Llicències d'Estudis Retribuïdes · 2009. 3. 11. · Llicències d’Estudi Retribuïdes 2000 -...

Llicències d'EstudisRetribuïdes

Resum dels projectes(curs 2000 / 2001)

Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics

Presentació

El Departament d'Ensenyament promociona la recerca i la innovació educati-

ves i alhora l’autoformació del professorat, a través de la concessió de llicèn-

cies retribuïdes per dur a terme treballs de recerca i estudis directament rela-

cionats amb els llocs de treball.

La Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics, mit-

jançant el Servei de Programació, Avaluació i Recursos Pedagògics, ha ela-

borat el present recull amb els resums dels projectes que els propis autors

han confeccionat, amb l’objectiu de donar a conèixer a la comunitat educativa

les recerques i estudis que duen a terme aquests docents.

Desitgem que la lectura d’aquest document permeti copsar tant la riquesa i la

varietat temàtica dels projectes com el seu elevat nivell de qualitat.

Volem agrair, altrament, la col·laboració de les persones de reconegut prestigi

dins el camp de l’educació que han avalat els projectes de recerca i estudi

amb el seu assessorament en el desenvolupament dels treballs i la seva su-

pervisió del procés de recerca.

Confiem que els treballs que s'estan realitzant, sempre de caràcter teò-

ric/pràctic, de caire teòric uns i més pràctic uns altres, contribuiran eficaçment

a l'actualització científica i didàctica dels docents, alhora que ens proporciona-

ran elements de reflexió i instruments útils per millorar l'eficàcia en l'exercici

de la docència i, en conseqüència, per millorar el sistema educatiu.

Pere Led Capaz

Subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics

Llicències d’Estudi Retribuïdes 2000 - 2001

Pàgina I

SUMARI ALFABÈTIC D'AUTORS

1 Alcalde Sastre, IsabelDissenys avaluatius de l'àmbit de la gestió i l'organització de l'acció educativa,des de l'òptica de la participació de la comunitat educativa.

Pàgina 70

2 Alvarado Esteve, HelenaPàgina 51"Literatura i interculturalitat: escriptores i escriptors del món". Estudi de propostes

didàctiques i recursos per a treballar i eixamplar la literatura des d'un punt devista pluriètnic i no androcèntric.

3 Àlvarez Diaz, IsabelLlenguatge a mida. Proposta didàctica per a treballar el llenguatge amb alumnesd'ESO amb necessitats educatives especials.

Pàgina 124

4 Areny Cirilo, M. DolorsLa institució escolar davant el fet multicultural. El clima escolar pot afavorir l'apre-nentatge de la convivència?.

Pàgina 10

5 Arnal Agustín, JoséL'educació en valors en l'educació secundària: fonamentació i materials d’aula. Pàgina 6

6 Bantulà Janot, JaumeRecerca de jocs motrius tradicionals a Catalunya i arreu del món. Joc i diversitatintercultural, a l'educació infantil, primària i secundària.

Pàgina 65

7 Bosch Lloret, ÀngelLa casa al llarg del temps a Catalunya (una altra manera de contemplar la histò-ria a través de les construccions domèstiques).

Pàgina 72

8 Buj Alfara, ÀngelaDidàctica de la diversitat lingüística. Pàgina 74

9 Cardenas Ballestero, Juan JoséLa diversitat a primària en el marc del nou sistema educatiu: identificació d'es-tratègies d'èxit en una aula de matemàtiques multicultural.

Pàgina 35

10 Casares Romeva, RamonProjectes estratègics amb dimensió comunitària. Pàgina 62

11 Cemeli Sala, RamonL'espai virtual, una eina per al treball cooperatiu a l'educació. Pàgina 12

Índex

Pàgina II

12 Conangla Marín, M. MercèEntrenament en relació d'ajuda i habilitats d'intel·ligència emocional per a la for-mació en centres de treball, dins l'entorn hospitalari.

Pàgina 76

13 de Diego Navalón, JoanElaboració d'un model d’avaluació dels EAP i la seva aplicació al pla estratègicde millora de l'EAP Sants-Montjuic de BCN.

Pàgina 22

14 de Pagès Bergès, EugèniaPàgina 20La ment "zapping". La manca d'atenció i concentració a l'ESO en l'àrea de cièn-

cies socials: estudi de la situació i proposta d'intervenció en educació emocional.

15 Dénia Alarcon, JosefaWebquests, tasques dissenyades per navegar per la xarxa de forma significativa. Pàgina 78

16 Díez Calzada, M. CarmenEducación para la salud en los adolescentes. Prevención de la osteoporosis. Pàgina 80

17 Escutia Fors, EloiEstudi i seguiment de comunitats de lepidòpters al Berguedà. Pàgina 82

18 Estruch Tobella, JoanAnàlisi de la funció directiva dels instituts de secundària i propostes per a la sevamillora.

Pàgina 30

19 Fernández Gomez, AmparoUn nou format per al treball de recerca a batxillerat: el documental. Pàgina 84

20 Ferrer Castillo, CarmePàgina 86Valoració del nivell de competència lingüística i d'aprenentatge instrumental dels

alumnes sords que finalitzen l'ensenyament primari en l'àmbit d'actuació delCREDA Comarques II.

21 Fumado Abad, M. ÀngelsGestió de recursos didàctics per al professorat de clàssiques. Pàgina 88

22 Galceran Galceran, GuillermoLes noves tecnologies en el disseny i construcció d'un espai per l'estudi del des-envolupament de les papallones.

Pàgina 67


Pàgina III

23 García Alcocer, JosepEl tractament de la informació en la societat de la informació: una competènciabàsica. Cerca d'informació: documentació, internet i teledocumentació. metodo-logia i recursos. Proposta didàctica interdisciplinària per a l'ESO.

Pàgina 9

24 Garcia Balda, Josep MariaPàgina 49Col·laboració entre CEE, CEIP i IES: la cooperació intercentres com a estratègia

organitzativa per a millorar l'atenció als alumnes amb NEE escolaritzats a l'aulaordinària: el centre d'EE com a centre de referència d'atenció a la diversitat.

25 García Labiano, José MiguelL'autoconeixement, la convivència i l’orientació en el marc de l’acció tutorial. Pàgina 119

26 González Prieto, EvaristoPàgina 89La comunicació global en educació: de les webs als centres docents. El tracta-

ment de la informació sobre educació en les webs. Aportació de recursos i con-tinguts per difondre la qualitat de l'ensenyament i millorar les estructures comu-nicatives.

27 Gotzens Busquets, Antònia M.La integració escolar dels alumnes sords: anàlisi de diferents modalitats d'inter-venció.

Pàgina 122

28 Guerola Soler, M. FranciscaL'energia solar fotovoltaica. Una eina per a l'estudi interdisciplinari de la sosteni-bilitat i la seva plasmació en el PEC i PECC.

Pàgina 90

29 Guillen Diez, ImmaculadaPàgina 92Noves tecnologies de la comunicació i contes tradicionals a l'aula d'anglès: dis-

seny i desenvolupament de contes interactius multimèdia com a recurs per a tre-ballar l'anglès al cicle inicial i cicle mitjà de primària. Estratègies d'usos didàctics.

30 Hervàs Martínez, JoanLes tècniques teatrals en el desenvolupament i en l'entrenament de les compe-tències socials.

Pàgina 16

31 Lázaro Quílez, Lluís FelipPàgina 42L'ús de la llengua catalana en les assignatures d'informàtica de l'ESO, batxillerat i

cicles formatius i els processos d'incorporació de temes informàtics a la llenguacatalana dins l'àmbit escolar.

32 Llach Vila, DolorsIntervenció en els trastorns de conducta. Fem diana als comportaments antisoci-als a l'ESO.

Pàgina 94

Índex

Pàgina IV

33 Llort Collell, AntoniLaboratori virtual d'electrònica i electrotècnia. Pàgina 38

34 López Juderías, M. ÁngelesDerecho específico de las especialidades de arte y diseño en el módulo de for-mación y orientación laboral de la reforma educativa.

Pàgina 95

35 López Robles, MartaItineraris humanístics per la literatura europea a través de les noves tecnologies.Primer cicle d'ESO.

Pàgina 97

36 Lozano Martínez, M. TeresaEls sistemes d'adquisició, tractament i control de dades: utilització d'una novatecnologia com a eina didàctica en el laboratori de ciències experimentals.

Pàgina 18

37 Maragall Mira, PereEl tombant de segle XIX-XX. Literatura i pensament d'uns anys decisius per a laformació de la Catalunya moderna.

Pàgina 24

38 Martinez Riu, AntoniEl pensament crític i el comentari de text en les matèries optatives tipificades delbatxillerat: "lògica i metodologia" i "sociologia". Materials i estratègies.

Pàgina 121

39 Mas Prats, MartaEnsenyar-aprendre català: per què, què, com? Pàgina 33

40 Monte Serrano, Isabel MariaViatge virtual (virtual trip). Pàgina 59

41 Moreno Giner, JesúsEls valors i les actituds en l'educació intercultural. Propostes per al tractamentdidàctic de l'eix transversal de l'educació intercultural al currículum de primària.

Pàgina 53

42 Nolla Sans, RamonEstudis i activitats sobre problemes clau de la història de les matemàtiques. Per auna aproximació genètica al tractament de les idees matemàtiques.

Pàgina 40

43 Núñez Esteban, M. CarmenElaboració d'un model de cogestió tutorial. Pàgina 31

44 Panadès Ratera, JosefaPàgina 14L'adquisició de les competències bàsiques de matemàtiques en l'ensenyament

secundari obligatori. "El fil d'Ariadna" un material curricular creat per potenciar eldesenvolupament de les esmentades competències.


Pàgina V

45 Pascual Ferris, Vicent LluísPrograma de desenvolupament personal i professional per alumnes de segoncicle de l'ESO amb dificultats.

Pàgina 44

46 Pedreira Alvarez, MontserratEl clik i el pensament científic. Pàgina 39

47 Peñafiel Ramírez, TeresaL'esmorzar a secundària: com millorar els hàbits alimentaris dels adolescents. Pàgina 99

48 Penelas Guerrero, M. LluïsaExploratòrium. Portal de recursos multimèdia per l'ensenyament de la biologia. Pàgina 28

49 Pérez Edo, M. ÀngelsProjecte curricular per a la introducció del gallec a l'ensenyament secundari aCatalunya.

Pàgina 57

50 Pérez Morales, José AntonioRecursos informàtics per a primària: creació d'activitats d'aprenentatge i reforçdel currículum.

Pàgina 60

51 Quinquer Vallmitjana, DolorsLa millora de les competències bàsiques de l'alumnat de secundària: parlar i es-criure de ciències socials.

Pàgina 64

52 Rabassa del Campo, MontserratLes competències textuals en alumnes d'educació primària. Relació entre lasegmentació gràfica i les nocions metalingüístiques (paraula, frase, paràgraf).

Pàgina 26

53 Ràfols Vives, JoanaItineraris humanístics per la literatura europea a traves de les noves tecnologies2n cicle d'ESO.

Pàgina 101

54 Rodet Iraola, AnaLa violència a debat: propostes per al diàleg i la resolució no violenta de conflic-tes.

Pàgina 1

55 Rodón Borràs, Ana MaríaUn centre d'ensenyament per a la comprensió. Pàgina 55

56 Rodríguez Montoya, FelisaUn programa d'orientació sobre la transició de primària a secundària. Pàgina 103

Índex

Pàgina VI

57 Rubio Goday, ÀngelPàgina 2Ensenyar a mirar: les males herbes en la didàctica de les ciències i del medi am-

bient -elaboració d'una guia didàctica i de material d'ús en suports diversos (pa-per, video, informàtic)-

58 Ruiz Vegas, Francisco J.L'ordinador com a eina de càlcul i simulació a l'ensenyament de les ciències ex-perimentals i les matemàtiques.

Pàgina 105

59 Rul Gargallo, JesúsPàgina 8Autoavaluació dels centres educatius: a) Procediments de validació de proves de

mesura de rendiment acadèmic. b) Els resultats de l'avaluació com a recurs dia-gnòstic de planificació estratègica.

60 Salvadó Muntané, JordiFormació permanent del professorat i pràctica docent de l'anglès a l'ensenya-ment obligatori.

Pàgina 107

61 Salvatella Armengol, PereUna proposta d'educació ambiental: el carrilet d'Olot a Girona. Pàgina 47

62 Sanz Martin, Pablo Antonio"Güeb"- html interactiu fet fàcil. Pàgina 109

63 Sargatal Plana, AlfredLa recerca en literatura: aprendre'n tot investigant. Pàgina 46

64 Saurí Font, AnnaEstudi i ensenyament de la cultura grega i llatina a partir de textos originals. Pàgina 110

65 Simón Esteve, MartaDisseny d'un projecte d'avaluació de ciències experimentals a l'ESO. Pàgina 112

66 Solé Camardons, JordiDidàctica de la literatura de ciència-ficció. Una proposta interdisciplinària: co-mentari literari, comentari lingüístic i comentari sociolingüístic.

Pàgina 114

67 Tarragó Casanova, Josep RamonLa tasca directiva a l'ensenyament obligatori i la seva relació amb la qualitat del'ensenyament o com generar confiança als nostres usuaris.

Pàgina 117

68 Toran Bellver, M. RosaLa presència de republicans catalans als camps de concentració nazis: dissenyd'un centre de treball i realització d'una exposició gràfica.

Pàgina 37


Pàgina VII

69 Vallmitjana Rico, MontserratMicrocosmos: el món microbià com a pretext per a desvetllar el pensament cien-tífic.

Pàgina 63

70 Vergés Clemente, M. RosaCom avaluar l'impacte de la formació permanent en el marc del PFZ. (l'eficàciade la formació: anàlisi de l'evolució del model emprat, situació actual i orientaci-ons futures).

Pàgina 68

71 Yagüe Ena, AnaDesenvolupament de material didàctic multimèdia per a l'ensenyament comunica-tiu de l'anglès.

Pàgina 4

Índex

Pàgina VIII

SUMARI TEMÀTICAnglès

Salvadó Muntané, JordiFormació permanent del professorat i pràctica docent de l'anglès a l'ensenya-ment obligatori.

Pàgina 107

Yagüe Ena, AnaDesenvolupament de material didàctic multimèdia per a l'ensenyament comuni-catiu de l'anglès.

Pàgina 4

Avaluació del centre

Alcalde Sastre, IsabelDissenys avaluatius de l'àmbit de la gestió i l'organització de l'acció educativa,des de l'òptica de la participació de la comunitat educativa.

Pàgina 70

de Diego Navalón, JoanElaboració d'un model d’avaluació dels EAP i la seva aplicació al pla estratègicde millora de l'EAP Sants-Montjuic de BCN.

Pàgina 22

Biologia

Escutia Fors, EloiEstudi i seguiment de comunitats de lepidòpters al Berguedà. Pàgina 82

Galceran Galceran, GuillermoLes noves tecnologies en el disseny i construcció d'un espai per l'estudi del des-envolupament de les papallones.

Pàgina 67

Català i Literatura catalana

Lázaro Quílez, Lluís FelipL'ús de la llengua catalana en les assignatures d'informàtica de l'ESO, batxillerat icicles formatius i els processos d'incorporació de temes informàtics a la llenguacatalana dins l'àmbit escolar.

Pàgina 42

Mas Prats, MartaEnsenyar aprendre català: per què, què, com? Pàgina 33

Ciències de la terra i medi ambient

Guerola Soler, M. FranciscaL'energia solar fotovoltaica. Una eina per a l'estudi interdisciplinari de la sosteni-bilitat i la seva plasmació en el PEC i PECC

Pàgina 90


Pàgina IX

Rubio Goday, ÀngelEnsenyar a mirar: les males herbes en la didàctica de les ciències i del medi am-bient - elaboració d'una guia didàctica i de material d'ús en suports diversos (pa-per, vídeo, informàtic)-

Pàgina 2

Ciències Naturals i Experimentals. General

Llort Collell, AntoniLaboratori virtual d'electrònica i electrotècnia. Pàgina 38

Lozano Martínez, M. TeresaEls sistemes d'adquisició, tractament i control de dades: utilització d'una novatecnologia com a eina didàctica en el laboratori de ciències experimentals.

Pàgina 18

Simón Esteve, MartaDisseny d'un projecte d'avaluació de ciències experimentals a l'ESO. Pàgina 112

Vallmitjana Rico, MontserratMicrocosmos: el món microbià com a pretext per a desvetllar el pensament cien-tífic.

Pàgina 63

Ciències Socials. General

Quinquer Vallmitjana, DolorsLa millora de les competències bàsiques de l'alumnat de secundària: parlar i es-criure de ciències socials.

Pàgina 64

Coordinació internivells

Rodríguez Montoya, FelisaUn programa d'orientació sobre la transició de primària a secundària. Pàgina 103

Educació cívica

Hervàs Martínez, JoanLes tècniques teatrals en el desenvolupament i en l'entrenament de les compe-tències socials.

Pàgina 16

Llach Vila, DolorsIntervenció en els trastorns de conducta. Fem diana als comportaments antisoci-als a l'ESO.

Pàgina 94

Educació en els valors

Arnal Agustín, JoséL'educació en valors en l'educació secundària: fonamentació i materials d’aula. Pàgina 6

Índex

Pàgina X

Rodón Borràs, Ana MaríaUn centre d'ensenyament per a la comprensió. Pàgina 55

Educació especial

Àlvarez Diaz, IsabelLlenguatge a mida. Proposta didàctica per a treballar el llenguatge amb alumnesd'ESO amb necessitats educatives especials.

Pàgina 124

Garcia Balda, Josep MariaCol·laboració entre CEE, CEIP i IES: la cooperació intercentres com a estratègiaorganitzativa per a millorar l'atenció als alumnes amb NEE escolaritzats a l'aulaordinària: el centre d'EE com a centre de referència d'atenció a la diversitat.

Pàgina 49

Educació mediambiental

Salvatella Armengol, PereUna proposta d'educació ambiental: el carrilet d'Olot a Girona. Pàgina 47

Educació per a la salut

Díez Calzada, M. CarmenEducación para la salud en los adolescentes. Prevención de la osteoporosis. Pàgina 80

Educació per al consum

Peñafiel Ramírez, TeresaL'esmorzar a secundària: com millorar els hàbits alimentaris dels adolescents. Pàgina 99

Educació per la pau

Rodet Iraola, AnaLa violència a debat: propostes per al diàleg i la resolució no violenta de conflic-tes.

Pàgina 1

Educació Visual i Plàstica

López Juderías, M. ÁngelesDret específic de les especialitats d’art i disseny en el mòdul de formació i orien-tació laboral de la reforma educativa.

Pàgina 95


Pàgina XI

Gestió de grups

Casares Romeva, RamonProjectes estratègics amb dimensió comunitària. Pàgina 62

Història de Catalunya

Bosch Lloret, ÀngelLa casa al llarg del temps a Catalunya (una altra manera de contemplar la histò-ria a través de les construccions domèstiques).

Pàgina 72

Història del món contemporani

Toran Bellver, M. RosaLa presència de republicans catalans als camps de concentració nazis: dissenyd'un centre de treball i realització d'una exposició gràfica.

Pàgina 37

Informàtica

Cemeli Sala, RamonL'espai virtual, una eina per al treball cooperatiu a l'educació. Pàgina 12

Dénia Alarcon, JosefaWebquests, tasques dissenyades per navegar per la xarxa de forma significativa. Pàgina 78

González Prieto, EvaristoLa comunicació global en educació: de les webs als centres docents. El tracta-ment de la informació sobre educació en les webs. Aportació de recursos i con-tinguts per difondre la qualitat de l'ensenyament i millorar les estructures comu-nicatives.

Pàgina 89

Monte Serrano, Isabel MariaViatge virtual (virtual trip). Pàgina 59

Pérez Morales, José AntonioRecursos informàtics per a primària: creació d'activitats d'aprenentatge i reforçdel currículum.

Pàgina 60

Ruiz Vegas, Francisco J.L'ordinador com a eina de càlcul i simulació a l'ensenyament de les ciències ex-perimentals i les matemàtiques.

Pàgina 105

Sanz Martin, Pablo Antonio"Güeb"- html interactiu fet fàcil. Pàgina 109

Índex

Pàgina XII

Intercomunicació i llenguatges: llenguatge

Pedreira Alvarez, MontserratEl clik i el pensament científic. Pàgina 39

Interculturalisme/multiculturalisme

Areny Cirilo, M. DolorsLa institució escolar davant el fet multicultural. El clima escolar pot afavorir l'a-prenentatge de la convivència?.

Pàgina 10

Bantulà Janot, JaumeRecerca de jocs motrius tradicionals a Catalunya i arreu del món. Joc i diversitatintercultural, a l'educació infantil, primària i secundària.

Pàgina 65

Cárdenas Ballestero, Juan JoséLa diversitat a primària en el marc del nou sistema educatiu: identificació d'es-tratègies d'èxit en una aula de matemàtiques multicultural

Pàgina 35

Moreno Giner, JesúsEls valors i les actituds en l'educació intercultural. Propostes per al tractamentdidàctic de l'eix transversal de l'educació intercultural al currículum de primària

Pàgina 53

Literatura. General

Alvarado Esteve, Helena"Literatura i interculturalitat: escriptores i escriptors del món". Estudi, propostesdidàctiques i recursos per a treballar i eixamplar la literatura des d'un punt devista pluriètnic i no androcèntric.

Pàgina 51

López Robles, MartaItineraris humanístics per la literatura europea a través de les noves tecnologies.primer cicle d'ESO.

Pàgina 97

Maragall Mira, PereEl tombant de segle XIX-XX. Literatura i pensament d'uns anys decisius per a laformació de la Catalunya moderna.

Pàgina 24

Ràfols Vives, JoanaItineraris humanístics per la literatura europea a traves de les noves tecnologies2n cicle d'ESO.

Pàgina 101

Sargatal Plana, AlfredLa recerca en literatura: aprendre'n tot investigant. Pàgina 46

Solé Camardons, JordiDidàctica de la literatura de ciència-ficció. Una proposta interdisciplinària: co-mentari literari, comentari lingüístic i comentari sociolingüístic.

Pàgina 114


Pàgina XIII

Llengua. General

Buj Alfara, ÀngelaDidàctica de la diversitat lingüística. Pàgina 74

Pérez Edo, M. ÀngelsProjecte curricular per a la introducció del gallec a l'ensenyament secundari aCatalunya.

Pàgina 57

Rabassa del Campo, MontserratLes competències textuals en alumnes d'educació primària. Relació entre lasegmentació gràfica i les nocions metalingüístiques (paraula, frase, paràgraf).

Pàgina 26

Llengües Clàssiques

Fumadó Abad, M. ÀngelsGestió de recursos didàctics per al professorat de clàssiques. Pàgina 88

Saurí Font, AnnaEstudi i ensenyament de la cultura grega i llatina a partir de textos originals. Pàgina 110

Llengües Estrangeres

Guillén Diez, ImmaculadaNoves tecnologies de la comunicació i contes tradicionals a l'aula d'anglès: dis-seny i desenvolupament de contes interactius multimèdia com a recurs per a tre-ballar l'anglès al cicle inicial i cicle mitjà de primària. Estratègies d'usos didàctics.

Pàgina 92

Logopèdia

Ferrer Castillo, CarmeValoració del nivell de competència lingüística i d'aprenentatge instrumental delsalumnes sords que finalitzen l'ensenyament primari en l'àmbit d'actuació delCREDA Comarques II.

Pàgina 86

Gotzens Busquets, Antònia M.La integració escolar dels alumnes sords: anàlisi de diferents modalitats d'inter-venció.

Pàgina 122

Matemàtiques. General

Nolla Sans, RamonEstudis i activitats sobre problemes clau de la història de les matemàtiques. Per auna aproximació genètica al tractament de les idees matemàtiques.

Pàgina 40

Índex

Pàgina XIV

Panadès Ratera, JosefaL'adquisició de les competències bàsiques de matemàtiques en l'ensenyamentsecundari obligatori. "El fil d'Ariadna" un material curricular creat per potenciar eldesenvolupament de les esmentades competències.

Pàgina 14

Mitjans audiovisuals

Fernández Gómez, AmparoUn nou format per al treball de recerca a batxillerat: el documental. Pàgina 84

García Alcocer, JosepEl tractament de la informació en la societat de la informació: una competènciabàsica. Cerca d'informació: documentació, internet i teledocumentació. Metodo-logia i recursos. Proposta didàctica interdisciplinària per a l'ESO.

Pàgina 9

Penelas Guerrero, M. LluïsaExploratòrium. Portal de recursos multimèdia per l'ensenyament de la biologia. Pàgina 28

Organització i gestió

Estruch Tobella, JoanAnàlisi de la funció directiva dels instituts de secundària i propostes per a la sevamillora.

Pàgina 30

Rul Gargallo, JesúsAutoavaluació dels centres educatius: a) Procediments de validació de proves demesura de rendiment acadèmic. b) Els resultats de l'avaluació com a recurs dia-gnòstic de planificació estratègica.

Pàgina 8

Tarragó Casanova, Josep RamonLa tasca directiva a l'ensenyament obligatori i la seva relació amb la qualitat del'ensenyament o com generar confiança als nostres usuaris.

Pàgina 117

Vergés Clemente, M. RosaCom avaluar l'impacte de la formació permanent en el marc del PFZ. (l'eficàciade la formació: anàlisi de l'evolució del model emprat, situació actual i orientaci-ons futures).

Pàgina 68

Psicopedagogia

Conangla Marín, M. MercèEntrenament en relació d'ajuda i habilitats d'intel·ligència emocional per a la for-mació en centres de treball, dins l'entorn hospitalari.

Pàgina 76


Pàgina XV

Recerca educativa

de Pagès Bergès, EugèniaLa ment "zapping". la manca d'atenció i concentració a l'ESO en l'àrea de ciènci-es socials: estudi de la situació i proposta d'intervenció en educació emocional.

Pàgina 20

Sociologia

Martinez Riu, AntoniEl pensament crític i el comentari de text en les matèries optatives tipificades delbatxillerat: "lògica i metodologia" i "sociologia". Materials i estratègies.

Pàgina 121

Tutoria i orientació

García Labiano, José MiguelL'autoconeixement, la convivència i l’orientació en el marc de l’acció tutorial. Pàgina 119

Núñez Esteban, M. CarmenElaboració d'un model de cogestió tutorial. Pàgina 31

Pascual Ferris, Vicent LluísPrograma de desenvolupament personal i professional per alumnes de segoncicle de l'ESO amb dificultats.

Pàgina 44

Resums dels Projectes 2000-2001

-1-

TÍTOL: LA VIOLÈNCIA A DEBAT: PROPOSTES PER AL DIÀLEG ILA RESOLUCIÓ NO VIOLENTA DE CONFLICTES

AUTORIA: ANA RODET IRAOLA

SUPERVISIÓ: Víctor Aierdi EtxeberriCoordinador General d'Elkarri

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Educació per la pau.

Resum:

La violència preocupa l'alumnat. L'objectiu d'aquest treball és mobilitzar aquesta pre-ocupació, convertir la violència en un tema de debat per aconseguir, d'una banda,que l'alumnat aprengui a detectar la violència, trobi eines per desactivar-la i entenguique té un paper importantíssim per aconseguir la seva eradicació. D'altra, que sesenti controlat, aprengui que els seus actes no queden impunes i assoleixi altresformes de relació. El treball se centrarà, doncs, en la creació de mecanismes no vi-olents de resolució de conflictes. L'objectiu és aprendre a descobrir els conflictes pertractar-los, resoldre'ls i transformar-los adequadament. Aprenent a entendre i a posi-cionar-nos davant les situacions problemàtiques en què ens trobem a la nostra vidadiària, desenvolupant estratègies per a la seva resolució per vies no violentes, estemcreant canals per entendre i posicionar-nos davant de conflictes més amplis.

En concret, el treball consisteix en l'elaboració d'una sèrie de materials que desen-volupen activitats relacionades amb la mediació i la resolució no violenta de conflic-tes. Estan destinades als diferents nivells i àmbits de l'ESO i el Batxillerat. Es podenpresentar com a unitats didàctiques aplicables dins de la programació dels crèditsvariables d'Ètica i Informàtica, l'Acció Tutorial i el Treball de Recerca de Batxillerat.Totes aquestes activitats utilitzaran com a suport les tecnologies de la informació.Hem de tendir a integrar en la nostra pràctica docent totes les possibilitats que ofe-reixen aquestes noves tecnologies, no només per aprofitar l'alt grau de motivacióque generen, sinó perquè el nostre alumnat pertany a un món que ja no s'entén sen-se elles.

Llicències d'Estudis Retribuïdes

-2-

TÍTOL: ENSENYAR A MIRAR: LES “MALES HERBES” EN LA DI-DÀCTICA DE LES CIÈNCIES I DEL MEDIAMBIENT. ELABO-RACIÓ D’UNA GUIA DIDÀCTICA I DE MATERIAL D’ÚS ENSUPORTS DIVERSOS (PAPER, VÍDEO, INFORMÀTIC)

AUTORIA: ÀNGEL RUBIO GODAY

SUPERVISIÓ: Lluís de Torres i EspunyDoctor en Biologia Llicenciat en FarmàciaCol·laborador del programa ORCA

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències de la terra i del medi ambient

Resum:

Amb la familiar expressió de “males herbes” volem significar totes aquelles plantesnitròfiles i antropòfiles (ruderals i arvenses) que trobem en els ambients humanitzatsmés immediats, fins i tot en els urbans. Són plantes presents en àmplies zones geo-gràfiques. Usem l’expressió ressenyada per pragmatisme: qualsevol altra expressióresulta més llarga.

Poden ser un recurs didàctic: En efecte, a) són fàcils d’aconseguir i són un recursgratuït per al professorat; b) com a material “científic” general són tan bones comqualsevol altra planta; c) atenent a l’alumnat, presenten un plus de significat: són partde l’entorn més immediat. Però no existeix cap guia simplificada i assequible per aús escolar i del gran públic

Fruit del treball, hom espera aportar un nou recurs en forma de dossier al programa“Plantes a l’Aula”, del CDEC, al servei del professorat i de l’alumnat de ciències de lanaturalesa: constarà d’informació i material de suport per a activitats que permetrantreballar de manera diferent atenent a la diversitat de l’alumnat.

El dossier estarà format concretament per:� Una llista de les plantes antropòfiles, etc. de Catalunya.� Una clau filtrada per identificar les principals, d'aquestes plantes, seguint crite-

ris relativament rigorosos, però adequats als nivells d’ensenyament secundari.� Un protocol de documentació escrita i gràfica que signifiqui un recull ampli

d’allò ja existent, però dispers, sobre aquestes plantes, tant en el aspecte ci-entífic i com gràfic. La informació s’individualitzarà en fitxes per cada planta (anivell de gènere o espècie). Si cal i és factible, es crearà el material gràfic quehom trobi a faltar.

� Apèndixs a les fitxes on s’apleguin altres informacions i motius de caire cultu-ral, lingüístic, social,... referits a aquestes plantes o a algunes d’elles.

� Una guia didàctica per al professor que ho englobi tot i comenti tot el materialperquè el pugui emprar lliurement, autònomament i amb la màxima facilitat, en


-3-

ordre a les seves finalitats docents i a l’interès de l’aprenentatge dels alum-nes.

� Guies didàctiques d’alguns vídeos especialment relacionats amb la temàticaindicada.

� Els guions d’un cert nombre d’activitats a fer amb plantes antropòfiles reals i/oamb dibuixos (interpretats o muts), plantilles de possibles mapes conceptuals,etc., adequats per treballar, a diferents nivells, aspectes conceptuals, proce-dimentals o actitudinals amb algunes de les plantes més típiques i abundants.

� Si el temps i els mitjans ho permeten, penjar tot això a la pàgina web delCDEC.


-4-

TÍTOL: DESENVOLUPAMENT DE MATERIAL DIDÀCTIC MULTIMÈ-DIA PER A L’ENSENYAMENT COMUNICATIU DE L’ANGLÈS

AUTORIA: ANA YAGÜE ENA

SUPERVISIÓ: Andreu Bellot UrbanoCap de projectes de l’EduLabUniversitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengües estrangeres i informàtica

Resum:

Aquest projecte es proposa dissenyar i implementar materials multimèdia que puguincontribuir a la millora de l’ensenyament oral de l’anglès.

No es tracta només de produir un multimèdia convencional, ja que això és més aviatuna tasca editorial, sinó de produir uns materials específics per al nostre context pe-dagògic i que puguin aportar valor a la interacció educativa als nostres centres.

Pel que fa al nivell a què està dirigit, està dissenyat bàsicament per a primer curs deBatxillerat però pot ser igualment vàlid per a altres nivells. De fet, es tracta d’un ma-terial polivalent que pot funcionar en circumstàncies molt diverses i que l’alumnattambé podrà treballar a casa, si bé la interacció amb el professorat i els companysserà fonamental per realitzar totes les seves potencialitats comunicatives.

El centre d’interès temàtic serà un viatge als USA i en concret a la ciutat de NovaYork. La idea és fer un material obert, amb enllaços a pàgines web i diversos recur-sos, per tal d’aprofitar al màxim la interacció cultural i informativa que les noves tec-nologies posen al nostre abast.

L’alumnat podrà triar diversos itineraris d’aprenentatge, segons el seu nivell i interes-sos.

D’una banda s’ofereix un recorregut lineal dels mòduls i d’altra una sèrie d’activitatsglobalitzadores que imiten situacions de la vida real.

L’objectiu pedagògic fonamental de totes aquestes activitats d’aprenentatge és quel’alumne rebi una màxima exposició a la llengua, interactuï constantment i s’impliquien el seu procés d’aprenentatge. El paper del professorat també serà clau per tal deguiar i enriquir el procés. La seva tasca es veurà facilitada per les possibilitats comu-nicatives que el material ofereix.

A més de la producció concreta d’aquest material, el projecte també té uns altresobjectius.


-5-

D’una banda, reflexionar sobre les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnolo-gies i la seva aplicació al camp de l’ensenyament secundari i a l’ensenyament delsidiomes i, de l’altra, investigar la interacció de l’alumnat amb aquest tipus de materiali recollir dades per a la seva millora i adequació a les necessitats formatives actuals.

Aquest projecte té el suport i la tutorització de l’EduLab, laboratori d’investigació e-ducativa depedent de la UOC, que manifesta així el seu interès per contribuir a lamillora de l’ensenyament, mitjançant la integració pedagògica de les noves tecnolo-gies en l’àmbit de l’educació no universitària.


-6-

TÍTOL: L’EDUCACIÓ DELS VALORS EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀ-RIA: FONAMENTACIÓ I MATERIALS D’AULA

AUTORIA: JOSÉ ARNAL AGUSTÍN

SUPERVISIÓ: Alfredo Díez MerinoIES Príncep de Girona. Barcelona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Educació en els valors

Resum:

El projecte “L’educació dels valors: fonamentació i materials d’aula” té per objectiul’elaboració i utilització de materials específics d’aula per a l’educació dels valors a 4tcurs d’Educació Secundària, amb la hipòtesi que, des de l’enfocament d’exigènciesètiques de l’ésser humà, s’afavoreix significativament el desenvolupament de les ca-pacitats de reflexió i argumentació ètiques, així com l’adquisició de continguts i tretsde caràcter ètic personals i a la vida de relació (afabilitat, honestedat, respecte, valormoral, responsabilitat, amistat, justícia ...).

En la programació inicial tindrem presents els següents nuclis temàtics entesos coma eixos directors i amb les oportunes especificacions. En la investigació prendremcom a nucli central l’apartat III, fonamentat des dels dos interrogants qui és l’ésserhumà i què és.

I. L’ésser humà: què és, qui és. Apertura, plasticitat, naturalesa, llibertat, cultura,món interior, llibertat. Necessitat i tendències. Bé i felicitat. / La realització perso-nal pel desenvolupament de capacitats i adquisició de valors. Exigències ètiques.

II. L’ordre moral i el seu coneixement. El bé moral entès com a bé humà. Dimen-sions de la llei moral: antropològica i gnoseològica. La consciència moral.

III. La realització de l’ordre moral: els valors com a qualitats que perfeccionen lescoses i les persones. Identificació de valors: àmbits i caracterització. La seva re-alització.

Fases i algunes activitats previstes a l’aplicació del projecte :� Aprofundir en els estudis realitzats envers la dignitat de l’ésser humà i les se-

ves exigències ètiques des de la reflexió filosòfica, antropològica, psicològica isociològica

� Estudi de necessitats educatives dels alumnes� Elaborar i/o seleccionar materials� Disseny del programa d'investigació� Selecció i/o elaboració d'instruments per a l’avaluació� Selecció i/o elaboració de materials d’aplicació� Seguiment de l’avaluació al llarg del procés� Tractament de resultats i contrastació


-7-

� Conclusions� Informe

Amb la realització del projecte s’espera obtenir:1. Acceptació de la hipòtesi principal.2. Elaboració i/o valoració didàctica de materials per a l’educació dels valors.3. Formular una proposta per a l’ensenyament dels valors en Secundària4. Aprofundiment a les exigències ètiques de l’ésser humà .


-8-

TÍTOL: AUTOAVALUACIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS: A) PRO-CEDIMENT DE VALIDACIÓ DE PROVES DE MESURA DELRENDIMENT ACADÈMIC EN GRUPS PETITS D'ALUMNES IB) ELS RESULTATS DE L'AVALUACIÓ DEL CENTRE EDU-CATIU –INTERNA I EXTERNA- COM A RECURS DIAG-NÒSTIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

AUTORIA: JESÚS RUL GARGALLO

SUPERVISIÓ: Pepita CorominasSubdirecció General d’Inspecció d’EducacióDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Organització i gestió

Resum:

Des de la publicació de l'Ordre de 17.11.97, el sistema educatiu català ha incorporaten la seva gestió mecanismes d'avaluació institucional dels centres educatius en dosvessants l'intern i l'extern. Un dels elements més innovadors ha estat la introduccióde l’autoavaluació institucional dels centres educatius.

Com la literatura especialitzada remarca, l'emergència de l'autoavaluació és un pro-cés necessàriament lent i progressiu: ha d'anar calant a les diverses capes de la vidaorganitzativa dels centres educatius sense oblidar les conductes professionals i lesactituds dels docents. La interacció efectiva d'aquest conjunt de factors, institucio-nals, professionals i personals és el brou de cultiu de l'anomenada cultura organitza-tiva. Un dels seus aspectes destacats és la cultura avaluativa que les accions avalu-atives, tan internes com externes, han de procurar.

El treball del projecte de llicència d'estudis pretén incidir en dos aspectes del’autoavaluació institucional dels centres educatius:

A. Elaborar i experimentar un procediment de validació de proves internes demesura del rendiment acadèmic dels alumnes. Es tracta de disposar i d'a-plicar un procediment, format per un conjunt d'indicadors quantitatius i qua-litatius, que permeti als equips docents validar les provés de rendiment a-cadèmic, globalment i dels seus diferents ítems. Per facilitar-ne la seva uti-lització es podrà disposar d'una aplicació informàtica.

B. Analitzar i ponderar la relació entre la informació avaluativa generada en uncentre educatiu determinat –com a conseqüència de les accions avaluati-ves internes i externes- i les decisions adoptades en la planificació. Estracta d'estudiar la funcionalitat i la utilitat de l'avaluació endegada, tot iden-tificant els nexes, les temàtiques, el coneixement addicional produït, les pri-oritats, etc.


-9-

TÍTOL: EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ EN LA SOCIETATDE LA INFORMACIÓ: UNA COMPETÈNCIA BÀSICA. CER-CA D’INFORMACIÓ: DOCUMENTACIÓ, INTERNET I TELE-DOCUMENTACIÓ. METODOLOGIA I RECURSOS. PROPOS-TA DIDÀCTICA INTERDISCIPLINÀRIA PER A L’ESO

AUTORIA: JOSEP GARCÍA ALCOCER

SUPERVISIÓ: Ferran Ruiz i Tarragó.Programa d’Informàtica EducativaDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Mitjans audiovisuals

Resum:

Es pretén definir una manera d’introduir dins del currículum de l‘ensenyament se-cundari obligatori les habilitats i les actituds necessàries per al tractament de la in-formació.

El tractament de la informació, cerca, anàlisi i ús de la informació, es considera unade les competències bàsiques de l’actual cultura general, que hauria de ser assolidadurant l’etapa de l’ensenyament obligatori, donat que ja són una necessitat quotidia-na en els diferents àmbits: educatiu, professional, cultural, lleure, etc.

Aquestes habilitats permetran l’autoformació i l’adaptació a la cultura pròpia del’actual societat global i informacional caracteritzada pel paper central de les xarxesmultimèdia d’informació, en especial Internet.

Es farà servir el mètode de projectes al voltant de l’àmbit de les bases de dades do-cumentals, locals i telemàtiques, les quals permeten dos tipus d'activitat didàctica,diferents però complementàries: per un costat, la consulta i l'ús de bases i informaci-ons ja existents i, de la'altre, la creació de bases adaptades a les necessitats de lesdiferents àrees curriculars. En concret es preveu:

� Definir els procediments i protocols concrets de tractament de la informacióque han de ser presents en l’etapa educativa de secundària obligatòria, es-pecialment les que tenen a veure amb la cerca, anàlisi i interpretaciód’informació.

� Oferir recursos d’autoformació del professorat en tècniques informacionals idocumentals.

� Presentar exemples d’aplicació de les tècniques documentals a diverses àre-es curriculars i en contextos extra-acadèmics.


-10-

TÍTOL: LA INSTITUCIÓ ESCOLAR DAVANT EL FET MULTICULTU-RAL. EL CLIMA ESCOLAR, POT AFAVORIR L’APRENEN-TATGE DE LA CONVIVÈNCIA?

AUTORIA: M. DOLORS ARENY CIRILO

SUPERVISIÓ: Joan Mallart Navarra Dep. de Didàctica i Organització Educativa (UB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Interculturalisme / Multiculturalisme

Resum:

Actualment, les nostres escoles d’educació primària acullen un nombre importantd’alumnes procedents dels països del Magrib, la majoria dels quals entren en con-tacte per primera vegada amb un sistema escolar europeu i no han desenvolupatencara les habilitats pròpies o específiques de la nostra cultura acadèmica, escolar isocial.

Això comporta un ajustament del sistema educatiu i ens obliga a considerar una no-va dimensió en matèria d’educació: la comprensió de les diverses cultures que en-tren en relació a l’aula a fi d’aconseguir un clima escolar que afavoreixi l’aprenentat-ge de la convivència.

Aquest projecte pretén dur a terme una Investigació en l’acció orientada a trobarfórmules alternatives d'adaptació de l’escola a la diversitat cultural. No es pretén tro-bar les causes del problema per tal d’establir unes lleis que en regulin la solució. In-vestigar en l’acció vol dir analitzar la problemàtica des de dins, introduint-hi elementsde reflexió.

Aquesta proposta d’investigació es fonamenta en els quatre pilars de l’educació, de-finits per Jacques Delors en el seu Informe per a la UNESCO (1996)

� Aprendre a conèixer� Aprendre a fer� Aprendre a viure junts, aprendre a viure amb els altres� Aprendre a ser

D’acord amb les teories de Kemmis (1993), es considera que a cada centre educatiuexisteix una xarxa de relacions socials que configuren una cultura escolar pròpia, finsal punt que el context escolar forma part, de manera indestriable, de la problemàticaplantejada. Així, es proposa desenvolupar la investigació en un escenari natural queofereixi les màximes oportunitats per a la recerca: un centre escolar d’Atenció Edu-cativa Preferent, que aculli un nombre important d’alumnes magribins i que hagi fet


-11-

explícita la voluntat d’impulsar un procés de canvi institucional.

Aquest model d'investigació no pretén investigar els altres, sinó amb els altres. Així,s’adquireix el compromís educatiu de dur a terme una anàlisi constructivista delsfactors socioculturals i psico-sociolingüístics que intervenen en la vida escolar, ambla participació de tota la comunitat educativa: mestres, pares, un grup d’alumnes i, siés possible, el personal no docent.

Tot aquest procés de reflexió ens hauria de conduir a desenvolupar una acció edu-cativa en una aula de cicle superior de primària, amb l’elaboració i aplicació de mate-rials currículars que prioritzin el tractament dels continguts referents a actituds, valorsi normes.

El resultat final que s’espera obtenir amb aquesta recerca és:� Un informe que aporti elements per comprendre el significat del fenomen dins

el propi context i que serveixi per promoure la reflexió d’altres equips do-cents.

� Uns instruments d’anàlisi que puguin aplicar-se a altres contextos escolar si-milars.

� La concreció d’estratègies educatives i de materials didàctics que es valorinútils per avançar en l’educació de valors i de convivència als centres educa-tius.


-12-

TÍTOL: L’ESPAI VIRTUAL, UNA EINA PER AL TREBALL COOPE-RATIU A L’EDUCACIÓ

AUTORIA: RAMON CEMELI SALA

SUPERVISIÓ: Montse Guitert CatasúsUniversitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: A

CLASIFICACIÓ: Informàtica

Resum:

Objectius:� Definir models virtuals de treball cooperatiu entre l'alumnat, entre el professo-

rat i entre l'alumnat i el professorat.� Detectar i avaluar eines per al treball virtual cooperatiu.

Activitats:� Recerca, anàlisi i avaluació d'eines telemàtiques útils per al treball coopera-

tiu entre alumnes i/o mestres: web, xats, videoconferències i programes detreball cooperatiu.

Seguiment i avaluació de:� Experiències o activitats de treball cooperatiu entres escoles.� Seminaris i grups de treball entre docents.� Formació virtual.� Disseny de models de treball cooperatiu virtual.

Les TI que han aparegut i sobretot que s'han generalitzat en els últims 20 anys, es-pecialment la digitalització de tots els llenguatges i la telemàtica, han permès posar al'abast de molta gent, d'una forma immediata, molta de la informació disponible. Amés la telemàtica permet també la comunicació i el treball cooperatiu superant l'inci-dència de les variables temps i espai.

La pedagogia actual dóna més importància a l'acte d'aprendre que el d'ensenyar idemostra que és millor fer-ho cooperativament que de forma aïllada.

L'home sempre ha utilitzat tecnologies per obtenir informació però també per ampliarel camp de les relacions interpersonals. El tam-tam, les senyals de fum, correspon-dència tradicional, el telègraf, el telèfon, la radio i la televisió, sovint han permès larelació amb familiars o amics distants. Pretenem elaborar models i estratègies queens permetin, tot reforçant les relacions interpersoanls a l'aula, completar-les ambrelacions de cooperació amb companys suficientment propers per alguna relaciópersonal però amb qui habitualment no hi hauria possibilitat d'una cooperació siste-màtica. Augmentar virtualment la comunitat escolar.


-13-

Experiències engegades:� Projecte aigua 2000: Elaborat pels mestres de cinquè de dues escoles amb

la meva col·laboració. Els nens de les dues escoles treballaran conjuntamentel tema de l'aigua de forma cooperativa i interdisciplinària. Els treballs en pe-tit grup es portaran a terme per equips formats per dos nens de cada escola.Al final de curs està previst que els nens es trobin en una festa.

� Zona Escolar Rural: Amb els mestres d'una zona rural i dos assessors estemdefinint i experimentant tasques virtuals entre alumnes, entre alumnes mes-tres i entre mestres, buscant en què, la telemàtica, ens pot ajudar a donarmés cohesió en una zona rural.

� Adults: Amb un grup de treball de sessions mensual i habituat a l'ús de lamissatgeria electrònica estem introduint eines més complexes per augmentarl'efectivitat.


-14-

TÍTOL: L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEMATEMÀTIQUES EN L’ENSENYAMENT SECUNDARI OBLI-GATORI. “EL FIL D’ARIADNA”: UN MATERIAL CURRICU-LAR CREAT PER POTENCIAR EL DESENVOLUPAMENT DELES ESMENTADES COMPETÈNCIES

AUTORIA: JOSEFA PANADÉS RATERA

SUPERVISIÓ: Santiago Manrique Catalán Programa d’Informàtica Educativa Departament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Matemàtiques i Informàtica

Resum:

Aquest treball té per objectiu crear uns materials per a professors i alumnes d’ESOque permetin que tot alumne, en acabar aquesta etapa, atenyi, com a mínim, un pleconeixement i destresa de les “competències bàsiques de l’ensenyament secundariobligatori de l’àmbit matemàtic”, concepte que descrivim a continuació.

Aquestes competències es defineixen en el llibre “Identificació de les competènciesbàsiques en l’ensenyament obligatori”, publicat el juliol de l’any 2000 i elaborat pelConsell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Tot alumne, en acabar la ESO ha d’assolir aquests mínims, tot i que ens hem deproposar que els superi amb escreix.

L’observació de les proves d’inici de curs ens han ensenyat que s’ha de treballar to-tes les competències bàsiques de matemàtiques a secundària, perquè hi ha alumnesque no han après les més elementals a l’etapa obligatòria anterior (primària). Cadacentre decidirà, d’acord amb l’atenció a la diversitat, qui, quan i com treballarà a-questes competències.

Descripció dels recursos que es crearan, objectiu del projecte. Es construirà un ma-terial de suport per a l’alumnat, “El fil d’Ariadna”, on es pretén desenvolupar de formaprogressiva les competències bàsiques de matemàtiques. Aquest material consistiràen:1. Un dossier de fitxes per treballar a l’aula i2. Un paquet d’activitats CLIC per treballar a l’aula de informàtica.3. El contingut dels dos, es classificarà en unitats temàtiques. En cadascuna es

desplegaran activitats on podem trobar: un breu resum teòric, exercicisd’introducció amb models resolts, exercicis d’aplicació de dificultat progressiva,exercicis d’ampliació, proposta de jocs i altres eines, per arribar a adquirir des-tresa en el tema que es tracta.


-15-

La utilització del paquet d’activitats creat amb l’eina CLIC ajudarà els nois i noies afamiliaritzar-se amb les noves tecnologies.

S’elaborarà una guia pedagògica en forma de text, dirigida al professorat, la qualinclourà la base teòrica i les orientacions metodològiques.

Altres aplicacions d’aquest projecte:1. La part més elemental del treball és útil als mestres d’Ensenyament Primari

per conduir l’alumnat a la nova etapa amb una preparació bàsica bona.2. Entre l’alumnat de l’ESO. i en particular en l’atenció a la diversitat, és un ajut

per a aquells nois i noies que tenen dificultats en seguir l’ensenyament de lesmatemàtiques degut a deficiències bàsiques.

3. Serveix als alumnes de la modalitat de matemàtiques de batxillerat en qui esdetecten mancances que no s’han adquirit a l’etapa anterior.


-16-

TÍTOL: LES TÈCNIQUES TEATRALS EN EL DESENVOLUPA-MENTI EN L’ENTRENAMENT DE LES COMPETÈNCIES SOCIALS

AUTORIA: JOAN HERVÀS I MARTÍNEZ

SUPERVISIÓ: Cesc Notó BrullasIntitut de Ciències de l'Educació (UAB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Educació cívica

Resum:

La finalitat principal del meu treball és la recerca, recollida i anàlisi d’experiènciesque es duen a terme en el camp de tècniques teatrals i proposta de nous materials,per tal de facilitar estratègies que ajudin el professorat a millorar el tractament il’ensenyament de les competències socials a l’alumnat de secundària obligatòria.

Parteixo del treball que s’està duent a terme els últims anys en el camp de les Com-petències socials i del que s’està fent en el camp teatral amb una finalitat d’educaciósocial.

El resultat final serà el disseny de dos crèdits variables, dirigits al primer i segon ciclede l’ESO, sobre “El teatre i les competències socials”, que podrien ser útils des delpunt de vista alternatiu al material existent al curs del professor Manuel Segura ocom a material de reforç.

Atenent a la formació del professorat, a proposta de l'ICE de la UAB, dissenyaré uncurs de 30 hores amb el títol “Les tècniques teatrals per facilitar les habilitats socials”.L’objectiu prioritari d’aquest curs és l’adquisició de les habilitats socials que el pro-fessorat necessita en la seva relació amb l’alumnat, així com l’anàlisi i reflexió de lesdiferents situacions de conflicte que en diferents graus es trobarà a l’aula.

Tots aquests materials es recolliran en un document en suport paper, en CD-ROM ien una pàgina Web.

Paral·lelament, i com a conseqüència de la meva participació en l’equip de convivèn-cia de l’ICE de la UAB, s'elaborarà un material audiovisual i les seves aplicacionsdidàctiques per treballar les habilitats socials amb adolescents que puguin ser com-plementàries a altres programes existents.

El pla de treball contempla tres fases:� 1ª Fase (Primer trimestre): Recollida d’informació i disseny dels dos crèdits

variables i del curs de formació del professorat (primera versió). Aquesta pri-mera fase inclou la creació d’un fòrum a Internet amb els professionals queduran a terme els crèdits variables, altres professionals interessats en el te-


-17-

ma, amb la participació del tutor del projecte i jo mateix, per tal d’analitzar elsmaterials que es vagin preparant i reflexionar-hi.

� 2ª Fase (segon trimestre): Realitzar el seguiment i avaluació de la posada enpràctica dels crèdits variables de 1r. i 2n. cicle d’ESO “El teatre i les compe-tències socials” que es fara a quatre instituts de la comarca de l’Anoia i delcurs de formació del professorat.

� 3ª Fase (tercer trimestre): Recollida de les observacions del seguiment i a-valuació, tant dels crèdits variables com del curs de formació del professorat,i introducció de les esmenes que calgui en el disseny dels materials per tald’arribar als documents definitius.


-18-

TÍTOL: ELS SISTEMES D’ADQUISICIÓ, TRACTAMENT I CONTROLDE DADES: UNA NOVA TECNOLOGIA COM A EINA DI-DÀCTICA EN EL LABORATORI DE CIÈNCIES EXPERIMEN-TALS

AUTORIA: M. TERESA LOZANO MARTÍNEZ

SUPERVISIÓ: Roser Pintó CasulleresDep. de Didàctica de les Ciències Experimentals ide la Matemàtica (UAB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències Experimentals-Informàtica.

Resum:

El laboratori té un paper fonamental en l’aprenentatge significatiu de les ciències ex-perimentals, constituint un entorn quasi insubstituïble per treballar tant contingutsconceptuals com procedimentals i actitudinals. Tanmateix, per treure un rendimentòptim del treball de laboratori cal superar diverses dificultats tan tècniques com cien-tíficodidàctiques. Dues dificultats es presenten sovint en fer treballs pràctics de ca-ràcter quantitatiu amb aparells convencionals: el molt de temps invertit en l’adquisicióde dades i la poca fiabilitat dels valors obtinguts. La primera, obliga a retallar eltemps dedicat a la discussió dels resultats, fonamental per a un òptim aprofitamentde l’activitat, i, la segona, impedeix treure conclusions significatives. Aquestes duesdificultats poden ser superades amb la utilització de sistemes informàtics d’adquisiciói tractament de dades que, com el SADEX i l’EXAO, es troben en gran part dels cen-tres de Secundària.

El propòsit del treball projectat és l'elaboració d’un material que faciliti, tant des delpunt de vista científicodidàctic com del tècnic, a professors i alumnes, la utilitzaciód’aquesta nova tecnologia en el treball de laboratori.

El producte final resultat del treball consistirà en un dossier format per:� Una col·lecció de guíes didàctiques per orientar el professorat en la realització

de les pràctiques seleccionades. En aquestes guies hi figurarà:� Relació del material requerit i, en el seu cas, indicació d’on trobar-lo.� Indicació del nivell educatiu.� Indicació del nivell de dificultat.� Descripció de la realització de la pràctica i de les possibles dificultats tècni-

ques que poden presentar-se.� Orientacions didàctiques per afavorir l’aprenentage significatiu.� Coneixements previs requerits.� Continguts conceptuals, procedimentals i actiudinals que permet treballar.� Normes de seguretat.


-19-

� Activitats complementàries per atendre la diversitat de l’alumnat.� Criteris per a l’avaluació.

� Una col·lecció de guies de pràctiques per a l’alumnat presentades com un petitcicle d’aprenentatge d’acord amb l’esquema constructivista del procés d’apre-nentatge.

� Les etapes previstes en la realització del treball són:� Recerca inicial per tal de seleccionar un conjunt de treballs pràctics adients

per ser realitzats amb mètodes informàtics d’adquisició i tractament de da-des.

� Experimentació en el laboratori dels treballs selecionats per identificar lespossibles dificultats tècniques i la idoneïtat didàctica.

� Redacció dels guions de treball per a l’alumne i per al professor.� Experimentació dels treballs amb els alumnes dels centres col·laboradors.� Avaluació dels resultats, redacció dels guions definitius i de la memòria final.


-20-

TÍTOL: LA MENT ZAPPING. LA MANCA D'ATENCIÓ I DE CONCEN-TRACIÓ A L'ESO EN L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS: ES-TUDI DE LA SITUACIÓ I PROPOSTA D'INTERVENCIÓ ENEDUCACIÓ EMOCIONAL.

AUTORIA: EUGÈNIA DE PAGÈS BERGÈS

SUPERVISIÓ: Rafael BisquerraDep. de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en

Educació (UB)

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Recerca educativa

Resum:

Actualment, l’ensenyament ha d’afrontar problemes cada cop més generalitzats: lamanca d’interès per aprendre, la dificultat creixent per mantenir l’atenció, els proble-mes psíquics cada cop més freqüents, l’atordiment, la necessitat de trobar refugi enel “grup-tribu” per part de l’adolescent o del pre-adolescent... Els professors, cadavegada més propensos a l’estrès, a la desmoralització, a la manca d’il·lusió, senseentreveure sortides clares, conviuen amb nois i noies desorientats, amb poca moti-vació, mancats de referents i d’identitat pròpia, i amb reaccions d’apatia i/o agressi-vitat cada cop més esteses.

L’educació reglada és un dels àmbits menys dinàmics de la societat, a molta distàn-cia de la medecina, la psicologia, els mitjans de comunicació o, fins i tot, el món em-presarial . En aquests sectors, els mètodes d’autoconeixement i la implantació detècniques de relaxació estan en plena expansió. També en altres països, com EstatsUnits, Alemanya i Gran Bretanya, estan sorgint alternatives cada vegada més es-tructurades, i avui en dia la bibliografia sobre aquests temes és molt sòlida. A Cata-lunya, però, la difusió d’aquestes tècniques en el camp de l’ensenyament resta pràc-ticament inèdita.

Aquest treball pretén cobrir aquest buit, és a dir, plantejar, en el marc de l’educacióemocional, la introducció a l’escola secundària, concretament en l’Àrea de CiènciesSocials, d’aquest tipus de recursos que, fins ara, s’imparteixen en centres no reglats.

L’escola, com a institució, i els alumnes, com a persones, estan mancatsd’instruments útils, i sobretot senzills, per poder aconseguir els objectius esmentats, isón absolutament necessaris per garantir una educació completa.

Tant la direcció de les escoles com els docents en general haurien d'interessar-seper tècniques alternatives a les tradicionals que permetessin superar l’obstacle que,cada vegada més, dificulta el procés d’ensenyament-aprenentatge: la preocupantmanca de capacitat d’atenció i concentració dels alumnes, derivada del que es po-


-21-

dria definir com a “ment zapping” i que expliquem amb detall a l’apartat de justificaciódel tema.

L'escola no pot permetre’s el luxe d’ignorar, ni encara menys menysprear, aquestsrecursos que li poden oferir una nova orientació cap a una educació més humana,solidària i integradora.


-22-

TÍTOL: ELABORACIÓ D’UN MODEL D’AVALUACIÓ DELS EAP I LASEVA APLICACIÓ AL PLA ESTARTÈGIC DE MILLORA DEL’EAP SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA

AUTORIA: JOAN DE DIEGO NAVALÓN

SUPERVISIÓ: Joana M. Sancho GilDep. de Didàctica i Organització Educativa (UB)

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Organització i Gestió

Resum:

En aquest projecte es pretén proposar un model d’avaluació dels Equipsd’Assessorament Psicopedagògic (EAP) que es pugui utilitzar tant amb funcions au-toavaluatives per part dels propis equips com en l’avaluació externa per part de laInspecció, l’Administració educativa o altres grups o persones interessades.

Donada la gran complexitat de la tasca dels EAP i la dificultat per avaluar-la, en a-quest projecte ens proposem construir un model que permeti avaluar dimensions“rellevants” de la feina d’assessorament psicopedagògic més enllà de la simplequantificació d’actuacions i de la inconcreta sensació de satisfacció o insatisfacciópuntuals.

L’estudi està previst en dues fases generals que inclouen diverses subfases o actua-cions. En els quadres següents es mostra l’estructura general de fases i actuacionsprevistes.

FASE 1: Elaboració d’un model per a l’avaluació dels EAP orientat a la millora contí-nua i a l’atenció de les necessitats dels usuaris.

Actuació 1: recull d’informació escrita (bibliografia, documents, normativa,models de qualitat internacionals, ...).Actuació 2: consulta a una mostra de persones representatives (professionalsi usuaris).Actuació 3: proposta d’un Sistema de Criteris i Indicadors de Qualitats (SCIQ)Actuació 4: triangulació de la proposta de SCIQ amb la mateixa mostra.Actuació 5: proposta final del model i informe de seguiment de la supervisora.

FASE 2: Implementació experimental del model en un EAP per a l’elaboració del seuPla Estratègic de Millora Institucional.

Actuació 1: Establiment dels acords previs sobre el clima, les intecions i lescaracterístiques del treball dins la “cultura de la millora contínua”.Actuació 2: Coneixement del model i adaptacions a les característiques i cir-cumstàncies de l’EAP Sants-Montjuïc.Actuació 3: Definició de les intencions de millora de l’EAP i de les actuacions


-23-

per avançar en aquesta direcció.Actuació 4: Utilització del SCIQ com a base de l’autoavaluació de les qualitatsde l’equip i per a determinar els punts forts i febles en la línia de les intencionsde millora.Actuació 5: Acord i planificació d'actuacions de millora en funció del’autoconeixement obtingut: elaboració del Pla Estratègic de Millora Institucio-nal (PEMI).Actuació 6: Valoració conjunta del model i la seva utilitat, propostes de modifi-cacions per millorar-ne les prestacions a la pràctica.Actuació 7: Proposta final del model complet (fonamentació, sistema de crite-ris i indicadors i proposta de procediments d’ús), elaboració de la memòria iinforme final de recerca.


-24-

TÍTOL: EL TOMBANT DE SEGLE XIX-XX. LITERATURA I PENSA-MENT D’UNS ANYS DECISIUS PER A LA FORMACIÓ DE LACATALUNYA MODERNA

AUTORIA: PERE MARAGALL MIRA

SUPERVISIÓ: Josep M Puig RoviraDepartament de Teoria i Història de l’Educació (UB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Literatura en general

Resum:

Aquest projecte ha estat pensat per apropar als alumnes de Secundària i/o de Batxi-llerat uns personatges i una època decisius per entendre el propi present.

Es tracta d’un altre canvi de segle – XIX-XX – que té paral·lelismes evidents ambl’actual canvi de segle i de mil·lenni.

Es parteix de la idea que es pot fer una selecció de textos molt significativa no no-més com a aprofundiment en els continguts curriculars de llengua catalana i literatu-ra, sinó també i especialment significatius en un tema transversal de màxima actua-litat com és l’Educació en Valors.

A part del valor que ja suposa reconèixer en el passat del propi país una possibilitatper ubicar-se i entendre el present, cal afegir la gran densitat de textos literaris i depensament que porten explícitament o implícitament un conjunt de valors que podrí-em reunir en dos grans grups, que de fet són inseparables:

� Valors cívics o col·lectius: de país, interculturals, identitaris, de valoració delpaisatge i la història, d’obertura, de cosmpolitisme, etc.

� Valors personals: aquella “indefinida elevació i depuració de l’esperit” a quèaspirava J. Maragall ja en la joventut, més que no pas a fer obres mestres.Aquesta aspiració omplirà de valors ètics, no només estètics, tota la seva o-bra poètica i també els seus Elogis , els articles i les cartes.

Aquest AUTORIA és un cas evident de confluència i compenetració entre vida i cre-ació poètica, entre paraula escrita o pronunciada i vida viscuda. És per això i pelsseus interessos intel·lectuals i culturals tan amplis, que pot servir de model entre elsjoves estudiants. L’objectiu és fer-ne - a través dels textos i del seu tractament i co-mentari, de les activitats proposades al seu entorn, un personatge ben viu – ell, laseva època i la seva ciutat.

I per completar aquesta selecció de textos, que es pretén que sigui d’un gruix im-portant, no només de J. Maragall, sinó dels autors, pensadors i artistes que van in-fluir en la seva obra, aquest projecte també preveu l’elaboració d’una completa Guia


-25-

Didàctica de l’Arxiu Maragall, ubicat en la mateixa casa on va viure el poeta. Casa –museu que es conserva tal com era a principis del segle XX i que permet fer una bo-na aproximació al personatge i a l’època.


-26-

TÍTOL: LES COMPETENCIES TEXTUALS EN ALUMNES D’EDUCA-CIÓ PRIMÀRIA: RELACIÓ ENTRE LA SEGMENTACIÓ GRÀ-FICA I LES NOCIONS METALINGÜÍSTIQUES (PARAULA,FRASE, PARÀGRAF).

AUTORIA: MONTSERRAT RABASSA DEL CAMPO

SUPERVISIÓ: Ana Teberosky CoronadoDep. de Psicologia Evolutiva i de l’Educació (UB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengua en general

Resum:

El context general en què se situa l’estudi és el desenvolupament de les competèn-cies textuals dels alumnes de primària, a partir de l’inici de les escriptures de tipusalfabètic, a 2n de Cicle Inicial i fins a finalitzar el Cicle Mitjà d’educació primària.Concretament, l’objecte d’estudi de la recerca és conèixer el procés evolutiud’adquisició de la segmentació gràfica: espais en blanc, entre paraules i entre parà-grafs, i signes de puntuació, que els lectors i escriptors utilitzen, com indicadors desentit i significació, en la comprensió i en la producció dels textos. Aspectes que esconsideren relacionats amb les nocions metalingüístiques de les unitats gramaticals:noció de paraula, de sintagma, de sintaxi de la frase, o de macrosintaxi d’unitats mésgrans com el paràgraf i el text.

Els objectius que es pretenen assolir a través d’aquesta recerca son:� Conèixer les característiques lingüístiques i el procés de desenvolupament

en l’ús de la segmentació gràfica i dels signes de puntuació, dels textos in-fantils.

� Determinar el nivell de coneixement de les funcions dels signes de puntuació.� Identificar les relacions entre els procediments de segmentació i puntuació

dels textos i les nocions metalingüístiques subjacents.� Determinar la variació en els procediments de segmentació segons les uni-

tats discursives dins el text.

Metodologia� L’observació del grup classe, en l’activitat de producció de textos, bàsicament

narració.� L’estudi del repertori en la segmentació i en l’ús de la puntuació, en textos

produïts a classe sense consigna experimental� L’estudi de les nocions metalingüístiques utilitzades en els procediments per

a la segmentació i l’ús de la puntuació, mitjançant entrevistes individuals a u-na població més reduïda d’alumnes escollits per motiu del tipus de textos e-laborats.

� L’estudi de la correlació estadística entre les nocions metalingüístiques utilit-


-27-

zades i el rendiment en la segmentació i l’ús de la puntuació.

Fases del projecte i temporització� Preparació del material a utilitzar en les següents fases de la recerca i pro-

gramació de les situacions experimentals: setembre – octubre de 2000.� Observació i recollida de textos en els grups-classe: octubre - desembre de

2000.� Anàlisi dels resultats obtinguts, a partir del seu conjunt. Selecció d’una mos-

tra més petita d’alumnes en funció del tipus de text produït: gener – març de2001

� Entrevista psicolingüística individual, amb els alumnes prèviament seleccio-nats: març–maig de 2001.

� Tractament informàtic i anàlisi informatitzat de la correlació estadística entrevariables: maig – juliol de 2001.

� Redacció de l’informe final: juliol – agost de 2001.

Aplicacions en el sistema educatiu. L’aplicació principal se situa en relació a la pos-sibilitat de disposar d’una base de dades informatitzada que reculli i faciliti l’anàlisi enel desenvolupament de les competències en la construcció textual dels alumnes deprimària.

La qual cosa permetrà:� Disposar del coneixement del procés evolutiu de desenvolupament de les

competències en la construcció textual del alumnes entre els 7 i 10 anys, i enfinalitzar el cicle mitjà.

� Obtenir pautes per a l’avaluació de les competències textuals assolides, en ladiversitat de l’alumnat.

� Obtenir referències, del procés evolutiu normatiu d’adquisició de les compe-tències bàsiques en la construcció textual, per tal de reconèixer i situar lesnecessitats específiques dels alumnes amb dificultats d’audició, llenguatgei/o comunicació.

� Obtenir criteris que orientin l’assessorament als professors.� Analitzar la relació entre les nocions metalingüístiques utilitzades i el rendi-

ment en la segmentació i l’ús de la puntuació i regular l’activitat docent.


-28-

TÍTOL: EXPLORATORIUM GUIA PRÁCTICA DE RECURSOS MUL-TIMEDIA PER A L'ENSENYAMENT DE LA BIOLOGIA

AUTORIA: M. LLUÏSA PENELAS GUERRERO

SUPERVISIÓ: Francesc BusquetsPrograma d'Informàtica EducativaDepartament d'Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Mitjans audiovisuals

Resum:

I.- MOTIVACIÓ: NECESSITAT D'EXPERIMENTAR ENFOCAMENTS NOUS D'EN-SENYAMENT A LES ESCOLES COMBINANT CIÈNCIA, TÈCNICA I APLICA-CIONS

� L’origen del projecte de treball es troba en:� La constatació personal de l'enorme camp de possibilitats derivat dels nous

recursos que ofereix l'ordinador; la seva connexió a la xarxa www, per la qualcircula un flux d'informació immens, que permet interaccionar personalment icol·lectivament amb tot el món; la seva capacitat de representar, presentar itransmetre tota mena de continguts amb una immediatesa desconeguda finsara.

� La necessitat sentida de renovar els mètodes didàctics emprats i la conviccióque l'escola com a institució també ha de renovar-se, per adaptar-se als noustemps i per fer possible que les noves generacions estiguin en condicions defer un ús eficaç i alhora crític de les noves tecnologies. I perquè, més enllàd'això, les noies i els nois que avui estan a l'escola puguin continuar el pro-cés d'innovació en aquest camp de la tecnologia i en les seves múltiples apli-cacions.

� La reflexió sorgida a partir de les dificultats d’aprenentatge que presenta unapart de l’alumnat de l’ESO i l’intent d’elaborar materials curriculars que afavo-reixin l’aprenentatge significatiu i operatiu de les Ciències Naturals.

II.- FINALITAT DEL PROJECTE: CONSTRUCCIÓ D'UNA PÀGINA WEB DE RE-CURSOS MULTIMÈDIA PER A L'ENSENYAMENT DE LA BIOLOGIA

� De fet es tracta de realitzar una lincoteca des de la qual accedir a una seleccióde programes útils per a l'ensenyament de diferents aspectes de la biologia queel professorat pugui consultar i proposar a l'alumnat per aconseguir un aprene-tatge significatiu.


-29-

Tot navegant per la xarxa es poden trobar multitud de materials elaborats, sia perparticulars, sia per institucions, que s'han proposat realitzar productes multimèdia,interactius moltes vegades, amb els quals facilitar l'accés a un aspecte, particular obé general, d'una de les diverses branques de la biologia. Aquests programes podencombinar text, representacions bidimensionals i tridimensionals, animacions. Els mi-llors són aquells que estableixen una interacció amb la persona que el treballa, demanera que aquesta avança en el programa a mida que resol les qüestions que se liposen després de la presentació d'un ítem d'informació. D'aquesta forma cada novaaportació pot reposar sobre una base més sòlida, assegurant primer la comprensióper passar després a la consolidació d'aquest nou coneixement.


-30-

TÍTOL: ANÀLISI DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA DELS INSTITUTS DESECUNDÀRIA I PROPOSTES PER A SEVA MILLORA

AUTORIA: JOAN ESTRUCH TOBELLA

SUPERVISIÓ: Joan Teixidó SaballsUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Organització i Gestió

Resum:

El model directiu dels centres públics de l'Estat espanyol s'orienta cap a una cogestióentre la comunitat educativa i l'equip directiu a través del Consell escolar. La direcciódel centre és exercida per un professor o professora de manera no professional iprovisional. Aquests són trets diferencials del model espanyol respecte als modelseuropeus, tots amb directius professionals .

Aquest model directiu, participatiu i cogestionari, ha presentat diverses disfuncionsdes del seu inici, sobretot en els centres públics. Els estudis fets fins ara coincideixena assenyalar-ne algunes: ambigüitat en la distribució de funcions, ralentització de lapresa de decisions, manca d'instruments pel resoldre els conflictes i les deficiències,manca de candidatures a director o directora… És el que s'ha anomenat “crisi de ladirecció escolar”.

La nostra recerca se centra en la detecció i anàlisi dels desajustaments o disfuncionsque existeixen entre les funcions que la legalitat atorga a la direcció del centre i elsinstruments de què disposa per dur-les a terme amb eficàcia. Un cop analitzades lesdisfuncions, es faran propostes per millorar la direcció dels centres dins del marclegal vigent.

Es tracta, doncs, de realitzar una diagnosi del model actual de direcció de centresamb la finalitat de proposar canvis per milllorar-lo, perquè és un dels factors fona-mentals de la qualitat educativa.


-31-

TÍTOL: ELABORACIÓ D'UN MODEL DE COGESTIÓ TUTORIAL

AUTORIA: M. CARMEN NÚÑEZ ESTEBAN

SUPERVISiÓ: Joan Rué DomingoDep. de Pedagogia Aplicada (UAB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tutoria i orientació

Resum:

Freqüentment la informació referida als alumnes que arriba al tutor ho és en formade documents i d'informació oral, la sistematització de la qual exigeix temps i dedica-ció complementària, a costa de perdre eficàcia i rapidesa en les actuacions. Aquestainformació procedeix de fonts diverses: pares, antics tutors, professors, psicopeda-gogs, serveis socials, inspecció, EAP, altres centres i/o institucions i organismes im-plicats en la tasca educativa.

A l'inrevès, quan el tutor ha de transmetre informació sobre els seus alumnes o so-bre les activitats de tutoria, s'enfronta a un procés sovint lent i feixuc que dificulta laresolució dels conflictes i alenteix les actuacions pertinents. És aquí on crec que elprojecte de COGESTIÓ TUTORIAL pot afavorir la dinamització del procés educatiumitjançant la utilització d'eines informàtiques i de recursos Multimèdia en el treballtutorial.

Així mateix, les noves demandes socials fan necessari que l'acció tutorial s'obri acamps d'actuació plurisectorials, afegint la valoració crítica de tot allò que forma partde la realitat actual del món on l'alumne està immers: hiperinformació, competitivitat,nous sistemes socials basats en la globalització, el model comunicatiu que permetInternet, etc. Incorporant les noves tecnologies en el tractament de la informació po-dem fer més atractiva la tasca tutorial, a la vegada que personalitzem el treball decadascun dels alumnes i donem l'oportunitat a pares i professors de conèixer i parti-cipar en l'acció tutorial.

La COGESTIÓ TUTORIAL és un nou sistema d'intercanvi d'informació entre tots elsagents del procés educatiu de l'alumne, mitjançant les xarxes informàtiques, quepermet agilitar l'acció tutorial i, per tant, els resultats positius, dins i fora del centreescolar.

Objectius que es pretenen assolir.� POTENCIAR l'acció tutorial del centre educatiu, incorporant la informació ne-

cessària, dins d'un sistema organitzat, interactiu i eficient de consulta infor-màtica.

� COORDINAR el treball dels diferents estaments implicats en el procés edu-catiu per afavorir l'orientació i formació de l'alumne.


-32-

� FOMENTAR: la participació dels pares en el procés formatiu dels seus fills apartir de la informació adient i de l'intercanvi d'experiències.

� INTEGRAR les tasques d'educadors, assistents socials, psicopedagogs i or-ganismes de l'Administració en els àmbits de l'acció tutorial per tal de dina-mitzar-los.

� CONSTRUIR un sistema complementari d'orientació i formació de l'alumnevàlid per a tots els nivells de l'ensenyament.

� AVALUAR els resultats de les accions tutorials sobre els alumnes per afavo-rir-les o modificar-les.

� ORIENTAR els alumnes en els seus estudis, en las seves relacions interper-sonals i en els seus interessos de futur, ocupacionals i/o d'estudi.

� CONNECTAR les accions tutorials de centres diferents amb una eina infor-màtica amb suport a Internet.

Especificació de les aplicacions del projecte en el sistema educatiu.

El projecte estarà format per una base de dades informàtica, amb la informació es-tructurada i relacional, sobre la qual caldrà implementar, més endavant, els progra-maris adients. Aquests programaris, que poden subministrar-se a la totalitat de cen-tres i persones implicades des del Programa Informàtic Educatiu-PIE, mitjançant laxarxa XTEC, hauran d'aplicar-se a diferents nivells d'utilitat, entre els quals cal asse-nyalar els següents:

NIVELL A� INFORMACIÓ D'ACCÉS LLIURE

NIVELL B� INFORMACIÓ PER A PARES, AMB CLAU D'ACCÉS

NIVELL C� INFORMACIÓ PER A EDUCADORS

El resultat final serà un material informàtic que doni resposta a les necessitats de lacogestió tutorial específicament per al 1r. Cicle de Secundària.

Es a dir, un Model de COGESTIÓ TUTORIAL, vàlid per agilitar i donar més eficàcia al'acció tutorial i vàlid també per afrontar el repte del seguiment i resolució de conflic-tes aprofitant la incorporació de les noves tecnologies a la gestió educativa dels cen-tres.


-33-

TÍTOL: ENSENYAR-APRENDRE CATALÀ: PER QUÈ, QUÈ, COM?DEFINICIÓ D’UN NIVELL DE SUFICIÈNCIA DE LA LLENGUACATALANA I CONCRECIÓ D’UNA PROGRAMACIÓ, AMBCONTINGUTS I ACTIVITATS, PER TAL DE PODER CREARUNITATS DIDÀCTIQUES DIVERSES, SEGONS LES NECES-SITATS COMUNICATIVES DELS APRENENTS

AUTORIA: MARTA MAS PRATS

SUPERVISIÓ: Joan Melcion Tenas Servei d'Idiomes Moderns Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengua en general

Resum:

Des que a començaments dels anys vuitanta s'aprova la llei de normalització lingüís-tica i s'estableix la introducció oficial del català en el sistema educatiu, el professoratde llengua catalana (tant de secundària, com de batxillerat, com d'adults) es trobaamb un doble repte. D'una banda, la diversitat de coneixements de llengua catalanaque presentaven els aprenents; d'una altra, la falta de tradició de l'ensenyament dela llengua catalana. Quin model d'ensenyament s'havia d'adoptar? L'ensenyamentdel català com a segona llengua? L'ensenyament del català com a matèria de refle-xió sobre el sistema lingüístic?

En aquells moments (i ja des dels anys setanta) les consignes del Consell d'Europaanaven en el sentit que calia considerar com objectiu principal dels ensenyaments dellengües l'assoliment d'un cert grau de competència comunicativa. Però les líniesdissenyades per a l'ensenyament de llengües estrangeres, que van entrar de ple enl'ensenyament del català per a no-catalanoparlants amb l'edició del Nivell llindar pera la llengua catalana i la publicació dels materials multimèdia Digui, digui... quedavenmolt lluny dels currículums dissenyats per a alumnat catalanoparlant.

Durant molts anys, i d'una manera generalitzada, l'ensenyament del català es va ba-sar més en l'ensenyament de la normativa ortogràfica, la morfologia i la sintaxi, queen la competència comunicativa dels aprenents, que no sempre aplicaven els conei-xements que anaven adquirint per a expressar-se millor parlant i escrivint.

Faltava i falta un marc referencial en el qual s'expliciti allò que és necessari lingüísti-cament per adquirir un grau de suficiència de la llengua catalana. I això és el que espensa elaborar en la primera fase d'aquest treball. Aquest marc, però, no consistiràen una definició completa d'un nivell de llengua com el Nivell llindar per a la llenguacatalana, sinó en unes llistes exhaustives de continguts i activitats. A partir d'aques-tes llistes es podran muntar unes graelles que serviran per elaborar les programaci-


-34-

ons concretes per a cada àmbit o nivell d'ensenyament (ESO, batxillerat, adults) i apartir d'aquí els esquelets de les unitats didàctiques que compondran els materialsdels cursos.

Concretament, en la segona fase del treball s'elaborarà una programació per a apre-nents adults, en dos cursos, per a ser utilitzada en el cicle superior dels Departa-ments de Català de les Escoles Oficials d'Idiomes.

En una tercera fase, i a tall d'exemple, es donaran models d'unitats didàctiques a-dreçades a àmbits i nivells d'ensenyament diferents, elaborades a partir del Nivell desuficiència i de les graelles de programació.


-35-

TÍTOL: LA DIVERSITAT A PRIMÀRIA EN EL MARC DEL NOU SIS-TEMA EDUCATIU: IDENTIFICACIÓ D’ESTRATÈGIES D’ÈXITEN UN AULA DE MATEMÀTIQUES MULTICULTURAL

AUTORIA: JUAN JOSÉ CÁRDENAS BALLESTERO

SUPERVISSIÓ Núria Gorgorió SolàDidàctica de les Ciències Experimentals i laMatemàtica (UAB)

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Interculturalisme / Multiculturalisme

Resum:

Fins ara, als alumnes d’incorporació tardana que ens arriben a Primària, se’ls integraa la dinàmica de l’escola partint del supòsit que l’ús de la llengua d’aprenentatge esla base fonamental que els farà, en un determinat temps, integrar-se a les activitatsnormals de l’aula.

L'experiència m’ha demostrat que un alumne triga, per terme mig, de 4 a 6 mesos adominar el català, o el castellà, suficientment com per explicar quins coneixementsporten del seu país de les diferents àrees del currículum, però en aquests tempshem fet un seguit d’activitats, moltes vegades mal planificades, que han fet, no tansols que el nen hagi oblidat els aprenentatges previs que portava del seu país, sinóque fins i tot els rebutja en un intent de no sentir-se diferent.

Crec que hem de trobar estratègies que ens permetin crear pautes per a la identifi-cació dels coneixements previs a l’àrea de matemàtiques, no tan sols des del puntde vista de la cultura majoritària al centre, sinó des de la pròpia dels alumnesd’incorporació tardana.Característiques diferencials entre el treball en un centre deprimària i un de secundaria en relació a la multiculturalitat.

Donades les característiques diferencials entre un centre de primària i un altre desecundària, el professorat no respon igual davant del fet multicultural, si més no anivell formal.

Hi ha variables que els diferencien: hores de contacte professor/alumne, nombred’assignatures que el tutor imparteix al mateix grup, forma de realitzar les tutories,estructura dels grups-classe i temps en què aquests es mantenen en contacte, elsanys d’experiència en el tractament i l’atenció dels problemes derivats de la diversi-tat, edat dels alumnes...

De totes maneres podem pensar que, en el tractament dels alumnes culturalmentdiversos, és en els primers cursos de la seva incorporació on fonamentalment s’hade saber interpretar la seva realitat, ja que es prendran decisions que marcaran les


-36-

relacions que l’alumne desprès tindrà, tant amb l’escola com amb els professors.

Disseny del pla de treball (temporalització, fases i calendari). El desenvolupamentdel projecte es pot repartir en quatre fases:

� Incorporació al grup (MUMA)� Durant els primers dos mesos serà necessari realitzar una anàlisi del

context en què ens hem de moure i, a través de la incorporació al grup detreball MUMA, realitzar una exhaustiva anàlisi del marc de treball.

� Observació i recollida de dades� Un cop decidides, en la primera fase d’incorporació i anàlisi del context,

les actuacions que s’han de portar a terme, tindrem un període que arri-barà aproximadament al mes de maig en què la tasca principal seràl’observació i la recollida de dades, que ens permetran treballar per acon-seguir els objectius proposats.

� Anàlisi de dades.� Els últims tres mesos els dedicarem a l’anàlisi de les dades obtingudes a

la segona fase. A partir d’elles podrem elaborar unes pautes pel desen-volupament d’estratègies d’èxit en una aula de matemàtiques multicultu-ral, que seran extrapolables a altres contextos educatius.

� Elaboració de pautes� En l’últim mes elaborarem un dossier amb pautes que permetin als pro-

fessors desenvolupar estratègies d’èxit en l'aula de matemàtiques a pri-mària en un context multicultural.

Producte o resultat final que s’espera obtenir.Un seguit de propostes que siguin útils, no únicament al professorat amb alumnesimmigrants, sinó en qualsevol situació que es produeixi a l’aula de matemàtiques.

Per aconseguir-ho farem una sèrie de propostes o pautes que serveixin als profes-sors en els següents aspectes:

� Elaborar unes pautes que permetin conèixer els lligams dels aspectes quan-titatius, geomètrics i lògics de la realitat cultural dels alumnes de la seva aula.

� Elaborar unes pautes que permetin reconèixer quines estratègies tenen mésèxit amb els alumnes d’incorporació tardana.

� Elaborar unes pautes que permetin reconèixer quines estratègies tenen mésèxit en una aula multicultural.

� Elaborar unes pautes que permetin reconèixer quines estratègies són mésintegradores de l’àrea de matemàtiques amb la resta del currículum.

� Elaborar unes pautes que permetin crear i elaborar estratègies d’èxit en unaula multicultural a primària i que siguin extrapolables a altres contextos edu-catius.


-37-

TÍTOL: LA PRESÈNCIA DE REPUBLICANS CATALANS ALSCAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS: DISSENY D’UN CEN-TRE DE TREBALL I REALITZACIÓ D’UNA EXPOSICIÓGRÀFICA

AUTORIA: M. ROSA TORAN BELVER

SUPERVISIÓ: Josep M. Solé SabatéDep. d’Història Moderna i Contemporània (UAB)

MODALITATA: A

CLASSIFICACIÓ: Història del món contemporani

Resum:

L’objecte del treball és crear i sistematitzar materials didàctics i de suport per al pro-fessorat sobre un dels efectes del nazi-feixisme, en el context de la fi de la GuerraCivil espanyola i la II Guerra Mundial: les deportacions als camps nazis dels republi-cans catalans.

El resultat del treball es concretarà en:� El disseny d’una aula de treball i divulgació sobre el tema de les deportacions

i el món concentracionari nazi, en una institució pública, per a ús de l’alumnati el professorat, amb suport bibliogràfic, documental, audiovisual i gràfic i amborientacions per al seu ús, selecció i aplicacions.

� La realització del guió d’una exposició gràfica itinerant, per a ús escolar i cí-vic, sobre els camps d’extermini nazis i la presència d’homes i dones republi-cans, com a tema central, precedit dels antecedents de la proclamació de laII República, el cop d’estat militar i el desencadenament de la Guerra Civil, iseguit de les conseqüències que comporta la fi del conflicte mundial, a travésdels judicis contra els responsables de l’extermini i del destí dels supervi-vents i el seu compromís per preservar la memòria.

� Una guia didàctica de l’exposició, que esdevingui material de suport i propor-cioni orientacions per a treballs propis de l’aula.


-38-

TÍTOL: LABORATORI VIRTUAL D'ELECTRÒNICA I ELECTRO-TÈCNIA

AUTORIA: ANTONI LLORT COLLELL

SUPERVISIÓ: J. Eduard Figuerola Ferrer Programa d'Informàtica Educativa. Departament d'Ensenyament

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Informàtica

Resum:

Tots els professors i professores que impartim els crèdits establerts pel Departamentd'Ensenyament en els cicles formatius d'electricitat i electrònica, tant de grau mitjàcom superior, ens trobem amb un desplegament de continguts difícil d'abastar en eltemps assignat a cada crèdit.

La finalitat última d'aquest treball és desenvolupar eines que ajudin a impartir elscontinguts i assolir els objectius referents a circuits elèctrics i electrònics prescrits enel currículum dels cicles formatius d'electricitat i electrònica. L'eina bàsica de treballés l'ordinador i un programa simulador. A partir d'aquí podem:

� Desenvolupar els continguts que incorporin circuits elèctrics o electrònics apartir del simulador disponible com a eina bàsica de treball.

� Dissenyar activitats d'aprenentatge que permetin treballar individualment oen petit grup, i a diferents nivells d'abstracció. Això ens permetrà individualit-zar l'aprenentatge de cada alumne o alumna.

� Dissenyar activitats amb diferents nivells d'acabat: algunes s'esgoten en l'a-nàlisi realitzada a partir dels resultats del programa simulador; altres continu-en amb el muntatge, verificació i posada a punt del circuit en el laboratori.

Respecte els dos programes simuladors esmentats, cal observar:a) El programa Electronics Workbench està instal·lat a pràcticament tots els

centres educatius públics i privats que ofereixen cicles formatius d'electricitato electrònica.

b) El programa PSpice, en versió professional, és molt car. Alguns centres eltenen, però no és la situació habitual. Hi ha una versió reduïda del programa,totalment gratuïta i sense cap restricció d'ús, disponible en la pàgina Web delfabricant. Aquest programa és suficient per a bastants activitats d'aprenen-tatge d'electrònica i electrotècnia en els cicles formatius

En el CD que s'elaborarà, els materials didàctics estaran duplicats en les dues pla-taformes esmentades. El professorat que en faci ús podrà triar l'opció que més liconvingui. Per altra banda, també es pot incloure al CD la versió lliure del programaPSpice. L'altre programa, l'Electronics Workbench, no es pot incloure ja que no hi hacap versió lliure


-39-

TÍTOL: EL CLIK I EL PENSAMENT CIENTÍFIC

AUTORIA: MONTSERRAT PEDREIRA ÁLVAREZ

SUPERVISIÓ: Mariona Espinet BlanchFacultat de Ciències de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències Naturals i Experimentals

Resum:

El projecte pretén elaborar propostes de treball que potenciïn en els nens i nenesd’educació infantil i cicle inicial tots els aspectes relacionats amb el pensament cien-tífic, a partir de l’espai “El Clik del nens “ del Museu de la Ciència.

Per tal d’evitar l’aïllament i la teorització excessiva, totes les activitats desenvolupa-des al voltant d’aquest projecte es concentraran en una plana web de propera cons-trucció, on els diferents col·lectius que es puguin sentir interessats en el tema trobinun espai d’intercanvi i discussió.

Al final de la llicència es pretén haver recollit:� Orientacions adreçades als mestres d’E.I. i cicle inicial sobre com afrontar

l’ensenyament de les ciències a l’escola� Recull de propostes didàctiques realitzables a les escoles que reforcin els

continguts de la sala del Clik i /o més àmpliament l’aprenentatge de les cièn-cies, en la línia de les últimes tendències socioconstructivistes basades enl’autoregulació.


-40-

TÍTOL: ESTUDIS I ACTIVITATS SOBRE PROBLEMES CLAU DE LAHISTÒRIA DE LA MATEMÀTICA. PER A UNA APROXIMA-CIÓ GENÈTICA AL TRACTAMENT DE LES IDEES MATE-MÀTIQUES.

AUTORIA: RAMON NOLLA I SANS

SUPERVISIÓ: Josep Pla i CarreraDep.t de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència.Universitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Matemàtiques i Informàtica.

RESUM:

En aquest treball es pretén d'efectuar una revisió de diferents problemes, en el ter-reny de la Geometria, l'Aritmètica i l'Àlgebra, que en el decurs de la Història de laMatemàtica han provocat l'aparició i el desenvolupament de les idees matemàtiquesque ha de conèixer el professorat per tractar els currículums d'ESO i Batxillerat ambperspectiva suficient. Es persegueix que els productes obtinguts d'aquesta revisiófacilitin l'adopció del mètode genètic a l'ensenyament. Aquest, en paraules d'OttoToeplitz, consisteix en l'observació dels orígens històrics d'una idea per tal de trobarla millor manera de motivar-la, i estudiar el context en el qual el seu introductor tre-ballava per trobar la qüestió essencial que s'esforçava a resoldre. En defensa de laseva adopció H.M. Edwards afirma: "He trobat que la millor manera de superar ladificultat d'aprenentatge d'una teoria matemàtica abstracta és seguir el consell deToeplitz i ignorar els tractats moderns fins que hagi estudiat la gènesi de cara a co-nèixer les preguntes".

El treball presenta dues fases:1. Recerca, recollida, selecció i estudi de materials sobre els continguts a tractar.2. Elaboració de documents:

– En format de llibre, compost amb el sistema d'edició LATEX2?, en què:a) Es desenvolupen els estudis, i es presenten la bibliografia, transcripcions i

traduccions de les fonts.b) Es proposen i desenvolupen activitats per al professorat i l'alumnat amb u-

na icona d'identificació de nivells.– En suport informàtic interactiu, els quals consistiran en versions de les activi-

tats proposades, utilitzant el programari CABRI i DERIVE per a WINDOWS.

Continguts:– L'anàlisi geomètrica grega.– Orígens del mètode axiomàtic deductiu. El llibre I dels Elements d'Euclides.– Construccions euclidianes dels llibres II, III, IV dels Elements.– Dels terns pitagòrics al teorema de Fermat. Aritmètica.


-41-

– Construccions no euclidianes. Les seccions còniques.– La semblança de triangles. Trigonometria.– Resolució d'equacions. Els nombres complexos.– Geometria analítica. Resolució del problema de les construccions euclidianes.– La perspectiva lineal i l'origen de la geometria projectiva.

Es pretén que els materials elaborats:– Representin una aportació a la formació del professorat.– Puguin ser utilitzats com a generadors de recursos didàctics a l'ESO i al Batxi-

llerat.– Puguin ser consultats pels alumnes de batxillerat i serveixin de referència en

la proposta i elaboració de treballs de recerca.– Aportin algunes relacions amb disciplines com la Filosofia, el Dibuix tècnic, el

Disseny gràfic i la Física.– Potenciïn l'ús de les eines informàtiques i facin palesa la seva rellevància com

a eina vehicular d'aprenentatge.


-42-

TÍTOL: L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA A LES ASSIGNATURESD’INFORMÀTICA DE LA ESO, BATXILLERAT I CICLESFORMATIUS, I ELS PROCESSOS D’INCORPORACIÓ DETERMES INFORMÀTICS A LA LLENGUA CATALANA DINSL’ÀMBIT ESCOLAR

AUTORIA: LLUÍS FELIP LÁZARO QUÍLEZ

SUPERVISió: Maria Bargalló EscrivàFilologies Romàniques. Universitat Rovira I Virgili

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Llengües catalana i anglesa i Informàtica

Resum

L’estudi intenta esbrinar de quina manera s’estan incorporant els termes informàticsa la llengua catalana dins de l’àmbit escolar.

La major part dels termes informàtics de nova creació son anglicismes, que els par-lants han anat incorporant a la llengua de forma directa i sense cap menad’adaptació. Alguns es van adaptant a la llengua posteriorment, especialment quanexisteix una traducció directa i ràpida per el terme en la llengua de destí (com podriaser el cas de “ratolí”). De vegades no existeix una traducció tan idònia, i llavors es faservir el terme castellà que ha tingut més èxit en la traducció del terme original an-glès (com podria ser “puntero”, que tradueix el terme original “pointer”). Finalment hiha casos en que no existeix una traducció fàcilment assimilable, la qual cosa ensporta a fer servir el terme original en la seva forma pura, o be el terme original ambadaptacions gràfiques a la nova llengua (com podria ser el cas de la paraula “scan-ner”, i la seva adaptació “escàner”).

En qualsevol cas, aquest procés no es fàcilment influenciable per polítiques de plani-ficació lingüística o de correcció d’us de la llengua, moltes vegades perquè el campde la informàtica genera termes amb molta més rapidesa del que fora desitjable.

És per això que aquests termes s’haurien d’anar introduint posteriorment d’una formaadaptada i controlada en els llibres de text que es fan servir en les assignatures deinformàtica de educació primària i secundaria, que és allò que intentem verificar ambel present estudi.

Bàsicament doncs, podríem dir que l’estudi que faré intenta donar resposta a les se-güents preguntes:

a) En quina llengua o llengües estan escrits els llibres de text que es fan servir ales assignatures d’informàtica?

b) Quines traduccions o adaptacions es fan dels termes informàtics que hi apa-reixen?


-43-

c) Quina proporció de llibres en català es fan servir en aquestes assignatures ala província de Tarragona?

d) Quin percentatge de termes informàtics apareixen als llibres de text i diccio-naris en forma pura i quins en forma adaptada?

e) Coincideixen realment els termes que fan servir els nostres escolars amb elsque es proposen des de l’administració?

f) Hi ha prou publicacions informàtiques en català?

Intentar donar resposta a aquestes preguntes es doncs l’objectiu d’aquest treball,que s’estructurarà en cinc fases, d’acord amb la temporalització prevista al projectepresentat.


-44-

TÍTOL: PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL I PRO-FESSIONAL PER ALUMNES DE SEGON CICLE DE L’ESOAMB DIFICULTATS”

AUTORIA: VICENT LLUÍS PASCUAL I FERRIS

SUPERVISIÓ: Manuel Álvarez GonzálezDivisió de Ciències de l’EducacióUniversitat de Barcelona.

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Educació en la Diversitat

Resum:

Es tracta d’elaborar, experimentar i validar, una línia de crèdits variables (dos), queen el seu conjunt formen un programa, adreçats a alumnes de quart d’ESO que pre-sentin dificultats degudes a mancances de varis tipus, com:

- Gestió de la informació.- Afectius- Motivació- Autoestima- Competències socials- Desconeixement de les possibilitats del seu entorn.- Baix rendiment acadèmic- Mancances emocionals.

Dèficits que, amb facilitat, poden portar a l’alumne a una situació de risc, més enca-ra, a molts d’aquests alumnes podem considerar-los en una situació de pre-risc.

Es tracta de cercar una sortida per aquest tipus d’alumnat tenint en compte els ob-jectius finals d’etapa ( Decret 96/1992, de 28 d’abril), sortida que ha de ser digna pelalumne, no discriminatòria respecte al grup d’iguals i fàcilment assumible per part delcentre.

La implementació del programa la durà ha terme el propi AUTORIA a l’IES Menén-dez y Pelayo de Barcelona i la coordinarà una experiència paral·lela a l’IES MariaRubies de Lleida.

Per tal d’analitzar el resultat de la intervenció es farà una avaluació inicial dels alum-nes i una avaluació final dels mateixos utilitzant el mateix instrument ( pretest – pos-test ), es farà una avaluació del impacte fent entrevistes als tutors, coordinadors pe-dagògics o coordinadors i alguns pares d’alumnes.

Els continguts del programa s’estructuren amb les següents unitats on també ex-pressem l’objectiu de cadascuna d’elles.


-45-

UNITATS

1 .- Coneixement de si mateix.– Com soc

2 .- Autoestima i autoconcepte.– Com em sento

3 .- Coneixement de les competències bàsiques.– Què he de saber fer.– Què he aprendre a fer.

4 .- Consciència emocional.– Com sento.

5 .- Control emocional.– Com hem relaciono.

6 .- Motivació pel procés.– Aprendre a fer.

7 .- L’escola i el meu futur.– Per què les professions– Per què l’escola– Relació entre l’escola les professions.

8 .- Què m’agradaria ser.– Relació entre les competències exigides i les meves aptituds, actituds i

habilitats.9 .- Recursos per la exploració laboral.

– Com obtinc informació.10 .- Presa de decisions.

– Com decideixo les coses11 .- Motivació pel èxit

– Què s’hem demanarà i com ho veig.12 .- Formació per la transició a una professió.

– Requisits per l’exercici d’una professió.13 .- Formació continua.

– Serveis que en ofereix el nostre entorn14 .- Ara que ja soc un professional

– Saber estar15 .- I el proper curs què faré?

– Em dissenyo el futur.


-46-

TÍTOL: LA RECERCA EN LITERATURA: APRENDRE’N TOT INVES-TIGANT

AUTORIA: ALFRED SARGATAL PLANA

SUPERVISIÓ: Glòria Bordons de Porrata-DoriaDivisió 5ª de Ciències de l'Educació,Universitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengua i literatures catalana i castellanase

Resum

A fi d’incorporar la Literatura en el currrículum del Batxillerat, sobretot, i tenint en compte queen aquesta etapa hi ha diverses assignatures tipificades i variables directament lligades aaquesta matèria, i a més tot l’alumnat ha de fer un Treball de Recerca de lliure elecció, hecregut adient de portar jo mateix a terme una experimentació empírica en què es comprovésl’operativitat d’una proposta que, alhora que permetés a l’alumnat d’aprendre a investigar lifacilités de tenir una experiència literària a través de la lectura en profunditat, en extensió, demanera personal i crítica, i aconseguís així un aprenentatge personalitzat de la Literatura.Grosso modo, la recerca tindrà quatre fases. En una primera fase, una vegada ubicat el te-ma en Disseny Curricular, i seleccionats els temes i els materials (obres literàries, fragments,textos, plantilles de comentari de text per als alumnes, instruccions sobre la metodologia delTreball de Recerca), s'elaborarà una fitxa de treball genèrica per planificar els diversos pas-sos que haurà de fer el professorat que faci l'experimentació.

En una segona fase, es procedirà a la selecció de la mostra i assignació a l'atzar de centres ide professorat. Se'ls proporcionarà els materials que he esmentat abans (llistat de temesestablert per mi mateix, llibres, textos, dossier, qüestionaris, guies, etc.) perquè els analitzin iestudiïn, a fi de contestar-los i, si escau, sotmetre'ls abans a l'alumnat, i també perquè envalorin l'interès, l'oportunitat o l'adequació, de cara a fer-ne una proposta a l'alumnat. A-quests temes aniran complementats amb les corresponents guies didàctiques. Finalment,se'ls anunciarà una futura entrevista en què hauran de lliurar els qüestionaris.

La tercera fase consistirà en l'anàlisi de les dades recollides i la seva posterior interpretació.

Per a tot aquest procés empíric compto amb el suport metodològic i seguiment del Serveid'Assessorament Metodològic de l'Institut de Ciències de l'Educació, de la Universitat deBarcelona., i en concret amb la col·laboració desinteressada de la Dra. Teresa Anguera iArgilaga, Professora del Departament de Metodologia del Comportament, de la Facultat dePsicologia de l'esmentada Universitat.

A la llum d'aquesta interpretació la quarta fase es dedicarà a sintetitzar els resultats, recom-pondre els materials i els instruments d'avaluació i redactar una Guia Didàctica provisional,amb les propostes metodològiques, de cara a la Formació del Professorat.

Per acabar, hi figuraran les referències bibliogràfiques i els annexos, que contindran les gui-es didàctiques i els recursos utilitzats en l'experimentació.


-47-

TÍTOL: UNA PROPOSTA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL: EL CARRILETD’OLOT A GIRONA

AUTORIA: PERE SALVATELLA i ARMENGOL

SUPERVISió Anna Maria Geli de CiuranaUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciencies Experimentals i SocialsEducació Ambiental

Resum:

L’objectiu és elaborar una proposta d'educació ambiental que parteixi d'un espai de-limitat per l'àrea d'influència de l'antic carrilet d'Olot a Girona, tot aprofundint en elconeixement d’aquest com a exponent del desenvolupament social i econòmicd’aquestes comarques.

S'emmarca dins l'eix transversal d'Educació Ambiental, entenent els eixos com unconjunt d'aspectes de rellevància especial en la societat actual que cal que estiguinpresents en una escola oberta al medi i que es caracteritzen per un fort caràcter ac-titudinal. Aquest projecte ha d'aportar un aprofundiment i una exemplificació útil en eltractament d'una temàtica des d'un punt de vista ambiental. En aquest sentit, doncs,es tractarà d'un treball que revertirà directament en estratègies metodològiques peral coneixement del medi -però sempre amb l'enfocament ambiental- i en recursosdidàctics a l'abast dels centresescolars de Primària.

El fet de poder treballar amb patrimoni proper facilita l'adquisició d'uns conceptesque han de permetre a l'alumne assolir un coneixement de l'entorn que l'ajudi a co-nèixer el passat per entendre el present. Tot aquest procés d'anàlisi consolidarà u-nes actituds de respecte vers l'abundant patrimoni històric i medioambiental que tro-bem a casa nostra.

La recerca es basarà en:a) Un treball de camp sobre l'itinerari seleccionat, per analitzar totes les possibi-

litats que ofereix a nivell de la idoneïtat del recorregut, la planificació delstrams representatius, els recursos arqueològics, tècnics, d'equipaments me-diambientals i paisatgístics.

b) Una investigació documental, tot buscant imatges, plànols, documentació và-ria sobre el passat del ferrocarril i sobre els recursos ambientals existents alllarg del traçat.

c) Una investigació etnogràfica basada en entrevistes amb institucions i perso-nes vinculades al món del tren i als equipaments que trobem.

d) Un cop recopilada tota aquesta informació es dissenyaran i s'elaboraran el


-48-

dossier de treball per a l'alumne, la guia per al mestre i la carpeta de materi-als complementaris de recursos didàctics. Es preveu també editar un vídeo-documental.

Els resultats de l'estudi tindran aplicació a les escoles interessades en treballar l'e-ducació ambiental des d'una perspectiva globalitzadora, a partir d'un coneixement del'entorn conduït pel traçat de l'antic carrilet d'Olot a Girona. Aquest projecte està pen-sat per ser utilitzat al cicle superior de l'ensenyament primari, tot facilitant una inter-globalització de les àrees de coneixement del medi natural i social i cultural, educa-ció física i educació visual i plàstica, essencialment. De tota manera permetrà que,amb algunes adaptacions, el puguin utilitzar els alumnes de cicle mitjà i cicle inicialde primària.

Pel seu caire interdisciplinari i d'eix transversal també es podrà utilitzar el resultat enles aules de secundària com a crèdit variable o de síntesi.


-49-

TÍTOL: COL·LABORACIÓ ENTRE CEE, CEIP’S, IES’S. LA COOPE-RACIÓ INTERCENTRES COM A ESTRATÈGIA ORGANIT-ZATIVA PER A MILLORAR L’ATENCIÓ ALS ALUMNES AMBNECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS ESCOLARITZATSA L’AULA ORDINÀRIA: EL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECI-AL COM A CENTRE DE REFERÈNCIA D’ATENCIÓ A LA DI-VERSITAT

AUTORIA: JOSEP MARIA GARCIA BALDA

SUPERVISió: Joan Teixidó i SaballsFacultat de Ciències de l’EducacióUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Educació en la Diversitat, Educació EspecialOrganització i Gestió

Resum:

Aquest projecte, pretén recollir aquells aspectes d’organització escolar al servei de lamillora en l’atenció educativa dels alumnes amb necessitats educatives especialsescolaritzats a l’escola ordinària i al centre d’educació especial: l’enfoc d’aquestarecerca, però, remarca clarament el paper dels centres específics com un dels recur-sos de que disposa l’actual sistema educatiu en la formació d’aquests alumnes.

Els factors a tenir en compte són múltiples donat que l’atenció a les persones ambnecessitats educatives especials ha experimentat una gran evolució aquests darrersanys: es pren un model que es fonamenta en les ajudes que la persona necessitaper a anar progressant: la nostra escola ha de permetre adoptar mesures flexibilitza-dores per poder arribar a tots i cadascun dels seus alumnes: en conseqüència, elpaper dels centres d’educació especial ha sofert, també, una gran transformació.

Ens interessa posar l’accent en l’organització, en la distribució i rendibilització delsespais, dels recursos, de les estratègies d’intervenció. Avui més que mai, pensem enla persona, en les seves possibilitats i les seves necessitats com un factor importan-tíssim de construcció educativa, d’una vertadera educació de qualitat.

La recerca ha de permetre establir un model de treball i participació que serveixi perposar a la pràctica aquelles opcions educatives que els filòsofs de l’educació, que elsteòrics de l’educació descriuen. No podem inventar res. Sabem que existeixen unagran varietat de propostes i estratègies d’intervenció; algunes a Catalunya, a Espa-nya, a Europa, al Món sencer: voldríem definir-les (o redefinir-les, en alguns casos),sistematirzar-les, i estudiar-ne la seva viabilitat: adequar-ho, al cap i a la fi, a la rea-litat de casa nostra.


-50-

Cercar estratègies organitzatives per a millorar la resposta educativa dels alumnesamb necessitats educatives especials escolaritzats en centres de primària i secundà-ria vol dir que el que ens interessa és ajustar de manera progressiva organitzacionsd’aula, de centre, que permetin atendre la diversitat prenent els centres d’educacióespecial com a eixos vertebradors, com a puntals de referència per a progressar capa una institució d’usos múltiples i que serveixi per a diverses funcions com un verta-der centre de recursos, obrint-se a l’exterior, establint nous lligams amb la comunitati realitzant una funció de recolzament a alumnes, docents, famílies, als centres, etc.


-51-

TÍTOL: LITERATURA I INTERCULTURALITAT: ESCRIPTORES IESCRIPTORS DEL MÓN. ESTUDI, PROPOSTES DIDÀCTI-QUES I RECURSOS PER A TREBALLAR I EIXAMPLAR LALITERATURA DES D'UN PUNT DE VISTA PLURIÈTNIC I NOANDROCÈNTRIC.

AUTORIA: HELENA ALVARADO ESTEVE

SUPERVISIÓ: Maria José Sánchez-Cascado BlancoLiteratura Contemporània.Universitat de Barcelona.

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Literatura, Coeducació, Educació dels Valors

Resum:

L'enfocament del projecte, que articula literatura i interculturalitat, pretén l'aportacióde nous continguts, flexibles i polivalents, atansats a les necessitats i als centresd'interès d'un alumnat immers en una societat cada cop més multicultural, diversa icanviant i té, per tant, la finalitat de posar a l'abast dels professionals de l'ensenya-ment un conjunt de materials teòrics i didàctics adaptats als nous dissenys curricu-lars que permetin desenvolupar continguts conceptuals, procedimentals i actitudinalsper afavorir l'educació intercultural en l'alumnat mitjançant l'ensenyament de la lite-ratura des de l'àmbit de la interculturalitat per tal d'estimular l'esperit crític i atansar-los a un procés de maduració intel·lectual i humana tot ampliant el camp de consci-ència pel que fa al procés de socialització.

Alhora l'enfocament del projecte contempla un doble vessant. Atès que un bon sis-tema educatiu és aquell que no menysté ni margina cap col·lectiu social per raó depertenença a un sexe o a un altre ni per pertànyer a una ètnia o una altra, l'estudiplanteja la literatura- des de sempre font de coneixença i d'obertura a d'altres cultu-res i pensaments mitjançant l'acte creatiu- amb una nova concepció que eixampli dedebò el concepte de literatura “universal” tot obrint l'horitzó més enllà de l'eurocen-trisme i, així, oferir una realitat que no sigui parcial, centralista o esbiaxada per tald'encetar si més no, una relació transversal entre les diferents cultures del món i, pertant, incorporar el concepte d'interculturalitat que permet de resseguir els lligams en-tre elles, de veure'n les relacions i les influències i entreveure allò que és universal icomú i allò que és diferent per reivindicar alhora el dret a la diferència.

D'una altra banda, el projecte també s'articula i orienta amb un altre eix totalmentrelacionable que potenciï la igualtat entre els dos sexes, en aquest cas, tot oferintuna tria equitativa entre les escriptores i els escriptors i amb un enfocament no an-drocèntric. Un altre eix, doncs, que incorpori també la creació literària feta per dones,i que contempli la dona com a subjecte creatiu per tal de crear models positius per al'alumnat i oferir alhora una visió més plural del que ha estat la producció creativa i


-52-

cultural humana. En conjunt, doncs, es pretén d'estimular i orientar l'alumnat en l'e-ducació dels valors per tal d'educar persones capacitades per percebre la complexi-tat i ésser respectuoses envers les diferències mitjançant el coneixement, una einaindispensable per a desarticular prejudicis i prevenir actituds prexenòfobes o sexista.

El material estarà compost de cinc dossiers o quaderns sobre la literatura de cadacontinent que proporcionaran elements teòrics i pràctics amb una selecció de textosque prioritzi els col·lectius a Catalunya, una temàtica prou àmplia i variada d'interèssocial, cultural o geogràfic,- per a una utilització, si s'escau, interdisciplinària-, i tam-bé la contemporaneïtat. A més a més, s'orientarà vers una estructura oberta i versàtilque permeti l'actualització de continguts segons les necessitats canviants socials iculturals i la tipologia de l'alumnat.


-53-

TÍTOL: ELS VALORS I LES ACTITUDS EN L’EDUCACIÓ INTER-CULTURAL. PROPOSTES PER AL TRACTAMENT DIDÀC-TIC DE L’EIX TRANSVERSAL DE LA DIVERSITAT INTER-CULTURAL AL CURRÍCULUM DE PRIMÀRIA

AUTORIA: JESÚS MORENO GINER.

SUPERVISió: Susana Tovías Wertheimer.Facultat de Ciències de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Educació dels valors.

Resum:

El Currículum de l’Educació Primària defineix l’escola com a “Projecte viu que en elrespecte de les lleis, normes i orientacions fixa les finalitats i inquietuds com a com-promís col·lectiu i definidor dels trets d’identitat”. Dintre d’aquest marc l’escola té elseu paper en la redefinició dels valors, entesos com a horitzó o punt de referènciaque guia les accions. Aquest horitzó, com les paraules o els gestos, té sentit en lainteracció entre les persones. A més a més, té força suficient per moure sentiments iexigir esforços.Els valors, juntament amb les actituds i les normes fan referència a laconvivència i interrelació en l’àmbit escolar. La reflexió sobre aquests continguts e-ducatius en els àmbits dels projectes educatius i dels projectes curriculars constitueixun element fonamental per donar sentit i coherència a tota la acció educativa.

El plantejament de la educació intercultural, com a eix transversal del currículum,obre un nou àmbit de reflexió en els valors, els quals, sota aquest plantejament,constitueixen un referent fonamental per donar resposta als reptes que planteja unaconvivència basada en el reconeixement de realitats culturals diferents.

Per mitjà d’aquest treball es pretén fer una reflexió sobre els valors i les actituds coma continguts transversals en el currículum de les etapes educatives d'Infantil i dePrimària, continguts que es fan presents als diversos àmbits de competència del’alumnat i que impregnen les diferents àrees curriculars.

En relació amb el punt anterior es planteja projecte confeccionar un dossier de pro-postes per a la reflexió i per a l’acció en l’àmbit dels valors i de les actituds enl’educació intercultural que contempli els apartats següents:� L'àmbit del Projecte Educatiu de Centre.� Reflexió sobre les finalitats de l’educació intercultural

Per a treballar aquest apartat es recolliran i organitzaran propostes contingudes a:� Els currículums d’Educació Infantil i d’Educació Primària.� Bibliografia actual sobre el tema.


-54-

� Experiències educatives.� Propostes per a la reflexió provinents de sectors relacionats amb l’ensenyament.

L'àmbit del Projecte Curricular de Centre.� Reflexió sobre l’àmbit de competències de construcció de les relacions, de la i-

dentitat personal i de l’autonomia moral. Objectius i continguts de les diferents à-rees referits als valors.

� Propostes metodològiques que poden afavorir una educació intercultural.

L’àmbit de la programació d’aula.� Criteris per a la preparació de materials curriculars.

Es planteja de donar un format de pàgina web a les propostes contingudes en el tre-ball.


-55-

TÍTOL: UN CENTRE D’ENSENYAMENT PER A LA COMPRENSIÓ.

AUTORIA: ANNA RODÓN BORRÀS

SUPERVISIÓ: Manuel Segura Morales,Departament de Psicología EvolutivaUniversidad de la Laguna.

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació en la diversitat i dels valors

Resum:

L’objectiu fonamental del projecte és crear una estructura i filosofia de centre quepermeti desenvolupar l’alumnat com a persones autònomes, creatives i crítiques,amb capacitat per a resoldre problemes, participatives, tolerants i amb coneixementdels seus potencials.

Per aconseguir aquest macro-objectiu serà necessari treballar un ideari curricularque permeti un currículum “en infusió”, organitzar globalment la distribució curricularen els quatre cursos d’ESO, trobar metodologies d’aprenentatge per a desenvoluparels trets de l’alumnat citats en l’objectiu per tal que s’adeqüint a l’ensenyament per ala comprensió.

Per al desplegament curricular, el projecte es basa, entre d’altres, en la teoria de les“Intel·ligències Múltiples” de Gardner i en el Projecte d’ensenyament per a la com-prensió de Tyna Blythe i altres docents i investigadors del Projecte Zero de la Uni-versitat de Harvard. Aquests fonaments teòrics porten a fer la proposta metodològicadel “treball per projectes” i, més concretament, a projectes dirigits (temes proposatspel professorat), projectes individuals, projectes de lliure elecció (treball cooperatiu),projectes personals tutorats per l’alumnat més gran, macro-projectes de comunicació(ràdio i televisió), integració del centre al barri, visites d’experts externs al centre...

També, dins l’àmbit curricular, el projecte proposa treballar el desenvolupament del’individu i la resolució de conflictes mitjançant sessions, dins l’horari lectiu, deconeixement intrapersonal i interpersonal fonamentades en el “Programa de Com-pètenciaSocial” realitzat per Manuel Segura i Margarita Arcas, així com la previsió de formarun equip de mediadors integrat per professorat i alumnat, inclós en l’ideari del RRI amés d’altres tècniques de resolució de conflictes.

Totes aquestes propostes porten a treballar l’avaluació basada en el diagnòstic con-tinuat i en la realimentació per, així, permetre que l’alumnat analitzi fins a quin puntestà “fent bé” els aprenentatges i/o com millorar-los.

Les propostes anteriors porten a estructurar, organitzativament i físicament, l’aulaper ajustar-la a les necessitats metodològiques i a proposar un organigrama del cen-


-56-

tre amb la descripció de les tasques especifiques de cada càrrec.

També s’estudiarà i es proposarà quina hauria de ser la formació del professorat ne-cessària per a dur a terme el projecte i analitzar les dificultats per a innovar.


-57-

TÍTOL: PROJECTE CURRICULAR PER A LA INTRODUCCIÓ DELGALLEC A L'ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI ACATALUNYA.

AUTORIA: M. ÁNGELES PÉREZ EDO.

SUPERVISIÓ: Basilio Losada CastroFilologia Galaico-PortuguesaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversalsDimensió Europea.

Resum:

Aquest projecte és el resultat immediat de la signatura que va tenir lloc a Santiago deCompostela el dia 2 de juliol de 1999. En aquella data es va ratificar un Protocol decol·laboració entre la Consellería de Educación e Ordenación Universitaria de laXunta de Galicia, i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,per a la promoció lingüística de la llengua gallega i catalana en l'oferta educativa delscentres d'ensenyament dependents d'ambdues conselleries.

Amb aquest acte es va donar cos a un llarg procés que parteix d'una situació evi-dent: una realitat lingüística i cultural plural a l'Estat Espanyol i, en el cas que ensocupa, a Catalunya. Així, es pot constatar, d'una banda, l'existència d'un cert nombred'alumnes que, pel seu origen familiar, conviuen amb tres llengües alhora (gallec,català i castellà), amb les possibles repercussions que aquest fet comporta en elprocés d'aprenentatge; d'altra banda, la pròpia configuració pluricultural i plurilingüís-tica de l'Estat implica que es doni un potencial interès entre la resta dels alumnes perconèixer els trets característics d'una comunitat tan propera com és la gallega.

Tot això s'inscriu en un marc més general, donat que una qüestió cabdal a les esco-les d'Europa és crear un currículum eurocèntric i intercultural que garanteixi les ma-teixes oportunitats en l'aprenentatge per a tothom, i del qual se'n deriven indubtablesaventatges.

Com a conseqüència de l'anteriorment exposat, i en aplicació del citat protocol, ons'establia una sèrie de clàusules destinades a promoure el coneixement de la llen-gua i literatura gallega i catalana com a matèries optatives als diferents nivells edu-catius, neix el nostre projecte, que es materialitza en un Pla de Treball doble:

A) Un Pla de Recursos Formatius, orientats tant al professorat com a l'alumnat, con-sistent en l'elaboració d'estratègies didàctiques i activitats diverses, que es podenconcretar en els següents aspectes:


-58-

1. Elaboració de material didàctic adequat a la diversitat dels alumnes, tant en elterreny de la llengua com en el de la cultura (continguts vinculats a la geogra-fia, a la història, a la literatura, als costums i tradicions...).

2. Compilació del material ja existent.3. Realitatzació d'un estudi aprofundit de les circumstàncies i demandes dels

centres emplaçats a zones amb una abundant població d'origen gallec.4. Coordinació del conjunt del professorat acreditat per a exercir la docència d'a-

questa matèria als centres d'Ensenyament Secundari.5. Confecció de recursos de suport al professorat.6. Coordinació i organització d'activitats destinades a l'alumnat.

B) El Disseny Curricular d'un crèdit variable d'iniciació a la llengua i literatura galle-gues.


-59-

TÍTOL: VIRTUAL TRIP

AUTORIA: ISABEL M. MONTE SERRANO

SUPERVISIÓ: Norman CoeLlengua Anglesa (UOC)

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Llengües estrangeres i noves tecnologies

Resum:

El projecte consisteix en l’elaboració d’un crèdit variable per a segon cicle d’ESO, onels alumnes, a més de millorar els seus coneixements de la llengua anglesa en totsels nivells (escriptura, lectura, parla i comprensió oral), poden també ampliar els seusconeixements sobre la cultura de diferents països del món tot utilitzant les novestecnologies. A diferència d’altres CV que s’han realitzat basats en aquestes tecnolo-gies, aquest crèdit no es limita a treballar amb un aspecte només, sinó que utilitza unventall molt ampli de nous recursos (Internet, els CD-roms, el correu electrònic, lacreació de webs i la creació d’un vídeo). Facilitant així la motivació constant i permet-los saber emprar els nous mitjans d’obtenció i transmissió d’informació que ambmolta probabilitat els seran de gran utilitat en un futur no gaire llunyà.

Aquest crèdit es podrà fer servir a qualsevol centre de Secundària on els alumnestinguin accés a la xarxa (n’hi ha un nombre molt alt a Catalunya), i no només per a-lumnes d’ESO sinó també per als de Batxillerat, certs Cicles Formatius, i cursos bai-xos d’EOI tot fent petites adaptacions per part dels professors o simplement escollintaquelles activitats d’aquest crèdit que considerin més adients per als seus alumnes.


-60-

TÍTOL: RECURSOS INFORMÀTICS PER A PRIMÀRIA: CREACIÓD’ACTIVITATS D’APRENENTATGE I REFORÇ DEL CURRÍ-CULUM.

AUTORIA: JOSÉ ANTONIO PÉREZ MORALES

SUPERVISIÓ: José María Silva i Galán,Coordinador PIE a la DT del Vallès Occidental.

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrees Curriculars d’Ensenyament Primari

Resum

El Projecte consisteix en l’elaboració d’un conjunt d’activitats en suport informàticdirigides a l’alumnat d’Ensenyament Primari i agrupades en 6 Paquets independents,segons els sis nivells educatius: de 1r a 6è.

Una part d’aquest projecte ja ha estat realitzat i editat en el CD-ROM Clic Sinera2000, sota el nom de “Gimcana del Coneixement 1”, que anava dirigida als alumnesde 3r nivell de primària.

Totes les activitats es crearan amb el Programa Clic 3.0 i el suport visual amb el Pa-int de Windows 98 i el Paint Shop Pro. Les presentacions dels paquets es faran ambel Power Point de l’Office 97 i els Manuals amb el Processador de textos Word 97.Malgrat el compromís a l’hora de presentar el Projecte només es centrava exclusi-vament en el ús del català com idioma únic, també es faran les respectives versionsen castellà, degut a l’interès mostrat per professorat d’altres comunitats autònomes.

A cada nivell educatiu es presenta el paquet d’activitats dintre d’un centre d’interèscom eix motivador per a l’alumne, al qual se li presenta un repte que ha de resoldre apoc a poc, a partir del èxit en la realització de les contínues i diferents activitats quees va trobant. Aquestes activitats es basen en les diferents àrees del currículum:Matemàtiques, Català, Anglès, Castellà, Coneixement del medi Natural i Social, Mú-sica... L’objectiu final és que es treballi d’una forma engrescadora i motivadora aquellcontingut del currículum que també es treballa a l’aula ordinària. La tipologia de lesactivitats és molt variada doncs s’exigeix una gran diversitat d’actuacions per part del’alumne: lectura mecànica, lectura comprensiva, càlcul mental, raonament, resolucióde problemes, redacció escrita, ortografia ...

La particularitat dels diferents paquets d’activitats força a l’alumne a aconseguir re-soldre allò que se li demana, doncs és l’única forma de seguir avançant. Per una al-tra banda es tindrà en compte l’edat del nen/a i el seu propi ritme de treball, de formaque es pugui treballar en successives sessions, ja s’estigui a l’aula d’informàtica o al’ordinador de l’aula ordinària. Per l’experiència que ja tenen alguns companys esveu un recurs valuós per als alumnes d’educació Especial i de Reforç, que encara


-61-

han de treballar nivells anteriors no assolits.

Els Centres d’Interès dels diferents paquets, així com l’estimació del nombred’activitats que contindran són els següents:

Nivell Centre d’Interès Nombre d’Activitats� Inicial 1 (1r) Organització d’un Parc Zoológic 100 – 120� Inicial 2 (2n) Construcció d’una Escola 100 – 120� C. Mitjà 1 (3r) Descobrir una foto amagada 143*� C. Mitjà 2 (4t) Desxifrar un missatge secret 125 –140� C. Sup. 1 (5è) A la recerca del tresor 135 –155� C. Sup. 2 (6è) Un misteri a resoldre (jove detectiu) 135 –155

Total aproximat700 - 900


-62-

TÍTOL: PROJECTES ESTRATÈGICS AMB DIMENSIÓ COMUNITÀ-RIA

AUTORIA: RAMON CASARES ROMEVA

SUPERVISIÓ: Ignasi Vila Mendiburu,Facultat de Ciències de l’Educació de la UdG

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals

Resum

Se sol associar l’èxit escolar amb la implicació de les famílies en els processos edu-catius. Aquesta tutela dels adults és, a més d’una característica de l’espècie, un re-quisit universal per reeixir en l’educació de les noves generacions. Pel que fa al’educació específicament escolar hi ha, tanmateix, dificultats decisives relacionadesamb desigualtats socials i diferències culturals. En barris amb dèficits socials i eco-nòmics, la distància cultural entre l’escola i les famílies dificulta la tutela de l’educacióescolar. Alhora, el teixit educatiu (relacionat amb el lleure, l’esport, la formació i in-serció laboral, la difusió de valors, la creació cultural i artística, etc.) és més feble iallunyat de l’abast de les famílies i dels nois i noies. Consegüentment, és menysprobable que els nois i noies d’aquests barris s’adaptin a l’anomenat currículum edu-catiu ocult i s’incrementa el seu risc de fracàs escolar. Els resultats de l’acció positivaen aquest sentit, usualment en forma d’augment de recursos escolars, han desmen-tit, per desgràcia, certes expectatives i han palesat els límits del sistema escolar.

En hipòtesi, doncs, aquest suport a l’educació escolar, per ser més eficaç, hauriad’orientar-se també a reforçar elements de tutela externs a l’escola, tant a dins comfora de la família. Darrerament s’ha incrementat la rellevància atribuïda a la comuni-tat dins de certes estratègies d’equilibri territorial, equitat i cohesió social. La intencióbàsica del present treball és explorar el paper de mediació i tutela que la comunitatpropera pot exercir en relació a l’educació de les seves joves generacions en a-quests barris.

En aquest sentit, s’ha pres com a referent principal l’experiència de participació ciu-tadana del Pla de desenvolupament social i comunitari de la Trinitat Nova de Barce-lona, i el seu Projecte educatiu de barri, endegat des de 1998 en sintonia amb elProjecte Educatiu de la ciutat de Barcelona de1999. Seguint-ne el desenvolupament,s’espera identificar els agents educatius (associacions, administracions, entitats, ser-veis, programes, etc.) que poden actuar comunitàriament i densificar-hi les iniciativesen el marc d’un Projecte educatiu de zona (barri, població, etc). Més específicament,s’intentaria perfilar el centre escolar com a dinamitzador i beneficiari d’aquest procés.A partir de l’experiència de l’IES Roger de Flor d’aquest barri, s’aspira a definir i mo-delar els continguts d'un Pla estratègic de centre orientat a potenciar la relació edu-cativa amb l'entorn proper com a element de qualitat educativa –d’acord amb el Pro-grama 2000-2004 i la resolució de 18-5-2000 del Departament d’Ensenyament.


-63-

TÍTOL: MICROCOSMOS: EL MÓN MICROBIÀ COM A PRETEXTPER A DESVETLLAR EL PENSAMENT CIENTÍFIC (APRO-FONDIMENT CIENTÍFICODIDÀCTIC DE CONTINGUTSCURRICULARS, PER A ÚS DELS PROFESSORS I ALUM-NES DE L’ENSENYAMENT MITJÀ OBLIGATORI)

AUTORIA: MONTRSERRAT VALLMITJANA RICO

SUPERVISIÓ: Ricard Guerrero,Facultad de BiologiaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències Naturals i Experimentals

Resum:

El meu treball tractarà sobre els microorganismes, el món que no veiem.

L’objectiu final serà la creació i l’elaboració de materials innovadors que puguin serd’utilitat a l’aula, a l’hora d’afavorir l’ensenyament a l’àrea de les Ciències Experi-mentals i de desvetllar el raonament lògic i el pensament científic de l’alumne.Constarà de material per professors i de material per alumnes.

Tenint en compte que la Biologia és una ciència en constant desenvolupament, es fanecessari una actualització dels professors en la matèria de microbiologia id’ecologia microbiana. Els bacteris i altres microorganismes, tant de temps els nos-tres enemics, esdevenen a l’era de la biologia molecular una font de salut i de millorade vida. Però també en alguns casos s’han tornat resistents. El panorama canviant,els nous llibres posats al dia, els nous materials, és el que es pretén estudiar i donara conèixer. També la didàctica de l’ensenyament de la biologia està canviant.

Els alumnes necessiten uns coneixements mínims i sobre tot s’han d’iniciar en elmón de la ciència, per esdevenir el dia de demà ciutadans responsables i lliures, perdefugir la màgia i les pseudiciències tant en boga aquests darrers anys.

Proposaré pràctiques senzilles i a l’abast dels alumnes de l’ESO, que afavoreixin elpensament científic i que aportin normes i valors de meticulositat, rigor i ordre. Quedesvetllin les actituds.d’higiene i que impulsin actituds de reflexió. Practiques no no-més d’observació i de manipulació sinó que també despertin la creativitat, la formu-lació d’hipòtesi i la interpretació de resultats


-64-

TÍTOL: LA MILLORA DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA: PARLAR I ESCRIURE DECIÈNCIES SOCIALS.

AUTORIA: DOLORS QUINQUER VILAMITJANA

SUPERVISSIÓ: Pilar Benejam ArguimbauInstitut de Ciències de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències Socials

Resum

La llengua és el vehicle de comunicació per excel·lència i forma part de les compe-tències bàsiques que l’escola ha de desenvolupar inexcusablement, perquè resultaimprescindible per construir el coneixement, per relacionar-se amb altres persones iper inserir-se amb èxit en el món laboral. Tanmateix, l’alumnat de secundària sovintpresenta mancances greus en l’ús de la llengua que poden esdevenir un escull difícilde salvar a l’hora d’aprendre els continguts de qualsevol àrea curricular.

D’altra banda, les ciències socials, com succeeix també amb altres ciències, tenenun llenguatge propi format pels conceptes que els són específics, per les interpreta-cions que els donen sentit i per la configuració del seu discurs. Per tant, és conveni-ent aprendre el llenguatge d’aquestes disciplines, és a dir aprendre a llegir i a escriu-re d’història, de geografia o d’art, treballant directament els seus continguts a lesclasses de ciències socials mentre es desenvolupen alhora les capacitats lingüísti-ques necessàries per comprendre missatges orals i textos escrits i també per ex-pressar-se amb una certa correcció en relació aquesta àrea de coneixement.

Per aprofundir en aquestes qüestions ens proposem realitzar un treball que té comobjecte d’estudi prioritari la identificació de les principals mancances en l’ús de lallengua dels noies i noies de secundària en l’àrea de ciències socials, tot cercant viesadequades per desenvolupar en l’alumnat de secundària habilitats congnitivolingüís-tiques com descriure, definir, comparar, explicar, justificar o argumentar, alhora queaprenen continguts de l’àrea. Concretament ens proposem elaborar i seleccionarexemples de situacions didàctiques adequades a aquesta finalitat i també dissenyarestratègies metodològiques, instruments d’avaluació, d’autoregulació i de gestió so-cial de l’aula que puguin ser d’utilitat per a millorar la capacitat de comunicació del’alumnat en relació a les ciències socials.


-65-

TITOL: RECERCA DE JOCS MOTRIUS TRADICIONALS A CATA-LUNYA I ARREU DEL MÓN. JOC I DIVERSITAT INTERCUL-TURAL, A L’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀ-RIA.

AUTORIA: JAUME BANTULÀ JANOT.

SUPERVISIÓ: Pere Lavega BurguésINEFC-LLEIDA.

MODALIAT: A

CLASSIFICACIÓ: Educació Física

Resum:

La creixent i progressiva presència d’alumnat procedent de diferents indrets del mónen la xarxa de centres educatius de Catalunya; la plena integració de Catalunya aEuropa; la indiscutible pertinença al mosaic mediterrani; la rapidesa amb la qual lesnoves tecnologies i les comunicacions ens permeten apropar-nos a realitats del pla-neta allunyades de la nostra situació geogràfica; el perill que pot comportar unamundialització uniformada i homogènia pel que fa a la pèrdua de les pròpies i peculi-ars identitats, ... obliga a incorporar, amb caràcter d’urgència, el tractament de la di-versitat cultural en el nostre sistema educatiu, des d’una perspectiva intercultural queaposti per a una educació integradora i respectuosa amb les diferències.

Es detecta però, després d’una revisió bibliogràfica, no exhaustiva però sí força àm-plia, que les aportacions realitzades en matéria d’educació intercultural, descuiden elpaper clau que pot operar el joc tradicional en l’acció cultural de les societats huma-nes, desenvolupant el seu doble rol de producte cultural i generador de cultures.

L’estudi pretén contribuir a omplir aquest buit pel que fa a la utilització pedagògicadel joc tradicional en l’àmbit de l’educació en la diversitat i, des de l’àrea del’educació física, es vol proporcionar un recull de més d’un centenar de jocs motriustradicionals de Catalunya i d’arreu del món.

Per establir aquest recull es tindrà en compte que la selecció abasti les tres etapeseducatives: infantil, primària i secundària. La tria alhora haurà d’oferir, per a cadacontinent, diversos jocs tradicionals que puguin ésser classificats com a multicultu-rals o interculturals.

Aquest recull però, és precedit d’una primera part teòrica, que ha d’aportar elementsde reflexió entorn el joc tradicional en general i, en particular, respecte al seu valorcom a vehicle de transmissió i recreació de manifestacions culturals d’una determi-nada societat i, d’un altre apartat, on es detallen orientacions didàctiques, les qualsfora convenient tenir en compte quan s’apliquin a l’aula, en una situaciód’ensenyament-aprenentatge.


-66-

En definitiva es pretén, per una banda, reforçar la utilització del joc com a recurs ifont d’aprenentatge, per a que afavoreixi la integració escolar i social de l’alumnat,posant enfasi en la població escolar amb necessitats educatives específiques, i fian-cii en els centres educatius, a través de la pràctica lúdica, relacions socials solidàri-es, respectuoses i tolerants amb la diferència. Per altra banda, es desitja també, im-pulsar la recuperació del joc tradicional, valorant llur paper com a transmissor culturali element integrant del patrimoni lúdic de la humanitat.


-67-

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES EN EL DISSENY I CONSTRUC-CIÓ D’UN ESPAI PER A L’ESTUDI DEL DESENVOLUPA-MENT DE LES PAPALLONES.

AUTORIA: GUILLERMO GALCERAN GALCERAN

SUPERVISIÓ: Mercè Izquierdo AymerichDep. de Didàctica de la Matemàtica i C. Exp (UAB)

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: CIÈNCIES NATURALS I EXPERIMENTALS.

Resum:

El nostre Institut està treballant en un projecte de seguiment de les pa-pallones (anivell europeu), vinculat a l’Escola de la Natura “Angeleta Ferrer” de Badalona ons’han fet, al llarg de tres cursos, el seguiment de les espècies existents a Badalona,valorant la seva periodicitat i la quantitat existent. Aquest treball l’han realitzat alum-nes de 3r d’ESO, com a crèdit variable, i de 2n de Batxillerat, com a treball de recer-ca. Sempre s’han fet els estudis en l’espai natural que l’Escola de la Natura disposaa l’efecte.

El Departament de Ciències de la naturalesa ha assolit pel curs 2000-2001, la do-cència per la Unitat d’Atenció Curricular (UAC) de 4t d’ESO, globalitzant les àrees deMatemàtiques, Ciències de la naturalesa i Tecnologia en amb sol professor. Les àre-es de llengües i les matèries restants es globalitzen amb altre professorat.

Fent la recerca d’un motiu engrescador, s’ha pensat que es podria ampliarl’experiència d’observació feta a l’Escola de la Natura de Badalona , a un àmbit mésproper, dins l’Institut, en un espai tancat on es podés fer un seguiment “in situ” deldesenvolupament de una o més espècies de papallones.

La viabilitat del projecte sembla vàlida ja que amb les noves tecnologies, es comptaamb les eines matemàtiques de la geometria i el càlcul, les eines físiques de les me-sures i de les condicions atmosfèriques adients, de les eines químiques per l’estudide l’alteració dels materials a utilitzar per la corrosió, contaminació, combustió, etc. ide les eines tecnològiques per el disseny, construcció i posta a punt de l’espai, a lesque cal afegir les condicions biològiques adients per posar les plantes necessàries ifer l’estudi de les papallones a observar.

Amb la utilització d’eines com Internet, la construcció de la pròpia pàgina Web,l’escanat d’imatges, el tractament de textos, la utilització de programesd’aprenentatge autodidacta, el Disseny Assistit per Ordinador (DAO) a través del’Autosketch per definir com serà la gàbia per les papallones, la captació d’imatgesper Vídeo i Fotografia, es podrà motivar adequadament als alumnes, dividir el treballen fases d’aprenentatge prou útils pels propis alumnes com pel projecte en qüestió.


-68-

TÍTOL: COM AVALUAR L'IMPACTE DE LA FORMACIÓ PERMA-NENT EN EL MARC DEL PFZ. (L’EFICÀCIA DE LA FORMA-CIÓ: ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL MODEL EMPRAT, SI-TUACIÓ ACTUAL I ORIENTACIONS FUTURES)

AUTORIA: M. ROSA VERGÉS CLEMENTE

SUPERVISiÓ: Francesc Imbernón MuñozDivisió Ciències de l’Educació (UB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Avaluació/Organització i Gestió

Resum:

Al nostre país, la formació permanent del professorat està estretament lligada aldesenvolupament i implantació de diversos aspectes incidents en la innovació i millo-ra de la pràctica pedagògica. En aquest sentit ens interessa saber si la formaciópermanent que s'està portant a terme dins els PFZ és eficaç i necessària i si els mo-dels de formació que apliquem són els més adients i rendibles des d'un punt de vistapedagògic i de canvi didàctic.

Les Comissions dels PFZ estan desenvolupant una gran tasca de detecció de ne-cessitats de formació que s'hauria de veure afavorida i assistida per alguns sistemesque permetin establir mecanismes de regulació de qualitat al respecte.

Els Objectius generals de la recerca són:� Facilitar al Sistema Educatiu una síntesi d'actuacions que es realitzen, ex-

tretes del coneixement de realitats concretes. Facilitar estratègies i instru-ments d'avaluació dins el PFZ que proporcionin una avaluació més significa-tiva i qualitativa de l'impacte per a la presa de decisions vinculades a la pro-posta global de la formació.

� Proporcionar a les diferents Comissións de PFZ, una informació rellevant so-bre el tema que els permeti contrastar la seva pràctica per tal d'orientar lapresa de decisions respecte l'avaluació i la millora de les modalitats de for-mació.

� Aprofundir en la reflexió teòrica iniciada els cursos 80-81 i reempresa l’any1996 amb l’equip d’investigació sobre “l’Avaluació qualitativa dels Plans deFormació” de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelo-na.

Se’n poden derivar altres objectius que allargaria més del compte aquest resum.

L’estudi o recerca es planteja com un treball que parteix d'un exàmen atent delsmaterials existents, dels treballs desenvolupats, del coneixement d’una realitat con-creta, i a partir de la comparació i reflexió arribar a presentar tendències i orientaci-


-69-

ons sobre l'impacte de la formació en la innovació de la pràctica educativa. Per aixòfa falta una avaluació diferent, no basada només en les aportacions dels professorsassistents a les activitats, una avaluació que ens proporcioni el coneixement de lainnovació, dins l'aula i/o dins el Centre educatiu. La que ens pot donar les coordena-des necessàries per activar mecanismes de variació de modalitats o estratègies deformació del professorat més adients-

El tema pot ésser útil i interessant pels organitzadors i dissenyadors de la formacióper veure els aspectes d’actuacions anteriors que han estat encertats i que encarasón vàlids i es poden recuperar (tot revisant el context) i per conèixer altres maneresde fer que es podrien adoptar i incorporar. Això tan els és útil a les Comissions co-marcals com a la pròpia Subdirecció General de Formació.

També ho pot ésser pels ensenyants, per tots aquells docents que participen cadacurs en el PFZ perquè l'avaluació de la innovació de la formació permet conèixerl'aprofundiment en la seva feina i la relació d’inversió de temps i esforç que hi dedi-quen. Quan més consciència pugui tenir el docent de la repercussió en el canvi de laseva manera de fer dins l'aula més sabrà escollir la modalitat que necessita per tirarendavant i més ajustades i concretes seran les "deteccions de formació de la zona"que porten a terme les Comissions. Quan millors siguin els elements d'anàlisi, mésacurada podrà ser la resposta. D’altra banda, els proporciona, també, sistemes departicipació en la gestió de la pròpia formació que fan que s'aconsegueixi una segu-retat i confiança superior en el fet de l'aprenentatge regulat per un mateix i un aug-ment en el grau de satisfacció.


-70-

TÍTOL: DISSENYS AVALUATIUS DE L’ÀMBIT DE LA GESTIÓ IL'ORGANITZACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA, DES DEL’ÒPTICA DE LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDU-CATIVA.

AUTORIA: ISABEL ALCALDE SASTRE

SUPERVISió: Llucià NúñezDoctor en Ciències de l'Educació.

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Organització i gestió.

Resum:

El projecte de treball es centra en una doble vessant : L’avaluació interna del centrecom a sistema per a especificar unes línies de millora assolibles pels centres educa-tius, esbiaixant-ho des de l’òptica de la implicació i la participació en aquests plansd’acció de tots els membres de la Comunitat Educativa, que intenten millorar.

Es fa palès que un dels principals entrebancs que troben els Equips de Gestió, és elde la participació en els processos que hem endegat a les nostres escoles. Hem a-nat descobrint que la més gran utilitat d’aquest procés avaluatiu ve donada per lacredibilitat que desperta entre els agents que l’han de portar a terme. De fet qualse-vol procés de treball només esdevé veritable motor de canvi:

� Si és viscut com a una necessitat pels qui el porten a terme.� Si és participat des de la seva elaboració.� Si analitza elements veritablement rellevants del procés que avalua.

També se’ns ha fet evident que, ara per ara, ens costa molt d’integrar als diferentsmembres de la Comunitat Educativa al nostre procés avaluatiu. Possiblement s’haposat de manifest que aquest procés serà molt més viscut i efectiu si implica en elseu circuit als diferents elements de la comunitat educativa, participants actius de lamajor part dels objectes d’avaluació que l’Escola es planteja d’avaluar per a millorar-los.

Aquest treball vol donar un cop de mà a aquestes Comunitats Educatives per tal quefacin aquesta evolució dins del seu marc, possible i sostenible, alhora que vol inte-grar a tot l'Equip Docent en la seva dinàmica i a tots els sectors de la Comunitat E-ducativa que sigui possible.

Els objectius que es volen assolir són els següents :a) Analitzar propostes i materials d'avaluació interna de l’àmbit de la gestió de

l’acció educativa, a disposició dels centres educatius i experimentar en rela-ció a models vàlids per a l'avaluació interna de centres amb dissenys avalua-tius participats pels diferents sectors de la Comunitat Educativa.


-71-

b) Fer propostes de dissenys d’avaluació interna amb estratègies participativesper tota la Comunitat Educativa i que donin cabuda a les motivacions, desigsi necessitats dels seus diferents sectors.

c) Col·laborar en el desenvolupament de la cultura avaluativa dels equips do-cents, ampliant la visió de la necessitat de l’avaluació interna, a tota la Co-munitat Educativa.

d) Fer propostes per a facilitar la feina als centres en relació a la pràctica de l'a-valuació interna i col·laborar oferint-los eines i recursos d'avaluació de la prò-pia tasca , fàcilment adaptables a les seves escoles.

Donat que desitjo que sigui un projecte arrelat a la realitat escolar i que esdevinguipossible d'ús, el mètode de treball que posaré en pràctica inclourà contactes ambprofessionals i nuclis actius del sector de l'Ensenyament que estiguin interessats enel tema de l'Avaluació de Centres i en abordar de forma participativa el seu disseny iposada en funcionament.

El producte que s’espera obtenir

Models d’avaluació interna de l’àmbit de la Gestió i l’Organització de la Gestió Edu-cativa, oberts, facilitadors del treball del centre i adaptables a l'especificitat de cadaescola. Possibles d’ésser participats pels diferents sectors de l’Equip Docent i laComunitat Educativa, cadascun al seu nivell.

Tenir explicitats , per a cada un dels objectes a avaluar , els aspectes i els compo-nents que el fan rellevants per a ésser avaluat dins del centre docent.

Disposar d’uns possibles objectius d'avaluació i d’alguns criteris de valor plausibles(indicadors ) per a cada objecte a avaluar.

Tenir una proposta de metodologia de treball i de fases d'aplicació per a tirar enda-vant el procés d'autoavaluació al centre d'aquest àmbit, de forma participada.

Tenir una proposta metodològica per a fer una metaavaluació i un seguiment del plade millora resultant del procés avaluatiu.


-72-

TÍTOL: LA CASA AL LLARG DEL TEMPS A CATALUNYA

AUTORIA: ÀNGEL BOSCH LLORET

SUPERVISIÓ: Ramon Ripoll i MasferrerFacultat d’Arquitectura. Universitat de Girona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Ciències Socials

Resum:

El projecte pretèn incidir sobre els habitatges construits per les poblacions que hanviscut a Catalunya, des de les formes més antigues d'hàbitat en cova de les socie-tats paleolítiques, fins als tradicionals masos i les cases dels barris obrers de lesmodernes societats industrials.

Per tant, l'objectiu del treball que es proposa, és la confecció d'un crèdit, basat sobreun eix vertebrador, destinat a alumnes d'ESO, preferentment de primer cicle, queintrodueixi el concepte d'evolució de la societat a través d'un element tan concret iconegut per a l'alumne com és la casa. Per tant, la seva presentació ha de ser ade-quada a una edat on el pensament abstracte és un objectiu a aconseguir més queuna realitat. Això significarà una presentació que motivi a l'alumne a introduir-se enun món fictici per a ell, donant molt de pes al dibuix i a textos que analitzin realitatsconcretes.

Les activitats que es proposaran buscaran un aprenentatge guiat, que signifiqui pas-sar de les realitats concretes a petites abstraccions, que haurà de realitzar el mateixalumne.Realitzar una aproximació a l'evolució històrica a través de l'evolució de l'habitatgenomés té una justificació: acostar la història a la realitat habitual. Una realitat en laque una de les coses millor conegudes per l'alumne és la vivència familiar dins elmarc d'un hàbitat concret.La casa és el marc on conviu una família, i aquest marc s'adequa a l'estructura queté la família, a la seva manera de procurar-se la subsistència i a les relacions amb laresta de la societat. I aquest fet ha anat canviant al llarg de la història.

El territori utilitzat com a referència és el propi de Catalunya, ja que un dels objectiusen la el·laboració del treball és aconseguir acostar la història el màxim possible a larealitat dels alumnes, i en conseqüència, fer que professors i alumnes puguin visitardirectament la major part dels llocs estudiats i que formen part del cos del crèdit. D'-aquesta manera, el crèdit, hauria de convertir-se també en un compendi de recursosutilitzables sobre el tema per al professor en el moment de planificar una sortidacultural amb els alumnes, per tal de complementar els aprenentatges fets a l'aula.

Per motius de mantenir una claretat expositiva i de simplificar al màxim el missatgeque es vol donar, la línea explicativa del crèdit es basarà en una sèrie d'edificis


-73-

claus. Un per a cada període històric en que segmentarem l'evolució: els grups ca-çadors-recol·lectors, les primeres societats agrícoles, els íbers, la romanització, lafeudalització, el mas català, els primers habitatges industrials.

El resultat final ha de ser una material didàctic, en forma de crèdit, que pugui ser uti-litzat en dos sentits:

� Per alumnes de primer cicle d’ESO, en forma de crèdit variable, ja que ésun material introductori a l’estudi de la història.

� Per alumnes de segon cicle d’ESO, en forma de material de reforç, per a-lumnes amb dificultats especials a l’estudi de les Ciències Socials, i enparticular, de la historia.


-74-

TÍTOL: DIDÀCTICA DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

AUTORIA: ÀNGELA BUJ ALFARA

SUPERVISIÓ: Joaquim Arenas SampereSEDEC-

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Llengua i literatura catalana

Resum:

El present projecte sorgeix de la necessitat peremptòria d'educar l'alumnat en unacompetència lingüística integradora i respectuosa, d'acord amb el medi lingüísticcatalà en què es troba.

L'alumnat al qual va adreçat, sobretot, aquest projecte és el pertanyent al parlar a-nomenat dialectològicament tortosí. El parlar tortosí s'inclou dins el dialecte occi-dental de la llengua catalana i comprèn grosso modo, segons les isoglosses, les se-güents comarques:

� ·Franja d'Aragó: Matarranya� ·País Valencià: Alt Maestrat, Baix Maestrat, Ports� ·Principat: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta

En aquest treball, l'alumnat que tindrem bàsicament com a referent serà el perta-nyent a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta. L'adscrip-ció dialectològica de l'alumnat d'aquestes comarques és el català occidental, parti-cularitzat en el parlar tortosí, la característica principal del qual és la confluència detrets lingüístics del nord-occidental i del valencià.

La necessitat peremptòria que volem fer notar, i a la qual creem que cal ser-hi espe-cialment sensibles, és la de donar un model lingüístic de referència, en el marc es-colar, que tinga en compte les solucions lingüístiques pròpies del català occidental,reconegudes i acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans.

Les normes gramaticals que refereixen bàsicament els llibres de text estan basadesnomés en els models lingüístics d'una varietat geogràfica: l'oriental i, preferentment,la del català central. Aquest fet passa per identificar, els autors dels llibres de text,erròniament llengua catalana amb registre estàndard. A més d'abundar en el desco-neixement de les possibilitats d'aquest registre i difondre només les solucions lin-güístiques que coneixen, és a dir, les pròpies de la varietat del català central. Comque les úniques formes lingüístiques difoses en medis formals, escola i mitjans decomunicació, són les d'aquesta varietat, el professorat dóna com a úniques formeslingüístiques possibles les del llibre de text. Aquesta visió monomòrfica de la llengua,oposada a l'esperit polimòrfic amb què fou concebuda la llengua literària per PompeuFabra, propicia que a l'alumnat de les comarques del tortosí se'l force cap a un canvi


-75-

lingüístic dirigit. Ja hem dit que això ocorre en la mesura que no es té en compte lallengua de l'alumnat i s'entén la llengua com quelcom immutable.

El nostre projecte pretén ser una eina d'ajuda per als ensenyants per a:� Dissenyar un model lingüístic per a l'ensenyament que integre les propostes

normatives de l'Institut d'Estudis Catalans.� Contribuir a evitar prejudicis lingüístics, en aquest cas, cap a parlars diferents

al català central.� Preservar la riquesa lingüística que suposa el manteniment de trets lingüístics

fonètics, morfològics i lèxics dels diferents parlars catalans.� Afavorir la coordinació lingüística, entre els docents, respecte el model de

llengua de l'educació infantil i primària i la secundària.� Donar referents teòrics, des de la pedagogia i la lingüística, als ensenyants de

les comarques del tortosí i de la resta de l'occidental, per a prestigiar, ense-nyar i integrar la varietat geogràfica de l'alumnat.

� Estimular l'Administració educativa perquè s'incloguen en els criteris d'homo-logació de llibres de text les propostes lingüístiques normatives de l'Institutd'Estudis Catalans.

� Remarcar aquells apartats del Projecte Educatiu de Centre i del Projecte Lin-güístic de Centre que avalen la integració i el reconeixement del medi lingüís-tic i cultural de l'alumnat a l'escola.


-76-

TÍTOL: ENTRENAMENT EN RELACIÓ D’AJUDA I HABILITATS DEINTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL PER LA FORMACIÓ ENCENTRES DE TREBALL DINS DE L’ENTORN HOSPITALARI

AUTORIA: M. MERCÈ CONANGLA MARÍN

SUPERVISIÓ: Antoni Bolinches,Institut Psicològic Antoni Bolinches

MODALITAT: 2B

CLASSIFICACIÓ: Educació dels valors / Educació per a la Salut

Resum:

OBJECTIU GLOBAL� Recopilar material existent i elaborar material de nova creació especial-

ment adaptat al context sanitari amb la finalitat d’oferir al professorat deCicles un sistema de fitxes teòriques i pràctiques que permetin treballar a-quelles habilitats transversals (actituds, normes i valors) necessàries per ala incorporació amb èxit de l’alumnat a l’entorn laboral a partir de la FCT(Formació en Centres de Treball).

OBJECTIUS ESPECÍFICS� Recopilar informació sobre cadascuna d’aquelles actituds i valors que els a-

lumnes de Cures Auxiliars d’Infermeria han d’incorporar a fi de poder ser pro-fessionals ben integrats dins de l’equip multidisciplinar de l’hospital i tambéque els hi permetin assolir un bon nivell de relació d’ajuda amb els pacients ifamiliars.

� Treballar el concepte d’Intel·ligència Emocional i les habilitats inherents a a-quest concepte adequant i cercant exercicis per a practicar-les i adaptant-losa situacions que pot viure el personal sanitari dins de la realitat de l’exerciciprofessional.

� Elaborar una proposta de treball pels professors del Cicle de Cures Auxiliarsd’Infermeria sobre el tema “Relació d’ajuda i el professional de la salut”

� Elaborar llistat de recursos bibliogràfics, vídeos, poemes, cançons, pàginesd’internet i documentació variada sobre aquests temes

PRESENTACIÓMolts professionals de la salut i d’altres agents socials necessiten eines per exercir laseva professió amb quelcom més que coneixements purament tècnics. La formacióen relació d’ajuda sorgeix de la necessitat d’humanitzar les relacions

“Tal vez estemos haciendo algo mal. Tal vez estemos dejando sin educar una parteimportante de la personalidad humana, precisamente aquella que debía capacitarnospara ser felices. Nos hemos dejado fascinar por la inteligencia cognoscitiva y hemos


-77-

desdeñado la inteligencia afectiva, la encargada de conocer los propios sentimien-tos, controlarlos, la que permite que el sujeto se motive a si mismo, la que nos capa-cita para reconocer las emociones de los demás y mantener relaciones sociales”

El professional de la salut ha d’enfrontar-se constantment amb situacions de crisique posen a prova el seu equilibri emocional, la seva professionalitat, la seva capa-citat d’adaptació i, en definitiva, els seus recursos personals.

No en hi prou en oferir als nostres alumnes coneixements tècnics (conceptes, proce-diments..) Si bé en els currículums formatius de cicles està contemplat treballar lesactituds, les normes i els valors... la qüestió més important és el com. En molts casosels materials existents no fan prou incís en alguns dels aspectes que més haurà deposar en joc el nostre alumnat quan s’integri en l’entorn laboral hospitalari.

Com diu José Antonio Marina.. “Hemos desdeñado la inteligencia afectiva... la quenos capacita para reconocer las emociones de los demás y mantener relaciones so-ciales”. Afegiria també.. aquella que ens permet conèixer-nos millor a nosaltres ma-teixos i el propi potencial humà.


-78-

TÍTOL: WEBQUESTS

AUTORIA: JOSEFA DÈNIA ALARCON

SUPERVISIÓ: Mercè BernauCiències de la Comunicació (UAB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengües estrangeres

Resum:

El meu projecte té com a finalitat oferir recursos i estratègies al professorat per faci-litar la integració de la Tecnologia de la Informació dins l’aula d’anglès. Em centraré,però, en la recerca i disseny de WebQuests, activitats didàctiques pautades per sertreballades utilitzant parcial o totalment els recursos d'Internet. Tenen un format deprojecte de treball (project work) amb els següents apartats:

� Introducció: objectius� Descripció de l’activitat� Procés de treball: rols de cada membre del grup� Recursos a emprar amb llista de pàgines Web a visitar.� Avaluació� Conclusió

Justificació: per què les WebQuests?� Desenvolupen el pensament crític� Fomenten el treball cooperatiu� Ofereix materials reals� Mostren els idiomes de forma natural, viva i actualitzada� Possibilita la interacció amb especialistes, experts, autors i protagonistes.� Facilita l’accés a fons d’informació diverses: text, imatge, so, gràfics, base de

dades, etc.,� Mostra un entorn de treball atractiu.� Assegura un continu feedback.� Integra les noves tecnologies a les aules.

Fases de treball.Cercar, seleccionar i processar tota la literatura sobre el tema.

Per tal d’aconseguir aquesta informació estic utilitzant tres canals diferents:� Navegació per les adreces que trobareu a l’annex 1.� Subscripció a un fòrum de treball sobre WebQuest que s’ha creat a l’entorn

e-groups del Regne Unit i que periòdicament fan “chat” en temps realsamb especialistes en aquest camp.


-79-

� Correus electrònic amb Mr. Bernie Dodge, professor de la universitat deSan Diego (Califòrnia), creador de les Webquests i fidel seguidor de totesles experiències que sobre aquest tema s’han encetat.

Cercar, seleccionar i processar els models existents.

Aquests exemples han estat dissenyat sota la coordinació del professor BernieDodge i estan recollit i classificats en una base de dades actualitzada recentment.

Aquests exemples son perfectament aprofitables dins el nostre sistema educatiuperquè tracten temes que són presents amb freqüència a les nostres aules però cal-dria adaptar-los donat que no estan dissenyats per alumnes d’anglès com a llenguaestrangera.

Alguns d’ells impliquen la interdiciplinaritat i facilitarien el treball de “content base”que estem experimentant a Catalunya darrerament.

Buidat dels temes en els llibres de text emprats a les aules.

Aquest aspecte serà relativament fàcil de tractar donada la gran repetició en el te-mes. Alguns exemples són: viatges, música, medi ambient, reciclatge, llibres i autors,esports, hàbits i costums en diferents països, tradicions, festes, roba, Mass media, ...

Disseny de diferents models de WebQuests per l’ESO.

Aquest apartat és el més laboriós però, sens dubta, també el més interessant perquèem permetrà de mostrar creativitat i imaginació per tal d’aconseguir tasques que fa-cilitin assolir els objectius fixats, que respectin les programacions però que ajudin elsprofessors a realitzar Projectes -no exercicis mecànics- col·laboratius -treball engrup amb rols individuals específics- motivadors -amb formats atractius, manipula-tius i interactius-.

Orientacions per a l’ús d’aquestes eines a l’aula i solucions per als possibles proble-mes que es puguin plantejar.


-80-

TÍTOL: EDUCACIÓN PARA LA SALUD EN LOS ADOLESCENTES:PREVENCIÓN DE LA OSTEOPORIS

AUTORIA: M. CARMEN DÍEZ CALZADA

SUPERVISIÓ: M. Fuentes AlmendrasUnitat de Medicina Preventiva (UB)

MODALITAT: 2B

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal. Educació per a la Salut

Resum:

La osteoporosi és una malaltia que debilita gradualment els ossos, i dona lloc a unapèrdua de massa òssea de manera asintomàtica; s’inicia al voltant dels 20 anys; unavegada s’assoleixen uns nivells determinats de massa òssea perduda, es produiranfractures, incapacitat i dependència.

“Cada 30 segons, una persona de la UE pateix una fractura per causa de laOsteoporosis” Fundación Internacional para la Osteoporosis.“Hom pot preveure que el nombre de fractures de pelvis per Osteoporosispassarà de 1,7 milions a 1990, a 6,6 milions al 2050” (OMS).

Aquestes previsions i els factors condicionants de la osteoporisi que estan relacio-nants amb la alimentació i amb els estils de vida, ens conviden a treballar amb elgrup de població que permet fer una activitat preventiva: els adolescents. Els adoles-cents, com població d’estudiants a l’etapa d’ensenyament obligatòri i post-obligatori,estan integrats en una estructura social idonea per fer promoció de la salut com con-tingut transversal dins de les tasques de formació i de comunicació que es porten atermini en la comunitat educativa.

A partir d’una enquesta que recull informació dels estils de vida i del hàbits alimenta-ris dels adolescents escolaritzats, es pretén:

1. Fer una descripció dels coneixement, de la actitud, i dels hàbits de les con-ductes alimentaries i dels estils de vida relacionats amb la prevenció de laosteoporosi, entre els adolescents de 15 i 18 anys de la ciutat de Barcelona

2. Fer una descripció de quins mitjans de comunicació, campanyes i activitats e-ducatives han proporcionat informació relacionada amb el hàbits alimentaris iamb els estils de vida, a aquests estudiants.

3. Dissenyar un material de informació per a la prevenció de la osteoporosi4. Elaborar un material que afavoreixi el coneixement de hàbits saludables i e-

duqui vers canvis de comportament a conductes saludables.

Les fases, temporització i cronologia del projecte seran les següents:� Recull bibliogràfic de la problemàtica que planteja l’osteoporosi en la actualitat (3

setmanes)


-81-

� Anàlisi estadístic de enquestes realitzades, en els temes d’hàbits alimen-taris, estils de vida i activitat física relacionats amb la osteoporosi (8 set-manes)

� Comparació de resultats obtinguts amb altres investigacions (2 setmanes)� Preparació d’informació per els adolescents . Elaboració de material ( 6

setmanes)� Redacció de la memòria i presentació de resultats (3 setmanes)


-82-

TÍTOL: ESTUDI I SEGUIMENT DE COMUNITATS DE LEPIDÒPTERSA LA COMARCA DEL BERGUEDÀ

AUTORIA: ELOI ESCUTIA FORS

SUPERVISIÓ: Constantí Stefanescu BonetDepartament de Medi Ambient

MODALITAT: 2B

CLASSIFICACIÓ: Ciències Experimentals

Resum:

El seguiment de comunitats de ropalòcers (papallones diürnes) és un mètode quepermet estudiar la tendència de la biodiversitat d'un territori a partir de l'estudi de lesvariacions en les poblacions d'un dels seus elements, les papallones.

La utilització de les papallones com a bioindicadors (és a dir, organismes que per-meten de manera força precisa conèixer la qualitat dels ecosistemes), comença aser freqüent en els estudis d'ecologia terrestre donada la sensibilitat que presentenals canvis que pugui experimentar la composició i l'estructura de la vegetació. Amés, les papallones diürnes reuneixen una sèrie d'avantatges addicionals que elsconfereixen un especial valor com a grup bioindicador, com són:

� el seu gran valor estètic, que les fa molt populars i recomanables en cam-panyes de sensibilització en favor de la conservació de la fauna.

� els adults volen de dia i normalment són fàcils d'identificar.� constitueixen un grup divers que engloba espècies amb requeriments

d'hàbitats molt diferents.� són molt sensibles, també, als canvis climàtics.

Tot això va fer que a mitjans dels anys 70 un grup d'investigadors anglesos ideessinuna metodologia rigorosa i alhora senzilla que permetés valorar objectivament elscanvis temporals que experimenten les poblacions de papallones diürnes. Aquestmètode, denominat "Butterfly Monitoring Scheme (BMS)", ha estat adoptat com asistema estandarditzat amb els mateixos objectius en altres països. A Catalunya elprojecte fou aprovat pel Departament de Medi Ambient l'any 1994 i des d'aleshoresestà dirigit i coordinat pel Dr.Constantí Stefanescu, que és, alhora, qui ha tutoritzataquest treball. Objectius que es pretenen assolir Els objectius que es pretenen assolir amb la realització d’aquest treball de recercasón els següents:

� inventariar les principals espècies de ropalòcers (papallones diürnes) de leszones estudiades.


-83-

� obtenir una primera aproximació a l'evolució de les poblacions de les diver-ses espècies de ropalòcers al llarg de l'any.

� dissenyar 4 itineraris (un per cada centre d'educació secundària de la co-marca) que reuneixin les condicions necessàries (diversitat d'ambients, dis-tància del centre...) per a permetre una correcta, fàcil i representativa obten-ció de dades.

� inventariar florísticament els itineraris dissenyats.� dissenyar un full de seguiment que permeti, de manera clara, anotar-hi les

dades obtingudes durant l’itinerari així com les observacions més interes-sants.

� elaborar un full de càlcul que permeti el tractament fàcil de les dades obtin-gudes durant la realització dels itineraris.

� dissenyar una pàgina web que sigui utilitzada com a lloc de trobada dels di-versos centres de la comarca, i on hi vagin quedant reflectides les dades ob-tingudes per cadascun d'ells.

� elaborar el material necessari per al tractament del tema en un CV de 2n ci-cle de l’ESO.


-84-

TÍTOL: UN NOU FORMAT PER AL TREBALL DE RECERCA A BAT-XILLERAT : EL DOCUMENTAL

AUTORIA: EMPAR FERNÁNDEZ GÓMEZ

SUPERVISIÓ: Joan M. Minguet BatlloriDepartament D'art. Uab

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Noves Tecnologies

Resum:

Aquesta guia pretén mostrar, tant als alumnes de Batxillerat com als professors-tutors encarregats de conduir i supervisar els treballs de recerca, la possibilitat de ferservir els mitjans audiovisuals com a suport innovador, defugint el treball escrit com aúnica via possible. Presentar un treball filmat fonamentat en les fonts documentalsprimàries (testimonis orals, cartes, fotografies, objectes conservats,...) i secundàries(reportatges, il·lustracions, publicacions de referència,...) suposa un repte que algunsdels nostres joves, grans coneixedors del llenguatge fílmic, així com dels mecanis-mes i virtuts del aparells al seu abast, poden acollir de bon grau.

El treball de recerca forma part de la vessant diversificada del currículum juntamentamb les matèries anomenades de modalitat i les matèries optatives. Donat quel’objectiu perseguit és la recerca i no la síntesi, el suport videogràfic presental’avantatge de que els resultats, mediocres, bons o d’excepcional qualitat, difícilmentpoden ésser fruit de la pura i dura còpia d’obres de referència. L’alumne, tal i comproposa aquesta guia, ha d’aprendre a emprar la metodologia pròpia de la HistòriaOral i ha d’ésser capaç de complementar les seves indagacions amb informació do-cumental relacionada amb el tema tractat. Caldrà, doncs, que visiti arxius, hemerote-ques, que navegui per Internet, que consulti manuals, que recerqui fons fotogràfics,etc.. Un cop, tingui a les mans la informació de la que pot disposar, li caldrà confec-cionar un guió lògic per tal d’aconseguir una filmació entenedora. Tot i que la pro-posta abasta la Història Contemporània i la Geografia Humana i Econòmica convétenir present que pot servir per orientar treballs de recerca que facin referència al’Antropologia, la Sociologia, la Psicologia Social, etc...

En cap cas la realització del documental i la seva projecció davant del tribunal encar-regat de qualificar els treballs eliminarà l’exposició oral que de la seva recerca ha defer l’alumne. Aquesta exposició inclourà, en el cas de que el documental no les expli-citi, les conclusions que pel que fa al tema investigat n’ha tret l’alumne.

D’altra banda, considero que la realització d’un producte personal fruit de la investi-gació i relacionat amb les Ciències Socials, és una excel·lent manera de provar quela televisió pot ésser el canal òptim per a presentar productes d’elevada qualitat id’interès indiscutible que traspassin l’àmbit purament recreatiu. Existeix una forma de


-85-

fer televisió intel·ligent, creativa, formativa, i cal que l’alumnat conegui aquesta pos-sibilitat.

Aquesta publicació pretén oferir a l’alumne i al professor una eina pràctica, pautada,útil i suggerent i abasta desde la metodologia a seguir per a efectuar la recerca, a laconfecció del guió i la filmació. Aspectes tècnics de difícil explicació sobre el paperm’impedeixen abordar el procés de muntatge que exigirà la implicació directa d’unprofessor avesat. Vull fer constar que la seva utilització precisa només dels aparellshabituals en un IES (càmera de video, micròfon de solapa i 2 magnetoscòpis i mes-clador) per al muntatge més rudimentari, o bé, si se’n disposa, resulta òptim l’ús delmesclador digital d’audio i vídeo que permet retolar i generar efectes especials.

Aquells alumnes que considerin la possibilitat de cursar estudis posteriors relacionatsamb la imatge, el só, el periodisme audiovisual, el muntatge i l’edició audiovisual,...adquiriran una experiència molt útil respecte a les múltiples dificultats que comportala totalitat del procés si accepten el repte de realitzar un documental curt (la duradaaproximada serà de 15 a vint minuts). Convé precisar que fora convenient una dobletasca de tutoria – en el seu defecte un suport en forma d’assessorament - la delprofessor de l’especialitat de Ciències Socials i la del professor que pugui ajudarl’alumne en els aspectes de caràcter tècnic (funcions de la càmera, possibilitatsd’il·luminació, enquadrament, muntatge,...).


-86-

TÍTOL: VALORACIÓ DEL NIVELL DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA IDÁPRENENTATGES INSTRUMENTALS DELS ALUMNESSORDS QUE FINALITZEN LÉNSENYAMENT PRIMARI ENL´ÀMBIT DÁCTUACIÓ DEL CREDA COMARQUES II

AUTORIA: CARME FERRER CASTILLO

SUPERVISIÓ: Núria Domènech MilàDepartament de Didàctica i Organització EducativaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o trasversals: educació especial

Resum:

Lóbjectiu dáquest estudi és establir els nivells de competència lingüística oral idáprenentatges instrumentals dels alumnes sords en finalitzar lénsenyament primari,dins de l´àmbit dáctuació del CREDA Comarques II.

Per poder aconseguir aquest objectiu és realitzarà el tractament estadístic de les dadesrecollides des del curs 95-96 pel centre on jo treballo, a partir de les valoracionsrealitzades a 55 alumnes sords en el moment de finalitzar lénsenyament primari.

Aquest objectiu que es concreta en els següents:1. Conèixer les característiques de lálumnat sord de la mostra2. Conèixer el nivell lingüístic dels alumnes sords que finalitzen lÉ.P.3. Conèixer el nivell dáprenentatges instrumentals dels alumnes sords que

finalitzen lÉ.P.4. Determinar quins factors incideixen en el nivell lingüístic adquirit pels subjectes

de la mostra.5. Determinar quins factors incideixen en el nivell dáprenentatges instrumentals

adquirit pels subjectes de la mostra.6. Establir la correlació existent entre el nivell de competència lingüística i el

dáprenentatges instrumentals assolit per la població objecte déstudi.7. Comparar els nivells assolits pel grup dálumnes sords que finalitzaven lÉGB i

els de Reforma.8. Elaborar perfils de competència en base als nivells assolits pels diferents

subjectes sords de la mostra per poder establir unes orientacions bàsiques enrelació a la resposta educativa més adequada.

9. Conèixer el tipus dádaptacions utilitzades prioritàriament pels professors delÉSO per donar resposta a les necessitats educatives especials de lálumnatamb sordesa.


-87-

Un cop realitzada la sistematització, tractament estadístic i lélaboració de lesconclusions dáquest estudi, crec imprescindible que a partir dáquesta informació espugui derivar una millora de látenció a lálumnat que presenta una deficiència auditiva.

Aquesta millora vindria en un primer lloc per un major coneixement de la realitat delsnostres alumnes.

Les dades obtingudes en relació als nivells obtinguts, tant en competència lingüísticacom en aprenentatges instrumentals, pels nostres alumnes sords al finalitzarlénsenyament primari ens aportaran unes eïnes objectives de valoració de ládequacióde la resposta educativa i logopèdica realitzada envers aquests alumnes .

Per aquest motiu és important poder extreure a partir de la població sorda estudiada,uns perfils dálumnes en funció del nivell assolit de competència lingüística idáprenentatges instrumentals que ens permetin preveure determinades líniesdévolució en relació a aquests aspectes i prendre decisions sobre la respostaeducativa més adient amb anterioritat a lácabament de lénsenyament primari. Per acada tipologia descrita sélaborà unes línies bases díntervenció en relació a:

� Modalitat educativa� Modalitat comunicativa� Continuïtat díntervenció logopèdica� Adaptacions i/o modificaciones curriculars� Necessitat de rebre altres reforços dins de l´àmbit escolar� Altres.


-88-

TÍTOL: GESTIÓ DE RECURSOS DIDÀCTICS PER ALPROFESSORAT DE CLÀSSIQUES

AUTORIA: M. ÀNGELS FUMADÓ ABAD

SUPERVISIÓ: Pau Gilabert BarberàUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Humanitats

Resum:

La finalitat d’aquesta llicència era afavorir la tasca docent dels professors de clàssi-

ques a partir d’una actuació puntual, però complexa en el millor i més ampli sentit de

la paraula, en el servei que els Centres de Recursos Pedagògics ofereixen als pro-

fessors de grec i llatí. Tanmateix, i a conseqüència dels condicionaments administra-

tius en què s’ha desenvolupat aquesta llicència, hem hagut de renunciar a algun dels

objectius que ens havíem marcat abans d’engegar aquest projecte i ens hem ajustat

a les possibilitats que les circumstàncies ens oferien.

Així doncs, hem centrat els nostres propòsits en allò que hem considerat més urgent

i factible: la revisió de l'espai bibliogràfic i didàctic de cultura clàssica i de llengües

llatina i grega existent en els Centres de Recursos Pedagògics per tal de poder fer,

amb coneixement de causa, una proposta d’adquisició de nous materials que

s’adiguin a les necessitats docents actuals dels professors de clàssiques.


-89-

TÍTOL: LA COMUNICACIÓ GLOBAL EN EDUCACIÓ: DE LES WEBSALS CENTRES DOCENTS

AUTORIA: EVARISTO G. GONZÁLEZ PRIETO

SUPERVISIÓ: José Manuel Pérez TorneroGabinet de Comunicació i Educació del Departa-ment de Periodisme de la Facultat de Ciències deComunicació de la (UAB)

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Organització i gestió. Informàtica.

Resum:

El projecte que es porta a terme pretén analitzar i reflexionar sobre l’entorn comunicatiudels centres docents no universitaris dins el que actualment s’anomena “La comunicacióglobal”. Es tracta de demostrar que l’àrea comunicativa és un aspecte que té molta im-portància dins l’organització d’un centre docent i que influeix en el seu funcionament. Amés, si s’arriba a un coneixement de la realitat dels processos comunicatius en cada es-cola i institut, es podran establir sistemes de millora i d’una més completa projecció exte-rior del que es fa al centre educatiu. Això vol dir una difusió de la qualitat del que es faperò, també, una dignificació davant la societat dels professionals i de les professionalsque hi treballen, juntament amb un millor reconeixement social de les línies educativesmarcades pel Departament d’Ensenyament.

Les línies de treball intenten oferir una formulació d’anàlisi i unes propostes de millora,partint de la realitat del que es fa als centres i del que està demanant la societat de lainformació aplicat a un servei bàsic com és l’educació.

En primer lloc s’aprofundirà en la comunicació sobre educació en la xarxa: com es re-flecteix l’actualitat educativa a Internet –en català i en castellà- seguint els principalsportals d’informació general, els portals institucionals i les webs d’una mostra de centreseducatius de Catalunya i de la resta de l’Estat. S’arribarà a conclusions sobre els temesque predominen, la forma de tractar-los i com s’entén la comunicació educativa per xarxaen l’actualitat. A continuació, es presentaran una sèrie de propostes per tal de difondre imillorar la qualitat de l’educació a través de la difusió dels seus continguts via electròni-ca, donant importància a les xarxes locals per la seva proximitat al ciutadà.

Per últim, dins la comunicació global en l’educació, es tractarà de la realitat comunicativadels centres docents no universitaris com productors d’informació que serveix pel seufuncionament i per desenvolupar els projectes pedagògics. Es donaran sistemes per a laseva anàlisi, per valorar la importància tant de la comunicació interna com l’externa delscentres i s’oferiran propostes per la seva millora, estratègies per avaluar el funcionamentcomunicatiu del centre, per efectuar correccions i per tal de projectar el que es fa a la so-cietat, dins una política global que intenta un reconeixement públic del treball docent perpart de la societat, sigui per un mitjà tan important com la xarxa d’Internet o per un altremés proper, en l’activitat diària de cada professional.


-90-

TÍTOL: L'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA. UNA EINA PER AL'ESTUDI INTERDISCIPLINARI DE LA SOSTENIBILITAT ILA SEVA PLASMACIÓ EN EL PEC I EL PCC

AUTORIA: M. FRANCISCA GUEROLA SOLER

SUPERVISIÓ: Joaquín Gairin SellanUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències Experimentals

Resum:

� Revisar el PEC i el PCC per tal de fer una proposta que inclogui la sostenibi-litat com a eix transversal i les noves tecnologies de la comunicació com ametodologia habitual.

� Crear materials didàctics per poder treballar interdisciplinàriament els modelsde desenvolupament sostenible.

� Crear materials didàctics per tal d'aprofundir en l'estudi científic, tecnològic ieconòmic de les energies alternatives, especialment de l'energia solar foto-voltaica.

� Investigar sobre les possibilitats que ens brinden les noves tecnologies de lainformació als professionals de l'ensenyament.

� Fer una recerca exhaustiva del que es troba a la xarxa d'Internet sobre el te-ma de la sostenibilitat, classificar i seleccionar el material investigat i crear unaeina fàcilment utilitzable com pot ser una pàgina web o un CD.

� Investigar sobre les possibilitats que ens brinden les noves tecnologies de lainformació als professionals de l'educació.

� Promoure l'ús entre el professorat d'eines de les anomenades noves tecnolo-gies de la informació que l'ajudin a fer més atractiva la seva tasca docent.

� Aprofundint i desenvolupant aquests objectius pretenc, a més a més, crearconsciència de la importància que el treball interdisciplinari té en la formaciódels futurs ciutadans i ciutadanes, de la necessitat del treball en equip entre elprofessorat i de que els problemes s'han d'abordar en tota la seva dimensióescoltant els diferents plantejaments i totes les possibles solucions.

Hipòtesi inicial de treball

La hipòtesi inicial del meu estudi és que el marc legal que proposa el primer nivell deconcreció dels estudis secundaris, permet organitzar els estudis trencant els com-partiments estancs de les assignatures, per tal d'apropar l'alumnat a l'estudi delsproblemes que té plantejats la nostra societat, fent de l'estudi una eina de formacióper a la participació i la presa de decisions que com a ciutadans tindran que realitzaren un futur no molt llunyà.


-91-

Partint de la definició de desenvolupament sostingut, segons l'informe Brundtland, "eldesenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats delpresent sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer lesseves necessitats, i es basa en la capacitat de sustentació del medi natural".

Si volem que aquesta definició sigui una realitat s'ha d'educar en aquest paradigma ales noves generacions, és a dir, les persones que avui s'estan formant i que en elnostre món tenen una tendència a tot el contrari. L'educació en paraules de KoichiroMatsuura, director general de l'UNESCO, "és una prioritat absoluta, perquè és condi-ció prèvia per al desenvolupament sostenible, la reducció de l'atur i la pobresa, per alprogrés social i cultural, la promoció dels valors democràtics, és a dir per a tot eldesenvolupament del potencial humà".

El treball "L'energia solar fotovoltaica. Una eina per a l'estudi interdisciplinari de lasostenibilitat i la seva plasmació en el PEC i el PCC" es composarà d'un estudi delprimer nivell de concreció per tal de poder determinar si hi ha continguts a l'ESO i alBatxillerat que puguin ser organitzats seguint l'eix transversal "El desenvolupamentsostenible".

Una vegada comprovat que hi són, s'ha analitzat el PCC de l'IES Celestí Bellera, enel que fa referència a l'ESO, i s'ha estudiat en quins crèdits comuns i variables estreballen aquests continguts.S'ha realitzat una proposta de crèdit de síntesi La ciutat sostenible que compagina laintroducció d'aquests continguts amb el treball d'Internet a l'aula.Finalment, es recopilarà en un CD el projecte Fem-ho possible. Cap a l'escola soste-nible i el grau de desenvolupament en el que es troba a l'IES Celestí Bellera. L'anàliside continguts que poden ser desenvolupats seguint l'eix transversal el desenvolupa-ment sostenible; algunes activitats per a treballar el tema de l'energia fotovoltaica, ialgunes adreces d'internet que poden ser d'interès per al professorat que vulgui a-profundir en aquesta temàtica i portar-la a classe.

Orientació del treball:

� Material per al professorat interessat en el treball interdisciplinari, en l'organit-zació del PEC i del PCC seguint l'eix transversal de l'educació ambiental.

� Material per a ser utilitzat a l'aula Crèdit de Síntesi de 4rt d'ESO. Activitats so-bre energia fotovoltaica 3r o 4rt d'ESO des de les matèries de ciències natu-rals, matemàtiques, o tecnologia. També pot ser utilitzat per alumnat de batxi-llerat que vulgui fer treballs de recerca relacionats amb l'energia solar.


-92-

TÍTOL: NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ I CONTESTRADICIONALS A L’AULA D’ANGLÈS. DISSENY I DESEN-VOLUPAMENT DE CONTES INTERACTIUS MULTIMÈDIACOM A RECURS PER A TREBALLAR L’ANGLÈS AL CICLEINICIAL I CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA. ESTRATÈGIESD’USOS DIDÀCTICS. CRITERIS DE SELECCIÓ

AUTORIA: M. IMMACULADA GUILLÉN DÍEZ

SUPERVISIÓ: Àngels Giménez PadrosaCentre de Produccions Audiovisuals (UPC)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangeres.Noves tecnologies: Informàtica

Resum:

Els contes i les històries són una bona eina per presentar una llengua estrangera. Ala vegada que ajuden a desenvolupar la creativitat i la fantasia, contribueixen al des-envolupament global de l'infant. L'input dels contes i les històries, a més de ric, re-sulta fàcilment comprensible per a l'alumnat ja que apareix en un context que li ésfamiliar.

Des de la nostra experiència en la utilització creativa de les noves tecnologies de lacomunicació (informàtiques, multimedials, telemàtiques i audiovisuals), presentemaquesta proposta de treball que integra tant el disseny i desenvolupament d’activitatsinteractives multimèdia com l'ús de les Tecnologies de la Comunicació enl’aprenentatge de les llengües estrangeres en el cicle inicial i mitjà de primària.

La proposta de treball que presentem és el disseny i producció de 2 contes popularsen format interactiu multimèdia, en suport off-line (CD-ROM) i Internet, per l’aulad’anglès, per alumnes del cicle inicial i mitjà de primària. A més de la història interac-tiva, inclouran exercicis per l’alumnat, aportant uns recursos diferents, flexibles, inte-ressants, rics i motivadors. Es facilitarà la guia didàctica i d’explotació, amb propos-tes metodològiques i d’organització pel professor. Aquestes produccions i la guiadidàctica seran fruit de l’experimentació en situacions reals a l’aula d’anglès.

La integració de text, imatge, moviment i so en les aplicacions multimèdia ofereixnoves maneres d'explorar, analitzar i comunicar la informació, i convida l'alumnat afer ús de la seva creativitat, a prendre una actitud activa davant les activitats que re-alitza, a participar en el desenvolupament de les històries i en els resultats obtinguts,a reflexionar i fer-se càrrec del seu procés d'aprenentatge, a ser en definitiva mésautònom.


-93-

L’objectiu que ens ha portat a utilitzar l’entorn interactiu multimèdia referit a contestradicionals dins la classe de llengua anglesa és el de diversificar i complementarl’aprenentatge dels alumnes mitjançant diferents materials i propostes d’activitats pera ells motivadores i engrescadores. No podem obviar l’alt valor motivador de l’ús deles noves tecnologies de la comunicació en el món infantil. Això ha de ser aprofitatpel professorat en la seva intervenció educativa. Volem aprofitar l’eficàcia de la imat-ge i del so i de les noves tecnologies en l’ensenyament-aprenentatge de la llenguaestrangera com un element que contribueix a incrementar la motivació i l’autonomiade l’alumne/a, tot respectant el seu ritme d’aprenentatge.

Aquesta proposta de treball inclou un plantejament d’organització d’aula d’anglès iles activitats relacionades amb cada pantalla del conte per facilitar-ne la seva com-prensió i aprofitar al màxim les possibilitats que ens ofereix cada conte que pensemdesenvolupar.

Un cop motivat l’alumne pel contingut del conte i després del treball previ fet a l’aula,les tasques proposades per fer davant un ordinador serviran per reforçar, ampliar idiversificar les activitats d’aprenentatge dissenyades pel professor. De cadascundels contes proposats l’objectiu serà treballar les destreses lingüístiques més idòniesper la temàtica, personatges o situacions que es donen en ell.


-94-

TÍTOL: INTERVENCIÓ EN ELS TRANSTORNS DE CONDUCTA. FEMDIANA ALS COMPORTAMENTS ANTISOCIALS A L'ESO

AUTORIA: DOLORS LLACH VILA

SUPERVISIÓ: Pere Pujolàs MasetUniversitat de Vic

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Psicopedagogia

Resum:

La investigació que em proposo realitzar, la dividiré en tres parts:� Part teòrica. On es portarà a terme una visió històrica dels antecedents del

tema. S'analitzaran les diferents categories del concepte fent èmfasi a les di-rectius del DSM-IV. Es revisaran els criteris dels trastorn dissocials i negati-vistes desafiants, així com la relació de comportaments antisocials amb dèfi-cits d'atenció per hiperactivitat.

� A la segona part es descriuran algunes estratègies generals de millora de lesrelacions i la convivència al centre, així com orientacions més específiques iconcretes orientades a aquest alumnat. Entre les mesures més generalsdestacaran:

� El clima� Els agrupaments� L'ajuda entre iguals� La negociació i la mediació� La tutoria� L'autoestima

Com a mesures específiques s'inclouran:� El mètode humanístic-estratègic� El cercle d'amics� Les UEC...

� La darrera part, exposarà el procediment d'elaboració d'un qüestionari d'anàli-si dels comportaments antisocials, dirigit als psicopedagogs d'ESO i els re-sultats obtinguts a les comarques de Girona

Per compilar i tabular la informació s'utilitzarà el programa SPSS, on es mostraranles taules de freqüències de les respostes; així com les relacions més significativesentre les variables.


-95-

TÍTOL: DRET ESPECÍFIC DE LES ESPECIALITATS D’ART I DIS-SENY EN EL MÒDUL DE FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABO-RAL DE LA REFORMA EDUCATIVA.

AUTORIA: M. ÁNGELES LÓPEZ JUDERÍAS

SUPERVISIÓ: Jordi Calsamiglia BlancafortPresident de la Secció de Propietat Intel·lectual delIl·lm. Col·legi d’Advocats de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències Socials.

Resum:

El present projecte pretén portar a terme una labor d’estudi i investigació destinada aservir de base per a l’estructuració del corresponent material didàctic de les diversesUnitats del Mòdul de Formació i Orientació Laboral, contemplat en el Currículum detots els cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny, tant en el Grau Mig com en elGrau Superior, i de les diferents famílies professionals.

Els continguts que es pretenen incloure, són els següents:1. Drets d’AUTORIA i propietat intel·lectual.2. Propietat industrial. Protecció de les innovacions. Patents. Protecció dels sig-

nes distintius: Marques. Protecció del disseny. Models d’utilitat. Models indus-trials i dibuixos industrials.

3. Dret aplicat a l’especialitat: Legislació en matèria d’obres d’art. Legislació es-pecífica relacionada amb les corresponents especialitats. Les relacions con-tractuals més freqüents d’artistes i dissenyadors.

4. Centres i entitats relacionades amb el món de l’art i el disseny. Col·legis i as-sociacions professionals. Convocatòries, fires, ajudes i subvencions del sectorprofessional d’art i disseny.

El plantejament de confeccionar una Guia completa i actualitzada de referència so-bre la matèria, sorgeix de la necessitat que l’alumne de Cicle Formatiu compti ambun material bàsic per a la seva utilització òptima amb vistes a la integració en el seumón laboral i professional. S’ha de tenir en compte que les Unitats Didàctiques sónexclusives i pròpies dels Ensenyaments d’Art i Disseny.

L’estudi es planteja amb l’objectiu d’anar actualitzant els continguts i la informació icontrastant-la amb les Entitats i Associacions Professionals, amb la finalitat de quesigui el més útil i pràctica possible pel millor coneixement i comprensió dels contin-guts. Es pretén igualment no allunyar-se de l’actual realitat professional que condu-eix a una adequada i eficaç integració en el món laboral i, en concret, en els circuitsd’Art i Disseny i en les Empreses Públiques i Privades susceptibles d’assumir el perfil


-96-

professional de l’alumne, sense deixar de costat la important faceta de l’artista i dis-senyador per compte propi, professional lliberal o freelance.

El projecte pretén integrar en una única guia continguts i informació diversa i disper-sa, que serà de gran utilitat no solament als alumnes, si no també a tots els profes-sors de totes les escoles de Catalunya i de la resta de l’Estat, que hagin d’impartiraquests mòduls específics.


-97-

TÍTOL: ITINERARIS HUMANÍSTICS PER LA LITERATURA EURO-PEA A TRAVÉS DE LES NOVES TECNOLOGIES

AUTORIA: MARTA LÓPEZ ROBLES

SUPERVISIÓ: Lola RibellesProfessora de Secundària

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Literatura i Educació en valors

Resum:

El projecte té com a objectiu elaborar un material didàctic multimèdia per a l'ESO pertreballar continguts de literatura europea. En l'origen del projecte es troben algunesinquietuds respecte als nostres alumnes: el desig d’aprofundir en la seva formacióhumanística, en concret, en el coneixement de la cultura europea; l’interès perdespertar el gust per la lectura i les noves eines que la tecnologia està posant alnostre abast; la intenció d'afavorir la tasca dels docents presentant materialspreparats per a treballar a l’aula; y, finalment, l'ambició d'incidir simultàniament en lamillora de les competències bàsiques i en l'educació en valors mitjançant propostesdidàctiques adequades.

El projecte preveu crear uns itineraris literaris europeus que situïn al mapa poemes,cançons o fragments d'obres que introdueixin els alumnes en la tradició literària eu-ropea. Els itineraris segueixen el fil temàtic dels valors humanístics, amb parades ones treballen els textos. Cada parada requereix la confecció d'un material didàctic vi-sual amb propostes d'activitats diversificades. El projecte contempla la creació d’unitinerari i una proposta de crèdit de síntesi per al primer cicle de l’ESO.

Els quatre eixos en torn dels quals gira el projecte són, doncs, literatura europea,noves tecnologies, educació en valors i elaboració de material per treballar al’aula. Els motius d’aquesta tria són el següents:

1. Literatura europea. Si els joves no coneixen la cultura europea difícilmentpoden sentir-se part d’aquesta. A més, conèixer d'altres cultures, començantper les més properes, ens fa més savis, més tolerants i més capaçosd’entendre la diversitat del món i, al mateix temps, l’essencial similitud delséssers humans.

2. Noves tecnologies. Considero molt positiu ampliar l’ús dels mitjanstecnològics que són al nostre abast. Aquesta ampliació apunta cap a dosobjectius: acostumar els estudiants a servir-se de les noves tecnologies i dotarde continguts variats els mitjants multimèdia. Habituar els alumnes a entrar aInternet per cercar informació, valorar-la, seleccionar-la i utilitzar-la potsuposar un bagatge essencial per a la seva formació i, sobre tot, perdesenvolupar la seva capacitat d’autonomia. A més, aquests mitjans solen


-98-

tenir un atractiu especial pels joves, això ens pot ajudar a acostar-los a lalectura.

3. L’educació en valors. Si des de totes les àrees s’ha d’incidir en l’educacióintegral de l’alumnat, des de la literatura aquesta incidència és especialmentútil i atractiva per les diferents visions del món que aporten els llibres.

Material per treballar a l’aula. Sembla interessant intentar d'oferir al professoratmaterials (no massa nombrosos en el tema concret d’aquest projecte), que afavorei-xin la tasca educativa, avui prou complicada.


-99-

TÍTOL: L’ESMORZAR A SECUNDÀRIA: COM MILLORAR ELS HÀ-BITS ALIMENTARIS DELS ADOLESCENTS

AUTORIA: TERESA PEÑAFIEL RAMIREZ

SUPERVISIÓ: Elena Horiuel i MatóPESE

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació per a la salut

Resum:

L’alimentació és, avui dia, un dels temes preferents en l’eix transversal de la salut ique es desenvolupa en el programa d’educació per la salut a l’escola.

La rellevància d’aquest tema sorgeix com a resposta a les inquietuds que despertaen la societat la salut nutricional dels adolescents i els hàbits que puguin desenvolu-par en el futur.

El treball que es durà a terme recull aquestes inquietuds i se centra en un dels àpatsconsiderats primordials, com és l’esmorzar. Analitzar els comportaments dels nois inoies de 12 i 16 anys permetrà valorar fins a quin punt hi ha un canvi o no en el tipusd’aliments ingerits a l’hora d’esmorzar des que els nois/es entren a l’ESO (i depenenencara en bona part dels seus pares) fins que en surten i en són ells mateixos elsresponsables. Teòricament, els adolescents de 16 anys tenen més informació nutri-cional que no pas els de 12, però cal no oblidar que poden veure’s influenciats per laquantitat de missatges, de vegades contradictoris, que reben respecte al seu cos i laseva aparença física. En aquest sentit, el treball pretén recollir les dades suficientsen un centre pilot per després poder informar als pares i donar a l’equip escolar leseines necessàries per poder actuar en cas de necessitat.

Els objectius del treball són:a) Conèixer els aspectes reals de l’hora d’esmorzar dels adolescents compa-

rant els comportaments entre els nois/es de 12 i els de 16 anysb) Mesurar el grau de coneixements que tenen les diverses parts implicades

(pares, alumnes, professorat, etc.)c) Elaborar un pla d’actuació en el centre pilot sobre el tema que sigui aplica-

bles a d’altres centres educatius de secundàriad) Valorar el resultat de l’aplicació en el centre pilot

Les fases i temporització del projecte són:� Preparació d’enquestes i entrevistes personalitzades: 5 setmanes� Obtenció de la informació del centre pilot: 4 setmanes


-100-

� Posada en marxa del pla de millora en els hàbits alimentaris en el centrepilot: 4 setmanes

� Avaluació dels resultats obtinguts en el centre pilot: 4 setmanes

Aquest treball podria permetre l’elaboració de materials didàctics d’aplicació en altrescentres de secundària.


-101-

TÍTOL: ITINERARIS HUMANÍSTICS PER LA LITERATURAEUROPEA A TRAVÉS DE LES NOVES TECNOLOGIES.

AUTORIA: JOANA RÀFOLS VIVES

SUPERVISIÓ: Lola RibellesProfessora de Secundària

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curriculars: Literatura i Educació en valors.

Resum:

El projecte té com a objectiu elaborar un material didàctic multimèdia per a l'ESO pertreballar continguts de literatura europea. En l'origen del projecte es troben algunesinquietuds respecte als nostres alumnes: el desig d’aprofundir en la seva formacióhumanística, en concret, en el coneixement de la cultura europea; l’interès perdespertar el gust per la lectura i les noves eines que la tecnologia està posant alnostre abast; la intenció d'afavorir la tasca dels docents presentant materialspreparats per a treballar a l’aula; y, finalment, l'ambició d'incidir simultàniament en lamillora de les competències bàsiques i en l'educació en valors mitjançant propostesdidàctiques adequades.

El projecte preveu crear uns itineraris literaris europeus que situïn al mapa poemes,cançons o fragments d'obres que introdueixin els alumnes en la tradició literària eu-ropea. Els itineraris segueixen el fil temàtic dels valors humanístics, amb parades ones treballen els textos. Cada parada requereix la confecció d'un material didàctic vi-sual amb propostes d'activitats diversificades. El projecte contempla la creació d’unitinerari i una proposta de crèdit de síntesi per al segon cicle de l’ESO.

Els quatre eixos en torn dels quals gira el projecte són, doncs, literatura europea,noves tecnologies, educació en valors i elaboració de material per treballar al’aula. Els motius d’aquesta tria són el següents:

1. Literatura europea. Si els joves no coneixen la cultura europea difícilmentpoden sentir-se part d’aquesta. A més, conèixer d'altres cultures, començantper les més properes, ens fa més savis, més tolerants i més capaçosd’entendre la diversitat del món i, al mateix temps, l’essencial similitud delséssers humans.

2. Noves tecnologies. Considero molt positiu ampliar l’ús dels mitjanstecnològics que són al nostre abast. Aquesta ampliació apunta cap a dosobjectius: acostumar els estudiants a servir-se de les noves tecnologies i dotarde continguts variats els mitjants multimèdia. Habituar els alumnes a entrar aInternet per cercar informació, valorar-la, seleccionar-la i utilitzar-la potsuposar un bagatge essencial per a la seva formació i, sobre tot, perdesenvolupar la seva capacitat d’autonomia. A més, aquests mitjans solen


-102-

tenir un atractiu especial pels joves, això ens pot ajudar a acostar-los a lalectura.

3. L’educació en valors. Si des de totes les àrees s’ha d’incidir en l’educacióintegral de l’alumnat, des de la literatura aquesta incidència és especialmentútil i atractiva per les diferents visions del món que aporten els llibres.

Material per treballar a l’aula. Sembla interessant intentar d'oferir al professoratmaterials (no massa nombrosos en el tema concret d’aquest projecte), que afavorei-xin la tasca educativa, avui prou complicada.


-103-

TÍTOL: UN PROGRAMA D'ORIENTACIÓ SOBRE LA TRANSICIÓ DEPRIMÀRIA A SECUNDÀRIA

AUTORIA: FELISA RODRÍGUEZ MONTOYA

SUPERVISIÓ: Manuel Àlvarez GonzàlezUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curriculars: Literatura i Educació en valors.

Resum:

Un model d'intervenció per programes, respon els principis de prevenció, desenvolu-pament i intervenció social i li dona un caràcter educatiu i social a l'orientació. Espoden ressaltar molts avantatges a través de la intervenció per programes com perexemple:

� Es posa l’èmfasi en la prevenció i el desenvolupament.� Estimula el treball en equip.� Promou la participació activa dels subjectes� Operativitzar els recursos Facilita la auto orientació i l'autoavaluació� S'aproxima a la realitat a través d'experiències i simulacions� Permet una avaluació i seguiment del que s'ha fet

Important és ressaltar la implicació dels tots els agents que participant el programa,fent que la docència tingui un caràcter més personal i formatiu la qual cosa farà pos-sible la formació integral de l'alumnat.

Objectius que es pretenen assolir: Els objectius que es pretenen aconseguir ambaquest treball , tenint en compte els diferents agents implicats són:

� Els mestres vers als alumnes:1. Afavorir l'autoconeixement dels alumnes, a nivell de capacitats acadèmica,

habilitats socials, de participació i d’autocontrol, valors, etc.….per tal d’ajudaren l’orientació educativa particular de cada cas.

2. Col·laborar en el consell orientador fet a final del sisè curs en el moment deltraspàs d’informació, per tal de fer o donar una opinió el més acurada possibleen cada cas.

3. Ajudar de manera preventiva als alumnes de sisè sobre la presa de decisionseducativa.

4. Afavorir el traspàs d'informació tant de caire quantitatiu com de caire qualitatiuentre els tutors de l'últim curs d'educació Primària i els de 1r curs d'ESO.

5. Preveure accions concretes pels alumnes t risc social, els de baix rendiment ialumnes de n’e.e, i sobretot planificar un bon seguiment dels que tenen dic-tàmens.


-104-

� Dels Alumnes:1. Que l’alumne arribi a un major coneixement de les seves aptituds escolars.2. Que l’alumne arribi a un millor coneixement dels seus interessos, valors i que

pugui saber sobre la importància d’aquests en la presa de decisions educati-va, a l’hora d’escollir els diferents crèdits variables.

3. Que els alumnes coneguin abans d’arribar a IES l’actual Sistema Educatiu, i elseu itinerari d’estudis, així com el sistema d’avaluació, de reforç etc.

4. Desenvolupar estratègies per a la presa de decisions en situacions de dubte,fent servir situacions de simulació sobre la realitat que es podrà trobar en elfutur a l’Institut.

5. Prendre consciència dels canvis que s’hi trobaran, tant de professors, amics,espais etc.

6. Afavorir i controlar situacions emocionals d’estrès i de conflictes personals.7. Que l’alumne conegui tant geogràficament com físicament els diferents Insti-

tuts del municipi, per tal també d’assegurar una bona elecció del nou centrede secundaria.

8. Que els alumnes puguin conèixer, a través de diferents accions, el funciona-ment, l’horari, aspectes organitzatius, etc...dels diferents Instituts de del muni-cipi, abans de la elecció del centre, per tal d’assegurar una bona i adequadaelecció.

9. Pels alumnes que presenten dificultats, aquest coneixent comentat anterior-ment, els hi ha d’ajudar a conèixer més i millor la realitat futura i per tant sen-tir-se més segurs a l’hora de moure’ns pel nou escenari.

� Dels Pares1. Que els pares coneguin i s’impliquin en el programa d’orientació per tal

d’ajudar el o els seus fills en el procés orientador i en la transició educativa.2. Que els pares tinguin informació sobre el nou sistema educatiu i del seu itine-

rari d’estudis, així com el sistema d’avaluació de recuperació etc.3. Que els pares arribin a conèixer millor els seus fills, a nivell de capacitats, inte-

ressos i valors personals.


-105-

TÍTOL: L'ORDINADOR COM A EINA DE CÀLCUL I SIMULACIÓ AL’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS ILES MATEMÀTIQUES

AUTORIA: FRANCISCO JAVIER RUIZ VEGAS

SUPERVISIÓ: Santiago Manrique CatalánÀrea de Formació i Experiències. PIE

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Informàtica, Ciències Naturals i Experimentals iMatemàtiques

Resum:

En molts camps de la Ciència, el gran progrés de la Informàtica durant les darreresdècades no tan sols ha facilitat la realització de molts càlculs (numèrics, simbò-lics…), sinó que ha donat lloc a una tercera via d'aproximació al món físic, intermèdiaentre la teoria i l'experiència, anomenada simulació. Aquesta nova via consisteix enintroduir a l’ordinador els elements essencials d’un model amb un mínim d’anàlisi. Lapotència de càlcul de l’ordinador permet comprovar si aquest model dóna la respostaesperada. Els resultats poden interpretar-se com els d’experiments ideals per estudi-ar sistemes modelitzats.

Algunes de les tècniques de simulació emprades avui dia com poden ser: la resolu-ció numèrica de les equacions del moviment, autòmats cel·lulars, "random walks",algoritmes genètics,… poden ser fàcilment adaptades als temes més elementals deFísica, Química, Tecnologia, Biologia o Matemàtiques.

Amb la simulació és possible estudiar sistemes que no es poden portar al laboratoriaixí com controlar paràmetres com l'espai i el temps incontrolables en la realitat. Lasimulació també permet adquirir una intuïció de conceptes quotidians poc intuïtiuscom la temperatura, la pressió, escalfar, refredar, la difusió, el corrent elèctric, etc.

Els objectius del treball són:� Detectar parts del currículum de les matèries de Ciències Experimentals i

Matemàtiques on sigui possible introduir l'ordinador com a eina de càlcul isimulació.

� Introduir aspectes de càlcul numèric, algorítmica i tècniques de simulacióadaptats als nivells d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.

� Desenvolupar un entorn obert i programable de simulació que permeti apli-car tècniques de simulació senzilles sense un alt coneixement de progra-mació.

� Desenvolupar propostes per fer petites investigacions o treballs de recercafent servir la simulació per ordinador.


-106-

� Recopilar, seleccionar i ordenar recursos didàctics existents en l'àmbit d'a-quest projecte.

� Construir i mantenir una pàgina WEB que contingui la major part de la in-formació recopilada, tant de recursos existents com de recursos nous cre-ats específicament per aquest projecte. Aquesta pàgina, a part de servirper donar a conèixer els recursos i les tècniques esmentades, faria demarc general per poder recollir aportacions d'altres professors i interessatsen general.


-107-

TÍTOL: FORMACIÓ DEL PROFESSORAT I PRÀCTICA DOCENT DEL’ANGLÈS A L’ENSENYAMENT OBLIGATORI

AUTORIA: JORDI SALVADÓ MUNTANÉ

SUPERVISIÓ: Vicent Ferreres PaviaUniversitat Rovira i Virgili

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Llengües estrangeres

Resum:

La finalitat principal que contempla la posada en pràctica dels continguts del pre-sent projecte, és la reflexió sobre les relacions escolars dins l’aula d’anglès en la di-nàmica de l’ensenyament-aprenentatge.S’emfatitza la recerca d’estratègies d’actuació docent que ajudin a una millora quali-tativa en la relació curricular entre alumnes i professors, així com la recerca de plani-ficacions adequades d’acord amb cada context escolar. Es tracta de situar l’accióeducativa en l’àmbit de la llengua anglesa, relacionant actuació docent i formaciópermanent del professorat, incidint en els processos de millora de la intercomunica-ció a l’aula.

La dinàmica d’intervenció vindria determinada per l’estudi de casos. Per tant nopretén ésser un treball de conclusions generalitzades, sinó atendre a un anàlisid’elements qualitatius en uns contextos determinats.

La justificació del present treball es donaria dins de dos elements bàsics com apunts de referència:

1. intencionalitat crítica i autocrítica, que ajudi a desmuntar i/o transformar idees iplantejaments rutinaris.

2. establir un marc teòric que orienti i serveixi de guia als professionals ques’identifiquin amb el mateix, després dels treballs i reflexions previs.

L’itinerari de treball s’emmarcaria en les situacions següents:- Incidència a 4 ó 5 centres, aprofundint en el clima i cultura de funcionament

dels professors d’anglès.- Reflexió posterior i convenciment dels propis protagonistes a noves actuacions

de millora.

Les fases a considerar serien:- Necessitat i motivacions- Punts de partida previs: - culturals

- socials- personals- professionals


-108-

- Estat actual de l’ensenyament de l’anglès, segons visió contrastada dels pro-pis protagonistes.

- Elements d’actuació- Propostes de qualitat i millora.

Treball de camp i instruments a aplicar:- Contestar a qüestionaris.- Diàlegs, entrevistes i contrastació d’idees i opinions.- Observació de la classe.- Observació documental.- Anàlisi del procés i resultats.- Elements susceptibles d’innovació i canvi.- Bases teòriques per a futures línies d’investigació.

El marc geogràfic d’actuació està ubicat a les comarques del Tarragonès i el BaixPenedès. La metodologia i recursos aniran d’acord amb el sistema utilitzat.

L’expectativa final és aportar cultura de reflexió i avaluació als propis profes-sionals i incidir en els elements del sistema per a nous replantejaments.


-109-

TÍTOL: GÜEB. HTML INTERACTIU FET FÀCIL

AUTORIA: PABLO SANZ MARTÍN

SUPERVISIÓ: Santiago Manrique CatalánPrograma d'Informàtica Educativa

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengües Estrangeres i Noves Tecnologies

Resum:

El projecte té dues vessants:1. La creació d’una eina, el Güeb, que permetés al professorat de manera senzi-

lla crear activitats lingüístiques en format HTML i DHTML. Activitats que po-drien ser utilitzades a l’aula d’informàtica dins d’una intranet o penjades a in-ternet dins de la pàgina web del centre.

2. L’agrupació i vertebració de tota la feina realitzada per professors de diferentsEOIs en torn a un Centre d’autoaprenentatge Virtual: La Güebera.

La Güebera

La Güebera serà un lloc de trobada per tots els que han participat al projecte. Crecque la idea d’un espai comú per tots els professors d’EOI, on es pugui centralitzar eltreball de tots ,ha cuallat, i s’ha vist la necessitat de que el Departamentd’Ensenyament crei, d’una manera més oficial, aquest espai. En aquest sentit calmencionar que el PIE, a través del seu director en Ferran Martínez, ha estudiat lapossibilitat de crear aquest espai, que espero sigui operatiu a partir del més de no-vembre.

En principi, es proposa la realització d'un 200 exercicis creats i penjats, dels quals jase'n disposa d'uns quants que, malauradament no tots són operatius al cent percent, ja què alguns d’ells van ser creats amb versions del Güeb molt antigues la qualcosa fa que puguin no funcionar correctament. En qualsevol cas aquests són unaminoria.


-110-

TÍTOL: ESTUDI I ENSENYAMENT DE LA CULTURA GREGA I LLA-TINA A PARTIR DE TEXTOS ORIGINALS

AUTORIA: ANNA SAURÍ FONT

SUPERVISIÓ: Eusebi Ayensa I PratUniversitat de Girona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrees Curriculars Interdisciplinàries: Ciènciessocials,Ciències, Tecnologia, Matemàtiques, Lite-ratura, Art, Geografia, Economia, Història, Filoso-fia

Resum:

L’objectiu del treball a realitzar és la recerca de textos originals llatins i grecs delsquals disposem d’una versió traduïda que serveixin als professors de punt de partidao de suport per a poder explicar als alumnes qualsevol tema de cultura clàssica.

Així l’alumne coneixerà les fonts originals i n’apreciarà la seva autenticitat. Es fo-mentarà així el coneixement directe dels autors clàssics i una actitud de respecte i node por vers l’antiguitat clàssica i el contacte directe amb els seus autors i textos.

Es valorarà especialment que tinguin relació amb altres àrees de l’ensenyament (ci-ència, art, geografia, història, literatura, religió, filosofia, tecnologia, matemàtiques,economia,...). Es potenciarà la interdisciplinarietat que ens ofereixin els textos. I ex-cepte en alguns casos necessaris es precindirà del seu estudi lingüístic i de traduc-ció per poder fixar-nos especialment en la idea que d’ells es desprèn.

Es donarà prevalència a aquells textos que ens ajudin a demostrar la relació de lacultura clàssica amb l’actual i la seva permanència i transmissió. El motiu: que lacultura clàssica no sigui ubicada només a l’antiguitat sinó que se’n pugui percebre laseva pervivència en aspectes actuals, tant pel que fa a detalls de la vida quotidianacom de la literatura, art, tècnica,...

Es divideix inicialment la recerca en 8 apartats (susceptibles de ser ampliats o redu-ïts): Geografia, Economia, Política, Societat, Religió, Filosofia, Ciència i Tècnica iArts. I cadascun d’aquests apartats en dos subapartats: el que fa referència a la cul-tura grega i el que fa referència a la cultura llatina. S’intentarà trobar el text originalen la llengua original i en l’AUTORIA original (i si no és possible en casos imprescin-dibles es farà ús d’adaptacions o versions posteriors). S’intentarà que les traduccionssiguin en la mateixa llengua, en català, sempre que sigui possible (si no ho és, seràun treball bilingüe).El marc referencial en el qual es projecten les aplicacions d’aquest treball de recercaseran àmplies: podran ser emprades en altres matèries que no siguin de cultura


-111-

clàssica i que hi facin referència en algun dels seus temes (història, geografia, art,literatura, ciència, ...) però sobretot en els crèdits de cultura clàssica de l’ESO i en elstemes de cultura del batxillerat. Parlem sobretot de Civilització i cultura clàssica, Mi-tologia clàssica, Ciència i Tècnica en el món clàssic, Les arrels clàssiques del lèxic,Introducció a la cultura i tradició clàssica


-112-

TÍTOL: DISSENY D’UN PROJECTE D’AVALUACIÓ DE CIÈNCIESEXPERIMENTALS A L’ESO

AUTORIA: MARTA SIMÓN ESTEVE

SUPERVISIÓ: Neus Sanmartí Puig.Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències experimentals

Resum:

El projecte que vull desenvolupar es centra en un dels temes que presenta més difi-cultats alhora d’establir el debat i consensuar les actuacions: l’avaluació.Em plantejo dur a terme una investigació pedagògica per dissenyar un projected’avaluació que permeti al meu seminari integrar un procés d’avaluació que serveixide motor de l’aprenentatge de les Ciències Experimentals, analitzant:

� La integració de l’avaluació en el procés d’aprenentatge, per tal que hi hagicoherència i relació entre les activitats d’ensenyament i les d’avaluació.

� Com es pot fer que les interaccions entre els ensenyants dels diferents nivellsd’ESO, amb diferents punts de vista sobre l’avaluació arribem a un consensen la pràctica.

� Quins tipus d’expressions fem servir els professors de Ciències en tot el pro-cés d’avaluació.

En referència a la metodologìa del treball, amb els professors de l’àrea:

L’objectiu és reflexionar sobre la nostra concepció de l’avaluació, quines dificultatsmanifestem i quins canvis estaríem disposats a assumir per tal d’establir una dinà-mica de treball eficaç i professional , que permeti el debat amb el fí d’examinarque pot constituir un criteri d’avaluació en el context del que es pot considerar comobjectiu d’aprenentatge a diferents nivells d’especificitat.

Pel que fa a la metodologia de treball amb els alumnes:

L’objectiu és experimentar mòdels d’avaluació alternatius i/ o complementaris alstradicionals , fer l’aplicació al aula dels materials consensuats i discutir amb elsalumnes els avantatges d’uns materials en front d’altres, integrant-los en el procésd’avaluació, amb el fí de poder definir els errors, explicar el perquè, descriure ac-cions a fer, argumentar la millora del procés d’avaluació conjuntament amb els a-lumnes.

Per acabar , el projecte de treball que presento, crec que pot ajudar a valorar els re-sultats de l’aplicació dels nous currículums en alguns aspectes:

� En la definició del sentit i finalitat de l’avaluació a l’ESO.


-113-

� En la concreció dels criteris d’avaluació.� En recerca i l’elaboració de materials i instruments “de model “� En la descripció d’estratègies que possibilitin que el professional d’un centre

pugui consensuar formes d’entendre i aplicar l’avaluació, en dos aspectes:a) les formes de raonar dels alumnesb) les expressions i el llenguatge que es fan servir en els materials

d’avaluació.

Els nois i noies tenen molt clar com element avaluador parlant en termes informàticsel "passar pantalles de joc" introduint-nos en aquest llenguatge, el nostre reptecom a docents és ajudar perquè ho puguin fer en el seu aprenentatge i educacióglobal.


-114-

TÍTOL: DIDÀCTICA DE LA LITERATURA DE CIÈNCIA-FICCIÓ

AUTORIA: JORDI SOLÉ CAMARDONS

SUPERVISIÓ: Xavier LabordaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Llengua catalana i literaturaMitjans audiovisuals; ciències socials

Resum:

El contacte de llengües en la ciència-ficció.La dinàmica especulativa de la literatura de ciència-ficció ha impulsat alguns escrip-tors a imaginar móns amb noves llengües, noves fórmules de comunicació i diversi-tat de situacions sociolingüístiques. Un dels temes centrals d'aquest treball consistiràen tractar de l«evolució que s«ha produït en la literatura de ciència-ficció respecte altema de la presència de les llengües del extraterrestres o del humans del futur enaquest gènere.

L’objectiu, doncs, és explorar l’ús que s’ha fet en la ficció literària de la ficció lingüís-tica tant pel que fa a les obres que s«han escrit des de l«aparició de la CF com agènere literari autònom, com en les obres de ficció que s’escrigueren durant el segleXVII i XVIII i que tractaven temes de viatges imaginaris a les terres mítiques i desco-negudes dels Australs i que podríem considerar testimonis de la prehistòria de laficció idiomàtica. Hi ha un continuum clar entre els viatges imaginaris terrestres aus-trals i els viatges interplanetaris astrals. El marc geogràfic on es desenvolupen lesprimeres obres que introdueixen l«invent de noves llengües de ficció recolzen en elmite de la Terra Australis Incognita.

Aquest enfocament permet veure quina relació hi ha entre les característiques espe-cífiques d«aquests móns i l«estat de la ciència del llenguatge en cada moment histò-ric. Estudiar l«evolució que s’ha produït en el tractament de les ficcions lingüístiquesliteràries que han donat lloc a la construcció de llengües artificials imaginàries, quehan mostrat alguna forma de nous imperialismes lingüístics o que han tractat temescom ara el control i condicionament dels parlants a través del control de l’ús lingüís-tic, ens ajuda a conèixer l«estat de la qüestió (sòcio)lingüística i de les ideologiesidiomàtiques.

MetodologiaEl treball inclourà un mínim 14 capítols temàtics, un apartat final amb bibliografia c-f:novel·les originals en català, novel·les fonamentals i bibliografia de suport; un altreapartat amb recursos electrònics (pàgines web); un tercer apartat sobre filmografiade ciència-ficció i finalment un glossari amb termes usats en la ciència-ficció.


-115-

Cada capítol s'encetarà amb un fragment de lectura d'un obra de ciència-ficció, alfinal de la lectura hi haurà una bateria de propostes didàctiques i suggeriments detreball: (1) comprensió lectora: L'argument, el tema, els personatges, el punt de vista,l'ambient i l'espai, l'estructura del text. (2) reflexió lingüística: qüestions d'ortografia,formes verbals, categories gramaticals, sinonímia, polisèmia, locucions, derivació,comparació, estructura de les oracions, camps lèxics, trets dialectals, nivells de llen-guatge, etc. (3) reflexió literària: tipus de discurs, la descripció, la narració, el clímax,figures literàries (metàfora, símbol, hipèrbole, imatges poètiques, etc.) i altres recur-sos (el to, la perífrasi) (4) reflexió sociolingüística (5) marc històric i literari (6) l'AU-TORIA (7) qüestions relacionades amb altres assignatures: (7.1.) física (7.2.) biolo-gia, (7.3.) filosofia, (7.4.) tecnologia (8) propostes de redacció literària (9) temes deredacció no literària (10) temes de debat oral a classe (11) estudi semàntic del lèxicusat: canvis de significat, eufemismes; diferenciar entre el lèxic científico-tecnològic iel lèxic imaginatiu o de ficció. També es suggeriran propostes possibles de (12) tallerde lectura, creació literària i gràfica, on s'hi podran elaborar murals elaborats pelsgrups d'alumnes que han llegit els llibres proposats per informar i motivar la resta decompanys a llegir-los.

En cada capítol s'hi inclouran, a més del text central, altres fragments de textos lite-raris de ciència-ficció que puguin aportar dades que permetin relacionar-los i com-plementar-los per qüestions de temàtica, personatges paral·lels o antagònics, inventso instruments amb característiques similars, ideologies similars o contradictòries, etc..Per tal que l'alumne pugui realitzar amb profit tot aquest treball hi haurà altres apar-tats dedicats a: (a) biografia i obra de l'AUTORIA del fragment, (b) moment literarigeneral de l'època en què va escriure (moviments literaris) (c) context literari enl'àmbit de la ciència-ficció; corrent en què s'inscriu dins la CF (d) comentari sobre elsfilms de CF dels anys en què es va publicar el text en qüestió (e) fragments de co-mentaris d'altri sobre l'AUTORIA, l'obra o sobre alguna altra novel·la de CF que tin-gui característiques en comú amb l'obra presentada (f) dades bibliogràfiques sobrel'AUTORIA i el tema o el text comentat (g) dades sobre pàgines web on es pot trobarinformació- complementària.

Pla de treballDurant el mes de febrer em dedicaré fonamentalment a: (1) disseny quasi definitiu del’índex temàtic de ciència-ficció i (2) de les qüestions lingüístiques (ortogràfiques,morfosintàctiques, lèxiques, etc.) que és necessari tractar en el segon cicle d'ESO;(3) la recerca dels textos literaris centrals, els textos literaris secundaris i tota la in-formació biogràfica, bibliogràfica, de comentaris o ressenyes literàries i informacióbiblioelectrònica -internet- necessària per a bastir cadascun dels temes.

Durant els mesos de març i abril (4) redactaré els cinc o sis primers capítols temà-tics. A partir de l'experiència d'aquest treball (5) realitzaré les correccions oportunesen el projecte d’índex; (6) realitzaré una segona fase de recerca d'informació (bio-gràfica, bibliogràfica, literària, de webs...); i (7) corregiré i ampliaré els comentarisdels cinc o sis primers capítols

Durant el mes de maig i primera setmana de juny (8) redactaré els capítols temàticsrestants, mentre aniré corregint tot allò que calgui dels capítols anteriors a la llum dela nova informació i reflexió.


-116-

Durant les darreres setmanes de juny (9) acabaré de redactar la bibliografia, (10)ordenaré el llistat de recursos electrònics; (11) redactaré el glossari final de termesde ciència-ficció; i (12) realitzaré la correcció final de tot el treball.


-117-

TÍTOL: LA TASCA DIRECTIVA A L’ENSENYAMENT OBLIGATORI ILA SEVA INCIDÈNCIA EN LA QUALITAT D’ENSENYAMENTO COM GENERAR CONFIANÇA ALS NOSTRES USUARIS

AUTORIA: JOSEP-R. TARRAGÓ CASANOVA

SUPERVISIÓ: Dra. Carme Borbonés i BrescóUniversitat Rovira i Virgili

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Organització i Gestió/Política Educativa

Resum:

Si els nens i nenes, nois i noies que tenim als nostres centres educatius, són el futurde la nostra societat, tenim entre mans la responsabilitat de “pilotar” els centreseducatius cap a nivells de QUALITAT i AUTOEXIGÈNCIA alts.

Dirigir un centre educatiu, no és tasca fàcil. Sovint hi ha manca de candidats/es,dimissions col·lectives, problemes no resolts, conflictes en augment....I, tenim entre mans, una de les professions més engrescadores i difícil alhora, delmoment actual: EDUCAR.

Però, quina imatge donem als usuaris del sistema educatiu? Quins missatges do-nem i què és el que la societat rep de nosaltres?

I, sovint, ens preguntem perquè els pares i mares opten per uns determinats ti-pus de centres i no per uns altres?

De vegades, tots intuim respostes. Però hi ha veritables dificultats en “medir” elsindicadors reals que incideixen en els aspectes relacionats anteriorment.

Sabem que els equips directius no són professionals. Ara s’ha d’estar acreditat.Però amb cursos de seixanta hores és suficient?...Els directors/es actuals ens tro-bem capacitats per afrontar els reptes reals que ens exigeix la nova societat de lainformació i de la comunicació?

Així doncs, com generar confiança als nostres usuaris partint de direccions noprofessionals tenint en compte que, probablement, d’aquí poc temps haurem de cer-tificar la nostra escola d’acord amb alguna norma que l’homologui qualitativament?

Aquest és el motiu de reflexió. Vuit cursos exercint la tasca directiva, tres projectesd’acció directiva, les avaluacions corresponents a aquests projectes, l’anàlisi de ladocumentació i la tasca realitzada, les respostes dels usuaris del sistema educatiuen diferents enquestes i un passeig per diferents escoles per l’entorn.


-118-

Així doncs, el projecte de treball vol esbrinar:1. L’equip directiu actual no professional o semi-professional només pot incidir

en aquells elements superflus, de maquillatge d’escola, no podent incidir so-bre aspectes clau del desenvolupament de línies de centre, perfectament a-valuables i constratables?

2. Un equip directiu més professional, pot incidir en major grau en la presa dedecisions que porten a un centre educatiu cap a un millorament de la sevaqualitat d’ensenyament i, directament, incideix positivament en l’entorn imme-diat que, com a resposta, confia en la institució educativa que té al costat?

Per tant, si demostrem l’anterior, quines possibles implicacions del projecte hi hauràen el sistema educatiu:

1. Major conscienciació de la necessitat de professionalitzar les direccionsdels centres educatius, sense perdre de vista els aspectes democràtics in-qüestionables.

2. L’anterior implica un replantejament de la formació inicial i permanent delsdirectius.

3. Conscienciar i donar eines als centres educatius per a desenvolupar el seupaper importantíssim com a generadors de confiança en l’entorn.

4. Establir mecanismes de control/avaluació que permetin mesurar els indica-dors de qualitat dels centres educatius dirigits a aplicar criteris de confiançaen l’entorn.


-119-

TÍTOL: L'AUTOCONEIXEMENT, LA CONVIVÈNCIA I L'ORIENTACIÓEN EL MARC DE L'ACCIÓ TUTORIAL

AUTORIA: JOSÉ MIGUEL GARCIA LABIANO

SUPERVISIÓ: Manuel Álvarez González,Facultat de Pedagogia (UB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Acció Tutorial

Resum:

Hem d'avançar cap a una pràctica de la funció docent on a l'ensenyament-aprenentatge " s'afegeixin funcions essencialment formatives com aprendre a ser i aconviure, aprendre a aprendre, aprendre a prendre decisions i aprendre a treballar.Aquests aspectes de la funció docent formen part de l'acció tutorial a l'educació se-cundària , la qual, a partir de la meva experiència, crec que s'ha de centrar en tresgrans àmbits al llarg de l'ESO:

- L'autoconeixement de l'alumne/a a nivell fisiològic, cognitiu i afectiu. Elsnois de 12 a 16 anys són adolescents i en conseqüència, no poden separar laproblemàtica d'aquesta etapa evolutiva del seu comportament com a alumnes.Com diu Daniel Goleman (1995) la intel·ligència acadèmica té molt poc a veu-re amb la vida emocional. Treballar, en aquesta etapa, les habilitats de la in-tel·ligència emocional com ara el control dels impulsos, l'autoconsciència, lamotivació, l'entusiasme, la perseverància, l'empatia, etc. és indispensable pera una bona adaptació social. Un dèficit d'equilibri emocional pot portar especi-alment als adolescents a trastorns alimentaris, depressions i agressivitat.

Per això en aquest àmbit caldria dissenyar activitats per treballar específicamentels següents temes: Les habilitats socials, l'autoconcepte, l'autoestima, elcontrol de les emocions, la comunicació afectiva, l'educació per a la salut il'educació sexual. D'altra banda al finalitzar l'etapa els/les alumnes han de fer u-na elecció acadèmico-professional, quan sovint tenen més dubtes i incògnitesque coneixements. Per aquest final de cicle és imprescindible treballar l'autoco-neixement a nivell d'aptituds, de factors de personalitat i d'interessos voca-cionals.

- Educació en els valors de la convivència. Com afirma Claude Merazzi(1983), hi ha hagut una evolució i transformació dels agents tradicionals de lasocialització (família, àmbit proper i grups socials organitzats) que, en els úl-tims temps, per diferents circumstàncies han reaccionat dimitint de les sevesresponsabilitats, que amb anterioritat havien tingut a l'àmbit educatiu,i han e-xigit a les institucions escolars que cobrissin un buit pel qual no sempre en te-


-120-

nien capacitat; i que, per tant, en molt casos han quedat al descobert amb lesconsegüents llacunes en el procés de socialització de les joves generacions

D'altra banda, si considerem els valors que la nostra societat ens ofereix, obser-vem un canvi qualitatiu en poc temps. Sense analitzar les causes que han portata aquest canvi, actualment veiem que es valora l'individualisme, l'èxit aconseguitde manera ràpida i sense esforç, el consumisme, la hipervaloració de la joventutquant a model físic, la necessitat de la "festa", de passar-s'ho sempre bé", etc.Els mitjans de comunicació ens imposen aquests models i d'altres, com l'agressi-vitat o la violència més genuïna.

Crec que és imprescindible una educació en valors per a la convivència, tot tre-ballant les habilitats socials, la clarificació de valors, la resolució de conflic-tes, la participació i la convivència, el respecte a les creences i comporta-ments, el treball en grup, l'educació per a la pau, l'educació per a la igualtatd'oportunitats entre sexes, els drets humans.

- L'orientació acadèmico-professional. La maduresa vocacional dels alum-nes en acabar l'etapa de secundària obligatòria presenta normalment impor-tants dèficits, precisament en el moment que han de fer una presa de decisió ,si no irreversible, sí molt important respecte al seu futur, tant acadèmic comprofessional

Per això, a més del coneixement de les seves aptituds, trets de personalitat iinteressos vocacionals, hem d'organitzar una exhaustiva informació de totesles sortides acadèmiques i professionals i mecanismes d'ajut per a la presade decisions. Aquest ha de ser un objectiu bàsic de l'acció tutorial

L'organització d'activitats per tractar tots aquests temes, complementant-les ambhàbits i tècniques d'aprenentatge, constitueix l'objectiu d'aquesta proposta de treball.Els tres àmbits es tracten de forma transversal al llarg de tota l'etapa, però centrant-nos d'una forma especial en l'autoconeixement emocional i la introducció als valorsde la convivència al primer cicle; al segon cicle, juntament amb la continuïtat d'a-quests temes transversals, s'hauria de treballar els hàbits i tècniques d'aprenentatgei l'orientació vocacional .


-121-

TÍTOL: EL PENSAMENT CRÍTIC I EL COMENTARI DE TEXT EN LESMATÈRIES OPTATIVES TIPIFICADES DEL BATXILLERAT:«LÒGICA I METODOLOGIA» I «SOCIOLOGIA». MATERIALSI ESTRATÈGIES

AUTORIA: ANTONI MARTÍNEZ RIU

SUPERVISIÓ: Anna Estany ProfitósDEPARTAMENT DE FILOSOFIA (UAB)

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Filosofia

Resum:

El treball pretén aplicar al comentari de textos, en les matèries optatives tipificades

del batxillerat -«Lògica i metodologia de la ciència», i «Sociologia»-, els planteja-

ments, criteris i estratègies pròpies del moviment de l’anomenat «Pensament crític»

(CT). Consta de tres parts: En la primera s’investiga, apart de l’origen i les caracte-

rístiques del CT, les teories i principis que es poden aplicar al comentar de text, con-

siderant sempre que el bon comentari és el comentari escrit. La segona part planteja

la consideració de la naturalesa, propietats i estructura del text en general i dels tex-

tos humanístico/filosòfics en particular. Es fa recurs aquí tant a les teories del pen-

sament crític com als principis didàctic comunament admesos de comentari de text.

La tercera part es desdobla en un apartat de textos útils per acompanyar el temari

usual de «Lògica i metodologia» i de «Sociologia». En aquesta part, es facilita la tas-

ca escolar de comentar textos donant indicacions, contextualitzacions i esquemes

que ajuden a dur a terme un comentari escrit, aplicant les estratègies del «pensa-

ment crític».


-122-

TÍTOL: LA INTEGRACIÓ ESCOLAR DELS ALUMNES SORDS: A-NÀLISI DE DIFERENTS MODALITATS D’INTERVENCIÓ.

AUTORIA: ANTÒNIA M. GOTZENS BUSQUETS

SUPERVISIÓ: NÚRIA SILVESTRE BENACH

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Psicopedagogia

Resum:

El treball realitzat analitza de forma sistemàtica i rigorosa, la integració escolar delsalumnes deficients auditius a França, doncs a més del reconegut prestigi de la logo-pèdia i del treball dels ortofonistes francesos , també cal remarcar les aportacionsd’aquest país al llarg de la història en l’educació dels sords.

El projecte presentat tenia com a objectiu analitzar diferents modalitats d’intervencióen la integració escolar dels alumnes sords a la República Francesa, doncs teníemconeixement que en aquest país hi havia una important varietat de modalitatsd’intervenció.

Certament hem pogut observar i analitzar diferents modalitats d’integració sota dospunts de vista: les modalitats organitzatives i les modalitats comunicatives.

En relació a les modalitats organitzatives hem identificat 3 diferents i que són lesmés utilitzades. Es tracta de les modalitats: Individual, Mixta i en Unitats de sords.De cadascuna d’elles es descriu quin és el funcionament ,organització i recursoshumans i materials que es requereixen; quines són les característiques psicopeda-gògiques dels alumnes, les característiques sòcio –familiars així com les institucio-nals. Finalment es realitza una síntesi comparativa de les diferents modalitats, asse-nyalant les principals avantatges i limitacions, tant en relació al propi alumne com alsaspectes organitzatius .

En relació a les modalitats comunicatives hem identificat 3 grans blocs de modalitats:l'Oral, l’Aproximació Bilingüe i la Bilingüe. Si bé cal destacar que dins les modalitatsOrals i d’Aproximació Bilingüe es practiquen submodalitats ben diferenciades. Decadascuna d’elles es descriu quin és el funcionament ,organització , recursos hu-mans i materials que es requereixen; quines són les característiques psicopedagògi-ques dels alumnes, les característiques sòcio –familiars així com les institucionals.Finalment es realitza una síntesi comparativa de les diferents modalitats, assenya-lant les principals avantatges i limitacions, tant en relació al propi alumne com alsaspectes organitzatius.

Un cop analitzades separadament les modalitats organitzatives i comunicatives,s’estudien les relacions esperades entre els dos tipus de modalitats.


-123-

Després de constatar la necessitat de disposar de diferents modalitats tant organit-zatives com comunicatives,per donar resposta a la diversitat dels alumnes sords ques’atenen així com a les característiques de les seves famílies, es realitzen unes con-sideracions de tipus psicopedagògic per tal d’optimitzar la resposta educativa queactualment s’ofereix a Catalunya.


-124-

TÍTOL: LLENGUATGE A MIDA

AUTORIA: ISABEL ÁLVAREZ DÍAZ

SUPERVISIÓ: Maite Pró HernándezFacultat de Psicologia i Ciències de l’EducacióBlanquerna (URL)

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació Especi-al i Educació en la diversitat.

Resum:

“Llenguatge a mida” és una proposta didàctica per a treballar el llenguatge amb a-lumnes d’ensenyament secundari obligatori amb necessitats educatives especials,enfocada principalment a aquells que pateixen trastorns o dificultats en el llenguatge,partint de textos, situacions, centres d’interès i eines que, d’una banda, els ajudin enel seu accés a l’aprenentatge de la llengua i d’altra banda facilitin la seva autonomiaamb continguts d’aprenentatge més flexibles que parteixin d’un plantejament funcio-nal.

El treball consistirà en l’elaboració d’un material didàctic organitzat en quatre blocstemàtics, subdividits en unitats didàctiques.

Per la tria d’aquests blocs s’ha partit d’alguns objectius bàsics, generals i terminals,del currículum de Llengua d’ESO, en funció de les necessitats i prioritats dels alum-nes amb trastorns de llenguatge o dificultats en l’adquisició de la llengua, cara a afa-vorir la seva autonomia i la inserció en el món laboral i social.

El primer bloc, estarà dedicat a les dades personals i té com a objectiu que els alum-nes siguin capaços de donar informació sobre ells/elles mateixos/es tant a nivell oralcom escrit; des de saber presentar-se a un altre, fins a poder omplir un imprès.El segon bloc està enfocat a reconèixer missatges urbans cara a adquirir el màximd’autonomia tant a l’hora de desplaçar-se com de realitzar tasques quotidianes(comprar, fer encàrrecs, etc.) necessàries per al desenvolupament en el terreny per-sonal i social.

El tercer bloc se centra en l’oferta d’oci i té com a objectiu que els/les alumnes pu-guin organitzar el seu temps lliure, triar l’espectacle desitjat, adquirir entrades en lesdiferents modalitats que actualment s’ofereixen: taquilles, reserva telefònica, caixersautomàtics.

El quart bloc es dedicarà a l’adquisició d’un domini acceptable de l’ordinador com aeina de comunicació i ajudarà a desenvolupar els blocs precedents.


-125-

Per tal d’atendre les Necessitats Educatives concretes de cada alumne/a, aquestmaterial partirà en propostes didàctiques, no de l’elaboració d’un conjunt de fitxes detreball estandaritzades que representin el “quadern de treball” de l’alumne, ja queaixò, plantejaria una contradicció amb la proposta del nou model educatiu d’oferiruna educació comprensiva i integradora que s’adeqüi a la diversitat de l’alumnat pelque fa als diferents processos i ritmes d’aprenentatge, actituds, interessos i culturespròpies.

Llicències d'Estudis Retribuïdes · 2009. 3. 11. · Llicències d’Estudi Retribuïdes 2000 -...

Documents

Transcript of Llicències d'Estudis Retribuïdes · 2009. 3. 11. · Llicències d’Estudi Retribuïdes 2000 -...