1r ESO A

Institut Jaume Callís

Quadern de treball de Llengua Catalana

Nom de l’alumne/a:

Les llengües

del món al meu

institut

Membres del grup:

2

ÍndeX

QUÈ APRENDRÀS? ........................................................................................... 3

CODIS I ICONES D’APRENENTATGES............................................................... 4

BLOC 1: LLENGÜES I TERRITORIS

SESSIÓ 1 Pluja de llengües: origen i classificació.......................................... 5

SESSIÓ 2: Les llengües del meu institut: apadrinament i pòster.................. 7

SESSIÓ 3: Comencem a treballar! Fitxa tècnica i Mapes Vius.................... 8

BLOC 2: LLENGÜES I COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES

SESSIÓ 4: Pluja de conceptes: anem a Bèlgica! ........................................ 10

SESSIÓ 5: Endrecem i utilitzem els conceptes: situació sociolingüística ...12

BLOC 3: LLENGÜES I PARLANTS

SESSIÓ 6: Una vida i moltes llengües: prepara una entrevista! ................. 14

SESSIÓ 7: Relat de vida lingüística ................................................................ 15

PRESENTACIÓ DEL PÒSTER .............................................................................. 17

3

Què aprendràs?

El nostre món és un món de llengües. Tots nosaltres coneixem

o hem sentit a parlar de llengües que ens són més properes,

com poden ser el català, el castellà o l’anglès. Però què en

sabem del twi, de l’amazic o del panjabi? Totes elles, les que

coneixem més i les que coneixem menys, estan al nostre

voltant. Estem envoltats de moltíssimes llengües!

L’objectiu d’aquest treball és endinsar-nos en la gran mar de

la diversitat lingüística a través de les llengües del nostre

institut. Som-hi? Continua llegint i ja veuràs la quantitat de

coses que sabràs quan hagis acabat!

4

Codis i icones d’aprenentatge

Treball

individual

Treball en

parelles

Treball en

grup

Expressió oral

Expressió

escrita

Comprensió

oral

Comprensió

escrita

Reflexiona-hi

Exercici a la

xarxa

Conceptes

per recordar

5

L’indoeuropeu

Família lingüística

Diversitat lingüística Bloc 1: LLENGÜES I TERRITORIS

Pluja de llengües. Origen i classificació.

En el primer bloc d’activitats t’introduiràs en el món de les llengües. T’adonaràs

de la gran diversitat lingüística que hi ha i de la importància que tenen les

llengües per al món. Per a treballar tot això se’t proposarà un projecte, i en

aquesta part també completaràs el primer apartat d’aquesta tasca: la fitxa

tècnica.

1. Activitat inicial: observeu què passa amb les paraules llimona,

cirera i tomàquet.

Català Anglès Italià Portuguès Àrab Francès Alemany

La llimona The lemon Il limonè O limao Al-

laymounou

Le citron Die zitrone

La pera The pear La pera A pêra Al- ijjâsatou La poire Die birne

El

tomàquet

The

tomato

Il pomodoro O tomate At-

tamâtimou

La tomate Die tomate

Hi veieu alguna semblança? Podem dir que tenen alguna cosa en comú? Per

què us sembla que deu passar? Ajudeu-vos d’aquest mapa i intenteu arribar a

alguna conclusió.

6

L’ORIGEN DE LES LLENGÜES: L’INDOEUROPEU

Abans has pogut observar un seguit de semblances entre diverses llengües que

es parlen a diferents llocs del món. Totes aquestes semblances ens porten a

pensar, doncs, que va existir una llengua comuna entre totes elles.

És molt probable que els primers habitants d’Europa parlessin tots una mateixa

llengua, l’anomenat convencionalment indoeuropeu. Segons s’ha suposat,

aquesta llengua era parlada per uns pobles situats entre la vall del Danubi i les

costes de la mar Bàltica, ara fa uns 5.000 anys aproximadament.

Des d’aquestes regions es van produir una sèrie de migracions. Una part

d’aquests habitants es van dirigir cap a Orient, fins a l’Índia, i una altra part cap

a Occident. En el mapa de la pàgina anterior pots apreciar quina va ser

suposadament l’expansió del poble indoeuropeu per Europa, el nord d’Àfrica i

Àsia.

Tot i que han passat molts anys des de que les llengües indoeuropees van

començar a fer-se diferents entre si, hem pogut comprovar en el quadre del

començament que hi ha un origen comú.

2. En el següent mapa podeu observar els grups de llengües

d’origen indoeuropeu. Creieu que formeu part d’algunes d’aquestes famílies

lingüístiques? Coneixes algú que sigui d’un grup diferent del teu? Parleu sobre la

diversitat lingüística al vostre entorn.

7

Les llengües del meu institut: apadrinament i pòster.

3. Sabeu quantes llengües es parlen en el vostre institut? Les

coneixeu? Aquí sota teniu una llista de totes les llengües que s’hi parlen. Sabríeu

situar-les?

català, castellà, gallec, àrab, amazic, anglès, francès, alemany, italià, portuguès,

rus, georgià, romanès, polonès, búlgar, panjabi, hindi, twi, xinès, coreà, guaraní

Repartiu-vos les llengües entre tots els de la classe. Quina t’ha tocat?

4. La tasca que duràs a terme és la construcció d’un pòster sobre

la llengua que t’ha tocat. Estigues atent a l’explicació de com funciona la

construcció del pòster i intenta imaginar com serà el que faràs tu: què saps de

la llengua que has apadrinat, què no... Anota les parts que ha de tenir per tenir-

ho ben clar.

Entra a www.glogster.com i comença a fer el disseny del teu pòster.

Ara és el moment de comprovar si has entès com funciona la pàgina.

8

Monolingüisme

Bilingüisme

Plurilingüisme

Comencem a treballar! Fitxa tècnica i Mapes Vius.

En la societat en la que vivim, tal i com has pogut veure en les pàgines

anteriors, el monolingüisme és pràcticament inexistent i el més habitual és l’ús,

de manera alternada, de dues (bilingüisme) o més llengües (plurilingüisme).

Avui dia al món es parlen unes sis mil llengües que, dividides pel nombre

d’estats, ens donen una mitjana de més de 20 llengües per estat. Hi ha, per

tant, molt pocs estats amb una sola llengua: el més normal és la pluralitat

lingüística. Tal com indiquen aquestes dades, la majoria de llengües es troben

en una situació de contacte.

5. Entreu a la web

http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/ i responeu les preguntes

següents tot emprant l’aplicació Mapes Vius:

a. Relaciona les llengües de la primera columna amb el seu nombre de

parlants:

Llengua Nombre de parlants aproximat

Luxemburguès

Suahili

Iquito

Basc

Fo

b. Relaciona les següents llengües territorials amb alguns dels estats on es

parlen:

Llengües territorials Estats

9

Tagalog

Magiar

Afrikaans

Mandinga

Ful

c. Relaciona els següents estats amb el nombre de llengües que s’hi parlen:

Estat Nombre de llengües territorials

Perú

Mèxic

Iraq

Ruanda

Nova Zelanda

6. Ara que ja t’has familiaritzat amb aquesta web i saps com

funciona, és el torn de completar la primera part del teu pòster. Recorda que en

aquesta part havies de buscar el nombre de parlants, territoris on es parla i la

família lingüística a la que pertany la llengua que has apadrinat.

a. Nombre de parlants: ______________________________________________

b. Territoris on es parla: _______________________________________________

c. Família lingüística: _________________________________________________

Ara que ja tens les dades, a casa dedica’t a dissenyar i a completar

aquesta part del teu pòster.

10

Bloc 2: LLENGÜES I COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES

Pluja de conceptes: anem a Bèlgica!

Estem en el segon bloc d’activitats. En aquesta part aprendràs uns quants

conceptes relacionats amb les llengües i les comunitats lingüístiques. D’aquesta

manera podràs completar la segona part del teu pòster: la situació

sociolingüística de la llengua que t’ha tocat.

1. Mira aquest vídeo i escolta atentament per anar responent

les preguntes que se’t proposen:

a) Quina és la llengua oficial de Flandes?

_____________________________________________________________________________

b) S’hi pot parlar el francès? Com s’anomena aquest instrument legal que ho

permet?

_____________________________________________________________________________

c) Com estan escrits els rètols? Agrada a la població?

_____________________________________________________________________________

d) Quantes comunitats lingüístiques hi ha a Bèlgica? Digues quines i quin idioma

es parla a cadascuna.

_____________________________________________________________________________

e) Es parla alguna altra llengua en aquest país, a part del francès i el

neerlandès? Quina? És oficial en alguna zona?

_____________________________________________________________________________

f) Posa un exemple de servei públic dividit.

_____________________________________________________________________________

g) Posa un exemple de servei públic integrador.

_____________________________________________________________________________

11

h) A les escoles s’estudia en la mateixa proporció una llengua que una altra?

_____________________________________________________________________________

i) En els plens municipals flamencs, en quina llengua es parla? Aquesta

llengua, és la llengua de la majoria de la gent que hi assisteix?

_____________________________________________________________________________

j) Es posen d’acord amb facilitat?

_____________________________________________________________________________

k) Aquestes diferències lingüístiques han generat debat polític?

_____________________________________________________________________________

l) Els mitjans de comunicació informen de la mateixa manera a Flandes que a

Valònia?

_____________________________________________________________________________

m) Hi ha gent que vol que el país se separi?

_____________________________________________________________________________

n) Hi ha algun moviment terrorista o són pacifistes?

____________________________________________________________________________

2. Corregiu i feu debat sobre els conceptes que han

anat sortint.

Comença a buscar informació sobre la llengua que t’ha tocat i la seva

situació sociolingüística. Pensa els dubtes que tinguis, que els resoldrem a la

següent sessió.

12

Endrecem i utilitzem els conceptes: situació

sociolingüística.

3. A la sessió anterior vau

començar a tractar amb alguns dels conceptes bàsics

de la sociolingüística. Ara us proposem que els

endreceu i que n’aprengueu algun de nou tot completant les definicions

següents amb les paraules corresponents:

Comunitat lingüística, contacte lingüístic, conflicte lingüístic, àmbits d’ús

El __________________________ és, simplement, la coexistència de diverses llengües, però sense

que es produeixi cap tensió en els seus usos. Ens referim, doncs, a situacions on la distribució de

llengües no crea cap tensió social. Per exemple, l'ús de distintes llengües en un fullet informatiu.

El __________________________, tanmateix, implica l'aparició de tensions socials i de comunicació.

Aquest fenomen es produeix en el moment en què una llengua comença a ocupar els

__________________________ i les funcions que li correspondrien a l’altra llengua pròpia de la

comunitat, com poden ser l’àmbit acadèmic, l’àmbit administratiu, l’àmbit associatiu, l’àmbit

científic, l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’àmbit polític o l’àmbit quotidià.

Amb el concepte de __________________________ ens referim a una determinat grup de persones

que, eventualment, es comunica amb una llengua. És a dir, es tracta d’un grup de gent que

comparteix una llengua encara que, a la vegada, pugui parlar-ne alguna altra de diferent.

Llengua oficial, llengües cooficials

Entenem per __________________________ d’un país, l’idioma que s’adopta com a propi i

preferent en les negociacions entre el governs i el poble o entre aquell país i d’altres. És la

llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona. Tot i així, és

usual en molts països que convisquin diversos idiomes oficials. D’aquestes llengües que

comparteixen oficialitat se n’anomenen __________________________ .

Comunitat lingüística

Contacte lingüístic

Conflicte lingüístic

Àmbits d’ús

Llengua oficial

Llengües cooficials

Llengua majoritària

Llengua minoritària

Llengua minoritzada

13

Llengua majoritària, llengua minoritària, llengua minoritzada

La __________________________ és la llengua usada en un territori d’un estat per persones que

constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l’estat. D’altra banda,

la llengua que parla el grup de persones numèricament superior, és la

__________________________ .

Parlem de __________________________ quan ens referim a la llengua que pateix una restricció

dels seus àmbits d’ús i funcions en un territori determinat. Una llengua es troba en aquesta

situació després que la seva comunitat lingüística l’hagi conduït a la marginació o subordinació

lingüística.

4. Corregiu i feu debat sobre els conceptes que han anat

sortint.

5. Ara que ja tens tots els conceptes clars, escriu l’apartat

“Situació sociolingüística” de la llengua que t’ha tocat. Pren d’exemple el que

escriuríem si parléssim de l’Aranès:

L’Aranès és la llengua oficial de la Comunitat Autònoma de Catalunya, juntament amb el Castellà i

el Català. Gràcies a l’oficialització de l’Aranès al conjunt del Principat, ara aquesta llengua gaudeix

de molts més drets.

L’Aranès és present en el sistema escolar de la Val d’Aran, juntament amb el Català, el Castellà i una

llengua estrangera. En canvi, la seva presencia en els ensenyaments superiors és pràcticament nul·la.

El mateix passa en els mitjans de comunicació: no disposa de mitjans de comunicació de massa

propis i depèn de la programació de les cadenes i emissores del Principat.

A causa de la seva pertinença a l’Estat Espanyol, l’Aranès està sotmès a influències importants del

Castellà i, també, del Català. La posició feble respecte d’aquestes dues llengües fa que la seva

pervivència no estigui garantida.

14

Bloc 3: LLENGÜES I PARLANTS

Una vida i moltes llengües. Prepara una entrevista!

Estem en la darrera part del nostre treball sobre llengües. En aquesta part

t’adonaràs de la importància de les llengües com a tret d’identitat de cada

persona. Per entendre-ho més bé, et tocarà fer un relat de vida lingüística

d’una persona que parli la llengua que tu has apadrinat.

El relat de vida lingüística és l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho

demana, a propòsit del propi repertori lingüístic de la seva experiència: les

llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen, és a dir, quines habilitats

es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, on les han après,

quan, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les consideracions de caire

sociolingüístic que se’n puguin derivar...

1. Estigues atent als vídeos que veurem a classe i pensa

quina de les coses que s’expliquen t’agradaria saber sobre la llengua de la que

tu t’ocupes. Anota-les:

2. Proposeu preguntes entre tots i consensueu-ne unes 5.

Llavors, poseu-les en comú amb tota la classe. Anoteu les definitives:

Per agafar més idees a l’hora de fer l’entrevista i escriure el relat, pots

consultar aquesta web: http://blocs.xtec.cat/catalacferrer/category/acurs-

2009-2010/3r-deso-2009/histories-de-vida-3r/ Aquí hi trobaràs exemples de

relats de vida lingüística. Això t’ajudarà a ser més original!

15

Relat de vida lingüística.

3. Fes l’entrevista seguint, si pots, les preguntes que es

van dir a classe. Després, fes una primera versió-esborrany del relat de vida

lingüística que vulguis posar al teu pòster:

Al teu pòster hi pots posar alguna rondalla, o conte, o poema

tradicional. També pots enllaçar-hi alguna cançó. Busca informació i sigues

creatiu!

16

4. Llegiu atentament el vostre relats i els dels vostres

companys i, entre tots, milloreu-los. Per fer-ho haureu de tenir en compte la

pauta que tindreu a classe i els consells de la professora. Escriu la versió

millorada:

17

PRESENTACIÓ DEL PÒSTER

18