels sis primers factorsidentificats pels docents de secundària i ensenyament postobligatori enrelació amb la seva salut i benestar va ser votat en el col·lectiu de mes-tres d’infantil i primària en lloc prioritari.

19


Tots els factors que han estat situats entre els 10 més importants corres-ponien al risc psicosocial:

1r. Manca de respecte dels alumnes cap als professors (incloses lesagressions verbals).2n. Manca d’interès dels alumnes per aprendre.3r. Manca de respecte de part dels superiors (insults, actitud humi-liant, amenaces).4t. Ser testimoni d’un tracte abusiu de la direcció contra els com-panys.5è. Manca d’autoritat per sancionar actituds incorrectes / impunitat.6è. Desinterès dels alumnes per qualsevol activitat que impliquiesforç.7è. Alumnes amb diferents nivells a l’aula, cosa que implica una quan-titat de feina inassolible.8è. Haver de resoldre problemes que haurien de ser gestionats foradel centre (assistència social, salut mental, judicis…).9è. Aprofitament només d’una part del temps de classe perquè s’hade dedicar l'esforç a controlar la disciplina, els conflictes emocio-nals…10è. Moltes hores lectives.

Les condicions de treball relacionades amb l’estat de salut formen part detres eixos principals:

- Manca de reconeixement de l’esforç que fa el docent. - Manca de suport de superiors tant pel que fa a les situacions san-cionables com pel que fa a la claredat sobre el que s’espera de lafeina dels docents.- Augment de les exigències psicològiques quantitatives, cognitives iemocionals.

20


En el primer grup s’inclouen els dos primers factors, prioritzats entre elsmés importants per les sis escoles, i el situat en sisè lloc, prioritzat perquatre de les sis escoles. De forma destacada, 94 persones identifiquenla “Manca de respecte dels alumnes cap als professors (incloses lesagressions verbals)”. El factor es relaciona amb diferents aspectes: ambformes d’hostilitat i violència en les relacions, amb les exigències emocio-nals que comporten juntament amb la necessitat d’amagar les pròpiesemocions i, a la vegada, amb la manca de reconeixement de l’esforç deldocent. L’exposició a conductes violentes es considera un factor d’estrèsextrem, tant per als destinataris del comportament com per als testimo-nis. Quan els docents hi fan referència, és en els termes següents:

“Estan acostumats a sortir-se amb la seva, i quan alguna persona elstrenca la girada, perden el respecte.”

“La fragilitat del respecte a la persona. No només pel que fa al profes-sor, que no té autoritat ni es respecta la seva persona, sinó també que

els alumnes no es respecten entre ells.”

“En general hi ha molt poc respecte pel professor en aquest centre. Se licontesta i, moltes vegades, s’utilitza a les aules un llenguatge groller.

Això també es dóna entre el mateix alumnat. Són massa els alumnes quehan perdut l’interès per l’aprenentatge i només intenten cridar l’atenció

com sigui. L’ambient de la classe se’n ressent.”

Tal com expressa aquesta persona, és un fenomen relacionat amb la“Manca d’interès dels alumnes per aprendre” –que tots els centres situenen un lloc preeminent– i amb el “Desinterès dels alumnes per qualsevolactivitat que impliqui esforç” –que es troba entre els 10 factors mésimportants en 4 de les 6 escoles.Aquests factors estan relacionats amb la manca de reciprocitat per l’es-forç realitzat per part del docent, que no obté un esforç similar per part

21


de l’alumnat. A la vegada, aquesta situació derivaria en manca de sentitde la feina i manca de possibilitat d’obtenir resultats de qualitat, ja quel’objectiu final de la feina “educar” persegueix un canvi en l’altre querequereix la seva participació. En aquest sentit, malgrat que els docentssàpiguen fer la seva feina, la interacció amb la resposta de l’alumnat nopermet aconseguir els resultats esperats.

“Sovint percebem la nostra feina com a inútil davant de l’ interès nul perpart d’una majoria d’alumnes. Caldria poder derivar a altres llocs alguns

alumnes que no tenen gens de ganes d’estar-hi, al centre.”

“Manca de motivació o il·lusió per realitzar qualsevol tasca. La classe éscom una presó en la qual estan retinguts i han de suportar obligatòria-

ment. Si no hi ha motivació i il·lusió no hi ha interès per res.”

“Sensació que la feina no serveix de res, ja que els alumnes no respo-nen bé a la tasca del docent. És una sensació de pensar que no aprenen

res, que no els interessa res….”

Altrament, els docents no tenen clarament definit el que són tasques espe-cífiques de la seva activitat (baixa claredat de rol). Per una banda, implicahaver d’assumir competències i responsabilitats que no els correspondria i,per altra, contribueix a l’augment de les feines a realitzar sense la possibi-litat de prendre decisions per desconeixement de la matèria i per mancad’autoritat sobre els temes: “Haver de resoldre problemes que haurien deser gestionats fora del centre (assistència social, salut mental, judicis…).”

“S’han de tocar massa tecles: hem de saber l’àrea, pedagogia, fer d’as-sistent social, de psiquiatre, de pares...”

“Haver d’exercir de psicòleg, de mare, pare, amic… Sense tenir conei-xements ni preparació adequada, fem funcions per a les quals no estem

preparats.”

22


“Cada vegada més, el paper d’ensenyant queda en un 3r o 4t terme.Hem de ser i hem de fer de tutors, educadors, policies, pares… a canvi

de què?”

En relació a la manca de suport de superiors, primer s’identifica la“Manca d’autoritat per sancionar actituds incorrectes/impunitat” .

“Hi ha alumnes amb problemes de disciplina greus que ningú no solu-ciona. Ni caps d’estudis, ni directius, ni Administració… fins que passa

alguna cosa greu i llavors també la “tapen”.”

“Es dóna sovint el cas que els alumnes van directament a direcció perresoldre els problemes de la classe, prescindint del protocol que ja es va

establir per resoldre aquesta situació… aquesta els rep directamentquan els alumnes s’hi presenten. Es prenen decisions sobre alumnes al

marge dels tutors/es.”

“El professor s’hauria de sentir sostingut per una normativa molt clara,sobretot clara per als pares.”

Els factors relacionats amb les exigències psicològiques, tant emocionalscom quantitatives, tenen implicacions laborals i no laborals. Es parla de“Alumnes amb diferents nivells a l’aula, cosa que implica una quantitat defeina inassolible”, expressat en relació a diferents aspectes com són laimmigració o les deficiències en els nivells assolits per l’alumnat. Lesexigències també s’identifiquen com a conseqüència d’altres factors:“Aprofites només una part del temps de classe perquè s’ha de dedicarl’esforç a controlar la disciplina, conflictes emocionals…”, “Moltes horeslectives”, o tenen un gran impacte sobre el temps no laboral “He de tre-ballar fora d’hores de feina si vull preparar els temes (interferència en lameva vida personal)”.

23


“La diferència enorme de nivell en una mateixa classe. Hi ha alumnesque amb prou feines saben escriure i alumnes molt avançats.”

“Haver de dedicar-me als problemes de disciplina en lloc d’ensenyarl’assignatura, que és el que realment podria fer bé.”

“La massificació de vegades fa que no puguis atendre a tots de la matei-xa manera, llevat que dediquis moltes més hores a la feina, que has de

treure de la família i de la teva vida personal.”

En resum, tal com explicava una persona que va participar:

“Em sembla que els factors més importants van lligats, ja que tenim mol-tes hores lectives que suposen molta feina de preparar classes, acom-panyat d’una gran quantitat de feina extra que cal fer a casa en hores quehauries d’estar per la família. I la resposta és una falta d’interès total perpart dels alumnes i el desacord dels pares vers la tasca dels professors.Total: molta feina i poca valoració cap a aquesta feina.”

També cal fer esment, encara que no sigui una situació generalitzable, queen ocasions, els equips directius dels centres mantenen comportamentshostils i abusius. En aquest estudi, en tercer i quart lloc se situen dos fac-tors votats per 40 i 44 persones respectivament d’un dels sis centres d’a-questa etapa que van participar: “Manca de respecte de part dels supe-riors (insults, actitud humiliant, amenaces)” i “Ser testimoni de tracteabusiu de la direcció contra companys”. Aquests factors estan directa-ment relacionats amb les conductes hostils sistemàtiques i són factorsd’estrès greus.

Personal no docent

És important remarcar que la comunitat educativa està formada tambéper treballadors no docents que tenen riscos específics. En els 10 centres

24


educatius hi treballaven 30 persones realitzant tasques no docents. D’ells,17 persones van participar en aquest estudi (56,7%).

El personal no docent identifica majoritàriament factors relacionats ambl’ergonomia, però prioritza un aspecte de la feina directament relacionatamb el comportament dels docents que no demostren valorar i reconèixerel treball que realitzen, fins a l’extrem de ser objectes de tracte no res-pectuós cap a ells i la seva feina, per part dels docents.

Es van identificar 14 factors relacionats amb l’alteració de la salut i elbenestar: 6 corresponien a l’àmbit del risc psicosocial i 8, a l’àmbit de l’er-gonomia.

El factor, amb molta diferència amb la resta, que més afecta la seva salutés la “manca de respecte per part dels docents; ens envaeixen l’espai ivolen que deixem el que estem fent per atendre’ls”. Els comentaris ques’han fet es relacionen amb diferents aspectes: poca valoració i donarpoca importància a la feina que fan, tracte no respectuós i, fins i tot, maleducat, impacte que té sobre la feina que fan el fet que els docents esti-guin sobrecarregats...

“Tothom vol ser el primer, tothom va fora d’hores o amb temps just, pertant se’t tiren a sobre per fer valer la seva persona.”

“Som personal de segona categoria, sobretot als CEIP, que finalmenthan aconseguit tenir minyona.”

“Haurien de fer un curs de bona educació i tracte amb les persones queells consideren que són inferiors.”

A continuació se situen factors de l’àmbit de l’ergonomia, tant els relacio-nats amb les exigències físiques i la manca de recursos, com els relacio-

25


nats amb els espais de treball; en algun cas es fa l’aclariment que l’espaies queda petit a causa del nombre de persones que hi entren. I tal compassa amb el personal docent, es parla de l’impacte que té sobre la sevasalut la manca de respecte de part dels alumnes i haver de fer front a dife-rents conflictes.

Conclusions

Les condicions de treball que poden suposar un risc per a la salut dels pro-fessionals de l’educació són de naturalesa psicosocial (el 89,2% de factorsa infantil i primària, el 92,2% en l’ensenyament secundari i postobligatorii el 43% en el personal no docent).

En relació al personal docent, les dades recollides posen de manifest queels factors de risc per a les etapes d’infantil i primària són distints delsque afecten les etapes posteriors. En els primers destaquen les exigèn-cies psicològiques que depenen del volum de treball, les distintes tasquesa fer i l’impacte que tenen, ja que provoquen que es releguin aspectesfonamentals de la feina. Aquestes exigències limiten la possibilitat de tre-ballar en equip i la possibilitat de prendre decisions sobre la millor formad’obtenir resultats de qualitat.

Junt a les altes exigències, destaca la manca de claredat sobre les feinesque no corresponen a mestres, sinó a pares, i la manca de proporcionali-tat en l’esforç que aquests fan en el procés d’educació dels nens. Es prio-ritza l’efecte que té la interacció amb els pares en el procés de l’educacióquan aquests introdueixen canvis en l’acció del professorat, quan no fanun esforç educatiu en les tasques que els corresponen o esperen quesiguin els mestres els que els substitueixin. Hi ha un clar desencontre ambels pares.

Les respostes dels sis centres presenten una gran homogeneïtat en elsfactors prioritzats; tenint en compte l’alta taxa de resposta (70,7%) en l’e-

26


tapa educativa d’infantil i primària, considerem que aquests factorscorresponen als que més afecten la salut i el benestar dels mestres quehi treballen.

En l’ensenyament secundari, destaquen els comportaments hostils de l’a-lumnat, entre ells i també els dirigits al professorat. Aquests comporta-ments dificulten la convivència i suposen una agressió tant per a les per-sones a les quals es dirigeix com per als testimonis. Junt amb aquest fac-tor, es parla de la interacció amb les actituds de l’alumnat i la manca deproporcionalitat en l’esforç que hi ha entre el que aporta el professor/a iel que aporta l’alumnat en el procés educatiu.

El resultat final de la feina d’educar és una funció de les capacitats de lespersones que hi treballen, de l’acció dels pares, de l’esforç dels alumnes,de les directrius directives i de la interacció de tots ells. Aquesta funció ésla que determina el canvi entre les capacitats inicials de l’alumne i lescapacitats finals en el procés d’educació i quan no es dóna la progressióesperada, es converteix en un dels factors d’estrès més importants perals docents, sobretot si el mestre ho relaciona amb la manca de recipro-citat en l’esforç comparant el que fa ell/ella i el que fan els altres (pares,alumnes o direcció/administració) o ho relaciona amb la manca de clare-dat i definició de les seves competències i responsabilitats.

Finalment, els factors de risc prioritzats pel personal no docent es rela-cionen amb la manca de valoració i reconeixement del seu treball fins al’extrem que els docents no els tracten respectuosament ni a ells ni a laseva feina. També destaquen les exigències físiques estàtiques i les defi-ciències en els espais de treball.

27


28


Què són els riscos psicosocials?Organització del treball, salut i riscos psicosocials

Clara Llorens Serrano, Salvador Moncada, Teresa Castellà, LolyFernández, Núria Garcia, Miquel Lázara i María Menéndez.

En aquest apartat intentem desmuntar els mites sobre què són i què nosón els riscos psicosocials. El propòsit és aclarir en quins aspectes calcentrar l'acció quan ens proposem abordar aquests riscos a les empresesdes de l'àmbit de la prevenció.

A.1 Psico què?

Els riscos psicosocials són condicions de treball, derivades de l'organitza-ció del treball, de les quals tenim estudis científics suficients que demos-tren que perjudiquen la salut dels treballadors i treballadores. Psico per-què ens afecten a través de la psique (conjunt d'actes i funcions de lament) i social perquè el seu origen és social: determinades característi-ques de l'organització del treball.

Aquests estudis identifiquen quatre grans grups de riscos psicosocials:

1. L'excés d'exigències psicològiques del treball, quan cal treballar ràpid ode forma irregular, quan el treball requereix que amaguem els senti-ments, callar l'opinió, prendre decisions difícils i de forma ràpida.2. La falta d'influència i de desenvolupament en el treball, quan no tenimmarge d'autonomia en la forma de realitzar les nostres tasques, quan el

29


treball no dóna possibilitats per aplicar les nostres habilitats i coneixe-ments, quan manca de sentit per a nosaltres, quan no podem adaptar l'ho-rari a les necessitats familiars o no podem decidir quan es fa un descans.3. La falta de suport social i de qualitat de liderat, quan cal treballar aïllat,sense suport dels superiors o companys i companyes, amb les tasquesmal definides o sense la informació adequada i a temps.4. Les escasses compensacions del treball, quan es falta al respecte, esprovoca la inseguretat contractual, es produeixen canvis de lloc o serveicontra la nostra voluntat, es dóna un tracte injust o no es reconeix la feina,el salari és molt baix, etc.

A més a més, per a les dones hi ha un altre factor que afecta la salut: ladoble presència. Al principi del segle XXI, les dones continuen realitzant iresponsabilitzant-se majoritàriament, de la gran part o de tot, el treballdomèstic i familiar. Això implica una doble càrrega de treball, si ho com-parem amb els homes. A més a més, però, el treball familiar i domèsticimplica exigències que les dones han d'assumir de forma simultània a lesdel treball remunerat. Aquí és on entra l'àmbit laboral: l'organització deltreball a l'empresa pot impedir que es compatibilitzin ambdues feines,malgrat disposar d'eines i normativa per a la conciliació de la vida laborali la familiar.

L'origen de l'exposició a aquests riscos té a veure amb les estratègiesd'organització del treball. És freqüent que aquestes estratègies impliquintractar els treballadors i les treballadores com a mers instruments de tre-ball ignorant que l'aprenentatge, l'autonomia, les relacions socials i l'esta-bilitat són necessitats humanes bàsiques, que el treball a les empreses hade respectar. En la majoria d'empreses, l'organització del treball segueixbasant-se en vells principis que releguen les persones a obeir ordres i arealitzar tasques que altres han dissenyat i sobre les quals no es té capinfluència. D'altra banda, cada cop més les estratègies empresarialsfomenten la competitivitat entre companys. Finalment, les condicions de

30


treball cada cop ofereixen menys estabilitat i obstaculitzen més el controlde les nostres vides fora de l'empresa.

Malgrat l'evidència científica sobre aquests riscos i el seu origen, elsempresaris i alguns tècnics de prevenció mantenen que es tracta d'un pro-blema de personalitat (“és fluix o és perversa”) o que respon a cir-cumstàncies personals o familiars dels treballadors (“està sol, s'ha divor-ciat, té tots els avis a càrrec seu, se li ha mort un familiar...”). Des delsanys seixanta es realitza investigació sobre aquests factors, i a través d’a-questa investigació s'ha demostrat que l'excés d'exigències psicològiques,la falta d'influència i de desenvolupament en el treball, la falta de suportsocial i de qualitat de liderat i les escasses compensacions poden sernocives per a la salut, independentment de la personalitat dels treballa-dors o de les seves circumstàncies personals o familiars.

Podem acceptar que la personalitat i les circumstàncies personals isocials tenen un paper, però en l'àmbit de la prevenció el que importa sónles condicions de treball: si aquestes provoquen o no una exposició noci-va als riscos, no se’ns acut dir que el soroll a l'empresa és un problemadels sords. El mínim que fem és avaluar si el soroll a l'empresa està dinsdels límits establerts, independentment que un treballador pateixi sorde-sa abans d'entrar-hi a treballar. Per fer prevenció no hem de centrar-nosen la personalitat dels treballadors (que cadascú tingui la seva) ni en laseva situació social, el primer que hem de fer és determinar si les carac-terístiques de l'organització del treball impliquen exposicions nocives o no.

Els riscos psicosocials no són un problema individual, de personalitato que respongui a circumstàncies personals o familiars, sinó quetenen el seu origen en les condicions de treball i, específicament, enles condicions de treball derivades de l'organització del treball.

31


A.2 Segons el coneixement científic i la nostra experiència

La prevenció de riscos laborals ha de fonamentar-se en el coneixementcientífic. Sobre riscos psicosocials s'han formulat multitud de teories, perònomés dues han aconseguit aportar proves vàlides a través d'estudis ambpoblació treballadora sana i malalta. Aquestes teories són la conegudacom a Demanda-control-suport social, formulada per Karasek i Johnson, ila teoria coneguda com a Esforç-recompensa, formulada per Siegrist.

Alguns empresaris i tècnics de prevenció afronten els riscos psico-socials utilitzant teories de psicologia clínica (centrades en la perso-nalitat) o de gestió de recursos humans (motivació, clima…).Aquestes teories pertanyen als camps de la psicologia o la gestió derecursos humans; però no són adequades per al camp de la preven-ció, ja que no s'han aportat fins avui proves que els aspectes en quèse centren tinguin relació amb la salut quan es considera l'àmbitlaboral.

Les teories Demanda-control-suport social i Esforç-recompensa són lesque es basen en l'existència dels quatre grans grups de riscos psicoso-cials que acabem d'enunciar i que ara expliquem una mica més. Aquestssón els riscos psicosocials l'exposició als quals cal evitar o disminuir.

Excés d'exigències psicològiques del treball

Les exigències psicològiques tenen un doble vessant: quantitatiu i qualita-tiu. Des del punt de vista quantitatiu, les exigències psicològiques es refe-reixen al volum de treball en relació amb el temps disponible per fer-lo.

Des del punt de vista qualitatiu, les exigències psicològiques es refereixena les demandes emocionals (quan la feina exposa les persones a proces-sos de transferència d'emocions i sentiments, quan requereix amagar

32


sentiments i opinions), cognitives (quan la feina requereix gran esforçintel·lectual) o sensorials (quan requereix esforç dels sentits).

Massa exigències, siguin del tipus que siguin, són perjudicials per a lasalut.

“Noves i contínues incorporacions d’alumnes augmenten la difi-cultat en l’atenció a la diversitat i per tant en l’acompliment depoder acabar adquirint unes habilitats.”“Tener hoy 30 o 32 alumnos con distintos intereses, niveles cul-

turales, lenguas diferentes, personas con distinto grado de inte-gración… es muy difícil de atender.”“La diferència enorme de nivell en una mateixa classe. Hi ha

alumnes que amb prou feines saben escriure i alumnes moltavançats.”“La massificació de vegades fa que no puguis atendre a tots de lamateixa manera, llevat que dediquis moltes més hores a la feina,que has de treure de la família i de la teva vida personal.”

Aquests treballadors es queixen de les condicions de treball. El que ensdiuen ens indica que poden estar patint una exposició nociva a les exigèn-cies psicològiques quantitatives.

Falta d'influència i de possibilitats de desenvolupament en el treball

Quan les teories es refereixen a “control” diferenciem dues subdimen-sions:

a) La influència o la capacitat de decisió sobre les pròpies tasques i sobreles de la unitat o departament.

33


b) Les oportunitats que la feina ofereix per aplicar i desenvolupar habili-tats i coneixements.

El “control” sobre la feina representa un aspecte positiu i la seva absèn-cia és un risc, com més influència i més possibilitats de desenvolupamentmillor per a la salut. S'ha demostrat que l’absència té un efecte més negatiu en la salut, tantfísica com mental. Aquestes exposicions s'originen quan l'organització deltreball es regeix per principis que anomenem tayloristes, és a dir, que hiha una separació radical entre qui dissenya el treball i qui executa aquesttreball, fins al punt que, fins i tot, es normativitza al mil·límetre la formade fer-lo. En aquests casos, els treballadors no poden dir ni decidir ressobre com realitzen la feina ni sobre les seves condicions de treball: elmètode que s’utilitza, les tasques que es fan, l'ordre de les tasques, laquantitat de treball, etc. Aquesta organització del treball no deixa margesper implementar o desenvolupar les habilitats i els coneixements dels tre-balladors.

Falta de suport social i de qualitat de liderat

Quan tenim en compte les relacions socials a la feina des del punt de vistade la prevenció, ens referim a:

- Si la feina ofereix possibilitats de relacionar-se, ja que està demostratque el treball en condicions d'aïllament és perjudicial per a la salut.- Si la feina permet rebre ajuda, tant de companys com de superiors, perrealitzar les nostres tasques, i informació sobre com realitzem la feina permodificar les coses que fallen i continuar fent igual les coses que fem bé. - Si els comandaments tenen procediments i habilitats suficients per ges-tionar equips humans de forma saludable i eficaç: assignar correctamentla feina, planificar-la amb coherència, resoldre adequadament els conflic-tes, comunicar-se bé amb treballadors i treballadores.

34


Tot això és positiu per a la salut, el contrari és negatiu.

“Es dóna sovint el cas que els alumnes van directament a direc-ció per resoldre els problemes de la classe, prescindint del proto-col que ja es va establir per resoldre aquesta situació… aquellaels rep directament quan els alumnes s’hi presenten. Es prenendecisions sobre alumnes al marge dels tutors/res.”“Per al col·lectiu de mestres, educar pot significar coses molt dife-rents, a vegades potser, fins i tot, oposades. És realment difíciltreballar en equip i fer un treball de qualitat. Costa fer escola,sovint es cau en banalitats.”“Excés de tancament per part dels docents perquè no compar-

teixen inquietuds, dificultats; tothom parcel·lat en el seu tros (elsproblemes no existeixen).”

Aquests treballadors es queixen de la falta de suport de companys d'altresdepartaments i dels caps en la realització del treball. No ens plantegen sies porten bé, si surten després de treballar a prendre alguna cosa. Noparlem de les relacions personals en la feina, sinó de les professionals,encara que sapiguem que les relacions personals poden tenir un paper.No obstant això, el que ens interessa és veure si l'organització del treballpossibilita unes relacions socials saludables. El que ens diuen ens indicaque poden estar patint una exposició nociva a la falta de suport, reforç i ala baixa qualitat de liderat.

També són aspectes importants el que anomenem “claredat de rol” (elproblema és que no hi ha definició de llocs, de tasques i de marge d'auto-nomia), “conflicte de rol” (quan la feina requereix fer tasques que contra-diuen els nostres valors) i “previsibilitat” (el problema és no disposar detota la informació adequada i a temps per adaptar-nos als canvis). La cla-redat de rol i la previsibilitat són aspectes positius mentre que el conflic-te de rol és negatiu per a la salut.

35


Escasses compensacions

Per compensacions del treball considerem el “control d'estatus”, "l’esti-ma” i el salari. El control d'estatus inclou l'estabilitat laboral o els canvisno desitjats de condicions de treball (canvis de jornada i horari, salari iforma de pagament, mobilitat funcional o de departament), la falta deperspectives de promoció i la inconsistència d'estatus (realització d'unatasca que està per sota de la pròpia qualificació). L'estima inclou el res-pecte, el reconeixement i el tracte just. Com més i millors compensacionsens doni la feina, millor per a la salut.

“Sovint percebem la nostra feina com a inútil davant de l’interèsnul per part d’una majoria d’alumnes. Caldria poder derivar aaltres llocs alguns alumnes que no tenen ganes de ser al centre.”“Sensació que la feina no serveix de res, ja que els alumnes noresponen bé a la tasca docent. És una sensació de pensar que noaprenen res, que no els interessa res....”

Quins efectes té sobre la nostra salut? Estrès i altres malalties

Els efectes sobre la salut de l'exposició als riscos psicosocials es mani-festen a curt termini, a través de processos coneguts com estrès, iinclouen diversos aspectes de la salut, tant física com mental i social. Estracta de mecanismes:

- Emocionals: sentiments d'ansietat, depressió, alienació, apatia, etc.- Cognitius: tenir dificultats per recordar les coses, per pensar deforma clara, no poder concentrar-se ni prendre decisions, etc.- Comportamentals: no tenir ganes de parlar amb ningú o d'estaramb gent, sentir-se aclaparat, infeliç, no poder dormir bé, menjarcompulsivament, abusar de l'alcohol, el tabac, etc.

36


- Fisiològics: problemes d'estómac, dolor de pit, tensió als músculs,mal de cap, suar més, marejar-se, falta de l'aire, etc.

Tots aquests processos estan estretament relacionats entre si, i podenser precursors (alarmes) de malaltia quan estan sotmesos a certes cir-cumstàncies d'intensitat, freqüència i durada.

“L’estrès en el treball és un conjunt de reaccions emocionals, cognitives,fisiològiques i de comportament a certs aspectes adversos o nocius delcontingut, l'organització o l'entorn de treball. És un estat que es caracte-ritza per alts nivells d'excitació i d’angoixa, amb la freqüent sensació de nopoder fer front a la situació.” (Comissió Europea 2000)

Algunes investigacions han demostrat que l'estrès laboral podria afectartotes les condicions de salut física i mental, hipòtesi que sembla cada diamés raonable. En conseqüència, l'exposició als riscos psicosocials pot, allarg termini, derivar en altres malalties quan provoca estrès laboral. Elstrastorns de salut, per als quals hi ha evidència científica suficient de laseva relació amb l'estrès laboral, impliquen afectacions al sistema:

- Cardiovascular: infart (del que més evidència tenim).- Respiratori: hiperactivitat bronquial, asma.- Immunitari: artritis reumatoide.- Gastrointestinal: dispèpsia, úlcera pèptica, còlon irritable, malaltiade Crhon, colitis ulcerosa.- Dermatològic: psoriasi, neurodermatitis. - Musculoesquelètic: mal d’esquena.- I també a la salut mental.

Els efectes de l'exposició als riscos psicosocials són relatius tant a lasalut mental com a la física. Els danys a la salut física són els mésdocumentats. Malgrat això, el discurs dominant se centra en la salut

37


mental per fonamentar una falsa complexitat i legitimar la paràlisi enaquest àmbit de la prevenció. Estimacions recents ens diuen que, a Espanya, unes 4.000 mortsanuals per malalties cardiovasculars podrien atribuir-se a les condi-cions de treball i, part d'aquestes, podrien evitar-se eliminant l'expo-sició als riscos psicosocials.

Així doncs, en termes de prevenció de riscos laborals, els riscos psicoso-cials l'exposició, l'organització del treball, l'origen d'aquesta i l'estrès,representen l'efecte a curt termini, que pot convertir-se en malalties demolt divers tipus a llarg termini.

A.3 És una obligació legal en totes les empreses, també per al’Administració

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), en l'article 4.7.d, expressa-ment reconeix com a aspectes del treball susceptibles de produir danys i,per tant, objecte d'activitat preventiva “totes aquelles característiques deltreball, incloses les relatives a la seva organització i ordenació...”.

És a dir, la Llei deixa clar que el dany a la salut pot provenir no només demàquines o substàncies que s'empren en la feina, no només de locals oinstal·lacions, sinó també de l'organització del treball. Llavors, intervenirquan hi ha riscos psicosocials, que són els riscos específics que podenderivar-se de l'organització del treball, és una obligació legal a totes lesempreses.

Per si a algú li queden dubtes, podem utilitzar també el Reglament delsserveis de prevenció (RSP), que reconeix la psicosociologia com una dis-ciplina preventiva perquè planteja l'existència d'experts en aquesta espe-cialitat com a recurs humà obligatori en els serveis de prevenció, a fi de

38


desenvolupar adequadament l'activitat preventiva (art. 18.2.a., 34.c. iannex VI del RSP).

Combatre els riscos psicosocials en origen és possible En aquest camp com en altres de la salut laboral no s'hi intervé. En lamajoria d'empreses ni tan sols s'ha realitzat el pas previ (el de l'avaluació)i en la minoria d'empreses en què s'han avaluat els riscos psicosocials(amb mètodes de dubtosa qualitat) no hi ha intervenció posterior. En elspocs casos en què s'hi intervé, podem afirmar que no és habitual comba-tre els riscos psicosocials en l'origen, és a dir, desenvolupar mesures pre-ventives que impliquin canvis en l'organització del treball.

39


40


Canviar l’entorn de treball és possibleIsidre Rabadà

Un cop avaluats els riscos cal intervenir, desenvolupar les mesuresnecessàries per eliminar-los o controlar-los. La intervenció davant delsriscos psicosocials implica introduir canvis en l'organització del treball.

L'organització del treball no és intocable, constantment s’hi realitzen can-vis per adaptar-se a les necessitats. Els canvis que s'estan introduint enmoltes empreses amb els processos de millora de qualitat o buscant l'a-daptabilitat del temps de treball en són una prova. Es tracta d'introduircanvis favorables per a la salut, i que la salut sigui considerada un objec-tiu de la vida diària de les empreses. Això també és aplicable a l’àmbit del’educació i dels centres educatius.

Diverses experiències avalen la teoria que augmentar la democràcia i lajustícia en el treball és una forma d'augmentar el benestar i la salut delstreballadors (Di Marino i Karasek, OIT 1992). La prevenció és possible, estracta de dissenyar una organització del treball més saludable, és a dir,més justa i democràtica.

Qualsevol acció que es plantegi en el centre educatiu, haurà decomptar amb la participació de tots els seus membres i ha d’a-profitar l’experiència dels treballadors/es.

Quines són les accions que cal emprendre?No podem recórrer a cap receptari d’accions a emprendre. Tenim evidèn-cies suficients que ens permeten afirmar que alguns canvis tenen resul-

41


tats positius, però què fer en cada cas, quina mesura concreta cal adop-tar, serà una decisió que hauran de decidir, de forma consensuada, elstreballadors/es afectats. Serà en l’anàlisi i l’avaluació posterior de l’e-ficàcia de les mesures adoptades, al cap d’un temps preestablert, quancomprovarem quin ha estat el seu resultat i, si s’escau, haurem de corre-gir l’actuació.

Amb caràcter general, podem indicar les següents1:

1) Fomentar el suport entre els treballadors/es en la realització deles tasques encomanades, potenciant la cooperació i no la com-petència entre ells. Millorar la comunicació amb els superiors per talde rebre’n el suport i l’orientació necessaris per a la realització de laseva feina. D’aquesta manera es reforcen els factors suport i reforç.2) Afavorir el desenvolupament i l’adquisició d’habilitats personals,augmentar les oportunitats per aplicar els coneixements i facilitarnous aprenentatges. Així reforcem les possibilitats de desenvolupa-ment.3) Promocionar l’autonomia personal en la realització de les tasquesencomanades. D’aquesta manera facilitarem l’augment de l’autoes-tima i la capacitat d’influència.4) Fer una atribució de tasques d’acord amb la qualificació, que siguiequitativa i que afavoreixi la igualtat d’oportunitats. D’aquesta formaafavorim l’estima de la persona.5) Claredat i transparència organitzativa en l’adjudicació de tasques.Així es millora la claredat del rol a desenvolupar.6) Aconseguir la màxima estabilitat laboral, evitar els canvis impre-vistos i els no desitjats, afavorint la conciliació amb la vida personali la familiar. Millorarem els aspectes d’inseguretat relacionats ambel treball.

42

1. www.istas.ccoo.es/. Riesgos psicosociales. Combatir los riesgos psicosociales.


7) Proporcionar sempre tota la informació concreta per desenvolu-par les tasques encomandes i amb el temps suficient per poder-lespreparar adequadament i adaptar-se al canvi. Així es millora la pre-visibilitat.8) Exercir un lideratge democràtic, afavorint la participació (partici-par vol dir: rebre informació, tenir l’oportunitat de dir i també de dis-sentir) i promoure les decisions consensuades. D’aquesta maneramillora el lideratge.9) Adoptar mesures flexibles en relació a l’horari i la jornada de tre-ball i facilitats per poder fer adaptacions excepcionals en cas denecessitat d’atenció familiar i domèstica. Es reduirà la pressió deri-vada de la doble presència.10) Ajustar les exigències derivades del treball amb una assignacióde tasques proporcionada per a tota la plantilla. Donar el suportnecessari per a la realització de les feines encomanades i compartirels conflictes a les aules amb col·legues del mateix nivell cercantsolucions comunes. Així millorem tot allò relacionat amb les exigèn-cies (quantitatives, psicològiques i emocionals).

43


44


RECULL D’EXPERIÈNCIES... EN RISCOS PSICOSOCIALS

Una experiència d’intervencióen un centre concertat d’educació especialAlba Guals

L’any 2007 es va plantejar fer l’avaluació de riscos psicosocials amb elmètode PSQ CAT21 CoPSoQ en un centre concertat d’educació especial. Laidea de plantejar l’avaluació de riscos psicosocials, utilitzant aquest mèto-de, va sorgir del grup de treball sobre salut laboral de delegats sindicals deCCOO dels centres educatius de la comarca on se situa aquesta escola. Es va fer la proposta a la gerència, la qual va estar-hi d’acord i va accedira donar totes les facilitats. Així que, de seguida, es varen posar a treba-llar, juntament amb el servei de prevenció de riscos laborals de l’escola.El procés que es va seguir va ser el següent:

1. Es va crear el grup de treball (tècnic del Servei de Prevenció,direcció del centre i representant dels treballadors), es van establirles diferents fases i es van acordar diferents aspectes (com distri-buir l’enquesta, quan s’havia de recollir...).2. Es va fer una reunió amb tots els treballadors per sensibilitzar iinformar sobre què és l’avaluació dels riscos psicosocials.

45


3. Es van temporalitzar les diferents fases i es van marcar les dates.4. Es va aplicar el PSQ CAT21 CoPSoQ, versió curta.5. Es van analitzar els resultats amb el grup de treball i després ambels treballadors.6. A partir dels resultats es van proposar unes mesures preventivesal grup de treball i després als treballadors.7. Es van aplicar les mesures preventives i se’n va fer el seguiment.

En primer lloc, l’aspecte avaluat que va resultar més desfavorable va serla doble presència. Cal explicar que la totalitat de les treballadores delcentre són dones i que la conciliació de la vida laboral i la familiar és difí-cil. La valoració que van fer les treballadores sobre aquest punt va ser quequan havien de faltar a la feina els sabia greu perquè tenien la sensacióque carregaven la feina als seus companys, ja que hi havia problemes percobrir substitucions i perquè l’organització de l’escola era força caòticaquan faltava personal.

Les mesures preventives que es van acordar van ser:- Elaborar un protocol d’actuació i organització per a les baixes pun-tuals.- Tenir material preparat per a la persona que faci la substitució.

En segon lloc, va ser la inseguretat. En aquest punt es va destacar la inse-guretat que tenen les treballadores respecte el futur de les escoles d’e-ducació especial dins del context del model de l’escola inclusiva. Hi hainseguretat generada pel desconeixement respecte a les funcions que hade realitzar l’escola d’educació especial dins del model d’escola inclusiva,ja que està poc definit i, conseqüentment, la funció dels seus professio-nals. També provoca intranquil·litat el fet que la inclusió pugui suposaruna baixada de matrícula que pugui fer perillar llocs de treball.

Les mesures preventives que es van acordar van ser:

- Crear una comissió que prepari un projecte perquè l’escola puguioferir un Programa de Garantia Social.

46


- Fer reunions amb l’EAP per aclarir dubtes sobre el paper de l’esco-la d’educació especial dins l’escola inclusiva.- Buscar informació o referents d’altres escoles d’educació especial.

En tercer lloc, va ser l’estima. En aquest apartat es va comentar que hihavia una manca de valoració entre els mateixos professionals per unafalta de treball en equip. També es va comentar que les treballadores nose sentien reconegudes i valorades pels seus càrrecs superiors. Aquestsentiment de baixa valoració també es feia extensible a la xarxa educati-va en general, la qual no valora la feina de l’escola d’educació especial,consideren que no els tenen en compte i se senten abandonats. L’estatprecari de l’edifici del lloc de treball també es veia com un factor que aju-dava a sentir una manca d’estima.


- Reorganitzar l’horari per tal de disposar de temps per poder ferreunions per cicles i poder potenciar el treball en equip.- La direcció proposa fer reunions trimestrals en horari extraescolar(remunerades com a hores extres), amb l’objectiu de definir la líniapedagògica de l’escola.- Continuar treballant en la construcció de l’escola nova.

I en quart lloc, l’excés d’exigències psicològiques del treball. En aquestaspecte, les treballadores destacaven com a possibles factors la mancade temps per portar la feina al dia. També comentaven que entre l’alumne/a i la professional s’estableix unarelació molt estreta que pot crear un enganxament molt fort que afectil’àmbit emocional.


- Valorar i prioritzar les activitats i tasques que es duen a terme.- Mantenir la rotació dels tutors de l’aula que ja s’ha començat per

47


tal d’evitar que els alumnes estiguin més de tres cursos amb lamateixa professional.- Fer xerrades amb el psiquiatre del centre sobre el dol i sobre el fetde conviure amb les emocions.

L’avaluació de riscos psicosocials va suposar una experiència molt enri-quidora. L’escepticisme que sol acompanyar aquest tipus d’iniciatives vaanar evolucionant, al llarg del procés, cap a una visió molt diferent. Es vaaconseguir que, tant les treballadores com des de la direcció, es valorésaquesta avaluació com una eina útil per millorar les condicions laborals deles treballadores.

Al llarg de tot el procés es va potenciar la participació de totes les perso-nes implicades, tant a l’hora d’analitzar resultats com a l’hora de fer pro-postes i prendre decisions. No es pot entendre una avaluació de riscossense comptar amb aquesta participació.

També creiem que va ser important el fet de crear un espai en què espogués parlar de sentiments, d’inquietuds, d’inseguretats... en fi, un espaien el qual es pogués parlar d’allò que preocupa les persones que hi tre-ballen. No s’està gaire acostumat a disposar d’aquests moments de refle-xió sobre el dia a dia. En un inici, va costar que les treballadores analit-zessin la causa dels seus propis resultats però, de seguida, la situació vafer un tomb i tothom hi va participar. Poder verbalitzar allò que preocupai sentir-se escoltat ja és un primer pas per millorar la nostra feina.

48


Experiències sindicals d’intervenció en riscos psicosocials. Fundació Joan XXIII2

Extracte d’Antoni Madueño

El procés d’intervenció sindical per a la prevenció de riscos psicosocials ala Fundació Joan XXIII s’inicia a través d’una sol·licitud d’assessorament,l’any 2003, de les delegades de prevenció de CCOO al sindicat i per diver-ses raons:

• La percepció de la necessitat de fer una intervenció en relació a aquestsriscos, perquè entre les treballadores s’estaven donant situacions de burnout o de treballadores cansades, la inquietud generada davant possiblesrescissions de contracte i la necessitat de reubicar les treballadores enels diversos cicles educatius, a causa del tancament d’unitats, l’exigènciad’adaptar-se a la demanda de l’entorn i a la nova LOE, de la sensació defalta de reconeixement pel treball realitzat, etc.

• En el centre es disposava d’una avaluació de riscos inicial feta per unservei de prevenció aliè, en la qual els riscos psicosocials no havien estatprevistos.

49

2. Aluja Garcia, Núria et al.: Experiències sindicals d’intervenció en riscos psicosocials.Comissió Obrera Nacional de Catalunya i Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut.2008. Extracte.


• Perquè les delegades de prevenció de CCOO van conèixer el mètodeIstas21 en unes jornades sobre salut i treball docent i el van consideraradequat i necessari per a l’empresa.

El curs 2004-05 vam iniciar el procés amb la presentació i la proposta, delGabinet Higia Salut i Treball de CCOO, de la utilització d’Istas21. Signat l’a-cord d’Istas21, es va formar el grup de treball (3 delegades de prevenció,un delegat del comitè d’empresa i dos representants de l’empresa, la tèc-nica superior del servei de prevenció i l’assessora d’Higia). Vam prepararl’avaluació, acordant les unitats d’anàlisi, vam informar les treballadoresde la seva aplicació i després es va passar el qüestionari, amb una altaparticipació (84,29%).

Amb les dades que es van obtenir dels qüestionaris, vam començar a ana-litzar en el grup de treball quines eren les dimensions que més afectavenla salut de les treballadores i vam elaborar un quadre amb la prevalença,la descripció de les condicions de treball, vam buscar orígens i vamcomençar a proposar mesures preventives.

El grup de treball va elaborar un document definitiu, que va ser el produc-te de tot el seu treball, que consta d’una taula amb quatre columnes: laprimera és la de les dimensions dels riscos psicosocials; la segona colum-na situa les preguntes del qüestionari que fan referència a la dimensió enqüestió; la tercera conté els orígens identificats; i la quarta adjunta algu-nes de les propostes de mesures preventives discutides en el grup de tre-ball.

A partir de l’experiència del grup de treball, la responsable de seguretat ila delegada de formació van elaborar l’informe preliminar, que vam pre-sentar en la sessió de final de curs de 2005 a totes les treballadores, ambl’objectiu que poguessin fer les seves aportacions a través de la pàginaweb.

50


Després de l’elaboració de l’informe preliminar, i davant la falta d’aporta-cions després de les vacances, vam acordar la creació de cercles de pre-venció, amb la participació directa de les treballadores, tal com proposael mètode Istas21.

L’objectiu dels cercles de prevenció era doble: acabar de definir l’origendels riscos i, sobretot, definir les mesures preventives i de millora de lescondicions de treball que s’havien de posar en marxa per eliminar o reduirels riscos detectats.

La proposta inicial va consistir en la realització de set cercles de preven-ció, que es corresponien a llocs de treball identificats com a més exposatsa la situació nociva en determinats factors de risc; estarien integrats perdos membres del grup de treball i sis treballadores com a mínim, que esreunirien en dues sessions de dues hores de temps efectiu de treball.

El funcionament d’aquests cercles preventius va ser, en general, positiu iproductiu:

• Es van matisar alguns dels orígens identificats en el grup de treball.• Es van presentar nombroses mesures preventives per a cada dimensió.• Es va establir un ordre de prioritat per a la seva implementació.

A partir de les conclusions dels diversos cercles preventius, hem elaboratuna proposta d’objectius per planificar l’activitat preventiva i combatreaixí les exposicions a factors de risc psicosocial en l’origen. Per exemple,les treballadores pateixen exposicions problemàtiques, entre d’altres, alsfactors de risc següents: la doble presència, perquè en molts casos sóntreballadores que es fan càrrec de les tasques de la llar; les exigènciespsicològiques emocionals per problemes de disciplina i d’enfrontamentamb els alumnes i la falta de suport familiar; i les exigències psicològiquesquantitatives perquè el caràcter innovador del centre i la voluntat de par-

51


ticipar en nombrosos projectes educatius, etc., augmenten la càrrega detreball a les professores.

Davant aquests orígens detectats, el grup de treball va proposar algunesmesures preventives:

• Per al cas de la doble presència es va proposar crear una comissió ques’encarregués d’organitzar els horaris en casos puntuals de substitucions.• En referència a les exigències psicològiques emocionals, es va propo-sar, entre altres mesures, explicar, amb persones expertes que ajudessin,a afrontar els diversos problemes, tenir una sala de professores en con-dicions on poder relaxar-se, llegir la premsa i parlar amb les companyesde treball de temes aliens a la feina.• Sobre les exigències psicològiques quantitatives, es va proposar, entred’altres, planificar millor les activitats i les tasques a fer i afavorir elsmecanismes que permetin el reciclatge de les professores.

Part de les mesures proposades pel grup de treball, que tenien el suportde la plantilla, es van aplicar en la programació del curs 2007-08.En aquest punt del procés es fa visible una realitat positiva a la qual s’ha-via arribat a través del treball dels darrers anys: hi havia una confiançaimportant entre els representants de les treballadores i l’empresa, quepermetia adoptar una actitud optimista pel que fa a actuacions i passosfutures.

Així mateix, la relació entre les treballadores i les seves representants hasortit reforçada d’aquest procés, ja que, en el moment que les delegadesde prevenció han sol·licitat el suport de la plantilla, l’han rebut i han acon-seguit mobilitzar-la en els moments oportuns gràcies a la seva capacitatd’informació.

52


Resultat i propostes de mesurespreventives3 en un estudi realitzat en 11 centres deBarcelona i la seva rodaliaIsidre Rabadà

El 6 i el 7 de maig de 2005, en les II Jornades sobre Salut i Treball Docenta l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va presentar-se l’estudi d’avalua-ció de riscos psicosocials realitzat durant el curs anterior a 11 centrespúblics d’educació infantil i primària, seguint la metodologia ISTAS21.4

Hi van participar un total de 259 professors i professores, amb una taxade participació del 86%. La participació d’homes i dones va ser equilibra-da i va ajustar-se a la distribució per gènere de les plantilles de primària.

El 69% del professorat participant tenia entre 36 i 55 anys d’edat (75% elshomes i 68% les dones). Aquest conjunt de professors/es –on eren inclo-sos també els substituts i interins– portava una antiguitat al centre diver-

53

3. Grup de treball sobre SALUT I TREBALL DOCENT de l’AMRS. La prevenció dels riscospsicosocials als centres docents. Coordinació: I. Rabadà. AM Rosa Sensat i AtlantisAssegurances. Barcelona. 2007 1ª

4. Actualment també es coneix com a PSQ CAT21 i ha estat adoptat per la Generalitatde Catalunya per a l’avaluació dels riscos psicosocials i forma part del Manual per a laidentificació i l’avaluació de riscos laborals.


sa, però el 45% feia més de 10 anys que hi treballava, i el 26% entre dosi 10 anys, temps suficient per poder conèixer i poder haver influït en elfuncionament i la dinàmica dels centres. Finalment, el 81% eren funciona-ris i tenien destinació definitiva en el centre des del qual participaven enl’estudi.

Els 11 centres participants estaven situats a Barcelona (2), Baix Llobregat - Anoia(7) i Vallès Occidental (2).

Els resultats posen de manifest que els docents estan exposat als riscos psico-socials. De les 21 dimensions mesurades per ISTAS, en 7 (doble presència, enles exigències quantitatives, cognitives, emocionals i sensorials, amagar emo-cions i en el control sobre el temps de treball) tenen una exposició negativa supe-rior al 50% i en 3 més, superior al 33% (conflicte de rol, possibilitat relació sociali estima).El treball en general i el docent en particular també són una font d’estímul i com-pensació. L’exposició favorable dels docents, igual o més gran del 50%, es mani-festa en 8 dimensions (influència, possibilitats de desenvolupament, sentit deltreball, integració a l’empresa –en aquest cas al centre on treballen–, claredatde rol, previsibilitat, suport social i qualitat del lideratge) i en sentiment de grupsuperior al 33%.

En la resta de dimensions les puntuacions són intermèdies i es posa de manifestuna situació d’ambigüitat elevada, que pot fer decantar el balanç cap a la nega-tivitat, segons l’abordatge que es realitzi (inseguretat i reforç).No és possible, ni tampoc seria saludable, eliminar totes les exigències. Dit d’unaaltra manera: no totes les exigències podem considerar-les dolentes per a lasalut i caldrà sempre posar-les en relació amb els recursos, de tot tipus, amb quècompta la persona i amb les possibilitats de desenvolupament existents. Dit això,és clar, però, que hi ha exigències que millor que no hi siguin presents, per exem-ple la d’amagar emocions.

Les mesures preventives que s’adoptin han d’estar en correlació amb els factorsque manifesten una exposició negativa i que la seva adopció potenciï, sempreque sigui possible, les exposicions favorables.

54


Les mesures preventives proposades pels grups de discussió dels diferentscentres suposen un petit catàleg on escollir, però el fonamental és que el resul-tat del debat en grup (i no totes les propostes són coincidents) reflecteix com cadacentre, d’acord amb la seva “cultura”, es proposa abordar els seus problemes.Es van plantejar tres tipologies d’activitats preventives. Les que podien ser abor-dades i adoptades directament pel propi centre (A), aquelles que havien dedemanar-se a l’Administració i que habitualment concedeix (B) i aquelles altresque suposen un increment de dotacions i/o recursos que han de ser conceditsper l’Administració (C).

Les propostes més rellevants van ser les següents:

Del bloc A

• Disposar d’algun migdia per fer gestions; possibilitar fer tota la feina al cen-tre; reorganitzar l’hora d’exclusiva per acomodar-la a les necessitats personalsi fer breus descansos al migdia; reorganitzar les coordinacions i fer-les quinze-nals; fer actes de les reunions per evitar reproduir debats; fer reunions eficacesamb duració limitada i informació escrita, participatives però ordenades; tenirprevistes les substitucions de curta durada quan no hi ha substitució (aquestesmesures faciliten el control de temps i la conciliació personal i familiar i el sen-timent de grup).• Evitar el voluntarisme limitant els projectes (reduiria l’exigència quantitativa).• Preveure espais de trobada per a la reflexió i per “buidar” emocions; trans-metre les informacions amb fluïdesa i mantenir distància emocional (tenir clarque no sempre es pot resoldre tot) (redueix l’exigència emocional i d’amagaremocions i augmenta la influència).• Organitzar l’acollida i el comiat del professorat (novell o substitut); reduir (almínim possible) el nombre de mestres per grup; disposar d’un protocol d’actua-ció davant els comportament agressius de l’alumnat i la seva previsió al RRI;comunicació dels incidents a les famílies i acordar els rols a seguir (redueix l’e-xigència emocional, millora la claredat de rol i afavoreix la integració).• Ser (el mestre o la mestra) sensible, flexible, respectuós i responsable en rela-ció al treball en equip i compliment d’acords; facilitar l’organització de les reu-nions; treballar les informacions i fer aportacions; practicar una comunicació

55


assertiva... (millora el control de temps, la previsibilitat, el suport i el sentimentde grup).

Del bloc B

- Formació en informàtica aplicada a la gestió del centre; formació en habilitatssocials, comunicatives i de control emocional; gestió del temps i dinàmica de reu-nions... (redueix les exigències quantitatives i emocionals, potencia el sentimentde grup...).

Del bloc C

- Disposar de més mestres per abordar els projectes; atendre la diversitat; grupsreduïts per diversitat; més temps de suport dels EAP... (redueix el conjunt d’e-xigències).

Com ja s’ha dit, les mesures proposades pels diferents grups de treball hauriende corregir els riscos i potenciar els factors identificats com a favorables.S’haurien d’observar canvis significatius de millora quan es fes la nova avaluació(molt possiblement l’aplicació d’aquestes mesures també podrà incidir en altresfactors i caldrà fer-ne el control corresponent).

56


Annex:versió curta d’ISTAS 21 o PSQCAT21

57


58


59


60


61


62


63


64


65


66


67


68


69


70


71


amb el finançament de


llibre 2/2/09 14:33 Página 1 Treball i salut dels …uns 500 professionals de la comarca d’Osona,...

Documents

Transcript of llibre 2/2/09 14:33 Página 1 Treball i salut dels …uns 500 professionals de la comarca d’Osona,...