L’Habitatge

Col·legi Jardí

Any acadèmic: 2015-2016

Curs: 3r ESO A

Matèria: Tecnologia

Professor: Gerard Mattis

Alumne: Roger Gorchs Coderch

2 L’Habitatge

ÍNDEX Què és un

habitatge?...................................................................4

Història de l’habitatge..................................................................5

Tipus d’habitatges........................................................................10

Qualificació del sòl.......................................................................12

La fase arquitectònica.................................................................13

La fase constructora....................................................................15

Els materials en el món de la construcció...............................18

Avaluació projecte.......................................................................19

L’Habitatge 3

Iglú Casa als pirineus

Què és un habitatge?Un habitatge és un edifici on hi viuen els humans. És format per un sostre i unes parets i serveix per protegir-se del medi exterior (ja siguin efectes meteorològics o intrusos humans o animals). És un lloc íntim i segur, on els seus habitants es senten a gust dins d’ell. Dins d’un habitatge (tal i com és conegut a Catalunya en ple segle XXI) s’hauria de poder cuinar, guardar-hi els teus objectes, reposar, protegir-se de l’exterior i tenir un espai per cuidar la higiene personal. en altres societats, cultures o èpoques, un habitatge podia tenir un sentit molt diferent, així que tampoc hi ha una definició exacta.

Per tant, és un lloc de vida familiar. A més, pot ser una forma d’expressar la cultura d’una societat: els iglús a les societats esquimals, o els palafits a societats d’un clima tropical i fluvial.

Font: Viquipèdia

4 L’Habitatge

(Moià)

d’Altamira

HISTÒRIA DE L’HABITATGE

LES COVESLa primera etapa de la història de l’habitatge va començar al Paleolític, concretament cap al 12.000 a.C. amb l’aparició de les coves. Al ser nòmades, es canviaven de cova molt sovint, i normalment les buscaven prop de llocs on hi hagués aigua de fàcil accés.

Evidentment, aquelles coves no complien ni de bon tros les actuals normes d’habitabilitat. Com a molt els protegien del clima exterior.

En aquella època, decoraven les coves amb pintures, que

Generalment estaven relacionades amb la caça.

Font: L’Habitatge al llarg dels temps

L’Habitatge 5

nòmada.

cabana neolítica

LES TENDES NÒMADESA partir de l’any 6.000 a.C. els nòmades van inventar un nou sistema per protegir-se del medi exterior (que era la principal causa per la qual utilitzaven l’habitatge). Enlloc d’aprofitar els accidents naturals, van crear les tendes.

Aquestes tendes eren molt simples i estaven construïdes amb branques d’arbres, pells d’animals adobades i cosides i cordes fabricades amb fibres vegetals i cuir.

Font: L’Habitatge al llarg dels temps

LES PRIMERES CASESA partir de l’aparició del neolític van sorgir les primeres cases (4.000 a.C.). El motiu va ser que amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia, els homínids passaren de ser nòmades a ser sedentaris, cosa que els permetia construir cases més elaborades, ja que les utilitzarien durant períodes de temps molt més llargs.

Així doncs, van començar a aparèixer els primers poblats amb cases. Les cases estaven fetes principalment amb fusta, pedra, palla i toves.

Font: L’Habitatge al llarg del temps i Viquipèdia.

EVOLUCIÓ DE LES PRIMERES CASES

6 L’Habitatge

TOVA: Peça per a la construcció d’edificis feta amb una massa de fang (argila i sorra) , alguns cops barrejada amb palla, el qual sol tenir forma de maó,

Palafit

Insula a Òstia, Itàlia

Aquestes primeres cases sorgides al neolític van anar evolucionant al llarg dels anys. L’any 3.000 a.C. van sorgir els palafits, que eren cases construïdes sobre pals damunt d’un llac, estany o un altre medi amb aigües tranquil·les. Més endavant també van sorgir les cases amb pati (2.000 a.C., al Tibet). Les primeres cases circulars daten de l’any 1.000 a.C., quan els celtes les van començar a construir en els seus poblats.

Font:Viquipèdia

ÍNSULES Les primeres cases amb

pisos van aparèixer a l’Antiga Roma i es deien insules. Eren un bloc d’habitatges, de dos pisos o més, on a la planta baixa hi havia el negoci del amos (una botiga o un taller). A les plantes superiors hi havien els dormitoris, que eren de lloguer. A les insules hi vivien els ciutadans que no es podien permetre

tenir habitatges particulars i

que, per tant, pagaven un lloguer per poder dormir-hi.

Font: Viquipèdia

L’Habitatge 7

Chichen Itza Típica casa alemanya de l’Edat Mitjana

El maó.

LES CASES A L’EDAT MITJANAA l’edat mitjana les cases eren de tova, pedra o fusta, depenent dels recursos del territori. En una casa hi habitava tota la família, incloent-hi el bestiar. La llar de foc va passar a ser el centre de la casa, lloc on les famílies es reunien, menjant al voltant d’una taula. Les ciutats estaven emmurallades.

En alguns punts de l’Àsia, es vivia en coves excavades artificialment, i a Sud-Amèrica les principals civilitzacions (maies, inques, asteques) construïen grans temples amb pedres.

En aquesta època es van començar a diferenciar més les cases segons les classes socials de les èpoques: a Europa les classes altes es construïen cases de pedra ben tallada mentre que els habitants del poble vivien en cases de pedres recobertes de fang i palla.

Font: Viquipèdia i L’Habitatge al llarg del temps

LES CASES A L’EDAT MODERNAL’edat moderna va suposar molts canvis a les ciutats: van sorgir els primers ajuntaments, van aparèixer noves ciutats i les ciutats van deixar d’estar envoltades de muralles. Els reis van deixar de viure en castells i van començar a viure en palaus, amb uns grans jardins. La societat es va començar a traslladar del camp a la ciutat. A partir del segle XVI, els maons comencen a cobrar importància dins del món de la construcció, i moltes cases passen a ser construïdes amb ells. Hi ha més cases fetes amb pedra.

8 L’Habitatge

Masia de Lluçà (Osona)

Red House, Londres

Font: Viquipèdia i L’Habitatge al llarg del temps

LES MASIES CATALANESA l’Edat moderna sorgeixen les masies, l’icònic edifici català de camp. Eren unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos d’alçada. Tenien un espai per guardar el bestiar i estaven construïdes amb pedra, amb unes grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, que estava feta de teules. A les masies hi vivien grans famílies: avis, pares i fills.

Font: L’Habitatge al llarg del temps

L’EDAT CONTEMPORÀNEA Al segle XIX, la gent va a les ciutats en busca de treball a les fàbriques. Aquesta gent, habita en barris pobres en unes condicions precàries. Es considera que la Red House(de Philip Webb), de l’any 1859, és la primera casa de disseny modern.

Font: Viquipèdia

LA CASA MODERNAActualment, la casa té forma de pis o apartament dins d’un habitatge plurifamiliar, generalment. Avui en dia, l’habitatge requereix unes condicions mínimes: ventilació, aigua corrent, amb cuina, un espai per a la higiene, amb parets i sostres aïllants del medi exterior.

Font: Viquipèdia

L’Habitatge 9

Building, Nova York

ELS GRATACELSA partir del segle XX, als Estats Units d’Amèrica, sorgeixen els gratacels, edificis superiors a 100 metres d’alçada amb nombrosos pisos, destinats a l’habitatge o la empresa. La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament del sòl. Els gratacels més importants es troben en ciutats com Nova York, Chicago, Panama, Hong-Kong o Dubai.

Font: Viquipèdia

TIPUS D’HABITATGESD’habitatges ni ha de molts tipus i els podem classificar de moltes maneres. Una manera de fer-ho és segons els seus habitants: unifamiliars i plurifamiliars.

10 L’Habitatge

Habitatge plurifamiliar

Habitatge unifamiliar aïllat

Habitatges unifamiliars aparellats

Habitatges unifamiliars alineats

HABITATGES UNIFAMILIARS: Habitatges destinats a ser ocupats per a una sola família o grup de persones. Els habitatges unifamiliars poden ser aïllats o mitgers.

Habitatges aïllats: Habitatges allunyats mínimament de qualsevol altre edifici.

Habitatges mitgers: Habitatges que comparteixen una paret o més amb un habitatge veí. Els habitatges mitgers poden ser alineats o aparellats.

Habitatges alineats: Conjunt d’habitatges situats l’un al costat de l’altre que comparteixen les dues parets amb habitatges veïns.

Habitatges aparellats: Habitatges agrupats de dos en dos que comparteixen una paret amb l’habitatge veí.

HABITATGES PLURIFAMILIARS: Habitatges destinats a ser ocupats per diverses famílies. Es construeixen a les zones urbanes per aprofitar el màxim de sòl.

Font: Wikiteca

També els podem dividir segons el tipus d’edifici. Aquests en són alguns tipus:

L’Habitatge 11

Bungalow

Mansió

Apartament: Tipus de casa que ocupa part d’una planta d’un edifici o bloc de pisos.

Loft: Casa amb les habitacions mínimes per viure. Té poques parets ja que s’agrupen habitacions.

Xalet: Habitatge aïllat, de grans dimensions. Normalment s’utilitza com a segona residència.

Bungalow: Casa pràctica d’un sòl pis. Es sòlen trobar a les afores de les ciutats a l’Amèrica del Nord. Font: Viquipèdia

Masia: Casa catalana tradicional de camp.

Castell: Habitatge gran amb moltes habitacions. Propi de l’Edat Mitjana, ja que servia com a fortalesa en les batalles.

Palau: Habitatge per a la noblesa, d’alta qualitat i distingit de la resta d’edificis per la seva bellesa.

Mansió: Gran casa de luxe. Té moltes habitacions.

...

També podem fer-ne una divisió segons el nombre de plantes:

Una planta

Dúplex (dos plantes)

Tríplex (tres plantes)

Quàdruplex (quatre plantes)

...

O també els podem dividir segons la zona en que es trobin:

Urbanes

Rurals

QUALIFICACIÓ DEL SÒL12 L’Habitatge

Park)

Una zona residencial

La qualificació del sòl és l’assignació d’un terreny segons la funció a que serà destinat. S’ha de vigilar no confondre el concepte de qualificació (tipus de terreny segons la seva funció) amb classificació (tipus de terreny segons la zona on es troba). Tot i així, la classificació del terreny i la qualificació d’aquest estan molt relacionades. Els terrenys es CLASSIFIQUEN en zones de sòl urbanitzable, zones de sòl no urbanitzable i sistemes. Els sistemes vindrien a ser els elements de l’estructura general del territori municipal.

Segons la classificació dels sòls, els podem qualificar:

ZONES DE SÒL URBANITZABLE Residencial Industrial i logístic Terciari i serveis

ZONES DE SÒL NO URBANITZABLE Rústic Forestal Paisatgístic de valor Agrícola de protecció Espais naturals protegits Activitats autoritzades

SISTEMES Comunicacions

Sistema viari Sistema ferroviari Sistema aeroportuari Sistema portuari

Equipaments comunitaris Sistema equipaments Sistema serveis tècnics

Espais lliures públics Sistema parc i jardins Sistema hidrogràfic Sistema costaner

Habitatges dotacionals públics

Font: UrbaWeb

LA FASE ARQUITECTÒNICAL’Habitatge 13

Abans de començar a construir un habitatge, s’han de tenir un compte un munt de coses i el projecte ha d’haver passat per la fase arquitectònica. Aquesta consta de vàries parts, començant pel desig de tenir l’habitatge fins a l’obtenció del permís d’obres:

1. Definició dels recursos, objectius i necessitats: Després de que el promotor decideixi tenir la idea, ha de trobar el finançament i el terreny on construir el seu habitatge. A continuació, s’han de fer una investigació dels objectius i necessitats del projecte. Se’n identifiquen tres activitats bàsiques:

Plantejament del programa: Buscar un especialista per dur a terme el disseny del seu edifici, resolent les necessitats bàsiques i adequant-se als recursos disponibles.

Interpretació del programa: L’arquitecte interpreta el que el client ha exposat i estableix els objectius de la investigació.

Investigació: S’elabora una síntesi de la informació recollida en les etapes anteriors.

2. Programa de disseny: S’elabora un llistat dels components del sistema i els seus requisits (ex: accés, dormitori, menjador, banys...).

3. Diagrama arquitectònic: Es realitza un esquema gràfic basant-se en el programa arquitectònic. S’hi representen tots els elements del programa i les seves relacions (ex: el bany ha de relacionar-se amb el passadís, però no amb la cuina).

4. Disseny: Etapa on es realitza el projecte arquitectònic. Es tradueix la informació obtinguda a formes útils. És un procés creatiu en el qual intervé la hipòtesis del disseny, l’esquema, la distribució de l’espai...

5. Avantprojecte: En aquesta etapa es realitzarà una maqueta, un joc de plans o un altre medi de representació mitjançant el qual s’explicarà gràficament el disseny de l’edifici. Aquest avantprojecte, s’exposarà al client, i en cas de que l’aprovi, es passarà al projecte definitiu.

14 L’Habitatge

6. Projecte bàsic: Es una descripció del disseny que aporta la forma, funcions, distribució, sistema constructiu, plans, models 3D, maquetes, memòria descriptiva, pressupost general, característiques urbanístiques de l’edifici...

7. Projecte arquitectònic: És l’últim pas del disseny. Consta d’un conjunt de plànols, esquemes, dibuixos, textos explicatius (memòria descriptiva, pressupost general). La planimetria ha de sortir a escala, amb les cotes corresponents, amb una ubicació de l’edifici en el terreny, la seva orientació, l’especificació dels materials necessaris i altres elements d’especial atenció.

Un cop finalitzat el projecte arquitectònic es presentarà a l’ajuntament del municipi, on un altre arquitecte l’avaluarà i, si tot està correcte, en donarà el vistiplau, en forma de PERMÍS D’OBRES (llicència que permet començar la construcció d’un habitatge).

Font: UniversoArquitectura

L’Habitatge 15

Rases d’un fonament

LA FASE CONSTRUCTORAUn cop tenim el permís d’obres, és l’hora de començar la fase de la construcció. Després d’haver pensat bé tot el que s’ha de tenir en compte, podem començar a construir. Els passos a seguir seran el següents:

1. Contractar un contractista: Primer de tot s’ha de contractar a un contractista, que serà el responsable de dur a terme el procés de construcció. Font: Wikilingua

2. Preparar el terreny: Un cop ja tenim el contractista, aquest s’encarregarà de preparar el terreny. Aquest procediment constarà de tres parts:

Anàlisi geotècnic: Es farà un anàlisi geotècnic exhaustiu del terreny, per saber-ne les seves característiques. És important fer-ho, ja que el tipus de fonament en depèn.

Neteja del terreny: Un cop s’ha fet l’anàlisi del terreny, s’han de treure totes les roques, arbres, matolls i altres elements innecessaris.

Anivellació del terreny: Després de treure tots els elements que sobren, s’ha de deixar la superfície on es construirà completament plana i horitzontal.

3. Construcció dels fonaments: El tipus de fonaments dependrà de les característiques del terreny. Els més utilitzats són les rases i els pilons. La seqüència per fer els fonaments és la següent:

Replanteig de la forma dels fonaments sobre el terreny

Construcció dels murs de contenció

Excavació de les rases i perforació de pous.

16 L’Habitatge

Uns terrats de la ciutat de Barcelona.

4. Fer les estructures: És l’esquelet de l’edifici. Les estructures poden ser horitzontals o verticals:

o Estructures horitzontals: Vindria a ser tot el que fa que un edifici tingui diferents plantes. També s’encarrega d’aguantar el pes que tindrà la planta (mobles, humans...). Això inclouria el forjat i les bigues. També en podríem considerar el terra, que vindria a ser la capa superior del forjat.

o Estructures verticals: Serien les parets mestres (parets necessàries pel suport de les forces, sense les quals és impossible construir l’edifici) i els pilars (forma prismàtica) i les columnes (forma cilíndrica). Les estructures verticals s’encarreguen de suportar les bigues i els forjats i de distribuir les forces.

5. Coberta: Part superior de l’edifici. El cobreix i protegeix dels efectes meteorològics de l’exterior. Totes les cobertes han de ser impermeables per tal de que no hi entri aigua. Hi ha dos tipus de cobertes:

o Terrats: Coberta horitzontal. Solen ser de fàcil accés per a les persones. Han de tenir una lleugera inclinació per facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja. Solen trobar-se en climes càlids.

o Teulades: Coberta inclinada. Normalment les persones no hi tenen accés. Tenen formes triangulars o trapezoïdals. Solen trobar-se en climes freds, ja que la forma de la coberta permet una evacuació més fàcil de la neu.

6. Tancaments i obertures: Els tancaments vindrien a ser el que tanca l’edifici pels costats i fa les diferents habitacions dins (parets envà). Les obertures serien els llocs pels quals es pot entrar a les

L’Habitatge 17

diferents cambres (portes) o per garantir l’entrada d’aire i claror dins d’un edifici (finestres).

7. Instal·lacions: Vindrien a ser els tipus de xarxes o equips que permeten a l’edifici complir les funcions per el qual ha estat dissenyat. Permeten la distribució i/o evacuació de matèria, energia o informació. Font: Viquipèdia. Les instal·lacions generals vindrien a ser:

o Electricitat Electrodomèstics Llum ...

o Aigua Aigües potables Aigües grises (ja usades)

o Gas Escalfar aigua Escalfar aliments ...

o Telèfon

o Calefacció

o Televisió

o Aire acondicionat

o Ascensor

o Intèrfons

o Alarmes

18 L’Habitatge

o Pararaigs

o ...

8. Obtenció cèdula d’habitabilitat: La casa serà inspeccionada per un arquitecte de l’ajuntament. Si creu que la casa està construïda correctament, i creu que si pot viure perfectament, entregarà la cèdula d’habitabilitat al seu propietari, que ja hi podrà habitar.

Font: Xtec

ELS MATERIALS EN EL MÓN DE LA CONSTRUCCIÓ

En el món de la construcció s’utilitzen molts materials. La majoria dels quals, es mostren en aquest esquema:

L’Habitatge 19

Esquema obtingut de la pàgina web de XTEC.

ATENCIÓ: El formigó està fet de grava i ciment, en canvi el morter està fet de sorra i ciment.

AVALUACIÓ LLIBRE DIGITALEn aquest apartat m’agradaria expressar la meva opinió personal envers el treball d’aquest llibre digital, que reflecteix tots els conceptes que hem tocat a classe de tecnologia durant tot el primer trimestre.

Trobo que un llibre digital és una bona forma per sintetitzar la informació i practicar els conceptes ja apresos. També penso que és una idea original i diferent, ja que jo personalment no n’havia fet mai cap.

Tot i així, crec que al treball s’hi havia d’incloure moltíssim més informació de la explicada a classe i per tant, també s’ha hagut de fer una important tasca de recerca a Internet, cosa que ha fet allargar molt més el temps que s’havia d’invertir en fer aquest treball. Per tant, tot i les hores que el profe ens va deixar a classe, s’havia de fer una gran part del treball a casa.

Bé és cert, que el treball va ser començat fa molt temps, i que el professor ja ens va advertir que s’hauria d’entregar un dia determinat. Però, tot i així i com és habitual, he acabat deixant la majoria del treball pel final. Aquest seria el meu principal punt a millorar: la organització del temps. No és el primer cop que em passa, però amb l’acumulació d’altres feines d’altres matèries, tampoc vaig tenir gaire temps lliure per dedicar-lo al llibre digital, que el vaig haver de fer en horaris nocturns.

Un altre problema que m’ha sorgit és el de barrejar la memòria amb el llibre digital: ja que en les hores donades pel professor havia de treballar amb el meu grup de la maqueta, cosa que alentia l’evolució del meu llibre digital. Per tant, proposo al professor que un altre any, podria dedicar la primera meitat del primer trimestre a fer el llibre digital, i un cop s’hagués acabat, dediqués l’altra meitat al projecte de la maqueta.

20 L’Habitatge

L’Habitatge 21