ABRIL

ED

ICIO

NS

PRODIDACTA

Eduard Hurtado

Enric Moltó

Lluís Ramírez

Robert AmoragaIl·lustracions

úsicaMQuadern de Música per a Primària

ABRIL

ED

IC

IO

NS

PRODIDACTA

Eduard HurtadoEnric MoltóLluís Ramírez

Robert Amoraga

Il·lustracions

úsicaMQuadern de Música per a Primària

Guia del mestre

2009

3r cicle de Primària

ABRIL

ED

IC

IO

NS

PRODIDACTA

1

FaSol 5-6 Quaderns de Música per Primària La Ribera del Xúquer, juny 2009 Benvolgudes amigues i amics: El que ara llegiu és la fí d’una tasca i l’inici d’una altra nova. Ací acaba la revisió dels Quaderns de Música per a Primària FaSol dedicats al III cicle. Ha estat una tasca concretada en poc més d’un any on hem intentat sintetitzar el que hem anat aprenent en la darrera dècada. Deu anys han passat ja des del llançament de la primera versió dels quaderns per al tercer cicle i la nostra proposta editorial ha sigut revisada totalment per tal que continue siguent igual que sempre: llibres útils per a la classe de música, versàtils en l’ús, que permeten l’ampliació i que no someten la programació de cadascú. Com voreu han hagut molts canvis, i a poc a poc anireu vegent-ne més. D’eixida podeu adonar-se que ara: -Presentem una reducció d’unitats per quadern de 30 a 20. El fet de comptar amb una única sessió setmanal i les reflexions compartides al voltant de la densitat de la primera versió ens ha fet plantejar esta reducció en la versió 2009 -Juntament amb el llenguatge musical actua de fil conductor una especial introducció a la història de la Música. En les unitats amb referències a la història de la música hem volgut reduir al màxim del text, sense deixar d’aportar els conceptes bàsics que fan intel�ligible i faciliten la futura comprensió de la seqüència cronològica dels fets descrits. En altres paraules, el que proposem és que l’alumnat vivencie l’evolució de la Música partint de la seua interpretació: imitant el que podrien ser els inicis al temes de la prehistòria musical, simulant un “aulos” a l’època del Món Clàssic, fent el “ministril” a l’Edat Mitjana... És un dels majors canvis d’esta versió 2009 i esperem que vos resulte tan positiu com en les nostres proves amb alumnat prèvies a la inclusió al llibre. Hem utilitzat també estos temes per demanar l’alumnat la investigació i aprofundiment en ells, proposant-los l’ús de les noves tecnologies, i sense oblidar-nos de les tradicionals. -Un únic llibre dividit en dos quaderns. Més que qualsevol altre FaSol, la versió 2009 per al III cicle ha sigut concebuda per ser un únic llibre, prenent el cicle sencer com a una continuïtat. Si bé en els cicles I i II la perspectiva del cicle també era la referència, en este III cicle els continguts ja tendeixen més a la continuïtat que a la reaparició espiral d’estos. La separació física en dos quaderns ha sigut una qüestió editorial deguda a la filosofia de fer un material assequible, alhora que donar continuïtat a la morfologia del quadern. Haguerem passat d’una seixantena de planes a més de cent-vint.

Este projecte va nàixer al 1997 amb la idea de ser pràctic, sense pretensions, prenent com a base la cançó tradicional valenciana i fent ús d’ella per avançar en el món de la música des de la mateixa música. Varem nàixer amb la il�lusió de fer un material versàtil per a Música, en valencià i assequible, on el/la mestre fes l’ús que creguera del llibre sense veures obligat/da a seguir-lo full per full, amb molt poca capacitat per a fer aportacions pròpies o eixir-se’n d’allò marcat. Gràcies a tots i totes vosaltres estem ací.

En estos dotze anys hem realitzat diferents canvis als llibres seguint tres direccions bàsiques: 1. Les aportacions que des de la pràctica ens heu fet arribar i les que hem pogut fer nosaltres,

bàsicament reducció d’unitats per quadern, més danses, descarregar visualment el quadern, entre altres.

2. La nova legislació sorgida des de l’aprovació de la LOE (Llei Orgàica 2/2006 de 3 de Maig, d’Educació), el Reial Decret 1513/2006 de 7 de Desembre que estableix els ensenyaments

2

mínims de l’Ed. Primària, i la seua concreció per a la Comunitat Valenciana, Decret 111/2007 de 20 de juliol, (DOCV de 24/07/2007)

3. El replantejament teòric necessari per a intentar respondre a l’alumnat actual, alumnat amb un bagatge de l’educació musical major que deu anys enrere, amb un accés a les tecnologies de la informació majors, entre altres característiques. Abans d’acabar ens permetreu donar les gràcies a tres persones en particular, l’orde de citar-les no

importa: En Jos Wujtak, Músic entre els Músics i Mestre de Mestres. Sempre agrairem que ens haja

permès reproduir el seu material sense demanar rés canvi, amb la màxima “la Música és de tots”. En Diego Ramón Lluch, qui sempre ens tenia les portes obertes i que en octubre de 2006 ens va

deixar. Si els xiquets i les xiquetes saberen la importància del teu llegat per a l’Educació Musical en les Escoles de la Comunitat Valenciana...

En Juan Montesinos......., Mestre de Mestres qui també ens obrí les portes per deixar-nos les seues cançons, i compartir el que sap amb nosaltres. Com diuen els majors: no parla, raona! Les seues paraules sempre ensenyen.

També volem fer un agraïment general i és a tots vosaltres que doneu vida a estos papers, que feu de les propostes teòriques dels llibres unes classes de música que són la millor classe de l’escola per a molts xiquets i xiquetes. Vosaltres sou els veritables creadors d’amants d’este món de la Música, perquè sou els que aconseguiu fer estes classes on tots i totes, més enllà de la diversitat de cadascú, es senten integrats com en cap altra classe.

Per contactar amb nosaltres, ens podeu trobar a fasolmusica@hotmail.com correu on ens podeu feu arribar directament als autors les vostres idees, correccions, queixes... i tot allò que considereu interessant. Vos contestarem.

Moltes gràcies, ànim i endavant:

Eduard Hurtado, Enric Moltó i Lluís Ramírez

3

Segons l’article 4t del Decret 111/2007 de 20 de Juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Ed. Primària a la Comunitat Valenciana, l'educació primària ha de contribuir a desenrotllar en l'alumnat les capacitats que li permeten assolir els següents OBJECTIUS de l’ETAPA PRIMÀRIA: a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d'acord amb estes, preparar-se per a l'exercici actiu de la ciutadania, respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d'una societat democràtica. b) Desenrotllar hàbits de treball individual i d'equip, d'esforç i de responsabilitat en l'estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l'aprenentatge, amb els quals descobrirla satisfacció de la tasca ben feta. c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l'aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social. d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d'hòmens i dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat. e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d'idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l'aprenentatge de la resta de les àrees. f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l'alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure's en situacions quotidianes. g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d'operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d'aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana. h) Conéixer els fets més rellevants de la història d'Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal. i) Conéixer i valorar l'entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d'acció i cura d'este. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i universal. j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenrotllar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren. k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l'educació física i l'esport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament personal i social. l) Comunicar-se a través dels mitjans d'expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica; desenrotllar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions

4

artístiques. m) Conéixer el patrimoni cultural d'Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural. n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora. o) Desenrotllar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus. p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n'afavorisquen l'atenció q) Fomentar l'educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents de trànsit. OBJECTIUS de l’Àrea d’Educació Artística: L'ensenyança de l'Educació artística en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats: 1. Indagar en les possibilitats del so, la imatge i el moviment com a elements de representació i comunicació i utilitzar-les per a expressar vivències, idees i sentiments, contribuint amb això a l'equilibri afectiu i a la relació amb els altres. 2. Desenrotllar la capacitat d'observació i la sensibilitat per a apreciar les qualitats estètiques, visuals i sonores de l'entorn. 3. Aprendre a expressar i comunicar amb autonomia i iniciativa emocions i vivències a través dels processos propis de la creació artística en la seua dimensió plàstica i musical. 4. Explorar i conéixer materials i instruments diversos, tenint en compte els tradicionals de la Comunitat Valenciana, així com adquirir codis i tècniques específiques dels diferents llenguatges artístics per a utilitzar-los amb fins expressius i comunicatius. 5. Aplicar els coneixements artístics en l'observació i l'anàlisi de situacions i objectes de la realitat quotidiana i de diferents manifestacions del món de l'art i la cultura per a comprendre'ls millor i formar un gust propi. 6. Mantindre una actitud de busca personal o col�lectiva, articulant la percepció, la imaginació, la indagació, la sensibilitat junt amb la reflexió a l'hora de realitzar i gaudir de diferents produccions artístiques. 7. Aprendre a posar-se en situació de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composició de les seues pròpies experiències creatives amb manifestacions de distints estils, temps i cultures. 8. Iniciar-se en la pràctica d'un instrument. 9. Conéixer algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la

5

comunicació en què intervenen la imatge i el so. Descobrir significats d'interés expressiu i estètic i utilitzar-los com a recursos per a l'observació, la busca d'informació i l'elaboració de produccions pròpies, ja siga de forma autònoma o en combinació amb altres mitjans i materials. 10. Conéixer i valorar diferents manifestacions artístiques del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i de la Unió Europea, col�laborant en la conservació i renovació de les formes d'expressió locals i estimant l'enriquiment que suposa l'intercanvi amb persones de diferents cultures que compartixen un mateix entorn. 11. Desenrotllar una relació d'autoconfiança amb la producció artística personal, respectant les creacions pròpies i les dels altres a més de saber rebre i expressar crítiques i opinions. 12. Planificar i realitzar produccions artístiques, d'elaboració pròpia o ja existents, individualment i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i col�laborar en la resolució dels problemes que es presenten per a aconseguir un producte final satisfactori. 13. Conéixer algunes de les professions dels àmbits artístics, música i plàstica, interessar-se per les característiques del treball dels artistes i gaudir, com a públic, de les seues produccions. Assistir a museus i a concerts. Tercer cicle CONTINGUTS Bloc 1. Observació plàstica – Indagació sobre les possibilitats plàstiques i expressives d’elements naturals i de les estructures geomètriques. – Elaboració i seguiment de protocols de forma oral i escrita per a l’observació d’aspectes, qualitats i característiques notòries i subtils d’elements naturals i artificials. – Exploració de les característiques, elements, tècniques i materials que les obres artístiques oferixen i suggerixen per a la recreació d’estes i creació d’obres noves. – Documentació, registre i valoració de formes artístiques i artesanals representatives de l’expressió cultural de les societats. – Valoració i apreciació de l’obra artística com a instrument de comunicació personal i de transmissió de valors culturals. – Anàlisi i valoració de la intenció comunicativa de les imatges en els mitjans i tecnologies de la informació i comunicació. – Anàlisi de les formes de representació de volums en el pla segons el punt de vista o la situació en l’espai. – Comparació entre les formes que la representació de l’espai adopta en diferents àrees o àmbits. Bloc 2. Expressió i creació plàstica – Experimentació de formes obertes i tancades i de línies segons la seua forma, direcció i situació espacial. – Representació de repertoris formals complexos. – Aplicació de colors complementaris, oposats i tonalitats de forma intencionada. – Exploració i investigació dels canvis que experimenten els volums i espais per la incidència de la llum: ombres xineses, teatre negre. – Manipulació de materials per a concretar la seua adequació al contingut i interés per aplicar a les representacions plàstiques les troballes obtingudes. – Ús de textures per a caracteritzar objectes i imatges. – Elaboració d’obres a través de tècniques mixtes. – Construcció d’estructures i transformació d’espais per mitjà de nocions mètriques i de perspectiva visual. Representació directa de la realitat.

6

– Creació d’ambients per a la representació teatral. – Ús de les tecnologies de la informació i comunicació per al tractament d’imatges, disseny i animació, i per a la difusió dels treballs elaborats. – Composició de peces i recreació d’aspectes d’obres artístiques analitzades. – Preparació de documents propis de la comunicació artística com a cartells, guies o programes de mà. – Disposició a l’originalitat, espontaneïtat, plasmació d’idees, sentiments i vivències de forma personal i autònoma en la creació d’una obra artística. – Constància i exigència progressiva en el procés de realització en aplicar estratègies creatives en la composició, assumir responsabilitats en el treball cooperatiu i establir moments de revisió, respectant les aportacions dels altres i resolent les discrepàncies amb arguments. – Iniciació al disseny i al missatge publicitari: dibuix d’ideació. Bloc 3. Escolta – Audició activa i comentari de músiques de distints estils i cultures, del passat i del present, usades en diferents contextos com a gravacions, concerts, publicitat, videoclips o dibuixos animats. – Reconeixement i classificació d’instruments acústics i electrònics, de diferents registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i d’algunes de les agrupacions vocals i instrumentals més comunes en l’audició de peces musicals. – Identificació de formes amb repeticions iguals i temes amb variacions. – Gravació i comentari de la música interpretada en l’aula. – Busca d’informació, en suport paper i digital, sobre instruments, compositors i compositores, intèrprets i esdeveniments musicals. – Valoració i interés per la música de diferents èpoques i cultures. – Identificació d’agressions acústiques i contribució activa a la seua disminució i al benestar personal i col�lectiu. – Comentari i valoració de concerts i representacions musicals . Bloc 4. Interpretació i creació musical Interpretació – Pràctica d’exercicis per al desenrotllament de la tècnica vocal i instrumental. – Exploració de les possibilitats sonores i expressives de diferents instruments i dispositius electrònics al servici de la interpretació musical. – Interpretació de peces vocals i instrumentals de diferents èpoques i cultures per a distints agrupaments (solista, duo, xicotet i gran grup) i en distints escenaris. – Interpretació de peces vocals o instrumentals sobre acompanyaments gravats. – Realització de moviments fixats o inventats utilitzant diferents tipus d’estímuls: visuals, verbals, sonors i musicals. – Lectura i interpretació de cançons i peces instrumentals en grau creixent de dificultat. – Aproximació a la història de la música. Músiques de les cultures mediterrànies. – Assumpció de responsabilitats en la interpretació en grup i respecte a les aportacions dels altres i a la persona que assumisca la direcció. – Interpretació de danses de distints estils, amb especial atenció a les de la Comunitat Valenciana (tradicionals, didàctiques i històriques) i de coreografies en grup. Creació musical – Utilització d’instruccions per a la construcció d’instruments. – Improvisació vocal, instrumental i corporal en resposta a estímuls musicals i extramusicals. – Creació d’introduccions, interludis i codes i d’acompanyaments per a cançons i peces instrumentals. – Utilització de mitjans audiovisuals i recursos informàtics per a la creació de peces musicals i per a la sonorització d’imatges i de representacions dramàtiques, a partir de la combinació de patrons rítmics i melòdics.

7

– Creació d’obres musicals sobre situacions i paisatges sonors.Sons ambientals. – Utilització de diferents grafies (convencionals i no convencionals) per a registrar i conservar la música inventada. – Actitud de constància i de progressiva exigència en la realització de produccions musicals. – Pràctica d’exercicis per al desenrotllament de la tècnica vocal i instrumental. Aportacions de la música ètnica a la veu. – Indagació sobre les possibilitats plàstiques i expressives d’elements naturals i de les estructures geomètriques. – Elaboració i seguiment de protocols de forma oral i escrita per a l’observació d’aspectes, qualitats i característiques notòries i subtils d’elements naturals i artificials. – Exploració de les característiques, elements, tècniques i materials que les obres artístiques oferixen i suggerixen per a la recreació de d’estes i creació d’obres noves. – Documentació, registre i valoració de formes artístiques i artesanals,representatives de l’expressió cultural de les societats. – Valoració i apreciació de l’artístic com a instrument de comunicación personal i de transmissió de valors culturals. – Anàlisi i valoració de la intenció comunicativa de les imatges en els mitjans i tecnologies de la informació i comunicació. – Anàlisi de les formes de representació de volums en el pla segons el punt de vista o la situació en l’espai. Comparació entre les formes que la representació de l’espai adopta en diferents àrees o àmbits. – Muntatges de coreografies com a interiorització de la forma de la música. – Aproximació històrica a la dansa. – Invenció de coreografies per a cançons i peces musicals de diferents estils. CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Buscar, seleccionar i organitzar informacions sobre manifestacions artístiques del patrimoni cultural propi i d’altres cultures, esdeveniments,creadors i professionals relacionats amb les arts plàstiques i la música. 2. Formular opinions sobre les manifestacions artístiques a què s’accedix demostrant el coneixement que es té d’estes i una inclinació personal per a satisfer el gaudi i omplir el temps d’oci. 3. Reconéixer músiques del medi social i cultural propi i d’altres èpoques i cultures. 4. Ajustar la pròpia acció a la dels altres membres del grup en la interpretació de peces musicals i de danses a dos o més parts. 5. Registrar la música creada utilitzant distints tipus de grafies. 6. Realitzar representacions plàstiques de forma cooperativa que impliquen organització espacial, ús de materials diversos i aplicació de diferents tècniques. 7. Comprovar les possibilitats de materials, textures, formes i colors aplicats sobre diferents suports. 8. Representar de forma personal idees, accions i situacions, valent-se dels recursos que el llenguatge plàstic i visual proporciona. 9. Utilitzar de manera adequada distintes tecnologies de la información i la comunicació per a la creació de produccions plàstiques i musicals senzilles. 10. Participar en l’execució de danses de distints estils, amb especial referència a les de la Comunitat Valenciana. 11. Conéixer i identificar produccions musicals mediterrànies, a través de concerts i audicions prèviament treballats

MAPA DE CONTIN

GUTS - FASO

L 5

versió 2009

Unitat

Pàgines

Cançons

Conting

uts/Activitats

1 4,

5 “B

on dia”

Cànon d’in

ici (

J.M

onte

sino

s). O

bstina

t m

elod

ic a

mb

plaq

ues. M

ovim

ent en

càn

on. R

ecor

dem

flau

ta d

-r’.

Rep

às fa

míli

es ins

trum

ents

2 6,

7 “E

nmig del riu”

“SI” greu.

Ubi

cació

i es

crip

tura

. Ges

t de

com

pàs

de 2

/4.

Qua

litat

s d

el s

o: int

ensi

tat.

Per

cuss

ió cor

pora

l

3 8,

9 “E

ls teus ulls”

Esc

ala PENTATÒNICA

. Im

prov

isac

ió a

mb

plaq

ues. G

est de

com

pàs

de tre

s. Q

del s

o: int

ensita

t. C

anon

rítm

ic. N

otes

en

prop

orció.

4

10,1

1 “U

eya”

Can

çò p

opul

ar a

borí

gens

nor

dam

erican

s. I

nstr

umen

ts d

e fa

bricac

ió cas

sola

na. P

REHISTORIA M

USICAL

. Pro

post

a de

dra

mat

itza

ció

5

12,1

3 “Susasé”

# i b

emol

l. Música a l’A

NTIG

UITAT

. Exer

cici d

e fla

uta:

aul

os g

rec. P

regu

ntes

mús

ica

a l’A

ntig

uita

t

6 14

,15

“Tia ia o”

Can

çò F

aM 3

/8.

flauta: Sib

. Con

cept

e A

rmad

ura.

Ritm

e pu

lsac

ió ter

nàri

a. Q

ualit

at d

el s

o: tim

bre. H

appy

Bir

thda

y

Nad

al 7

16,1

7 “Ja ha arribat N

adal”

Cançó de Nadal

. “L

A”

greu

ubi

cació.

Aco

mpa

nyam

ent in

stru

men

tal:

fl 1

i 2,

pla

ques

, per

c m

enud

a. T

iriit

i ta

. Per

c co

rpor

al. E

scri

ptur

a.

8

18,1

9 “A

la voreta del m

ar”

Rom

anç

med

ieva

l. Música a l’E

dat M

ITJANA

. Fem

el m

inis

tril.

Dicta

t rí

tmic. P

erc co

rpor

al. U

nim

ter

mes

i d

efin

icio

ns h

istò

rics

. Bus

quem

E

xem

ples

9

20,2

1 “M

ira com canten”

Mode: M

ajor-m

enor

. Aco

mpa

nyam

ents

est

ruct

ura

sim

ètri

ca. M

úsica al RENAIXEMENT

. Dan

sa S

usat

o

10

22,2

3 “3 animalets”

Sig

ne c

alde

ró. T

empo

. Met

ròno

m. L

ento

, And

ante

, Alle

gro.

Sile

nci de

com

pàs. F

laut

a, toq

uem

la c

ançó

Pau

11

24,2

5 “T

rompes de la Pau”

Els graus tonals

. Aco

mpa

nyam

ent tim

pani

. Música BARROCA

. M A

nt C

harp

entier

. Cpt

es: P

relu

di, R

ondó

. C

once

rto

Fin

ale

amb

veu,

per

c co

rpor

al.

12

26,2

7 “P

achelbel”

Cançó temàtica.

Aco

mp

flaut

es i p

laqu

es. O

bstina

t m

elòd

ic. A

udició

gui

ada

amb

lletr

a. P

regu

ntes

com

pren

sió

text.

Seg

uim

ent fo

rma

mus

ical

13

28,2

9 “D

olces campanes”

Canon

. Con

cept

e de

càn

on. A

com

pany

amen

t in

s fla

utes

i p

laqu

es. “

Dan

za d

e la

s ha

chas

”

Pas

qua

14

30,3

1 “Jo tinc una perereta”

Can

çó a

mb

D.C

. Els instruments de CORDA

. Dicta

t d’

iden

tific

ació

d’in

stru

men

ts. T

écni

ques

per

fer-

los

sona

r. P

arts

dels

inst

rum

ents

de

cord

a

15

32,3

3 “U

n senyoret de Vcia”

Gru

p rí

tmic un-tiri

. Con

cept

e i d

escr

ipció.

A. V

IVALDI.

Qüe

stio

ns d

’his

tòri

a. F

laut

a: tem

a de

“L

a P

rim

aver

a”. A

udició

. Rec

orde

m “

La

Pri

mav

era”

16

34,3

5 “John Brown”

Càn

on r

itmic a

mb

perc

ussió

corp

oral

. Els in

struments de PERCUSSIÓ

. Fet

s am

b fu

sta,

pell o

met

all.

Altu

ra D

eter

min

ada

o In

dete

rmin

ada

17

36,3

7 “Johann Sebastian”

Cançó temàtica.

Aco

mpa

nyam

ent in

stru

men

tal.

Tex

t so

bre BACH

. Aud

ició

act

iva

amb

perc

ussi

ó co

rpor

al d

e la

“B

adin

erie

”. M

arca

r re

spos

ta.

18

38,3

9 “C

anticorum Iub

ilo”

DC

i F

ine, c

once

pte. T

ext so

bre H

AENDEL

. Fin

al c

onclus

siu

i su

spen

siu.

Con

cert

o fin

ale

amb

flaut

a i ve

u

19

40,4

1 “C

anta i toca”

Gru

p rí

tmic ti-tai

. Ritm

e am

b ve

rbal

itza

ció.

Pol

iritm

ia a

mb

perc

cor

pora

l i v

eu. P

olir

itmia

voc

al. F

laut

a re

cord

em e

l Sib

. Gra

n C

once

rto

Fin

ale

Est

iu

20

42,4

3 “E

l dillun

s jo no

treballe”

OCA M

USICAL

, rep

às d

e to

t: ca

ntar

, toc

ar, d

ansa

r, ll

egir

, esc

riur

e, ide

ntifi

car,

expl

icar

, rec

orda

r, int

erpr

etar

,...

Pàgines 4 i 5 Inici de curs Sessió_____ Data:______

U.1”Bon dia” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar col·lectivament • Realitzar acompanyaments

instrumentals • Dansar seguint la música • Treballar el canon cantat • Realitzar moviment a cànon • Recordar l’àmbit conegut de la

flauta • Reforçar la discriminació en

famílies dels instruments

• Cançó “Bon dia” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Cant de l’àmbit conegut(pr). • Lectura de l’àmbit conegut (pr). • Cant a cànon (pr) • Acompanyament a cànon (pr) • Moviment a cànon (pr) • Concepte de cànon. • Repàs de flauta de l’àmbit d-r’ • Classificació en famílies dels

instruments (cpt)

1. Canta “Bon dia” 2. Llig l’àmbit conegut 3. Canta a cànon 4. Acompanya a cànon 5. Es mou a cànon 6. Defineix un cànon. 7. Domina amb flauta l’àmbit d-r’ 8. Classifica en famílies dels

instruments

Iniciem el tercer cicle. El nostre alumnat enfila la recta que els menarà a l’eixida de l’escola i que esperem siga per la “Porta Gran”. La nostra tasca d’anys la tenim al davant i comença la última fasse. En acabar l’Educació Primària la Música tindrà un tractament molt diferent al que han viscut a l’escola. És per donar-los el gust de gaudir de la música ara que els tenim davant i donar-nos-el a nosaltres també que hem volgut fer un llibre del tercer cicle, dividit en dos quaderns, que fos més reduït en unitats, igual de pràctic però així tindrem més temps per treballar-lo i amb una introducció a la Història de la Música occidental de forma vivencial. Esperem que siga un gaudir per a tots. Com sempre, la primera cançó és molt especial i en este cas ens l’ha cedida una persona d’una qualitat excepcional com és Juan Montesinos, qui sempre és i serà Músic i Mestre. Gràcies Mestre. Amb ella farem música junts, a cànon, cantant, tocant... però sobretot: siguent Música. BON DIA! 1.Cantem a cànon i toquem amb la flauta.

Fem la cançó a veu. Podem treballar prèviament la veu amb els exercicis que considerem adients, repassar altres cançons del repertori. Una vegada sabuda la cançó podem iniciar el cànon cantat amb les dues entrades. Després podem repassar les digitacions de la flauta seguint l’activitat 5 i tocar “Bon dia” 2.Toquem amb plaques i flauta el següent obstinat per a la cançó. Treballem el següent cànon amb veu i flauta i després amb instruments de làmines. També podem treballar directament amb les plaques, cadascú sap el que té al davant. En ajustar l’obstinat podem juntar-lo amb la cançó, bé cantada, bé tocada, bé combinada... al gust! 3.Fem el següent moviment seguint els punts cardinals. Ara provem en 2 grups fent cànon.

Fem ara un moviment en grup a cànon. Omplim l’espai menejant-nos en creu seguint els punts cardinals com a referència aproximada (no cal brúixola, que algun alumne preguntarà si “això és el nord?”). També podríem haver emprat la referència dels aeronautes: les agulles horàries, és a dir, les 12 (nord), les 3 (est), les 6(sud) i les 9(oest). Bé allò important és moure’s bé i no fer-se mal. 4. Recorda: “Un cànon és quan dos o més grups interpreten un mateix fragment musical començant en moments diferents”.

Ja hem treballat de formes diferents el que és un cànon. Doncs ara emprem la memorització del seu concepte amb la finalitat que ho recorden. Fixeu-vos en la representació gràfica del cànon amb dos cercles concèntrics que resulta de gran ajuda visual per tal de contribuir a la comprensió d’esta forma musical. 5. Escriu el nom de les notes i practica amb la flauta.

Hem deixat la digitació de les flautes i la ubicació al pentagrama per tal de que valga de reforç i suport a la consulta posterior. Podeu ajudar-vos per a repassar flauta de la pràctica del repertori conegut: t-l “lluna”, t-l-s “Bernat”,d’- t-l-s-d’ “Una nit”, “Tetracord”, “Tot per no frenar”, “Canta amb la flauta”/r’-d’-t-l-s “Plou i neva”, r’d’-t-l-s-f “Sebastià”, r’d’-t-l-s-f-m “Quiquiriqui”, r’d’-t-l-s-f-m-r “Ja venim de berenar”, r’d’-t-l-s-f-m-r-d “Oda a l’alegria”...i totes les altres que heu treballat a banda! 6. Escriu la lletra corresponent.

Anem a vore si recordem l’agrupació d’instruments per famílies. Podeu reforçar esta activitat amb discriminació visual d’estos (a les pàgines següents teniu imatges dels instruments) i recolçar-vos en audicions (si tingueu temps....)

Anotacions:

Pàgines 6 i 7 Si greu/Q de so: intensitat/ gest compàs de 2 Sessió_____ Data:______

U.2 ”Enmig del riu” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar col·lectivament i individualment les cançons programades.

• Dominar els trets bàsics del solfeig

• Dominar el modes rítmics • Realitzar correctament

poliritmies del nivell • Conéixer les qualitats del só • Practicar l’escriptura musical

convencional

• Cançó “Enmig del riu” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Lectura de l’àmbit conegut: SI, (pr). • Escriptura de l’àmbit conegut: SI, (pr) • Reconeixement i ús trets bàsics de la

lectoescriptura musical convencional el signe de compàs i el seu gest(cpt).

• Interpretació seguint els modes rítmics • Realització de poliritmies (pr) • Lectura i adequació a les marques

d’intensitat (cpt/pr)

1. Canta “Enmig del riu” 2. Llig: SI, 3. Escriu SI, 4. Reconeix el signe de compàs 5. Realitza el gest del compàs de 2 6. Segueix els modes rítmics en les

seues interpretacions 7. Realitza poliritmies senzilles 8. Adequa la interpretació als

signes d’intensitat

Repassem ara les qualitats del so amb una polirítmia que ens valdrà per recordar els signes d’intensitat i introduïm la nota SI greu, repassant el concepte de línia addicional que reforçarem amb l’escriptura a la fí de la unitat. 1.Cantem.

Introduïm amb aquesta cançó la nota SI,. L’alumnat ja coneix mitjançant la roda de les notes l’existència de més notes a banda de les que treballa habitualment a classe i també, pel fet de conéixer el DO, sap de l’existència de les línies addicionals. A la cançó nova fixeu-vos que la lletra té el final en castellà, fins i tot amb un gal�licisme (“madamita”, senyoreta) cosa no poc habitual a les cançons populars. El seu ritme és senzill i la línia melòdica ens presenta la sensible de forma clara.. Coneguem dues lletres més d’aquesta cançó que ara us trasmetem.

1.Tota la setmana estic arreglant-me el ramellet

per a quan vinga el diumenge regalar-li’l al noviet.

ay madamita...

2.Ma mare em diu bandereta jo li dic que té raó

que totes les banderetes ixen a la processó ay madamita...

2.Observa: les línies que utilitzem per escriure notes baix del pentagrama són les línies addicionals. La nota si, s’ecriu baix de la primera línia addicional.

Si observeu l’antepenúltim compàs trobareu un SI, flanquejat per dues notes DO exemple que ens permet mostrar la ubicació de la nova nota amb la referència de una ja coneguda. El DO es situa a la primera línia addional inferior i per baix d’eixa posició , al segón espai addicional (al primer és el RE) trobem el lloc on escrivim la nota SI,. És la seua immediata inferior. La fononímia que utilitzem per representar-la és idèntica al del SI central que l’alumnat ja coneix però situant el gest per sota del del DO –aproximadament, doncs no cal l’exactitud del pentagrama-.

3.Observa el dibuix i marca el compàs de 2/4. L’accent musical coincideix amb la part de baix de qualsevol compàs Repassem ara la forma de marcar el compàs de 2/4-. Farem el moviment de braços que es pot apreciar al dibuix, tenint cura de no menejar l’esquena al realitzar el moviment doncs la tendència més habitual és fer el que fa la persona dibuixada. Com a referència sempre la oïda: la part de baix marca el lloc de l’accent. Per a aquesta activitat podeu realitzar una audició a la qual l’alumnat tinga que marcar el compàs de la peça escoltada, caldrà que trieu una al vostre abast, hi ha molta música que val –per exemple marxes, passo-dobles-... 4. Toquem a cànon. Recorda els signes d’intensitat: p mf f.... Hi ha sons que sonen més fort que altres (com ara, el só d’un trò o una gota d’aigua al caure). Eixa qualitat és la intensitat. Es representa mab matissos (p,f,mf, etc...) o amb signes de dinàmica (reguladors, crescendo, diminuendo...)

Treballem inicialment cada línia rítmica de forma independent i en assegur-la passem a la següent una vegada clarificada la interpretació i la lectura passem a montar-la a cànon o bé per grups. Reflexionarem en grup al voltant de la diferent intensitat que aconseguim tocant amb els dits o amb les palmes o amb les cames, a banda de la diferencia tímbrica. Incidiu en la importància del regulador... i gaudíu de la dificultat de regular un crescendo de quatre compassos a Primària!

5. Escriu el si, greu Doncs que aprofiten per a escriure el que han treballat. Important La distància de la línia addicional al pentagrama, i de la nota a la línia addicional.

Anotacions:

Pàgines 8 i 9 Compàs de 3/Q de so: durada/ gest compàs de 3 Sessió_____ Data:______

U.3 ”Els teus ulls” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar col·lectivament i individualment les cançons programades.

• Conéixer diferents tipus d’escales.

• Dominar els trets del solfeig adequats a les figures rítmiques i l’àmbit del nivell.

• Realitzar els acompanyaments adients a la cançó.

• Realitzar correctament poliritmies del nivell

• Cançó “Els teus ulls” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Lectura de l’àmbit conegut escala

pentatònica • Reforç del concepte d ‘escala

petatònica.(pr) • Recordem la qualitat del so DURADA • Improvisació instrumental. (act) • Reconeixement i ús trets bàsics de

la lectoescriptura musical convencional el signe de compàs i el seu gest(cpt).

• Interpretació seguint els modes rítmics

• Realització de poliritmies melòdiques ordenades, suggerides i improvissades(pr)

1. Canta “Els teus ulls” 2. Respeta el cant col·lectiu 3. Coneix l‘escala petatònica. 4. Reconeix la qualitat del so

DURADA 5. Improvisa individualment de

forma coherent sobre pentatonia amb instrumental de làmines.

6. Domina el signe de compàs de 3 i el seu gest.

7. Interpreta seguint els modes rítmics

8. Realitza poliritmies melòdiques ordenades

9. Realitza poliritmies melòdiques suggerides

10. Realitza poliritmies melòdiques improvissades

1.Cantem. La cançó que tenim al davant és ben interessant per diversos motius: l’inici amb una 5ª, per ser en compàs de tres, per la seua pentatonia... i per la bella melodia que té.

Quan fem els grups podem fer el cant dividint la cançó per repeticions, també la podem fer en forma cànon sempre que la cantem a capella o amb acompanyament de bordó la-mi. 2.Observa: La cançó està construida amb l’escala de 5 notes, l’escala PENTATÒNICA. Demanem l’alumnat que es fixe que la cançó sols té cinc notes diferents. Recorden com s’anomena eixa escala? 3.Llevem les notes FA i SI dels instruments i acompanyem la cançó suaument amb ls notes que vulgues

Treballem ara la improvisació melòdica partint de la utilització de l’escal pentatònica a les làmines. Podem jugar amb els modes rítmics i repassar diferents tècniques com ara la simutaneïtat de notes, l’alternança, etc... 4. Marca el compàs de 3/4

Aprofitarem el compàs de la cançó per tal de repassar la forma de marcar el compàs de 3 / 4. Aquesta activitat dona peu a que proposseu a l’alumnat de dirigir algú/na d’ells/elles la peça.

5. Marca la resposta correcta: Al compàs de 3, la pulsació forta és la: Primera,.... com a la resta de compassos! La cançó comença a la pulsació: repassem ara el concepte d’anacrusi DURADA: quan es prolonga el so en el temps. Hi ha sons llargs i curts que combinats originen el ritme

Repassem la qualitat del SO que representa la prolongació major o menor d’un so al temps: la DURADA 6. Pràctica. Després ho fem a cànon en grups:

gestos. 7. Escriu el nom de les notes. Ara toquem en 3 grups: 1. blanques, 2. negres, 3. corxeres.

Treballem ara en varies línies. D’una banda repassem la ubicació de les notes de l’escala pentatònica de DO al pentagrama. D’altra banda treballem la proporcionalitat tocant en tres grups l’escala sobre la mateixa nota però amb tres grups diferents: uns fan blanca, un segón grup toca la mateixa nota amb negres i el tercer amb corxeres. Ací treballem la proporcionalitat i els modes rítmics. Podem variar a altres figures i treballar ritmes ternaris. Una altra opció és treballar la proporcionalitat de les figures deixant l’altura de les notes tocades a la lliure improsació de l’alumnat. Cadascú sap quina és l’activitat adequada, açò sols és paper.

Anotacions:

Pàgines 10 i 11 Instruments no convencionals/ PREHISTORIA

MUSICAL/Concerto finale Sessió_____ Data:______

U.4 ”Weya”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar cançons d’altres indrets • Valorar positivament el

coneixement d’altres cultures mitjançant la música

• Construïr instruments cassolans • Iniciar l’estudi de trets bàsics

de la història de la música • Dramatitzar una imaginada

interpretació de música a la prehistòria

• Cançó “Weya, heya”” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Realització de bastons amb

materials cassolans • Text sobre la música a la

prehistòria • Qüestionari sobre el text

treballat • Dramatització de la música

treballada amb l’estil estudiat

1. Canta “Weya, heya” 2. Canta adequadament en grup 3. Fabrica bastons amb diaris 4. Fa un us adequat dels materials 5. Contesta qüestionari sobre text

treballat 6. Dramatitza la música treballada

amb l’estil estudiat

Iniciem en esta unitat el coneixement de la història de la Música. Una història de la música referida a la que s’ha fet a l’Occident, una història que hem volgut farcir de música abans que de dades i que a la fí servesca l’alumnat per conèixer altres períodes de la història humana i, si és possible interesar-los en la música o en el coneixement d’allò què som i d’on venim. Esperem que vos agrade el planejament i que ens feu arribar les vostres propostes. 1.Cantem. Està cançó és popular dels indígenes del nord d’Amèrica, i ens ha arribat gràcies a la tasca d’En jos Wuytak. 2. Fabriquem uns bastons de ritme. Proveïts de diaris i cinta adhesiva treballarem la construcció d’uns bastons rítmics. 3.En aquest curs anem a estudiar com ha evolucionat la música a través del temps. Vos proposem iniciar un viatge en el temps als inicis de la música. Moments dels quals no queden més que restes fòssils en forma d’instruments fets d’ossos o pedres o altres materials. Veritablement no puguem saber com sonava la música en aquells moments. Han hagut i hi ha diverses teories al voltant de l’oritge si fou el ritme o la paraula. Nosaltres podem fer la nostra particular recreació. 4. Relaciona -Veus: sons de la música -Ossos, pals: ritmes -Homes i dones primitius: feien música 5. Gran Concerto. Drmatitzem l’encontre de fues tribus, uns canten i altres toquen alternant-se... fins que la música aconsegueix la unió de les dues tribus tocant i cantant

Anotacions:

Pàgines 12 i 13 Alteracions # b/ Hª: L’ANTIGUITAT/Aulos Sessió_____ Data:______

U.5 ”Susasé”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar de forma afinada • Tindre cura de la tècnica per

cantar • Valorar la higiene de la veu com a

contribució a la salut • Conéixer els trets bàsics de

l’escriptura convencional • Iniciar l’acostament a la història

de la música occidental • Construïr un instrument musical • Reconéixer trets musicals d’un

període històric concret

• Cançó “Susasé” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Afinació individual (pr/cpt) • Respectar l’ús de la tècnica

vocal (act) • Les alteracions al solfeig

(cpt)

• Escriptura del # i el b

(pr) • Història: la Música a

l’Antiguitat (cpt) • L’aulos (pr/cpt)

1. Canta “Susasé” 2. Te cura de l’afinació al cantar 3. Valora l’ús de la tècnica vocal 4. Coneix les alteracions musicals 5. Empra correctament l’escriptura

del # i el b 6. Coneix trets bàsics de la Música

a l’Antiguitat 7. Toca amb un aulos

Ens toca ara conéixer les alteracions i assomar-nos una miqueta al món clàssic per conéixer un poc com consideraven este món de la Música en aquella època. NOTA: a totes les unitats amb referències a la història de la música podem propossar l’alumnat un major aprofundiment als continguts motivant-los a investigar –a la forma clàssica amb enciclopèdies i llibres físics o amb TICs: ordinadors personals amb enciclopèdies, internet,...- per tal de conéixer més sobre allò que més els haja interessat de cada període: un nom, un instrument, una peça, una referència, una imatge. Qualsevol excusa és bona per a aprofundir en l’adquisició autònoma, compartida o cooperativa de conéixements, i més sí són musicals. 1.Cantem.

Divertim-nos amb esta cançó tan rica, rica que és enmig del treball d’afinació, de treball de ritme i que obri la porta a l’escriptura de les alteracions. Per supost és un ric exercici de vocalitzacions amb la permuta de les consonants utilitzades. Ja ho sabeu, quan comenceu a cantar... a vore qui ho para! 2. Observa.

Descrivim ara el significat de les alteracions. Com podem observar al dibuix hi ha una persona en peu i a cada costat la vegem en potura diferent segons l’alteració que té al cartell: amb el bemoll baixa i amb el sostingut puja. Caldrà que expliquem al nostre alumnat la funció d’aquestos signes, recordant el concepte de semitó. Podem fer ús d’unitats anteriors com ja us hem comentat a l’introducció de la unitat.

El relacionar les alteracions al teclat ajuda a visualitzar el fet de l’existència de notes enharmòniques: en veure que dues notes són una mateixa tecla que sona igual resulta més assimilable per l’alumnat. 3.Repassa i segueix la sèrie Treballem ara l’escriptura dels nous signes. Pregunta: a quanta gent li hauran dit en classe que # és “almohadilla”... Q vs sembla? 4. Toquem amb la flauta a l’estil AULOS. Ara prova tu sols amb dos flautes Havíem parlat de la Música a la Pre-història, o més concretament com creguem actualment que es feia música a aquella època, doncs parlem de reconstruccions i recreacions de posibles situacions musicals bassades en restes arqueològiques i suposicions filosòfiques i inferencies antropològiques. Ara ens toca parlar una miqueta de la música a l’Antiguitat, als inicis de la història. Com ressumir en quatre línies les diferents formes de fer música i les diferents concepcions que teníen pobles tan diferents entre ells com ara els azteques, els grecs o altres d’Orient?. Doncs seria pretenciós i injust, així que ens conformem en popossar-vos unes paraules clares per a l’alumnat i una activitat divertida bassada en l’AULOS grec. Amb dues flautes –les dues correctament rentades, sensibilitzem i informem a l’alumnat al respecte dels contagis mitjançant l’intercanvi de saliva- situem les dues flautes a la boca i agafem cadascuna amb cada mà de forma que puguem tocar a la vegada les notes indicades. És una forma de recrear el só de la música que feien els grecs.

5. Contesta Vos propossem unes preguntetes senzilletes per tal de vore com ha anat la comprensió del text per part de l’alumnat -Qui va crear la notació musical. Els grecs -Que era la Kythara Una lira de set cordes -i l’aulos? Una flauta doble.

Anotacions:

Pàgines 14 i 15 Q de so: timbre/ FLAUTA sib Sessió_____ Data:______

U.6 ”Tia ia o” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar cançons amb pulsació ternària

• Practicar el sib amb flauta • Conèixer el significat de l’armadura • Acompanyar amb flauta la cançó • Practicar la lectura rítmica en

pulsació ternària • Reconèixer les qualitats del so:

timbre • Identificar diferents timbres • Aplicar allò treballat

• Cançó “Tia ia o” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Flauta sib (cpt/pr) • L’armadura (cpt/pr) • Acompanyament instrumental(pr) • Lectura rítmica amb pulsació

ternària • Qualitats del so: Timbre • “HappyBirthday” amb flauta

(cpt/pr)

1. Canta “Tia ia o” 2. Toca sib amb la flauta 3. Empra l’armadura 4. Acompanya adequadament amb

instrumental 5. Llig rítmicament pulsació ternària 6. Coneix les qualitats del so: Timbre 7. Aplica els coneixements treballats

amb una partitura nova

Proposem per a esta unitat la introducció del sib amb la flauta dolça, el treball de la pulsació ternària, l’aprofundiment de la qualitat del so anomenada TIMBRE, i tot partint d’una cançó popular tirolesa “Tia ia o” que ens servirà per realitzar també exercicis de vocalització, a la qual hem afegit també un acompanyament per treballar el sib amb la flauta. Sort i que vaja de categoria! 1.Cantem.

Aquesta cançó és originària de la zona del Tirol, famosa pels seus originals cants, amb uns característics jocs de veus. Vegeu com la cançó està en FA Major, però no ho hem indicat en l’armadura i ho hem fet en les notes pertinents en forma d’alteracions accidentals per tal de que veja l’alumnat la utilitat de ficar la indicació a l’inici i que valga per tot front l’opció d’anar indicant nota a nota que és alterada.

2.Observa i pràctica Coneguem ara la digitació per al SIb amb la flauta. Per practicar-la us propossem un exercici d’acompanyament per a

la cançó. Per iniciar el treball del sib podeu partir de la digitació de la nota FA (i si els digueu el dit que cal alçar per a fer sib no ho oblidaran en la vida... compte!).

El cas és que en esta activitat a banda d’introduïr el sib introduïm el concepte d’armadura. Ho fem recolçant-nos també en la utilització de les alteracions accidentals. A l’activitat número 5 tindrem sols l’armadura i podrem adonar-nos de la importància de atendre si és Sib o SI.

És possible que si compteu amb instruments de làmines a l’aula algunes de les plaques cromàtiques indiquen la#~que es l’altra forma de denominar el só d’eixa altura (sib) i visualment ens permet fer vore a l’alumnat –si així ho considerem- el que és una enharmonia. 3.Acompanya ara la cançó “Tia ia o” amb el fragment que has practicat Apliquem el que hem treballat sintetitzant-ho a esta activitat. Dividim la classe en grups per tal de distribuïr les diferents tasques de veu o acompanyament i després intercanviar-les. 4.Practiquem i després toquem a canon Repassem ara la lectura amb síl�labes rítmiques i vos proposem l’us de la percussió corporal per a fer la interpretació d’estos fragments. Una vegada treballats podem fer u cànon rítmic entre tota la classe. La combinació de diferents instruments corporals ens pot menar a treballar la qualitat del só anomenada TIMBRE i que aprofundim al quadre de text annex a l’activitat. Podem també emprar la veu per fer este exercici. 5. Interpreta amb flauta el següent fragment. Et sona? Apliquem el treball del Sib amb flauta a esta coneguda melodia. Hem pensat quna bona forma de que l’alumnat s’adone de la importància entre dues notes amb el mateix nom i un d’elles alterades (si i sib) és l’afinació i així insistir en la importància de l’afinació (veritable significat de les notes) front la seua verbalització. Interpreta-la fent el SI natural en compte de bemoll i comprova la diferència. Segur que algú ja havia fet la interpretació del SI natural de motu propi.

Anotacions:

Pàgines 16 i 17 Cançó de Nadal. “LA” greu ubicació. Acompanyament

instrumental: fl 1 i 2, plaques, perc menuda. Tiriiti ta. Perc corporal. Escriptura.

Sessió_____ Data:______

U.7 ”Ja ha arribat Nadal”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Escoltar, reconèixer, reproduir i entendre cél.lules rítmiques amb les figures rítmiques i signes musicals del nivell

• Interpretar peces adequades amb els instruments del conjunt instrumental escolar

• Cantar en grup a cànon • Realitzar ritmes amb el cos • Interactuar amb cànons rítmics • Escriure figures convencionals

• Cançó “Ja ha arribat Nadal” (cpt) • Cant en grup (pr) • Figura “ti-rii-ti” (cpt) • Aplicació d’un ritme a un text.

(pr/cpt) • Realització de l’acompanyament

adient a la cançó. (pr) • Realització d’un canon rítmic (pr) • Respecte i cura vers l’instrumental

al seu abast. (act)

1. Canta “Ja ha arribat Nadal”. 2. Coneix el grup “ti-rii-ti”. 3. Realitza dictats amb la figuració

coneguda. 4. Aplica correctament un ritme a un

text. 5. Realitza correctament un cànon

rítmic. 6. Acompanya instrumentalment la

cançó. 7. Respecta i té cura de

l’instrumental al seu abast.

1.Cantem. És una Nadala feta per Enric Moltó amb lletra de Mª Pilar Rovira . A nosaltres ens ha agradat molt pel viu

ritme que conté i pel fet que resulta molt agradable per a l’alumnat treballar-la. Com ja haureu vist a més, de poder realitzar-se a cànon, hi conté un nou grup rítmic (ti-rii-ti), i també un bon grapat de figures diferents que puguem repassar i contrastar unes amb altres. Bon Nadal¡. A més l’utilitzarem per presentar la nota LA, greu.

2.Toquem el següent acompanyament Vos propossem ara un acompanyament instrumental, melòdic i amb percussió menuda. Podeu treballar-lo de diferents formes, així que podeu emprar diferents instruments als propossats, com ara tocar tot amb flauta, o bé trasportar-ho per fer un grup amb instruments convencionals si tinguem la possibilitat... 3. Observa

Presentem ara el nou grup rítmic que introduïm amb la nova cançó: “ti-rii-ti” el qual el podeu trobar destacat amb color carabassa als compassos indicats. L’alumnat caldrà que l’escriga al quadre que hi ha a tal efecte a continuació del text de l’activitat. Després podeu observar i comentar el quadre que hi segueix al quadern de l’alumnat. 4. Cantem el següent ritme acompanyant amb percussió corporal Proposem una frase feta al voltant de Cap d’Any a la que hem incorporat un ritme i junt al acompanyament corporal tenim uns bons ingredients per a fer un bon cànon 5. Ara, fem el mateix, però en canon. Doncs... això!! 6. Copia el següent ritme. Treballem l’escriptura del nou grup rítmic presentat mitjançant la proposta de còpia del monograma superior a l’inferior. Podem iniciar la tasca amb una lectura en grup del ritme inicial i sugerir l’alumnat que llisca el seu propi una vegada acabe la trascripció i així que compare.

Anotacions:

Pàgines 18 i 19 La Música a l’Edat Mitjana/ Dictat rítmic corporal Sessió_____ Data:______

U.8 ”A la voreta del mar”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar cançons populars • Conèixer trets bàsics de la

història de la música • Discriminar entre diferents

ritmes treballats mitjançant la lectura

• Interpretació amb perc. corp. de diferents ritmes propossats

• Entendre diferents conceptes musicals

• Cançó “A la voreta” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • La Música a l’Edat Mitjana (cpt) • Dramatització de la forma de fer

música en l’E. Mitjana (cpt/pr) • Utilització de diferents

instruments a l’aula (pr) • Lectura música convencional

(cpt/pr) • Conceptes històrics: trets bàsics

de l’Edat Mitjana, Cant Gregorià, Bordó, Canon i Obstinat,

• Significat de Polifonia/Monodia

1. Canta “A la voreta”. 2. Canta adequadament en grup. 3. Coneix els trets bàsics de la

Música a l’Edat Mitjana. 4. Dramatitza la forma de fer música

en l’E. Mitjana. 5. Interpreta la música propossada

correctament amb diferents instruments de l’aula.

6. Llig música convencional. 7. Coneix el significat dels conceptes

històrics: Cant Gregorià, Bordó, Canon i Obstinat, de polifonia i monodia

En la present unitat treballarem la música a l’Edat Mitjana, una època que la gran majoria de la població no sabia llegir ni escriure i, per tant, la trasmisió de informació era complicada. La cançó que triem és un antic romanç present al llibre de l’alumne i la lletra sencera la tingueu a este llibre del mestre, a l’activitat 1. Una veritable història d’amor digna d’un romanç! 1.Cantem.

Vos adjuntem la totalitat de la lletra que coneguem d’este romanç. Així obrim la porta a treballar d’una forma diferent la cançó presentada donant peu a la seua dramatització i amb ella la possibilitat de muntar un conte i treballar de forma interdisciplinària diferents competències i, fins i tot, poder dramatitzar-la per a altres companys de l’escola... 1. A la voreta del mar,

hi ha una donzella; que esta brodant un vestit, per a la reina.

2. Quan és a la mig brodar li falta seda; gira els ulls mirant la mar, veu una vela

3. i acostant-se un mariner, que una nau mena, quan ja aplega el mariner plega la vela;

4. Quan pren terra va cridant: qui em compra seda? -mariner, bon mariner: en porteu seda?

5.-De quin color la voleu? blanca o vermella? -vermelleta la vull jo, que el cor m’alegra.

6.La donzella entra a al nau, tria la seda; mentre va mercadejant, la nau prén vela.

7. El mariner va cantant cançons molt belles; a lo cant del mariner s’ha adormideta.

8.Quan ella s’ha despertat, ja no veu terra; la nau és en alta mar. pel mar navega

9. –Mariner, bon mariner: torneu-me a terra, que els ventijols de la mar em donen pena.

10. Això sí que no ho faré, que heu de ser meua. tres anys que vaig navegant per vós, donzella.

11. -De tres germanes que som, jo la més bella, l’una és casada amb un duc, l’altra comtessa.

12. –Tres anys sens mai descansar sens vore terra. -I jo, pobreta de mi, marinereta?

13.-No sou marinera, no, que sereu reina, puix jo sóc el fill del rei de l’Anglaterra

2. Fes el ministril amb la colla de classe i toqueu amb la flauta “A la voreta del mar” Una invitació festívola per a tocar la cançó a classe fent ús d’un concepte acabat de presentar: els ministrils. Recursos així segur que emprem tots els dies per a moure el nostre alumnat. Ara, amb seriositat, el treball de conceptes a la nostra disciplina també pot generar la proposta d’investigació i aprofundiment per part de l’alumnat com a forma d’ampliació de coneixements i també per donar resposta a la diversitat d’interessos vers la música en una terra com la nostra on és habitual que part del nostre alumnat acudesca a escoles de música de les Societats Musicals o Conservatoris i conten amb una formació musical major.

3. Escolta els ritmes i escriu el número corresponent Vos proposem ara un dictat rítmic que ens servirà per repassar diferents figures rítmiques conegudes i realitzar diferents interpretacions. Els podem llegir abans d’interpretar-los o bé al moment d’interpretar-los. Vos indiquem tres instruments corporals per a la seua interpretació: palmes, cames i tòrax (palmes fofa sobre pit). En quan a l’orde que podem tocar-los, com sempre es lliure, però per tindre’ls escrits, per si de cas... ací va una possible combinació: 1 3 2 3 Després de desxifrar el dictat puguem fer la lectura continua dels quatre fragments. 4. Llig atentament i uneix amb fletxes. Seguint els trets de l’Edat Mitjana vos proposem agafar l’arc i les fletxes per unir els següents conceptes i les seues definicions.

• Bordó -Forma de fer música en la qual diferents grups interpreten el mateix moments diferents. • Obstinato -Motiu musical repetit constantment en una peça • Cànon -Acompanyament on sonen alhora el I i el V grau de l’escala

Anotacions:

Pàgines 20 i 21 Mode Major i mode menor/Música al

Renaixement/Dansa Susato Sessió_____ Data:______

U.9 ”Mira com canten”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar de forma col·lectiva • Tindre cura de l’afinació en la

interpretació • Realitzar acompanyaments

harmònics instrumentals • Atendre a l’estructura simètrica

en la interpretació • Ensinistrar l’oïda respecte els

modes “Major”/ “menor” • Encetar el coneixement de la

música al RENAIXEMENT • Recrear la música del

Renaixement mitjançant una dansa

• Cançó “Mira com canten” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Interpretació cooperativa guiada

(cpt-pr) • Mode Major/mode menor (cpt) • Discriminació auditiva del modes

M i m (pr) • Trets bàsics de la música del

Renaixement: durada, formes principals, alguns destacats autors. (cpt)

• Interpretació de música d’altres èpoques: el Renaixement.(pr)

• Interpretació instrumental (pr) • Interpretació dansada (pr) • Interpretació de diferents

papers per a treballar una única peça (pr/act)

1. Canta “Mira com canten” 2. Cuida l’afinació 3. Interpreta el seu paper

adequadament 4. Entén la importància de

l’aportació de diferents papers per a la interpretació comuna

5. Discrimina auditivament els modes M i m

6. Coneix trets bàsics de la música del Renaixement: durada, formes principals, alguns destacats autors.

7. Interpreta música del Renaixe-ment amb instruments.

8. Interpreta música del Renaixe-ment amb dansa.

Una cançó d’Asensio Moltó realitzada amb una hàbil combinació de mode major i menor ens permet endinsar-nos d’una forma lúdica en la percepció de la modalitat, hora que és la porta per la que viatjarem pel temps fins el Renaixement, coneixerem uns tretes bàsics d’este període i recrearem amb una peça de Susato la forma de fer música d’aquells anys. 1. Cantem.

Cantarem la cançó tenint una cura especial en la afinació. Resultarà molt profitós que al treball previ al cant que fem a la classe ho tinguem en compte per tal de sensibilitzar l’alumnat. 2.Toquem el següent acompanyament amb flauta Per a l’explotació didàctica d’esta cançó proposem un acompanyament instrumental a tres veus. La seua estructura és simètrica: els primers quatre compassos es repeteixen als quatre últims però a l’inrevés, sent el quart compàs de la primera part el primer de la segona i així successivament. La idea es facilitar la comprensió per part de l’alumnat i així memoritzar-ho i guanyar en llibertat en la interpretació. Els puguem demanar que es fixen en les veus i que diguen quines es mouen (1a i 3a) i en quin sentit, i quines estan fixes (2a). Per a dur endavant la interpretació podeu emprar els instruments que tingueu a l’abast del vostre alumnat. A gaudir! 3.Quina sensació et dona el fragment central respecte els altres? Repassem la música del segon fragment i demanem l’alumnat que descriga el que escolten. Partim de les seues paraules per explicar el que és la modalitat. L’audició del mode Major i del mode menor produeix sensacions diferents que es poden verbalitzar de moltes formes. La versió que figura al llibre de l’alumne parla de les descripcions que dels dos modes han donat diferents compositors al llarg de la Història. Les que valdran al nostre alumnat seran, segurament, les que hagen dit a classe. Tècnicament la modalitat és la distribució interior de semitons a una escala, i als nostres casos de hui sabeu que el MODE MAJOR té el primer semitò entre el III i el IV grau, i el MODE MENOR té el primer semitò del II al III grau. 4. Escolta les melodies o els acords i encercla “M” o “m” segons si és mode Major o mode menor:

Mostrem diferents exemples de mode Major o menor al nostre alumnat. Podem emprar teclats, guitarra, audició de fragments musicals d’abans o d’ara... exemples melòdics o harmònics per tal de treballar eixa discriminació. Per tal de tindre escrita una possible seqüència, vos proposem marcar el vostre dictat a continuació: M/m M/m M/m M/m M/m

5. Toquem i ballem la dansa de Tielman Susato: Per fer aquesta dansa hem pensat els següents moviments, els quals potser que siguen adequats a la vostra realitat o

que no. Vosaltres sou qui millor ho sap. Aquesta és la nostra proposta: Part A: Formem un rotgle agafats dels dits menuts. Rodarem en sentit contrari de les agulles del rellotge, caminat amb pas lateral a ritme de blanca, iniciant el pas amb el peu dret com s’indica al quadern. A la segona vegada, canviem el sentit i també canviem el peu amb que comencem. Part B: Caminem i ens desplacem ara amb ritme de negra, i en arribar a les corxeres moguem els peus sense desplaçament. A la repetició invertim igualment el sentit de gir i reiniciem el moviment. Vos presentem la partitura amb dues veus per a que pugueu fer la recreació amb instruments: flautes i parxes com a l’època!

Anotacions:

Pàgines 22 i 23 Calderó/Tempo/Metrònom/Silenci de compàs/Flauta Sessió_____ Data:______

U.10 ”Els 3 animalets”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Escoltar, reconèixer, reproduir i entendre cèl·lules melòdiques a l’àmbit estudiat.

• Mostrar interés i respete vers les audicions programades.

• Conèixer el tempo i els seus termes principals.

• Utilitzar els principals signes de música convencional, el silenci de compàs.

• Cançó “Els tres animalets” (cpt) • Cant en grup (pr) • Respecte en l’activitat en grup (act) • Vivencia tempo (pr) • Conéixement de conceptes referits

a tempo (cpt) • EL metrònom (cpt) • Audició i reconeixement de

diferents tempos. (pr) • El signe de silenci de compàs (cpt) • Interpretació instrumental de la

cançó (pr/cpt)

1. Sap “Els tres anima-lets” 2. Respeta l’activitat comú. 3. Realitza moviment acords al tempo. 4. Coneix els conceptes referits a

tempo. 5. Reconeix els principals tempos a

una audició. 6. Coneix el metrònom 7. Coneix el signe de silenci de

compàs 8. Interpreta instrumentalment la

cançó Aquesta cançó ens presenta mitjançant la referència de tres animalets i la velocitat que amb ells s’associa tres tempos diferents: Lento, Andante i Allegro. 1.Cantem.

Cantem la cançó pentagrama a pentagrama i farem notar que és la mateixa melodia que canvia sols en velocitat i a l’última part una miqueta el ritme per tal d’ajustar la lletra. Farem que es fixen en les indicacions que hi ha a sobre de cada pentagrama i que intenten relacionar-les verbalment amb la “velocitat” a la qual fem cada fragment.

Presentem igualment el signe que deté la pulsació: el calderó! 2.Observa

Raonarem sobre els dibuixos que representen diferents velocitats de moviment d’un ésser humà. Els conceptes emprats per tal de definir la velocitat al caminar són els mateixos que hi ha a la cançó per indicar la velocitat de la pulsació, es a dir el TEMPO. Si fem que l’alumnat marque la pulsació mentre canta la cançó els donarem un primer pont per lligar amb els conceptes. Si en acabat els demanem que caminen seguint la pulsació i experimenten eixe cavi de velocitat, s’adonaran del significat dels conceptes. A més veuran que les paraules emprades i la velocitat que amb elles s’indica prenen com a referència la velocitat d’una persona al caminar. Tantes passes per minut equivalen a anar ràpid o lent. En música cal dir-los que: la velocitat de la pulsació s’anomena TEMPO.

Tant de bo presentem el METRÒNOM, un aparell dissenyat per mesura el temps... a la velocitat que volem¡. És un rellotge de pèndul al qual el seu contrapes és mòbil de forma que el podem moure a sobre aquest pèndul i segons a l’altura que el situem marcarà les pulsacions més o menys ràpidament: a major altura el pèndul recorre més tros i aleshores corre menys, a menys recorregut la velocitat és major. Així és que els tempos més ràpids es situen a la part baixa del pèndul i segon pugem el contrapes el tempo marcat és més lent. Al pèndul hi ha unes marques on situar el contrapes que indiquen exactament les pulsacions per minut que marcarà el metrònom si situem la dita peça a eixa altura. 3.Escolta i escriu els tempos corresponents.

Escoltarem els fragments que us presentem, bé per audició dels fragments mitjançant un suport com el CD o MP3, o directament amb la interpretació del/de la mestre/a. Com ja sabeu els fragments que hi apareixen s’interpreten amb aquestos tempos:

Offenbach-Allegro; Haendel-Lento; Mozart-Andante.

I es corresponen amb les següents peces: d’Offenbach “Can-can d’Orfeo als inferns”; de Haendel “Aria de Rinaldo”; Mozart ”Xicoteta serenata nocturna”.

4. Cantem i toquem

Presentem ara el silenci de compàs. És el mateix que el que emprem per al silenci de redona i independentment del número de pulsacions del compàs, si va sòl entre les línies divisòries indica que tot el compàs es silenci. Vos presentem tres exemples amb compàs de 2, de 3 i de 4 i vos convidem a fer-los amb la veu i/o tocats. 5. Toca amb la flauta la cançó “Els 3 animalets”. Interpretem la cançó seguint els tempos indicats... que és com deguem estudiar-la: de menys tempo a major fins arribar a la velocitat indicada.

Anotacions:

Pàgines 24 i 25 Música al Barroc/ Acompanyaments amb I i V/

Preludi i Rondó/ Concerto Finale Sessió_____ Data:______

U.11 ”Les trompes de la Pau”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar de forma col·lectiva • Conèixer el període musical

anomenat BARROC • Relacionar les notes amb els

graus • Iniciar l’estudi dels acompanya-

ments per graus • Investigar termes musicals • Aplicació de diferents papers a

una audició donada.

• Cançó “Les trompes de la Pau” (cpt).

• Cant col·lectiu (pr). • Els graus de l’escala (cpt) • Acompanyament per graus

(cpt/pr) • Introducció al Barroc • Concepte: Preludi i Rondó • Audició Activa del “Te Deum”

1. Canta “Les trompes de la Pau” 2. Adequa el seu cant al grup 3. Coneix els graus de l’escala 4. Acompanya correctament amb la

lectura dels graus 5. Coneix trets bàsics del Barroc 6. Sap que és un Preludi i Rondó 7. Realitza el seu paper a l’Audició

Activa del “Te Deum” de M.A. Charpentier

Encetem a esta unitat l’estudi del Barroc, la introducció a l’harmonia partint dels acompanyaments basats en els graus, una mena d’homenatge rudimentari a la tècnica del Baix Continu que caracteritzà el Barroc. 1.Cantem.

Hem volgut utilitzar una melodia coneguda que forme, alhora, part del repertori més accessible i difós per presentar el BARROC . Per eixos motius hem fet servir el “Te Deum” de Charpentier. La lletra la ha posada –com en altres ocasions- el nostre amic Alfons Cleries. Gràcies Alfons¡

2.Acompanyem amb la flauta o amb els instruments de placa Una vegada coneguda la peça treballem l’acompanyament basant-nos en els graus. Teniu un doble disc en color que els relaciona, l’exterior els graus i l’interior les notes per al to de DO. Podem jugar amb l’alumnat a repassar el nom de les notes en sentit ascendent o descendent entre tots, i fer un responsori: diguem una nota i ens contesten el grau i/o a l’inrevés . Allò principal és que l’alumnat s’adone del convencionalisme i que retinga: I=DO i V=SOL. 3. Busca al diccionari les paraules “Preludi” i “Rondó” Convidem l’alumnat a buscar estos dos termes i que ho fiquen amb les seus pròpies paraules a esta activitat. Preludi: es una peça musical breu sense forma predeterminada i que s’utilitzava per encetar un concert, així afinar els instruments i també per a preparar la tonalitat de la peça a la que avançaven, tambés es solia fer improvissat. Rondó: (del francés “rondeau”, rotgle per ballar), es una forma musical en la que un tema musical reapareix alternant-se amb altres temes diferents 4. Concerto Finale. Escolta el preludi de l’obra “Te Deum” de Charpentier i participa de la següent forma Amb l’audició de la peça proposada realitzem l’acompanyament seguint les indicacions del llibre a mode de rondó: intercalem la tornada cantant la cançó i fem els temes intercalats amb la percussió corporal.

Anotacions:

Pàgines 26 i 27 Instrumentació/Audició activa/Qüestionari

Pachelbel/Lectura seguint forma musical Sessió_____ Data:______

U.12 ”Pachelbel” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar col·lectivament • Conèixer la música de Pachelbel • Preparar una instrumentació

polifònica • Interpretar diferents papers al

si d’una peça musical • Cantar sobre un obstinat • Emprar l’obstinat per seguir

l’audició • Mostrar comprensió d’allò

treballat amb un qüestionari • Realitzar la síntesi d’allò

treballat.

• Cançó “Pachelbel” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Instrumentació col·lectiva (cpt) • Obstinat (cpt) • Text rimat sobre la vida de

Pachelbel (cpt) • Seguiment de l’audició (pr) • Respondre el qüestionari (pr) • Aplicació d’allò treballat (pr) • Valorar les aportacions individuals

en benefici del grup (act)

1. Canta “Pachelbel” . 2. Participa correctament a la

instrumentació col·lectiva. 3. Afina l’obstinat. 4. Segueix l’audició amb el suport

d’un text rimat sobre la vida de Pachelbel.

5. Respón el qüestionari. 6. Aplica allò treballat. 7. Valora les aportacions individuals

en benefici del grup.

Dediquem esta unitat a treballar des de totes els vessants una peça musical del barroc. D’una banda una cançó original d’Enric Moltó creada per a esta unitat en concret. Partint d’ella treballem el cant i la interpretació instrumental, una instrumentació bassada en el obstinat del cànon de Pachelbel. A gaudir! 1.Cantem.

Atenent al cant i l’afinació pertinent treballem esta cançó a la qual afegirem després l’acompanyament instrumental preparat 2.Toquem Treballem les diferents seccions de l’acompanyament amb flautes i plaques per arribar a completar la peça instrumentada. 3.Fem 2 grups: un canta i l’altre toca Una vegada treballat tot per part de tots passem a la distribució de diferents papers en mode cooperatiu per tal d’aconseguir amb diferents tasques un resultat únic fruit del treball conjunt. 4. Cantem el següent obstinat: DO’ SOL LA MI FA DO FA SOL

Cantem el següent obstinato que es la base de l’anomenat “Cànon –i giga-“ de Pachelbel 5. Ara el mateicx amb lletra, mentre escoltem el Cànon de J. Pachelbel (1653-1706):

Acoblem ara la lletra que us indiquem a l’obstinat treballat a l’activitat anterior. Després acoblem el nostre cant a l’audició de la peça. Podem preparar l’audició del cànon d’aquesta forma. Cal deixar clar que la utilització d’un recurs com aquest es bassa en la motivació de l’alumnat amb la utilització d’una lletra que en aquest cas fa referència a la música i a l’autor, que en cap cas és la lletra de aquesta peça i per tant cal que evitem falses associacions per part l’alumnat, aleshores cal que ho deixem clar. Una forma de deixar clar que la lletra és un afegit és que escoltem el cànon a l’arribar a l’activitat 4 i que després d’escoltar-lo ens indique l’alumnat quines melodies o melodia recorden. A l’acabament de l’activitat 5 podem realitzar una última audició –sense lletra, però on si que té cabuda el cant amb les notes de l’obstinat- i que reforcem les indicacions de que la peça és sols el “cànon”. 6. Contesta

Revisem la comprensió de l’alumnat proposant-los que contesten a les següents preguntes bassades en la lletra de l’activitat 5 7. Tornem a escoltar el cànon tocant ara la flauta i cantant la cançó “Pachelbel” de la següent forma: ABCDABCD... Participem formant part de la música. Seguim la forma treballada (ABCD...) anem fent les intervencions indicades. Podem fer tot l’alumnat tots els papers o bé distribuir-los per grups que caldrà que tinguen en compte el moment de la seua intervenció.

Anotacions:

Pàgines 28 i 29 Cànon/Danza de las Hachas Sessió_____ Data:______

U.13 ”O dolces campanes”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer melodies d’altres indrets • Acompanyar adequadament amb

instruments • Dominar la forma cànon • Conèixer un exemple de Música

d’altres temps amb una dansa • Seguir la forma musical

mitjançant la dansa

• Cançó “O dolces campanes” (cpt).

• Cant a cànon (pr). • Acompanyament instrumental • Moviments dansa • “Danza de las hachas”

1. Canta “O dolces campanes”. 2. Canta a cànon . 3. Manté el ritme de

l’acompanyament 4. Sap els moviments de la “Danza

de las hachas” 5. Valora i respeta la intepretació

de la dansa 1. Cantem a cànon.

Vos proposem per a esta unitat un bonic cànon holandes. La proposta de treball del cànon la complementem amb una instrumentació a la següent activitat 2. Acompanyem amb flauta i instruments de placa. Treballem les diferents veus i distribuïm la seua interpretació entre l’alumnat per muntar l’orquestra escolar. 3. Recorda Allò principal és que l’alumnat retinga amb les seues pròpies paraules el que és un cànon, encara que li oferim una descripció vàlida. 4. Realitzem els següents moviments

Treballem els moviments proposats seguint el ritme marcat com a treball previ de la dansa de l’activitat següent

5. Ara, ballem la “Danza de las hachas” de Joaquín Rodrigo, seguint l’estructura ABCDA La “Danza de las hachas” forma part de l’obra “Fantasía para un gentilhombre” del mestre Rodrigo.

El que us propossem ara es realitzar els moviments treballats anteriorment organitzats al voltant de l’estructura de la peça de forma que siguen la nostra particular interpretació de la “Danza de la Hachas”. Caldrà que la posció inicial de la dansa i els següents desplaçaments a l’espai els adapteu a la vostra realitat. En la nostra experiència particular, la posició inicial ha estat dues files paral�leles cara a cara, quan una es meja avant l’altra ho fa enrere i viceversa de forma que arribat el moviment “d” de xocar les mans arriben còmodament.

La peça treballada es fonamenta en un motiu de huit compassos que es reprén de forma reiterativa pels diferents instruments del grup. El motiu en sí té dues parts de quatre compassos la qual cosa ens pot permetre realñitzar els moviments “a” i “b” així: en la primera part –quatre primers compassos- les dues files es mouen en un sentit –mentre uns caminen avant, pel fet d’estar cara a cara, els altres retrocedeixen. Desfan el camí a la segona part del motiu. En arribar a “c” com que són quatre els compassos del motiu, poden fer els colps a l’aire descrivint un quadrat. Al “xocar de mans” procurarem adjustar la intensitat a la de la música. Aquestos quatre moviments els realitzarem cíclicament. A la fí de la peça podeu realitzar una mena de reverència al rallentando final per marcar amb elmoviment la fí de la dansa. Us oferim ara l’estructura de la peça –segons nostra audició, i que ens perdone el mestre Rodrigo si no es així-, amb ella podeu realitzar l’adpatació que considereu:

A Tutti

B Trompeta

C Guitarra

D Flauta i oboé Repetició a inici

A Guitarra

B Greus

C Guitarra

D Flauta

A Tutti

B Guitarra

C Tutti

Anotacions:

Pàgines 30 i 31 Inst. Corda Sessió_____ Data:______

U.14 ”Jo tinc una perereta” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer cançons populars valencianes

• Reconèixer els instruments de corda

• Saber els tres grups d’instruments de la família de la corda

• Diferenciar parts bàsiques dels instruments de corda

• Cançó “Jo tinc una perereta” • L’armadura • Instruments de la família de

la corda • Dictat tímbric • Tècniques per sonar la corda • Identificació parts de

instruments de corda

1. Canta “Jo tinc una perereta” 2. Empra l’armadura 3. Coneix visualment els

instruments de la família de la corda

4. Discrimina tímbricament instru-ments de corda

5. Coneix de quines tres formes es produeix el so amb els instruments de corda

6. Identifica les parts d’un instrument de corda

1. Cantem. Cantem ara esta bonica cançó valenciana a la qual hem inclòs tres lletres. Podem treballar: l’armadura, DC, signe de

repetició i el sib. 2. Escriu el nom dels instruments de la família de la corda

Els instruments dibuixats són els següents: Arpa; Piano; Violí; Viola; Violoncel; Guitarra; i Contrabaix; 3. Ara, escolta i escriu l’instrument que haja sonat

Escoltarem diferents audicions on destaque algun instrument d’aquesta família i on cal que l’alumnat ens indique el nom de l’instrument que destaca i a quin grup pertany. En la nostra experiència hem trobat interessant peces de diferents autors, bandes sonores,...músiques que es poden explotar per realitzar audicions a l’escola, tasca sempre agraïda si es fa en grup, doncs els esforços es reparteixen i el gaudir es comparteix, optimitzant recursos...i moral¡ Vos deixem unes línies a continuació per poder anotar les que hagueu emprat:

1._____________ 2._____________ 3._____________ 4._____________

4. Completa amb les paraules: Els instruments de CORDA es divideixen en tres grups: -Corda FREGADA: Per a que sonen cal FREGAR les cordes amb un ARC -Corda POLSADA: Per a que sonen cal POLSAR les cordes amb els DITS -Corda PERCUDIDA: Per a que sonen cal PERCUDIR les cordes mitjançant un MECANISME 5. Relaciona els instruments amb la columna del centre: Violí Corda percudida Arpa Piano Corda fregada Contrabaix Guitarra Corda polsada Violoncel 6. Assenyala les parts d’un instrument de corda.

Cal que indiquem a cada caixeta la part de l’instrument que assenyala. En sentit de les agulles d’un rellotge són: arc, cordes, mànec, caixa de ressonància i pont.

Anotacions:

Pàgines 32 i 33 Un-tiri/ Vivaldi Sessió_____ Data:______

U.15 ”Un senyoret de València”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer cançons populars valencianes

• Emprar el grup rítmic un-tiri • Conèixer trets de la vida de

Vivaldi • Interpretar peces musicals

interessants • Identificar diferents temes

musicals mitjançant l’audició • Recordar cançons treballades

anteriorment

• Cançó “Un senyoret de València” (cpt).

• Grup un-tiri (pr). • Trets de la vida de Vivaldi • Tema de “La Primavera” • Interpretació amb flauta • Audició peça musical del barroc • Cançó “Ja estem en Primavera”

1. Canta “Un senyoret de València” 2. Comprén grup un-tiri (pr). 3. Coneix trets de la vida de Vivaldi 4. Interpretació amb flauta el

tema de “La Primavera” 5. Escolta atentament una peça

musical del barroc 6. Recorda “Ja estem en

Primavera”

En aquesta unitat introduïm la figuració : UN-TIRI. A més a la fí apareix l’adapatació d’un fragment del concert “La Primavera” inclòs a “Les quatre estacions” d’Antonio Vivaldi 1.Cantem.

Un cançó popular i coneguda la qual presenta dificultats per afinar correctament. Les lletres populars sol resultar interessants , de segur que hi ha més versions igual de sucoses o més d’aquesta cançó. 2.Observa Cantarem varies vegades la síl�laba UN-TIRI de forma aïllada i observarem la seua transcripció. Podem observar al dibuix com la relació amb una carrera d’obstacles ens pot fer vore com la seqüència de la carrera: bot i dues passes produeix un ritme UN-TIRI. Per practicar la lectura de la nova figura podem realitzar la lectura rítmica de la cançó. 3. Completa: El ritme un-tiri és la combinació d’un silenci de semicorxera i dues semicorxeres. 4. Contesta On va nàixer Vivaldi? A Venezia Quina és l’obra més coneguda de Vivaldi? Les quatre estacions L’havies escoltat alguna vegada? Recordes quan? Saps quina tasca fa un copista? (Una ocasió per investigar... o bé per dir-los que creuen que significa eixa paraula i que deduesquen el significat i després el centrem). 5. Toca amb la flauta la “introducció” i canta el “tema” La INTRODUCCIÓ és el pentagrama superior, compteu amb la repetició; el segon pentagrama és el TEMA. 6. Escolta el primer moviment de “La Primavera” de Vivaldi i apunta les vegades que esoltes la “introducció”__ i el “tema”__. 7. Recorda la cançó “ja estem en primavera” del llibre 1.

Anotacions:

Pàgines 34 i 35 Cànon / Família Percussió Sessió_____ Data:______

U.16 ”John Brown”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Reconèixer els instruments de percussió.

• Reconèixer els instruments escolars i les seues famílies.

• Fer us del cos com a instrument de percussió

• Valorar la veu com a instrument preat i del qual cal tenir cura, al parlar i cantar, de no forçar-la.

• Cançó “John Brown” (cpt) • Cant a cànon • Identificació visual de dibuixos

d’instruments de percussió. (pr) • Descripció del material de

construcció dels instruments de percussió. (cpt)

• Audició de fragments destacats de la família percussió. (act)

• Identificació auditiva dels instruments d’aquesta família. (pr)

• Memorització dels noms dels instruments de precussió de l’orquestra. (cpt)

• Classificació dels instruments d’aquesta família. (cpt)

• Atenció al cant (act)

1. Canta “John Brown”. 2. Canta a cànon 3. Identifica als dibuixos els

instruments de percussió. 4. Indica el material de construcció

dels instruments de percussió. 5. Escolta música on destaca la

família de la percussió. 6. Identifica auditivament els

instruments d’aquesta família. 7. Memoritza els noms dels

instruments de percussió de l’orquestra.

8. Classifica els instruments d’aquesta família.

9. Mostra atenció al cant.

Esta unitat la dediquem a la família de la percussió. Puguem trobar moments destacats d’esta família a peces com la “Guia per a oïents jove” de Benjamin Britten; La “Marxa Eslava”; “Capriccio Italià”; “Obertura Festiva” (D. Shostakovich); “Redoble de timbals” (Haydn); “Bolero” (Ravel); “Porgy and Bess” (G. Gershwin), entre altres

1.Cantem.

Interpretem ara aquesta cançó de la qual cal que identifiquem la forma: CÀNON. 2. Acompanyem la cançó amb percussió corporal Emprem ara la percussió del cos per realitzar la cançó. Observeu com separem la part A de la B i a cadascuna emprem dos instruments diferents. Per a l’A palmes i tòrax i per a la part B les cames i els peus. Puguem començar per declamar la lletra a ritme i anar introduint poc a poc els instruments indicats 3.Observa i escriu el nom, material (m,f,p) i classificació (d,i) dels següents instruments Indiquem els instruments en orde lineal: -Aro (m/i); caixa (p,i); Bombo (p,i) -Plats (m/i); triangle (m,i); castanyoles/postisses (f,i) -Xilòfon (f/d); carilló (m,d); maraques (f,i); timbal (p,d)

Anotacions:

Pàgines 36 i 37 BACH Sessió_____ Data:______

U.17 ”Johann Sebastian”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Interpretar la Música de Bach • Conèixer trets de la seua vida • Interpretar un musicograma de

Música de Bach • Respondre a qüestions bàsiques

sobre la vida de Bach

• Cançó “Johan Sebastian” (cpt).

• Cant col·lectiu (pr). • Instrumentació

d’acompanyament • Musicograma “Badinerie” • Qüestionari sobre Bach

1. Canta “Johan Sebastian” 2. Toca adequadament la instru-

mentació d’acompanyament 3. Segueix el musicograma sobre la

“Badinerie” 4. Respón correctament qüestionari

sobre Bach 1.Cantem.

Fem 2.Toquem el següent acompanyament:

Johann Sebastian BACH Lammerhirt nasqué a Eisenach el 21 de Març de 1685 (Alemanya adoptà el calendari gregorià el 1701, a l’època actual eixe dia es correpón amb el nostre: 31 de MARÇ.) al sí d’una família que ha tingut importants músics al llarg de més de dos-cents anys. Amb 9 anys es quedà orfe, fent-se càrrec d’ell el seu germà Joseph-Christoph (que fóra alumne de Pachebel). Als 14 anys canta al cor de Saint Michel de Lúneburg on sent els millors organistes del moment. Als 17 anys li canvia la veu i deixa el cor iniciant la carrera de músic. Del 1707 a 1720 escriu cantates i “Els concerts de Brandemburg”. Al 1721 es casa per segona vegada amb Anna Magdalena Wilcken, a qui esciru un bell llibre de peces senzilles per a teclat. Del 1723 al 1730 escriu les seues obres mestres religioses. “Passió segons Sant Mateu”, “Passió segons Sant Joan”, “Misa en Si”, “Oratori de Nadal”... Al 1741 es retira de la vida pública amb problemes de visió. Mor el 1750. La seua obra és oblidada excepte per uns pocs entessos (Beethoven, Mozart,...) fins que el 1829 Félix MENDELSHONN la redescobreix per al gran públic. 3. Escolta la peça “Badinerie” i toca la pulsació, AABB

Escoltem ara la “Badinerie “ de la suite Nª 2 de Bach. Us hem preparat un acompanyament seguint la pulsació amb diferents instruments corporals que us pot valdre per realitzar l’audició de forma activa. És senzill i resulta motivador. 4. Marca la resposta correcta -BACH nasqué a Alemanya al 1685 -L’obra de BACH és “El Concert de Brandemburg” -Bach dedicà un llibre per a teclat a “Anna Magdalena” -Les obres de BACH tenen principalment un caràcter “religiòs”

Anotacions:

Pàgines 38 i 39 Haendel/Tònica-Dominant/Conclussiu-suspensiu Sessió_____ Data:______

U.18 ”Canticorum Iubilo”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer les formes: eco, ostinato, lied, canon i rondó.

• Conéixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Dominar i usar els instruments corporals, percussió menuda, membranes i làmines

• Cançó “Cantem alegres” (cpt) • Identificació de les frases d’una

melodia. (pr) • Forma LIED. (cpt) • Lectura de trets de la vida de

Händel. (cpt/pr) • Valoració del coneixement del

patrimoni musical. (act) • Realització de l’acompanyament d’una

melodia combinant perc corp i flauta(pr)

1. Canta “Cantem alegres” 2. Identifica les frases d’una

melodia. 3. Reconeix la forma LIED. 4. Coneix trets de la vida de Händel. 5. Valora el conéixemnt del

patrimoni musical. 6. Realitza l’acompanyament corporal

d’una audició.

1. Cantem: Aquesta és la melodia del “Canticorum Jubilo” fragment de l’oratori “Judas Maccabeus” de George Händel. La

lletra l’ha adaptada a la melodia Alfons Clèries. Amb aquest fragment treballarem la forma musical LIED. Com us adonareu hi apareixen dues frases que es corresponen amb els pentagrames: “A” el primer pentagrama, i “B” el segón. “A” torna a aparèixer al realitzar el D.C. marcat a la fí del segón pentagrama. S’origina així la forma ABA que anomenem forma LIED. Hem respectat a la segona línia de text de la cançó la lletra original en llatí per tal de donar a l’alumnat l’oportunitat de tindre contacte amb esta llengua mare de totes les romàniques.

Georg Friedrich HÁNDEL Taust nasqué el 23 de Febrer de 1685 a HALLE (Alemanya). El seu pare no volia que estudiara música i hagué d’amagar-se un clavicordi a l’andana, s’interessa per l’òpera i el millor lloc per saber fer-ne en eixe moment era Italia, on anà i aprengué amb 21 anys. Als vint-i-cinc viatja a Anglaterra on es queda a viure nacionalitzant-se anglés als 41 anys. La seua música és d’una gran qualitat tècnica alhora que té una gran acceptació per part del públic, públic a més molt variat. Al 1753 es queda cec. Mor el 1759 sent soterrat a l’Abadia de Westminster. Händel composa música per orquestra, grups de cambra, opera i oratoris. 2.Fem sonar els quatre primers compassos de la cançó. Et dona sensació de final? Ara canta del cinc al huit. I ara?

Realitzem el cant dividint el fragment en 2 de quatre compassos amb final en nota diferent i deixem que l’alumnat opine sobre la sensació que els produeix en quan a tipus de final, deixant que s’expressen amb les seues pròpies paraules sobre aquesta sensació. En acabat parlarem dels conceptes qe emprem al món de la música per referir-nos-en. Quan una peça o frase musical acaba en una nota tònica, diguem que té un final CONCLUSSIU. Si acaba en qualsevol altra nota el seu final és SUSPENSIU 3. Toquem amb flauta i percussió corporal “la Rejouissance” de la “Música per als Reials focs d’artifici” de G.F. Haendel Seguim allò indicat en la partitura, que com veiem esta dividida en part “A” i part “B” la primera és totalment melòdica i esta pensada per interpretar-la amb flauta, la segona (B) combina la percussió corporal amb flauta a la seua fí: El que cal tindre en compte és que a l’inici de “B” farem els primers compassos –on cal tocar amb els dits- sols amb la mà esquerra mentre que amb la dreta toquem el ritme indicat. De igual forma mentre toquem els compassos pertanyents als “peus” aprofitarem per agafar la flauta i poder tocar així els compassos que li continuen.

Anotacions:

Pàgines 40 i 41 Grup ti-tai/ Gran Concerto Sessió_____ Data:______

U.19 ”Canta i toca”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar en grup • Emprar el grup rítmic ti-tai • Treballar obstinat ritmic amb

perc corp • Interpretar peces musicals a 3

veus rítmiques • Identificar diferents grups

rítmics a la partitura • Interpretar amb flauta • Aplicar allò treballat

• Cançó “Canta i toca” (cpt). • Grup ti-tai (pr). • Treballa obstinat rítmic • Interpreta una polirítmia a 3 veus • Interpretació amb flauta • Gran Concerto

1. Canta “Canta i toca”. 2. Empra correctament el grup ti-

tai 3. Treballa obstinat rítmic 4. Interpreta una polirítmia a 3

veus 5. Interpreta amb flauta 6. Gran Concerto

1.Cantem. La cançó que tenim al davant és un cànon que es pot interpretar amb el num. d’entrades que vulgam fins i tot una per

compàs, donat que sempre està en l’acord de Fa M. 2.Observa: Introduïm ací el concepte de corxera + negra amb puntet utilitzat en la cançó. 3.Escriu paraules planes de 2 síl·labes per al ritme ti-tai.

És una forma de treballar el ritme de la cançó basant-nos en el llenguatge. 4. Cantem en 3 grups

Realitzant un senzill obstinat ritmic de percussió corporal cantem en grups . Podem cantar primer tots junts i després per grups, fent canvi de grups. També podem afegir un 4t grup que cante la cançó “canta i toca”.

5. Cantem en 3 grups Per facilitar l’esemble aniran entrant els grups progresivament. Podem fer l’obstinat anterior.

6. Contesta a: el 2

b: el 3

7. Toca la cançó amb flauta Podem tocar-la també en cànon.

8. Gran Concerto Amb 3 grups: Interpretem la polirítmia del ex. 4, després toquem amb flautes i acompanyem amb plaques, i

finalment mantenint l’acompanyament, substituïm la flauta per veus.

Anotacions:

Pàgines 42 i 43 Oca Musical Sessió_____ Data:______

U.20 ”El dilluns jo no treballe”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar individualment i

col.lectivament les cançons programades.

• Tindre cura de la interpretació. • ESTIMAR LA MÚSICA

• Cançó “el dilluns...”(cpt) • Cant en grup. (pr) • Realització d’un repàs general.

(pr/cpt/act) • Valoració del conéixe-ment del món

de la música com a porta oberta a codis i cultures diferents, fa-cilitador d’intercanvis socials on es demostra que l’aportació de cadascú és necessària i alhora no és impres-cindible. (act)

• Valoració de la diver-sitat cultural com a riquessa de l’experièn-cia humana.(act)

• Valoració que l’assaig com a treball diari està per damunt del resultat de l’última interpreta-ció. (act)

1. Canta en grup “el dilluns...” 2. Demostra els seus conéixements a

un repàs general. 3. Valora el conéixe-ment del món de

la música com a porta oberta a codis i cultures diferents, fa-cilitador d’intercanvis socials on es demostra que l’aportació de cadascú és necessària i alhora no és imprescindible.

4. Valora la diversitat cultural com a riquesa de l’experiència humana.

5. Valora el fet que l’assaig, com a treball diari, està per damunt del resultat de l’última interpretació.

Arribem a la unitat número 20 de FA SOL 5 i volem que siga de forma festiva. Hem preparat una cançó de tancada que té aquest caràcter fester i un joc “L’Oca Musical”. A l’”Oca musical” es juga seguint les indicacions dels signes que hi són al llibre de l’alumnat: hi ha ritmes per a tocar (que poden ser variats al gust dels qui participen, podent tindre una recull de ritmes per a tal ocasió), hi ha també preguntes a realitzar les quals les tindreu que realitzar vosaltres partint del que hageu treballat (a la nostra experiència hem fet servir el glossari i dades tretes de les ressenyes sobre autors i peces musicals treballades, per exemple: ¿quina durada té la figura de negra?; ¿com s’anomenen les figures del grup rítmic llegit com a TIRITIRI?, ¿qui escriví els “concerts de Bandemburg”? ¿qué vol dir “Andante”? ¿qué és una escala Major? ¿qué és un cànon?...), cal també cantar, i seguir el que indique la taula de joc. Podeu realitzar el joc en grups i com a recurs que és adaptar-lo per al seu ús a qualsevol nivell que vulgueu treballar-lo.

1. Cantem Anem a gaudir d’aquesta cançó¡

2. Juguem al joc de l’OCA MUSICAL seguint les indicacions:

Us oferim aquest joc del qual hem parlat a l’inici de la unitat. Us caldrà comptar amb un dau i fitxes per marcar la posició de cada equip.

Ací acaba aquesta unitat que vos pot servir per continuar el joc de la Oca en el sisé curs. Esperem que us haja estat útil.

QUE TINGUEU BON ESTIU I QUE EL CAMÍ US SIGA BÓ¡

Anotacions:

MAPA DE CONTIN

GUTS - FASO

L 6 versió 2009

Unitat

Pàgines

Cançons

Conting

uts/Activitats

1 4,

5 “M

arechito”

Repàs/Valors figures/digitació i escala amb flauta

2 6,7

“Albaes”

rai-cata, racata,-cata/ritme de tabal/Albaes/Investiga patrimoni local

3 8,9

“Quan l’octubre”

Pentatonia/CLASSICISME/Músicograma/Haydn/Control

4

10,11

“Das klinget”

Mozart/Musicograma

5

12,13

“Picaina”

Moros i Cristians/Acompanyam

ent Plaques/Ritm

es de percussió/ Flauta sol#/Instruments Percussió

6 14,15

“Ludwig Van Beethoven”

Beethoven/flauta/Partitura perc menuda

Nadal 7

16,17

“Ding, dong, m

errily”

Cançó de Nadal/Orquestra Escolar-sib/Qüestionari H

istòria

8

18,19

“Ja arriba la tartana”

Pregunta-Resposta/Romanticism

e/Verdi/treset/ gest 4/

4

9

20,21

“Tanhauser”

Wagner/digitacions flauta/Trio “L

ohengrin”/Preguntes W

agner

10

22,23

“Tres hojitas”

Saint-Saëns/ A

udició amb lectura ritmica/Investigació web/Repàs escala

Pau 11

24,25

“Una aposta per la Pau”

Pau/Instrumentació per a flauta/Instruments convencionals/ /Control d’historia: Compositors

12

26,27

“La Primavera”

Cant a 2 veus/Música s.XIX

- Txaicovsqui / Ritm

ograma “D

ansa Russa”/ Control

13

28,29

“El Príncep Igor”

Borodin-N

acionalisme Musical/Sum

a de figures/Tessitures humanes/Paraules creuades tema història música

Pasqua 14

30,31

“La tarara”

Bicinia/Quadre família instruments/Dvorak-Simf.N

ou M

ón/ Qüestions D

vorak

15

32,33

“Per la flor del lliri blau”

Canvi de compàs/Mussorgski /Sonorització del conte “Per la flor del lliri blau”

16

34,35

“Aquí allí”

Gestos cançó/ D

ictat melòdic sugerit//Im

provisació instrumental

17

36,37

“Oh when the saints”

Roda d’acords I IV V /Música sX

X/Nom

enclatura anglo-germànica/Enigm

a musical/Im

provisació

18

38,39

“Quin bon dia 2+3+

5”

Canvi de compàs/Partitura no convencional

19

40,41

“Cansat d’estudiar”

Evolució m

úsica s.XX/ A

companyam

ent instrumental/Agrupacions musicals/Investigació

Estiu 20

42,43

“GAUDEAMUS”

Instrumentació/Himne/GAUDIR

Pàgines 4 i 5 Repàs/Valors figures/digitació i escala amb flauta Sessió_____ Data:______

U.1 ”Marechito”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Memoritzar les cançons progra-mades, respectant la interpretació pròpia i dels i les companyes.

• Dominar els trets del solfeig adequats a les figures rítmiques i l’àmbit del nivell.

• Repassar l’àmbit bàsic de la flauta • Recordar la digitació de la flauta dolça

• Repassar l’escala

• Cançó “Marechito” (cpt) • Acompanyament corporal de la cançó (cpt/pr)

• Realització adequada dels acompanyaments treballats. (act)

• L’escala amb la flauta (cpt/pr) • Cant de l’escala major

1. Canta “Marechito”. 2. Fa l’acompanyament corporal de la

cançó 3. Realitza amb cura els acompanya-

ments proposats. 4. Calcula correctament la

correspondència entre figures 5. Recorda la digitació amb flauta de

l’àmbit diatònic entre do i re’ 6. Toca l’escala amb flauta

1.Cantem i toquem amb la flauta.

Aquesta és una cançó acumulativa d’En Jos Wuytak. Per tal de realitzar el ball menejarem cada vegada una part diferent del cos, i anirem acumulant els moviments i la lletra. Una vegada treballada rítmicament i cantada podem repassar la flauta tocant-la, doncs el seu àmbit és el pentacord do-sol, tasca que podem deixar per a després de les activitats 4 i 5 si el que preferim és repassar prèviament la flauta.

2.Recorda i completa: Recordem el significat de dos grafismes que apareixen a la cançó: el grup rítmic un-tiri i el signe de calderó. Cal completar a l’activitat quines figures formen el grup rítmic abans citat. 3. Observa i completa: Repassem l’equivalència de durada de les figures amb esta piràmide. 4. Uneix amb fletxes Unim amb fletxes cada pentagrama amb la digitació corresponent. Completant els tres quadres tinguem anotades les digitacions de l’àmbit: do-re’ 5. Escriu l’escala en sentit ascendent i descendent i toca-la amb la flauta: Repassem l’escriptura musical primerament i després agafem la flauta per tocar l’escala en els dos sentits. Podem aprofitar el fet d’haver treballat la digitació en l’anterior activitat i recolçar així el fet de tocar. Una vegada repassada les digitacions i l’escala podem provar de fer la cançó de hui. I també aprofitar per repassar cançons que ja coneguem de cursos anteriors.

Anotacions:

Pàgines 6 i 7 RAI-CATA, RACATA,-CATA. Albaes Sessió_____ Data:______

U.2 ”Albaes”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Escoltar, reconèixer, reproduir i entendre cèl·lules rítmiques amb les figures rítmiques i signes musicals del nivell.

• Respectar i conèixer el nostre patrimoni musical.

• Mostrar interès i respete vers les audicions programades.

• Cançó ”Anem a cantar albaes” (cpt) • Figures RAICATA i CATA (cpt/pr) • Les albades (cpt) • Coneixement del grup de persones

que hi intervenen a les “albaes” (cpt)

• Realització de la lletra d’una “Albà” (pr).

• Coneixement del patrimoni propi. (pr/cpt)

• Demostra interès pel coneixement dels autors tractats. (act)

1. Canta ”Anem a cantar albaes” 2. Coneix RAICATA i CATA. 3. Sap el que són les “albaes”. 4. Coneix el grup de persones que hi

intervenen a les “albaes” 5. Realitza la lletra d’una “Albà” . 6. Coneix el patrimoni propi. 7. Demostra interés pel conéixement

dels autors tractats.

Arreu de la nostra terra hi ha gent que amb la seua tasca desinteressada ens ha permès tindre contacte amb un patrimoni que sense el seu esforç haguera desaparegut. De vegades aquestes persones formem part de col�lectius més o menys organitzats formalment, altres vegades són curiosos que van per lliure que estimen les manifestacions d’esta terra que ara poblem nosaltres i les mantenen vives i les difonen. Són gent d’ací i d’allà, nascuda a qualsevol indret i que ha estimat les diferents manifestacions culturals d’esta terra nostra i recreant-les les han fetes seues i de tots i totes a qui ens han arribat. 1.Cantem.

La melodia que us presentem és de les “albaes” de l’Horta. La lletra és de Salvador Hurtado, pare, qui gustosament ha fet de versador per a l’ocasió.

2.Observa Repassem ara els grups rítmics més emprats als compassos de subdivisió ternària: PAS-TA; RAI-CA-TA i –CA TA.

3. Llig Llegim el fragment del llibre dedicat a les “albaes”, resumit de la informació següent: les “albaes” són cants populars de la nostra terra. A les comarques de Castelló les albaes són cants corals de caire religiós. A l’Horta i altres comarques són cants de festa laica. Tractarem ací d’aquestes últimes.

Les “albaes” es canten les nits de festa, passant casa per casa dels homenatjats (festers, festeres...) una colla de gent acompanyada per cantadors-res (solen anar 2), tabaleter, dolçainer, versador –qui inventa la lletra per al moment i la persona- i “llistero” –qui replega informació per al versador de la gent a qui es fa ”l’albà”.

Aquesta és una mínima ressenya d’allò que són les “albaes” i de la gent que hi intervé normalment.

4. Toca el ritme del tabal Emprem els instruments que tinguem més a mà per tal de interpretar el ritme de tabal que acompanya les “albaes”: toquem amb les cames i els peus! 5. Investiga si al teu municipi es canten Albaes i contesta Que fa el versador? I el llister?

Com sabeu el versador s’encarrega de crear la lletra que serà cantada al moment i la forma que li donarà per a quadra-la amb la melodia és: A BB C D E

El llister replega la informació per a que el versador puga fer la seua tasca

Tractem ara de investigar una miqueta el patrimoni de cada lloc. Caldrà que l’alumnat es pose en contacte amb gent major per tal que els informe.

A la nostra terra hi ha molta varietat de cants: “El Misteri d’Elx”, els cants dels pelegrins de Les Useres, les cançons de batre...

Podem convidar l’alumnat a investigar quins són els cants tradicionals d’on viu i d’altres llocs. I convidar-los a investigar “de camp”, no sols a buscar a la Wikipèdia o altres webs o enciclopèdies –físiques o virtuals-, si no animar-los a consultar a les veritables fonts: els nostres MAJORS!

De vegades la música popular forma part d’obres per a orquestra o, principalment banda. Destacarem alguns autors d’obres d’aquest tipus: Leopoldo MAGENTI, Josçé SERRANO, Rafael TALENS, Amando BLANQUER, Bernardo ADAM FERRERO, Lluís BLANES...

6. Inventa una lletra per a la cançó. Inventem una altra lletra per al a cançó respectant el nombre de síl�labes de cada vers i el nombre de versos. I la més guapeta la podem cantar entre tots. Recordeu que són lletres de festa... i que poden parlar de l’actualitat de la classe.

Anotacions:

Pàgines 8 i 9 Pentatonia/CLASSICISME/Haydn/Control Sessió_____ Data:______

U.3 ”Quan l’octubre”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar cançó pentatònica • Cantar a cànon • Escala pentatònica • Conéixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Mostrar interés i respete vers les audicions programades

• Cançó “Quan l’octubre” (cpt) • Lectura de trets de la vida de Haydn. (cpt/pr)

• Escala pentatònica • Valoració del conéi-xement del patrimoni musical. (act)

• Seguiment d’una audició mitjançant una recreació gràfica (pr)

1. Canta “Quan l’octubre” 2. Llig trets de la vida de Haydn. 3. Coneix l’escala pentatònica 4. Valora el patrimoni musical. 5. Segueix una audició mitjançant una

recreació gràfica. 6. Contesta un qüestionari sobre

diferetns periodes musicals

La instrumentació del cd esta en Mib, per tant toquem sense la música gravada 1.Cantem.

Asensio Moltó ens ha escrit molt agust la cançó que encapçala la present unitat. Com podeu vore és una senzilla i graciosa combinació de melodia pentatònica amb una lletra treta de les dites populars. Aneu en compte amb les possibles dificultats per entonar que es poden trobar al grup de classe. 2.Observa Les escales pentatòniques estan construïdes amb 5 notes i si repassem els intervals que conté vorem que no hi ha cap semitó, per la qual cosa esta escala es ideal per fer improvisacions, doncs no ens sona dissonant cap combinació. 3.Ara llevem les notes FA i SI dels instruments i acompanya la cançó suaument amb les notes que vulgues Ara llevem les plaques que convertiran els nostres instruments de plaques en “màquines perfectes d’acompanyament”, en veritables instruments pentatònics que ens permetran improvisar els acompanyaments per a la cançó i així investigar diferents possibilitats. Aquesta unitat parlarem del Classicisme. D’una cosa és diu que és clàssica quan resulta exemplar, bella, proporcionada, alhora que senzilla i comprensible. Tots aquestos atributs es corresponen amb la música de Haydn, Mozart y Beethoven, els tres mestres de Viena i que conformen els pilars de la música occidental

Franz Joseph HAYDN Koller nasqué a Rohrau (Austria) el 31 de Març de 1732. Son pare era carretr i sa mare cuinera. Als sis anys s’inicia al cant i dels 8 als 17 canta a la catedral de Sanrt Esteve (Viena). Quan als désset anys li canvia la veu comença a donar classes particulars de música, coneguent gent influent i aconseguint estabilitat econàmica. Inicia una gran amistat amb Mozart el 1782 (Haydn era vint-i-quatre anys major que ell), i coneix Beethoven l’any 1792. Després vonmgueren anys de viatge, èxits i reconéixements per la seua música. Viatja a Anglaterra els anys 1792, 1794, 1795. Eixe últim any es retirarà de la vida pública. Haydn morí el 31 de Maig de 1809 a Gumpendorf. Fou tan famós i reconegut que quan ell morí, Napolió que feia unes dies que havia invadit el seu país, posa a la porta de la seua casa una guardia d’honor. Haydn escriví m´s de 100 simfoníes, més de 80 quartets, 125 tríos i sonates i més de 20 òperes. Està considerat el pare de la SIMFONIA i de la disposició actual del QUARTET de CORDA. 4. Escolta la “Serenata del quartet per a cordes” de J.Haydn i segueix la pulsació.

Una recreació gràfic d’Enric Moltó i representada per R. Amoraga ens mena al voltant d’aquesta peça. Per tal de seguir-la a cada quadre li donem una durada d’una pulsació. Com a d’altres ocasions dir que aquesta és una recreació gràfica lliure i com a tal no pot substituir la recreació que cadascú faça mitjançant l’audició de l’obra.

5. Relaciona: Primera,.... com a la resta de compassos! MÚSICA ANTIGA -És l’època del virtuosisme i del Baix Continu MÓN CLÀSSIC -Música senzilla, elegant i equilibrada EDAT MITJANA -Imitació de la natura amb veu, pedres, ossos, pals... RENAIXEMENT -El zènit de la música vocal BARROC -Creen la notació musical i creuen que la música és regal diví CLASSICISME -Cant gregorià, bordons, cànons i obstinats

Anotacions:

Pàgines 10 i 11 Mozart/Musicograma Sessió_____ Data:______

U.4 ”Das klinget”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conéixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Cantar amb veu natural i suaument. • Mostrar interés i respete vers les audicions programades

• Cançó “Das Klinget” (cpt) • Valoració del coneixement del patrimoni musical. (act)

• Lectura de trets de la vida de Mozart. (cpt/pr)

• Seguiment d’una audició mitjançant una recreació gràfica (pr)

1. Canta “Das Klinget” 2. Valora el coneixement del

patrimoni musical. 3. Llig trets de la vida de Mozart. 4. Segueix una audició mitjançant

una recreació gràfica.

En 1.Cantem.

Ací us presentem un fragment de “La flauta Màgica” la lletra alemanya és la original, l’altra...una traducció.

L’autor és Mozart. a Mozart El seu nom sencer és Johannes Chrysostomus Wolfangus Theophilus MOZART Pertl. Els dos primers noms (Johannes Chrysostomus) quasi mai els utilitza; el de “Wolfangus” l’utilitzarà en la seua forma germànica “Wolfang” i “Theophilus” el traduí del grec al llatí: AMADEUS, traformant-lo en “Amadeo” si escrivia en italià o e “Amedé” si ho feia en francés. Nasqué a Salzburg el 27de Gener de 1756. Era fill d’un conegut músic i compositor de l’època: LEOPOLD MOZART. La seua infantessa la passa de gires i concerts per les Corts d’arreu d’Europa. Les seues capacitats musicals foren extraordinàries, fent que fòra admirat i envejat: amb una única audició trascriivía una peça. Mostra de la seua intel�ligencia és que un dels jocs que li agradaven practicar era el de parlar pronunciant les paraules invertint l’ordre de les lletres, si volia dir: “cantarem” al jugar havia de dir “meratcan”, cosa molt complicada quan es juga amb frases senceres i no sols amb paraules soltes. Mozart no arribà a tindre estabilitat econòmica i morí als 35 anys, el 5 de Desembre de 1791. Quatre dies abans de la seua defunció li havien concedit el càrrec de Director Musical de la Catedral de Sant Esteve (on havia cantat Haydn 50 anys abans), aquest càrrec li haguera suposat l’estabilitat econòmica de la qual no gaudí en tota sa vida. En quan a les llegendes romàntiques sobre la seua defunció al voltant d’un posible enverinament cal dir que estudis documentats mostren que al certificat de defunció de Mozart el diagnòstic fou “febra reumàtica aguda”, i que el personatge misteriòs que li encomana la realització d’una missa de difunts (personatge descrit així per la pròpia espossa de Mozart) era un advocat -Johann Nepomuk Sortschann- qui era enviat pel Comte Franz von Walsegg-Stuppach amb l’encàrrec d’encomanar al compositor un rèquiem en memòria de la seua difunta esposa qui havia mort amb tant sols 21 anys1. Mozart composà 16 òperes, 41 simfonies i una gran quantitat d’obres de cambra, concerts i sonates. La seua obra barreja habilment perfecció tècnica vitalitat i bellessa melòdica, resultant agradable la seua audició Ajuda a difondre la Música de Johan Sebastian BACH

2.Reconeixes la següent melodia? Saps qui la va escriure? Un fragment de la “Xicoteta serenata nocturna” per vore si l’alumnat la reconeix! 1. Escolta la “Eine Kleine Natchmusic” (“Xicoteta serenata nocturna”) de Mozart i segueix la pulsació

en cada quadre. Seguirem cada quadre a una velocitat de Quadre/Pulsació.

Anotacions:

1 Dades obtingudes de la consulta de l’obra “Los Grandes Compositores” Enciclopedia AA.VV. publicada per Salvat S.A. de Ediciones

Pàgines 12 i 13 Moros i Cristians/Ritmes de percussió/ Flauta sol# Sessió_____ Data:______

U.5 ”Picaina”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Respectar i conèixer el nostre patrimoni musical.

• Realitzar exercicis de polirítmia. • Reconèixer els instruments de l’orquestra i les seues famílies.

• Cançó “Picaina”. (cpt) • Coneixement de la festa de moros i

cristians (cpt) • Interpretació dels ritmes

d’aquesta festa. (pr/cpt) • Realització del SOL # amb flauta

(cprt/pr) • Reforç del coneixement del nom

dels instruments de percussió. (cpt)

• Valoració del coneixement del nostre patrimoni. (act)

1. Canta “Picaina”. 2. Coneix trets de la festa de moros i

cristians 3. Interpreta els ritmes d’aquesta

festa. 4. Realitza el SOL# amb flauta. 5. Recorda el nom dels instruments de

percussió i la seua classificació. 6. Valora el coneixement del nostre

patrimoni.

En esta ocasió cal entonar el “mea culpa”, a l’activitat 1, no es factible fer el cànon, és una errada de text. Ho sentim. 1.Cantem a cànon i toquem amb flauta.

Doncs, cantar sí i tocar amb la flauta també. La digitació de la nota SOL# l’adjuntem ací per recordar d’explicar-la a l’alumnat. 2. Toquem amb plaques i flauta el següent obstinat per a la cançó. Treballem l’harmonització següent com acompanyament de la cançó. Fem-ho amb els instruments que considerem oportuns segons la realitat de cadascu/na La festa de moros i cristians és una de les més arrelades a la nostra terra, principalment a les zones del Sud: Alcoi, Ontinyent, La Vila Joïosa...entre altres. Consisteix en evocar de forma festiva el canvi del domini del territori de mans dels musulmans a mans dels cristianes. Es fan desfilades i es dramatitzen batalles i altres fets antigues.

Hi ha dos tipus de música,. La dels “moros” i la dels cristians.

Aquesta ressenya per conèixer la festa ens permet aprofundir al voltant de les diferents cultures que han poblat la nostra terra. És fàcil trobar mostres d’aquesta època als nostres pobles: topònims, obres hidràuliques –traçat de sèquies-, antigues fortificacions. Es una bona excusa per incidir en la interculturalitat, en afavorir la certesa que els prejudicis ens empobreixen, que de gent bona i roïna hi ha a tots els llocs, i, que cada cultura que coneguem ens enriqueix. 3. Toquem els ritmes:

Aquestos són els ritmes bàsics que acompanyem les desfilades de cadasun dels bàndols a les celebracions de festes de moros i cristians.

4. Escriu el nom dels instruments de percussió i classifica’ls Repassem el nom d’esta família de paper principal a la festa. En orde d’aparició i entre parèntesi la seua classificació: Timbal (p), caixa (p), plats (m), postisses/castanyoles (f), aro (m), bombo (p), marimba (f)

Anotacions:

Pàgines 14 i 15 Beethoven/partitura perc menuda Sessió_____ Data:______

U.6 ”Ludwig Van Beethoven” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Mostrar interès i respecte vers les audicions programades.

• Interpretar peces adequades amb els instruments del conjunt instrumental escolar.

• Cançó “Ludwig Van Beethoven” (cpt) • Conèixer trets de la vida de Beethoven.(cpt)

• Audició d’un peça de Beethoven. (pr) • Realització d’un acompanyament per a l’audició. (pr)

• Respecte vers les interpretacions del companys. (act)

• Rebuig front actituds de imposició de la força. (act)

1. Canta “Ludwig Van Beethoven” 2. Coneix trets de la vida de

Beethoven. 3. Escolta un peça de Beethoven. 4. Realitza un acompanyament per a

l’audició. 5. Respecta les interpretacions del

companys. 6. Rebutja actituds de imposició de la

força.

1.Cantem.

Un dels més grans compositors, al que dediquem esta unitat, ell fou un dels tres gran mestres clàssics i el primer dels

romàntics: Ludwig VAN BEETHOVEN Keverich nasqué a BONN el 17 de Desembre de 1770. Tingué un pare molt sever així que des dels 12 anys començà el jove Beethoven a donar classes de música. Era un fenòmen. Aconseguí estudiar encara que poc de temps amb Salieri, Haydn i Mozart. Des de 1793 viu a Viena, on es convertirà en el protegit de l’aristocràcia. A partir de 1802 va perdent oïda i continua fent música. Morí el 26 de Març de 1827 a Viena. Beethoven fou un gran lluitador contra l’adversitat i un dels compositors més reconeguts i revolucionaris de tots els temps. Composà música de tot els generes: simfoníes, concerts, òperes, sonates, etc... 2. Toquem amb la flauta al mateix temps que escoltem.

Interpretem ara este fragment del IV moviment de la seua 5a simfonia 3. Canta amb síl·labes rítmiques i acompanya amb els instruments de percussió menuda seguint les indicacions

Us proposem que escoltem la “Marxa turca sobre les ruïnes d’Atenes“ de Beethoven. Hem preparat un acompanyament instrumental per realitzar juntament amb l’audició. Primerament cal que escolteu la peça, per realitzar després l’acompanyament. Utilitzem la lectura rítmica per seguir l’audició.

Un dels motius per proposar-vos aquesta obra, rau al fet de nomenar un dels bressols de la civilització clàssica –Atenes- i que parlen del seu estat “en ruïnes”. Podeu comentar aquest contrast, fent menció de la destrucció que suposa la guerra, com una obra de tal magnitud com la d’Atenes es conserva en ruïnes. Podeu nomenar que al s. XIX fou el Partenó fou utilitzat com a polvorí i que un dement que volia passar a la posteritat hi feu rebentar explosius destruïnt-lo parcialment. Aquest personatge fou jutjat i de les penes a les quals sigué condemnat fou que s’esborrara el seu nom d’allà on estiguera escrit per tal que no passarà a la posteritat i així es féu.

Més enllà de les anècdotes, pensem que la lluïta per la Pau, la igualtat, la interculturalitat, és tasca de tot el món i que nosaltres podem ajudar des de la nostra pràctica, doncs la música permet arribar a conèixer altres cultures i llengües, permet integrar a una única activitat (per exemple el cant) a gent de molt diferent edat, cultura, pensament, etc... s’imagineu com seria el món si el que aconseguim fer a la música ho puguerem extrapolar a altres àmbits de l’experiència humana. Cap cosa imposada per la força. Que l’única força siga la de la voluntat d’avançar. Com diria algú –dalt/baix- “Podeu dir que sóc un somniador, però no sóc l’únic. Esperem que un dia ho celebrem, que el món en siga un solament”. I que ho vegem¡

Anotacions:

Pàgines 16 i 17 Cançó de Nadal/Orquestra Escolar/Control Història Sessió_____ Data:______

U.7 ”Ding, dong, merrily”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Muntar l’orquestra escolar • Interpretar diferents papers per

aconseguir un resultat comú • Valorar la necessitat de tots els

elements del grup per aconseguir el resultat desitjat

• Treballar la tècnica bàsica de les plaques

• Integrar l’ús de flautes i plaques • Recordar trets senzills de la

història de la música

• Cançó “Ding, dong, merrily” (cpt).

• Cant col·lectiu (pr). • Interpretació instrumental

col·lectiva (pr) • Te cura de la seua

interpretació (act) • Respete per les intervencions

alienes (act) • Trets bàsics de la història

musical

1. Canta “Ding, dong, merrily” 2. Interpreta al si de

l’orquestra de forma adequada

3. Te cura de la seua interpretació

4. Respeta les intervencions alienes

5. Recorda trets bàsics de la història musical

Bon Nadal! Enguany vos proposem esta Nadala d’Anglaterra per celebrar musicalment estes festes. I festa és la que puguem montar amb el cant i la instrumentació que vos presentem. Com apreciareu a la partitura les diferents seccions estan marcades amb dobles línies per facilitar l’assaig i el treball dels músics. 1.Cantem i toquem

Recordem abans de rés el sib amb la flauta... i canviar les plaques pertinents si és el cas. (Algú tindrà a classe plaques cromàtiques, no?)

2.Marca la resposta correcta

No oblidem algunes coses ja treballades: -L’amic de Martin i Soler fou MOZART (resposta D) -Qui composà més de 100 simfonies fou HAYDN (resposta B) -L’últim dels clàssics i el primer dels romàntics fou BEETHOVEN (resposta A) -El sentit que perdé Beethoven fou la OÏDA (resposta B)

Anotacions:

Pàgines 18 i 19 Pregunta-Resposta/Romanticisme/Verdi/treset/ 4/4 Sessió_____ Data:______

U.8 ”Ja arriba la tartana” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Diferenciar frases amb sentit musical

• Conèixer els conceptes de pregunta/resposta

• Encetar el coneixement al voltant del període musical anomenat ROMANTICISME

• Aprendre trets bàsics sobre VERDI

• Comprendre el treset • Marcar el compàs de 4

• Cançó “Ja arriba la tartana” (cpt).

• Audició per diferenciar frases musicals(pr).

• Trets bàsics sobre el romanticisme musical

• Trets bàsics sobre G. Verdi • El treset • El compàs de 4 com a gest

1. Canta “Ja arriba la tartana” 2. Discrimina mitjançant l’audi-ció

frases musicals 3. Coneix trets bàsics sobre el

romanticisme musical 4. Coneix trets bàsics sobre G. Verdi 5. Entén el treset 6. Domina el gest del compàs de 4

Per vore el que és la forma musical pregunta-resposta hem buscat la cançó popular “Ja arriba la tartana”, cançó de festa que com d’altres populars té una lletra molt interessant, en aquest cas, a nivell de lèxic, la paraula “tartana” és cada vegada menys habitual escoltar-la, doncs una tartana és un cotxe de tracció animal , de dues rodes amb vela (al nostre dibuix la hem fet cabriolet¡) i seients laterals. També s’utilitza-o utilitzava- aquesta paraula per referir-se a les barques menudes que duen vela llatina. D’altra banda entrem en una nou període històric: el ROMANTICISME, la cerca de l’originalitat, l’emoció, inspirar-se en la natura, l’època de les principals òperes, i comencem per conèixer una mica a VERDI 1. Cantem:

Cantem la cançó i ens fixem en la melodia. Convidem l’alumnat a comentar quins fragments escolten, es a dir, quines parts de la melodia tenen sentit musicalment parlant.

2. Observa: Després d’haver parlat al voltant dels fragments que han identificat l’alumnat veurem que a l’esquema de l’activitat

parlem de dues frases amb pregunta i resposta cadascuna. Cal incidir en la justificació que fem per tal de identificar cada fragment, en allò que l’alumnat marque com a punt on arriba cada secció i l’explicació que done de perquè ho situa així per tal d’arribar a la conceptualització. 3. Canta i toca amb la flauta el següent fragment de l’òpera AIDA de G. VERDI. Vos proposem un dels temes més coneguts de l’òpera de Verdi per tal que l’alumnat s’acoste a la seua música. Musicalment caldrà estar atents a l’armadura , i als tresets 4. Observa: Quan un grup de tres figures ocupen el temps de dues del seu mateix tipus parlem d’un grup anomenat TRESET, s’indica amb un número 3 agrupant-les per tal de marcar que és un grup irregular (respecte la regularitat del compàs on va escrit). El llegim com a TRIOLA. Al glossari tingueu la definició també. Cal remarcar que hi ha treset quan la pulsació és binària, si fós ternària seria un grup regular i no caldria marcar-lo de forma destacada. 5. Fixa’t i marca el compàs de 4/4. Després dirigim tots junts el fragment d’ “AIDA”.

Practiquem ara els moviments del compàs de 4/4 a dues mans, alhora que recordem que també és pot escriure amb una “C”, com podem apreciar a la partitura de la cançó de la unitat. Per realitzar el moviment del compàs de 4 / 4 ho podem assenyalar a l’alumnat diguent: baix, dins, fóra, dalt.

Per practicar, fem el Simon Rattle i dirigim “Aida” entre tots.

Anotacions:

Pàgines 20 i 21 Wagner/digitacions flauta/Trio “Lohengrin”/preguntes Wagner Sessió___ Data:____

U.9 ”Tanhauser”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Repassar digitacions de flauta. • Assajar una peça instrumental a tres veus.

• Revisió de la comprensió del text

• Cant en grup de la melodia de “Tanhauser” (pr)

• Lectura de trets de la vida de Wagner. (cpt/pr)

• Valoració del coneixement del patrimoni musical. (act)

• Reproducció d’una peça a tres veus amb flautes (pr)

• Preguntes sobre text de Wagner

1. Canta en grup de la melodia de “Tanhauser”

2. Recorda trets de la vida de Wagner.

3. Valora positivament el coneixe-ment del patrimoni musical.

4. Participa adequadament en la reproducció d’una peça a tres veus amb flautes

5. Demostra comprensió sobre un text al voltant de R. Wagner

Treballem esta unitat a Wagner, repassem flauta i montem una versió d’un fragment de Lohengrin. 1.Cantem.

Us presentem la melodia de “TANHAUSER”, a la qual li hem incorporat una lletra original de N’Alfons Cleries. El fet d’incorporar lletres com a recurs per a l’audició de peces musicals no és més que un recurs. No es pretén en cap moment crear falses associacions. Pensem que una forma d’iniciar el treball de l’audició és començar precisament per escoltar la peça sense haver obert el quadern, abans podem escriure a la pissarra la melodia i solfejar-la en grup. En acabat, després de deixar clar que la lletra és afegida podem conèixer-la i si així ho considerem emprar-la per al cant; de fet, com totes les lletres de N’Alfons Cleries, aquesta té un missatge molt ric, o no?

Wilhelm Richard Wagner Pätz, nasqué a Leipzig el 22 de Maig de 1813 i morí a Venezia 13 de Febrer de 1883. Ha estat un dels compositors més controvertits de la història de la música occidental, en moltes ocasions per motius extra-musicals, pensem que Wagner també destacà en altres disciplines com ara la literatura i l’assaig. En un segle XIX on els nacionalismes a Europa anaven a ser claus, i per tant es reflecteixen a les manifestacions culturals, Wagner aposta per crear un llenguatge nou, una òpera veritablement alemanya. De la seua dilatada obra el que més destaca possiblement siga l’interessant concepte de crear una “obra d’art total” on es combinen la música el teatre, la pintura... De les seues mans sorgiren títols com “Tristán i Isolda”, La famosa tetralogia de l”Anell dels Nibelungs”, “Die Meistersinger von Nürnberg”, entre altres.

2.Practiquem Repassem algunes de les principals digitacions treballades per l’alumnat al llarg de la Primària. Són una bona base, encara que allò important es fer música amb elles. Recomanem l’alumnat donar atenció especial al fa# de primer espai i la tessitura aguda de do’ a sol’ . Ho diguem per la següent activitat 3.Lohengrin és una òpera de Wagner de la qual és molt conegut un fragment del seu tercer acte. Si el toqueu a 3 veus amb flauta sabràs perquè... és podem fer divertida esta tasca. 4.Contesta: -Wagner era d’Alemanya -“Leitmotiv” és l’associació d’un tema musical a un personatge o element d’una trama –com a les BSO actuals, per exemple el tema d’Indiana Jones o el dels Simpson- -Escriu tres obres de Wagner, podem triar de les citades, per exemple, a l’activitat 1 -A quin període pertany Wagner? Al romanticisme.

Anotacions:

Pàgines 22 i 23 Saint-Saëns/ Audició amb lectura ritmica/investigació/repàs esc Sessió___ Data:____

U.10 ”Tres hojitas”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar en mode menor • Conèixer cançons antigues • Valorar les cançons populars com

a bagatge de l’esser humà • Seguir una audició mitjançant la

lectura rítmica • Conèixer trets bàsics de la vida

de Saint-Saëns • Investigar sobre algun composi-

tor sugerit. • Repassar l’escala

• Cançó “Tres hojitas madre” (cpt). • Reforç del concepte d’armadura

(cpt) • Reforç del mode menor (cpt/pr) • Valoració del coneixement partint

de cançons populars (act) • Audició de “l’elefant” de Saint-

Saëns • Trets de la vida de Saint-Saëns • Investigació sugerida • L’escala

1. Canta “Tres hojitas madre” 2. Recorda l’armadura 3. Afina el cant en mode menor 4. Valora les cançons populars com

a fonts de coneixements 5. Participa correctament a

l’audició de “l’elefant” de Saint-Saëns

6. Coneix trets de la vida de Saint-Saëns

7. Investiga els compositors triats 8. Domina l’escala amb flauta

1.Cantem.

Per treballar mode menor us proposem aquesta cançó. Ens valdrà per recordar el paper de l’armadura, i la sèptima alterada del mode menor, en este cas el do# per a re menor. Originària del nord d’Espanya hi apareixen paraules com “arbolé”, paraules que són localismes de vegades no acceptats per la normativa i que per conèixer-los cal un contacte directe amb la gent que els fa servir, o bé trobar-los a eixes meravelloses capses de continguts que són les cançons. O es que imaginem un canvi de lletra per adaptar-lo a la norma a cançons com “Mon pare no té nas”, la música és viva i les cançons tanquen en si mateix vida en moments diferents. Qui no ha cantat cançons antigues, de segles anteriors (“Amor que tens ma vida...”), o ha llegit Ausiàs March, entre altres, i ha vist expressat en altres paraules d’una mateixa llengua, d’un altre temps, el que ara sent? 2.Canta amb síl·labes rítmiques “L’ELEFANT” de SAINT-SAËNS.

Us presentem ara un esquema rítmic de l ‘ ”Elefant”, peça que pertany al “Carnaval dels animals” de Saint Saëns. Amb l’audició de la peça, resultarà motivador per a l’alumnat el fer la lectura rítmica d’aquest fragment. Fixeu-vos que hem indicat al principi un silenci multiple, habitual a les particelles, i per a que el conega el nostre alumnat, en este cas de 4 compassos.

El “Carnaval dels animals” és una peça que féu Saint Saëns per a una festa privada, i era una mena de joc representatiu de diferents animals mitjançant la música. Entre els animals hi són: “El cigne”-famós pel seu ús al ballet-, l’”Aquarium”, “Els pianistes”- on representa als instrumentistes com ell, fent exercicis de piano-. Encara que la seua concepció fou per a una festa particular l’èxit que obtingué fou tal que calgué presentar-la en concert.

Hem triat Saint-Saëns, a banda de tindre obres molt conegudes com “El Carnaval dels Animals”, pel fet que tingué contacte amb molts altres músics de l’època, cosa que ens permet ficar el seu nom al quadern de l’alumnat davant 3.Llig

Camille SAINT SAËNS Collin, nasqué a París el 9 d’Octubre de 1835 siguent criat per la seua mare i una tia d’aquesta, doncs el seu pare morí als dos messos de náixer Camille. Fou un xiquet prodigi i polifacètic, destacant en botànica, astronomia, arqueologia i geologia).

La seua fama i vàlua com a compositor li permeté tindre contacte amb molts dels músics més importants de l’època: ROSSINI, BERLIOZ, RAVEL, WAGNER, LIZT... Destacà per la seua forma de composar, de caire més àntic al seu temps i per la facilitat per tocar al piano obres d’orquestra. El seu estil està entre el Romanticisme i la música tradicional francesa. Li agradava molt viatjar, com es veu als títols d’algunes de les seues obres, de les quals destacarem: “Sansó i Dalila” (òpera), poemes simfònics i “El Carnaval dels animals”. Morí el 16 de Desembre de 1921 a Argel.

4. Investiga a la web Partint dels textos del quadern de l’alumne triar un o més compositors de l’època de Saint-Saëns i investigar per poder dir uns trets bàsics i indicar alguna obra pròpia. 5. Escriu l’escala en sentit ascendent i descendent i toca-la amb la flauta: Repassem l’escriptura musical primerament i després agafem la flauta per tocar l’escala en els dos sentits. Podem aprofitar el fet d’haver treballat la digitació en l’anterior activitat i recolçar així el fet de tocar. Una vegada repassada les digitacions i l’escala podem provar de fer la cançó de hui. I també aprofitar per repassar cançons que ja coneguem de cursos anteriors.

Anotacions:

Pàgines 24 i 25 Pau/Instruments de Vent/Compositors Sessió_____ Data:______

U.11 ”Una aposta per la Pau”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar música de diferents estils • Mostrar interés i respete vers les audicions programades.

• Interpretar peces adequades amb els instruments del conjunt instrumental escolar.

• Reconèixer instruments de vent i corda

• Consultar glossari • Recordar autors treballats

• Cançó “Una aposta per la Pau” (cpt) • Conéixer trets de la vida de • Realització d’un acompanyament per a l’audició. (pr)

• Respecte vers les interpretacions del companys. (act)

• Rebuig front actituds de imposició de la força. (act)

• Instruments de vent • Glossari final • Memoritza ítems sobre compositors

1. Canta “Una aposta per la Pau” 2. Coneix trets de la vida de

Beethoven. 3. Escolta un peça de Beethoven. 4. Realitza un acompanyament per a

l’audició. 5. Reconeix els instruments de vent 6. Respecta les interpretacions del

companys. 7. Rebutja actituts de impossició de

la força. 8. Cerca encertadament al glossari 9. Conecta els ítems correctament

En esta unitat treballarem una cançó amb un estil diferent. Li hem aplicat una instrumentació a la qual l’alumnat tindrà que reconèixer quan entra. També hem preparat unes imatges d’instruments entre els quals trobem exemples de la família del vent, tant vent-fusta com vent-metall. Finalment repassarem algunes notes sobre compositors ja treballats 1.Cantem.

Fem la cançó de la Pau 2.Toquem la 1a part de la cançó amb flauta i acompanyem la 2a part amb les següents notes La primera part és la que esta escrita amb música al pentagrama. La segona part a la qual es refereix és la tornada, que apareix dins el quadre que arrossega el colom i al qual sols apareix lletra 2. Escriu el nom dels següents instruments i la familia: c corda, f vent-fusta, m vent-metall Presentem diferents dibuixos d’instruments. Caldrà revisar el que recordem de les famílies dels instruments i per a això podem adreçar el nostre alumnat que consulte el glossari que hi ha a la fí del llibre. 4. Comprova el que has aprés i contesta de quin compositor es parla 1. BACH: Concerts de Brandemburg 2.MOZART 3.BEETHOVEN 4.HAENDEL 5.HAYDN 6.BACH 7. HAENDEL 8.MOZART 9.HAYDN 10.BEETHOVEN Quants encerts has tingut? Anotacions:

Pàgines 26 i 27 2 veus/Música s.XIX/ Ritmograma “Dansa Russa”/

Control Sessió_____ Data:______

U.12 ”La Primavera”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar música a dues veus • Mostrar interés i respete vers les interpretacions pròpies i alienes

• Conéixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Cantar un ritmograma. • Mostrar interés i respete vers les audicions programades

• Recordar periodes treballats

• Cançó “La Primavera” (cpt) • Valoració del coneixement del patrimoni musical. (act)

• Lectura de trets de la música del s XIX. (cpt/pr)

• Seguiment d’una audició mitjançant la lectura rítmica (pr)

• Completa correctament les qüestions plantejades

1. Cançó “La Primavera” 2. Valora el coneixement del

patrimoni musical. 3. Lectura de trets de la música del

s XIX. (cpt/pr) 4. Seguieix una audició mitjançant

la lectura rítmica 5. Completa correctament les

qüestions plantejades

1. Cantem

Aquesta cançó és d’En Juan Montesinos. Mil gràcies per compartir...i ensenyar, si es que no són una mateixa cosa. Fixeu-se que al final hi ha dues veus per cantar, i que el tempo passa d’Andante a Lento. 2. Llegim

El segle XIX és l’època daurada d’una mena de teatre cantat en la seua totalitat que es diu ÒPERA. Ja coneixes un poc Wagner i Verdi, altres autors d’òpera reconeguts són ROSSINI i PUCCINI.

D’aquesta època és Piotr Ilich TXAICOVSQUI d’Assier (Vótkinsk, prop de Moscú, 1840-San Petersburgo 1893). Seguí una forma de composar més acord amb èpoques anteriors i a més s’interessà pel teatre. Fou autor, entre altres obres, de ballets com “El trencanous”, “El llac dels cignes”, “Romeo i Julieta”, etc...melodies d’una gran bellesa i que de segur alguna vegada hauràs escoltat i no sabràs que són d’ell! 3. Canta rítmicament mentre escoltes la “Dansa Russa”, peça inclosa al ballet “El trencanous” de Txaicovsqui.

Escolteu la “Dansa Rusa” del ballet “Trencanous”. En acabat llegiu el ritme i la lletra que us proposem. Són una forma de seguir l’audició activament, seguint les figures que conformen el ritme presentat. L’explotació que podeu fer també és molt diversa: emprar lletra, no emprar-la i fer sols la lectura rítmica acompanyant l’audició. Podeu treure l’estructura de la peça i recordar-la per tal d’afavorir la permanència en la memòria de l’escoltador –en aquest cas l’alumnat-, veritable treball que cerca el progressiu augment de la capacitat d’atenció a l’escoltar una peça. Pensem que si el nostre alumnat coneix la peça el suficient per identificar cada frase i seguir l’estructura, els resultarà motivador, doncs el joc de l’audició com ja sabeu és el de crear expectatives en l’oïent: el que vol sentir és ... el que pensa que va a sentir és...que són resoltes a cada instant a la peça: ara sona açò, i ara... escolta quin canvi que no esperaves¡ La peça existeix en la recreació mental que l’oïent fa d’ella i en la mesura que afavorim els instruments per recordar-la: reconeixement de frases, d’instruments, augment de la capacitat d’atenció... afavorirem el gust per l’audició i pel coneixement de la música.

4. Recorda els períodes musicals i col·loca cada paraula al seu lloc: Ordenem els vagons: Prehistoria - Antiguitat - Edat Mitjana - Renaixement - Barroc - Classicisme - Romanticisme

Anotacions:

Pàgines 28 i 29 Borodin-Nacionalisme Musical/Suma de

figures/Tessitures humanes/Control trets històrics Sessió_____ Data:______

U.13 ”El príncep Igor” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Conèixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Cantar individualment i col.lectivament les cançons programades.

• Recordar la durada de les figures • Definir les tesitures humanes • Repassar trets de la història de la música

• Cant en grup de la melodia de “Princep Igor” (pr)

• Lectura de trets del segle XIX relacionats amb la música. (cpt/pr)

• Valoració del conéixement del patrimoni musical. (act)

• Lectura rítmica. (cpt/pr) • Les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix (cpt)

• Realització d’un encreuat amb dades treballades (pr)

• Manteniment d’una actitut atenta a l’audició. (act)

1. Canta en grup de la melodia de “Princep Igor”

2. Llig trets del segle XIX rela-cionats amb la música.

3. Valora el coneixement del patri-moni musical.

4. Llig rítmicament. 5. Diferència les tessitures de les

veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix.

6. Mostra comprensió d’un text responent a un encreuat amb dades treballades.

7. Manté una actitud atenta d’escolta.

En esta unitat parlarem del corrent musical anomenat nacionalista i de la música del s. XIX. Encetem la unitat amb la música de Borodin 1.Cantem.

Com en anteriors ocassions emprem una melodia d’un autor per tal de motivar l’alumnat en el conéixement del patrimoni musical. La lletra que emprem és d’Alfons Cleries qui demostra la seua facilitat per il�lustrar amb paraules el caràcter d’aquesta peça.

2.Llig Acabem d’interpretar el tema principal del “Príncep Igor” d’Alexandre Borodin, compositor nascut al 1833 a Sant

Petersburg. Fou químic i músic, encara que sols treballà com a químic. A la seua època (segle XIX) continuaven els canvis a la societat i a la música. Naixen nous països i guanya força el composar emprant la tradició popular de cada lloc. És la música NACIONALISTA. Destacaran: GRANADOS i ALBÉNIZ a Espanya, BARTOK i KODALY a Hongria...

Al segle XIX naixeran nous instruments i altres evolucionaran fins a ser com a l’actualitat. Destaca la tasca creadora d’Adolf SAX. Naix també l’instrument del director: la ORQUESTRA MODERNA. D’altra banda, Franz LISZT crea un tipus de peça musical que vol explicar sols amb música objectes i sensacions extramusicals: el POEMA SIMFÒNIC

3.Suma les pulsacions Presentem ara unes sumes “musicals” on cal sumar les pulsacions de les figures per dir el resultat. Per facilitar-vos la correcció els resultats són seguint l’orde de fila superior i inferior. 3 4 2 6 2 5 7 2 4. L’àmbit o TESITURA són les notes que abasta una persona o un instrument. Lliga cada concepte amb la definició que consideres correcta: A partir de les descripcions lliguem amb fletxes amb els conceptes:

• La veu més aguda de totes. SOPRANO

• La més greu de les veus humanes. BAIX

• Entre els varons la veu més aguda. TENOR

• La veu femenina més greu. CONTRALT

5. Completa.

Un nou encreuat, que en aquesta ocasió es bassa en allò vist en aquesta unitat.

1-.Moviment musical que composa basant-se en la música tradicional. NACIONALISTA

2.-Músic espanyol d’aquest corrent. ALBÉNIZ

3.-Títol nobiliari d’Igor. PRÍNCEP

4.-Autor del ”Príncep Igor”. BORODIN

5.-Autor espanyol de música nacionalista. GRANADOS

6.- Juntament amb BARTOK, famós músic hongarès. KODALY

7.-Creador del POEMA SIMFÒNIC. LISZT

8.-Inventor d’instruments...(i poble d’Alacant!) SAX (Alt Vinalopó)

Anotacions:

Pàgines 30 i 31 Bicinia/Quadre família instruments/Dvorak/Simf.-nou Món/ Qüestions Dvorak

Sessió_____ Data:______

U.14 ”La tarara”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Cantar a dues veus • Respetar el treball d’assaig • Recordar la classificació en

famílies dels instruments • Interpretar un fragment d’una

peça de Dvorak • Conèixer trets de la vida de

Dvorak • Contestar un qüestionari sobre

Dvorak

• Bicinia “La tarara” (cpt) • Treball de veus diferents a una

mateixa peça (pr/act) • Classificació d’instruments per

famílies (cpt) • Partitura d’un fragment de

Dvorak (cpt) • Interpretació amb flauta (pr) • Text amb trets de la vida de

Dvorak (cpt) • Qüestionari sobre el text (pr) • Respete pel treball diferenciat al

si del grup (act)

1. Canta Bicinia “La tarara” 2. Treballa adequadament les

diferents veus a una mateixa peça

3. Classifica els instruments per famílies

4. Interpreta amb flauta un fragment de música de Dvorak

5. Respón correctament un qüestio-nari sobre Dvorak

6. Respeta el treball diferenciat al si del grup

Recordeu que a la fi del quadern de l’alumne hi ha un glossari que pot ajudar a reforçar els coneixements. 1.Cantem a dues veus.

La cançó de Pasqua que us presentem és molt coneguda, i li hem afegit una 2ª veu a la cançó popular. Esta segona veu te un caire contrapuntístic i una melodia pròpia que ajuda a que les dues veus es barregen de forma fluïda. 2.Completa el següent quadre Amb esta activitat caldrà completar els buits però parant atenció a quina paraula col�loquem...

FAMÍLIES D’INSTRUMENTS

Corda Vent Percussió Fregada Polsada Percutida Fusta Metall Determinada Indeterminada (lliure) Arpa Piano (lliure) Trompeta (lliure) Caixa 3.Canta i toca amb la flauta. 4. Llig

Us presentem ara un fragment d’una coneguda peça musical, en concret un fragment adaptat de la Simfonia del Nou Món d’Antonin Dvorak., el pugueu treballar amb la flauta, la veu i com considereu. Aquesta peça fou una de les nou simfonies que composà Dvorak. Fou el primer director del Conservatori de Nova York.

Podeu explotar la seua audició parlant dels instruments que hi intervénen... Al gust de vostres necessitats¡ 5. Contesta: -La peça que hem tocat és de Dvorak -Era txec -La peça treballada esta bassada en la música americana, per tant es pot considerar dins el corrent nacionalista -Tocava violí, piano i orgue. -La música americana li inspirà la seua novena simfonia.

Anotacions:

Pàgines 32 i 33 Canvi de compàs/Mussorgski /Sonorització del conte “Per la

flor del lliri blau” Sessió_____ Data:______

U.15 ”Per la flor del lliri blau”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Comprendre la funció i els elements relatius a la lecto-escriptura con-vencional, com ara el signe de compàs, l’armadura...fent-ne ús.

• Conéixer diferents músics i autors de la història de la Música.

• Interpretar peces adequades amb els instruments del conjunt ins-trumental escolar.

• Cançó “Per la flor de lliri blau” (cpt) • Cant en grup. (pr) • El canvi de compàs. (cpt) • Coneixement de “Quadres d’una exposició” de M. Mussorgski com a exemple simfònic de canvi de compàs. (cpt/pr)

• Coneixement de trets bàsics de Mussorgski i els “Cinc de Rússia” (cpt)

• Realització d’un conte instrumentat. (pr)

• Valoració del treball comú com a enriquidor per a l’individuu. (act)

1. Canta “Per la flor de lliri blau”. 2. Entén el canvi de compàs. 3. Identifica els compassos d’un

fragment de “Quadres d’una expo-sició” de M. Mussorg-ski com a exemple simfònic de canvi de compàs.

4. Coneix Mussorgski i els “Cinc de Rússia”.

5. Realitza un conte instrumentat. 6. Valora el treball comú com a

enriquidor per a l’individuu.

1.Cantem.

Aquesta és una cançó popular molt coneguda i difossa a la qual ha seguit sempre la seua rondalla, a la qual ens hem permés realitzar una instrumentació la qual us propossem a l’activitat 4 del quadern.

Emprem aquesta cançó per conèixer explícitament el canvi de compàs. Una de les formes que podeu emprar per treballar el canvi de compàs és la que ara us proposem, segons la vostra realitat adaptareu aquest treball de diferents formes. Podeu iniciar el treball copiant a la pissarra la melodia de la cançó sense posar les línies divisòries ni el compàs. Quan l’alumnat ja conega la cançó treballarem amb la pissarra, indicant on són els accents. Marcarem al damunt de cada figura on es situe l’accent i veurem cada quantes pulsacions és. Comprovarem que cantem la cançó correctament realitzant els accents on els hem situat i passem a contar-los ja a l’alumnat el que és el canvi de compàs, cosa que podem observar al propi quadern.

El mestre Rodrigo té una obra homònima, on apareix aquesta cançó. 2. Escolta i canta el següent fragment i col·loca els compassos corresponents fixant-te en el número de pulsacions.

Cantem la melodia i vegem quantes pulsacions té cada compàs i per tant quin compàs li correspón. A ser posible, cal que realitzem l’audició d’aquest fragment en classe.

Ara camina seguint la pulsació, com si visitares una exposició de pintura.

Dramatitzem la visita a una exposició de quadres menejant-nos per l’aula “observant” cada quadre mentre escoltem la música de Mussorgski. Després conéixerem uns tets sobre l’autor de la música

4. Fem el conte del “LLIRI BLAU”:

Us proposem ara una instrumentació per dramatitzar la rondalla del “lliri blau”. A cada vinyeta apareixerà els instruments que intervenen i el seu paper.

Açò era i no era un regne on el rei tenia tres fills, als qual proposà que el primer que trobara la flor del lliri blau el succeiria.

A l’alba eixiren els tres germans a buscar la flor del lliri blau. El menut la trobà!

Fem notes aleatòries amb el xilòfon –cal seguir agut-greu segons indicat la partitura- suggerint la cerca qu acaba amb un colp de triangle.

Els germans en veure’l l’apallissaren per furtar-li-la i l’abandonaren vora riu.

Les làmines interpreten glissandos amunt i avall semblant moviment, els parxes són els colps.

Tornaren al palau amb la flor i el rei esperà i esperà el seu fill menut

La caixa xina fa de rellotge i el triangle de campana que marca les hores.

Un dia, el rei, que es trobava trist, mirà per una finestra quan sentí una melodia llunyana (cançó amb boca tancada, molt piano). La cantava un pastor que assegurà saber on estava l’ànima del fill perdut.

Ara s’escolta la melodia amb la lletra i amb intensitat mf

Els germans i el rei demanen anar a eixe lloc. Arribats al riu sona la melodia i el rei reconeix la veu del seu fill perdut. El pastor li relata els fets.

Amb maraques farem el xiuxiueig dels germans parlant entre ells, en pla conspirador. Amb les plaques tornem a recrear la rinya de fa tres vinyetes.

El rei ordenà ajusticiar els seus fills, però de darrere d’un canyar ix el fill menut curat, i demana perdó per als seus germans.

El rei els perdonà la vida, i donà el regne al menut i ordenà que es cantés aquesta rondalla en agraïment al pastor. Cantem tots a tutti la cançó. Una forma de treballar aquesta cançó és fent al dramatització amb personatges i tot: els tres fills, el Rei, el pastor i el/la narrador/a (no cal recordar que qualsevol xiquet o xiqueta pot assumir qualsevol dels papers, independentment del personatge, doncs el gènere masculí/femení també és un rol a la interpretació. Poden afegir-se parlaments, més sonoritzacions, emprar vestits... us podeu posar a la butxaqueta al vostre alumnat¡

Anotacions:

Pàgines 34 i 35 Gestos/improvisació instrumental Sessió_____ Data:______

U.16 ”Aquí allí”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Memoritzar els moviments relacionats amb les cançons tre-ballades,

• Comprendre la funció i els elements relatius a la lectoescrip-tura convencional fent-ne ús.

• Interpretar instrumentalment peces del nivell

• Cançó “Aquí allí”. (cpt) • Acompanyament mimat de la cançó (pr). • Discriminació auditiva de fragments melòdics del nivell (pr). • Ajust de la interpretació instrumental (pr). • Improvisació Pentatònica (pr). • Interés per adequar la intensitat de veu al grup (act). • Gran concert final

1. Canta “Aquí allí”. 2. Acompanya amb gestos la cançó 3. Discrimina fragments melòdics. 4. Ajusta la interpretació amb

instrumental. 5. Improvisa sobre Pentatònica

amb un programa marcat 6. Interés per adequar la

intensitat de veu al grup (act). 7. Gran concert final

1.Cantem. Cantem la cançó insistint en la diferància del punt suspensiu i del punt final. És una cançó pentatónica.

2.Substituïm per gestos: Ensenyem i practiquem els gestos. Després anem substituïnt cada vegada una paraula, fent silenci quan es fa el gest, i

acumulativament anar substituïnt tota la cançó. 3. Solfeja les notes.

Tenim la cançó dividida en 3 parts. Solfejem tots cadascuna de les parts. Despres preguntem individualment. A continuació fem un dictat dels fragments en l’ordre de la cançó 1213, o en un altre. 4. Recorda les notes

Son les notes de l’escala pentatónica de Fa, el que ens permetrà fer jocs i mezclar tots els sons sense disonancia de 2ª menor.

5. Instruments de placa Xilòfons, metal�lòfons i carillons. Traurem les notes Mi i Si per tal de formar la pentafonia. Podem acompanyar la

cançó amb qualsevol combinació de notes o bé tocar-la. També podem combinar-ho amb l’exercici anterior.

6. Improvisem Amb les notes que vulgam (sense Mi i Si) i ritme lliure, tocarem durant 7 compasos + negra final. Primer

comptarem tots en veu alta els compasos rítmicament dient 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i stop

7. Concerto finale Ací fem una recapitulació de tot el tema. Després de cada substitució, fem una roda d’improvisatció per grups.

Podem afegir titelles o carases d’animals, que entraran en joc en el moment de substituïr la paraula i el verb corresponent, eixint tots al final.

Anotacions:

Pàgines 36 i 37 Roda d’acords I IV V /nomenclatura anglo-

germànica/improvisació Sessió_____ Data:______

U.17 ”Oh! When the saints”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Interpretar cançons amb acompa-nyament instrumental obstinatos, bordó, I, IV, V graus.

• Conèixer trets de la música del segle XX.

• Interpretació dels acords I,V,IV • Pràctica amb flauta • Conèixer la nomenclatura musical anglo-germànica.

• Improvisar seguint la roda dels acords

• Cançó “Oh when the saints” (cpt) • Realització de l’acompanyament instrumental. (pr)

• Acords I, IV i V. (cpt) • La nomenclatura anglo-germànica. (pr/cpt)

• Resolució missatge misteriòs. (pr) • Respecte vers les peces diverses a treballar. (act)

• Interès per la correcta realització dels acompanyaments adients, com a forma de integració positiva de la pròpia tasca al si del grup. (act)

• Improvisació seguint la roda d’acords (cpt/pr)

1. Sap “Oh when the saints” 2. Realitza l’acompanyament

instrumental adient. 3. Coneix els acords I, IV i V. 4. Coneix la nomenclatura anglo-

germànica. 5. Resol missatge misteriós. 6. Respeta les peces diverses a

treballar. 7. Realitza els acompanyaments de

forma correcta 8. Improvisa seguint la roda

d’acords.

Aquesta cançó popular dels U.S.A. ens valdrà per conèixer la roda d’acords I, IV, V. 1.Cantem.

Aquesta cançó té un àmbit de pentacord, de DO a SOL. Amb ella pretenem introduir l’alumnat en el coneixement de la roda d’acords I IV V que val per fer els acompanyaments de forma més habitual. En aquesta primera activitat ens fixarem en el cant de la cançó, atenent doncs a la seua línia melòdica, és a dir, al pentagrama superior. Ànim en la pronuncia de l’anglés.

Després llegirem el text que ens parla de la música americana. 2.Observa Coneguem els principals acords i els cantem. COMPTE: Es tracta de fer-ho així, el primer acord el fem amb la paraula “cantarem” fent la síl�laba “can-” entonant “do”, la síl�laba “-ta-” entonem “mi” i el “sol” ens val per entonar “-rem”. Fem el mateix a cada acord. No oblideu mantindre cada síl�laba per tal de crear l’acord 3.Practiquem amb flauta en 3 grups Fem el mateix però amb flauta 4. Observa Parlem ara de la nomenclatura anglo-germànica, doncs és fàcil trobar partitures amb indicacions així, i a més, reforcem la idea que el nom de les notes és un convencionalisme i allò important és la seua afinació 5. Resolguem el missatge: “Cantem i gaudim” 6. Fem una roda d’improvisació: Cadascú tocarà durant un compàs les notes de l’acord assenyalat, amb les figures rítmiques que vulga.

Ací es tracta de fer una roda d’acompanyament amb flauta similar de com ho fan al jazz. Sols hi ha que respectar les notes de cada compàs i combinar-les lliurement, i canviarem les notes al següent compàs. Podem introduïr instruments de placa i sobretot baixos que realitzen les tòniques DO LA RE SOL. Una vegada establida la roda podem traure solistes.

Anotacions:

Pàgines 38 i 39 Canvi de compàs/Partitura no convencional Sessió_____ Data:______

U.18 ”Quin bon dia 2+3+5”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Treballar una mateixa peça en diferents compassos

• Recrear una partitura no convencional

• Cançó “Quin bon dia” (cpt). • Cant col·lectiu (pr). • Compassos de 2,3 i 5

pulsacions • Creació gràfica per cantar

1. Canta “Quin bon dia” 2. Cant col·lectiu (pr). 3. Segueix els compassos de 2,3

i 5 pulsacions 4. Recrea imaginativament la

partitura no convencional presentada.

1.Cantem. Cantem la senzilla cançó en compàs de 3 i fem comentaris sobre els compositors.

2.Practica el següent ritme i acompanya la cançó. Amb percussió corporal marquem el compàs. Després ho fem cantant.

3. Ara fem el mateix, però en compàs de 2.

Tenim ara la mateixa cançó però en compàs binari. Primer la cantem i despres la fem amb acompanyament. El tempo ha de ser el mateix que en compàs ternari. 4. I ara en compàs de 5 (3+2). Després provem amb 2+3

Ara combinem compàs ternari + binari donant lloc al compàs de 5. Ací podem fer 2 grups, uns canten altres fan el rítme. Desprès tots fan tot.

Després provem amb 2+3 Ara combinem compàs binari + ternari i treballem de la mateixa forma.

Finalment podem provar el següent: un grup fa 3+2 i altre 2+3 creant una polirítmia que sempre coincidirà en el 1r temps de cada compàs de 5.

5. Interpreta la següent grafia Seguim la següent partitura no convencional. Es tracta de donar sentit musical a les grafies indicades, algunes d’elles convencionals. Ànim i a improvissar.

Anotacions:

Pàgines 40 i 41 s.XX/ agrupacions instrumentals/investigació Sessió_____ Data:______

U.19 ”Cansat d’estudiar”

Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Dominar i usar els instruments corporals, percussió menuda, membranes i làmines.

• Realitzar un acompanyament amb perc corp

• Conéixer trets de la música del s.XX

• Identificar diferents agrupacions musicals

• Investigar

• Cançó “Cansat/da d’estudiar” (cpt) • Cant amb acompanyament rítmic. (pr)

• Interpretació de ritmes (pr) • Realització d’un acompanyament amb perc corp

• Coneixement de trets bàsics de la música del s.XX

• Identificació de diferents agrupacions musicals

• Investigació musical

1. Canta “Cansat/da d’estudiar” 2. Canta i acompanya rítmicament. 3. Interpreta de ritmes indicats 4. Realitza acompanyament amb

perc corp 5. Coneix trets bàsics de la

música del s.XX 6. Identifica diferents agrupa-

cions musicals 7. Investiga certs autors musicals

1. Cantem:

Us propossem ara una cançó estil “rap” de V. Flich.

2. Ara canta acompanyat amb el ritme: Abans de cantar la cançó practicar l’obstinat. Primer sols genolls , després amb palmes, pasant per cames i genolls

i al final ja l’escrit a l’activitat.

La interpetació de la cançó pot fer-se amb 4 compassos d’introducció sols rítmica (fer quatre compassos sols de ritme obstinat).

Una vegada treballat amb percussió corporal podem passar a treballar amb percussió menuda En cas d’utilitzar instruments no corporals podem dividir la classe en 2 grups . Un fa TI-TI SU i l’altre, amb un

altre instrument fa SU TA. 3.Escriu el nom Repassem diferents tipus d’agrupacions instrumentals i indiquem baix de cada dibuix a qui representa. Podem convidar l’alumnat a consultar el glossari. Solució: “rondalla - grup de rock – cor – banda – orquestra – grup escolar “ 4. Investiga sobre els següents músics i escriu una frase de cadascún Demanem l’alumnat que busque informació sobre estos músics, informació que pot ser el poder portar a classe exemples de la seua música i trets interessants a l’igual que els que hem anat comptant al llarg d’estos cursos. Anotacions:

Pàgines 42 i 43 Instrumentació/Himne/GAUDIR Sessió_____ Data:______

U.20 ”GAUDEAMUS” Objectius Continguts Criteris d’avaluació

• Valorar la veu com a instrument preat i del qual cal tenir cura, al parlar i cantar, de no forçar-la.

• Aplicar els seus coneixements musi-cals a les creacions artístiques propossades.

• Himne “Gaudeamus” (cpt) • Cant en grup (pr) • Realització de l’acompanyament

instrument adient. (pr) • Interès per realitzar una

interpretació acurada. (act) • Valoració positiva de la tasca

en grup. (act)

1. Canta “Gaudeamus” 2. Realitza l’acompanyament instrumental

proposat. 3. S’interessa per realitzar una

interpretació acurada. 4. Valora positivament la tasca en grup.

Aquesta unitat tanca el nostre quadern número cinc. Quan diguem nostre ens referim tant als qui estem a una banda del paper com els qui estigueu a l’altra, doncs sense l’aportació de cadascú/una no seria completa la roda: gràcies. És per això que decidirem proposar-vos aquest himne acadèmic “Gaudeamus”, amb l’instrumentació escolar per la seua realització a l’aula, i la traducció de la seua interessant lletra que ens ha facilitat En Juan Montesinos, per tancar-lo d’una forma especial. Gràcies mil. 1. Cantem i toquem:

El treball d’aquesta peça suposa un important treball per part de mestre/a i alumnat. Aquesta important tasca suposa un enriquidor camí que pot resumir perfectament tot el que hem treballat al voltant de la música fins ara: no sols a nivell de continguts de procediments al fer la interpretació, o de continguts conceptuals que puguem repassar al llarg del treball, si més no continguts de tipus actitudinal: respecte a les interpretacions de la resta d’alumnat, l’assumpció de que en l’orquestra escolar ningú és imprescindible i totes i tots som necessaris, doncs cadascuna de les aportacions són importants...

Hi ha tantes coses que ens podem ensenyar amb la música¡ qui no s’ha meravellat de quan en quan a la classe quan ha aconseguit les coses proposades: llegir un fragment entonant, que cante eixa personeta que li fa tanta vergonya fer-ho, que fem junts coses gent tant diferent que en altres àmbits no es reuneixen.

Són moltes les coses, mal anomenades “menudes”, les que es fan al voltant de la música, i que totes juntes fan...VIDA.

GAUDEAMUS¡

Traducció:

Gaudim ara que som joves perquè Després de l’alegre joventut, Després de la molesta vellesa, Ens posseïra la terra.

Visca l’escola, els professors i professores Visquen tots i totes Els qui formen la seua comunitat Que sempre brillen, que sempre floresquen

2. Investiga quin compositor va incloure “Gaudeamus” en una de les seues obres. Johannes Brahms (1833-1897), la inclogué en la seua "Akademische Fest-Ouverture" ,obertura del Festival Acadèmic (opus 80), publicada al 1881. Ho féu com a agraïment pel seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Breslau.

Recordem: GAUDEAUMUS¡

Anotacions: