3

S U M A R IGENER 2012 · NÚM. 16 TERRASSA · RUBÍ · MATADEPERA

Edita: LLocs SCP - nif J 65631731 - C. Sant Pau, 5 · 08221 · Terrassa · tel. 691 470 753 · RUBÍ tel. 657 193 733 Disseny gràfic: Equip Propi Equip comercial: Equip propi Impressió: Indugraf Offset S.A. Dipòsit Legal: B39605-2010 · e-mail: info@llocs.catLLOCS no es fa responsable de la opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de LLOCS.

EDITORIALUN ANY MÉS

EL POSTER DE LLOCS

AGENDA CAET

L’ENTREVISTA

20-21

10 i 12

16-17

LA RECEPTA6

IMPRESCINDIBLES28-29

Melcior, Gaspar, Baltasar han recorregut els carrers de la

ciutat, per portar la il.lusió, la màgia i l’esperança. Hem

de creure amb les oportunitats que el futur ens ofereix,

hem de mirar cap endavant i ens hem de retrobar amb

nosaltres mateixos amb il.lusió i realisme, per encarar

l’any que acaba de començar amb energia i confiança.

Només així aconseguirem superar les adversitats.

La nostra carta als reis demanava, empenta, energia i sa-

lut per gaudir de las coses bones i de LLOCS Infoguia

un any més.

2012 serà l’any del nostres lectors, dels nostres clients.

2012 serà un any de LLOCS!!!

Aquí tenim les rebaixes de gener. No deixis de consultar

les nostres pàgines plenes de descomptes i de idees per

les teves estones d’oci i esbarjo.

4

6

la recepta

TURBOT AL FORNAMB CLOÏSSES I CARXOFES

PREPARACIÓFer el fumet amb el peix i els crancs. Demanar al peixater que ens racioni el turbot. Col·locar el tur-bot sal-pebrat en una safata per a forn, amb un cullerot de fumet, un raig de vi blanc i raig d’oli d’oliva. Coure al forn durant 12 minuts a 170º. Mentrestrant blanquejarem les carxofes en aigua bullent. Prèviament les haurem pelat, netejat i no-més els hi deixarem els cors de carxofa amb una mica de cua i sense res de pèls. Tallarem la ceba a juliana, i en una paella la confi-tarem. Un cop estigui daurada li posarem els cors de carxofa, una mica de caldo de la safata del forn del turbot i deixarem que faci una mica el xup-xup.

INGREDIENTS ( 6 pax)

- turbot- cloïsses- ceba de figueres- crancs- peix per fumet- vi blanc - carxofes- oli d’oliva 0,4º- sal- pebre blanc- aigua- all- julivert- ametlles torrades- pimentón de la vera

Li afegirem una micona de picada, que haurem fet amb l’all, el julivert i les ametlles torrades. Quan traiem el turbot després dels 12 minuts el col.lo-carem a la paella amb la ceba, carxofes i una mica més de caldo. El tindrem uns 3 minuts més.A part i just abans de servir obrirem les cloïsses amb una mica del suc del forn de turbot i un raig de vi blanc. Ho ajuntarem tot i ja podrem muntar el plat. Al moment de servir i per sobre li posarem el pimentó de la vera.

8

MOLLY SWEENEYData: 29 de genera les 18hEspai: Teatre AlegriaPreu: 15€Durada: 2h aprox.(amb entreacte inclós)

Autor: Brian FrielDramatúrgia i direcció: Miquel GorrizActors: Míriam Alamany, Carles Martínez i Xicu Masó

Producció executiva ETERI (Montse Prat i Txell Felip) en coproducció amb el CAET - Centre d’arts escèniques de Terrassa i La Sala Teatre de Rubí.

Després de l’èxit aclaparador arreu del país que va te-nir Dansa d’agost, Miquel Gorriz dirigeix aquest Molly Sweeney, obra clau de Brian Friel, considerat el dra-maturg en llengua anglesa viu més influent.

Molly, que està casada amb Frank, és cega des que era petita. El seu marit, però, és un campió de les cau-ses perdudes i insistirà que Molly es visiti i es deixi operar pel doctor Rice, un cirurgià oftalmòleg que albira l’oportunitat de recuperar el prestigi de què havia gaudit feia temps. Els mateixos personatges, a tres veus, es justifiquen i expliquen la seva versió de la transformació del món de la Molly i les raons que els impulsen a actuar.

Miquel Gorriz aposta de nou per un equip artístic que és garantia d’èxit: Xicu Masó, Carles Martínez i Míri-am Alamany. A Terrassa van demostrar la seva talla en 2008 amb El silenci del mar i en 2006 amb La Strada.

Espectacle guanyador del 5è premi Quim Masó a pro-

jectes de producció teatral.

L’ANY QUE VE SERÀ MILLORData: 5 de febrer a les 18hEspai: Teatre PrincipalPreu: 18€

Direcció: Mercè Vila GodoyIntèrprets: Neus Bernaus, Alba Florejachs, Mireia Pàmies, Vanessa Segura

Són retalls de vida, breus monòlegs, pensaments, cròniques, petits diàlegs, inicis d’alguna cosa, fragments d’històries que fan referència a fets d’actualitat, fotografies de la nostra realitat, parau-les per ser llençades contra les parets, sense floritu-res, sense maquillatge. Històries de crisi, de voler sortir, d’insatisfacció, escrites a quatre mans, amb molt d’humor i una pinzellada de mala bava.

L’espectacle és d’autoria catalana i en podem dir un 4x4 (quatre dramaturgues, quatre intèrprets) que, molt oportunament, enfronta aquests temps que ens toca viure des d’una òptica còmica i sarcàstica, amb un humor àcid i esmolat i sense frivolitzar ni evadir-se’n, enviant un missatge d’esperança.

Una obra per riure i passar una bona estona, per escampar la boira que envolta els nostres dies.

Una producció de La Villarroel

+info: www.caet.cat

ELS MÚSICS DEBREMENData: 12 de febrera les 18hEspai: Teatre PrincipalPreu:Adults:15 €Nens: 10 €

Música:Poiré Vallvé,sobre el contedels germansGrimm Direcció:Joan-Andreu VallvéAmb:Anna Briansó, Naüm Monterde, Miquel Fiol, Mònica Cano, Eva Vilamitjana, Linn Johansson

Els músics de Bremen és un espectacle d’El Petit Liceu que reelabora un dels contes infantils clàssics dels germans Grimm on es narren les aventures de quatre animals maltractats pels seus amos que de-cideixen anar a buscar fortuna a Bremen.La música, la dansa i els titelles com a components essencials es conjuguen en aquesta posada en es-cena a la recerca d’un espai expressiu comú, on l’abstracció, el suggeriment i fins i tot els trets il-lustratius, s’hi fan presents i es comparteixen en pro d’una narrativa dramàtica; un espectacle de dansa-teatre, adreçat al públic escolar i familiar i molt especialment, als més menuts.

Una producció del Gran Teatre del Liceu.Durada: 55’ Edat recomanada: des dels 3 anys

+info: www.caet.cat

PROGRAMACIÓ FAMILIAR

PRÒXIMAMENT ...Qui té por de Virginia Woolf?, al Teatre Principal; From B to B, al Teatre Alegria.

PROGRAMACIÓ FAMILIARUnivers i La Ventafocs, al Teatre Principal.

EL SOLDADET DE PLOMData: 29 de gener a les 18hEspai: Teatre Principal - Festuc TeatrePreu: 6€

Direcció: Eduard Muntada, Pere PàmpolsMúsic i compositor: Francesc Moreno “Franki”Amb: Pere Pàmpols i André de Sá Moreira

Tres rodamons es troben per casualitat en una cèntrica plaça d’una gran ciutat. Decideixen explicar una histò-ria al públic. Ho faran amb allò que trobin entre les es-combraries. Decideixen explicar El soldadet de plom. El soldadet de plom és un dels contes populars més coneguts i alhora més màgics. Una història ro-màntica que el converteix en un conte únic.Aquest és un espectacle on el teatre, la manipu-lació d’objectes reciclats i la música en directe us transportaran en un dels contes més poètics de Hans Christian Andersen. Pensat per als més me-nuts, l’espectacle és reforçat continuament amb objectes i titelles manipulats pels mateixos actors, facillitant-ne així la lectura visual.

14

15

16

entrevista a ...

DIRECTOR DEL CAET (Centre d’arts escèniques de Terrassa)

Hem quedat amb en Pep Pla al flamant espai cultural de la ciutat de Terrassa, el Teatre Principal, joia del modernisme català, perquè ens faci un resum del que serà el segon semestre de la temporada, que comença aquest mes de gener.

PEP PLA

17

Per començar, és inevitable, amb els temps que corren, abordar en quina me-sura la crisi afectarà en la gran feina feta fins ara pel CAET.En principi, tranquil.litat, el Director General de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat, Jordi Cabré, ha avançat que aquesta primavera es podria signar un contracte programa amb el CAET per tal que els seus objectius tinguin tam-bé “un abast nacional”. Els nous criteris passaran per mantenir la col·laboració amb altres centres de creació, augmentar l’aposta per la internaciona-lització i incloure l’ús de les noves tecnologies en els diversos muntatges per aconseguir espectacles “arriscats i innovadors”. Cabré també ha assegu-rat que aquest 2012 l’aportació de la Generalitat al CAET no es reduirà i que el CAET “comença a deixar de ser el germà petit dels centres d’arts escèniques”.

Quines novetats ens ofereix el CAET el 2012?El CAET ha preparat la programació “més interna-cional” dels seus ja sis anys de vida. Això es farà gràcies a dues iniciatives. Per una banda, hi ha la col·laboració en el projecte europeu Transmis-sion de creació de circ contemporani. I de l’altra, l’intercanvi amb el Teatro delle Forme de Torí in-clòs en la xarxa euromediterrània de la cultura i el patrimoni Arianna.

Quants espectacles i de quins tipus seran els que podrem veure?Fins el mes de juny podrem veure fins a 16 espec-tacles als escenaris del remodelat Teatre Principal i el de l’Alegria. La programació serà molt variada i amb una gran diversificació de gèneres: comèdia, drama, dansa, circ,… una mica de tot i per a tots els gustos. A més la nostra tendència va cap a la “internacionalització”.

Què vol dir això?L’experiència Transmission es farà en col·la-bora-ció amb espais de creació circense de Brussel·les, Torí i Tolosa. El resultat d’aquesta col·laboració serà Aprendre, començar a perdre. L’intercanvi de la xarxa Arianna portarà a Catalunya Antonio Da-masco amb Comizi d’amore, mentre que jo mateix impartirè a Torí el laboratori Ítaca (casa, terra i pa).

Se’t veu satisfet.Si, la veritat és que estic molt il.lusionat i entusias-mat perquè veig que el públic considera “neces-saris” els espectacles que li portem. El Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado, es mostra convençut que la primera tem-porada estable al Principal serà “excepcional”, perquè durant els primers mesos ja s’ha aconse-guit una ocupació del 84%.

Per acabar, la gent et coneix molt per la teva faceta d’actor, vas fent coses?I tant, això es porta a dins. Fa poc vaig aparèixer a la mini-sèrie de TV3 Barcelona, ciutat neutral, i ara n’estem gravant una altra, Olor a colònia, basada en una novel.la de l’escriptora terrassenca Silvia Alcàntara, que espero que sigui un èxit.

Segur que ho serà, gràcies Pep.

18

Tot just fa un any que entrava en vigor la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre Segon del Codi

Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Amb l’excusa de l’entrada del 2012, volem analitzar com ha estat aquest seu primer any de vida tractant sobre el seu contingut i el canvi que pot suposar i suposa per a moltes famílies una disposició tan adaptada als temps que corren.Destaquem les novetats més importants en relació als efectes del divorci o la separació dels cònjuges:Per una banda (en el pròxim article tractarem de les altres novetats), la Llei opta per donar preferència a la guarda conjunta dels fills (abans coneguda com la custòdia compartida) quan un matrimoni es divorcia o separa. L’article 233-8 del Codi s’encarrega de fer-ho al seu apartat 1:“el divorci o la separació judicial no alteren les responsabilitats que els progenitors te-nen envers els fills d’acord amb l’article 236-17.1. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjuntament” i l’article 233-10.1 diu que “l’autoritat judicial, si no hi ha acord o si aquest no s’ha aprovat, ha de determinar la manera d’exercir la guarda, atenint-se al caràcter conjunt de les seves responsabilitats parentals, d’acord amb l’article 233-8.1”. Evidentment, no es tracta d’un establiment au-tomàtic d’aquesta guarda conjunta dels fills, ja que justament el que pretén el Llibre II del Codi és defugir dels automatismes creats per la legislació anterior (el Codi de Família), que beneficiava més la mare sen-se a vegades tenir en compte certes circumstàncies que haurien pogut determinar, d’haver estat conside-

Secció patrocinada per :

UN ANY DEL LLIBRE II DEL CODI CIVIL DECATALUNYA SOBRE PERSONA I FAMÍLIA:

CUSTODIA COMPARTIDAO GUARDA CONJUNTA

rades, una guarda conjunta. L’article 233-11 estableix els criteris per determinar la guarda dels fills: vincula-ció afectiva dels fills amb cadascun dels progenitors i amb les altres persones que conviuen (avis, per exem-ple), aptitud dels progenitors per donar benestar i un entorn adequat al menor, l’actitud de cooperació de cadascun dels progenitors, el temps dedicat amb anterioritat al divorci a la cura dels fills, situació dels domicilis dels profenitors, horaris i activitats de fills i progenitors... Pràcticament la Llei no s’ha oblidat de cap detall.Aquesta novetat ha motivat que al nostre despatx hagin acudit molts pares amb consultes sobre aques-ta guarda conjunta, contents i esperançats de poder sol·licitar-la si estan en procés de divorciar-se (o volen modificar les mesures establertes quan es van divor-ciar) i de tenir més possibilitats per al seu establiment. I és que amb anterioritat a l’aprovació del Llibre II i abans que els Tribunals haguessin flexibilitzat els crite-ris per l’atribució de la custòdia compartida (i segura-ment la Llei va adoptar aquesta necessària flexibilitat), els fills romanien amb la mare gairebé sempre, donant al pare només caps de setmana alterns. Se’ls separava sovint involuntàriament dels fills, amb les conseqüèn-cies que a la llarga això suposa tant pels menors, com pels progenitors. Avui sembla que tenint en compte sempre el millor interès pel fill, serà possible que un automatisme discriminatori com aquest deixi de ser tant present a Catalunya.

ELISABET PLANAS PONSPLANAS & PLANAS - Advocatse-mail:eplanas@planaslegal.com

19

Eduard Punset

El poster de

22

24

26

HIPNOSIS,

A pesar de existir precedentes históricos, no será hasta el siglo XIII cuando se realice un estudio

sistemático de lo que sería un estado psico-fisioló-gico, mas tarde este estado se denominaría tal y como lo conocemos hoy día ... HIPNOSIS.

Dejar de fumar? Fobias? Obesidad? Ansiedad? Traumas? Como terápia alternativa la hipnosis nos ofrece un gran campo abierto para que el terapeuta pueda entrar en nuestra mente. Para ello nos hacen entrar en una relajación profunda en la cual nos dejamos llevar por la voz del terapeuta hasta el punto don-de queremos llegar.A parte de estar indicado para eliminar los vicios de nuestras vidas, también está totalmente indi-

cado para iniciar un crecimiento personal, quitar esas fobias que no nos dejan llevar una vida con total tranquilidad, eliminar esa ansiedad que nos atormenta después de la vida estresante que nos ha tocado vivir por no mencionar un mundo de po-sibilidades que nos pueden llevar a una vida más placentera y feliz, sentirnos a gusto con nosotros mismos.

Atrévete ... vas a entrar en un sueño profundo, en el cual te vas a sentir feliz, muy muy feliz.

un eslabón en esa grancadena que llamamosTERÁPIAS ALTERNATIVAS

28

imprescindibles

La Vall de Boí, no és, geogràficament, una vall, sinó un conjunt de valls i serralades que han es-

tat agrupades per uns fets comuns.Gaudeix la Vall de Boí d’un entorn natural quasi bé intacte, de gran varietat de vegetació, d’espècies autòctones, de rius i estanys, d’un clima d’alta muntanya molt variat... Així mateix, en l’àmbit del patrimoni cultural, la Vall de Boí, conserva en els seus pobles, encara, l’estructura arquitectònica i les construccions domèstiques tradicionals que s’han anat preservant al llarg del temps, essent el punt més important les esglésies romàniques, tes-timoni present del període romànic a Catalunya. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Mau-rici, el Balneari de Caldes de Boí, l’Estació d’Esquí de Boí-Taüll Resort, tot això, a més a més de les tradicions, la gastronomia i l’artesania fan de la Vall de Boí un paratge únic per conèixer i gaudir.

En el terme municipal es troben els nuclis urbans de Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Taüll i Saraís, així com el complex residencial del Pla de l’Ermita.

La Vall de Boíi el Parc Nacional d’Aiguestortes

Taüll

El nom de Taüll sembla ser del basc pirinenc Ata-Uli “el poble del port”.Antigament era el poble més important de la Vall de Boí, conegut com el “portal de la Vall”, ja que tothom qui vingués a visitar-la havia de passar per la vila, el camí del port discorria per Taüll.

Cal destacar les seves dues esglésies , autèntiques joies del romànic, declarades Patrimoni de la Hu-manitat per la UNESCO.

L’església de Santa Maria és el segle XII, i està a la Plaça Major. Seguin la línia de l’arquitectura religio-sa de la vall, té una torre-campanar de cinc pisos.

En la part baixa del poble trobem l’església de Sant Climent.

Sent del mateix estil, i seguint també la línia ar-quitectònica de la vall, és la construcció més em-blemàtica del romànic català. L’imponent torre-campanar de planta quadrada és de sis pisos de ventanals separats per frisos de dent de serra.

Boí

El fet que el poble de Boí ocupa un lloc intermedi entre Caldes, Erill la Vall i Taüll, potser va motivar el que se li apliqués el nom que ja tenia la vall.

Un altra curiositat, és el nom de la Plaça del Treio, que cal relacionar amb el llatí Trivium “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins importants ja en època romana. El castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval. També cal fer menció al pont medieval sobre el riu de Sant Martí.

Actualment, Boí és el punt de partida d’accés a l’únic Parc Nacional de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el nucli on hi està ubicada la Casa del parc.

L’església de Sant Joan, declarada Patrimoni de la Humanitat, és la que conserva més elements arqui-tectònics del primer moment constructiu que es produeix a la vall al s. XI.

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

És l’únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.El clima es caracteritza per hiverns llargs i rigoro-sos, on la neu hi és present una bona part de l’any i les temperatures davallen fàcilment per sota dels 0ºC. A l’hivern els estanys es gelen i la natura entra en repòs. Les allaus de neu són un fenomen força destructiu que cal tenir present si es vol visitar el Parc a l’hivern. A l’estany Gento, a més de 2.100 m d’altura, es van registrar, el 2 de febrer de 1956, la temperatura més baixa de l’Estat espanyol: -32ºC.

Exposicions permanentsAquestes exposicions es poden visitar en els diversos cen-tres d’informació del Parc:- Els Pirineus: font de diversitat biològica i cultural. Casa del Parc de Boí (Alta Ribagorça). - Els tres móns del Parc Nacional: roca, aigua i vida. Casa del Parc d’Espot (Pallars Sobirà). - Els Pastors de la Vall d’Àssua. Centre d’Informació de Lles-sui (Pallars Sobirà). - Els animals i els éssers humans. De la competència a la convivència. Centre d’Informació de Senet (Alta Ribagorça).

ItinerarisExcursions amb raquetes de neu

CAMINEM PER LA NEUL’hivern ha arribat un any més. Les primeres gelades fan en-trada pels fons de vall i comencen a fer baixar les tempe-ratures dia i nit. És llavors quan es produeixen les primeres nevades que canviaran la vida de les espècies animals i vege-tals presents. Si vols viure-ho en directe, el Parc organitza un seguit de sortides amb raquetes de neu, en cap de setmana, dirigides per guies interpretadors. No ho dubtis i truca’ns!

Sortides programades:Cases del Parc de Boí, Espot i Centre d’Informació de Senet: 14 i 28 de gener; 11 i 25 de febrer; 10 i 24 de març; 7 i 21 d’abril.Nota: Els participants hauran de portar roba d’abric, ulleres de sol, protecció solar i calçat de canya alta. Les raquetes es poden llogar a les cases del Parc. Les places són limitades. La sortida de les excursions s’efectuarà a les 9.30 h des de les Cases del Parc de Boí, d’Espot i del centre d’informació Senet.

18 de febrer, 3, 17 i 31 de març, 14 i 28 d’abril - AVIEM EL BESTIARDurant els mesos de fred les ovelles pasturen pels prats del voltant del poble. El pastor cada dia les ha de treure al matí i guardar-les a la tarda. És temps de gaudir del cels clars i dels matins freds de l’hivern tot contemplant pausadament la vall. Acompanyarem i ajudarem a un dels pastors de Llessui a aviar el bestiar. Ho vols provar? Sortida des de Llessui

El servei de guies interpretadors fa itineraris durant tot l’any. Per a més informació i reserves cal telefonar a qual-sevol de les dues Cases del Parc de Boí i Espot, o als centres d’informació de Llessui i Senet.

PER A MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONSCasa del Parc Nacional de BoíC. de les Graieres, 2, Boí - T. 973 696 189Casa del Parc Nacional d’EspotC. de Sant Maurici, 5, Espot - T. 973 624 036Centre d’Informació de LlessuiAntigues Escoles, s/n, Llessui - T. 973 621 798Centre d’Informació de SenetLa Serradora. C. del Port, 10, Senet - T. 973 698 232 www.gencat.cat/parcs/aiguestortesreddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes

Font: www.valldeboi.cat

30

En Butterfly estas dos cuñadas intentan haceros la vida más fácil, tienen tallas

de la 44 a la 58 y a unos precios asequi-bles para todos los bolsillos.

Ahora que estamos en época de rebajas os ofrecen:- pantalones y tejanos desde 30€ - camisetas desde 15€- vestidos desde 25€,y todo sin importar la talla ni el color.

También os ofrecen complementos como: - bolsos desde 10€- conjunto de colgante y pendientes por 9€- colgantes por 6€.

Y todo esto haciéndote sentir bien, por-que ¿quién dijo que nosotras no pode-mos vestir modernas?

En Butterfly quieren ayudarte,visitalas en:

www.butterflytutienda.jimdo.esy en Facebook.

Secció patrocinada per :

moda

BUTTERFLY TALLAS ESPECIALES

¿SEGUÍS CANSADAS DENO ENCONTRAR NADA DE

VUESTRA TALLA?

32

34

36

38